S'obre aquesta entrada per continuar el debat de la darrera sessió.
24 comentarios:
Anónimo
dijo...
Hola a todos!!
Aprovechando el marco de estas interesantísimas conferencias, que seguro están despertando la conciencia a más de uno,quería comentaros que se está creando un grupo de Intermón Oxfam formado por alumnos de la UB, y que las funciones de este grupo serán principalmente participar en campañas de sensibilización y mobilización social.
Puede resultar muy enriquecedor, y es una forma de hacer algo por los demás e intentar cambiar un poco las cosas desde nuestras posibilidades.Si alguien está interesado en participar, o si quereis más información, podeis contactar conmigo (mbaran22@hotmail.com)y os explico con más detalle en qué consiste.
Hola! Sóc el Marc Grifell i em van quedar algunes coses a la boca aquest últim dijous.
A més dels organitzadors també volia felicitar "al indignat". Comprenc com et sents, encara que no ho expressi de la mateixa manera.
La meva principal conclusió és: La I.F. es reconeix com una indústria qualsevol amb ànim de lucre. Per tant no ens podem fiar de la seva investigació ni de les seves influències en l'ensenyament de la medicina. Tal com deia l'Arcadi, el poder econòmic controla la informació, i no crec que per estudiar medicina en siguem immunes.
Es va proposar com a solució a aquest problema que els estats dirigissin l'investigació, que es fes un fons mundial... JO CREC QUE EL CAMÍ PASSA PER INVESTIGAR TERÀPIES QUE NO REQUEREIXIN D'UNA INDÚSTRIA, TERÀPIES QUE ES PUGUIN ENSENYAR AL PACIENT, IMPLICANT-LO AIXÍ DE LA SEVA CURACIÓ. Amb aquest tipus de teràpies només faria falta una despesa econòmica inicial (busca dels mètodes i assajos clínics) i a partir d'aquí el coneixement es podria extendre lliurement. M'AGRADARIEN COMENTARIS SOBRE AQUEST PUNT!
També em va quedar a dir que vaig trobar força tendenciosa i publicitària l'intervenció per part de les farmacèutiques. Crec que va estar molt bé que aquesta xerrada anes precedida de la del Arcadi.
Les indústries farmacèutiques tenen el doble de personal en marketing que en investigació
La recerca de beneficis que caracteritza les grans indústries capitalistes ens causa ja diversos mals com la deslocalització, la precarietat i explotació laborals, l’increment dels desequilibris socials i un fort impacte en el medi ambient. Un dels grans mals que causa, però, acostuma a passar inadvertit; El negoci que es fa amb la nostra salut.
La indústria farmacèutica, com tota indústria privada, té com a objectiu la optimització de beneficis (l’any 2003 era la indústria més rentable, el 2005 es situava tercera, per sota de l’armamentística i la del petroli). Els beneficis s’obtenen de reduir costos i d’augmentar els ingressos. Els costos es redueixen minimitzant o reconduint la investigació1 i fusionant grans firmes per poder reduir plantilla i infraestructura. Els ingressos, que ja no s’obtenen de nous medicaments a causa de la baixa investigació, s’obtenen de la substitució dels medicaments utilitzats per medicaments més cars que fan un efecte similar2 sense haver realitzat estudis comparatius3 . La fabricació de medicaments, al contrari que la investigació, és barata, ja que molts solsament costen un 10% del seu preu4 . Les grans farmacèutiques també augmenten els seus ingressos intentant ampliar el nombre de clients. Això ho fan a mitjançant la diagnosi de noves malalties com “depressió puntual recurrent” o bé considerant malalties processos naturals com la menopausa. Fins i tot ja s’ha iniciat la venda de productes farmacològics a persones sanes amb l’objectiu d’alleujar cansament o incrementar el rendiment5 . D’aquesta manera poden vendre més medicaments a més gent, independentment de si aquests medicaments són realment beneficiosos per a la salut. Com és que ningú hi fa res? Les xifres ho deixen clar: Els deu primers laboratoris d’EEUU van finançar amb 10.000.000 dòlars les campanyes electorals de l’any 2000 de diversos candidats6. L’any 2000 Merck es gastà 161 milions de dòlars en la publicitat de Vioxx, més del que es gastaren Pepsicola o Budweiser en els seus productes7. El mateix any 2000, d’acord amb les estimacions de la indústria, les companyies farmacèutiques es van gastar 15.700.000.000 dòlars en promoció: 7.200.000.000 en mostres, 2.500.000.000 en publicitat per als consumidors i 468.000.000 en publicitat a publicacions científiques8 . L’any 2000, el 22% del personal estava en investigació i desenvolupament, mentre que el 39% estava en marketing9 . El lobby farmacèutic, al controlar el capital i la publicitat, garanteix la seva impunitat davant el poder polític i la opinió pública. També és necessari, però, un control de la investigació. Per aquest motiu la indústria farmacèutica patrocina el 70% dels costos els estudis que es realitzen a les universitats. En els acords previs al patrocini normalment hi són incloses clàusules que, entre altres restriccions, limiten la llibertat acadèmica o es reserven el dret de publicació dels resultats10 . Controlant la investigació, la indústria farmacèutica assegura que no es descobrirà res que pugui ser perjudicial pels seus interessos. La investigació de vacunes barates, teràpies alternatives o nous plantejaments mèdics ha estat constantment boicotejada, ja que podria arruïnar la tercera indústria més rentable del planeta. Tanmateix, el control no és total. Hi ha moltes investigacions que assenyalen la possibilitat d’aconseguir els efectes dels fàrmacs d’altres maneres menys agressives pel medi i pel propi organisme.
Jo voldria felicitar els organitzadors perquè, una vegada més, la conferència va ser molt interessant.
Crec que el tema és molt més ampli i més complex del que vam estar parlant allà i que es va deixar la indústria farmacèutica molt bé, però jo faig costat a aquell noi de 2a o 3a fila que es va indignar tant amb el fet que la salut és un dret i com a tal, no es pot convertir en una indústria i menys una de les més rentables del món. És frustrant que puguin aprofitar-se tant de la gent i com ens enganyen.
Estava convençuda que la societat en general era patètica i després d'aquestes conferències crec que ho és més del que m'imaginava, però em gratifica veure que hi ha gent disposada a fer quelcom per canviar-ho!!
Això que es diu aquí del màrqueting de la I.F és ben cert i, malgrat van insistir en que era un fet denunciable, tots sabem que "comprar als metges" encara és una pràctica habitual.
Novament felicitats als organitzadors ;)! Jo volia comentar que també expreso certa indignació cap a les indústries farmacèutiques i crec que al menys van tenir la dignitat de reconèixer que són una indústria i actuen com a tal. No estic gaire d'acord amb els termes de que dediquen grans esforços a la investigació, donat que la majoria de fàrmacs que surten són simplement innovacions (o millores com vulguin vendre-ho) d'altres fàrmacs ja existents i efectius... Crec que valdria més la pena implicar els esforços en treure NOUS fàrmacs de debó. Després el tema dels viatgets i tal...no sé jo si deu estar molt prohibida aquesta compra dels metges quan cada dia es tenen els membres de les farmaceutiques a la porta de la consulta amb el producte a vendre i un regalet (per molt trist que sigui fins i tot un boli). Evidentment és fàcil criticara les indústries...però també hi ha una cosa certa i és que costa trobar solucions si els estats i els governs respectius no s'impliquen més...d'aquesta manera les coses costen molt canviar. Noèlia.
Novament, tornar a felicitar als organitzadors de les conferències; vaig trobar molt interessant tant les ponències com les intervencions posteriors dels assistents.
No m'explico com s'omplen hores de televisió i telenotícies amb tonteries i no es fan saber a la població problemes greus que afecten a mig món com el del dret-no dret a fàrmacs; tinc la sensació, i m'agradaria equivocar-me, de que això és un tema que només obre debat entre ONGs i personal sanitari. De la gent del carrer que n'ha sentit parlar del tema, crec que el primer possicionament lògic que tenen és en contra de la indústria farmacèutica,però després d'assistir a la xerrada, jo penso que, encara tenint molta culpa la i.f., s'ha d'anar més enllà (bàsicament, a organitzacions internacionals i governs dels països).
Referent als viatges per "comprar" metges, denunciable o no, es continua fent, i es continuarà fent fins que algú hi fiqui mà i ho reguli.
Només voldria dir que em van sobtar diverses coses de la darrera xerrada, però el que em va cridar més l’atenció va ser el fet que un país subdesenvolupat (a la xerrada es va citar l’Índia) pugui tenir una indústria farmacèutica, on els productes que s’hi produeixen siguin exportats fora del país en lloc de quedar-se a aquest per tal de que els propis ciutadans se’n puguin beneficiar. Entenc que hi ha països sense capacitat de producció que es beneficien de les exportacions d’altres països, però no pot ser que els ciutadans d’un país amb indústria farmacèutica, no tinguin accés a aquests medicaments.
un cop mes, felicitar als organitzadors per aquestes xerrades que tantes coses ens estan ensenyant i que ens ajuden a obrir els ulls.
Com suposo la majoria de companys, trobo indignant el joc al que juga la industria farmaceutica, anteposant el benefici economic al dret a la salut i accedir a un farmac.
Puc entendre que es busqui un cert benefici perque evidentment les investigacions i estudis pel desenvolupament de nous farmacs costen temps i diners, pero em sembla brutal que es miri tant pels calers...sobre tot venint d'una industria (si...una industria al cap i a la fi) pero que esta relacionada amb la sanitat i el dret que te la poblacio a la salut.
Que a l'hora de treure noves versions de farmacs que podrien ser extremadament utils en paisos on les condicions per desar-los no son les mes adequades (com pot ser per la manca de neveres...degut basicament a la manca d'electricitat)es venguin primer a paisos on aixo no suposa un problema, em va resultar indignant! I sense entrar en el tema de les patents...que tambe te tela...
La industria farmaceutica podria fer mes coses de las que orgullosament diu que ja fa.
Bones! Primer de tot, m’agradaria felicitar als organitzadors d’aquestes conferències perquè la veritat és que estan sent totes molt interessants, fins al punt de sortir d’una amb ganes de venir a la següent. Pel que fa a aquesta última, el debat va resultar ser força animat. Tant pel que he anat llegint als comentaris anteriors com pel que es va dir a la conferència, sembla ser que estem d’acord en que farmacèutiques, desafortunadament, són portades (com ben clar ens van deixar el dijous) com una indústria, i com a qualsevol altra empresa la seva primera preocupació és que surtin els comptes; però aquí està el problema, que és portada com qualsevol altra empresa, i es prenen el luxe d’actuar tal i com els convé a les seves butxaques, i sí, les conseqüències d’aquesta actitud no són bones per certs països, i tots sabem que no és just, que és un fet que (com tals d’altres) s’hauria de canviar per millorar la situació de moltes problemes. Però com? En aquest tipus de conferències sempre surto amb el cap que em dóna mil voltes a la mateixa pregunta, i és que després de pensar “això s’ha de canviar” el següent pas és preguntar-se “però com?”. El que em dóna ràbia és la resposta que trobo, que, en última instància, els que tenen el poder de fer que les coses realment canviïn són “els de dalt”, governs i organitzacions internacionals. Per això admiro tant a aquells que no es deixen invaïr per un sentiment d’impotència, que no es conformen amb un “total, jo no hi puc fer res”, sinó que contribueixen en plantar la seva llavor amb esperances de recollir fruits en un futur. Fins a la pròxima!!!
sóc la Carme Romagosa i us volia dir que tot i que tenia una lleugera impressió la indústria farmacèutica era una broma, ara n'estic més convençuda.
però per què ens ha de sorpendre? bé es diu indústria, no? potser perquè tracta amb temes de saltu pensem que ha de ser bona, per naturalesa?
és molt lleig que la salut es comercialitzi, i que si no surt rentable curar una malaltia, simpelement es deixi de banda, però he estat donant voltes a aquest tema i no sé com es podria arreglar. un fons internacional? segur que hi hauria molts països "desenvolupats" que es negarien a aportar-hi la seva part... per què pagar si es busquen solucions per malalties que a ells no els afecten?!? investigar teràpies que no requereixin una indústira? (aixó va per tu, marc..) molt bonica la idea, però realment totes les malalties es poden curar tan fàcilment? potser sí que moltes de les pastilletes que ara ens donen són totalment innecessàries i es poden substituir per teràpies alternatives, però ningú voldrà investigar (aixó implica un cost) per després ensenyar com si res. a part, no crec que totes les malalties es puguin solucionar d'aquesta manera, i encara quedarien moltes malalties abandonades, sense recerca ni tractament, perquè a la indústria farmacèutica no li interessen.
però perquè ara no hi vegi solució, no s'ha de deixar de lluitar per canviar les coses i fer un món una mica més bonic per tothom, i no només pels que tinguin diners!
Doncs comentar que la xarrada em va semblar molt interessant, sobre tot el debat últim, encara que les intervencions del principi em van semblar un xic innecessàries. També destacar les "reflexions" del doctor que foren molt encertades, si més no, per guiar una mica la discussió.
Pel que fa a la solució proposada pel Sr. Grifell hi estic d'acord (no ho sabria exposar millor). Citant al Dr. Carreras: "Si de veritat vols ajudar-los, no els donis el menjar, no els donis l'arc i les fletxes per caçar, ensenya'ls a fer arcs i fletxes i ensenya'ls a caçar". Però com sabem, en el món de la indústria, en la dependència està el negoci.
Si bé és cert que la investigació biomèdica i farmacològica és necessària serà poc fructífera mentre estigui en mans d'indústries, on l'única cosa que interessa és el capital. La salut no es pot comercialitzar.
La solució passa per un canvi social que atés el moment que estem vivint se'm presenta força complicat.
Como las personas que han participado anteriormente, me gustaría felicitar a los organizadores por la tan buena labor que están llevando a cabo, pues las conferencias tratan temas de actualidad que resultan de lo más interesante.
Con respecto a la última de ellas, la que trataba sobre la insudtria farmacéutica, estoy de acuerdo con la mayoría de vosotros: la salud es un derecho, no un privilegio.
Nosotros tenemos la suerte de poder acceder a ella, pero hay muchos países que no tienen tal derecho, situación de la que se aprovecha la industria farmacéutica para enriquecerse a través de las ya famosas "patentes".
Estoy de acuerdo con que se trata de una industria en manos privadas y que como cualquier otra, busca su propio beneficio; pero en ningún momento puede compararse,por ejemplo, a industrias como siemens, ya que todos podemos vivir sin móviles, pero dificilmente lo haremos sin medicamentos.
Por otra parte, ya sacan suficiente "tajada" con otro tipo de patentes que también establecen sobre sus descubrimientos a nivel de investigación científica.
Así pues, si con estos métodos ya obtienen los beneficios suficientes como para poder seguir investigando...porqué no suministrar los medicamentos básicos e imprescindibles a aquellas áreas que lo necesitan?
De nuevo, gracias por las conferencias y hasta la próxima,
La verdad es que seguir felicitando a los organizadores de estas charlas ya que cada día son más interesantes.
Respecto a este tema, por muy triste que sea, al fin y al cabo es una industria que mira por su propio beneficio, y, como cualquier otra empresa privada venderá aquello que le pueda ser rentable, y lo que no lo sea simplemente ni se preocupará de ello.
Con este comentario no quiero decir que esté a favor de que miles y miles de personas, simplemente por la condición de vivir en un país pobre, no puedan acceder a medicamentos para curar o alargar su vida como lo harían en un país desarrollado. Pero, sinceramente, no creo que toda la culpa caiga en la industria farmacéutica, también existen los gobiernos de cada país, que, según mi punto de vista, si de verdad quieren solucionar el problema deberían hacer un fondo económico común que subvencione la investigación de medicamentos y así tener una mejor forma de acceso (al estilo sanidad pública, pero para los medicamentos y de forma internacional).
Respecto el otro tema en que hubo un poco de controversia es sobre la “compra” de los médicos haciéndoles determinados regalos. Como estudiante creo que sí se sigue haciendo, aunque sea ilegalmente.
Considero que ja tenim tots mitjanament clar el que són i el que fan les farmacèutiques així que no repetiré el que ja heu dit la majoria. Comentaré que em va fer ràbia la postura dels de la farmacèutica, ens intentaven vendre lo bons i solidaris que són mentre que va quedar prou clar que busquen el màxim benefici abans que la salut de la gent, i no els importa gaire deixar d’investigar malalties que no surten prou rentables. Al final del debat, després de la intervenció del “noi indignat” (estic molt d’acord amb tu) encara eren capaços de dir que tenien la consciència molt tranquil•la i se sentien orgullosos de treballar per la farmacèutica... o eren uns hipòcrites, o uns enganyats o uns capitalistes convençuts... La salut és un dret, no un negoci!
Trobo les xerrades molt enriquidores, cal que siguem conscients del món que ens envolta i felicito de nou als organitzadors per la seva tasca, però de poc serveix si després seguim igual. Només amb la consciència no canviarem el món, cal actuar. Personalment em sento una mica hipòcrita si coneixent i criticant el paper de les farmacèutiques no faig res per canviar-ho. Que podem fer nosaltres com a futurs metges o simplement com a persones? No ho se, però agrairé qualsevol sugerència.
Contestant al Marc Grifell, crec que és una bona idea això de buscar teràpies que es puguin ensenyar al pacient, però segurament quedarien fora moltes malalties i algunes de “les pastilles” o altres medicaments actuals serien necessàries en un o altre moment. La solució de posar la indústria farmacèutica en mans de l’estat o de fer un fons internacional tampoc l’acabo de veure clara, ja que la majoria d’estats són capitalistes i estaríem en les mateixes. Tot i així, com es va dir els medicaments no són la base de la salut, hi ha moltes altres coses que potser també s’haurien de revisar, potser cal un replantejament de la organització de la sanitat en general.
Per solucionar els problemes cal anar a l’arrel d’aquests, segurament cal un gran canvi en el sistema actual, però com ho aconseguirem? No ho se, tinc molts dubtes i poques solucions. Aquest món cada vegada fa més pena i no veig com acabarà la cosa. Crec que me enrotllat massa per no acabar dient res.
Hola de nou!! En primer lloc volia dir que em va semblar una xerrada molt interessant (com les que he pogut assistir fins ara), així que felicito als organitzadors.
Pel que fa a la xerrada, en realitat trobo que el millor va ser la part de debat, perquè a les presentacions inicials, bàsicament es van dedicar a elogiar-se ells mateixos, per part de tots els ponents (no vull concretar), trobo que cap va ser realista i van donar visions molt parcials i sesgades. Però bé, el debat va ser molt interessant. Pel que he llegit el desacord amb les indústries farmacèutiques és general. La veritat es que a mi em va impresionar força; és cert que són una indústria i per tant els beneficis han d'ocupar un paper en els seus objectius, ho entenc (fins a cert punt); però em va sobtar molt com la comparaven a una indústria tèxtil, quan, crec, són incomparables. Una té la salut com a objectiu, és un dret de l'home, i NO es pot comercialitzar amb aquest; representa que el seu màxim objectiu ha de ser aconseguir un bé per a la població, i realment vaig sortir de la conferència pensant que la salut de la població no és, com hauria de ser, el seu objectiu real (i dubto que sigui un dels principals). En canvi, una industria tèxtil ven objectes de luxe, innecessaris, amb l'únic objectiu econòmic, però és evident (ja és la seva funció dins aquesta societat consumista). Em va impressionar que a sobre es comentés, orgullosament, que eren la industria que més diners invertia en cooperació, quan és obvi que han d'invertir més que la resta d'empreses,i ho haurien de fer molt més del que ho fan. Però com poden dubtar-ho, no és l'ajuda i el bé de la població el seu objectiu? No vaig entendre aquesta reflexió. Bé, després de deixar constància de la meva indignació...vull afegir, tot i així, un petit comentari a favor de la industria; és cert que en aquesta societat cap empresa pot deixar de banda els beneficis per dedicar-se plenament al seu objectiu; en aquest sentit penso que des del govern s'hauria d'aportar molt més i contribuir-hi d'una manera molt més important. Fins la propera xerrada! NAZARET INFANTE SANTOS
En mi opinión, pienso que es lógico que las industrias farmacéuticas actúen como lo hacen. Al fin y al cabo, es una industria que intenta sacar el mayor beneficio posible con su producto. Sé también que es injusto que personas de países pobres no puedan pagarse la medicación que necesitan o que personas con enfermedades minoritarias no dispongan de un fármaco porque las industrias farmacéuticas no destinan dinero para obtener un producto tan poco rentable. Pero esa responsabilidad no tienen porque asumirla por completo las industrias farmacéuticas. Pienso que es hora de que de los gobiernos financien una parte de la investigación farmacéutica para que las oportunidades estén más igualadas para todos.
Torno a ser el Marc, i responent a tots els que heu assegurat que els fàrmacs són necessaris (per totes o alguna malaltia) responc que:
m'estranya aquesta actitud tan poc acientífica perquè les vostres afirmacions són indemostrables i en canvi les meves hipòtesis són mereixedores d'investigació.
No us sembla?
En tot cas el fet que no sigui una pastilla la que curi no vol dir que sigui menys costosa, simplement significa un canvi en la sobirania de la salut. Perquè en el fons, qui mana, el pacient, el metge o el capital?
En la línea de comentarios anteriores sobre otras conferencias, he de felicitar a los ponentes, ya que consiguen que el nivel de interés no decaiga durante toda la conferencia. Creo que son temas necesarios y que los tratan de forma muy adecuada.
Yo también quedé muy impresionada sobre cómo ciudadanos de países como India no tienen acceso a medicamentos producidos en su propio país porque son exportados y utilizados como negocio. Me parece realmente alarmante y, una vez más, es algo que la mayoría de la gente desconoce. Sobre todo, gente de países del 'primer mundo' que podrían ayudar y colaborar para que este tipo de cosas no fueran necesarias.
Es terrible que gente enferma no pueda acceder a tratamientos que les corresponderían.
A mí també m'omple d'immensa tristesa i indignació el fet que la salut i, en moltes ocasions la vida, de milers de persones, desaventurades simplement pel fet d'haver nascut en un país i/o continent diferent del nostre depengui al cap i a la fi d'una multinacional, amb clares estructures i intencions d'empresa privada. En altres bens i serveis, ho hem d'acceptar però és innegable que no es pot comercialitzar amb vides humanes.
Estic d'acord en el fet de què la solució radica en mans de dirigents polítics, ara bé, tristament i degut als interessos econòmics existents, aquests poques vegades opten per una solució totalment gratuïta i altruïsta.
Per tant, una vegada més; jo també crec que el primer pas pel qual hauríem de passar en aquest llarg camí seria el de la informació: extendre per tots els mitjans la injusta situació en la qual es troben els més desfavorits per tal de poder així excercir la pressió que es mereixen els nostres representant polítics.
A vosaltres, els organitzadors, felicitats i gràcies novament, per haver començat aquesta tasca, almenys entre els estudiants de Medicina.
Volia comentar que aquesta conferència és la que més m'ha impactat i la que més m'ha fet reflexionar. Això ha estat així perque vaig entrar amb la idea de que les indústries farmacèutiques tenien la "culpa de tot".Després de la xerrada però, he arribat a la conclusió de que el tema es pot veure des de 2 punts de vista diferents:
Per una banda des del punt de vista pràctic: les indústries farmacèutiques són una indústria més com qualsevol altra, ineverteix uns diners, fabrica un producte i vol obtenir un lògic benefici. Vist així les farmacèutiques no tenen major comprmís d'ajudar al tercer món que qualsevol de nosaltres. Si nosaltres no feim res per aquest tema ( com feim la majoria), ells tampoc.
Des d'un altre punt de vista que no sé si anomenar moral o ètic: el producte que fabriquen les farmacèutiques no es pot comparar amb qualsevol producte. Fabriquen remeis que poden salvar vides i és injust que aquestes solucions no puguin arribar a una part de la població mundial; que per una altra banda és la més les necessita,només perque no tenen diners, perque viuen en països desestructurats o en llocs amb governants corruptes que gastarien abans en qualsevol cosa que en salut per el seu poble.No compartir aquestes solucions és jugar a ser déus decidint qui viu i qui mor.
La unió d'aquestes dues idees passaria per combinar les indústries farmacèutiques,les quals tenen els mitjans amb el sector públic que aportaria els diners necessaris per redirigir una part d'aquesta indústria cap a la investigació de temes que afecten als més desfavorits i cap a l'obtencació de productes més asequibles per aquesta població.
En primer lugar hay que felicitar a los ponentes, que hablaron sobre este tema desde sus diferentes puntos de vista de forma muy ilustrativa y amena.
Creo que esta conferencia fue muy útil para que nos diéramos cuenta de que la industria farmacéutica no es quien tiene la culpa de todo, que es una industria y como tal busca obtener beneficio. Sin embargo,sigo pensando que debería haber un equilibrio entre esta industria y sus "consumidores", de forma que los países más pobres tuvieran acceso a fármacos sin tener que pagar por ellos precios desorbitados (que obviamente no pueden pagar).
Com han exposat la resta de participants al fòrum també estic d’acord amb el fet que avui en dia la industria farmacéutica posa mes obstacles que solucions al problema de la sanitat en el països en vies de desenvolupament. És cert que la investigació que duu a terme la industria sobre nous fàrmacs comporta grans inversions que a vegades es perden sense aconseguir resultats i que quan un fàrmac es comença a comercialitzar cal un període per a recuperar aquesta gran inversió. El que passa es que actualment aquesta mateixa industria destina pràcticament mes beneficis al marketing i al creixement econòmic de la pròpia empresa que no pas a noves inversions o a recuperar-ne d’antigues. Tot i que la farmaindustria en general participa en alguns projectes amb l’objectiu de fer arribar els fàrmacs a tots els països del mon, podrien fer molt molt mes del que fan. És absolutament necessari un replantejament del mon industrial farmacèutic actual per a poder adaptar i compaginar la rendibilitat de l’empresa com a tal amb la delicada qüestió de que estem comercialitzant elements que s’haurien de considerar com a dret i no pas com privilegi. Per acabar dir que vaig trobar molt interessant el fet que aquesta xerrada es planteges com a debat i no com a una exposició aïllada de les dues posicions enfrontades.
24 comentarios:
Hola a todos!!
Aprovechando el marco de estas interesantísimas conferencias, que seguro están despertando la conciencia a más de uno,quería comentaros que se está creando un grupo de Intermón Oxfam formado por alumnos de la UB, y que las funciones de este grupo serán principalmente participar en campañas de sensibilización y mobilización social.
Puede resultar muy enriquecedor, y es una forma de hacer algo por los demás e intentar cambiar un poco las cosas desde nuestras posibilidades.Si alguien está interesado en participar, o si quereis más información, podeis contactar conmigo (mbaran22@hotmail.com)y os explico con más detalle en qué consiste.
Un saludo!!
Hola! Sóc el Marc Grifell i em van quedar algunes coses a la boca aquest últim dijous.
A més dels organitzadors també volia felicitar "al indignat". Comprenc com et sents, encara que no ho expressi de la mateixa manera.
La meva principal conclusió és:
La I.F. es reconeix com una indústria qualsevol amb ànim de lucre. Per tant no ens podem fiar de la seva investigació ni de les seves influències en l'ensenyament de la medicina. Tal com deia l'Arcadi, el poder econòmic controla la informació, i no crec que per estudiar medicina en siguem immunes.
Es va proposar com a solució a aquest problema que els estats dirigissin l'investigació, que es fes un fons mundial... JO CREC QUE EL CAMÍ PASSA PER INVESTIGAR TERÀPIES QUE NO REQUEREIXIN D'UNA INDÚSTRIA, TERÀPIES QUE ES PUGUIN ENSENYAR AL PACIENT, IMPLICANT-LO AIXÍ DE LA SEVA CURACIÓ. Amb aquest tipus de teràpies només faria falta una despesa econòmica inicial (busca dels mètodes i assajos clínics) i a partir d'aquí el coneixement es podria extendre lliurement. M'AGRADARIEN COMENTARIS SOBRE AQUEST PUNT!
També em va quedar a dir que vaig trobar força tendenciosa i publicitària l'intervenció per part de les farmacèutiques. Crec que va estar molt bé que aquesta xerrada anes precedida de la del Arcadi.
Les indústries farmacèutiques tenen el doble
de personal en marketing que en investigació
La recerca de beneficis que caracteritza les grans indústries capitalistes ens causa ja diversos mals com la deslocalització, la precarietat i explotació laborals, l’increment dels desequilibris socials i un fort impacte en el medi ambient. Un dels grans mals que causa, però, acostuma a passar inadvertit; El negoci que es fa amb la nostra salut.
La indústria farmacèutica, com tota indústria privada, té com a objectiu la optimització de beneficis (l’any 2003 era la indústria més rentable, el 2005 es situava tercera, per sota de l’armamentística i la del petroli). Els beneficis s’obtenen de reduir costos i d’augmentar els ingressos. Els costos es redueixen minimitzant o reconduint la investigació1 i fusionant grans firmes per poder reduir plantilla i infraestructura. Els ingressos, que ja no s’obtenen de nous medicaments a causa de la baixa investigació, s’obtenen de la substitució dels medicaments utilitzats per medicaments més cars que fan un efecte similar2 sense haver realitzat estudis comparatius3 . La fabricació de medicaments, al contrari que la investigació, és barata, ja que molts solsament costen un 10% del seu preu4 . Les grans farmacèutiques també augmenten els seus ingressos intentant ampliar el nombre de clients. Això ho fan a mitjançant la diagnosi de noves malalties com “depressió puntual recurrent” o bé considerant malalties processos naturals com la menopausa. Fins i tot ja s’ha iniciat la venda de productes farmacològics a persones sanes amb l’objectiu d’alleujar cansament o incrementar el rendiment5 . D’aquesta manera poden vendre més medicaments a més gent, independentment de si aquests medicaments són realment beneficiosos per a la salut.
Com és que ningú hi fa res? Les xifres ho deixen clar:
Els deu primers laboratoris d’EEUU van finançar amb 10.000.000 dòlars les campanyes electorals de l’any 2000 de diversos candidats6.
L’any 2000 Merck es gastà 161 milions de dòlars en la publicitat de Vioxx, més del que es gastaren Pepsicola o Budweiser en els seus productes7.
El mateix any 2000, d’acord amb les estimacions de la indústria, les companyies farmacèutiques es van gastar 15.700.000.000 dòlars en promoció: 7.200.000.000 en mostres, 2.500.000.000 en publicitat per als consumidors i 468.000.000 en publicitat a publicacions científiques8 .
L’any 2000, el 22% del personal estava en investigació i desenvolupament, mentre que el 39% estava en marketing9 .
El lobby farmacèutic, al controlar el capital i la publicitat, garanteix la seva impunitat davant el poder polític i la opinió pública. També és necessari, però, un control de la investigació. Per aquest motiu la indústria farmacèutica patrocina el 70% dels costos els estudis que es realitzen a les universitats. En els acords previs al patrocini normalment hi són incloses clàusules que, entre altres restriccions, limiten la llibertat acadèmica o es reserven el dret de publicació dels resultats10 .
Controlant la investigació, la indústria farmacèutica assegura que no es descobrirà res que pugui ser perjudicial pels seus interessos. La investigació de vacunes barates, teràpies alternatives o nous plantejaments mèdics ha estat constantment boicotejada, ja que podria arruïnar la tercera indústria més rentable del planeta. Tanmateix, el control no és total. Hi ha moltes investigacions que assenyalen la possibilitat d’aconseguir els efectes dels fàrmacs d’altres maneres menys agressives pel medi i pel propi organisme.
Bones!!!
Jo voldria felicitar els organitzadors perquè, una vegada més, la conferència va ser molt interessant.
Crec que el tema és molt més ampli i més complex del que vam estar parlant allà i que es va deixar la indústria farmacèutica molt bé, però jo faig costat a aquell noi de 2a o 3a fila que es va indignar tant amb el fet que la salut és un dret i com a tal, no es pot convertir en una indústria i menys una de les més rentables del món. És frustrant que puguin aprofitar-se tant de la gent i com ens enganyen.
Estava convençuda que la societat en general era patètica i després d'aquestes conferències crec que ho és més del que m'imaginava, però em gratifica veure que hi ha gent disposada a fer quelcom per canviar-ho!!
Això que es diu aquí del màrqueting de la I.F és ben cert i, malgrat van insistir en que era un fet denunciable, tots sabem que "comprar als metges" encara és una pràctica habitual.
Salutacions i fins la propera xerrada!
Laura Company Ardila
Novament felicitats als organitzadors ;)!
Jo volia comentar que també expreso certa indignació cap a les indústries farmacèutiques i crec que al menys van tenir la dignitat de reconèixer que són una indústria i actuen com a tal. No estic gaire d'acord amb els termes de que dediquen grans esforços a la investigació, donat que la majoria de fàrmacs que surten són simplement innovacions (o millores com vulguin vendre-ho) d'altres fàrmacs ja existents i efectius... Crec que valdria més la pena implicar els esforços en treure NOUS fàrmacs de debó.
Després el tema dels viatgets i tal...no sé jo si deu estar molt prohibida aquesta compra dels metges quan cada dia es tenen els membres de les farmaceutiques a la porta de la consulta amb el producte a vendre i un regalet (per molt trist que sigui fins i tot un boli).
Evidentment és fàcil criticara les indústries...però també hi ha una cosa certa i és que costa trobar solucions si els estats i els governs respectius no s'impliquen més...d'aquesta manera les coses costen molt canviar.
Noèlia.
hola a tots!
Novament, tornar a felicitar als organitzadors de les conferències; vaig trobar molt interessant tant les ponències com les intervencions posteriors dels assistents.
No m'explico com s'omplen hores de televisió i telenotícies amb tonteries i no es fan saber a la població problemes greus que afecten a mig món com el del dret-no dret a fàrmacs; tinc la sensació, i m'agradaria equivocar-me, de que això és un tema que només obre debat entre ONGs i personal sanitari. De la gent del carrer que n'ha sentit parlar del tema, crec que el primer possicionament lògic que tenen és en contra de la indústria farmacèutica,però després d'assistir a la xerrada, jo penso que, encara tenint molta culpa la i.f., s'ha d'anar més enllà (bàsicament, a organitzacions internacionals i governs dels països).
Referent als viatges per "comprar" metges, denunciable o no, es continua fent, i es continuarà fent fins que algú hi fiqui mà i ho reguli.
Lidia Paino
ESTIC FERMAMENT CONVENCUT QUE LA INDÚSTRIA (LA FARMACÈUTICA INCLOSA) NO ÉS MÉS QUE UN PRODUCTE SOCIAL QUE HEM GENERAT ENTRE TOTS!
Hola a tots,
Només voldria dir que em van sobtar diverses coses de la darrera xerrada, però el que em va cridar més l’atenció va ser el fet que un país subdesenvolupat (a la xerrada es va citar l’Índia) pugui tenir una indústria farmacèutica, on els productes que s’hi produeixen siguin exportats fora del país en lloc de quedar-se a aquest per tal de que els propis ciutadans se’n puguin beneficiar. Entenc que hi ha països sense capacitat de producció que es beneficien de les exportacions d’altres països, però no pot ser que els ciutadans d’un país amb indústria farmacèutica, no tinguin accés a aquests medicaments.
Fins la propera,
Anna
Hola de nou!
un cop mes, felicitar als organitzadors per aquestes xerrades que tantes coses ens estan ensenyant i que ens ajuden a obrir els ulls.
Com suposo la majoria de companys, trobo indignant el joc al que juga la industria farmaceutica, anteposant el benefici economic al dret a la salut i accedir a un farmac.
Puc entendre que es busqui un cert benefici perque evidentment les investigacions i estudis pel desenvolupament de nous farmacs costen temps i diners, pero em sembla brutal que es miri tant pels calers...sobre tot venint d'una industria (si...una industria al cap i a la fi) pero que esta relacionada amb la sanitat i el dret que te la poblacio a la salut.
Que a l'hora de treure noves versions de farmacs que podrien ser extremadament utils en paisos on les condicions per desar-los no son les mes adequades (com pot ser per la manca de neveres...degut basicament a la manca d'electricitat)es venguin primer a paisos on aixo no suposa un problema, em va resultar indignant! I sense entrar en el tema de les patents...que tambe te tela...
La industria farmaceutica podria fer mes coses de las que orgullosament diu que ja fa.
Maribel Yague
Bones!
Primer de tot, m’agradaria felicitar als organitzadors d’aquestes conferències perquè la veritat és que estan sent totes molt interessants, fins al punt de sortir d’una amb ganes de venir a la següent.
Pel que fa a aquesta última, el debat va resultar ser força animat.
Tant pel que he anat llegint als comentaris anteriors com pel que es va dir a la conferència, sembla ser que estem d’acord en que farmacèutiques, desafortunadament, són portades (com ben clar ens van deixar el dijous) com una indústria, i com a qualsevol altra empresa la seva primera preocupació és que surtin els comptes; però aquí està el problema, que és portada com qualsevol altra empresa, i es prenen el luxe d’actuar tal i com els convé a les seves butxaques, i sí, les conseqüències d’aquesta actitud no són bones per certs països, i tots sabem que no és just, que és un fet que (com tals d’altres) s’hauria de canviar per millorar la situació de moltes problemes. Però com? En aquest tipus de conferències sempre surto amb el cap que em dóna mil voltes a la mateixa pregunta, i és que després de pensar “això s’ha de canviar” el següent pas és preguntar-se “però com?”. El que em dóna ràbia és la resposta que trobo, que, en última instància, els que tenen el poder de fer que les coses realment canviïn són “els de dalt”, governs i organitzacions internacionals. Per això admiro tant a aquells que no es deixen invaïr per un sentiment d’impotència, que no es conformen amb un “total, jo no hi puc fer res”, sinó que contribueixen en plantar la seva llavor amb esperances de recollir fruits en un futur.
Fins a la pròxima!!!
Gemma Martínez Nadal
hola!!
sóc la Carme Romagosa i us volia dir que tot i que tenia una lleugera impressió la indústria farmacèutica era una broma, ara n'estic més convençuda.
però per què ens ha de sorpendre? bé es diu indústria, no? potser perquè tracta amb temes de saltu pensem que ha de ser bona, per naturalesa?
és molt lleig que la salut es comercialitzi, i que si no surt rentable curar una malaltia, simpelement es deixi de banda, però he estat donant voltes a aquest tema i no sé com es podria arreglar.
un fons internacional? segur que hi hauria molts països "desenvolupats" que es negarien a aportar-hi la seva part... per què pagar si es busquen solucions per malalties que a ells no els afecten?!?
investigar teràpies que no requereixin una indústira? (aixó va per tu, marc..) molt bonica la idea, però realment totes les malalties es poden curar tan fàcilment? potser sí que moltes de les pastilletes que ara ens donen són totalment innecessàries i es poden substituir per teràpies alternatives, però ningú voldrà investigar (aixó implica un cost) per després ensenyar com si res. a part, no crec que totes les malalties es puguin solucionar d'aquesta manera, i encara quedarien moltes malalties abandonades, sense recerca ni tractament, perquè a la indústria farmacèutica no li interessen.
però perquè ara no hi vegi solució, no s'ha de deixar de lluitar per canviar les coses i fer un món una mica més bonic per tothom, i no només pels que tinguin diners!
apa, fins a la pròxima!
Bé, bon dia a tothom (sóc Ivo Vives):
Doncs comentar que la xarrada em va semblar molt interessant, sobre tot el debat últim, encara que les intervencions del principi em van semblar un xic innecessàries. També destacar les "reflexions" del doctor que foren molt encertades, si més no, per guiar una mica la discussió.
Pel que fa a la solució proposada pel Sr. Grifell hi estic d'acord (no ho sabria exposar millor). Citant al Dr. Carreras: "Si de veritat vols ajudar-los, no els donis el menjar, no els donis l'arc i les fletxes per caçar, ensenya'ls a fer arcs i fletxes i ensenya'ls a caçar". Però com sabem, en el món de la indústria, en la dependència està el negoci.
Si bé és cert que la investigació biomèdica i farmacològica és necessària serà poc fructífera mentre estigui en mans d'indústries, on l'única cosa que interessa és el capital. La salut no es pot comercialitzar.
La solució passa per un canvi social que atés el moment que estem vivint se'm presenta força complicat.
Vinga, fins una altra.
Salud i cooperació
Hola a todos!!!
Como las personas que han participado anteriormente, me gustaría felicitar a los organizadores por la tan buena labor que están llevando a cabo, pues las conferencias tratan temas de actualidad que resultan de lo más interesante.
Con respecto a la última de ellas, la que trataba sobre la insudtria farmacéutica, estoy de acuerdo con la mayoría de vosotros: la salud es un derecho, no un privilegio.
Nosotros tenemos la suerte de poder acceder a ella, pero hay muchos países que no tienen tal derecho, situación de la que se aprovecha la industria farmacéutica para enriquecerse a través de las ya famosas "patentes".
Estoy de acuerdo con que se trata de una industria en manos privadas y que como cualquier otra, busca su propio beneficio; pero en ningún momento puede compararse,por ejemplo, a industrias como siemens, ya que todos podemos vivir sin móviles, pero dificilmente lo haremos sin medicamentos.
Por otra parte, ya sacan suficiente "tajada" con otro tipo de patentes que también establecen sobre sus descubrimientos a nivel de investigación científica.
Así pues, si con estos métodos ya obtienen los beneficios suficientes como para poder seguir investigando...porqué no suministrar los medicamentos básicos e imprescindibles a aquellas áreas que lo necesitan?
De nuevo, gracias por las conferencias y hasta la próxima,
Carla
Hola a todos!!!
La verdad es que seguir felicitando a los organizadores de estas charlas ya que cada día son más interesantes.
Respecto a este tema, por muy triste que sea, al fin y al cabo es una industria que mira por su propio beneficio, y, como cualquier otra empresa privada venderá aquello que le pueda ser rentable, y lo que no lo sea simplemente ni se preocupará de ello.
Con este comentario no quiero decir que esté a favor de que miles y miles de personas, simplemente por la condición de vivir en un país pobre, no puedan acceder a medicamentos para curar o alargar su vida como lo harían en un país desarrollado. Pero, sinceramente, no creo que toda la culpa caiga en la industria farmacéutica, también existen los gobiernos de cada país, que, según mi punto de vista, si de verdad quieren solucionar el problema deberían hacer un fondo económico común que subvencione la investigación de medicamentos y así tener una mejor forma de acceso (al estilo sanidad pública, pero para los medicamentos y de forma internacional).
Respecto el otro tema en que hubo un poco de controversia es sobre la “compra” de los médicos haciéndoles determinados regalos. Como estudiante creo que sí se sigue haciendo, aunque sea ilegalmente.
Fins la pròxima,
Magda Muelas
Considero que ja tenim tots mitjanament clar el que són i el que fan les farmacèutiques així que no repetiré el que ja heu dit la majoria.
Comentaré que em va fer ràbia la postura dels de la farmacèutica, ens intentaven vendre lo bons i solidaris que són mentre que va quedar prou clar que busquen el màxim benefici abans que la salut de la gent, i no els importa gaire deixar d’investigar malalties que no surten prou rentables. Al final del debat, després de la intervenció del “noi indignat” (estic molt d’acord amb tu) encara eren capaços de dir que tenien la consciència molt tranquil•la i se sentien orgullosos de treballar per la farmacèutica... o eren uns hipòcrites, o uns enganyats o uns capitalistes convençuts...
La salut és un dret, no un negoci!
Trobo les xerrades molt enriquidores, cal que siguem conscients del món que ens envolta i felicito de nou als organitzadors per la seva tasca, però de poc serveix si després seguim igual. Només amb la consciència no canviarem el món, cal actuar.
Personalment em sento una mica hipòcrita si coneixent i criticant el paper de les farmacèutiques no faig res per canviar-ho. Que podem fer nosaltres com a futurs metges o simplement com a persones? No ho se, però agrairé qualsevol sugerència.
Contestant al Marc Grifell, crec que és una bona idea això de buscar teràpies que es puguin ensenyar al pacient, però segurament quedarien fora moltes malalties i algunes de “les pastilles” o altres medicaments actuals serien necessàries en un o altre moment.
La solució de posar la indústria farmacèutica en mans de l’estat o de fer un fons internacional tampoc l’acabo de veure clara, ja que la majoria d’estats són capitalistes i estaríem en les mateixes.
Tot i així, com es va dir els medicaments no són la base de la salut, hi ha moltes altres coses que potser també s’haurien de revisar, potser cal un replantejament de la organització de la sanitat en general.
Per solucionar els problemes cal anar a l’arrel d’aquests, segurament cal un gran canvi en el sistema actual, però com ho aconseguirem?
No ho se, tinc molts dubtes i poques solucions. Aquest món cada vegada fa més pena i no veig com acabarà la cosa.
Crec que me enrotllat massa per no acabar dient res.
Salut! i cooperació!
Marina Renau
Hola de nou!!
En primer lloc volia dir que em va semblar una xerrada molt interessant (com les que he pogut assistir fins ara), així que felicito als organitzadors.
Pel que fa a la xerrada, en realitat trobo que el millor va ser la part de debat, perquè a les presentacions inicials, bàsicament es van dedicar a elogiar-se ells mateixos, per part de tots els ponents (no vull concretar), trobo que cap va ser realista i van donar visions molt parcials i sesgades.
Però bé, el debat va ser molt interessant.
Pel que he llegit el desacord amb les indústries farmacèutiques és general. La veritat es que a mi em va impresionar força; és cert que són una indústria i per tant els beneficis han d'ocupar un paper en els seus objectius, ho entenc (fins a cert punt); però em va sobtar molt com la comparaven a una indústria tèxtil,
quan, crec, són incomparables. Una té la salut com a objectiu, és un dret de l'home, i NO es pot comercialitzar amb aquest; representa que el seu màxim objectiu ha de ser aconseguir un bé per a la població, i realment vaig sortir de la conferència pensant que la salut de la població no és, com hauria de ser, el seu objectiu real (i dubto que sigui un dels principals). En canvi, una industria tèxtil ven objectes de luxe, innecessaris, amb l'únic objectiu econòmic, però és evident (ja és la seva funció dins aquesta societat consumista).
Em va impressionar que a sobre es comentés, orgullosament, que eren la industria que més diners invertia en cooperació, quan és obvi que han d'invertir més que la resta d'empreses,i ho haurien de fer molt més del que ho fan.
Però com poden dubtar-ho, no és l'ajuda i el bé de la població el seu objectiu? No vaig entendre aquesta reflexió.
Bé, després de deixar constància de la meva indignació...vull afegir, tot i així, un petit comentari a favor de la industria; és cert que en aquesta societat cap empresa pot deixar de banda els beneficis per dedicar-se plenament al seu objectiu; en aquest sentit penso que des del govern s'hauria d'aportar molt més i contribuir-hi d'una manera molt més important.
Fins la propera xerrada!
NAZARET INFANTE SANTOS
Hola a todos,
En mi opinión, pienso que es lógico que las industrias farmacéuticas actúen como lo hacen. Al fin y al cabo, es una industria que intenta sacar el mayor beneficio posible con su producto. Sé también que es injusto que personas de países pobres no puedan pagarse la medicación que necesitan o que personas con enfermedades minoritarias no dispongan de un fármaco porque las industrias farmacéuticas no destinan dinero para obtener un producto tan poco rentable. Pero esa responsabilidad no tienen porque asumirla por completo las industrias farmacéuticas. Pienso que es hora de que de los gobiernos financien una parte de la investigación farmacéutica para que las oportunidades estén más igualadas para todos.
Josefina López
Torno a ser el Marc, i responent a tots els que heu assegurat que els fàrmacs són necessaris (per totes o alguna malaltia) responc que:
m'estranya aquesta actitud tan poc acientífica perquè les vostres afirmacions són indemostrables i en canvi les meves hipòtesis són mereixedores d'investigació.
No us sembla?
En tot cas el fet que no sigui una pastilla la que curi no vol dir que sigui menys costosa, simplement significa un canvi en la sobirania de la salut. Perquè en el fons, qui mana, el pacient, el metge o el capital?
Hola!!
En la línea de comentarios anteriores sobre otras conferencias, he de felicitar a los ponentes, ya que consiguen que el nivel de interés no decaiga durante toda la conferencia. Creo que son temas necesarios y que los tratan de forma muy adecuada.
Yo también quedé muy impresionada sobre cómo ciudadanos de países como India no tienen acceso a medicamentos producidos en su propio país porque son exportados y utilizados como negocio. Me parece realmente alarmante y, una vez más, es algo que la mayoría de la gente desconoce. Sobre todo, gente de países del 'primer mundo' que podrían ayudar y colaborar para que este tipo de cosas no fueran necesarias.
Es terrible que gente enferma no pueda acceder a tratamientos que les corresponderían.
Rocío Nur Villar Quiles
Hola a tothom!
A mí també m'omple d'immensa tristesa i indignació el fet que la salut i, en moltes ocasions la vida, de milers de persones, desaventurades simplement pel fet d'haver nascut en un país i/o continent diferent del nostre depengui al cap i a la fi d'una multinacional, amb clares estructures i intencions d'empresa privada. En altres bens i serveis, ho hem d'acceptar però és innegable que no es pot comercialitzar amb vides humanes.
Estic d'acord en el fet de què la solució radica en mans de dirigents polítics, ara bé, tristament i degut als interessos econòmics existents, aquests poques vegades opten per una solució totalment gratuïta i altruïsta.
Per tant, una vegada més; jo també crec que el primer pas pel qual hauríem de passar en aquest llarg camí seria el de la informació: extendre per tots els mitjans la injusta situació en la qual es troben els més desfavorits per tal de poder així excercir la pressió que es mereixen els nostres representant polítics.
A vosaltres, els organitzadors, felicitats i gràcies novament, per haver començat aquesta tasca, almenys entre els estudiants de Medicina.
Sara Sagué Bravo
Hola tots!!!
Volia comentar que aquesta conferència és la que més m'ha impactat i la que més m'ha fet reflexionar. Això ha estat així perque vaig entrar amb la idea de que les indústries farmacèutiques tenien la "culpa de tot".Després de la xerrada però, he arribat a la conclusió de que el tema es pot veure des de 2 punts de vista diferents:
Per una banda des del punt de vista pràctic: les indústries farmacèutiques són una indústria més com qualsevol altra, ineverteix uns diners, fabrica un producte i vol obtenir un lògic benefici. Vist així les farmacèutiques no tenen major comprmís d'ajudar al tercer món que qualsevol de nosaltres. Si nosaltres no feim res per aquest tema ( com feim la majoria), ells tampoc.
Des d'un altre punt de vista que no sé si anomenar moral o ètic: el producte que fabriquen les farmacèutiques no es pot comparar amb qualsevol producte. Fabriquen remeis que poden salvar vides i és injust que aquestes solucions no puguin arribar a una part de la població mundial; que per una altra banda és la més les necessita,només perque no tenen diners, perque viuen en països desestructurats o en llocs amb governants corruptes que gastarien abans en qualsevol cosa que en salut per el seu poble.No compartir aquestes solucions és jugar a ser déus decidint qui viu i qui mor.
La unió d'aquestes dues idees passaria per combinar les indústries farmacèutiques,les quals tenen els mitjans amb el sector públic que aportaria els diners necessaris per redirigir una part d'aquesta indústria cap a la investigació de temes que afecten als més desfavorits i cap a l'obtencació de productes més asequibles per aquesta població.
Catalina Moyà
Hola a todos!!
En primer lugar hay que felicitar a los ponentes, que hablaron sobre este tema desde sus diferentes puntos de vista de forma muy ilustrativa y amena.
Creo que esta conferencia fue muy útil para que nos diéramos cuenta de que la industria farmacéutica no es quien tiene la culpa de todo, que es una industria y como tal busca obtener beneficio. Sin embargo,sigo pensando que debería haber un equilibrio entre esta industria y sus "consumidores", de forma que los países más pobres tuvieran acceso a fármacos sin tener que pagar por ellos precios desorbitados (que obviamente no pueden pagar).
Un saludo!!
Com han exposat la resta de participants al fòrum també estic d’acord amb el fet que avui en dia la industria farmacéutica posa mes obstacles que solucions al problema de la sanitat en el països en vies de desenvolupament. És cert que la investigació que duu a terme la industria sobre nous fàrmacs comporta grans inversions que a vegades es perden sense aconseguir resultats i que quan un fàrmac es comença a comercialitzar cal un període per a recuperar aquesta gran inversió. El que passa es que actualment aquesta mateixa industria destina pràcticament mes beneficis al marketing i al creixement econòmic de la pròpia empresa que no pas a noves inversions o a recuperar-ne d’antigues. Tot i que la farmaindustria en general participa en alguns projectes amb l’objectiu de fer arribar els fàrmacs a tots els països del mon, podrien fer molt molt mes del que fan. És absolutament necessari un replantejament del mon industrial farmacèutic actual per a poder adaptar i compaginar la rendibilitat de l’empresa com a tal amb la delicada qüestió de que estem comercialitzant elements que s’haurien de considerar com a dret i no pas com privilegi.
Per acabar dir que vaig trobar molt interessant el fet que aquesta xerrada es planteges com a debat i no com a una exposició aïllada de les dues posicions enfrontades.
CLARA PADRÓ CASAS
Publicar un comentario