Us proposem consultar la pàgina web de l'ODG (Observatori del Deute en la Globalització): http://www.odg.cat
2 comentarios:
Anónimo
dijo...
Ha quedat clar que si ens interessa l’àmbit de la cooperació internacional hem de tenir informació sobre com està la situació a nivell global perquè, com molt bé es va explicar a la xerrada de l’Arcadi Oliveres, el context mundial no afavoreix en absolut el desenvolupament dels països més pobres. És vergonyós el que passa al món i la hipocresia social que el governa. És una vergonya que els països pobres retornin 5-6 vegades més que el que se’ls cedeix com a cooperació internacional en concepte del deute extern, que alhora que es “coopera“ amb un país se li estigui venent armament, que els governs d’aquests països siguin tan corruptes... Si el comerç no fos tan tremendament injust, no caldria cooperació. Aquesta reflexió em fa pensar que les coses es podrien canviar, però que sembla que no interessa. I això suposo que val per a molts més àmbits, a nivell molt més local: és possible canviar les coses si es reparteixen els recursos de manera justa. És important si volem tenir contacte amb el món de la cooperació internacional estar assabentats del que passa a nivell polític i econòmic. La situació és bastant absurda, l’entorn és molt hostil. Una vegada vaig llegir que les ONGs són una petita gota d’aigua enmig del desert, però que si no hi fossin, moltes persones la trobarien a faltar. I penso que és això el que ha fer-les continuar, doncs no per trobar-se la situació mundial tan desfavorable per al desenvolupament dels països més pobres s’ha de deixar de banda tota la lluita. Crec que el cas del president de Tanganika, Julius Nyerere (aquell president que va rebutjar un donatiu que diverses ONGs de Gran Bretanya li feien, dient que la millor manera d’invertir-los és sobre el primer món per conscienciar a la població del mal que els provoca el sistema econòmic i polític que els regeix), ha estat una bona lliçó per al món en general i per a Occident en particular. Jo mai m’ho havia plantejat d’aquesta manera, i com jo crec que hi poden haver moltes persones. La contundència de la seva decisió crec que ens ha de fer pensar en el paper d’Occident sobre la pobresa d’aquests països. El que no em va quedar clar va ser què es va fer finalment d’aquests diners. Els van destinar a conscienciar la població del primer món? Finalment el president de Tanganika els va acceptar? Van anar a parar a alguna altra ONG? Potser fins i tot al govern de Gran Bretanya? D’altra banda, penso que per poder parlar amb propietat he d’estar més ben informada de tot en general (reconec que no estic al dia pel que fa a l’economia i la política mundials), però el cas del diari francès fa que em plantegi seriosament si he de creure o no les informacions que ens arriben. Per tant, veig que per poder dir realment que estem informats sobre un tema, hem d’haver contrastat molta informació i saber què hi ha darrere d’ella. Assistir a aquestes xerrades fa obrir els ulls i plantejar-se moltes coses que considero que, com a persones que som, tots hem de saber.
2 comentarios:
Ha quedat clar que si ens interessa l’àmbit de la cooperació internacional hem de tenir informació sobre com està la situació a nivell global perquè, com molt bé es va explicar a la xerrada de l’Arcadi Oliveres, el context mundial no afavoreix en absolut el desenvolupament dels països més pobres. És vergonyós el que passa al món i la hipocresia social que el governa. És una vergonya que els països pobres retornin 5-6 vegades més que el que se’ls cedeix com a cooperació internacional en concepte del deute extern, que alhora que es “coopera“ amb un país se li estigui venent armament, que els governs d’aquests països siguin tan corruptes... Si el comerç no fos tan tremendament injust, no caldria cooperació. Aquesta reflexió em fa pensar que les coses es podrien canviar, però que sembla que no interessa. I això suposo que val per a molts més àmbits, a nivell molt més local: és possible canviar les coses si es reparteixen els recursos de manera justa.
És important si volem tenir contacte amb el món de la cooperació internacional estar assabentats del que passa a nivell polític i econòmic. La situació és bastant absurda, l’entorn és molt hostil. Una vegada vaig llegir que les ONGs són una petita gota d’aigua enmig del desert, però que si no hi fossin, moltes persones la trobarien a faltar. I penso que és això el que ha fer-les continuar, doncs no per trobar-se la situació mundial tan desfavorable per al desenvolupament dels països més pobres s’ha de deixar de banda tota la lluita.
Crec que el cas del president de Tanganika, Julius Nyerere (aquell president que va rebutjar un donatiu que diverses ONGs de Gran Bretanya li feien, dient que la millor manera d’invertir-los és sobre el primer món per conscienciar a la població del mal que els provoca el sistema econòmic i polític que els regeix), ha estat una bona lliçó per al món en general i per a Occident en particular. Jo mai m’ho havia plantejat d’aquesta manera, i com jo crec que hi poden haver moltes persones. La contundència de la seva decisió crec que ens ha de fer pensar en el paper d’Occident sobre la pobresa d’aquests països. El que no em va quedar clar va ser què es va fer finalment d’aquests diners. Els van destinar a conscienciar la població del primer món? Finalment el president de Tanganika els va acceptar? Van anar a parar a alguna altra ONG? Potser fins i tot al govern de Gran Bretanya?
D’altra banda, penso que per poder parlar amb propietat he d’estar més ben informada de tot en general (reconec que no estic al dia pel que fa a l’economia i la política mundials), però el cas del diari francès fa que em plantegi seriosament si he de creure o no les informacions que ens arriben. Per tant, veig que per poder dir realment que estem informats sobre un tema, hem d’haver contrastat molta informació i saber què hi ha darrere d’ella.
Assistir a aquestes xerrades fa obrir els ulls i plantejar-se moltes coses que considero que, com a persones que som, tots hem de saber.
Marta Solórzano Moral
Perdoneu, veig que he penjat el comentari on no tocava! Ara intentaré posar-ho correctament!
Marta Solórzano
Publicar un comentario