Debat: Ajuda a canvi de què? Política i cooperació internacional
S'obre aquesta entrada per continuar el debat de la darrera sessió.
26 comentarios:
Anónimo
dijo...
Hola a tots!
Primer de tot vull felicitar als organitzadors d’aquest cicle de conferències sobre la Cooperació Internacional, i també al senyor Arcadi Oliveres pel seu discurs. M’agradaria destacar alguns aspectes de la xerrada com ara la importància de la informació. Amb l’exemplificació que va fer el ponent, varem poder constatar que si el poder domina els mitjans de la comunicació, la població pot viure enganyada sense adonar-se’n i fer creure allò que més interessa segons el moment. En una primera part es va parlar del començ internacional, i la conclusió principal a la que es va arribar va ser la importància de pagar correctament els productes als països dels tercer món per així evitar una relació d’intercanvi desfavorable. Referent al deute extern, es va dir que el tercer món envia sis vegades més allò que el primer món envia a aquest. Davant aquestes dades, per més que fem cooperació, aquesta serà difícil i mínima. Un altre aspecte a atenir en compte si volem fer cooperació és el subministrament d’armes. En una segona part, es va explicar com es du a terme la cooperació. Des d’organismes internacionals, per una via multilateral, els costos són elevats i a més, és un procés molt lent. Pel que fa a la cooperació espanyola, crec que a tots als oients ens va quedar clar que és impresentable. A nivell de Catalunya, la cooperació es considerava a càrrec del govern central fins a la gran fam d’Etiòpia, on el govern es veié obligat a destinar uns diners a enviar una recol•lecta d’aliments fins al país de destí. Finalment, pel que fa a les ONGs, es parlà que si aquestes actuessin més conjuntament podrien proporcionar una millor ajuda. A més, es destacà la importància de les subvencions que reben les ONGs per part d’entitats, la qual cosa fa que les ONGs hagin d’actuar d’una determinada manera per no perdre aquestes subvencions. Aquest darrer aspecte em va fer arribar a la conclusió que és “un peix que es menja la cua”, i que és imprescindible que es canviïn les coses a nivell estatal, tot i que davant la dificultat d’aquest canvi, tots podem posar el nostre granet de sorra a nivell individual!
Fins aquí la meva aportació. Ens veiem a la propera,
Bones! Veig que amb això de les vacances, no hi ha hagut massa moviment pel blog... Per aquest motiu, us anim a que em doneu la vostra opinió sobre dues preguntes que em varen quedar pendents per l'Arcadi Oliveres. D'una banda, estava interessada en saber fins a quin punt es té en compte el medi ambient a l'hora de fer cooperació internacional. M'explic: estam d'acord en que els éssers humans es mereixen una sèrie de recursos mínims pel simple fet de ser-ho, i encara més quan els motius pels quals no poden accedir a ells depenen de la voluntat d'una sèrie de "poderosos" als qui els va bé mantenir aquesta situació pel seu benefici. De totes formes, consider que no hem de perdre la perspectiva global del problema, permetent que una millora aquí impliqui un mal allà. Per exemple, fins quin punt seria beneficiós fer créixer un camp de conreu per alimentar una població sense mitjans si per això hem hagut de deforestar aquesta àrea? Els recursos del nostre planeta són limitats, i només fent una bona distribució d'aquests podem resoldre problemes sense generar-ne més. (M'agradaria que quedés clar que no estic dient que efectivament no es tengui en compte el medi ambient en cooperació. De fet estic convençuda de que el tenen més present que la majoria. Només m'ho he plantejat perquè a vegades tendim a simplificar les coses sense pensar en que tot està relacionat) Bé, la segona pregunta que tenia pensada tampoc és per a que la respongueu (bé, si algú tengués la resposta, endavant!), sinó perquè us faci pensar: Creieu que seria possible que algun organisme pogués arribar a tenir una perspectiva prou ampla com per concebre una nova forma d'organització mundial, justa i eficaç? I quan dic "organització mundial" em referesc a comerç, immigració, fluxos d'informació, intercanvis culturals i relacions internacionals d'altres tipus. Durant la conferència, a vegades em feia la impressió que es podien arreglar certes coses, però obviant el fet que el nostre sistema (encara que injust) descansa sobre un equilibri que no es recomanable trontollar. Si compréssim els aliments a preus justos ho notaríem a final de mes, i moltes famílies necessitarien que els pugessin els salaris, però com? No es pot generar més riquesa de la que existeix, de forma que per repartir-la equilibradament, nosaltres, el europeus, nord-americans i australians hauríem de renunciar a moltes coses. Però essent sincers, qui de nosaltres estaria dispost a rebaixar el seu nivell de vida tot el que caldria? Quants de nosaltres renunciaríem al nostre cotxe, per posar un exemple? Per això m'agrada jugar amb la idea de que qualque dia algú serà capaç de dissenyar les estratègies internacionals que farien que rics i pobres progressivament avancessin cap a la igualtat sense que es produís un "cataclisme econòmic" pel camí. Bé, més o menys això és tot. Ara només em queda felicitar als organitzadors del curs i a l'Arcadi Oliveres per la seva magnífica conferència.
Haig de dir que em va agradar molt la xerrada donada per l'Arcadi Oliveres, tant per la seva forma d'explicar com per la quantitat de d'informacio que ens va donar, molta de la qual, al menys jo, no en tenia ni idea...Ja sabia que a nivell mondial les coses anaven per interessos, siguin politics i/o econòmics, pero no m'imaginava que fos a aquest nivell. Em fa molta pena (i ràbia) que per 4 euros de mes es pugui massacrar un poble, o fer-lo cada cop mes i mes pobre. I despres sembla que el fet d'anar i donar-los 2 euros de caritat ho arregla tot...quan en realitat no s'arregla res i nomes serveix per dir "però que bons que som, que els donem ajudes".
L'especie humana es la unica de tot el regne animal que es comporta aixi amb els seus mateixos congeneres, i aixo no diu res de bo de nosaltres. Sincerament espero que aixo canvii algun dia.
bé, seré breu, la veritat és que la xerrada va ser una de les que m'ha sorpres de totes les que he anat.
i es que el ponent em va fer reflexionar sobre les moltissimes coses que donem per suposades que son justes i que estan be i realmen no ens adonem que la gent que esta per sobre nostre fa de nosaltres el k volen, ens informen d'allo que els interessa i ens manipulen al seu gust...
bé, nomes dir tambe, que no em faria res que una altra xerrada fos del mateix ponent, i es que les 2h es van fer curtissimes
La xerrada de l'últim dia em va encantar!! Crec que vau trobar la persona indicada perquè ens expliqués fins quin punt hem de vigilar d'on treiem la informació i com funciona actualment el tema de la cooperació (que al costat del comerç internacional i del deute extern es queda bastant lluny d'assolir els objectius...
Em va deixar bastant impressionada tot plegat, tot i que sabia que el món es mou pels interessos dels 4 rics que ho dominen tot, no m'hagués pensat que fos tan i tan descarat.
Crec que hauríem de prendre mesures tots plegats per tal de fer desapareixer el deute extern i donar als països més pobres l'oportunitat de poder respirar una mica més tranquils. Vaig entendre que així era l'única manera de que puguin tenir més a dir en el preu dels productes del comerç internacional. Aquesta és l'unica manera de que tot l'esforç de la cooperació es pugui amortitzar i realment es poguessin desenvolupar.
La pregunta és, si els països pobres es desenvolupessin i tota l'economia mundial s'equiparés (sense que hi hagués tanta diferencia entre els països) que passaria amb el nivell de vida (augmentaria el dels països pobres sense baixar el dels rics...)?? i com deia la xisca, sagreujaria encara mes tot el canvi climatic i tot plegat???
moltes felicitats als que esteu organitzant tot aixo, és molt interessant i val molt la pena!!
L'altre dia vaig sortir de la xerrada amb un sentiment d'impotència per com s'acaba portant sempre al terreny dels "interessos dels rics" el tema de la cooperació. Sembla ser que qui té diners té també el poder de tancar la boca als qui volen fer treball net, i com deia una companya en un comentari anterior, dona la sensació del peix que es mossega la cua.
Tant de bo això pugui canviar algun dia.
Felicitacions al ponent de la xerrada per la seva àmplia visió del tema.
No és la primera vegada que escolto a Arcadi Oliveres i sempre que l'he sentit ha aconsegit una cosa molt important, que durant una bona temporada em qüestioni si tot allò que donam per fet i que intuim d'una justicia dubtosa pot coneixer-se i fins i tot canviar. Reflexions d'aquest tipus haurien de tenir altaveus molt més grans
Primer felicitar al sr Arcadi Oliveres pel seu gran discurs i agraïr als organitzadors de les conferèncias per fer-les possible.
El meu comentari respecte el tema que va parlar serà breu, perquè crec que tot això té difícil solució ja que sempre pasa el mateix, tots aquells que tenen els diners y en la seva mà el poder solucionar el problema, simplement no ho faran perquè no els hi convé. Els hi va bé tenir gent de la qual aprofitar-se i ells seguir fent-se cada cop més rics.
Personalment, el que encara és pitjor, és que moltes coses que passen en aquest món surten difícilment a la llum, cosa que ens fa viure completament enganyats de com funcionen les coses en les esferes altes de la política o economia.
En primer lugar me gustaría felicitar al ponente, Arcadi Oliveres, por su magnífico discurso, ya que creo que todos salimos de la conferencia con un sentimiento similar de impotencia y contrariedad,y sorpresa, porque, aunque es de sobras conocido que los que tienen más dinero tienen sobre nosotros el poder de informarnos y dejar de hacerlo a conveniencia, nunca imaginamos que sea algo tan evidente, y que los protagonistas sean personas tan conocidas y respetadas.
En mi opinión conferencias como ésta son muy necesarias, para que tomemos conciencia de todo esto, y creo que deberíamos hacer llegar esta información a más gente, porque la solución está más cerca cuando la información llega a más personas.
Aprofitar primer de tot per felicitar al ponent, Arcadi Oliveres, pel seu magnifíc i interessantíssim discurs. Crec que és molt difícil que una conferència aconsegueixi captar l'atenció de tots els participants i aquesta, sense cap mena d dubte, ho aconseguí.
Supòs que el que més ens impactà a tots és veure com d'evident és que uns pocs, els que més doblers tenen, "mouen" el món, controlen la informació a lliure conveniència i s'aprofiten dels més necessitats sense cap tipus de remordiment. Una cosa tan sabuda per tots i que, així i tot, som incapaços de fer-hi front... serà el nostre propi egoisme?
Pens que conferències com aquesta són molt importants per tal d'obrir-nos els ulls. Esperem que qualque dia siguem capaços de canviar aquesta trista situació...
La xerrada del passat dijous em va impactar molt. Em va fer obrir els ulls per adonar-me de la realitat en la que vivim. Una insuficiència absoluta de cooperació amb el tercer món a nivell tant europeu com espanyol, una falta de organització i planificació, però sobretot un intent d'enmascarar aquesta dura realitat. Com podem parlar de Cooperació deixant de banda la relació d'intercanvi desfavorable? Com podem parlar de Cooperació mentre les nostres empreses no deixen de contaminar altres paissos menys desenvolupats? Com podem parlar de Cooperació mentres no param de construir armes? Aquestes i moltes altres preguntes ens haurien de fer reflexionar... Fins la pròxima.
Aquesta no era tampoc la primera vegada que tenia ocasió d'escoltar al sr. Oliveres, i tal com ho va ser la primera, les seves paraules em van deixar també impactada i entristida alhora. Per tant, voldria agraïr i felicitar novament no sols al ponent sinó també als organitzadors per tant magnífica reflexió.
La idea que més em va marcar a mi aquell dijous va ser, com a la majoria de vosaltres, l'important poder que té la informació com a pas previ per a pal·liar els negatius impactes que ocasionen els països més desenvolupats sobre els més desfavorits. Ben cert és que són minoritaris els col·lectius de persones que, més enllà de l'onada consumista i superficial de la nostra societat d'avui dia, tenen nobles intencions altruïstes. Si, a més a més, sobre aquesta situació hi actuen les interessades i egoístes manipulacions que exerceixen els nostres líders polítics, el camí cap a la igualtat entre rics i pobres se'ns allunya moltíssim i se'ns fa cada cop més díficil aconseguir.
No caiguem en la impotència i el desànim doncs, i comencem tots junts des de la més petita i "insignificant" acció: obrint els ulls als altres per a redirigir aquest solidari camí ja començat per els més valents.
Després d'haver participat a la conferència, el que més destacaria és que per molt que a nivell personal podem aportar el nostre granet de sorra, els països del primer món poden fer molt més i moure molt més capital per evitar aquestes grans diferències creixent entre els dos móns.
Felicitacions al ponent pel seu gran coneixement envers el tema.
Primer, com la resta de em sembla que tots els companys, he de felicitar el ponent, crec que va ser molt interessant i ben exposat. Gràcies!
És bo que puguem reflexionar sobre situacions que no ens parem a analitzar en la nostra vida ja que estem amb els problemes del dia a dia. Possiblement el fet que no ens aturem a reflexionar aquests temes és també pel fet de com ens arriba la informació, i com en general no aprofundim per nosaltres mateixos en aquests assumptes ens quedem amb la visió de que res va tant malament.
És bo i s'han de potenciar xerrades com aquestes per aconseguir tenir un esperit més crític, no acceptar la informació tal com ens arriba de primeres, i saber trobar altres mecanismes per contrastar la realitat.
Els que es van parlar no són temes que es parlin amb els amics a un bar, i potser el nostre granet de sorra pot ser animar a altres persones a que reflexionin sobre això.
Ha quedat clar que si ens interessa l’àmbit de la cooperació internacional hem de tenir informació sobre com està la situació a nivell global perquè, com molt bé es va explicar a la xerrada de l’Arcadi Oliveres, el context mundial no afavoreix en absolut el desenvolupament dels països més pobres. És vergonyós el que passa al món i la hipocresia social que el governa. És una vergonya que els països pobres retornin 5-6 vegades més que el que se’ls cedeix com a cooperació internacional en concepte del deute extern, que alhora que es “coopera“ amb un país se li estigui venent armament, que els governs d’aquests països siguin tan corruptes... Si el comerç no fos tan tremendament injust, no caldria cooperació. Aquesta reflexió em fa pensar que les coses es podrien canviar, però que sembla que no interessa. I això suposo que val per a molts més àmbits, a nivell molt més local: és possible canviar les coses si es reparteixen els recursos de manera justa. És important si volem tenir contacte amb el món de la cooperació internacional estar assabentats del que passa a nivell polític i econòmic. La situació és bastant absurda, l’entorn és molt hostil. Una vegada vaig llegir que les ONGs són una petita gota d’aigua enmig del desert, però que si no hi fossin, moltes persones la trobarien a faltar. I penso que és això el que ha fer-les continuar, doncs no per trobar-se la situació mundial tan desfavorable per al desenvolupament dels països més pobres s’ha de deixar de banda tota la lluita. Crec que el cas del president de Tanganika, Julius Nyerere (aquell president que va rebutjar un donatiu que diverses ONGs de Gran Bretanya li feien, dient que la millor manera d’invertir-los és sobre el primer món per conscienciar a la població del mal que els provoca el sistema econòmic i polític que els regeix), ha estat una bona lliçó per al món en general i per a Occident en particular. Jo mai m’ho havia plantejat d’aquesta manera, i com jo crec que hi poden haver moltes persones. La contundència de la seva decisió crec que ens ha de fer pensar en el paper d’Occident sobre la pobresa d’aquests països. El que no em va quedar clar va ser què es va fer finalment d’aquests diners. Els van destinar a conscienciar la població del primer món? Finalment el president de Tanganika els va acceptar? Van anar a parar a alguna altra ONG? Potser fins i tot al govern de Gran Bretanya? D’altra banda, penso que per poder parlar amb propietat he d’estar més ben informada de tot en general (reconec que no estic al dia pel que fa a l’economia i la política mundials), però el cas del diari francès fa que em plantegi seriosament si he de creure o no les informacions que ens arriben. Per tant, veig que per poder dir realment que estem informats sobre un tema, hem d’haver contrastat molta informació i saber què hi ha darrere d’ella. Assistir a aquestes xerrades fa obrir els ulls i plantejar-se moltes coses que considero que, com a persones que som, tots hem de saber.
Hola. Jo volia donar la meva opinió sobre els temes plantejats per la Xisca.
Estic totalment d'acord en que la cooperació respectant el medi ambient passa per una redistribució dels recursos mundials. És sabut que els països desenvolupats generem més aliments dels que necessitem (generem excedents); així que de principi podríem rebaixar aquesta sobreexplotació sense veure'ns afectats (almenys no massa). També consumim recursos energètics en sobremesura. La capacitat del nostre planeta per a generar un recurs és limitada així que si un n'agafa més en deixa menys pels altres. Com diguè el senyor Arcadi en una altra xerrada: "els europeus hauríem de pujar uns graus l'aire condicionat a l'estiu per a que un xinès pugui pujar la calefacció uns graus a l'hivern". Sobre si crec que seria possible la creació d'un organisme mundial amb perspectiva prou ampla per a idear i aplicar mesures justes i efectives per a tothom... penso que no és possible. Sento ser fatalista, però crec que per a això caldria un organisme amb representació de tots els països que donessin part de la situació i necessitats del seu territori i, com cada visió seria diferent, les mesures serien excessivament lentes i, a fi de comptes, no seria més que una altra ONU. Bé, no m'allargo més. Nomès voldria recomanar el llibre "Contra la fam i la guerra" del senyor Arcadi Oliveres a tots aquells que van quedar-se amb ganes de més informació (i als que no també) doncs aprofundeix tots els temes tocats i d'altres en relació i estàn explicats de forma molt clara i amb els tocs d'ironia característics de l'autor.
Hola a tothom! La veritat és que la majoria de la informació que ens va donar l'Arcadi Oliveres era totalment desconeguda per mi. Si que era conscient de la cantitat de coses que es mouen per diners, però no fins a aquest límit. A més a més cal dir que, a part de la informació que era molt interesant, la manera d'explicar i el llenguatge utilitzat pel ponent va fer més amena la conferència.
Dons res més, ens tornem a veure avui a la següent xerrada.
No era la primera vegada que assistia a una conferencia de l’Arcadi Oliveres, i es que m’encanta la seva oratòria i com aconsegueix mantenir en tot moment la teva atenció. Respecte a la xerrada comparteixo la opinió que han exposat alguns assistents respecte a la impotència amb la que surts després de sentir que en realitat tot està en mans de quatre rics i quatre poderosos i que al final tot es resumeix a simples interessos. Crec que es essencial que la gent conegui aquest monopoli de poders ja que el primer pas per aconseguir fer alguna cosa és sortir de la ignorància en la que ens trobem mentre es negocia amb les persones, els països i les cultures. Finalment tornar a felicitar la organització per oferir-nos la oportunitat de reflexionar sobre aspectes tan importants com aquests.
Hola, sóc el Marc Gr ifell i responent a la Xisca: Jo crec que la solució passa per la renúncia personal a tots els vicis del consumisme i el capitalisme i en provocar una brutal crisi econòmica que faci replantejar el sistema de funcionament.
O veig així perquè en un món en el que el que més importa són els diners, no es pot guanyar una batalla contra els que els tenen. M'explico? Al seu territori tenim les de perdre.
les dos conclusions que vaig treure de la xerrada van ser:
CONSUM RESPONSABLE!
AUTOCRÍTICA INFORMATIVA.
Per acabar felicitar també als organitzadors i a l'Arcadi.
Dispenseu el retard, però amb això de les vacances i la penitència se m'havia oblidat deixar el comentari corresponent.
En relació a la xarrada de l'altre dia, he de confessar que en va deixar impressionat. Pensava que en el món en què vivim estava un mica (tampoc massa) millor. Ja ho diuen ja, la ignorància és molt atrevida. Ara m'ha vingut a la ment allò que ahir cantava l'Albert Pla: "que mal estamos, però que bien nos lo pasamos". Doncs sí, això d'estar a la inòpia pot ser positiu per l'estat de felicitat propi, però s'ha de mirar més enllà i treballar per la felicitat i la justícia global.
Seguint els consells de l'Arcadi, m'he posat al dia (bé, ho he intentat) de tots els aspectes tractats en la xarrada i, amb curiositat i temps, te n'adones de moltes coses. Us animo a fer-ho (si no ho heu fet ja).
Holaaa Estic totalment d'acord amb el que diuen els meus companys, penso que la xerrada va ser molt interessant sobretot perque es tracta de la realitat pura i dura, el que passa que es troba tant camuflada a gust dels qui manen o nosaltres som tant cecs, que no ho volem veure i penso que es necessari de tant en tant (a poder ser més continu), gent com el ponent que ens ho faci recordar i indignar-nos perque potser així és l'única manera de que algun dia ens moguem i les coses canviin; està clar que no canviaràn soletes... Felicitats: alexandra
Hola a tots/totes!!!! Jo volia donar les gràcies a Arcadi Oliveres ja que vaig trobar que la seva manera de parlar aconseguia indignar a la gent, (ja que motius n'hi havien), però a part em va agradar molt la manera que tenia de parlar, ja que jo que d'aquest tema no hi entnc gaire i vaig poder seguir la xerrada perfectament. Sobre la xerrada dir que me'n vag anar molt indignada amb la societat i sobretot els que tenen el poder, ja que semblem simples titelles que gairabé no som capaços ni de veure com ens prenen el pèl. Jo m'imaginava i sabia que aquestes coses passaven, però la veritat és que no m'esperava que fos tan exagerat. El que em va sorprendre més va ser el fet que tots els quetenen el poder estan lligats entre ells per fer-se cada vegada més poderosos i carregar-se a tot el que se'ls posin per davant!!! Estar clar que s'ha de fer algo al respecte!!!! I hauriem de començar ja!!!
Hola a todos, para comenzar, quisiera felicitar yo también a los organizadores de estas conferencias; gracias a ellas conseguimos olvidarnos, al menos por un tiempo, de nuestras exigentes carreras. Realmente sirven para darnos cuenta de que la vida real es mucho más compleja de lo que diariamente vemos, por lo tanto gracias por ayudarnos a abrir la mente y ser un poco más conscientes de la realidad. En cuanto a la conferencia ofrecida por el señor Arcadi Oliveres, tengo que decir que me dejó marcada; fue una de esas charlas que te hacen reflexionar, te obligan a pensar, a pensar en lo engañados que vivimos, en lo consumistas y materialistas que somos sin darnos cuenta... Saludos, Nerea Ilundain Tirapu
Primero de todo quisiera felicitar a los organizadores de este ciclo de conferencias. Me parece muy buena idea ya que es una manera de informar a jovenes de temas a los cuales es dificil acceder y lo más importante, con profesionales que saben de lo que hablan.
Segundo quisiera felicitar a Arcadi Oliveres, me gusto mucho su discurso tanto por la información como por su lenguaje claro y directo.
Me hizo reflexionar mucho, y con estas cosas te das cuenta que nos hacen creer que vivimos en un mundo lleno de informacion y en realidad muchas cosas son manipuladas y ocultadas.
Creo que todos tendriamos que ponernos en el lugar del otro y ser conscientes que solo nosotros podemos cambiar las cosas.
Personalment, crec que, en primer lloc -tal i com va dir el senyor Arcadi Oliveres- és molt important saber qui domina els mitjans que ens informen per tal d'evitar ser manipulats i tenir una visió objectiva de la situació mundial real. En segon lloc, m'agradaria dir que, tal i com deia la Xisca, és molt important ajudar al desenvolupament dels països subdesenvolupats tenint sempre en compte que aquesta ajuda no causés un altre problema més greu, com seria el cas de la destrucció dels recursos naturals. Per això, crec que és imprescindible que, si es vol millorar la situació actual, la població dels països desenvolupats estigui ben informada i disposada a renunciar a alguns dels seus privilegis (no consumir tanta energia ni bens materials, per exemple) per tal d'evitar que el desenvolupament dels altres països empitjori la situació ambiental del planeta.
Pienso que la lucha individual no sirve de mucho. Si de verdad se quiere cambiar la situación en la que se encuentran los países pobres es necesario que los gobiernos lo tengan muy presente y cambien sus "prioridades". Me impactó saber que con el dinero gastado en la guerra de Irak se podría acabar el hambre en el mundo. Sabiendo esto me pregunto, ¿a qué estamos jugando? Me resulta demasiado duro pensar que miles de niños se mueren de hambre porque hay personas que prefieren gastar el dinero en armamento. ¿Sirven de algo los 30 euros mensuales que un socio destina a una ONG? En mi opinión, sirven de poco. Deberíamos exigirle más responsabilidad a los gobiernos de los diferentes países si queremos que la situación cambie de forma significativa, mientras tanto solo haremos apaños.
26 comentarios:
Hola a tots!
Primer de tot vull felicitar als organitzadors d’aquest cicle de conferències sobre la Cooperació Internacional, i també al senyor Arcadi Oliveres pel seu discurs.
M’agradaria destacar alguns aspectes de la xerrada com ara la importància de la informació. Amb l’exemplificació que va fer el ponent, varem poder constatar que si el poder domina els mitjans de la comunicació, la població pot viure enganyada sense adonar-se’n i fer creure allò que més interessa segons el moment.
En una primera part es va parlar del començ internacional, i la conclusió principal a la que es va arribar va ser la importància de pagar correctament els productes als països dels tercer món per així evitar una relació d’intercanvi desfavorable. Referent al deute extern, es va dir que el tercer món envia sis vegades més allò que el primer món envia a aquest. Davant aquestes dades, per més que fem cooperació, aquesta serà difícil i mínima. Un altre aspecte a atenir en compte si volem fer cooperació és el subministrament d’armes.
En una segona part, es va explicar com es du a terme la cooperació. Des d’organismes internacionals, per una via multilateral, els costos són elevats i a més, és un procés molt lent. Pel que fa a la cooperació espanyola, crec que a tots als oients ens va quedar clar que és impresentable. A nivell de Catalunya, la cooperació es considerava a càrrec del govern central fins a la gran fam d’Etiòpia, on el govern es veié obligat a destinar uns diners a enviar una recol•lecta d’aliments fins al país de destí. Finalment, pel que fa a les ONGs, es parlà que si aquestes actuessin més conjuntament podrien proporcionar una millor ajuda. A més, es destacà la importància de les subvencions que reben les ONGs per part d’entitats, la qual cosa fa que les ONGs hagin d’actuar d’una determinada manera per no perdre aquestes subvencions. Aquest darrer aspecte em va fer arribar a la conclusió que és “un peix que es menja la cua”, i que és imprescindible que es canviïn les coses a nivell estatal, tot i que davant la dificultat d’aquest canvi, tots podem posar el nostre granet de sorra a nivell individual!
Fins aquí la meva aportació.
Ens veiem a la propera,
Anna Camós Carreras
Bones!
Veig que amb això de les vacances, no hi ha hagut massa moviment pel blog... Per aquest motiu, us anim a que em doneu la vostra opinió sobre dues preguntes que em varen quedar pendents per l'Arcadi Oliveres. D'una banda, estava interessada en saber fins a quin punt es té en compte el medi ambient a l'hora de fer cooperació internacional. M'explic: estam d'acord en que els éssers humans es mereixen una sèrie de recursos mínims pel simple fet de ser-ho, i encara més quan els motius pels quals no poden accedir a ells depenen de la voluntat d'una sèrie de "poderosos" als qui els va bé mantenir aquesta situació pel seu benefici. De totes formes, consider que no hem de perdre la perspectiva global del problema, permetent que una millora aquí impliqui un mal allà. Per exemple, fins quin punt seria beneficiós fer créixer un camp de conreu per alimentar una població sense mitjans si per això hem hagut de deforestar aquesta àrea? Els recursos del nostre planeta són limitats, i només fent una bona distribució d'aquests podem resoldre problemes sense generar-ne més.
(M'agradaria que quedés clar que no estic dient que efectivament no es tengui en compte el medi ambient en cooperació. De fet estic convençuda de que el tenen més present que la majoria. Només m'ho he plantejat perquè a vegades tendim a simplificar les coses sense pensar en que tot està relacionat)
Bé, la segona pregunta que tenia pensada tampoc és per a que la respongueu (bé, si algú tengués la resposta, endavant!), sinó perquè us faci pensar: Creieu que seria possible que algun organisme pogués arribar a tenir una perspectiva prou ampla com per concebre una nova forma d'organització mundial, justa i eficaç? I quan dic "organització mundial" em referesc a comerç, immigració, fluxos d'informació, intercanvis culturals i relacions internacionals d'altres tipus. Durant la conferència, a vegades em feia la impressió que es podien arreglar certes coses, però obviant el fet que el nostre sistema (encara que injust) descansa sobre un equilibri que no es recomanable trontollar. Si compréssim els aliments a preus justos ho notaríem a final de mes, i moltes famílies necessitarien que els pugessin els salaris, però com? No es pot generar més riquesa de la que existeix, de forma que per repartir-la equilibradament, nosaltres, el europeus, nord-americans i australians hauríem de renunciar a moltes coses. Però essent sincers, qui de nosaltres estaria dispost a rebaixar el seu nivell de vida tot el que caldria? Quants de nosaltres renunciaríem al nostre cotxe, per posar un exemple? Per això m'agrada jugar amb la idea de que qualque dia algú serà capaç de dissenyar les estratègies internacionals que farien que rics i pobres progressivament avancessin cap a la igualtat sense que es produís un "cataclisme econòmic" pel camí.
Bé, més o menys això és tot. Ara només em queda felicitar als organitzadors del curs i a l'Arcadi Oliveres per la seva magnífica conferència.
Hola a tots!
Haig de dir que em va agradar molt la xerrada donada per l'Arcadi Oliveres, tant per la seva forma d'explicar com per la quantitat de d'informacio que ens va donar, molta de la qual, al menys jo, no en tenia ni idea...Ja sabia que a nivell mondial les coses anaven per interessos, siguin politics i/o econòmics, pero no m'imaginava que fos a aquest nivell. Em fa molta pena (i ràbia) que per 4 euros de mes es pugui massacrar un poble, o fer-lo cada cop mes i mes pobre. I despres sembla que el fet d'anar i donar-los 2 euros de caritat ho arregla tot...quan en realitat no s'arregla res i nomes serveix per dir "però que bons que som, que els donem ajudes".
L'especie humana es la unica de tot el regne animal que es comporta aixi amb els seus mateixos congeneres, i aixo no diu res de bo de nosaltres. Sincerament espero que aixo canvii algun dia.
Fins aviat
Maribel Yague
Hola a tots!!!
bé, seré breu,
la veritat és que la xerrada va ser una de les que m'ha sorpres de totes les que he anat.
i es que el ponent em va fer reflexionar sobre les moltissimes coses que donem per suposades que son justes i que estan be i realmen no ens adonem que la gent que esta per sobre nostre fa de nosaltres el k volen, ens informen d'allo que els interessa i ens manipulen al seu gust...
bé, nomes dir tambe, que no em faria res que una altra xerrada fos del mateix ponent, i es que les 2h es van fer curtissimes
Silvia Nuevo
Hola a tots!!
La xerrada de l'últim dia em va encantar!! Crec que vau trobar la persona indicada perquè ens expliqués fins quin punt hem de vigilar d'on treiem la informació i com funciona actualment el tema de la cooperació (que al costat del comerç internacional i del deute extern es queda bastant lluny d'assolir els objectius...
Em va deixar bastant impressionada tot plegat, tot i que sabia que el món es mou pels interessos dels 4 rics que ho dominen tot, no m'hagués pensat que fos tan i tan descarat.
Crec que hauríem de prendre mesures tots plegats per tal de fer desapareixer el deute extern i donar als països més pobres l'oportunitat de poder respirar una mica més tranquils. Vaig entendre que així era l'única manera de que puguin tenir més a dir en el preu dels productes del comerç internacional. Aquesta és l'unica manera de que tot l'esforç de la cooperació es pugui amortitzar i realment es poguessin desenvolupar.
La pregunta és, si els països pobres es desenvolupessin i tota l'economia mundial s'equiparés (sense que hi hagués tanta diferencia entre els països) que passaria amb el nivell de vida (augmentaria el dels països pobres sense baixar el dels rics...)?? i com deia la xisca, sagreujaria encara mes tot el canvi climatic i tot plegat???
moltes felicitats als que esteu organitzant tot aixo, és molt interessant i val molt la pena!!
Laura Company Ardila
Bones!
L'altre dia vaig sortir de la xerrada amb un sentiment d'impotència per com s'acaba portant sempre al terreny dels "interessos dels rics" el tema de la cooperació. Sembla ser que qui té diners té també el poder de tancar la boca als qui volen fer treball net, i com deia una companya en un comentari anterior, dona la sensació del peix que es mossega la cua.
Tant de bo això pugui canviar algun dia.
Felicitacions al ponent de la xerrada per la seva àmplia visió del tema.
Lidia Paino
No és la primera vegada que escolto a Arcadi Oliveres i sempre que l'he sentit ha aconsegit una cosa molt important, que durant una bona temporada em qüestioni si tot allò que donam per fet i que intuim d'una justicia dubtosa pot coneixer-se i fins i tot canviar. Reflexions d'aquest tipus haurien de tenir altaveus molt més grans
Hola a tots!
Primer felicitar al sr Arcadi Oliveres pel seu gran discurs i agraïr als organitzadors de les conferèncias per fer-les possible.
El meu comentari respecte el tema que va parlar serà breu, perquè crec que tot això té difícil solució ja que sempre pasa el mateix, tots aquells que tenen els diners y en la seva mà el poder solucionar el problema, simplement no ho faran perquè no els hi convé. Els hi va bé tenir gent de la qual aprofitar-se i ells seguir fent-se cada cop més rics.
Personalment, el que encara és pitjor, és que moltes coses que passen en aquest món surten difícilment a la llum, cosa que ens fa viure completament enganyats de com funcionen les coses en les esferes altes de la política o economia.
Fins aviat!
Hola!
En primer lugar me gustaría felicitar al ponente, Arcadi Oliveres, por su magnífico discurso, ya que creo que todos salimos de la conferencia con un sentimiento similar de impotencia y contrariedad,y sorpresa, porque, aunque es de sobras conocido que los que tienen más dinero tienen sobre nosotros el poder de informarnos y dejar de hacerlo a conveniencia, nunca imaginamos que sea algo tan evidente, y que los protagonistas sean personas tan conocidas y respetadas.
En mi opinión conferencias como ésta son muy necesarias, para que tomemos conciencia de todo esto, y creo que deberíamos hacer llegar esta información a más gente, porque la solución está más cerca cuando la información llega a más personas.
Un saludo!!
Hola a tothom!
Aprofitar primer de tot per felicitar al ponent, Arcadi Oliveres, pel seu magnifíc i interessantíssim discurs. Crec que és molt difícil que una conferència aconsegueixi captar l'atenció de tots els participants i aquesta, sense cap mena d dubte, ho aconseguí.
Supòs que el que més ens impactà a tots és veure com d'evident és que uns pocs, els que més doblers tenen, "mouen" el món, controlen la informació a lliure conveniència i s'aprofiten dels més necessitats sense cap tipus de remordiment. Una cosa tan sabuda per tots i que, així i tot, som incapaços de fer-hi front... serà el nostre propi egoisme?
Pens que conferències com aquesta són molt importants per tal d'obrir-nos els ulls. Esperem que qualque dia siguem capaços de canviar aquesta trista situació...
Ens veiem aquest dijous!
La xerrada del passat dijous em va impactar molt. Em va fer obrir els ulls per adonar-me de la realitat en la que vivim. Una insuficiència absoluta de cooperació amb el tercer món a nivell tant europeu com espanyol, una falta de organització i planificació, però sobretot un intent d'enmascarar aquesta dura realitat.
Com podem parlar de Cooperació deixant de banda la relació d'intercanvi desfavorable? Com podem parlar de Cooperació mentre les nostres empreses no deixen de contaminar altres paissos menys desenvolupats? Com podem parlar de Cooperació mentres no param de construir armes?
Aquestes i moltes altres preguntes ens haurien de fer reflexionar...
Fins la pròxima.
Bones a tothom!!
Aquesta no era tampoc la primera vegada que tenia ocasió d'escoltar al sr. Oliveres, i tal com ho va ser la primera, les seves paraules em van deixar també impactada i entristida alhora. Per tant, voldria agraïr i felicitar novament no sols al ponent sinó també als organitzadors per tant magnífica reflexió.
La idea que més em va marcar a mi aquell dijous va ser, com a la majoria de vosaltres, l'important poder que té la informació com a pas previ per a pal·liar els negatius impactes que ocasionen els països més desenvolupats sobre els més desfavorits. Ben cert és que són minoritaris els col·lectius de persones que, més enllà de l'onada consumista i superficial de la nostra societat d'avui dia, tenen nobles intencions altruïstes. Si, a més a més, sobre aquesta situació hi actuen les interessades i egoístes manipulacions que exerceixen els nostres líders polítics, el camí cap a la igualtat entre rics i pobres se'ns allunya moltíssim i se'ns fa cada cop més díficil aconseguir.
No caiguem en la impotència i el desànim doncs, i comencem tots junts des de la més petita i "insignificant" acció: obrint els ulls als altres per a redirigir aquest solidari camí ja començat per els més valents.
Sara Sagué
Hola a tots!
Després d'haver participat a la conferència, el que més destacaria és que per molt que a nivell personal podem aportar el nostre granet de sorra, els països del primer món poden fer molt més i moure molt més capital per evitar aquestes grans diferències creixent entre els dos móns.
Felicitacions al ponent pel seu gran coneixement envers el tema.
Fins aviat
Laia Prat.
Hola a tothom!
Primer, com la resta de em sembla que tots els companys, he de felicitar el ponent, crec que va ser molt interessant i ben exposat. Gràcies!
És bo que puguem reflexionar sobre situacions que no ens parem a analitzar en la nostra vida ja que estem amb els problemes del dia a dia. Possiblement el fet que no ens aturem a reflexionar aquests temes és també pel fet de com ens arriba la informació, i com en general no aprofundim per nosaltres mateixos en aquests assumptes ens quedem amb la visió de que res va tant malament.
És bo i s'han de potenciar xerrades com aquestes per aconseguir tenir un esperit més crític, no acceptar la informació tal com ens arriba de primeres, i saber trobar altres mecanismes per contrastar la realitat.
Els que es van parlar no són temes que es parlin amb els amics a un bar, i potser el nostre granet de sorra pot ser animar a altres persones a que reflexionin sobre això.
Ens veiem!
Rocío Nur Villar
Ha quedat clar que si ens interessa l’àmbit de la cooperació internacional hem de tenir informació sobre com està la situació a nivell global perquè, com molt bé es va explicar a la xerrada de l’Arcadi Oliveres, el context mundial no afavoreix en absolut el desenvolupament dels països més pobres. És vergonyós el que passa al món i la hipocresia social que el governa. És una vergonya que els països pobres retornin 5-6 vegades més que el que se’ls cedeix com a cooperació internacional en concepte del deute extern, que alhora que es “coopera“ amb un país se li estigui venent armament, que els governs d’aquests països siguin tan corruptes... Si el comerç no fos tan tremendament injust, no caldria cooperació. Aquesta reflexió em fa pensar que les coses es podrien canviar, però que sembla que no interessa. I això suposo que val per a molts més àmbits, a nivell molt més local: és possible canviar les coses si es reparteixen els recursos de manera justa.
És important si volem tenir contacte amb el món de la cooperació internacional estar assabentats del que passa a nivell polític i econòmic. La situació és bastant absurda, l’entorn és molt hostil. Una vegada vaig llegir que les ONGs són una petita gota d’aigua enmig del desert, però que si no hi fossin, moltes persones la trobarien a faltar. I penso que és això el que ha fer-les continuar, doncs no per trobar-se la situació mundial tan desfavorable per al desenvolupament dels països més pobres s’ha de deixar de banda tota la lluita.
Crec que el cas del president de Tanganika, Julius Nyerere (aquell president que va rebutjar un donatiu que diverses ONGs de Gran Bretanya li feien, dient que la millor manera d’invertir-los és sobre el primer món per conscienciar a la població del mal que els provoca el sistema econòmic i polític que els regeix), ha estat una bona lliçó per al món en general i per a Occident en particular. Jo mai m’ho havia plantejat d’aquesta manera, i com jo crec que hi poden haver moltes persones. La contundència de la seva decisió crec que ens ha de fer pensar en el paper d’Occident sobre la pobresa d’aquests països. El que no em va quedar clar va ser què es va fer finalment d’aquests diners. Els van destinar a conscienciar la població del primer món? Finalment el president de Tanganika els va acceptar? Van anar a parar a alguna altra ONG? Potser fins i tot al govern de Gran Bretanya?
D’altra banda, penso que per poder parlar amb propietat he d’estar més ben informada de tot en general (reconec que no estic al dia pel que fa a l’economia i la política mundials), però el cas del diari francès fa que em plantegi seriosament si he de creure o no les informacions que ens arriben. Per tant, veig que per poder dir realment que estem informats sobre un tema, hem d’haver contrastat molta informació i saber què hi ha darrere d’ella.
Assistir a aquestes xerrades fa obrir els ulls i plantejar-se moltes coses que considero que, com a persones que som, tots hem de saber.
Marta Solórzano Moral
Hola.
Jo volia donar la meva opinió sobre els temes plantejats per la Xisca.
Estic totalment d'acord en que la cooperació respectant el medi ambient passa per una redistribució dels recursos mundials. És sabut que els països desenvolupats generem més aliments dels que necessitem (generem excedents); així que de principi podríem rebaixar aquesta sobreexplotació sense veure'ns afectats (almenys no massa). També consumim recursos energètics en sobremesura. La capacitat del nostre planeta per a generar un recurs és limitada així que si un n'agafa més en deixa menys pels altres.
Com diguè el senyor Arcadi en una altra xerrada: "els europeus hauríem de pujar uns graus l'aire condicionat a l'estiu per a que un xinès pugui pujar la calefacció uns graus a l'hivern".
Sobre si crec que seria possible la creació d'un organisme mundial amb perspectiva prou ampla per a idear i aplicar mesures justes i efectives per a tothom... penso que no és possible. Sento ser fatalista, però crec que per a això caldria un organisme amb representació de tots els països que donessin part de la situació i necessitats del seu territori i, com cada visió seria diferent, les mesures serien excessivament lentes i, a fi de comptes, no seria més que una altra ONU.
Bé, no m'allargo més. Nomès voldria recomanar el llibre "Contra la fam i la guerra" del senyor Arcadi Oliveres a tots aquells que van quedar-se amb ganes de més informació (i als que no també) doncs aprofundeix tots els temes tocats i d'altres en relació i estàn explicats de forma molt clara i amb els tocs d'ironia característics de l'autor.
Fins la propera xerrada
Hola a tothom!
La veritat és que la majoria de la informació que ens va donar l'Arcadi Oliveres era totalment desconeguda per mi. Si que era conscient de la cantitat de coses que es mouen per diners, però no fins a aquest límit.
A més a més cal dir que, a part de la informació que era molt interesant, la manera d'explicar i el llenguatge utilitzat pel ponent va fer més amena la conferència.
Dons res més, ens tornem a veure avui a la següent xerrada.
Hola a totes i tots!
No era la primera vegada que assistia a una conferencia de l’Arcadi Oliveres, i es que m’encanta la seva oratòria i com aconsegueix mantenir en tot moment la teva atenció. Respecte a la xerrada comparteixo la opinió que han exposat alguns assistents respecte a la impotència amb la que surts després de sentir que en realitat tot està en mans de quatre rics i quatre poderosos i que al final tot es resumeix a simples interessos. Crec que es essencial que la gent conegui aquest monopoli de poders ja que el primer pas per aconseguir fer alguna cosa és sortir de la ignorància en la que ens trobem mentre es negocia amb les persones, els països i les cultures.
Finalment tornar a felicitar la organització per oferir-nos la oportunitat de reflexionar sobre aspectes tan importants com aquests.
Clara Padró Casas
Hola, sóc el Marc Gr ifell i responent a la Xisca: Jo crec que la solució passa per la renúncia personal a tots els vicis del consumisme i el capitalisme i en provocar una brutal crisi econòmica que faci replantejar el sistema de funcionament.
O veig així perquè en un món en el que el que més importa són els diners, no es pot guanyar una batalla contra els que els tenen. M'explico? Al seu territori tenim les de perdre.
les dos conclusions que vaig treure de la xerrada van ser:
CONSUM RESPONSABLE!
AUTOCRÍTICA INFORMATIVA.
Per acabar felicitar també als organitzadors i a l'Arcadi.
Hola a tothom!
Dispenseu el retard, però amb això de les vacances i la penitència se m'havia oblidat deixar el comentari corresponent.
En relació a la xarrada de l'altre dia, he de confessar que en va deixar impressionat. Pensava que en el món en què vivim estava un mica (tampoc massa) millor. Ja ho diuen ja, la ignorància és molt atrevida. Ara m'ha vingut a la ment allò que ahir cantava l'Albert Pla: "que mal estamos, però que bien nos lo pasamos". Doncs sí, això d'estar a la inòpia pot ser positiu per l'estat de felicitat propi, però s'ha de mirar més enllà i treballar per la felicitat i la justícia global.
Seguint els consells de l'Arcadi, m'he posat al dia (bé, ho he intentat) de tots els aspectes tractats en la xarrada i, amb curiositat i temps, te n'adones de moltes coses. Us animo a fer-ho (si no ho heu fet ja).
Bé, fins la propera xarrada.
Salut i cooperació.
Holaaa
Estic totalment d'acord amb el que diuen els meus companys, penso que la xerrada va ser molt interessant sobretot perque es tracta de la realitat pura i dura, el que passa que es troba tant camuflada a gust dels qui manen o nosaltres som tant cecs, que no ho volem veure i penso que es necessari de tant en tant (a poder ser més continu), gent com el ponent que ens ho faci recordar i indignar-nos perque potser així és l'única manera de que algun dia ens moguem i les coses canviin; està clar que no canviaràn soletes...
Felicitats: alexandra
Hola a tots/totes!!!!
Jo volia donar les gràcies a Arcadi Oliveres ja que vaig trobar que la seva manera de parlar aconseguia indignar a la gent, (ja que motius n'hi havien), però a part em va agradar molt la manera que tenia de parlar, ja que jo que d'aquest tema no hi entnc gaire i vaig poder seguir la xerrada perfectament.
Sobre la xerrada dir que me'n vag anar molt indignada amb la societat i sobretot els que tenen el poder, ja que semblem simples titelles que gairabé no som capaços ni de veure com ens prenen el pèl. Jo m'imaginava i sabia que aquestes coses passaven, però la veritat és que no m'esperava que fos tan exagerat. El que em va sorprendre més va ser el fet que tots els quetenen el poder estan lligats entre ells per fer-se cada vegada més poderosos i carregar-se a tot el que se'ls posin per davant!!! Estar clar que s'ha de fer algo al respecte!!!!
I hauriem de començar ja!!!
Fins la pròxima!!!
Ingrid Ibàñez Plans
Hola a todos,
para comenzar, quisiera felicitar yo también a los organizadores de estas conferencias; gracias a ellas conseguimos olvidarnos, al menos por un tiempo, de nuestras exigentes carreras. Realmente sirven para darnos cuenta de que la vida real es mucho más compleja de lo que diariamente vemos, por lo tanto gracias por ayudarnos a abrir la mente y ser un poco más conscientes de la realidad.
En cuanto a la conferencia ofrecida por el señor Arcadi Oliveres, tengo que decir que me dejó marcada; fue una de esas charlas que te hacen reflexionar, te obligan a pensar, a pensar en lo engañados que vivimos, en lo consumistas y materialistas que somos sin darnos cuenta...
Saludos,
Nerea Ilundain Tirapu
Hola a todos!
Primero de todo quisiera felicitar a los organizadores de este ciclo de conferencias. Me parece muy buena idea ya que es una manera de informar a jovenes de temas a los cuales es dificil acceder y lo más importante, con profesionales que saben de lo que hablan.
Segundo quisiera felicitar a Arcadi Oliveres, me gusto mucho su discurso tanto por la información como por su lenguaje claro y directo.
Me hizo reflexionar mucho, y con estas cosas te das cuenta que nos hacen creer que vivimos en un mundo lleno de informacion y en realidad muchas cosas son manipuladas y ocultadas.
Creo que todos tendriamos que ponernos en el lugar del otro y ser conscientes que solo nosotros podemos cambiar las cosas.
Hasta la proxima!
Lara Aguilera
Hola a tots!
Personalment, crec que, en primer lloc -tal i com va dir el senyor Arcadi Oliveres- és molt important saber qui domina els mitjans que ens informen per tal d'evitar ser manipulats i tenir una visió objectiva de la situació mundial real.
En segon lloc, m'agradaria dir que, tal i com deia la Xisca, és
molt important ajudar al desenvolupament dels països subdesenvolupats tenint sempre en compte que aquesta ajuda no causés un altre problema més greu, com seria el cas de la destrucció dels recursos naturals. Per això, crec que és imprescindible que, si es vol millorar la situació actual, la població dels països desenvolupats estigui ben informada i disposada a renunciar a alguns dels seus privilegis (no consumir tanta energia ni bens materials, per exemple) per tal d'evitar que el desenvolupament dels altres països empitjori la situació ambiental del planeta.
Belén Garcia
Hola a todos,
Pienso que la lucha individual no sirve de mucho. Si de verdad se quiere cambiar la situación en la que se encuentran los países pobres es necesario que los gobiernos lo tengan muy presente y cambien sus "prioridades". Me impactó saber que con el dinero gastado en la guerra de Irak se podría acabar el hambre en el mundo. Sabiendo esto me pregunto, ¿a qué estamos jugando? Me resulta demasiado duro pensar que miles de niños se mueren de hambre porque hay personas que prefieren gastar el dinero en armamento. ¿Sirven de algo los 30 euros mensuales que un socio destina a una ONG? En mi opinión, sirven de poco. Deberíamos exigirle más responsabilidad a los gobiernos de los diferentes países si queremos que la situación cambie de forma significativa, mientras tanto solo haremos apaños.
Josefina López
Publicar un comentario