S'obre aquesta entrada on podeu continuar el debat inicat a la darrera sessió: s'accepten comentaris, crítiques, propostes, preguntes, etc.
189 comentarios:
Anónimo
dijo...
A mi entender, la interculturalidad a la que se referia el Sr. Mohammed Shaib no debería originarse en la mezcla de culturas, si no en el respeto por la otra cultura y por su individualidad.
Creo que la mezcla de culturas deriva en una pérdida de la personalidad de éstas y en una deslocalización de la identidad cultural, por eso mi visión de la convivencia entre culturas se basa en el comprender el porqué el otro hace aquello, y en respetarlo, pero siempre defendiendo la propia cultura e ideología y esperando que el otro haga lo mismo.
No creo que sea positivo dirigir el esfuerzo hacia conceptos como "integración" y "adaptación", pues estos derivarían en una pérdida de la cultura original, simplemente por el hecho de emigrar.
En resumen, creo que el comprender la otra cultura no deberia surgir de adoptar sus costumbres, sino de respetar al otro y comprender el porqué de sus actos. Solo así el otro respetará los nuestros y los comprenderá.
Els tres ponents van compartir el seu pas de fronteres, no només físic, geogràfic sinó també cultural. Cadascú va explicar la seva experiència, les seves dificultats, la seves tradicions i cultures,etc. A mesura que anaven parlant ens vam adonar de les dificultats que pot suposar per ells viure en un país on moltes vegades desconeixen l’idioma, la cultura, el que els depararà el futur, la por d’estar en situació il.legal, el deixar a banda o sacrificar la professió a la qual s’han preparat al seu país d’origen,etc. Però no només s’han d’afrontar amb això, sinó també moltes vegades al rebuig, a la mirada preejudiçada que els podem dirigir influenciada tant pel desconeixement de la seva cultura o per les experiències concretes amb les persones inmigrades,etc. Talment, considero que és un tema molt complex ja que té implícites moltes interrelacions de fons. El que és cert, és que la persona que ha de deixar el seu país d’origen és la situació manifesta de que les coses al món, a les polítiques dels països no van bé i mentre que les persones no tinguin garantits uns drets mínims sempre buscaran un vida millor. És necessari però, no oblidar la nostra història, present en les nostres families, els nostres avis, on també van haver d’inmigrar per buscar una vida millor o estarem obligats a repetir-la.
Primer del tot felicitar als organitzadors, perquè un altre cop la xarrada va ser un èxit. A més, el debat del final de la xarrada va ser molt intens i ens va permetre veure que no tots percebem igual els fets.
M'agradaria referir-me a la intervenció de Mohamed Chaib i dir que estic d'acord amb ell respecte a veure la integració com un concepte bidireccional, on els immigrants i els autòctons han de fer un esforç mutu per adaptar-se. El model de interculturalitat permet que diferents cultures interactuen entre elles, tan a nivell social, econòmic i polític.
Bon dia. A mi m’agradaria fer una petita reflexió sobre el comentari que va dir una noia de les places dels nens fills d’immigrants ales escoles, i sobre la seva respectiva adaptació. Crec que l’adaptació en un altra cultura és un procés dur i costos. Perquè no tenen dret aquets nens a una escolarització? Si és a l’escola on es comesa a establir un vincle sociocultural amb tots els companys, i per tan crec que l’adaptació d’aquells nens és molt millor en una escola, que no pas a casa seva tancats i relacionant-se solament amb els del seu país. I si a sobre els hi tanquem les portes , com voleu que s’adaptin? Si que hi ha gent que és molt tancada de ment, però a vegades nosaltres tampoc els hi ho facilitem. La pregunta que em faig jo és: quan deixarà el immigrant de ser immigrant, i el considerarem com a un ciutadà més? I per cert, no parlem d’adaptació quan et refereixes a tota la resta de la classe amb castellà, i et recordo que estem a Catalunya. No sé els anys que fa que vius aquí, però de ven segur has estat el temps suficient per haver-lo aprés. No voldria entrar en cap conflicte polític, però crec que aquí a Catalunya hi ha gent de ment imperialista, que són els primers inadaptats i que després reneguen dels immigrants. En algun moment ho altre, nosaltres o la nostra família han immigrat. Crec que si la teva presència a la conferència, va ser solament per preguntar-te això, et vas equivocar de conferència. El pròxim cop jo de tu aniria a un altre tipus de conferències..
La xerrada d'aquest dijous ha estat molt interessant, realment. Vam poder sentir vàrios casos de tres persones, concretament que van ser admirables. He de dir que estic d'acord amb moltes de les coses que varen dir. Considero que la nostra societat hauria de 'canvir el xip' i començar a refer-se partint de la eliminació dels prejudicis i intentar crear un clima de tolerància i respecte.
A vegades penso que ens queixem per costum, estem massa acostumats a donar les cuples al altres i quedar-nos tant amples sense proposar millores.
En el cas dels immigrants a les escoles (nouvingutts que han arribat fa menys de 2 anys)pel que m'han explicat el motiu de les places especials resevades a immigrants, (també són per persones amb necessitats afegides com persones amb dèficits mentals) és per tal de constriur uns grups homogenis a les escoles i que no hi hagi escoles on es concentri un tipus d'alumne. Així doncs, es promou la diversitat i la relació entre diferents.
Un punt que em sembla clau és l'esperit de constrir. Estic totalment d'acord amb el que Mohamed Chair va dir. Que el problema és que no hi ha suficients places a les escoles llavors potser el que caldria és obrir-ne de noves. No quedar-nos amb la copla que si no fos pels immigrants els nens podríen anar a la guarderia del costat de casa, i si no fos pels malalts no hi hauria despesa sanitaria, i si no fos, i si no fos...
CONSTRUIR I MIRAR ENDAVANT ÉS LA CLAU!!!
Moltes gràcies als organitzadors i organitzadores de les xerrades.
No estic gens contenta amb el comportament, en general, de la gent que va estar a la xerrada l'altre dia.
Deixant de banda la opinió de cada persona respecte al tema, crec que no es va respectar la opinió d'una noia, a la que després d'haver tenir el valor d'haver expressat les seves idees se la va atacar. I penso que el primer que no va saber portar la situació va ser Mohammed Shaib.
El que més em va sorprendre és que en sortir i a l'endemà vaig escoltar tota mena de comentaris que es decantaven de part d'aquesta noia.
Dit això, la meva opinió és que el govern és el primer que incita el racisme, precisament prenent aquestes mesures que ens fan pensar que els immigrants tenen més punts (i això és un fet) a l'hora de trobar places escolars o a l'hora de crear nous negocis. El problema de tot això és que enlloc de demanar explicacions al govern, prenem com a enemics als propis immigrants.
Per últim, felicitar a la primera conferenciant, que em va semblar la més interessant; i amb la que més vam aprendre. Ens va ajudar a entendre alguns tòpics i va aportar noves idees.
PD: Per cert, el fet que una persona parli català o castellà, no crec que et fagi més de la terra. I penso, que si una persona se sent més cómode a l'hora de parlar en públic en castellà, nosaltres no tenim cap problema per entendre-la, i sincerament no veig el problema.
La charla de este jueves me pareció muy intersante. Pudimos ver tres experiencias propias y el tipo de dificultades al que se enfrenta cada una. Pienso que el tema de la inmigración nos afecta a todos, y como personas que somos vengamos de donde vengamos, nos merecmos los mismos derechos y el mismo reconocimiento. No entiendo como a una persona que ha vivido siempre aquí no se le llama catalan sólo porque sus raices son de otro lugar. Pienso que una persona es de un sitio en el momento en que vive y trabaja en él y por ello ha de tener los mismos privilegios que una persona que lleva generaciones. Creo que para todo aquel que viene de fuera ya es suficientemente dificil el simple hecho de acostumbrarse a vivir en un sitio con costumbres y lengua diferentes como para enzima ponerle más dificultades los de aquí.
Finalmente, muchas gracias a la organización, espero que el resto de charlas den tanto que pensar.
Antes que nada, me gustaría felicitar a los tres componentes que nos brindaron la oportunidad de conocer su historia, de compartir la experiencia de una realidad que muchos desconocen.
Lo que probablemente más me impresionó de la conferencia es la capacidad de aguante con la que contamos los seres humanos cuando perseguimos un sueño,una ilusión, un objetivo. Los tres pasaron por situaciones límite y siguieron luchando,y siguen luchando hoy en día para evitar que los que vienen pasen por lo mismo.
En segundo lugar,me gustaría que la gente se diera cuenta de que aquí son imigrantes, pero en otro lugar son emigrantes que se han visto obligados a dejar atrás a su familia,su casa, sus amigos...su tierra. A nadie le gusta tener que marcharse de su ciudad para ir a parar a un país que desconoces , y donde la única preocupación de algunos es que tus hijos ocupen plazas donde "debería haber niños autóctonos".
Primero de todo felicitar a los organizadores de la conferencia, a los conferenciantes por aportar sus vivencias personales y a la gente que participó activamente en el debate enriqueciéndolo. Dicho esto, me gustaría comentar básicamente tres cosas:
1- Corregidme si me equivoco, pero no oí en ningún momento a Mohammed Shaib hacer referencia a su pertenencia a un partido político, cosa de la que me alegro.
2- Me pareció significativo cuando Mohammed Shaib defendió la contratación de personas de este país. He oído defender esta postura a muchas personas que han sido tildados de xenófobos por entender que esta postura defiende que la inmigración quita trabajo a la gente de aquí. ¿Por qué nadie se sorprendió cuando Mohammed dijo esto?
3- Una cosa esta clara, y es que el fenómeno migratorio requiere un esfuerzo de ambas partes, de los que llegan y de los que ya están.
En la meva opinió, si es va atacar a aquella noia va ser perquè les idees que exposava eren d'una prepotència força patent. Crec q va quedar prou clar que els immigrants no estan robant places a ningú sinó que el problema està en la manca de llars d'infants i aquí no m'hi extendré. D'altra banda, qui és ningú per denegar la migració a qualsevol persona? Si tu et sents millor a una altra terra, perquè punyetes no pots tenir dret a ser-hi? I un cop allà, perquè t'han de tractar diferent que a una altra persona? Això, de debó, no ho entenc! I si algú vol construir una mesquita, doncs que la construeixi! De debó que no ho entenc! I la gent que pensa com la noia de fucsia crec q haurien de reflexionar una mica més! La veritat!
Primer de tot deixar clara la meva postura a favor de la immigració i sobretot reconèixer la exemplaritat dels tres casos que vam poder escoltar, perquè son els exemples pràctics del que clarament ha de ser la immigració. Després d'això dir que el tracte que mereix qualsevol persona és un tracte d'igualtat, que a tothom ens tractin igual, en TOTS els sentits i àmbits de la vida quotidiana. Amb això vull dir que a mi, com a la noia de fucsia, no em sembla bé que es reservin places a les guarderies per immigrants, perque això es un tracte desigual.De la mateixa manera, no em sembla bé que es discrimini als immigrants pel fet de ser-ho, perque, com diu la Marta, una vegada t'estableixes a un lloc, ja ets d'allà, per tant, com ja he dit, han de rebre un tracte IGUAL.Potser la meva postura no està ni a un cantó ni a l'altre de la balança, pero això és lo que penso.També em molesta enterarme de que a un immigrant no el llogan un pis pel simple fet de ser un immigrant. Així que reitero lo dit, tots hem de rebre un tracte IGUAL, perque estem en democràcia i, a més, la igualtat és un dels pilars de la nostra constitució i hem de respectar les idees de tots.
Hola!, en primer lloc vull felicitar els organitzadors, perquè per ara les xerrades estan sent molt interessants i crec q ens fan pensar a tots després de cadascuna. Respecte l'última, en que es tracatava el tema de la immigració, penso que tots tenim els mateixos drets, i el fet de nèixer a un lloc o altre no ha de determinar de cap manera la vida de ningú, no ha de suposar límits (tot i que malauradament si passa a la realitat). Pel que fa el comentari de la Nuria a la xerrada, voldria dir que realment és un problema que hi hagi gent d'aquí que s'hagi de quedar fora, o q hi hagi llistes per poder entrar a algunes escoles; però aquest no és problema dels immigrants, perquè un cop arriben aquí han de rebre el mateix tracte que qualsevol altre, i tenen el mateix dret a rebre una educació; el problema és que des del govern no es fa la inversió que caldria en temes socials. Penso que un país abans d'acollir immigrants ha de poder "ocupar-se" dels que ja hi són, perquè no podem negar que ha d'haver un moment en que no es pugui acollir més gent; un país és una regió limitada, amb uns recursos limitats. Per altra banda, qui és ningú per pohibir l'entrada a un altre? No penso que ningú estigui en possessió d'un determinat lloc. S'ha de trobar un punt d'equilibri i determinar un límit, però aquí està el problema; costa molt determinar un límit, i qui l'ha d'imposar? Trobo que va estar molt bé escoltar les experiències dels 3 ponents, per veure-ho des de l'altre punt de vista, perquè tot i que som conscients de la dificultat que ha de suposar deixar la teva terra, deixar-ho tot, sovint ens n'oblidem.
Primer de tot, agrair als ponents la xerrada de dijous, la qual va ser molt interessant, tant per crear debat com per aprendre a partir de les seves vivències personals.
Fent referència a la pregunta que va plantejar en Mohamed Chaib: “La immigració, un problema o una oportunitat?” ; penso que és una oportunitat, però la gent que ho veu com un problema és qui crea tal problema. Tot plegat sembla una mica enrevessat. La gent no deixa enrere casa seva per caprici, sinó que el que migra normalment ho fa per cercar o per oferir a la seva familia noves oportunitats que no hi ha al lloc d’on emigra. I m’agradaria saber qui no migraria si tingués la necessitat? Jo ho faria. Així, no puc entendre actituds intolerants pel que fa a la immigració, quan jo seria la primera que marxaria si ho necessités. Qui no té algú de la seva familia que en el seu moment va migrar? avis, besavis, tiets....Però suposo que, com tot, quan es tracta d’un mateix o de la nostra familia és diferent, el mateix tema “la immigració” és diferent. Tampoc puc entendre, doncs, comentaris en contra de la migració de part d’algú que ha estat immigrant o descendent d’immigrant, algú que ha tingut l’experiència de marxar de casa seva per cercar acollida a un nou lloc, o que els seus pares van tenir aquesta experiència, algú que amb el temps ha aconseguit sentir-se del lloc d’acollida, com pot prendre-li aquesta oportunitat a un altre? O com pot no voler que un altre tingui el mateix dret del qual aquest ha gaudit? Suposo que quan es tracta d’un mateix tot canvia, tot es diferent. Llàstima, una mica d’empatia ens aniria molt bé a tots.
Finalment, apuntar que el tema de les escoles bressol penso que és matèria d’un altre debat, no poc important, però que no correspondria tant al tema de la immigració com al de “manca d’escoles bressol”, siguin per qui siguin les places que manquen, siguin d’on siguin, són infants de dos anys.
En primer lloc agrair l'organització d'aquestes xerrades perquè permeten que temes com la immigració o les malalties oblidades dels països del Tercer Món es posin sobre la taula. És important escoltar tot tipus d’opinions perquè la societat és plural i totes les sensibilitats hi tenen cabuda encara que no les compartim, és per això que n’hem de ser coneixedors. Això ens ha de fer reflexionar i prendre consciència que hi ha una responsabilitat col•lectiva que no podem eludir. El nostre objectiu ha de ser: aconseguir que no hi hagi éssers humans de primera classe i que qualsevol persona tingui dret a viure d’una manera digna, encara que hi hagi persones que pensin que la consecució d’aquesta dignitat està menystenint alguns dels seus drets. Vaig trobar molt interessant les vivències dels tres ponents tot i que vaig trobar a faltar l’opinió d’una persona que encara no ha pogut resoldre tots els problemes en què es troben els immigrants quan arriben i que es van plantejar a la xerrada. En definitiva, solament vam escoltar persones que havien aconseguit un cert èxit en les seves vides i un grau d’integració en la societat acollidora molt alt, però no hi va haver presència d’altres tipus de persones que, malgrat la seva lluita, encara pateixen els problemes de l’exclusió social i de l’angoixa vital per assegurar-se el futur més immediat.
Com la primera xerrada, aquesta em va tornar a semblar interessantíssima i he agraït especialment la diversitat de temàtiques entre una i altra, i dels conferenciants. Així k torno a reiterar-me en la bona feina dels organitzadors. Fent ja referència al contingut de la xerrada del passat dijous, començaré per dir que trobo absurd anomenar i enraonar de la gent segons categories del tipus "immigrant", "moro","negre",..? Algú ha vist que als productes diversos que comprem posi "llet importada", "samarreta marroquí" "iogurt groc"? No entenc perquè s'apliquen fronteres per a les persones però no per al capitalisme i les mercaderies. I d'altra banda, afegir que abans de donar les culpes als immigrants de la manca de places laborals, d'escoles i llars d'infants, de beques i ajuts,... potser hauriem d'informar-nos millor de la gestió que en fan els polítics dels impostos que paguem tots... perquè em sona que el percentatge més elevat del pressupost general no és per a sanitat i educació, que són els dos serveis principals de qualsevol societat.. I seguint en aquesta línia,també caldria dir que desgraciadament, avui en dia, les notícies han perdut bastant la objectivitat i les cadenes televisives també han perdut bastant la seva independència (dels partits polítics), així que potser les coses (pexple les relacionades amb immigració) no són tal com les pinten els telenotícies... Doncs bé, simplement aquests interrogants per a la reflexió.
He leído algunos comentarios sobre la intervención "polémica" de la chica "de rosa" (perdona pero es para identificarte, que no sé tu nombre).. y creo que el principal inconveniente que veo en su intervención, y por lo que todos nos "alteramos" fueron sus formas de decirlo (bastante radicales desde mi punto de vista..) ya que si hubiera dicho lo mismo con más humildad, seguramente lo habríamos aceptado de forma diferente (aunque no compartiéramos su opinión).
Por otro lado, la charla me pareció muy interesante y la disfruté desde el principio al final.. Pero tengo una reflexión que hacer sobre la aceptación de las otras culturas. Creo que un punto de discordancia por el que gran parte de la sociedad occidental no acaba de aceptar la inmigración es el trato que recibe la mujer en estas sociedades. Desde mi punto de vista tanto la cultura latinoamericana como la árabe aún no tienen reconocidos socialmente (desconozco si legalmente) los derechos de la mujer y tampoco respetan sus libertades. Este tema, con el que ahora hay una gran sensibilización social, es creo yo uno de los que más dificultades presenta para la aceptación de la inmigración, aunque quizás no explícitamente, sí de forma implícita..
Hola, penso que la conferència va estar molt ben estructurada i que va ser força interessant però, de totes maneres, em va semblar que els ponents eren 'massa semblants' entre ells. M'explico. La primera dona que ens va parlar (i, per cert, aprofito per felicitar-la perquè va fer una exposició impressionant) era infermera, exercia com a tal des de ja feia anys i se sentia a la feina com a una més, dominava el català, segurament també el castellà i, per suposat, l'anglés. Havia estudiat al Regne Unit i als EEUU, estava casada, amb fills... El segon ponent, crec recordar, fins i tot estava ficat en política, a més de tenir les mateixes característiques que la primera dona. L'única, pot ser, que sortia una mica d'aquestes històries personals tan 'perfectes' fou la tercera ponent que, per exemple, tot i sent psicòloga havia hagut de treballar al servei domèstic degut a que no havia pogut convalidar el seu títol. Resumint, tot i que, en general la xerrada em va agradar molt, trobo que els ponents que es van triar eren un exemple molt clar de "l'immigració perfecte" i que, pot ser, hauria estat interessant (des del meu punt de vista)també haver escoltat més dels problemes amb que es troben els immigrants que arriben al nostre país i que, ni saben parlar anglés, ni català, ni venen amb els seus marits o amb les seves dones, ni s'han format a cavall entre la Xina i els EEUU, etc.
Comparteixo totalment opinió amb la Maria. Jo creia que "Creuant fronteres" es decantaria cap a un altre tipus d'immigració. Personalment, crec que els tres ponents, havent passat moments difícils, no han vingut en pateres jugant-se la vida, ni han dormit en un caixer, com molts dels immigrants que actualment resideixen en el nostre país, i potser són aquests els problemes que han de resoldre's principalment. També és important i preocupant tot el que ens van comentar: l'adaptar-se a una llengua, el no trobar feina, l'enyorança als seus, etc., i tant que sí!, però considero que hi ha molts altres aspectes més bàsics que aquests. Tothom té dret a una vida digne, pel simple fet de ser persona, vinguis d'Àfrica, d'Àsia, o de la Lluna!
Tot i això, les tres històries em van semblar interessantíssimes i subjectes d'admiració.
Primer de tot i com sempre, fer especial menció als ponents que van assistir i als organitzadors de les xerrades ja que gràcies a ells, podem disfrutar-les. Donant la meva opinió, sincerament trobo interessant les experiències exposades per cada ponent, ja que tot hi tenir el factor en comú de haver deixat el seu país d’origen, cada persona és un món i com va quedar clar, tothom viu la mateixa experiència d’una manera completament diferent. Per una altra banda, referint-me al debat final de la xerrada, sincerament va ser com sentir la mateixa cançó de sempre. Perdoneu l’expressió però estic fins els nassos de que sempre que hi ha algun tipus de debat sobre immigració i estrangers surten sempre els mateixos temes: integració, racisme, xenofobisme i bla bla bla. Humilment jo penso que sempre s’entrebanca amb el mateix error, ja que per un extrem o per l’altre sempre es tendeix a radicalitzar el tema, a veure qui pot més i qui és el que guanya, i no és així. Jo no crec en el concepte d’integració això no existeix ni existirà, no caldria integrar a ningú si tothom, tant els nous vinguts com els que ja som aquí aportéssim factors tan senzills com educació, civisme i respecte mutu, per tal de poder tenir una convivència harmònica entre tots. Crec que aquestes tres idees que acabo d’esmentar no discerneixen entre color de pell, cultura o costums, son aplicables per a tots (sempre i quant ens considerem persones civilitzades) i no entrar en el peix que es mossega la cua de sempre. En fi companys, gràcies per llegir-me, salutacions!
En primer lloc dir que no sabria ben be definir la sensació que hem va deixar la conferència. Suposo que esperava una altre cosa. Jo crec que quan algú parla d’immigrants el primer que ens ve al cap és la imatge que surt en les noticies de pateres plenes de subsaharians mig morts que arriben a les nostres costes. Amb això vull dir que normalment tenim la imatge de que la gent que emigra ho fa perquè viu en precàries condicions, que a penes tenen per a sobreviure fins al punt d’arriscar la seva vida per intentar buscar noves oportunitats. Bé, crec que cap dels 3 conferenciants era un exemple d’aquesta situació. Tots 3 pertanyien a una família més o menys acomodada, tots amb estudis i cap d’ells no crec que emigrés per qüestions econòmiques. I amb això no vull menysprear a cap d’ells ja que hem van semblar molt interessants les seves vivències. Però es per això que dic que esperava una conferència enfocada una mica diferent.
Crec que aquí el problema dels immigrants radica en la entrada massiva d’aquests de manera il•legal ja que penso que actualment no som un país que puguem absorbir tota aquesta arribada descontrolada. I per això trobo molt difícil parlar de drets i deures i integració social i multiculturalitat si ni tan sols podem controlar qui hi viu aquí.
Tot llegint el debat i recordant la conferència m'he posat a escriure el meu punt de vista sobre el tema de la xerrada d'immigració de dijous. Per començar, crec que és un tema de debat comú en aquests temps, ja que el fet de trobar-nos en la tan "famosa crisi" molta gent veu la immigració com una nosa i no pas com una oportunitat (paraules textuals del senyor Shaib). També m'he fixat que es parlava de la opinió d'una oient que va causar espectació entre el públic. Personalment, crec que el comentari és fruit o símptoma d'ignorància i por a allò aliè i desconegut, probablament és el resultat d'una societat o d'una educació que ens encamina a pensar així i per tant, cal obrir els ulls i la ment per acceptar experiències enriquidores com les que es van explicar a la xerrada. M'ha agradat la diversitat d'opinions i m'anima veure que la gent està disposada (si més no ho sembla) a canviar la situació. És la meva primera xerrada, penso que ha estat interessant i espero que les altres ho segueixin essent.
La xerrada de la setmana passada va estar molt ben pensada,ja que la millor forma d'il·lustrar un fet és amb exemples. Primer del tot cal destacar que els tres ponents, encara que compartien el fet de ser immigrants; el seu procés migratori va ser molt diferent. Crec que reflexaven les principals afluències que té avui en dia el nostre país i cap a les quals hi ha més prejudicis. Però, d'altra banda, també voldria expressar el meu pesimisme envers aquest "estat de la interculturalitat" ja que per conviure diferents cultures totes elles han de ser obertes i han de respectar les altres; cosa que algunes no acompleixen (començant per la nostra). No sé si en un futur serà possible, però no crec que aquest sigui proper.
Voldria fer una petita reflexió en referència a les intervencions dels 3 ponents de la darrera xerrada "creuant fronteres". Tot i les diferències en quant a procedències, raons, i processos d'adaptació de cadascun dels participants, em va semblar interessant trobar en tots ells un punt en comú molt significatiu: la paradoxa de la integració. Si bé és sabut que des de la nostra societat es tendeix a criticar amb certa freqüència la idea que les persones immigrades no s'integren ("no volen aprendre el nostre idioma; no vesteixen normal; no mengen com nosaltres..."), sembla ser que no és prou evident la seva situació inicial. Penso que cal partir d'una idea molt senzilla: en general, emigren per treballar, i per tant, l'objectiu principal es inserir-se en el mercat laboral. La resta és secundari. I és lògic que sigui així! El problema és que molts cops no tenen unes condicions favorables per integrar-se mentre treballen. Tal i com ens va explicar la sra. Tai Mooi Ho Wong, les persones xineses immigrants normalment al principi només poden treballar en negocis d'altres xinesos perquè pel desconeixement del nostre idioma tenen grans dificultats per trobar altres feines. A més, es pasen moltes hores treballant, i porbablement viuen amb familiars. El sr. Mohamed Chaib comentava que mentre no hi hagués una mínima estabilitat laboral, difícilment es podria donar una integració social. I és normal; si jo m'hagués de passar no sé quantes hores al dia treballant, en una feina dura, no garantida, no massa ben remunerada, amb no sé quina situació legal i amb no sé quin lloc on dormir...probablement no em plantejaria fer cursos de català a la nit...! La sra. Betty Puerto, malgrat la seva formació com a psicòloga, ha passat més de la meitat dels 6 anys que porta a Catalunya, treballant en el servei domèstic.
En fi, potser m'he extés una mica... La idea de la meva reflexió és que trobo paradoxal que s'exigeixi la integració dels nouvinguts quan no es posen mitjans efectius per fer-la possible. O som més pacients, o facilitem-los-hi el dur esforç que significa tornar a començar de nou.
Moltes gràcies als ponents per compartir amb nosaltres les seves experiències, i felicitats als coordinadors per la seva feina.
Primer de tot, felicitar als organitzadors de la xerrada. Tractar el tema de la immigració amb les pròpies experiències dels ponents fa que sigui molt més humà i proper.
Quant a les idees de integració i adaptació, la meva opinió és que aquests conceptes impliquen la pèrdua de la pròpia cultura, cosa que és perfectament entenible que els immigrants no estiguin disposats a perdre. Jo m'encaminaria més cap a un model que és basés en el respecte mutu i bidireccional (com ja va apuntar el Sr. Mohammed Shaib) on ambdues parts mantinguéssim les nostres costums, ideologies,... sempre que aquestes no interferissin en l'altra part. Al cap i a la fi, no deixa de ser un "problema" de convivència, on s'ha de trobar un equilibri i sobretot, respectar i ser respectat.
Hola bones. En primer lloc, vull felicitar els organitzadors i organitzadores d'aquest cicle de conferències pel nivellàs creixent que estant assolint, cosa que motiva al personal a assistir-hi. Per altra banda, hi sentint-ho molt, expresso el meu descontent per la manca de lloc en l'aula 1. Em puc imaginar les dificultats i entrebancs que cal superar per habilitar una altra aula o una videoconferència, però realment sap greu per les persones que han d'estar assegudes al terra o als laterals de la classe, ja que no poden disfrutar del tot la presentació. Pel que fa a la xerrada del dijous, vaig trobar apassionant les tres històries dels invitats i les preguntes que es van originar en conseqüència. Estic d'acord, en part, amb els Sr. Shaib pel que fa a la necessitat dels immigrants per suplir llocs de treball en la societat d'avui en dia. Tot i així, crec que caldria adoptar dues iniciatives. Un primer punt, seria el de facilitar-los l'obtenció de permissos i dels documents que els assegurin la legalitat en el país, i també, el de posar en marxa més projectes que els permetin integrar-se en el barri on resideixin. En segon terme, crec que seria una millora per a ells i elles que no se'ls designés una etiqueta amb uns valors segons del país on procedeixin. Crec necessari conèixer una persona, i a mesura que això es fa, es van descubrint tota una sèrie de tonalitats d'un mateix individu. No es pot tenir una ment "quadrada", si se'm permet l'expressió, sinó lo suficientment oberta com per diferenciar la cultura i les característiques personals. Per tant, crec que seria bo no anar repartint etiqutes amb descripcions prefixades a dojo.
De tot el que em passa pel cap intentaré dir només el que no s'ha dit fins ara.
Trobo que és inútil que parlem de societats integrant-se i d'adaptació de cultures quan molts de nosaltres hem viscut conflictes (amb colles d'amics, per exemple) d'integració, i qui més qui menys per ambdós costats. Crec simplement que "l'immigrant" té més números a ser marginat que un "autòcton", i que no cal mitificar el tema, també podriem parlar d'integració de molts altres grups socials que també tenen greus problemes.
De l'exposició del Mohamed, moltes coses em van agradar, però no la seva visió de com solucionar les coses. Sempre basada en actuar "des de dalt" des de la política, i esperant i resant a la verge pq fossin els polítics que s'inspiressin (o que ell entrés) i ho solucionessin. Per a mi la manera de canviar les coses és des de baix, xerrant amb immigrades sempre que se'n té oportunitat, interessant-se per la seva cultura i intentant oferir-los la teva perquè la coneguin.
Per altra banda també penso que és important no colaborar en l'expoli que sofreixen els països (anava a dir subdesenvolupants, però diré...) dèbils: com sempre, http://www.opcions.org/online.html
La xerrada va ser molt interessant. Vam poder entendre el per què emigrava la gent a altres paísos i què venien buscant. Hem vist que no tothom vé per el mateix motius, però en molts casos es troben amb el problema d'una difícil adaptació a la nostra societat.
Crec que escoltar l'experiència viscuda pels 3 i la seva opinió sobre com actuem nosaltres davant els immigrants va valer molt la pena.
En primer lloc vull dir que vaig disfrutar moltíssim aquest debat.
Em va agradar el concepte d'interculturalitat que va dir el Sr. Mohammed Shaib. Em va fer veure que ens trobem dins d'un procés en el que es busca un equilibri entre cultures on cadascuna d'elles és respectada. Un procés que, en el fons, es basa en la convivència entre persones. La convivència, ja se sap, no sempre és fàcil, es necessita que cadascuna de les parts implicades sigui una mica "flexible" en certes situacions. Però, aconseguir arribar a aquest punt no es fa d'avui per demà, es necessita un temps. Sembla una meta difícil d'aconseguir, però trobo que si a poc a poc es comprén que tot gira al voltant de la convivència i del respecte, al final s'aconseguirà. Tot depén de nosaltres.
Hola soy la Laura Serrán. Creo que la charla estuvo muy bien sobretodo la parte de la primera poniente. Creo que explicaba muy bien los problemas que encuentran al adaptar-se aparte del idioma al ser una cultura distinta. También pienso que hay que hacer alguna cosa en el país de origen porque la gente emigra porque su país está mal pero si un país pierde trabajadores tampoco podrá prosperar. Entonces si se ayuda al país la gente no tendrá esa necesidad porque en su país tendrá opciones para él y su familía y creo que nadie desea dejar su país si puede evitarlo
Hola, sóc Tamara Martos, estudiant de medicina. En primer lloc voldria felicitar als organitzador i als conferenciants per la xerrada de dijous. En segon lloc, penso que el fet de ser immigrant no hauria de ser un motiu de separació sinò d'unió entre persones ja que és en la diferència on radica l'enriquiment personal. El fet de poder conviure amb diferents cultures és una gran oportunitat per nosaltres, ens permet poder conèixer altres maneres de viure i per tant, ens permet obrir una mica els nostres horitzonts. Tanmateix a la pregunta, la inmigració és un problema o una oportunitat? clarament sota el meu punt de vista és una gran oportunitat.
Hola a tots. Els tres ponents van fer una bona exposició de les seves vivencies i van compartir amb nosaltres la seva experiència personal en el fet migratori.
Respecte al tema de la interculturalitat, crec que està molt bé el fet que poguem conviure amb altres cultures, perquè ens aporta cultura general i una forma diferent de veure el món. El que s'hauria d'evitar es la formació de grups o "guetos" de persones immmigrades dins de les ciutats, perquè això porta, al cap i a la fi, a la marginalitat i no pas a la "integració", dins de la ciutat receptora.
La xerrada de dijous passat va ser molt interessant i crec que tothom va aprendre alguna cosa nova. Per començar voldria parlar d'aquest concepte de MULTICULTURALITAT; jo l'entenc com un procés de tolerància, de voler coneixer i relacionar-se amb el que ens envolta. El fet que en una comunitat (barri, poble, ciutat, país) hi vinguin persones originàries d'altres països no hauria de ser un problema ni ens hauria de fer pensar que la integritat de la societat i cultura està en perill. El procés d'immigració és, com va descriure molt adequadament el sr. Mohammed Chaib, un procés bidireccional i això vol colaboració tant per la població que acull com la nova però això no crec que vulgui dir que les cultures s'hagin de barrejar, és a dir, no "mixturar" més aviat hauria de ser que cadascú pogués participar de totes les cultures encara que originàriament no li "pertanyen". Quan una persona decideix, pel motiu que sigui, canviar de païs si que ha d'interessar-se per la cultura que el rep, però què li impedeix continuar practicant la seva?
També voldria fer una reflecció sobre el tema de "classes o nivells" d'immigrants. Fa uns anys (i encara ara) va estar molt en boga el fet que molt personal sanitari marxés al Regne Unit a treballar perquè allà faltava personal. Les condicions de treball allà es veu que estaven tant be; donaven un munt de facilitats (pis, cotxe...) La gent que va marxar cap allà era NECESSÀRIA, de la mateixa manera que és NECESSÀRIA mà d'obra en molts dels sectors del nostre païs. I perquè ells han de ser considerats inferiors? Hem de ser concients que al nostre païs; un païs envellit, els nostres pares es podran juvilar gràcies a aquests que alguns diuen que venen a prendren's la feina.
Finalment voldria fer referència al comentari que va fer aquella noia gairebé al final de la xerrada. No estic d'acord amb el que va dir però si que ´penso que cadascú té dret a donar la seva opinió. El que em va ferir més va ser la manera com va dir el que pensava, amb una prepotència i un despreci que de fet, vaig pensar que "lligaven" amb el que deia. I tant de bo, "los niños inmigrantes" no haguéssin de "treure" les places a "los niños españoles" perquè voldria dir: 1. que hi hauria places per cobrir tota la demanda.
2. (i més important) que aquells nens ja no serien considerats "inmigrantes" sinó "españoles"
La xerrada del dijous em va semblar molt interessant, i els tres ponents van aportar diversos punts de vista respecte aquest tema. La que vaig trobar més interessant fou primera ponent que provenia de la China va proposar i aclarar conceptes que em van fer entendre fins quin punt es difícil la integració d'aquestes persones en la nostra societat.
M'agradaria afegir que considero que el debat va ser divers i emocionant, malgrat al final potser algú no va saber dirigir-se amb prou respecte.
Com a reflexió, penso que cal esforç per part de tots, no cal perdre ni fer una cultura com a resultat de les dues, sinó basar-se en intentar entendre als altres i mostrar respecte. I respecte aquest últim fet, el govern i mitjans de comunicació no sempre ajuden a incentivar-ho.
Hola, em dic Laia Ferrer, estudiant de medicina al clínic. Aquesta darrera xerrada la vaig trobar molt interessant, els tres ponents van explicar les seves experiències i realment serveix molt per parar-te a pensar i plantejar-te moltes coses. Per exemple, jo personalment vaig quedar-me amb tres o quatre punts: • És important posar-se a la pell d’aquestes persones que pel motiu que sigui decideixen deixar enrere un passat i endinsar-se a una nova vida lluny dels seus orígens. Realment, si prenen aquesta decisió és perquè ho necessiten personalment o professionalment. • Es necessita molta força de voluntat i no enfonsar-se davant el primer problema. No tancar-se portes. Demanar ajuda. Sempre hi ha gent amable disposada a ajudar-te. Altre gent no mourà ni un dit per tu. • Hem d’entendre i acceptar que la societat està canviant, que res és de ningú i tot és de tothom. És molt important tenir una mentalitat molt oberta, crec que això és clau. Sempre s’ha de rebre la gent que ve de fora amb els braços oberts i ajudar-los amb el que puguem. Però ells ja s’espavilen, i tard o d’hora s’integren més o menys i, fins i tot, arriben a integrar-se tant, que acaben sent i sentir-se catalans com tots nosaltres i es que realment ho són i han lluitat molt per ser-ho.
Sóc Noelia Vázquez infermera i estudiant d'Antropologia social i cultural. M'agradaria que aquests conceptes que van sorgir Dijous i que volten pels nostres textos ens facin pensar com els hem de fer nostres a la nostra pràctica com a professionals de la salut. La Història ens permet veure que la interacció entre pobles i persones ens fa canviar els costums, els estils de vida i les formes de pensar. De nosaltres depén que aquests canvis siguin des de la tolerància o des de la imposició. Com a ciutadans hauríem de ser conscients de que la interacció i els canvis són inevitables, com a sanitaris hem d'adequar-nos al nou panorama migratori, i estar al servei d'aquests canvis tot respectant els nostre primer objectiu; la salut biopsicosocial de les persones (les seves creences,els seus costums...). Gràcies!
Hola a tothom, per començar vull agrair la possibilitat que ofereixen els organitzadors d’aquestes xerrades d’apropar-nos a tres testimonis directes de la immigració: és una de les maneres d’afavorir la integració de la que tant estem parlant, posant cara i veu a un fenomen molt comú. Definitivament considero que aquesta visió tan negativa de la immigració es deu a la seva inevitable associació amb la pobresa: la gent que es veu obligada a abandonar els seus llocs d’origen el que busca són condicions millors i en moltes ocasions han de començar de zero en entorns que ja sovint són de marginalitat. Per altra banda, crec que si no tinguéssim interès en conèixer altres cultures, no viatjaríem mai. Les diferències culturals poden ser molt grans, però crec que una mentalitat oberta en primer lloc ens permetria enriquir la nostra, encara que només fos per haver de qüestionar-nos valors que assumim de petits per simple tradició: tendim a considerar que només el que arriba ha d’aprendre de nosaltres. Reconec que hi ha algunes fronteres culturals que trobo complicades de conciliar (el cas de la dona, com ha exposat una companya anteriorment), però hauríem de saber trobar un equilibri entre el respecte a totes les creences i els drets humans. De fet, no és una opció, perquè la immigració és una realitat, i de fet, fa molts anys que ho és i que moltes de les nostres famílies s’hi han vist implicades.
En primer lloc, voldria felicitar als organitzadors de la conferència, ja que van convidar a tres persones que venien de llocs i experiències molt diferents per parlar-nos del mateix problemes.
Respecte al tema de les escoles que tant s'està comentant, és cert que molts cops "sen's ven" això de les places limitades per a inmigrants, però el coneixement que jo tinc és que aquestes places són per tota persona que ho necessiti degut a les seves limitacions econòmiques; si són els inmigrants els que les omplen majoritàriament és perquè són ells els que compleixen els requisits que es demanen per aconseguir les places. El problema doncs, no el deuriem veure en qui omple les places sinó en la poca quantitat de places que hi ha (i és per això que no arriben a tothom)
Primer de tot m'agradaria felicitar els organitzadors i els ponents de la xerrada perquè va ser una gran oportunitat de conèixer un a realitat propera que ens pot semblar una mica distant.
Penso que, encara que a molts ens agradaria, és impossible que el nostre país rebi a tots els immigrants que voldrien venir i que el que s'ha de fer és invertir en els països d'origen.
D'altra banda crec més en la multiculturalitat que en la interculturalitat, perquè per conèixer i respectar d'altres cultures no és necessari adaptar-les a la pròpia ni barrejar-les. Senzillament, cadascú és com és i com a tal se l'ha d'acceptar i respectar.
Bones a tothom, Jo tan sols voldria fer un petit comentari sobre algunes coses de les que es van parlar l’altre dia. Estic d’acord amb tots aquells que van dir que hem de recolzar la immigració, que ha d’haver-hi integració per part de tothom i també implicació. Tot i així, estic totalment en contra del tipus d’immigració massiva, que en lloc d’anar a viure en algun altre indret per poder millorar la seva qualitat de vida, hi van per malviure. Això és perjudicial per a tothom i és en els casos on es creen més conflictes. També cal felicitar als organitzadors!!
M'agradaria recalcar que sembla que la societat espanyola hagi oblidat que un dia, fa no gaire, nosaltres vam ser els emigrants i, per tant, immigrants a països totalemnt diferents al nostre o inclús dins del mateix país(que per aquella època viatjar Galicia-Barcelona suposava més d'un dia). Sembla que aquesta gent no recorda el que suposa marxar d'un país no per voluntat sinó quasi per obligació, per necessitat. M'agradaria que tota aquesta gent es posés a reflexionar sobre el nostre passat i es posés en la pell d'aquelles persones que ara mateix s'instal·len al nostre país i que, en part, gràcies a ells podem tirar tots endevant.
Hola, Para comenzar, visto el éxito de las charlas yo también quisiera felicitar a los organizadores de estas conferencias. Es una forma interesantísima y al alcance de todos de poder escuchar y reflexionar sobre las diversas opiniones, que las hay. Como mucha gente, pienso que toda persona tiene un derecho fundamental que se llama libertad. Libertad de decidir como, donde, con quien quiere estar, siempre respetando a las personas de alrededor, claro. Saludos Nerea Ilundain Tirapu
Volia comentar, en primer lloc, que hem de diferenciar els immigrants recent arribat i els immigrants d'altres generacions! Són coses molt diferent. No val dir que és immigrant un jove que porta akí des de k va néixer!
La integració dels immigrants és una de les tarees més importants i més difícils que té la societat i l'Estat. És difícil, pels dos costats. Primer perquè la mateixa societat té opinions clarament xenòfobes cap als immigrants. I segon, perquè els propis immigrants no són capaços d'integrar-se en la nostra cultura i a vegades, ni ho intenten, perquè els hi donen massa facilitats per seguir considerant-se immigrant, amb tots els privilegis (pocs, però alguns). Em pregunto que passaria si nosaltres anessim a viure al Marroc... Solament compensant els dos costats, tipus Transició democràtica a Espanya, on ningú guanya...s'arribarà a un punt en comú.
Sempre deixar el teu pais natal per haver d'anar a viure a un altre amb una cultura diferent, un idioma diferent ha de ser un pas ben dur i segur que és una decisió que no es pren a la lleugera. Si a sobre de tot el que es pasa durant aquest tràngol et trobes que arribes a un pais on et tracten com una persona inferior, menys capacitada o formada, amb menys drets que qualsevol natiu pel sol fet de haver nascut en un altre lloc, això encara empitjora la situació. No crec que els immigrants hagin de canviar les seves cultures pèr les del pais que els acull. Pot ser si les han d'adaptar a la nova situació de manera que no xoqui amb la cultura i lleis del pais d'acollida però mai canviar-les! La cultura és una de les coses que ens diferencia els uns dels altres, que ens fa especials i que dona riquesa i diversitat al nostre mon! Hauria de ser quelcom a conservar i no pas una cosa a discriminar o rebutjar! Un pais no només és ric pels seus bens o matèries primes sinò també és ric per les seves tradicions i la seva diversitat cultural i per tant ha de ser algo a conservar! Per tant crec que les tradicions es algo que s'ha de conservar i mantenir, tot i que tampoc s'ha de ser rígid i caparrut i tancar-se a les noves tradicions de la resta de països.
També m'agradaria afegir un comentari respecte a la ronda de preguntes de la darrera xerrada: Hi va haver una noia que portava una samarreta fucsia que va fer una pregunta/comentari que potser xocava amb la ideologia de moltes persones i dels oradors. No em va semblar be l'atac que es va fer a aquesta noia pel fet que manifestés la seva opinió i menys a una xerrada que parlava de diversitat, de tolerància, d'integració... Pot ser molts pensaven lo contrari que ella pero vivim en un estat democràtic on hi ha llibertat d'expressió i no em sembla just que s'ataqui a una persona pels seus pensaments, encara que aquests puguin xocar amb altres ideologies. Si parlem de tolerància donem exemple i siguem tolerants!
Em va cridar molt l'atenció les histories personals exposades pels ponents, i realment simplement ens van demostrar com és de difícil ser immigrant, lo complicat que és adaptar-se a les costums d'un altre país, i com et pots arribar a sentir de rebutjat. per això crec que és molt important el respecte mutu que hem de tenir i ajudar en tot el possible a la gent que ho necessita.
D'entrada estic d'acord amb la integració dels nouvinguts a aquestes terres que reclamam nostres. Fer que coneguin la nostra cultura, que en puguin ser partícips i que al mateix temps ens obrin els ulls a nosaltres a altres maneres de pensar i viure. De manera que l'enriquiment personal serà d'ambues parts. Per contra, molts dels problemes (com de costum, degraciadament) venen pels diners...millor dit...per la manca d'aquests; es va comentar com se'l dóna la benvinguda a un àrab ric i com es desprecia l'arribada d'un immigrant moro pobre. Però encara pitjor...aquesta distinció no és tan sols amb els immigrants...també es fa amb els natius. Quan un és ric i té poder tothom l'escolta, quan un és pobre tan sols estorba. És trist que mesurem les persones pel seu capital material i no per la riquesa intel.lectual i cultural que pot aportat cadascú a la societat (independentment d'on un neix).
Per acabar un petit comentari sobre el final de la darrera xerrada. Tenia entès que es tractava d'un debat. La clau d'aquests, el que els fa interessants, són les opinions contraposades. L'atac a la noia de fucsia (perdó però no sé el seu nom) estava fora de lloc. Es tracta de raonar les coses,argumentar. Convèncer algú per a que miri amb el mateix prisma que tu és un repte que s'aconsegueix amb arguments raonats, no atacs. Amb aquesta actitud sols aconseguirem que ningú amb una opinió diferent exposi res.
Vist des del punt de vista de l'immigrant i dels natius del país la integració és quelcom força difícil. Per una banda està la barrera idiomàtica que dificulta enormement (i en molts casos impedeix totalment) l'entesa entre nouvinguts i habitants d'un país. D'altra banda, la barrera cultural és quelcom clau en el procés d'integració. Crec que sovint veiem fàcil la integració perquè nosaltres seríem capaços d'adaptar-nos a altres cultures o situacions però cal pensar que moltes vegades el bagatge social, cultural i educatiu de moltes persones impedeix la integració.
A nivell de salut les barreres idiomàtiques i culturals són més que importants ja que molt sovint dificulten l'entesa pacient-metge i fan que el primer sovint es senti desemparat sense entendre què té, quines proves li fan i perquè.
Per començar, com la majoria, vull felicitar als organitzadors d'aquestes xerrades. Ho faig perquè sé que és molt difícil de montar, xq suposa un gran esforç altruista i és molt important, en la meva opinió, que hi hagi gent que se senti motivada per a muntar aquest tipus d'activitats.
Pel que fa a la xerrada "Creuant fronteres", considero que va estar molt bé convidar a persones que han patit el fenomen de la immigració. Crec que va estar bé el fet que no fossin immigrants d'arribada al pais de forma tan dramàtica com molts dels que surten a la televisió i als diaris. Això potser ens va fer obrir els ulls que fins i tot els immigrants que semblen més integrats han tingut dificultats en la seva adaptació, en l'obtenció dels seus permisos per a quedar-se i fe vida,...
Segurament, això ens fa adonar de que els obstacles que han de superar per a "virue" aón encara més grans dels que sovint tendim a imaginar. Des d'aquí, vull animar a tothom a posar una miqueta de la seva part, a aprendre a conèixer l'immigrant, a acollir-lo i fer que la seva adaptació sigui molt més fàcil.
em dic Andrea Tortosa Jo vull donar la meva opinió dient una dita: "allá donde fueres, haz lo que vieres" Jo crec que quan anem a un altre país amb cultures, parla, manera de viure diferents ens hem d'adaptar una mica allà on anem per tal de poguer integrar-nos en aquesta nova societat. Quan hi ha una majoria(la gent del país), aquesta és la que predomina, per tant si la minoria(referint-me als immigrants)es vol sentir integrada, serà aquesta la que hagi de posar més de la seva part. Això crec que és el que ha passat fins ara, els immigrants s'adaptaven ràpidament. Pero, en els darrers anys, la immigració ha crescut tant que entre ells mateixos és creen el seu mon parel·lel, fan com si visquessin al seu país però estan aquí.Això influeix molt a la societat perque ha arribat a tal extrem, que sembla que de vegades sigui el país el que s'hagi d'adaptar a ells. amb aquest opinió no estic criticant a ningú ni em poso a favor d'uns ni dels altres. Només dono la meva opinió, dic el que faria jo si fos immigrant a un altre país; jo intentaria ajustar-me a la vida d'aquell país ja que jo sóc la que vinc de fora! també vull aclarir que no tothom és així, és a dir hi han persones immigrants que s'han adaptat perfectament a questa societat.
Aprofito per donar les gràcies a la organització i als tres ponents que ens van explicar les seves anècdotes.
Bones, sóc en Marc Carbonell (4t medicina) M’agradaria comentar, per enèsima vegada en aquest blog, alguns aspectes sobre el tema que va encetar la “noia de fúcsia”. El meu desig seria que, almenys en unes conferències que es fan dir “Cooperació Internacional” hi regnés la tolerància per sobre de qualsevol altra cosa. Sóc conscient que la forma amb què aquesta persona va exposar les seves idees potser no és l’encertada, però voldria afegir que a la resta de l’auditori (la majoria dels quals –i m’hi incloc- no compartíem aquesta opinió), així com al ponent Sr. Mohammed Chaib, ens va delatar una intolerància i una actuació totalment impròpia de qui està debatent temes d’integració, interculturalitat i d’altres, dels quals ens vam omplir la boca durant dues hores. Vergonyós. També m’agradaria pensar que tota la gent que va cridar en contra l’opinió d’aquesta noia va fer-ho perquè no la compartia, i no perquè s’estranyés que algú pogués pensar això. Si no és així, em sap greu haver-li de comunicar que potser el que passa és que no té consciència de la opinió pública majoritària d’aquest país, que no toca de peus a terra, o que, si m’apuren, viu en un núvol, i no s’adona del que es cou a peu de carrer. Crec que ens hauríem de plantejar un debat més constructiu on cadascú pogués expressar les seves idees sense temor a ser titllat de res. Per acabar, he de dir que estic totalment en contra de l’opinió d’aquesta noia, i que crec que una de les coses que hem de començar per fer entre tots és “pedagogia de carrer”. Marc Carbonell.
Primer de tot, vull tornar a felicitar els organitzadors del curs per la seva feina i per una iniciativa tan encertada.
La xerrada del dia 23 d'octubre em va semblar molt interessant, però voldria fer alguns comentaris al respecte. Els 3 ponents ens van explicar la seva història, cosa que em sembla evidentment enriquidora. Ara bé, quan va acabar la xerrada vaig tenir la sensasció de que, tot i l'interès dels temes que es van tractar, els casos exposats no eren representatius de la immigració que arriba a Catalunya. Vull dir, i espero que ningú entengui que amb això vull restar validesa al testimoni de les tres persones que van parlar, que tots tres van parlar d'una immigració que s'ha trobat amb barreres lingÜístiques, culturals, professionals i de ben segur de molts altres tipus, però que no es correspon amb la situació d'una gran massa de persones que emigren en condicions ben diferents. Estem parlant de persones que han tingut la sort d'emigrar com a elecció personal d'un model de vida (per estudiar una carrera o fer un postgrau), i que és cert que ho han fet amb la voluntat de prosperar i que s'han trobat amb barreres de vegades difícils de superar. Però crec que aquesta no és la situació de la majoria de persones que arriben a Catalunya o a Espanya,que en molts casos estan fugint litarlment de la misèra o de difucultats econòmiques importants (o fins i tot per motius polítics o conflictes armats), i que no emigren com a elecció, sinó com a única sortida per intentar sobreviure o aconseguir una vida "digna". Aquest tipus d'immigració (molt nombrosa), viscuda com a esdeveniment vital forçós i fins i tot traumàtic, no em va semblar representada pels tres ponents. Tot i així vull deixar clar que les seves històries em van semblar igualment enriquidores, i agraeixo l'esforç que van fer per itentar plasmar en 20 minuts de ponència la seva història i la situació de la immigració procedent dels seus països d'origen. Però vaig trobar a faltar una vessant molt important (segurament fins i tot majoritària) de la immigració que estem rebent. La reflexió que en faig és que segurament aquestes altres persones de les que parlo, que sovint són, en termes legals i de poblacions, invisibles o fins i tot inexistents, rarament tindran accés a explicar les seves històries en una facultat davant 300 persones. Agraeixo igualment que els que sí en tenen l'oportunitat facin seu aquest deure i dediquin temps i esforços a "creuar fronteres" en xerrades com la del dia 23.
En un altre ordre de coses, voldria comentar breument la ja molt comentada intervenció de la noia que va parlar de les places de les guarderies. La veritat és que després de sentir el que deia, em va semblar que s'havia equivocat de lloc. No sé quines són les conclusions que espera extreure d'aquest curs i no sé des de quin punt de vista es va mirar la conferència, però em va fer molta llàstima (i vaig sentir vergonya aliena) veure com els arguments simplistes i reaccionaris que sovint ens intenta vendre la dreta són adoptats per persones joves i en principi intel•lectualment capaços. És una pena que encara hi hagi persones que veuen en la diferència una amenaça contra la que lluitar.
Podria extendre'm moltíssim en aquest punt. Intentaré no fer-ho. Però em sembla interessant remetre'm a les idees de Kant (que ja es va adonar que hi havia persones que tot i poder fer-ho es negaven a veure el món des d'una perspectiva racional) i de Rawls sobre la justícia, la validesa de les persones i de les idees (les primeres són totes vàlides, les segones poden ser-ho legalment però no sempre ho són morlament -per tant espero que aquesta noia no se senti atacada perquè no és això el que pretenc- ) i sobre l'equitat. Em sembla prou acurada la idea que la justícia no és la igualtat (de fet la diferència no és només respectable sinó una font de riquesa), sinó l'equitat, és a dir la igualtat d'oportunitats. Per això em sembla que aquesta noia, amb l'argument de les palces de les guarderies, no ha entès la diferència i no ha considerta l'equitat. Per a que persones amb situacions diferents i nivells econòmics diferents puguin tenir les mateixes oportunitats, potser l'Estat ha de prendre mesures. I això no és reprobable, sinó tot el contrari. De fet és en aquest principi de l'equitat en què es basen les polítiques socials dels països del 1er món, i em sembla increïble que algú li retregui a l'Estat el fet d'encaminar-se cap a la justícia social.
1º Hablo en castellano porque, que yo sepa, estoy en España. El que diga que Cataluña es un país es un gran inculto porque eso es un hecho objetivo y no subjetivo. Me parece increíble además que el comentario me venga de una persona que no sabe ni escribir bien el catalán. Por cierto, llevo aquí desde que nací, soy catalana. Hablo y escribo el catalán perfectamente y lo hago cuando me da la gana. Ah, y si eres tan tolerante con la immigración y la interculturalidad y bla bla bla... no debería de importarte que hable en castellano. Si te importa, no eres consecuente para nada. Así que, replantéatelo.
2º No entiendo tanto revuelo cuando mis comentarios fueron: igualdad de condiciones (no favoritismos hacia ningún lado) y un poco de integración también por su parte. Me parece que es lo que al final quiere todo el mundo y que no entra conflicto con lo que piensa la mayoría, pero bueno.
3º De la igualdad de condiciones en ningún momento les hecho la culpa a ellos. Sé que el problema viene de arriba. Lo de las guarderías sólo fue un ejemplo de tantos. Creo que no es ninguna locura decir que en vez de reservar plazas para un x tipo de gente la solución equitativa real sería aumentar el número de plazas de forma que todo el mundo tuviera la misma opción a conseguirlas. Eso es igualdad y no lo anterior. Igualmente, repito, no deja de ser un ejemplo.
4º Un immigrante es immigrante y no catalán. Dejemos de cambiar las cosas porque suenen más bonitas. Lo que no puede ser es lo que pasa con la mayoría de immigrantes: son immigrantes para lo que les interesa y catalanes cuando les interesa.
5º Me parece impepinable la actitud que tomó la gente respecto a mis comentarios. Quiero dejar algo claro: yo soy intolerante y lo acepto y es muy malo; ahora bien, ir de tolerante y no serlo es peor. Simepre pasa lo mismo, los que van más de tolerantes luego son los que menos lo son, ¿es sólo una percepción mia o está demostrado?
En primer lloc, felicitar una altra vegada als organitzadors de la ponència perquè va tornar a ser un autèntic èxit, sobretot el debat final en el que es van mostrar els diferents punts de vista que teníem els participants.
Els 3 ponents ens van explicar la seva lluita constant i algunes anècdotes viscudes.
Com molts dels participants, crec que és vital que nosaltres "intentem" entendre i RESPECTAR la seva cultura i la seva tradició sense perdre el nostre afany i sentiment cultural. Només d'aquesta manera es pot aconseguir un enteniment mutu.
tothom es mereix el mateix tracte i les mateixes oportunitats, siguin o no immigrant.
Per últim, em van sorprendre les nombroses dificultats que van tenir els ponents per "adaptar-se" en la nostra societat (en la llengua, alhora de buscar un treball, el tracte amb les persones del païs...). Hem de pensar que aquesta gent no marxa del païs perquè en té ganes o com un caprici, sinó que busquen una oportunitat i a poder ser millors condicions. Tots nosaltres també faríem el mateix si se'ns presentés aquesta oportunitat.
Sóc Ivo Vives i, francament, he de dir que la xarrada no em va motivar massa.
Molts dels temes que es van tractar són els mateixos de sempre i crec que es van aportar molt poques coses noves. Malgrat això, em va semblar bastant interessant l'experiència de Mohamed, tot i no compartir algun dels seus punts de vista.
Si bé és cert que el col·lectiu immigrant té problemes d'integració i moltes voltes de rebuig frontal, passa el mateix amb molts altres col·lectius minoritaris. I tots aquests grups tenen un denominador comú, que no és el fet d'immigrar, sinó la manca de recursos, la manca de capital. Tots els alemans, inglesos... que traslladen la seua residència a Benidorm són també immigrants, però no sofreixen aquest rebuig sistemàtic per part de gran part de la societat. Aquests tenen calés per poder gastar-se'ls.
Amb el tema de la immigració, és absolutament indispensable un canvi de consciència a nivell del poble, i no veure la immigració com un problema sinó com una oportunitat.
hola!! de moment només vull esposar qüestions o pensaments que m'han sorgit al llegir els comentaris.
L'Edurne Sarrate diu que no creu que cap dels ponents vingués aquí per necessitat econòmica, però la tercera ponent era psicòloga i va estar 4 anys fent de dona de fer feines, i que jo sàpiga hom no sol anar-se'n del seu país per dur a terme la vocació de netejar la casa als q tenen més pasta que tu. Potser no va arribar en patera, però no crec q visqués una posició còmoda, la veritat.
La Irene estudiant d'infermeria diu que s'està intentant evitar que no es concetri un tipus d'alumne a les escoles, i això és una informació errònia. Perquè ens intenten vendre la moto, però la realitat és que les places a les escoles públiques van per punts i tal, i que només pots escollir l'escola del teu barri. I les persones d'orígen més enllà de les nostres fronteres solen viure en determinats barris. D'altra banda si hi ha un "cupo" de places reservades a immigrants (desconec si és cert o no), vol dir que s'ha de fer front a aquesta nova situació amb lleis, pq el sentit comú (que tothom tingui els mateixos drets) falla, es protegeix al que es quedaria exclòs. Tan de bo no s'haguessin de prendre mesures com aquesta però sospito que estem lluny d'això. Per la Núria, simplement perquè té les opinions més diverses (almenys de cara el públic) que les de la resta tinc unes preguntes: Quan (per a tu)un immigrant deixa de ser immigrant, per ser algú del país on viu però d'orígen diferent?Els fills d'un immigrant nascuts al país d'acollida són per a tu també immigrants?Si tu marxessis a treballar a Holanda, per exemple!,fas la teva vida allà i tal, creus q et sentiràs sempre de fora? No arriba un dia que ja et sents d'allà i que t'agradaria que aquest sentiment fos recíproc amb els seus habitants? Moltes gràcies.
Diana
pd: felicitar sobretot a la primera ponent, va fer una exposició molt clara i amena i profitosa!
Per a mi parla l'idioma que vulguis, que aquest tema donaria per un altre debat.
Crec que tens la raó amb alguna cosa de les que dius. Després del teu comentari es va muntar com una mena de "combat d'aplaudiments" força impropi d'un debat totalment respectuós, encara que potser hi tenia a veure el to de veu en la teva intervenció.
Et volia comentar també que jo, personalment, no faig el pas de immigrant a "autòcton" per el nº d'anys que porta viscut, ni pel color de la pell ni per cap altre factor de l'estil, ja que conec a negres que parlen millor el català i ballen millor sardanes que jo mateix, que em considero català "de pura sepa" i en el fons, ells potser ho són més. Per altra banda veig gent com tu que tot i portar tota la vida aquí segueixen sense utilitzar el català i sense "adaptar-se" al lloc on viuen (independentment de la nomenclatura que li donis)
En tot cas, no sé si t'has sentit mai marginada per cap grup o persona. En cas que si, suposo que entendràs que tots volem la integració i es necessiten les dues parts. El marginat (no automarginat) vol integrar-se, per definició.
Saludos compañeros!!! la verdad es que al principio era un poco reacio a estas charlas, que siempre me da sensación de que tienen un trasfondo político que al final todos los oradores te quiere llevar a su terreno y al final no sacas nada en claro...pero gratamente estaba equivocado!! La primera charla me parecio muy interesante pero entraron en unos temas mas tecnicos medicos que todavía no entiendo y eso me dificulto el disfrutarla por completo, en cambio la ultima exposición me parecio facinante y una oportunidad que no muchas personas pueden presenciar en el dia a dia...a si que espero que siga en esta linea y que se nos muestren cosas que no vemos o que hay una benda que nos lo impide!!! Felicidades a los organizadores y a seguir...que vaya todo muy bien
Hola a todos: Primero dar las gracias a las tres personas que se ofrecieron para explicarnos su vida en relación con la inmigración. Ya he visto que hay diferentes opiniones pero yo credría destacar sobre todo lo que dijo una chica sobre las guarderías. A mi me parece bien que se les de ayuda a los inmigrantes para poder recibir una escolarización. Lo que no veo bien, por que se ha dado en un caso que conozco, es que se les pague los uniformes, los libros, el material a todos los que sean de fuera cuando en el mismo sitio, la gente que no es inmigrante y también necesita ayuda, no la puede recibir, y tienen que pagar cosas que les cuesta su esfuerzo. Pero quiero destacar que eso no es un problema de la inmigración, sino del gobierno que ha querido que fuera así, es decir, han querido ofrecer esta ayuda. Los inmigrantes en ningún caso son culpables de esto, sino que la decisión viene tomada desde aquí. Pienso que no hay que despreciarlos por que se les den facilidades y a nosotros no. Si acaso, se tendría que pedir ayuda.
A mi, personalment, aquesta xerrada no m'ha agradat especialment i m'explicaré. Crec que la xerrada en si va estar bé, però al debat de llavors i al d'ara, s'està fent un rebombori innecessari al voltant de la intervenció de la Núria (la famosa noia de fucsia). Tots els que estàvem a la xerrada tenim edat suficient com per a tenir adquirits els valors de "respecte" i "educació" i va ser al·lucinant veure com tan prompte una persona que pensava diferent del que deia la majoria (i dic deia, perquè hi ha gent que de boca en té molta però que a l'hora de demostrar les coses falla) donava la seva opinió en veu alta, tothom se li va llençar al coll, directament a la jugular sense ni tant sols reflexionar una mica abans. Crec sincerament que a la sala hi havia gent que pensava com la Núria i no va tindre valor de dir-ho en veu alta. Jo no estic ni a favor ni en contra amb el que ella va dir, es podria dir que tinc una opinió central, però crec que és "treure les coses de mare" donar-li tanta importància al que ella va dir (al contingut) i no tenir suficient empatia com per a posar-se al seu lloc i imaginar com es va poder sentir d'atacada en aquell moment, quan tothom li va saltar al coll simplement per dir el que pensava. Per acabar, voldria dir que crec que en la qüestió de immigració fa falta molta tolerància i respecte tant de cara a la gent que arriba de fora com de cara a la gent que viu al país. Amb un consens entre tots podrem arribar a una solució adequada. Salutacions
Des del meu punt de vista, molts dels immigrants són gent admirable pel fet que tots ells han hagut d'abandonar els seus països com també a les seves famílies. Per a ells deu ser força difícil emprendre el viatge (sobretot per aquells que fins i tot són capaços de jugar-se la vida en una pastera per tal de poder alimentar els seus). A aquesta gent només els fa falta que al arribar al país extranger, la gent autòctona els tracti com a ciutadans de segona, com si ells no mereixessin els mateixos drets que qualsevol altre home. Però clar, molts defensaran que la immigració comporta problemes com ara la delinqüència, no obstant, s'ha d'entendre que això succeeixi (que no vol dir permetre-ho) ja que qualsevol intentaria fer-ho si és la manera de poder permetre que els seus familiars puguin viure. Encara que sigui difícil, hauríem de ser més tolerants, no només en el àmbit de la cultura, sinó més aviat en acceptar que els immigrants puguin conviure amb nosaltres perquè nosaltres els hi oferim una millor qualitat de vida.
L'última xerrada va estar molt bé, les anècdotes dels 3 ponents van ser molt interessants, però des del meu punt de vista va faltar més estona de debat... almenys a mi no m'hagués importat seguir!
Enhorabona als organitzadors, està anant tot molt bé!
Primer de tot dir que la xerrada de “Creuant fronteres” em va semblar força interessant i felicitar els organitzadors per haver escollit uns ponents amb experiències tan interessants. Personalment em va cridar l’atenció la infermera d’origen xinés, em va semblar un exemple d’esforç, de valentia i de com una persona nascuda en un altre país es pot acabar adaptant perfectament. Crec que la xerrada va servir per analitzar el tema de la immigració des de punts de vista molt diferents, per posar-nos en la pell d’aquestes persones que ho deixen tot al seu país per una nova oportunitat i per reflexionar sobre els canvis que està produint aquest fenomen en la nostra societat. Malgrat que és un tema complicat, i que les opinions que genera són molt diverses, com varem poder comprovar, cal que tots plegats obrim una mica més la ment i sobretot que no tanquem les portes a ningú, a nosaltres no ens agradaria que ens ho fessin.
va ser una xerrada realment interessant per entendre les dificultat dels immigrants per integrar-se al país i per ser reconeguts com el que són. i amés a més molt amena i divertida.
Pese a que ya hace días del debate, me gustaría dejar claro una serie de aspectos que por falta de tiempo no pudimos tratar durante el debate.
Yo soy el primero que le gustaría tener una mezquita en Barcelona comparable a las de Damasco o Istambul, pero no bajo la financiación de Arabia Saudí, que difunde su visión restrictiva del Islam.
Respecto a las "plazas reservadas" en guarderías, no creo que sea el origen del niño/a lo que determine que le den la plaza, sino que se debe a la situación social de dichas familias. Igualmente, respecto a las palabras del Sr. M. Shaib en referencia a la necesidad de crear plazas suficientes para todos los niños, considero de un alto grado de hipocresía decir eso cuando el PSC, partido por el que es diputat, apoya los presupuestos de ZP que privan a Catalunya de una financiación que permita crear esas plazas.
Para finalizar, solo dar un toque de atención a todos aquellos fariseos que por callar la opinión de una persona con abucheos se creen más demócratas o "progres".
La xerrada "Creuant fronteres" em va sorprendre gratament, ja que vaig trobar que els 3 ponents eren molt representatius de la inmigració que ha rebut Espanya en els últims anys. A més, la eloquència amb la qual s'expressaven va permetre que no perdessim el fil de la ponència.
La dona xinesa, especialment, la vaig trobar molt acertada al tractar varis aspectes com ara la seva desmitificació de la seva comunitat, el procés que segueixen una vegada han arribat aqui, el que els porta a reduir el seu àmbit laboral i social als companys i coneguts de parla xinesa... També s'ha de valorar l'esforç d'integració amb la parla del català.
El debat final va suscitar la polèmica merescuda a un tema d'aquest calibre. Podem estar menys o més d'acord en el fet del cupó de places a guarderies per a l'inmigració, l'ús de la sanitat desmesurada, com el fet que s'intercanviin les targetes sanitàries per poder ser atesos per un mal d'estòmac(comprovat, ja que treballo a urgències com administrativa)...
La xerrada de l'altre dia hem va semblar molt interassant. No estic d'acord amb el model d'interculturalitat proposat pel Sr. Shaib ja que sembla que les diferents cultures del món han d'acabar confluint ( a grosso modo) en una sola de mixta. Cada país, cada indret, té les seves característiques, la seva cultura, la seva forma d'entedre la vida, les seves creences...pens que és un greu error d'anar a un lloc i voler que els d'allí adoptin la cultura del que ve de fora, pens que l'han de respectar, però no veig per què s'ha de voler introduir la cultura d'un païs a una altre que no hi té res a veure. Bon exemple d'això és l'experiència que va explicar la primera ponent que s'ha adaptat perfectament a catalunya. Immigració sí, clar que sí, sempre serà una oportunitat per a conèixer,aprendre,crèixer...el problema ve quan un no accepta que el lloc on ha anat a parar per circumstàncies de la vida no és igual que el teu lloc d'origen.No entenc el per què d'una mesquita a Catalunya, igual que no entenc quina necessitat hi ha de iglèsia catòlica al marroc.Salut!
M'he equivocat i no he posat el nom...Sento tornar a penjar el missatge! La xerrada de l'altre dia hem va semblar molt interassant. No estic d'acord amb el model d'interculturalitat proposat pel Sr. Shaib ja que sembla que les diferents cultures del món han d'acabar confluint ( a grosso modo) en una sola de mixta. Cada país, cada indret, té les seves característiques, la seva cultura, la seva forma d'entedre la vida, les seves creences...pens que és un greu error d'anar a un lloc i voler que els d'allí adoptin la cultura del que ve de fora, pens que l'han de respectar, però no veig per què s'ha de voler introduir la cultura d'un païs a una altre que no hi té res a veure. Bon exemple d'això és l'experiència que va explicar la primera ponent que s'ha adaptat perfectament a catalunya. Immigració sí, clar que sí, sempre serà una oportunitat per a conèixer,aprendre,crèixer...el problema ve quan un no accepta que el lloc on ha anat a parar per circumstàncies de la vida no és igual que el teu lloc d'origen.No entenc el per què d'una mesquita a Catalunya, igual que no entenc quina necessitat hi ha de iglèsia catòlica al marroc.Salut! Rosa Barceló
Hola! Personalment, em va agradar molt la primera exposició de la senyora xinesa, em va semblar molt interessant i un clar exemple d'integració. Tot i així, és veritat que tots tres ponents pertanyien a un nivell econòmic acomodat i no representaven a la majoria d'immigrants que arriben aquí, que són summament pobres. D'altra banda, el debat em sembla molt interessant i és clar que falta temps per a ell, però és que sent tantíssima gent, és difícil debatre. Així doncs, felicitats novament a la organització i fins la pròxima! Nuria de la Torre
Crec que entre tots heu dit moltes coses que són bastant veritat. la núria, la noia de rosa, té raó quan diu que els pitjors intolerants són els que van de tolerants.
crec que la majoria de la gent que hi havia allà no s'ha plantejat realment què enten per immigració i per integració. normalment parlem per parlar, sense dir el que realment sentim (o bé perquè no ho volem dir o bé perquè no ho sabem).
Jo he conegut a molts immigrants (i no immigrants) que no es sentien gens bé amb el tractament que rebien de la resta de la gent. és que de fet no cal venir de fora per ser un "desintegrat".
Crec que la gent tendeix a generalitzar, a fer tòpics sobre les coses que no sempre són reals. no hi ha només un immigrant, ni només una situació, ni només una solució.
S'ha de tenir en compte que moltes vegades és tan difícil per l'immigrant com per la gent d'aquí que el vol acollir. normalment hi ha una barrera d'idioma, i no és fàcil entendre a algú que no parla com tu. sembla intolerant, però és la veritat. per més que hi facis, hi ha coses que costen molt d'esforç, i que ha de començar sortint d'ells mateixos.
no sé ben bé què pensar sobre tot això. Crec que tots hauríem de parlar i debatre menys i fer més.
Hola a tots! Primer de tot dir que una vegada més hem pogut disfrutar d'una conferència molt interessant. El que destacaría és el fet de que s'hagi parlat de l'immigració des del punt de vista de l'immigrant, explicant la seva pròpia experiència,ja que normalment es parla de l'immigració d'una manera més teòrica i des del punt de vista de gent d'aquí. Va ser interessant poder conèixer l'experiència de tres persones amb procedència i situació molt diferents, però que al cap i a la fi es varen trobar amb la mateixa dificultat; la de partir del teu lloc d'origen i arribar a un lloc nou totalment diferent on has de començar de nou. Pel que fa al tema de la interculturalitat, que està generant tant de debat, opino que és més senzill i natural del que s'està dient. Aquest model aspira a una societat en que les diferents cultures que conviven en un mateix lloc interaccionin i aprenguin unes de les altres, que no es tanqui cada una en ella mateixa. Això no vol dir que les noves cultures que aporten els immigrants substituexin a les ja existents, sinó que s'alimentin unes de les altres. Al cap i a la fi, les cultures pures no existeixen, totes han anat incorporant elements d'altres cultures, que és el que segurament les fa més riques a cadascuna d'elles. Gràcies.
Hola a tots. Només volia expressar breument el meu agraïment per aquells que feu possible que aquestes xerrades es duguin a terme, ja que crec que suposen un enriquiment com a estudiants de medicina i també com a persones. Centrant-me en la xerrada "creuant fronteres", m'aradaria dir que em va fer obrir els ulls i reflexionar sobre el tema, tan present avui en dia en les nostres societats, que és la immigració. Els ponents van mostrar tres punts de vista, tres vivències diferents però amb moltes coses en comú, com són la dificultat d'haver de marxar del teu lloc d'origen per "iniciar una nova vida" en un lloc nou. Vaig estar pensant en la dificultat que em suposaria allunyar-me del meu lloc d'origen per raons tan dures com les que viuen moltes persones a les quals anomenem immigrants (però que tal com van exposar els ponents no haurien de ser anomenats així, ja que un immigrant és aquell que simplement marxa, i que només ho és en el procés de migració)i em va semblar que és una situació gens desitjable. Admiro la força i l'empenta que, per mi, caracteritza tan als ponents com a tots aquells que s'han trobat mai en aquesta situació, tot i que comprenc que la complexitat del tema és gran i és difícil de resoldre. Espero que en un futur proper sigui possible tenir una societat més oberta, més comprensiva que permeti l'interacció de cultures sense cap mena de problema.
Hola a tota la gent Com a comenari de la ponència de l'altre dia, dir que em agradar i que com sempre la vaig trobar interessant, però també he de dir, que no vaig trobar molt encertada la tria dels ponents, més que res, que si es parla d'inmigració, no trobo que una dóna que va marxar del seu pais per fer la carrera i que després va instal·lar-se a viure aquí per qüestions sentimentals, sigui un exemple de la gent que inmigra al nostre pais. Només puc queixar-me d'això, de que no els vaig trobar una mostra gaire representativa de la població inmigrant (encara que també entenc que per fer una tertúlia i parlar davant de tantes persones, cal tenir una mica de "tablas" doncs no tothom pot parlar en públic expossant les seves vivències sense que aiò el suposi un tràngol). A més. també volia fer referència a que ja que parlem tant de tolerància i comprensió, hauriem de predicar tots amb l'exemple i deixar que la gent opini i digui la seva amb tota llibertat i respecte, no pel simple fet de no pensar com nosaltres em de criticar la seva postura i més sense deixar que l'altre persona ho argumentés. Dit això, estic desitjant saber de què anirà la pròxima xerrada, doncs segurament serà tan interessant com les xerrades de fins ara Fins la pròxima Lídia Martínez Fijo
La charla estuvo muy bien pero a mi parecer los tres ponentes no eran representativos de la inmigración en masa que sufre nuestro país actualmente. En las tres exposiciones se explicaban las barreras lingüísticas, socioculturales.. que se habían encontrado al llegar a Cataluña para estudiar o hacer masters; la inmigración actual viene huyendo literalmente de su país para poder sobrevivir y en la mayoría de ocasiones ni se replantean retomar sus estudios ni su nivel de vida anterior.
Hola, Des del meu punt de vista, una part del problema per a la integració dels immigrants és la falta d'interès per aquesta interès d'una part de la societat, tant autòctons com immigrants. Tots hem de fer un esforç per comprendre, que no vol dir adoptar, les cultures diferents a la nostra. Només amb coneixement es pot aconseguir una societat on totes les cultures puguin conviure sense discriminacions.
Em va semblar molt interessant aquesta xerrada perquè vam poder compartir les experiències que van passar aquestes persones en arribar al nostre país i amb les dificultats que es van trobar. Tots ens podiem imaginar aquestes dificultats, però sona mes dur en sentir-ho d'una persona que ho ha patit. Crec que aquests problemes que es pateixen amb la emigracio a un nou país, amb una nova cultura, no són problemes que es puguin resoldre des del govern amb simples lleis. Aquests temes haurien de comportar una reflexió per part de la poblacio,i una ajuda a aquestes persones a integrar-se i sentir-se com qualsevol altre habitant d'aquí, ja que una persona que porta tota la vida vivint a Barcelona només pel simple fet d'haver nascut en un altre lloc té tot el dret a sentir-se català igual que qualsevol altre.
Felicitar als organitzadors de les xerrades, ja que va ser molt amena i interessant
La xerrada em va semblar molt interessant altre cop, com la primera.
Sentir el testimoni en primera persona dels propis immgrants et fa posar una mica més a la seva pell. Jo crec que poc a poc tots anem sent més coscients d'aquesta situació de "creuar fronteres", però també es cert que encara falta integració, encar falta per arribar a l'interculturalisme d'Estats Units, per exemple.
Hola a todos. Espero no repetir lo que han dicho mis compañeros, aunque lo veo dificil ya que hay tantos que al final casi todos parecen iguales.
Lo primero que me gustaria decir es, que de los tres ponentes la que más me gustó fué la primera (siento no poder acordarme de su nombre, pero es que soy malísima recordando nombres), ya que la vi con muchas ganas y fué la que más se trabajó su ponencia. Desde mi punto de vista fué la más interesante ya que nos despejó ciertas dudas sobre su cultura (como el por qué no van a hospitales, su hermetismo y lo hacen con sus muertos, ya que corren ciertas leyendas urbanas sobre este tema).
Respecto al tema de la inmigración, tenemos que recordar que una vez los españoles también fuimos inmigrantes y mostrar empatía con los que llegan, ya que no creo que sea plato de buen gusto marcharte de tu país dejando atrás a tu gente y tus costumbres para llegar a otro con tradiciones totalmente distintas. Se que sonará infantil pero como dicen en "el rey leon", "hakuna matata vive y deja vivir". Cada uno tiene derecho a ser libre siempre y cuando su libertad no perjudique la libertad de los demás.
Bueno espero haber aportado algo nuevo. Nos vemos en la proxima conferencia.
La conferència va ser molt interessant, però comparteixo la opinió d'alguns companys de que els ponents no eren els casos més representatius de la majoria de la immigració, exceptuant-ne la diversitat en els orígens. Hi ha un tema que em crida l'atenció i crec que no se'n va parlar, i és la pròpia discriminació entre immigrants. Fa uns dies una amiga immigrant m'explicava diverses situacions no poc habituals, entre les quals va destacar el cas d'una noia pakistanesa que ja domina el català i castellà que no estava disposada a traduir unes frases a una nena petita pakistanesa de la seva escola que havia patit el mateix procés que ella però que encara no entenia res de l’idioma. Aquesta noia rebutjava el contacte amb gent de la mateixa procedència que ella... Gràcies Olga Belchí Guillamón
Hola! El debat de l'altre dia em va motivar especialment per tenir membres de la meva família vivint fora i altres venint de fora, a més d'amics. Crec que anar a un païs totalment desconegut per una persona deu ser una experiència molt dura, tot i que inmensament enriquidora. I tothom pot participar a la seva manera, ajudant per exemple als que venen de fora en la mida dels nostres recursos. Ara bé, sempre és d'agraïr que la persona extrangera fagi esforços per integrase en la societat del païs que va a viure, sempre es fa molt més amè i simpàtic parlar amb algun immigrant que mostri interès per la teva cultura, igual que tu en pots tenir per la seva. Vagi bé!
Hola a tots! Jo també estic d'acord en que aquesta xerrada va ser un èxit, suposo que també perquè el tema; d'una manera o una altra, ens toca a tots. Vaig trobar les ponències molt interesants, sobretot la de la primera conferenciant que ho va fer molt amè i agradable. Personalment crec que el tema de la integració dels immigrants és molt important, tant ells han de posar de la seva part, com nosaltres hem d'intentar facilitar la seva integració. A més hem de tenir en compte que la immigració és un fenòmen que ha existit des del principi dels temps, i que sens dubte ens enriqueix com a país i com a persones. En resum valoro molt positivament la conferència de l'altre dia, i em quedo amb la frase: "Qui de nosaltres no té algún familiar, més proper o més llunyà, que hagi emigrat?" Crec que la resposta és ningú.
Si soy realmente sincera, las vivencias que expusieron los ponentes me parecieron muy interesantes y creo que es esencial conocerlas para poder labrar una opinión sólida sobre el tema de la inmigración pero, supongo que como mucha otra gente, hemos escuchado, presenciado o intervenido en decenas de debates sobre este tema y, lamentablemente, nunca se llegan a dar soluciones viables para motivar la convivencia entre diferentes culturas.
Creo que haría falta profundizar sobre el tema desde un punto de vista más fijado en el día a día, en los barrios con porcentajes altos de inmigración, donde realmente se aprecia el origen de esta intolerancia.
Aprovecho este comentario para felicitar a los organizadores de las conferencias y, ya que no opiné sobre la conferencia pasada, remarcar que me pareció fascinante.
Em dic Yáiza Rovira i sóc alumna de 2n de Medicina. Vaig trobar molt interessants els testimonis que van donar els ponents convidats, malgrat el que ja s'ha dit, que no acostumen a coincidir amb el perfil típic d'immigrant que tots tenim més o menys al cap. De totes maneres, són gent que dins del "col·lectiu" immigrant, s'han fet un lloc en la nostra societat, en moviments socials, o fins i tot en ajuntaments. De manera que també ens poden oferir un interessant punt de vista, o una visió més amplia de la seva situació, que no ens podria donar l'immigrant acabat d'arribar en una pastera.
Em va interessar especialment el tema dels models socials de la immigració: l'assimilació, la multiculturalitat (de la que més havia sentit a parlar jo fins ara>) i la interculturalitat. Es va apuntar a que era aquesta darrera la més adequada: formar una nova cultura comú en base a les cultures en contacte. De fet... no és això el que em fet amb la cultura nort-americana? Tot i que no són els ciutadans d'EEUU els que predominen en la nostra immigració, hem adaptat un munt de coses de la seva cultura a la nostra: vocabulari, menjars, música, costums... Perquè no ho podem fer amb la cultura que està ben viva a l'altra banda del carrer? Dic això, i no sé si em contradic, perquè jo sóc de les que arrufa el nas quan sent "globalització" i és que m'entesto en defensar i mirar de fer sobreviure la cultura catalana. Serà que estem en perill d'"Assimilar" altres cultures i oblidar-nos de la nostra?
Deixant aquest tema a part, volia parlar també de la situació que es viu a la meva ciutat, Rubí. Potser recordeu que una de les ponents va referir a que havia treballat al nostre ajuntament. Rubí com ha ciutat industrial que és, ha rebut sempre molta immigració. Primer la del sud d'Espanya, després la magrebí, la xinesa i la sudamericana. No sé exactament com va anar, fa anys (potser 20) es va construir un barri nou als afores de Rubí, que es diu El Pinar. Aquest barri està a uns 2 o 3km del centre, i entremig només hi ha polígons industrials. A peu, és una bona passejada per carretera, i l'únic transport públic és un autobús que circula cada mitja hora (o cada hora els festius). El 95% de la població de El Pinar és d'origen marroquí. L'altre 5% està composat per llatins i gitanos. Són comptats els espanyols d'"origen". L'aïllament en que viuen, sobretot les dones i els nens, és força impactant. No surten del barri per a res que no sigui anar a l'escola o a comprar (òbviament, les dones mai en surten soles!). Pretendre que s'integrin és impensable si ho deixem de la seva mà. Conec gent que fa veritables esforços per entrar al barri, organitzar cursos de català o de castellà per a les dones, fer esplai per els nens, etc. Així que hi ha projectes, i hi ha gent amb ganes de dur-los a terme. Només falta una mica més d'implicació per part de tots!
Vinga doncs, ens trobem a la pròxima xerrada, d'aquí una setmaneta!
para mi se trató de un verdadero éxito de charla; 3 perspectivas, 3 personas totalmente distintas, 3 culturas divergentes con mucho en común.
yo creo que la interculturalidad es totalmente posible hoy en día; no quiero decir que este hecho sea fácil..pero acaso puede ocasionar tantos problemas convivir con gente que tenga unas raíces distintas? a mi parecer todo es cuestión de respeto,de tolerancia, de comprensión...de esfuerzo y de cooperación común.
me encantó ver como una persona de una cultura tan radicalmente distinta como es la china, pueda hablar tan correctamente el castellano y el catalán. siempre lo he supuesto un reto muy difícil de conseguir, puesto que yo he intentado aprender chino...
Me gustaría decir, antes que nada, que para poder opinar objetivamente sobre la inmigración HAY QUE PONERSE EN EL LUGAR DE LA PERSONA.
Las personas que amablemente nos hablaron en la charla ya tienen “la vida resuelta”. Han sufrido lo suyo y les ha costado mucho llegar al lugar donde están.
No obstante, yo quiero mencionar a aquellos inmigrantes que no saben nadar y se montan en una “barquita” sin saber si llegarán o no... Una persona que haga eso tiene que estar MUY DESESPERADA. Me parece muy mal que algunas personas desprecien a esta gente.
Un inmigrante no viene para ser maltratado, viene buscando una vida digna y ya no sólo para él, sino también para los suyos.
Yo invito a una reflexión, pónganse en el lugar del otro.
En primer lloc, crec que el que hauríem d'intentar arribar a un respecte entre cultures, i sobretot a una adaptació per part de tothom. No em sembla just que cap persona es quedi sense plaça de guarderia, per exemple, pel simple fet de ser immigrant, o de la mateixa manera pel fet de NO ser immigrant i tenir potser els mateixos recursos que un d'aquests. Per tant, on crec que han d'anar dirigides les queixes i les peticions de millora és a les autoritats competents, és a dir, als polítics i als responsables de governació i polítiques socials, ja que pot ser la millor manera d'evitar greujes comparatius i malsentesos. Per sobre de tot, crec que hem d'intentar entendre'ns i no arribar mai a la violència física o verbal, ni a les faltes de respecte amb persones com nosaltres, només pel fet de tenir un carnet on diu que són de l'altra banda d'una frontera, que en la majoria dels casos és política. Si compartim idees i tots les escoltem de manera receptiva, en podem aprendre. Totes dues parts.
Pel que fa la xerrada, un èxit, tot i que potser en algun moment tot sonava massa "utòpic", però els testimonis van aportar una informació i unes vivències molt interessants.
La immigració... realment un tema molt complicat i complex. A favor o en contra? Mai sabria que dir. Per una banda crec que és una riquesa per a la nostra cultura, no ens hem de tancar en banda i lligar-nos completament als nostres costums, hem de ser capaços de mirar més enllà i veure que tothom te dret a tenir la seva identitat cultural i acceptar-la. No crec que ni nosaltres haguem d'impossar la nostra perquè estem al "nostre" país (ho posso entre cometes perquè quan un immigrant passa a viure aquí, crec que aquest país que és la seva llar també el pren com a seu), ni que ells hagin d'impossar la seva voluntat. Hem de ser capaços de conviure els uns amb els altres. Per una altra banda també puc arribar a entendre, però no compartir, l'efecte de rebuig que manifesten algunes persones.`No estic parlant de xenofobia, fet que mai entendré, sinò d'un rebuig per assumptes com l'ocupació del treball, el vandalisme (encara que és injust atribuir-ho només a immigrants quan sabem que els espanyols són els primers en cometre delictes) o d'altres tòpics relacionats amb la gent provinent de l'extranger. Solucions? De moment cap. Simplement acceptar que som un país multicultural, fet que ens fa més rics i amb capacitat d'entendre altres cultures.
Una xerrada molt interesant, però ens dona un punt de vista que no s'aproxima a la realitat. Totes les i el ponent de la xerrada són persones que han vingut aquí tenint ja uns estudis, o a la primera ona d'immigració, i no crec que ni tan sols ells puguin explicar com se senten. No han vingut mai en patera, ni han hagut de dormir al carrer al bell mig de l'hivern. Ells poden sentir-se afectats pel racisme, però no hauran patit ni la meitat que algú que ve al nostre pais en busca d'una vida millor, perquè al seu s'està morint de gana. Tots ells eren immigrants "d'alt standing"
Per altra banda, continuo pensant com abans; no sóc jo qui puc fer que ells s'integrin. Està clar que per la seva integració jo he de donar tot el que pugui, però un cop ho he donat, què més puc fer? Necessito que l'immigrant es vulgui integrar i sigui capaç de compartir la seva cultura, i adaptar-se a la nostra. No pot pretendre vivint exactament com fins ho havia fet i voler integrar-se. I si aquests dos requisits es compleixen, jo dono i ells dones, ja ho tenim tot resolt. Però tenim un problema! No tots els immigrants estan disposats a fer aquest pas, ni tots els autòctons pretenen compartir. La qual cosa provoca que es formin guetos, que molts immigrants se sentin marginats, que cada cop es parli menys la nostra llengua. Necessitem un equilibri que és fràgil i difícil de trobar, i que només trobarem quan TOTS estiguem disposats a cedir.
el debat de l'altre dia va ser molt interessant, realment la convivencia entre cultures es realment complexa, i l'ermonia encara més, pero jo crec que amb respecte mutu res es impossible,
a mes el debat va estar realmen be, em va faltar mitja horeta mes, i hagues estat perfecta
Perdoneu que em repeteixi felicitant de nou als coordinadors, pero realment estant fent una feina admirable!
Només volia fer fer incís en d´un dels comentaris que va fer la Sra. Tai Mohoi Ho Wong que em va sobtar moltíssim sobre els xocs culturals, és el fet que es veies reflectit el tipus de societat en un fet quotidià com la forma de menjar, em refereixo a que els xinesos, com molt bé ella va apuntar, mengen de forma colectiva picant una mica d´aqui i d´alla amb unes grans fonts al centre de la taula en consonància amb el seu socialisme, per això a la Sra. Tai es va sorprendre en veure que aqui la gent menjava amb plats individuals per a cadascú (degut a la nostra societat més individualista).
No és curiós fins a quin punt es veu reflectit el sistema?
Hola a tots! Primerament, felicitar els organitzadors i els ponents que van assistir a la xerrada perquè realment va estar molt bé. Llegint els missatges t'adones que, tal i com la majoria de la gent va dient, és molt difícil posar-se a la pell de l'altra persona.. Penso que la interculturalitat és necessària per enriquir-nos i evolucionar com a persones. El respecte ha de ser mutuo i si en una simple xerrada ja no ho demostrem no vull arribar a pensar que passarà fora al carrer.. Tot i així, tenim la sort de viure "bastant bé" i tenir l'oportunitat d'ajudar als altres encara que sigui amb un granet de sorra. Perquè, granet a granet podem aconseguir molt ja sigui per l'immigrant com per nosaltres mateixos! Vinga, fins la pròxima!:)
Em dic Sara Fernández Planas hi vaig assistir a la xerrada sobre creuant fronteres.
La xerrada en si va ser d'un interés espectacular, però per sobre de tot el què més em va cridar la atenció va ser la manera del Sr. Mohammed Shaib, de remercar la incompatibilitat de ser antiraciste i voler una societat multicultural.
Realment estic d'acord que sense deixar de banda les nostres cultures entre tots els que convivim en un mateix barri, un mateix poble o un mateix païs hem de creear una cultura de tots.
Buenos días: Primero de todo, y remarcando lo ya dicho por la mayoría de los asistentes, agradecer a los coordinadores su iniciativa y trabajo (realmente cosas así son las que forman la enseñanza universitaria) Por otra banda, comentar que si bien estoy de acuerdo en que ponerse en el sitio del otro es complicado, se puede facilitar si lo miramos como algo propio y nuestro: ¿ quién no se ha sentido "diferente" cuando por motivos únicamente lúdicos o de aprendizaje y de forma transitoria, ha ido a otro país o cultura? Pues imaginemos esa situación y añadámosle permanencia y obligatoriedad. Ayudar es más fácil de lo que pensamos y comienza con la sonrisa al vecino.
Primero de todo, felicitar a los ponentes, y segundo apunto un par de opiniones:
1. Creo que no deberíamos hablar de intergración o adaptación; sino de respeto en la convivencia como cláusula intrínseca de la vida en sociedad (independientemente de la raza, etnia, creencia o clase social). Los valores universales son los que han de regir la convivencia, y las creencias, sentimientos, y religión deberían quedarse en el ámbito personal (a modo de decisión personal e inalienable de cada persona) y con derecho de manifestarse en el ámbito público (siempre que no entren en conflicto con la integridad o dignidad de el resto de individuos con quien se interacciona en la sociedad, sea cuál sea, en la que se viva. 2. Otro de los problemas que se comentaron en la charla fue el de los términos despectivos que se emplea para etiquetar a según que grupos de personas. En mi opinión, en la mayoría de los casos, lo que prima en estas segmentaciones no es la raza o religión, sinó el estatus económico de las personas. Me refiero pues que la diferencia entre inmigrante o extranjero que se emplea en muchos casos no depende del tipo inmigración (temporal o permanente que ya debería llamarse ciudadanía) sino de clase social a la que pertenezca el individuo (por ejemplo un marroquí de escasos recusros económicos es tildado a menudo de "moro", en cambio un dubaití con alto poder adquisitivo será tildado de "árabe" y aunque los dos se profesen de confesión islamista, el trato será diferente. Un mejicano pobre será llamado "sudaca" un mejicano propietario de campos de café será llamado "terrateniente". como éstos, muchos ejemplos, creo que ahí radica una parte importante del problema.
Hola a tots!!! Em costa molt definir la meva postura sobre la immigració, ja que per una banda la veig com a una optortunitat (tant per ells com per nosaltres) i, per l'altra, penso que en algunes coses tenen "privilegis" que gent d'aquí no té. Em vaig a explicar. Per una part, ens podem plantejar: qui faria moltes de les feines de la construcció, de neteja i dels bars (per exemple)si no tinguéssim immigració? (ja que moltes d'aquestes feines estan mal vistes per gent d'aquí i no les vol fer). O també: No és ja prou trist haver de marxar del teu país i deixar part de la família allà, com perquè encara arribis en un lloc nou i la gent no et rebi bé?. O encara més: Si en el nostre país anés malament, però sabéssim que en un altre podríem aspirar a alguna cosa millor, no marxaríem? Crec que són preguntes que donen a reflexionar.
Ara bé, per altra banda,també penso que en algunes coses podem arribar a ser una mica massa permisius amb la immigració, com per exemple, amb el tema de les escoles. A més: qui li fa gràcia que el seu fill a l'escola s'endarrereixi perquè els immigrants no segueixen? O, un altre exemple, a tothom li faria gràcia que totes les cases del voltant de la seva fòssin d'immigrants? Les respostes a aquestes dues últimes preguntes poden ser diverses, ara, crec que és al govern a qui li pertoca solucionar aquests problemes. Penso que és un tema molt complicat i que sempre que es tracta dóna molt que parlar i mai s'arriba a una conclusió.
Finalment dir que cada immigrant és un món i no els podem posar tots en un mateix sac i tant recau en ells, crec jo, l'obligació d'integrar-se (sense mai, perdre les seves arrels i constums), com nosaltres el deure d'ajudar-los en aquesta integració. Gràcies.
Hola soy Andrés Barba Joaquín estudiante de Medicina. En primer lugar me gustaría felicitar a los organizadores y a los ponentes por esta charla ya que en la situación actual nos puede ser útil entender las situaciones de aquellas personas que se ven obligadas a emigrar para poder dar una vida mejor a su familia como a ellos mismos.
Desde mi punto de vista, tanto aquellos que vienen como nosotros tenemos que participar en la integración de las personas que llegan a nuestro país, esto no significa que alguién tenga que perder sus origenes si no que puedan convivir diferentes culturas en un mismo territorio sin necesidad de discriminar ni formar guetos.
Me gustaría también hacer un comentario sin proposito de ofender a nadie ya que me sentí ofendido como español cuando se interrumpió a una chica por hacer un comentario que divergía del del resto de compañeros. En ese momento en mi opinión se perdió el sentido del debate y paso a ser simplemente una exposición a favor de las opiniones de los ponentes.
A part d'agrair l'estona que vam passar l'altre dia a organitzadors i ponents, voldria comentar un parell de coses.
En primer lloc crec que generalitzar sobre el tema de la immigració és lleugerament complicat perquè cada persona que decideix marxar de casa seva per a iniciar una nova vida en un lloc desconegut té una motius concrets i diferents dels de qualsevol altra persona. Així doncs, crec que el que s'hauria de fer abans de parlar és parar-nos a pensar sobre la situació personal de cadascú.
En segon lloc, també volia mencionar que m'agrada molt que es faci debat després de les xerrades, però com ha dit molta gent ja abans meu, sempre que es mantingui un cert ambient de respecte cap a la gent que parla, en tots els sentits. Cadascú és lliure de pensar el que vulgui però considero que hauria de saber expressar-ho adequadament abans de dir-ho en veu alta ja que sinó es pot ofendre a molta gent.
En primer lugar,quiero dar la enhorabuena a los organizadores por la acertada elección de los conferenciantes.Me pareció una buena forma de acercarnos a otras culturas, diferentes entre si y a la nuestra, que es el primer paso hacia la tolerancia. En segundo lugar,y a modo de comentario personal,quiero dar mi opinión sobre un tema que resultó bastante polémico en el debate final. Las personas que deciden abandonar su pais y afrontar una nueva vida en el nuestro,no deben ser recibidas con nuestros prejuicios. Si de verdad creemos en la posibilidad de una sociedad multicultural basada en el respeto mutuo, es necesaria una previa discriminación positiva,es decir,ofrecer un trato preferencial en el acceso de ciertos servicios(como la educación o la sanidad)para facilitar la integración de estas personas y así, mejorar su calidad de vida.
Pel que fa al tema de delinqüència que veig que ha sortit uns quants cops en el debat, m'agradaria recordar un refrany castellà que diu que "unos tienen la fama y los otros cardan la lana".
Vaja, que els joves sonats que cremen "sense sostres" vius; o els homes que maltracten i maten les seves dones; i d'altres exemples que podríem posar, no acostumen a ser immigrants... "En todas partes cuecen habas", així que suposo que en tots els col·lectius hi trobem una mica de tot. Gent que va de bona fe, i gent que no.
Hola, jo també volia deixar un comentari sobre la xerrada "creuant fronteres", tot i que ja s'han comentat moltes coses sobre aquest tema. Vaig escoltar les tres històries i em van semblar representatives d'una part petita de la societat immigrant. Però què passa amb els que venen en pateres arriscant la seva vida? i les dones que venen enganyades per màfies i acaben en la prostitució? i què passa amb les persones que un cop aquí, segueixen vivint en la més estricta pobresa? Crec que a ningú se li pot negar l'oportunitat de prosperar, ja sigui qui ve per estudiar, treballar o simplement per donar un futur millor als seus fills. Per això penso que s'ha de fer un esforç mutu, els autòctons hem de respectar la cultura dels qui venen i els nouvinguts acceptar que en el nou país on viuen hi ha una cultura diferent a la seva i unes lleis i uns drets que també han de respectar.
Finalment m'agradaria que hi hagués més temps per a fer el debat ja que em va semblar que moltes mans aixecades es van quedar sense poder expressar la seva opinió, segurament per falta de temps.
Em dic Cristina Capdet i faig 4rt de medicina. Primer de tot voldria felicitar als organitzadors i donar les gràcies als ponents que van assistir a la xerrada per explicar-nos les seves vivències i els seus punts de vista.
La ponent que em va agradar més va ser la Tai Mooi Ho Wong, ja que s'ho va preparar molt bé amb la presentació power point i ens va demostrar com una persona que té voluntat es pot integrar en una societat i cultura molt diferent a la pròpia. És clar que ha d'haver un esforç per ambdues parts, tant de l'inmigrant per integrar-se i demostrar interès per la nova cultura, com la societat del nou país en acceptar una persona amb cultura i idioma diferents i entendre-la.
En Mohammed Chaib va parlar d'un tema que molta gent oblida i és qué passa amb els fills nascuts aquí dels inmigrants. Ja que molta gent els tracta com a extrangers, quan realment són del mateix país, tot i perquè tenen característiques físiques o cultures o religions diferents.
El tema que es va tractar és molt interessant i molt delicat alhora. Però com molta gent ja ha dit, crec que a l'hora de fer el debat s'ha de pensar bé el que es diu perquè es pot ferir a altres persones amb segons quins comentaris.
Sóc Joan Antoni Puigserver Rosselló. Estudiant de primer de Medicina al Clínic. Penso que en aquesta xerrada va estar molt bé la intervenció de la infermera va ser molt correcta i a mi personalment em va agradar molt, perquè a part d'explicar el fet de fer d'infermera, també va incloure-hi experiències pròpies, com a persona que ha viscut en tants ambients diferents. El senyor Mohammed Shaib, pel que fa a la seva experiència personal vaig trobar-la interessant perquè és la prova que amb esforç i insistència un pot arribar a aconseguir allò que realment vol, però penso que en la forma de xerrar i de ser a sobre la tarima, se li notava molt el fet de ser polític perquè tot eren molt bones paraules, però sovint és difícil dur-ho endavant sense un bon suport allà on aguantar totes les idees tan bones que es volen aplicar.
Soy Dina Chaaro estudiante de 3 de medicina. En cuanto a la charla opino que el mejor ponente fue la enfermera china, su discurso estuvo bien enfocado hacia lo social y la propia experiencia. En cuanto al señor Mohamed Chaib considero que su discurso fue más político de lo que me hubiera gustado.
Hola! En primer lloc voldria felicitar l'assistència dels tres conferenciants, crec que els seus arguments ens van servir a tots per reflexionar sobre l'immigració des del punt de vista de l'immigrant i no des del punt de vista d'una persona que no ho és, que molts cops està influenciada pels comentaris d'altra gent proxima al seu entorn o per política del país. Pel que fa la conferència, el que més em va agradar va ser la xerrada de Tai Mooi Ho Wong ja que, segons la meva opinió, va tractar el tema de forma més personal i amena. Crec que tot ho que va fer és un exemple a seguir de com pot un immigrant integrar-se a la societat.
Em va semblar molt interessant escoltar i comparar l'experiència dels tres ponenets.
Com a reflexió vull dir que els canvis, com és actualment l'increment de fluxos migratoris i tot el que comoporta, sempre s'han de mirar pel cantó possitiu, per tant, buscant les maneres com més en podem sortir beneficiats tots plegats. Per això cal entendre que la cultura (amb tots els seus components: la llengua, la gastronomia...) és quelcom dinàmic i que no serveix de res ser reticent a aquesta evolució natural.
Un exemple gràfic seria: Tal i com ens agrada anar el dissabte al vespre a sopar a un restaurant japonès perquè trobem interessant conèixer nous sabors i diferents maneres de cuinar, igual d'interessant ens ha de semblar conèixer una persona d'aquesta mateixa cultura o sentir com parla la seva llengua amb un copatriota seu.
Per tant, crec que cal promoure la tolerància i el respecte mutu pel benefici de tots.
Hola, soc estudiant de 3º de medicina. Sobre la xerrada de l'altre dia he de dir que em va semblar un tema molt interesant i necessàri i que tots els ponents em van agradar molt, en especial la infermera xinessa i la seva forma d'enfocar el tema. Per una altre banda estic dacord amb la Dina Chaaro, ja que també desde el meu punt de vista el senyor Mohamed Chaib va fer un discurs amb un caire més politic del que m'haguès agradat, encara que va estar bé finalment.
Si bien soy de los que piensan que hay asistentes abonados a intervenciones desafortunadas, me alegro (aunque me entristece oír ciertos puntos de vista), de que surgiera el debate acerca de los derecho de los inmigrantes y de la discriminación positiva que, en el nombre de la igualdad, perjudica tanto a la población natural del país de destino (de forma directa) como a los inmigrantes (indirectamente).
De cierto modo, la actitud intolerante que destilan las palabras de algunas intervenciones (y que, sin duda, está firmemente arraigada en muchos otros que no se atrevieron a expresar su opinión), está favorecida por una actitud sobreprotectora del gobierno que, pretendiendo igualar los derechos de todos los ciudadanos, perjudica severamente a la población autóctona. No niego los derechos de la minoría inmigrante, al contrario, defiendo con absoluta convicción su derecho al acceso a la sanidad la educación, etc. No obstante, la actitud del gobierno les ofrece soluciones a corto plazo que, por el hecho de ser injustas y perjudicar directamente a los autóctonos, son medidas contraproducentes a largo plazo para el colectivo inmigrante. En efecto, la justificada sensación de abandono que sufren muchos autóctonos es responsable de la creciente intolerancia y, por lo tanto, partícipe del fracaso de la integración.
La integración debe ser un puente hacia una situación de igualdad entre los inmigrantes y sus conciudadanos. Sólo cuando los programas de intervención social se centren en igualar la situación de todos los ciudadanos (inmigrantes o no), la integración de los inmigrantes se podrá con mayores garantías de éxito y de tolerancia.
Por suerte hemos podido contar con el punto de vista de un colectivo intolerante que, a pesar de tener poca representación en los asistentes a las conferencias, representa una gran parte de los españoles (¡desgraciadamente!). Y digo por suerte porque, para luchar contra una mente diametralmente opuesta a la nuestra, antes se la debe escuchar: nunca lograremos convencer a aquellos a los que no entendemos. Porque la negación y el desconocimiento de la opinión ajena son una barrera para el progreso: ya que pensamos diferente, escuchémonos, quizás podamos aprender todos un poco y encontrar una solución para que en nuestra sociedad sea posible la convivencia de múltiples culturas.
Considero que els tres ponents van fer una bona introducció al que representa ser immigrant, a tot el que comporta canviar tan radicalment de vida i, el més important, pensar que ho fas per a millor sense saber ben bé el que pots trobar-te. Però crec que els conferenciants, sense que semble res negatiu, no eren exemples de la immigració actual, és a dir, eren persones formades, amb un nivell econòmic bastant bo, ben situats, i no crec que aquest sigui el perfil més comú.
Em va semblar molt interessant escoltar de primera mà les experiències de tres persones ben diferents que han hagut d'immigrar. Son coses que de vegades les sents però no tens la oportunitat de que algú t'expliqui les seves vivencies, la qual cosa és el que em sembla més productiu del debat en general.
Hola, En primer lloc m’agradaria felicitar als organitzadors per la excel•lent tasca que estan realitzant. Respecte a la xerrada de l’altre dia, dir que hem va semblar molt interessant ja que es va veure clarament els greus problemes que té la gent per incorporar-se a una vida nova i que moltes vegades no els hi facilitem gaire les coses. Crec que el problema de la immigració ens afecta a tots i moltes vegades no li donem la importància que mereix.
Hola. Jo també vaig trobar molt interessant la darrera xerrada, però, com molts, penso que les tres persones escollides no van ser del tot representatives. Un dels temes que més em va agradar, va ser la ruptura d'uns quants tòpics que tots tenim de cultures que parcialment desconeixem. També estic d'acord amb algun dels comentaris que hi ha, que diuen que potser no es va respectar del tot la opinió d'una de les persones del públic. És cert que les paraules que va utilitzar, en aquell context, no van ser del tot adequades, però no deixa de ser una opinió, i penso que en això consisteix un debat; veure els diferents punts de vista de tothom i que ningú té la veritat absoluta. Ens veiem a la pròxima xerrada!
Hola a tots! Primerament dir que la xerrada de Creuant fronteres la vaig trobar molt interessant. Les tres experiències que ens van explicar els tres participants van ser dignes d’admirar. Considero que la migració és un dret que hauria de tenir tothom. La major part de la gent que decideix fer-ho no ho fa per caprici sinó perquè necessita una vida millor, amb més oportunitats. Estic convençuda que si a mi em passes el mateix ho faria. És per aquest motiu que no estic d’acord amb la gent que està en contra de la immigració. La majoria de gent té algun familiar que en algun moment de la seva vida va haver de migrar, i estic convençuda que molts no ho van fer per plaer.
Per altra banda, m’agradaria dir que l’últim debat no el vam saber portar correctament. Quan una noia va dir una opinió en contra de la immigració molta gent se li va tirar a sobre. Personalment no comparteixo els seus pensaments però trobo que no és una actitud apropiada la que vam tenir la majoria dels expectants. Principalment perquè tothom té dret a dir el que pensa i, encara que no hi estem d’acord, hem de respectar totes les opinions. També es veritat que la forma en que es va adreçar no era la més adequada però...
Per últim, donar les gràcies a tots els organitzadors de la xerrades.
M'agradaria primer de tot donar sincerament les gràcies a tots aquells que han tingut l'iniciativa i han engegat tots aquests cicles de xerrades. Per aquesta última es va escollir un tema, segons la meva opinió, molt encertat. Realment vaig trobar-lo molt interessant i necessari. El racisme es basa en la por i la por en el desconeixement, així que què millor per conèixer la immigració que persones que en algun moment de la seva vida han emigrat al nostre país? (cal dir que gairebé sempre és la visió del país que acull i no la de l'individu la que veiem). L'únic element negatiu va ser l'incident al final de la xerrada que tant s'ha comentat. No perquè apareixés un punt de vista oposat al dels ponents i la majoria de l'audiència, sinó perquè segons la meva opinió no es va conduir bé. Es va potenciar la divisió de les opinions en dos bàndols en comptes de calmar els ànims i establir un diàleg. Per la resta, enorabona*
Primero, quiero felicitar a los organizadores de estas conferencias. La inmigración es un tema muy complejo que tiene muchísimos aspectos a tomar en cuenta. Está claro que rechazar a los inmigrantes sólo por intentar salvar sus vidas es impensable. Pero, una vez que vienen a España, ¿tendrán la oportunidad de llevar una vida mejor o vivirán en condiciones similares que en su país natal? Por otra parte, como ya he dicho, rechazarles es condenarles a una miseria casi segura. ¿Cuál es la solución a esta situación? ¿Cómo podemos ayudar realmente a estas personas, acogiéndoles o enviándoles ayuda? Y si decidimos enviarles ayuda, ¿es mejor enviarles recursos para que sería una solución a corto plazo o educación, que sería un proceso mucho más largo?
Primero, quiero felicitar a los organizadores de estas conferencias. La inmigración es un tema muy complejo que tiene muchísimos aspectos a tomar en cuenta. Está claro que rechazar a los inmigrantes sólo por intentar salvar sus vidas es impensable. Pero, una vez que vienen a España, ¿tendrán la oportunidad de llevar una vida mejor o vivirán en condiciones similares que en su país natal? Por otra parte, como ya he dicho, rechazarles es condenarles a una miseria casi segura. ¿Cuál es la solución a esta situación? ¿Cómo podemos ayudar realmente a estas personas, acogiéndoles o enviándoles ayuda? Y si decidimos enviarles ayuda, ¿es mejor enviarles recursos para que sería una solución a corto plazo o educación, que sería un proceso mucho más largo?
La xerrada realment va ser interessant, i com a tal, va portar a un debat bastant... efervescent.
Quant a immigració, parlant com a habitant del món, hi ha una cosa molt bàsica i que, realment, no entenc com costa tant de veure, i és que, el fet d'impedir que una persona creui una frontera, és la cosa més hipòcrita del món quan el país que "rep", no té cap mena de problemes, morals ni legals, per fer fàbriques als països d'origen amb sous ínfims. És ridícul, patètic i la cosa més indignant del món, però no ens n'avergonyim, sino que a sobre pretenem que se'ns agraeixi, ja que, clar, sense aquestes fàbriques es moririen de gana, pobrets. Aquí podríem entrar en el tema de les fronteres en sí, però bé, ja ho deixariem per a un altre debat.
Per altre costat, i parlant com a catalana no nascuda a Catalunya, crec fermament en la integració completa i total, i no la veig com a una utopia. El problema d'encasellar coses com a utòpiques, no és la definició en sí, sino que fer-ho implica que molta gent perdi l'esperança per a intentar-les justament per a això. Quantes vegades va sortir de la boca de tots nosaltres "seria molt bonic", "estaria molt bé"; i quantes va sortir "estarà molt bé"? Jo he vist, en un mateix barri, a Sarajevo, una mesquita, una esglesia i una sinagoga, i, a nivell personal i no polític, de problemes n'hi havia realment molt pocs. Els meus coneguts d'allà tenen gent de totes religions a la colla, i no hi ha cap problema. La religió no ha d'enfrontar-nos, i la convivència entre cultures només és una riquesa, i mai un problema. Quantes coses ens estem perdent per no conèixer a tota la gent de Barcelona? Doncs imaginem-nos quantes ens perdem per ni tansols intentar comunicar-nos amb gent d'altres cultures? Em costa molt creure que és impossible que ho aconseguim, i des d'aquest punt de vista, com en moltes altres coses, per a mi està molt clar que el problema s'ha d'erradicar des de l'arrel, i l'arrel està en la mentalitat. Per part d'ambdues parts.
Aquest canvi de mentalitat, òbviament, passa, entre altres coses, per escoltar i ENTENDRE a la gent quan parla i no fer interpretacions pròpies i sense fonaments ni fonts fiables i, a sobre, fer-les públiques sense cap mena de reflexió prèvia.
Sara Ajanovic Andelic estudiant de 2n de medicina (UB)
M'agradaria fer un petita reflexió sobre el perill que tenen les diferents cultures del món en perdre part de la seva identitat en contactar amb altres. Jo sincerament crec que quan dues o més cultures entre en contacte, inevitablement "s'intoxiquen una de l'altra". Si a un mateix barri un grup de barcelonins es relaciona amb un grup de magrebins instalat a la ciutat des de fa uns anys, i no els convida a fer un calçotada o no accepta anar a prendre un tè amb pastes per no barrejar els costums, vol dir que no es relacionen com haurien de fer-ho. Aquest fet, però, no hauria d'alarmar-nos tant. Les cultures, com a conjunt de tradicions i pensament d'un poble, s'han d'entendre com a processos dinàmics. Em sembla molt bé que s'intenti preservar-les al màxim, però no a costa d'una integració parcial i molt menys de la segregació. Al cap i a la fi, els joves de Catalunya que no ballen sardanes no ho fan per ballar dança del ventre, sinó més aviat pop o funky, o qualsevol d'aquests balls moderns que promouen les cantants nordamericanes.
Me pareció muy interesante todo lo comentado en el debate.. las tres ponencias fueron muy bien expuestas.
No obstante, salí decepcionado puesto que no se respetó lo que una de nuestras compañeras intentó comentar. Cada uno tiene su opinión y creo que estamos en una actividad de "debate" por lo que deberíamos dejar terminar de hablar sin que se escuchen de fondo abucheos..
Hola! En primer lloc voldria felicitar altre cop els organitzadors d'aquestes conferències, ja que són força amenes i enriquidores. En quant a la xerrada Creuant Fronteres, els tres ponents ens van explicar les seves vivències com a immigrants a Catalunya i tot el seu procés d'integració. Tot i que les tres exposicions van estar molt bé, la que més em va agradar va ser la xerrada de Tai Mooi Ho Wong ja que, segons la meva opinió, va tractar el tema de forma més personal. De tota manera, les tres em van servir per reflexionar d'un tema tant polèmic actualment com és la immigració, però aquest cop no vist des d'una persona no immigrant, sinó des del punt de vista de l'immigrant, del que arriba a un nou pais i ha de fer un esforç enorme per entendre la llengua i acceptar la nostra cultura. Penso que no es tracta de crear una única cultura, sinó que entre tots hauriem de fer un esforç per respectar les diferents cultures que conviuen en un territori. Mercè Cuadras
Crec que la última xerrada que es va realitzar va ser molt interessant. Tan pel tema que es tractava com per el debat que en va sorgir. Crec que en la societat que estem i al segle que estem la barreja de cultures o millor dit la convivència de varies és un fet amb el qual hem d'aprendre a conviure. Penso que totes les cultures han de ser respectades i no veure-les com una agressió o perill per la de cadascú. No cal barrejar-les ni intentar globalitzar-les, perquè això empobriria el món, però si que cal aprendre a trobar un lloc per cadascuna en cada país. Crec que totes les opinions que es van discutir són respectables i no s'haurien de crear enfrontaments com els del dijous ja que tothom és lliure d'expressar la seva opinió sempre i quan respecti la dels altres.
Des del meu punt de vista, les experiències dels tres ponents pel que fa a la immigració no són una mostra del que està passant realment al nostre país. Com ells molt bé van explicar, hi ha una espècie de "classisme" dins de la pròpia immigració. Per tant, tot i que va ser molt interessant conèixer la seva arribada a Catalunya i la seva integració aquí, crec que no es pot extrapolar a la resta d'immigrants.
D'altra banda també volia afegir que des de la opinió, el temps ajuda molt en la integració, el pas de generacions és molt important. Els fills dels immigrants que van arribar aquí s'estan escolaritzant a Catalunya i segons la meva experiència, estan molt integrats en la terra on han nascut. O nosaltres mateixos o molts dels nostres amics són fills d'immigrants, majoritàriament de la resta d'Espanya, que estan tan adaptats a Catalunya com els que tenen totes les seves arrels aquí, i això mateix pot passar amb els immigrants de les últimes dècades.
Pel que fa a la nostra actitud envers la immigració, com en tants altres aspectes, el principal problema és la ignorància. Com que gairebé no entrem en contacte amb immigrants, afloren tota mena de prejudicis que no hi serien si realment coneguéssim les persones i la situació. Des de la ignorància es malinterpreten moltes actituds i es fan moltes teories totalment infundades que la única cosa que fan és construir una barrera al voltant de nosaltres mateixos i no ens permeten obrir a tot el que és diferent al que coneixem.
El tema de la immigració és un tema tan complicat que és impossible de resumir en un comentari, ni tampoc en una xerrada, però tot i això crec que els convidats de l'altre dia van saber reflexar les dificultats que han tingut al llarg de la seva vida. A més trobo que aquest tema és molt difícil d'expressar ja que hi pot haver diferents interpretacions. A mi m'agradaria centrar-me en dos exemples que es van parlar durant el col·loqui de la xerrada, per donar la meva opinió des de dos punts de vista diferents: Per una part, amb el tema de les mesquites, trobo que estaria bé que se'n construissin perquè és un edifici emblemàtic com un altre ja que de cares al futur reflexaria la societat d'avui en dia, que és una societat on domina la multiculturalitat, i a més els immigrants que necessiten un lloc digne per dur a terme la seva pràctica religiosa ho podrien fer.
Per altra banda, el tema que es va tractar de les escoles, no trobo bé que en una escola es guardin un nombre determinat de places per a immigrants, ja que com es va comentar a la xerrada els fills d'immigrants que han nascut aquí ja no són immigrants, sinó que són catalans com tots els altres, per tant no entenc per què s'ha de tenir aquesta consideració ja que això només fa que crear més diferències i que la gent malparli.
A part de tot això, trobo que les xerrades són molt interessants i felicito als organitzadors!
Primer de tot dir que penso que que el que s'ha de fer és invertir en els països d'origen, doncs és impossible que el nostre país rebi a tots els immigrants que voldrien venir. D’altra banda, penso que les autoritats sí tenen coses a millorar, però principalment som nosaltres, la població de cada respectiu pais, els que em de millorar. Si pensem en les dificultat que han patit moltes d’aquestes persones que arriben aquí, ens adonarem que el que em de fer es respetar-los més e intentar no fer-lis encara més difícil tot. Evidentment, de dir-ho a fer-ho... encara queda molt.
Però crec que és molt important conèixer i veure amb els propis ulls la realitat que envolta a la gent que se sent casi obligada a emmigrar, per entendre la seva realitat. Molta gent xenòfoba que potser ha tingut algún problema amb immigrants i generalitza els prejudicis de forma ignorant, no deu ser conscient de les realitats problemàtiques de les que molts dels immigrans s'han escapat i les dificultats que comporta integrar-se d'aquesta forma en un altre país totalment extrany.
També crec que influeix molt la situació que s'estigui vivint a nivell econòmic al país d'acollida. Si hi ha crisis i molta atur, la gent és més propensa a veure-ho tot de forma més limitada i distorcionada i culpabilitzar als immigrants.
No sé, crec que el que cal es que tant els que emmigren com els que ja viuen al país d'acollida, tinguin la ment lo més oberta possible.
Nadie abandona su país, su familia y sus costumbres por gusto, cada una de esas personas se va en busca de un futuro mejor, a un país en el que pueda vivir bien y seguir adelante,integrándose en una sociedad completamente distinta, en la que no siempre son bien recibidos por los demás.
La inmigración ha existido desde siempre, y todos tenemos antepasados que en cierta manera tuvieron que inmigrar en su momento, ya sea dentro del mismo territorio o a otro país.
Esta gente ha pasado por un camino muy duro hasta llegar a donde están ahora, y el deber como ciudadanos sería acogerlos y ser respetuosos entre todos, porque cualquier día puedes ser tú el que tengas que dejarlo todo atrás y empezar de nuevo en otro lugar desconocido; a todos nos gustaría que nos trataran como a uno más y no nos vieran como un extraño.
L'anterior xerrada la vaig trobar interessant, sobretot l'exposició de la sra. Tai. Trobo que la cultura xinesa creix sota una base de creences i idees que aqui a occident sen's passen per alt. Crec que tenen una manera diferent de veure la vida, l'amor i sobretot l'amistat. Em va cridar l'atenció aquesta "ajuda" que es demanen entre ells abans de buscar-ne a l'exterior; o sigui fora de l'ambit familiar. La veritat és que trobo que és una manera intressant de veure i entendre la vida. Gràcies
Hola a tothom! Primer de tot, felicitar no només als conferenciants sinó sobretot als organitzadors d'aquestes xerrades. És bonic veure que hi ha feina ben feta al darrera i que s'intenta portar els millors ponents possibles. Sobre això és on voldria fer un petit comentari: cal tenir en compte que el tipus d'immigrants que vam escoltar disten molt del concepte d'immigrant que la nostra societat ( o almenys la majoria d'ella ) entén; és a dir, persones que han de marxar del seu país perquè és la única sortida que tenen, amb una pobre base cultural i econòmica i que treballen aquí de les feines més desagradables. Crec que la nostra societat associa immigració a pobresa i que, per tant, hagués estat bé sentir-ne algun exemple durant la conferència. Res més que aquest petit comentari. Apala a cuidarse!
Primer de tot dir que va estar molt bé aquesta segona conferència. Crec que respecte a la primera, un fet molt important és l'interès que va mostrar la gent en general a l'hora d'intervenir durant el torn de preguntes. Crec que s'ha de vigilar de reservar un temps prudencial perquè sempre s'obri un torn de preguntes tan interessant com en el d'aquesta última xerrada, i en això felicito als organitzadors, que tenen molta cura d'això. També dir que em va semblar molt interessant la xerrada de la sra. Tai i felicitar-la pel seu català. Espero que la xerrada del dijous sigui tan "polèmica" com aquesta última. Per sort, no tots pensem el mateix i així la discussió del final és molt més interessant.
des del meu punt de vista el debat que es va generar a la sessió "Creuant fronteres" va ser força interessant.
D'una banda, es va veure com una sèrie de persones amb orígens diversos i de diferents maneres van explicar com havien volgut formar part de la població catalana. És a dir, es van afegir al poble català, essent uns i unes catalanes més.
Aquest punt per mi és el més positiu del debat, ja que eren un exemple real d'allò que hom anomena "interculturalitat", etc. La gràcia del nostre país és que hi pots formar part si vols. Només ho has de voler. Ser català no implica deixar de ser marroquí, amazig, peruana, xinesa, paquistanès, andalús, portuguesa, etc.
D'altra banda, es va veure el malestar que desperten algunes polítiques. És cert que les polítiques d'acollida que estan fent des de les dues Generalitats i, des de l'Estat espanyol, sols estan alimentant el brou del racisme sociològic. És a dir, alimenta una mena de sentiment racista en aquelles persones que en condicions normals i estables socialment i econòmica no tindrien cap problema vers les persones que venen de diversos països.
Aquest racisme sociològic es manifesta com més va més intens quan la precarietat laboral i l'encariment de l'habitatge i els aliments són el pa de cada dia. En molts barris, ciutats i pobles dels Països Catalans ens trobem amb bosses de pobresa importantíssima, segons informes de Càritas i altres entitats semblants.
Cada volta costa més arribar a final de mes. Això és un fet. Com també és un fet, que les partides en serveis socials no han augmentant en la mateixa proporció que han augmentat les necessitats socials. Si abans una família rebia unes ajudes pels menjadors de l'escola, ara és molt probable que no l'estigui rebent, perquè hi ha alguna/es altres famílies amb menys ingressos mensuals. O sigui, en pitjor situació.
Així que els responsables no són els pobres pel fet de ser-ho. Si no que la responsabilitat ha de recaure en l'administració, en el nostre cas, autonòmica i municipal. És el deure de l'administració posar les bases per a solucionar la situació precària que vivim com a col·lectiu de persones i ciutadans.
Dit d'una altra manera, cal que la(es) Generalitat(s) i els diversos ajuntaments es posin les piles per augmentar els serveis públics i socials.
El problema és semblant per a la sanitat i per a l'educació. No es pot pretendre atendre amb la mateixa qualitat més persones, si es continuen gastant diners en altres qüestions més secundàries com càrrecs de confiança, sous de representants polítics, cotxes oficials.
No es pot obviar el fet que part dels diners que disposaríem aquí, ara per ara, són desplaçats a l'Estat espanyol i no podem decidir en què ens els hauríem de gastar (més escoles, més salut, més ajudes socials, més investiagació d'ús social, control del preu de l'habitatge, etc.), si no que ve decidit i sentenciat per l'Estat espanyol. Aquest és el drama, no tenim una democràcia madura en què els catalans i les catalanes decidim el que ens convé a casa.
I segur, que quan dispossèssim d'aquests calers produïts pels treballadors i treballadores dels Països Catalans, seguiríem sent tant o més solidaris que en l'actualitat perquè això també és un tret característic de la catalanitat.
Primer de tot dir que trobo molt bé que es facin xerrades d'aquest tipus ja que ens permet veure que no tothom té la vida regalada de que molts gaudim, però és més, el fet de veure que hi ha tanta gent interessada per aquests temes et fa pensar que potser aquestes coses a estan començant a canviar.
El que més em va agradar de la xerrada va ser l'actitud d'acceptació, d'obertura cap a noves cultures i sobretot de respecte. El fet que vàries cultures convisquin en un mateix espai no significa problemes i sacrifici sinó tot el contrari, significa enriquiment personal i empatia, valors que, desgraciadament, actualment no estan massa de moda.
Els problemes comencen a sorgir quan per manca d'un recurs (llocs a les guarderies, escoles, aliment...) es comença etiquetar la gent i a pregonar qui hi té dret i qui no. La divisió no és la solució, sinó la unió de tots per aconseguir tot allò que ens manca.
Crec que el que van explicar els tres ponents va ser molt interessant, les dificultats que van tenir quan van arribar i com ho van superar et fa veure que les persones tenim molta força.
No obstant això, crec que les opinions sobre la interculturalitat que van expressar no són del tot representatives de la població immigrant que tenim aquí, si més no la que a mi em toca de més a prop la qual no viu amb les mateixes condicions que ells. També entenc que estàvem amb una xerrada universitària i el que comporta.
Finalment, crec que hauriem de fer un esforç entre tots per entendre'ns.
Des del meu punt de vista la migració és un fet que es deriva del simple fet d'existir. Ja en els principis de l'era humana els nostres avantpassats emigraven per a poder subsistir. I no només ho han fet els humans des de sempre, sinó que també és un fet que es dóna als animals. Així doncs es podria pensar que la migració per a la supervivència es troba en la naturalesa de l'home, en la seva part més instintiva. D'altra banda, també forma part de l'instint humà la defensa del propi territori. Per tant, en un moment en el que hauria de ser la raó i no els intints els que ens governessin fins a quin punt és acceptable la immigració, amb tot el que comporta, o fins a quin punt es pot entendre l'emmigració com a un factor de subsistència.
De fet, seria meravellòs que totes les cultures i societats del món puguessim viure en conjunt i harmonia; sense cap frontera. Però s'ha d'admetre que això és impossible, és una utopia. Les diferències culturals i socials són més grans que qualssevol frontera física i mentre aquestes continuin existint el món idilic multicultural no tindrà lloc.
Però, no vull ser tant catastrofista i malgrat tot això és cert, és veritat també que cada vegada hi ha més persones de mentalitat oberta que són capaçes d'acceptar que el món canvia i que la migració pot aportar també moltes coses positives.
Hola a todos! Soy Clara Lazaro, estudiante de tercero de medicina. En primer lugar, felicitar a la organización y a los ponentes por estas sugestivas conferencias con las que se nos brinda cada mes.
La verdad es que la inmigración es un tema demasiado complejo y extenso como para tratarlo en varias horas o en un simple comentario. Por otra parte me esperaba que la charla siguiera otro camino, es decir, y como se dijo en comentarios anteriores, pensaba que se trataría la otra inmigración, la ilegal (aunque la Sra. Úrsula Santacruz estuvo durante 6 años de ilegal). Otra cosas con la que estoy de acuerdo es que los dos primeros ponentes eran muy parecidos, pero no por ello menos interesantes.
Destacar la intervención de Tai Mooi Ho Wong, la cual dejó atrás su familia y costumbres y se vino a España sin saber el idioma. Sin embargo, estaba muy preparada profesionalmente (carrera, master) lo que no le supuso ninguna traba el conseguir trabajo (bueno, supongo que el idioma pues tratándose de un trabajo en el sector sanitario, uno de los requisitos sería el dominio del castellano). Ella nos habló de las costumbres chinas, algunas de las cuales yo desconocía (a pesar de que los ciudadanos chinos llevan conviviendo en nuestras ciudades y pueblos desde hace muchos años), como por ejemplo, el peso de la familia y las apariencias.
De todos modos, decir que las tres historias tenían en común (al igual que la inmigración en general) la dureza de cambiar forzosamente de ambiente y tener esa idea de no pertenecer a ese lugar o sentirse fuera de él. Con ello enlazo la idea de que los autóctonos deben intentar facilitar la adaptación a las personas que vienen de fuera pero éstas deben esforzarse por adaptarse al nuevo medio. Este concepto es muy importante (lo mencionó Mohamed Chaib) ya que si no se implican las dos partes (personas nativas e inmigrantes) es imposible la adaptación. También decir que es más sencillo para los autóctonos ya que son más y tienen toda su vida allí.
L'última xerrada, com ja ha dit tothom, va ser molt interessant, ja que es va tractar un tema que ens toca a tots, de més a prop o de més lluny. La immigració és cosa de tots. Des del meu punt de vista la integració si que és important,i per aconseguir-la és necessària la voluntat tan dels immigrants, com dels autòctons. Si que és vritat que cadascú a de conservar les seves costums i tradicions, però la mescla de cultures no ha de ser sinònim a perdua d'identitat, sinó a obrir la ment (i els ulls) al món. Seguint sempre les normes de la societat, cada individu hauria d'adapaptar-se al seu entorn (però no de manera imposada). En aquest cas, la gent que arriba a una terra nova, ha d'intentar guanyar-s'hi un lloc; i la gent "del païs", ha d'aprendre a compartir-la. Perquè no fa falta haver-hi nascut per poder-la estimar.
Hola! Com ja han fet la majoria, m'agradaria felicitar als organitzadors de les xerrades, ja que han estat molt interessants. Els 3 ponents de la conferència "creuant fronteres" són tots ells molt diferents i la narració de les seves experiències m'ha resultat molt entenedora per poder comprendre el fenomen de la immigració des de ben aprop, explicat des del seu punt de vista. Personalment, la xerrada m'ha servit per adonar-me de com viuen aquestes persones i els problemes amb els que es troben. M'ha semblat molt interessant el cas de la noia xinesa i el gran esforç que ha fet per adaptar-se a la cultura catalana, sobretot pel que fa la llengua, els costums, el menjar.. Valoro molt positivament la intenció d'integració i m'alegro que, malgrat els problemes que encara hi ha, tots 3 hagin aconseguit ser ben acollits i sentir-se a gust aquí. Penso que la barreja de diferents cultures hauria de suposar un enriquiment en lloc d'un problema, però, com ja s'ha dit, fa falta un canvi de mentalitat important a la nostra societat i sobretot, un esforç d'adaptació per part d'aquells que arriben. Quant als que rebem l'arribada d'immigrants, hauríem de posar tots més per la nostra part per intentar fer-los sentir més ben acollits. Una altra qüestió sobre la que em va fer pensar el debat és que quan deixa l'immigrant de ser immigrant? si ja fa temps que viu aquí, es relaciona amb gent d'aquí, està convivint amb la nostra cultura adoptant-ne segurament algunes característiques com la llengua (etc etc), no seria just deixar de considerar-lo immigrant? Bé, és un tema molt complex. Fins la pròxima! Marta Llach Roca
En primer lloc voldria felicitar als organitzadors d'aquestes xerrades i també als tres ponents que van participar-hi.Vaig trobar molt interessant que cadascú ens expliqués la seva experiència, les dificultats que havien trobat en arribar, etc. Crec que el fet que compartissin la seva experiència ens va oferir un altre punt de vista i ens va ajudar a entendre que tots hem de col·laborar en la seva integració i que hi ha d'haver un respecte mutu.
M'agrada molt poder disfrutar d'aquestes xerrades. Voldria fer referència a aquesta última xerrada ja que vaig trobar molt interessant tot el que van compartir amb nosaltres els tres ponents. Al fet que cadascún expliqués les seves experiències en el seu camí per creuar la frontera considero que ha sigut una bona manera d'arribar a la gent.
Personalment, crec que abandonar el país d'origen i enfrontar-te a totes les dificultats que es van esmentar durant la xerrada tradueix una necessitat de buscar una vida millor i jo tmabé ho faria.
Pel que fa als conceptes de integració i adaptació parlats a la xerrada, per mi no volen dir res més que un esforç per part de tots els individus de considerar-se iguals entre ells i saber posarse en la posició de l'altre.
Hola, Primer de tot, m'agradaria dir que l'última xerrada em va semblar molt interesant. Trobo que va ser molt encertat portar 3 ponents de llocs diferents però sobretot amb experiencies personals també, molt diferents. La primera ponencia sobre la immigració xinesa em va semblar especialment interesant perquè va aportar informació sobre un col·lectiu molt desconegut per la resta de la societat i sobre el qual hi ha molts tòpics. Sobretot em va fer adonar de la dificultat que ha de suposar per a ells arribar a un país amb un idioma i una cultura tan diferent. En segon lloc, m'agradaria exposar la meva opinió sobre un tema que es va comentar una mica en la segona ponencia: el tema del control de fronteres. Quan es parla d'evitar l'entrada d'immigrants il·legals moltes vegades es parla d'endurir el control de fronteres. Penso que amb aquesta acció l'únic que s'aconsegueix és empitjorar la situació. Els immigrants que volen entrar en un país i no poden fer-ho de manera legal, acabaran fent-ho d'una manera o altra de forma il·legal, i acabaran malvivint en els països de destí. Les persones sempre hem buscat llocs nous per tenir noves oportunitas, per poder viure millor. Poder buscar oportunitats per viure una vida millor en un país nou hauria de ser un dret fonamental de totes les persones. A més la immigració pot ser una font d'oportunitats tan pel país d'origen com pel país de destí. Per exemple, fomentant la contractació en origen, s'aconsegueix cobrir els llocs de treball en el país de destí, i aquests treballadors després poden tornar al país d'origen amb aquests diners per muntar negocis i aprofitar també els coneixements que han adquirit al país de destí. Sé que aquest tema és molt complex, però crec que la solució no es posar més fronteres.
Esta charla representó bastante bien las diferencias que pueden haber entre las nacionalidades de todo immigrante que puede venir aquí buscando una vida mejor como en el caso de la chica peruana o una "nueva vida" como en el caso de la enfermera china (lo siento, pero no recuerdo los nombres). Toda persona tiene derecho a buscar aquella situación estable y que le haga feliz, y lo que no puede ser es que se le niegue a alguien la felicidad por el simple hecho de haber nacido en un país u otro, en el cual no tiene posibilidad de conseguir la vida que desea. Uno no se ha de conformar. Además, siempre he creído que para nadie es fácil irse de su casa, de donde se encuentra parte de su familia (como la chica china) y se hace prácticamente en todos los casos por buscar una vida mejor.
Trobo que la darrera xerrada va ser força interessant, si més no, va generar molt debat i opinions diverses (véase noia de fucsia).
Deixant de banda els tòpics sobre la immigració, el que em va fer pensar és una mica en les actituds de les persones davant d'aquest fenomen, tant per part dels immigrants com de la població que els rep. Potser els prejudicis poden portar a jutjar algú amb idees prèvies fruit de la desinformació o del que algú ens ha fet creure. Cal, endevant de tot no generalitzar i no quedar-se en la mera superficie. I sobretot, valorar que l'adaptació a un nou país, cultura, modus de vida, etc. és costosa i per tant, no dic fer o crear diferències facilitant tot als immigrants, però tampoc crear-les en negatiu.
la xerrada del passat dijous va ser realment interessant. És una pena que no tinguèssim més temps per continuar el debat ja que crec que hagués estat molt apassionant (per les reaccions de les persones i per les aportacions), com a mínim tenim el debat digital, però no és el mateix... Em va agradar quan la sra Tai Mohoi Ho Wong va explicar algunes curiositats de la cultura xinesa, sincerament, estaria molt bé que alguna vegada durant la carrera se'ns expliqués algunes coses sobre les diferents cultures, em refereixo a com tractar amb els pacients que no són d'aquí; encara que també sé que, precisament, no és que anem sobrats de temps quan exercim. En fi, crec que seria bastant important.
Voldria fer una petita aportació en aquest debat: crec que el problema principal és la falta de cultura del país receptor. Crec que s'hauria de saber respectar les creences (religioses o no) de les persones nouvingudes sempre i quan no impliqui una infravaloració dels drets humans. Queda una mica contradictori, oi? Acceptar la seva cultura, però no permetre que es discriminin els drets de ningú (em ve al cap el comentari de la situació de les dones en països àrabs i llatins, encara que hauríem de veure com ens trobem aquí...). Crec que no em sé expressar bé... Em refereixo que a mi, sincerament, m'és igual trobar-me una església o una mesquita quan vaig pel carrer. M'agradaria que la gent tingués aquest pensament i no el que les mesquites són fàbriques de terroristes. Llavors, les esglésies són fàbriques de guerrers per les creuades?? Crec que podem aprendre moltíssim de les noves cultures que ens arriben i aquesta és el que n'hauríem de treure: educació i aprenentatge recíproc.
Per cert, un altre tema que ha sorgit amb aquest debat és el de català i castellà. Però què més dóna?? Ja sé que el català ha estat reprimit durant molts anys, però no significa que ens hagem de tirar a la jugular d'algú que parla amb castellà! Crec que algunes persones no se n'adonen de la capacitat que tenen pel fet de parlar 2 llegües des de petits, de fet, trilingües pel fet d'estudiar la 3ª llengua (i inclús la 4ª). Crec que és una gran oportunitat saber més llengües. No hauria de ser un suplici. Si algú parla millor i sent que s'expressa millor amb una llengua, qui sóc jo per obligar-lo a parlar amb una altra, sempre que em permeti expressar-me a mi com més m'agrada... Quin problema hi ha??
La última cosa a la Núria, la noia de fúcsia (no sé el teu cognom), em sembla fantàstic que expressis com ets i les teves opinions ja que són molt interessants per veure un altre punt de vista, però tinc la sensació que tu sí que saltes a la jugular de tots. Crec que parles amb bastant prepotència i amb això ja perds molts punts perquè l'altra gent t'escolti. Prova una mica la modèstia i no ens ataquis quan parlis, si-et-plau. Les teves aportacions poden ajudar-nos a entendre com sent part de la població. Gràcies.
Moltes gràcies també a tots vosaltres. Fins a la pròxima.
La xerrada em va semblar molt interessant perque ens va permetre conèixer les histories personals de persones que han hagut d'immigrar al nostre país, les seves circumstàncies, motius, problemes i motivacions que ens poden ajudar a comprendre millor el fenòmen de la immigració, tan en boca de tots en els ultims temps. Personalment, penso que això ens permet enfocar d'una forma diferent el nostre pensament sobre aquest tema, posant-nos en la pell de l'immigrant, i ens permet una major comprensió de la seva situació. Cal fomentar les relacions entre les diferents cultures sobretot basant-nos en el respecte de totes les costums, per diferents que resultin de les nostres.
Com no podia ser de cap altre manera, un altre vegada, el debat s’ha mantingut en un bon nivell per part dels tres ponents.
M’agradaria fer una petita reflexió sobre la imatge que tenim nosaltres de la immigració. Moltes vegades influenciada i m’atreviria a dir fundada, en la informació que donen els Mass Media, sobre aquest fenomen, relativament emergent a casa nostre. No només existeix la immigració provinent de pateres sinó que existeix i molt la màfia de persones, i realment són aquests els que generen un volum notable de la immigració. Però no podem deixar de banda tots els que no estan dintre aquests dos grups. Personalment crec que la responsabilitat dels països occidentals en quest fenomen és innegable i m’agradaria que s’actués molt més.
A Espanya les polítiques d’immigració haurien de tenir com a referent tots aquells països que fa molts més anys que reben immigració, no per copiar les seves polítiques sinó per analitzar les avantatges i inconvenients que tenen cadascuna d’elles, per fer un model millor.
Tal com s’ha exposat a la ponència el fenomen de la immigració és un tema molt complex i conflictiu. Personalment penso que és la societat qui crea opinions, valors, prejudicis i etiquetes sobre les accions socials, en aquest cas, la immigració. Amb això vull dir que el primer pas és saber com veiem la immigració, saber com pensa la majoria de la societat espanyola perquè és necessària una conscienciació social abans de canviar les lleis, abans de demanar responsabilitats polítiques.
No voldria ser repetitiva, però crec que amb tants comentaris ja s'ha dit gairabé tot, així que seré breu:
Crec que tots son persones independentment de la nostra cultura, religió o lloc d'origen. Així per què pel fet d'haver nascut en un pais "pobre" condiciona tant la teva forma de vida i les teves possibilitats? i qui intenta millorar la seva situació se'l tracta com a inferior? qui som nosaltres per negar el dret a l'educació o a la salut a algú que respira, parla, camina i pensa igual que tu?
Mai m'ha agradat etiquetar a la gent, ni generalitzar, crec que cada persona és un món i que gent "bona" i "dolenta" hi ha a tot arreu. Així que la immigració per mi no és ni molt menys un problema. Hem d'apendre a conviure i respectar-nos tots, i no només amb els immigrants tb amb la resta de persones del barri, la ciutat...
Com s'ha dit més amunt som una societat molt classista, segur que la majoria no considera immigrant a un megacientífic americà que estigui vivint aqui.
Per altra banda tb crec que tota la població no pot viure concentrada en continent, aleshores hauriem de veure perquè la gent es veu obligada a marxar del seu país, i potser veuriem que som precisament els paisos que posen estrictes lleis d'estrangeria els que exploten els països "pobres" i impedeixen el seu desenvolupament. Potser si no se'ls explotés la gent alla viuria millor i no hauria de deixar la seva familia per intentar guanyar-se la vida.
Bé, no estic gaire inspirada i no se si m'he explicat gaire bé. Sobre aquest tema podria escriure paines i pagines, però he intentat se breu.
En primer lloc dir que el que em va semblar mes interessant fou el debat i les preguntes que generaren el tema de la xerrada. Crec que va ser molt positiu que els asisitents a la xerrada formulessin preguntes i expressessin opinions.
Breument fer referencia a l’intervencio de la Nuria, que tot i no compartir en absolut, representa la opinio d’una part gens menyspreable de les societats catalana i espanyola. Per aquest motiu fou interessant d’escoltar-la.
Tambe m’agradaria parlar de educacio i immigracio ( perdoneu la falta d’accents, escric amb un teclat frances). Crec que escoles i instituts son una peça clau en l’integracio dels nouvinguts o si mes no de la seva descendencia. La onada de immigracio dels ultims anys ha saturat moltes escoles i instituts publics que amb uns equipaments tant materials com personals molt escassos intenten (la majoria de vegades sense exit) donar una minima qualitat a l’ensenyament. Com comenta la Diana aixo passa sobretot en certs barris on hi troben vivenda mes immigrants, per acabar-ho de complicar molts d’aquests barris ja tenien un alumnat força dificil degut a la seva situacio social i economica. Crec que es un tema de dificil solucio a curt plaç. Potser una idea interessant seria assegurar-se que tant immigrants com alumnes complicats es repartissin de forma equitativa entre la xarxa publica de educacio i la concertada. Crec que per a la integracio es important que hi hagi mescla entre autoctons i immigrants en escoles i instituts.
Per últim m’agradaria fer una reflexio sobre la intolerancia, potser m’equivoco, pero crec q es mes facil ser tolerant si vius en un barri on practicament no convius amb immigracio i tots els problemes de xoc cultural que s’en deriven que si vius en un dels barris esmentats en l’anterior paragraf.
La charla me gustó bastante, sobretodo la primera ponente, Tai Mooi Ho Wong. Al igual que otros, estoy de acuerdo en todo lo que se dijo acerca de la interculturalidad y tolerancia, pero también opino que se tendrían que hacer más inversiones en los países de origen de todas aquellas personas que se vean obligadas a irse de su tierra por problemas económicos.
Bona tarda, és la primera vegada que assisteixo a aquestes xerrades i he de dir que de moment m'han sorpres gratament, sobretot l' última xerrada. Penso que és una manera de donar-nos informació per tal de que cadascú tingui o es crei la seva pròpia opinió o si ja en tenia una clara pugui veure-ho des d'altres punts de vista i reflexionar. Personalment, penso que com algú ja ha dit no ens hem de quedar en la superfície i pensar que no és fàcil abandonar el teu país per tal d'anar a un altre on les condicions seran millors però tampoc tant i més haber-lo d'abandonar en les condicions en que molts ho han de fer. Certament és important el fet de que entre tots hem d'intentar posar quelcom de part nostra, nosaltres ser més tolerants i ajudar a integrar-los i els immigrants tenir una voluntat d'integrar-se. Per últim, penso que hauriem de seguir un model basat en que el respecte pels altres fós una de les prioritats; el respecte de nosaltres per ells i el respecte d'ells per nosaltres. Fins demà que ja és la pròxima jornada! Elena Sacristan
Sóc Sheila Bermejo Garcia, i primer de tot, la xerrada igual d'interessant que l'anterior, és a dir, molt.
El que passa que sí que he de dir, que les visions i les vivències que van tenir les tres persones, no són gens representatives a la majoria d'inmigració que està arribant a Espanya i això és molt important a tenir en compte.
I personalment no estic en contra de la inmigració, però el que crec és que s'hauria de regular. No veig normal que molts inmigrants vinguin aquí a delinquir com ho estan fent. Si venen que vinguin com gent humil a treballar i guanyar-se la vida com fem els que vivim aquí de percep.
Igualment, que també crec que dos països no tenim cabuda en un... clar que també s'ha d'agraïr que gràcies a ells fan feina que molts espanyols d'aquí ens neguem a fer o no volem (feina del camp), però també és cert que molta gent es queda sense feina perque la seva mateixa feina la fan inmigrants per la meitat del sou i de cara a un empresari els hi surt més a compte. Tot i que això ultim amb la crisi no sé jo com estarà ara...
Igualment, que em va agradar la xerrada, i ja he expressat la meva humil opinió segurament força indocumentada, però per això vaig a ales xerrades per informar-me i culturitzar-me i perque no, canviar de parer si es necessari.
La xerrada de l’altre dia em va semblar molt interessant i els ponents ens van donar una visió molt personal sobre el tema de la immigració.
Personalment, la primera ponente em va agradar molt, els altres dos també van aportar información si més no revel•ladora.
Com altres companys, jo també crec que la integració és una cosa a tenir en compte en el procés d’adaptació a un país. La integració ha de ser un procés mutu, tant el que ve de fora com el que és d’aquí han de aportar el seu granet de sorra per a que el nouvingut s’integri.
Com deia la Carme és cert que els ponents no són el reflex clar de la immigració que està venint al nostre país en patera, que ha de viure en condicions infrahumanes i que no veiem que s’integrin massa al país, la qual cosa és provocada, si més no en part, pel fet que nosaltres tenim un cert “recel” i desconfiança cap a ells i ells tampoc volen integrar-se.
Quan es dóna aquesta situació, que els que venen no volen canviar la manera que tenien de viure, i que els autòctons no volen compartir llavors tenim un problema. El de fora se sentirà marginat, es crearan guetos i cada cop ens allunyarem més de la integració.
La solució a aquest problema és delicada, perquè el que hem de fer és intentar arribar a un equilibri per tal de que es produeixi la integració: tant els immigrants com els autòctons hem de voler adaptar-nos una mica a l’altre i compartir.
A favor o en contra de la immigració? Realment difícil respondre. Crec que la immigració aporta riquesa al país, una multiculturalitat molt profitosa. Com deia bé la Joana, puc arribar a entendre, que no compartir, el recel de certes persones a la immigració, perquè els hi “treuen” els llocs de treball… No obstant, crec que hi ha certes feines que, si no les fessin els nouvinguts no les faria ningú, perquè als autòctons no els hi agraden gaire.
Finalment, m’agradaria dir que el que hem de fer, abans d’arribar a la integritat, és fomentar el respecte per part de les dues bandes, perquè si aquest és deficient o ausent será molt complicat poder fer que el nouvingut s’integri.
També val a dir que no hem de veure l’immigrant com una amenaça, sinó com una oportunitat, també, de poder aprendre una nova cultura, una nova forma de veure la vida. Alhora, com he dit abans, opino que el que ve de fora ha d’intentar adaptar-se a alguns costums d’aquí i no tancar-se en banda a noves experiències.
Bones a tothom, primerament donar les gràcies i felicitar als ponents de la última xerrada. Des del meu punt de vista aquesta va ser molt enriquidora, sobretot pel fet de poder compartir les experiències de cada un d'ells i sobretot les dificultats que van patir. Jo crec que una de les dificultats més notòries és l’ integració al país de destí (és evident que n’hi ha moltes més) però el fet de començar una vida nova en un país totalment diferent al seu i amb el que això comporta; canvi de llengua, cultura, clima, etc. Ha de ser molt dur, és un tema molt complex i podríem parlar-ne durant molta estona però crec que realment ha de ser molt difícil; deixar els teus, emprendre un viatge on el futur moltes vegades es desconegut, incert, perillós, etc. Personalment penso que no som del tot conscients del que suposa i es mereix una reflexió, sobretot per ajudar-los a integrar-se. Bé, ens veiem demà.
Hola! Vull felicitar als organitzadors i als tres ponents, que ho van fer realment bé. Jo voldria fer èmfasis en el tema del flux bidireccional, crec que en tota cultura amb creixement aquest ha de ser la clau. Si volem créixer i evolucionar ho hem de fer junts i això implica per igual les dos parts. Nosaltres els hem d’entendre i ajudar-los a integrar-se i ells s’han de deixar ajudar i s’han d’integrar a la nostra cultura de la millor manera possible. Entre tots ho podem fer, està costant i costarà ja que el xoc de cultures és fort, però cap extrem és bo i és per això que tots hem d’aportar el nostre granet de sorra perquè això sigui possible.
També felicitar als organitzadors i als ponents. Va ser molt interessant poder veure el punt de vista de les persones que immigren. Sovint solem actúar desde la nostra posició sense veure més enllà del nostre melic. Poster si que es difícil coordinar aquesta entrada d'immigrants, però si et consegueixes posar en la seva pell et donés compte que qualsevol esforç val la pena ja que els realment afectats són ells. Tots hem sigut immigrants i tots podem tornar a ser-ho.
La conferència del mes passat em despertava molt d'interés i no em va decebre. Em va agrdar molt la manera de tractar el tema, penso que la millor manera de transmetre les coses és des de 1a persona, tal i com és va fer.Per altra banda, cal dir que potser els 3 participants no acaben de reflexar el que pot arribar a suposar tot el procés que comporta haver d'immigrar a un altra país ja que la majoria d'ells ho havien tengut una mica més fàcil o millor dit, una mica menys difícil (tenir-hi la parella, coneixer la llengua...).Potser hagués estat bé coneixer també el punt de vista d'algun immigrant encara sense feina i sense coneixaments de la llengua catalana i castellana per veure quines dificultats s'han de superar cada dia i com ho fan per tirar endavant. Tot i així dono l'enorabona als coordinadors perquè consider que s'estan fent unes conferències molt interessants.
abans de res, agraeixo la participació dels ponents a la xerrada i, sobretot, a la tercera ponent, l'Úrsula Santacruz per intentar mantenir el seu discurs en català. L'esforç que va fer és del tot remarcable tenint en compte que parlar en públic no és del tot fàcil i més si ho fas en una llengua que estàs aprenent. En llegir el títol que s'havia donat a la xerrada, el meu plantejament va ser el següent: serà una conferència amb la qual es pretén que l'auditori, el públic, a través dels ponents canviï la seva perspectiva i prengui la visió de l'immigrant. Alhora, esperava que de la xerrada es desprengués una visió global sobre què comporten ara i aquí, el 2008 a Catalunya, uns fluxes migratoris ben definits i lligats per se a la cojuntura econòmica i política de diferents zones del món. Potser n'esperava massa coses... El fet, però és que em va agradar, i força. Cadascuna de les ponències va aportar coses molt interessants: des de les quatre pinzellades sobre la mentalitat xinesa i les seves convencions socials, passant per l'enrevessada biografia del parlamentari català, fins a com s'estableix a catalunya una psicòloga peruana que arriba amb la "segona onada migratòria del seu país". En acabar la conferència vaig tenir la sensació d'haver estat escoltant les vivències d'immigrants, i ho dic amb molt de compte i sense voler-los menystenir, en part privilegiats. No pas per haver tingut les coses més fàcils (en això, i després de la xerrada,ni entro ni surto), si no perquè semblava que la seva migració havia estat més de caire personal, de decisió voluntària, que no pas lligada a les necessitats. El perfil dels tres ponents no responia al de persona que ha de marxar del país perquè no té feina, ni menjar ni recursos per obtenir cap de les dues coses. Tenint, doncs, en compte això, home, de visió global sobre la immigració no n'hi va haver -encara que en certs moments s'intentés-, ara d'històries d'allò més interessants, sí. I només per això, per a mi, ja va valdre la pena. Merci, Ariadna Román Echevarría (2n medicina)
A mi m’agradaria explicar que la immigració pocs cops és un procés fàcil per a una persona, influeixen molts factors; el motiu pel qual s’ha decidit abandonar el país d’origen, l’edat, el bagatge cultural, la situació que et trobes en el lloc de la migració o la personalitat de l’immigrant. Jo porto 10 anys a espanya i des del meu punt de vista viure en un altre país requereix adaptar-se al lloc i al mateix temps no oblidar els origens. Crec que no fa falta filosofar masssa sobre com portar a terme aquesta experiencia o transició perquè a la fi, amb el temps i una mentalitat una mica oberta, tot canvia. Acceptació o rebuig sempre et pots trobar perquè existeixen tantes personalitat com persones, la clau està en el respecte. Ara bé, pel fet de ser immigrant hi haurà situacions en les quals tindràs més obstacles però si saps defendre la teua causa es poden canviar les coses. Només cal una mica de seny.
Hola a tots, pel que fa a la xerrada sobre immigració dir que vaig trobar molt interessants els diferents punts de vista sobre la immigració que van explicar els tres ponents. El que especialment em va agradar és que tots tres van ser coherents amb el que explicaven respecte a la interculturalitat, és a dir, mantenir la seva pròpia cultura però alhora conèixer la cultura del país al que es troben, intentant adaptar-se a ella en els seus diferents aspectes i "posar en pràctica" el que han après. No veig que sigui una incompatibilitat tenir aquest pensament, inclús diria que pot ser positiu, ja que, quin mal fa tenir més coneixaments? L'important però és que tampoc han d'oblidar les seves pròpies costums i això supòs que és fàcil mantenir-ho els primers anys però que en generacions posteriors que no han conegut "de primera mà" la cultura inicial és més complicat.
Me gustó mucho la charla porque creo que el tema de la inmigración es importante hoy en día y hay muchas opiniones al respecto. Solo decir que hoy vienen a nuestro país personas de otros, pero que en el pasado ha sido al revés y puede que en el futuro vuelva a serlo, así que no tratar con prejuicios a la gente ni como no nos gustaría que nos tratasen. Con respeto, igualdad e intentar que los que vengan lo hagan en condiciones adecuadas.
Creo que el debate fue muy interesante. Me dejo impresionada las ideologia retrogradas que tienen ciertas personas en nuestra sociedad. Principalmete siendo personas que deberian estar minimamente informadas sobre los problemas de todo el mundo y de su pais. Personas que deberian dejar de mirar solo para sus problemas. Me gusto principelmente la intervencion de Mohammed Shaib, una persona con las ideas super claras de lo que pasa en nuestra sociedad y a quien las personas deberian escuchar y intentar entender. Hay que saber respectar a los demas sea cual sea su cultura, religion, o costumbres. Asi tendremos una sociedad mas justa y rica.
Creo que la charla del otro dia fue muy interesante ya que nuestro país es uno de los que más inmigración recibe y es algo que la gente no quiere aceptar. La exposición que hicieron los 3 invitados una vez más nos hace darnos cuenta de que vienen por necesidad y que si en su pais hubieran unas condiciones de vida acceptables, seguramente preferirian quedarse ahi. Por lo tanto hay que ser tolerante y compasivo porque no toda la gente tiene la misma suerte que tenemos algunos.
Una mica tard però voldria destacar la bona feina a l'hora d'escollir els ponents de les xerrades i enfocar els temes. Les tres intervencions per mi van ser molt interessants i ens van permetre posar-nos al costat de l'immigrant, cosa que no fem massa sovint, per no dir mai, i que és essencial per comprendre aquest moviment que,volguem o no ens afecta ben de prop i, perquè no dir-ho, necessitem. Jo ja coneixia una mica la trajectòria professional de Mohammed Chaib des de les eleccions passades i em va sorprendre gratament que vingués a explicar-nos el seu punt de vista. espero que es segueixin mantenint debats tant intensos en les pròximes xerrades i que aquestes ens ofereixin noves idees per plantejar-nos...
Crec que la xerrada de l'últim dia va ser molt interessant. Com ja ha dit molta gent, Espanya és un dels països que rep més immigració i escoltar el que deien els tres ponents era realment interessant i s'hauria de fer saber a molta gent que rebutja la immigració ja que molts d'ells venen aquí únicament per treballar i aconseguir algo que al seu païs no tenen.
Bueno ante todo felicitar a los organizadores por darnos esta conferencia, que ha hecho reflexinar mucho. Soy extranjera,porque no naci en españa, pero llevo viviendo toda mi vida en españa, la verdad es que me es dificil resumir como se siente una persona que esta entre un lado y otro y en el fondo no pertenece a ninguno. La historia tendria que ser ver con alegria y construccion hacia un futuro, te encuentres donde te encuentres. y lucha y las comparaciones no creo que siervan de mucho, si son malaintencionadas, creo q la union seria un metodo mas eficaz.
Abans de tot, comentar que l'immigració és un tema molt d'actualitat, però a la vegada molt controvertit. Així doncs, el que deixaré escrit en aquest comentari no és res més que una opinió personal i per opinions, colors. Si algú se sentís ofés, disculpes (tranquils, no us espanteu que no diré res dolent! jajaj)
L'immigració per mi té dos parts, totalment inseparables i que estan obligades a entendre's. Per posar un paral·lelisme amb la Medicina (ja que la majoria en aquest debat serem metges en un futur), seria l'òrgan donant (immigrants) i l'organisme receptor (pais que rep els immigrants). L'organisme receptor ha d'adaptar la seva immunitat a l'òrgan donant, i posar tot de la seva part per fer aquest òrgan i les seves cèl·lules com seves. Si no es dóna aquesta condició, com ocorre amb els trasplants, es pot donar un rebuig de l'òrgan i no només rebutjar-lo, sinó a vegades destruir-lo. Per altra part, l'òrgan també ha d'adaptar-se al nou organisme i no venir amb prejudicis sobre el pais al que arriba o intentar aïllar-se, perquè sinó podem caure en un Sd. injert contra hoste.
La reflexió està feta, espero que l'entengueu. També em disculpo pel frikisme, però és que ho porto a les venes.
En primer lloc, m'agradaria felicitar als ponents que van fer possible aquesta xarrada ja que considero que van fer un bon treball.Em va agradar escoltar les tres histories tan diferents que ens van presentar, explicant-nos els motius pels quals s'havien vist obligats a emigrar dels eus països. Al final d'aquest acte es va iniciar un debat molt interessant en el qual es van expossar opinions de tota mena.
M'hauria agradat, que a la xarrada a més a més d'aquests tres ponents hi hagués hagut un quart immigrant; una persona amb menys poder econòmic i formació acadèmica. Ja que considero que d'aquesta manera s'hauria representat millor l'actrual població immigarnt de la nostra societat.
La veritat es que vaig trobar molt interessant el tipus de xarrada amb persones que explicaven des de la pròpia experiència el que havia suposat per ells la immigració. És des dels cassos individuals quan realment entens que suposa deixar el teu país i traslladar-te a un nou lloc moltes vegades amb una llengua i una cultura diferents per començar una nova vida.
Tot i això estic d'acord amb la opinió que exposa algun dels participants al fòrum que diuen que els exemples eren poc representants de la realitat i que potser hagués calgut algun cas de persones amb menys recursos econòmics i que hagués viscut la immigració com ho fan la majoria, des de la pobresa i la necessitat.
Primer de tot dir que la xerrada del dijous va ser molt interessant, i de moment, una de les que més "polèmica" o de més participació per part dels espectadors. Vam poder escoltar tres experiències propies i les diferents maneres de superar les dificultats. Els tres ponents venien de 3 cultures molt diferents i es va poder veure que hi ha diferències pel que fa a les facilitats d'integració a la societat segons l'origen de l'immigrant. Penso que això no hauria de ser així, ja que tots mereixem els mateixos drets i el mateix tracte i respecte. A més, es va utilitzar molt la paraula "igualtat", i sí, hi estic d'acord. Però això no voldria dir donar més facilitats de tipus econòmic per exemple, simplement crec que als immigrants se'ls ha de donar el mateix tracte que a una persona que ha estat visquent aquí durant molts anys que estigui en la mateixa situació que ells. És a dir, ni més ni menys, simplement no posar-los les coses més difícil del que les tenen.
Este debate sobre Inmigración me ha parecido interesante y lo valoro positivamente, pero creo que se ha quedado corto al tratar este tema. Lo que contaron los ponentes fueron las historias de sus vidas y como consiguieron hacerse un hueco en esta tierra y en esta sociedad y su opinión sobre como ven ellos la inmigración. Sus historias son al fin y al cabo historias de éxito. Ahora bien, qué significa este éxito, haber sabido integrarse o haber sabido adaptarse? Es acaso lo mismo la integración que la adaptación? A qué tienes que renunciar para adaptarte y sentirte aceptado? No son acaso estas cosas (a las que renunciarías) las que conforman tu cultura? Estas preguntas son algunos de los verdaderos dilemas de la inmigración y se han quedado sin debatir... y sin respuesta.
PD. Mi enhorabuena a la primera ponente (no encuentro su nombre en el cartel del debate) su narración me pareció sin duda la más divertida, positiva e instructora de todas.
Desde mi punto de vista, la conferencia no ha sido nada representativa de la inmigración mayoritaria que llega a nuestro país. Estoy de acuerdo que para poder convivir, es necesario una implicación de ambas partes, pero no resulta sencillo. Es más, en ocasiones la convivencia hace cambiar tu forma de ver las cosas.
Hola a tots! Des del meu punt de vista les fronteres en les marquem nosaltres individualment o moltes vegades ens les imposen,això des de l'antiguitat el fet de pertànyer a una tribu t'exclou de l'altra. Aquest pensament per mi es bastant arcaic i rudimentari. És important que t'identifiquis amb uns valors i creences determinades per tenir una base sòlida alhora de pendre decisions i afrontar la vida però has de ser capaç d'obrir-te al teu voltant i apendre dels que t'envolten. El poder i la por és el que alimenta la discriminació per ser de diferents paísos, ètnies, sexe... Quan et sents segur ets capaç de interessar-te pels valors dels que t'envolten i incorporar aquells que puguin ser-te útils i perque no canviar aquells que havien quedat rovellats. De vegades el obrir-te pot fer que perdis individualitat però el que pots guanyar és molt més important que un afan de possessió i materialisme. Per acabar, les fronteres no haurien d'existir però ja que existeixen des del punt de vista legal com a mínim èticamen hauriem de traspassar-les per poder enriquir-nos com a persones i créixer.
Estic molt agraïda als tres ponents per compartir, explicar les seves experiències en canviar de país. El fet de conèixer una nova cultura i d'haver-hi de conviure, d'aprendre un nou idioma i de separar-se de gent a qui estimes ha de ser molt dur i et fa créixer com a persona. El fet d'explicar els moments difícils que han passat fa que puguem reflexionar i intentar-nos posar una mica dins el paper de l'immigrant. Lo difícil que és aconseguir papers, o una feina digna i el més complicat de tot ser acceptats i integrats en la nova societat en la que viuen. Va ser una xerrada molt interessant, potser una mica llarga pel meu gust. Tot i així felicito als ponents!
Hola! Som Mireia Martinez Sancho i Elisenda Raga Gil. Aquesta xarrada va ser molt interessant perquè ens va permetre veure des del punt de vista dels immigrants el tema de la immigració al nostre païs. Ens va fer entendre el perquè d'alguns costums que per a nosaltres eren desconeguts,a partir de les seves experiències personals. Però el que sí és cert, és que ens crida l'atenció és que actualment, encara hi hague gent amb una ment tan tancada envers l'immigració. El que sí que volem recolzar és la lliure expresió, ja que a la sessió una noia va intenta donar la seua opinió i tota l'aula la va escridassar. Podem estar d'accord o no, però s'ha de respectar a tothom, que en part, és l'objectiu d'aquesta xarrada. Gràcies!
El Debat sobre "creaunt fronteres" realment va generar un gran debat entre tots nosaltres, la qual cosa trobo molt positiva ja q sempre hi han opinions diverses sobre un mateix tema i escoltar-les sempre ens dona nous matiços i punts de vista. Vaig trobar especialment interesant i molt propera la part de la Tai Mooi Ho Wong, que crec q va saber transmetre's amb molta claritud (i un molt bon català) com pot arribar a ser de difícil arribar a un pais nou i si més no amb una cultura totalment diferent a la seva. I com poc a poc s'ha anat sentint més còmode en el nostre pais sense oblidar però les seva cultura i arrels i com els catalans de vegades catalogen molt ràpid la no integració del xinesos per propia voluntad. Realemnt moltes gràcies a ella i els demés integrents de la xerrad per relatar la seva experiència personal!
Hola a tothom, De la xerrada que els tres ponents ens van oferir, jo també destacaria la visió del Sr. Mohammed Shaib. Ell va analitzar molt bé els diferents mecanismes d'integració o d'adaptació utilitzats fins al moment a altres països europeus i el seu resultat. Així doncs, va remarcar per exemple les diferències entre el sistema britànic, que crea una separació entre les diferents cultures que van arribant, creant barris exclusivament d'un origen o d'un altre,exigint uns mínims comuns però al mateix temps no mostrant excessiu interés per l'intercanvi i l'enriquiment cultural. El sistema francés per contra, és totalment diferent. Els ciutadans que viuen i treballen a França han de ser tots iguals i això obliga a renunciar a vegades als seus orígens per passar a ser un ciutadà amb drets i deures francesos. Tots dos sistemes, han demostrat repetidament fracassar, i per aquest motiu, ens veiem amb el repte de reformular la integració. En aquest punt és en el que neix el concepte d'interculturalitat, que no oblida el paternalisme, i que es basa en l'intercanvi en igualtat de condicions...però encara ens queda un llarg camí per recòrrer...
Pel que fa a la xerrada sobre la inmgració trobo molt acertat i felicito els organitzadors per donar el micròfon i la veu als principals afectats, els protagonistes en sí mateix.
És molt bo que hi hagi l'oportunitat de conèixer experiències enriquidores dels demés.
Estas charlas nos hacen tener conciencia, aunque sea al menos por unas horas, de la situación que se vive en nuestro país y la verdad es que hay que reconocer que, sea por la circunstancia que sea, es difícil integrarse y más aquí.. me encanta la pregunta de cuando un inmigrante deja de serlo porque da que pensar..
Helga Zeitz Creo que podemos llegar a conocer diferentes tipos de inmigrantes, respecto a la cultura la economia, que tenga cada uno, pero lo creo q mas alla de todas esas cosas que vengan con la persona y su condicion de vida, en el fondo todos pueden llegar a sentir algo similar, con relacion al desarraigo que conlleva dejar la patria propia. Por eso, creo que necesitan un apoyo y una buena integración en la sociedad donde quieran ir.
Aquesta xerrada m’ha fet pensar que sovint, els prejudicis sobre la població immigrada ens impedeixen entendre’ls. Tothom hauria de fer un gran esforç per eliminar aquests perjudicis i conèixer les persones que hi ha darrere.
Tot i que les opinions dels tres ponents van resultar més que interessants i enriquidores, vaig trobar en falta potser una experiència una mica més real. On són totes aquelles persones que, es juguen la vida, simplement per trepitjar terra espanyola, sense saber potser, si hi arribaran? Suposo que és difícil per l'organització aconseguir que algú ens expliqui aquest tipus d'experiència, però certament seria molt enriquidora.
Permeteu-me citar la frase d'una companya, amb la que comparteixo el punt de vista i la cual considero també part del meu discurs pel que fa al tema de la immigració:
l'Alba Sánchez diu: "Creo que la mezcla de culturas deriva en una pérdida de la personalidad de éstas y en una deslocalización de la identidad cultural, por eso mi visión de la convivencia entre culturas se basa en el comprender el porqué el otro hace aquello, y en respetarlo, pero siempre defendiendo la propia cultura e ideología y esperando que el otro haga lo mismo." i penso que té raó en el fet que la convivència entre cultures no ha de derivar en una pèrdua de la identitat cultural, ja que totes elles són dignes de respecte y igual de legítimes. No obstant, i per aquest mateix motiu, crec que per a aconseguir un manteniment de la identitat cultural de cada grup social/país/regió, cobra gran importància la integració per part dels extranger que vénen a residir-hi, o del que ja ténen la nacionalitat però que arrosseguen la cultura del seu lloc d'origen. Aquesta gent pot viure com es viu aquí, vestir com es vesteix aquí i parlar com s'hi parla, i tot fer-ho sense perdre consciència de quines són les seves arrels, ni sense haver d'oblidar la cultura a la que pertanyen sons pares i els seus avantpassats.
Primer de tot felicitats per l'organització de les xerrades ja que els temes de debat son molt interessants. Els tres ponents ens han aportat diferents experiències, cap d'elles fàcils, sobre la immigració a Catalunya. Ens han fet veure que darrera la figura de l'immigrant (que moltes vegades nosaltres generalitzem) hi ha una persona amb una història personal dura i complicada. Ens ha sorprès l'experiència de Tai Mooi Ho Wong, el seu nivell d'integració (lingüístic, cultural...) i la seva visió per afrontar un repte com la immigració.
Esta charla ha llamado la atencion para un tema muy importante: el papel pasivo que los habitantes del pais de acojida de los inmigrantes tinen. Es necesario un esfuerzo no solamente de la parte de los inmigrantes pero tambien de cada uno de nosotros para que ellos se integren, hay que respectar sus tradiciones y no exigirles que sean un espejo de nuestros habitos. A ellos debemos una gran parte del desarrollo de nuestra sociedad y por eso tienen que ser tratados como parte de ella
Em fa una mica de vergonya opinar sobre la segona conferència d'aquest curs de Cooperació Internacional a aquestes alçades... No obstant, considero que quan es tracta d'opinar i de col·laborar en un fòrum de debat mai és tard.
Lògicament, degut al meu retard, la majoria de punts que m'hagués agradat destacar ja han estat comentats per la resta de companys. Així que m'uneixo a molts d'ells que opinen que la vida d'una persona immigrant, "nova en terres desconegudes", no és gens fàcil i moltes vegades és a causa de l'entorn desfavorable o "hostil" que es troben (no vull dir que sempre sigui així ni per part de tothom, és clar!). A més, gràcies al testimoni de la ponent Betty Puerto t'adones d'alguns dels obstacles amb què es troben aquestes persones "nou-vingudes", dels prejudicis que existeixen sobre aquesta gent i del poc que se'ls valora en molts casos i la poca confiança que desperten entre la societat pel fet de ser immigrants; ho dic perquè, si no recordo malament, la Sra. Puerto va comentar que, tot i que al seu país exercia de psicològa, en arribar a Espanya la titulació que tenia no li va servir de res a l'hora de buscar feina, i va haver de treballar de dona de fer feines durant 3 o 4 anys fins que no se li va presentar l'oportunitat de fer allò pel que havia estudiat. També m'uneixo al comentari de les companyes Meritxell Garay i Laia Ferrer sobre el grau d'adaptació i d'integració de la ponent Tai Mooi Ho Wong. Crec que ens va sorprendre gratament a tots!
Ja per acabar, només comentar que em va saber greu que el torn de preguntes acabés una mica "enterbolit" pels comentaris poc afortunats que es van fer; l'ambient es va crispar una mica i va haver-hi un xoc d'opinions bastant fort que va provocar aplaudiments per una banda i xiulets o comentaris fora de lloc per l'altre. Tothom té el dret a la paraula i a manifestar la seva opinió lliurement, sempre i quan no falti al respecte a ningú; però no per tenir opinions contràries han d'haver-hi enfrontaments com els d'aquell dia.
És una llàstima com la immigració, tant com la pobresa al tercer món o la violència de gènere per dir exemples, es converteix en una banalitat al repetir-se sense arribar en profunditat a través dels diferents medis. Per aquest motiu m'agradaria felicitar aquestes xerrades que ens proporcionen l'ocasió de poder intercanviar, o al menys escoltar punts de vista de diferents persones que integren la societat. Jo com a persona immigrant i persona que viu en una societat amb un gran flux de migració crec que s'accepten els immigrants com a part de la societat. Però aquesta acceptació no sempre implica interacció sino merament una acceptació de la cohabitació. També crec que es pot observar uns prejudicis generalitzats que oblida que la persona immigrant és un individu i no la seva imatge social, política o econòmica.
D'aquesta xerrada em va agradar molt com van explicar les vivències personals cada un dels tres ponents. Et feien posar en la seva situació, i sentir-te implicat en totes les dificultats en que es troba qualsevol immigrant, que ja els és difícil separar-se de casa seva com per trobar-se rebutjats a l'arribar al seu destí en molts sentits. Mica en mica cal tothom es vagi adaptant a superar qualsevol barrera per tal d'ajudar-los en la seva adaptació.
el haver de canviar de un lloc a un altre ya suposa un trauma per a la persona a no ser que sigui per voluntat propia qui ho pasa mes malament es qui es mou per aixo el respecte es lo mes important
el sr.mohamed va explicar la seva historia personal i els seus propis sentiments davant de un trauma que va haver de sufrir no es que parli per parlar es que sap el que se sent
en quant a la integracio de cultures que cadascu faci i cregui en el que vulgui ningu te dret a canviar les costums i les formes de fer d'una persona estigui en el pais que estigui aixo de la integracio nomes es un terme politic no un terme de comprensio humana.
Hola a tots! Crec que aquesta ha estat una xerrada molt interessant per les vivències que contaven els tres ponents ja que ningú millor que ells que ho han viscut ens podrien exposar millor aquest tema. Volia donar especial èmfasi a les paraules del Sr. Shaib, que varen ser del tot conmovedores i crec que tots estirem d'acord en que es necessari que canviem la mentalitat per a propulsar una millora de la conviència en aquesta, la nostra societat multicultural.
189 comentarios:
A mi entender, la interculturalidad a la que se referia el Sr. Mohammed Shaib no debería originarse en la mezcla de culturas, si no en el respeto por la otra cultura y por su individualidad.
Creo que la mezcla de culturas deriva en una pérdida de la personalidad de éstas y en una deslocalización de la identidad cultural, por eso mi visión de la convivencia entre culturas se basa en el comprender el porqué el otro hace aquello, y en respetarlo, pero siempre defendiendo la propia cultura e ideología y esperando que el otro haga lo mismo.
No creo que sea positivo dirigir el esfuerzo hacia conceptos como "integración" y "adaptación", pues estos derivarían en una pérdida de la cultura original, simplemente por el hecho de emigrar.
En resumen, creo que el comprender la otra cultura no deberia surgir de adoptar sus costumbres, sino de respetar al otro y comprender el porqué de sus actos. Solo así el otro respetará los nuestros y los comprenderá.
Els tres ponents van compartir el seu pas de fronteres, no només físic, geogràfic sinó també cultural. Cadascú va explicar la seva experiència, les seves dificultats, la seves tradicions i cultures,etc. A mesura que anaven parlant ens vam adonar de les dificultats que pot suposar per ells viure en un país on moltes vegades desconeixen l’idioma, la cultura, el que els depararà el futur, la por d’estar en situació il.legal, el deixar a banda o sacrificar la professió a la qual s’han preparat al seu país d’origen,etc. Però no només s’han d’afrontar amb això, sinó també moltes vegades al rebuig, a la mirada preejudiçada que els podem dirigir influenciada tant pel desconeixement de la seva cultura o per les experiències concretes amb les persones inmigrades,etc.
Talment, considero que és un tema molt complex ja que té implícites moltes interrelacions de fons. El que és cert, és que la persona que ha de deixar el seu país d’origen és la situació manifesta de que les coses al món, a les polítiques dels països no van bé i mentre que les persones no tinguin garantits uns drets mínims sempre buscaran un vida millor.
És necessari però, no oblidar la nostra història, present en les nostres families, els nostres avis, on també van haver d’inmigrar per buscar una vida millor o estarem obligats a repetir-la.
Primer del tot felicitar als organitzadors, perquè un altre cop la xarrada va ser un èxit. A més, el debat del final de la xarrada va ser molt intens i ens va permetre veure que no tots percebem igual els fets.
M'agradaria referir-me a la intervenció de Mohamed Chaib i dir que estic d'acord amb ell respecte a veure la integració com un concepte bidireccional, on els immigrants i els autòctons han de fer un esforç mutu per adaptar-se. El model de interculturalitat permet que diferents cultures interactuen entre elles, tan a nivell social, econòmic i polític.
Bon dia.
A mi m’agradaria fer una petita reflexió sobre el comentari que va dir una noia de les places dels nens fills d’immigrants ales escoles, i sobre la seva respectiva adaptació.
Crec que l’adaptació en un altra cultura és un procés dur i costos. Perquè no tenen dret aquets nens a una escolarització? Si és a l’escola on es comesa a establir un vincle sociocultural amb tots els companys, i per tan crec que l’adaptació d’aquells nens és molt millor en una escola, que no pas a casa seva tancats i relacionant-se solament amb els del seu país. I si a sobre els hi tanquem les portes , com voleu que s’adaptin? Si que hi ha gent que és molt tancada de ment, però a vegades nosaltres tampoc els hi ho facilitem.
La pregunta que em faig jo és: quan deixarà el immigrant de ser immigrant, i el considerarem com a un ciutadà més?
I per cert, no parlem d’adaptació quan et refereixes a tota la resta de la classe amb castellà, i et recordo que estem a Catalunya. No sé els anys que fa que vius aquí, però de ven segur has estat el temps suficient per haver-lo aprés. No voldria entrar en cap conflicte polític, però crec que aquí a Catalunya hi ha gent de ment imperialista, que són els primers inadaptats i que després reneguen dels immigrants. En algun moment ho altre, nosaltres o la nostra família han immigrat.
Crec que si la teva presència a la conferència, va ser solament per preguntar-te això, et vas equivocar de conferència. El pròxim cop jo de tu aniria a un altre tipus de conferències..
pd: perdoneu si hi ha faltes d'ortografia
La xerrada d'aquest dijous ha estat molt interessant, realment.
Vam poder sentir vàrios casos de tres persones, concretament que van ser admirables.
He de dir que estic d'acord amb moltes de les coses que varen dir. Considero que la nostra societat hauria de 'canvir el xip' i començar a refer-se partint de la eliminació dels prejudicis i intentar crear un clima de tolerància i respecte.
Bon dia,
A vegades penso que ens queixem per costum, estem massa acostumats a donar les cuples al altres i quedar-nos tant amples sense proposar millores.
En el cas dels immigrants a les escoles (nouvingutts que han arribat fa menys de 2 anys)pel que m'han explicat el motiu de les places especials resevades a immigrants, (també són per persones amb necessitats afegides com persones amb dèficits mentals) és per tal de constriur uns grups homogenis a les escoles i que no hi hagi escoles on es concentri un tipus d'alumne. Així doncs, es promou la diversitat i la relació entre diferents.
Un punt que em sembla clau és l'esperit de constrir. Estic totalment d'acord amb el que Mohamed Chair va dir. Que el problema és que no hi ha suficients places a les escoles llavors potser el que caldria és obrir-ne de noves. No quedar-nos amb la copla que si no fos pels immigrants els nens podríen anar a la guarderia del costat de casa, i si no fos pels malalts no hi hauria despesa sanitaria, i si no fos, i si no fos...
CONSTRUIR I MIRAR ENDAVANT ÉS LA CLAU!!!
Moltes gràcies als organitzadors i organitzadores de les xerrades.
Irene, estudiant d'infermeria.
No estic gens contenta amb el comportament, en general, de la gent que va estar a la xerrada l'altre dia.
Deixant de banda la opinió de cada persona respecte al tema, crec que no es va respectar la opinió d'una noia, a la que després d'haver tenir el valor d'haver expressat les seves idees se la va atacar. I penso que el primer que no va saber portar la situació va ser Mohammed Shaib.
El que més em va sorprendre és que en sortir i a l'endemà vaig escoltar tota mena de comentaris que es decantaven de part d'aquesta noia.
Dit això, la meva opinió és que el govern és el primer que incita el racisme, precisament prenent aquestes mesures que ens fan pensar que els immigrants tenen més punts (i això és un fet) a l'hora de trobar places escolars o a l'hora de crear nous negocis.
El problema de tot això és que enlloc de demanar explicacions al govern, prenem com a enemics als propis immigrants.
Per últim, felicitar a la primera conferenciant, que em va semblar la més interessant; i amb la que més vam aprendre. Ens va ajudar a entendre alguns tòpics i va aportar noves idees.
PD:
Per cert, el fet que una persona parli català o castellà, no crec que et fagi més de la terra. I penso, que si una persona se sent més cómode a l'hora de parlar en públic en castellà, nosaltres no tenim cap problema per entendre-la, i sincerament no veig el problema.
MARTA ELBAILE ELFAU
La charla de este jueves me pareció muy intersante. Pudimos ver tres experiencias propias y el tipo de dificultades al que se enfrenta cada una. Pienso que el tema de la inmigración nos afecta a todos, y como personas que somos vengamos de donde vengamos, nos merecmos los mismos derechos y el mismo reconocimiento. No entiendo como a una persona que ha vivido siempre aquí no se le llama catalan sólo porque sus raices son de otro lugar. Pienso que una persona es de un sitio en el momento en que vive y trabaja en él y por ello ha de tener los mismos privilegios que una persona que lleva generaciones.
Creo que para todo aquel que viene de fuera ya es suficientemente dificil el simple hecho de acostumbrarse a vivir en un sitio con costumbres y lengua diferentes como para enzima ponerle más dificultades los de aquí.
Finalmente, muchas gracias a la organización, espero que el resto de charlas den tanto que pensar.
Antes que nada, me gustaría felicitar a los tres componentes que nos brindaron la oportunidad de conocer su historia, de compartir la experiencia de una realidad que muchos desconocen.
Lo que probablemente más me impresionó de la conferencia es la capacidad de aguante con la que contamos los seres humanos cuando perseguimos un sueño,una ilusión, un objetivo. Los tres pasaron por situaciones límite y siguieron luchando,y siguen luchando hoy en día para evitar que los que vienen pasen por lo mismo.
En segundo lugar,me gustaría que la gente se diera cuenta de que aquí son imigrantes, pero en otro lugar son emigrantes que se han visto obligados a dejar atrás a su familia,su casa, sus amigos...su tierra.
A nadie le gusta tener que marcharse de su ciudad para ir a parar a un país que desconoces ,
y donde la única preocupación de algunos es que tus hijos ocupen plazas donde "debería haber niños autóctonos".
María Aiguabella Font.
Primero de todo felicitar a los organizadores de la conferencia, a los conferenciantes por aportar sus vivencias personales y a la gente que participó activamente en el debate enriqueciéndolo. Dicho esto, me gustaría comentar básicamente tres cosas:
1- Corregidme si me equivoco, pero no oí en ningún momento a Mohammed Shaib hacer referencia a su pertenencia a un partido político, cosa de la que me alegro.
2- Me pareció significativo cuando Mohammed Shaib defendió la contratación de personas de este país. He oído defender esta postura a muchas personas que han sido tildados de xenófobos por entender que esta postura defiende que la inmigración quita trabajo a la gente de aquí. ¿Por qué nadie se sorprendió cuando Mohammed dijo esto?
3- Una cosa esta clara, y es que el fenómeno migratorio requiere un esfuerzo de ambas partes, de los que llegan y de los que ya están.
Víctor Caballero Illanes, estudiante de medicina
Voldria respondre a l'Anna Carmona:
En la meva opinió, si es va atacar a aquella noia va ser perquè les idees que exposava eren d'una prepotència força patent.
Crec q va quedar prou clar que els immigrants no estan robant places a ningú sinó que el problema està en la manca de llars d'infants i aquí no m'hi extendré. D'altra banda, qui és ningú per denegar la migració a qualsevol persona? Si tu et sents millor a una altra terra, perquè punyetes no pots tenir dret a ser-hi? I un cop allà, perquè t'han de tractar diferent que a una altra persona? Això, de debó, no ho entenc! I si algú vol construir una mesquita, doncs que la construeixi! De debó que no ho entenc!
I la gent que pensa com la noia de fucsia crec q haurien de reflexionar una mica més! La veritat!
Soc en David Priego
Primer de tot deixar clara la meva postura a favor de la immigració i sobretot reconèixer la exemplaritat dels tres casos que vam poder escoltar, perquè son els exemples pràctics del que clarament ha de ser la immigració.
Després d'això dir que el tracte que mereix qualsevol persona és un tracte d'igualtat, que a tothom ens tractin igual, en TOTS els sentits i àmbits de la vida quotidiana. Amb això vull dir que a mi, com a la noia de fucsia, no em sembla bé que es reservin places a les guarderies per immigrants, perque això es un tracte desigual.De la mateixa manera, no em sembla bé que es discrimini als immigrants pel fet de ser-ho, perque, com diu la Marta, una vegada t'estableixes a un lloc, ja ets d'allà, per tant, com ja he dit, han de rebre un tracte IGUAL.Potser la meva postura no està ni a un cantó ni a l'altre de la balança, pero això és lo que penso.També em molesta enterarme de que a un immigrant no el llogan un pis pel simple fet de ser un immigrant. Així que reitero lo dit, tots hem de rebre un tracte IGUAL, perque estem en democràcia i, a més, la igualtat és un dels pilars de la nostra constitució i hem de respectar les idees de tots.
Hola!, en primer lloc vull felicitar els organitzadors, perquè per ara les xerrades estan sent molt interessants i crec q ens fan pensar a tots després de cadascuna.
Respecte l'última, en que es tracatava el tema de la immigració, penso que tots tenim els mateixos drets, i el fet de nèixer a un lloc o altre no ha de determinar de cap manera la vida de ningú, no ha de suposar límits (tot i que malauradament si passa a la realitat).
Pel que fa el comentari de la Nuria a la xerrada, voldria dir que realment és un problema que hi hagi gent d'aquí que s'hagi de quedar fora, o q hi hagi llistes per poder entrar a algunes escoles; però aquest no és problema dels immigrants, perquè un cop arriben aquí han de rebre el mateix tracte que qualsevol altre, i tenen el mateix dret a rebre una educació; el problema és que des del govern no es fa la inversió que caldria en temes socials. Penso que un país abans d'acollir immigrants ha de poder "ocupar-se" dels que ja hi són, perquè no podem negar que ha d'haver un moment en que no es pugui acollir més gent; un país és una regió limitada, amb uns recursos limitats. Per altra banda, qui és ningú per pohibir l'entrada a un altre? No penso que ningú estigui en possessió d'un determinat lloc. S'ha de trobar un punt d'equilibri i determinar un límit, però aquí està el problema; costa molt determinar un límit, i qui l'ha d'imposar?
Trobo que va estar molt bé escoltar les experiències dels 3 ponents, per veure-ho des de l'altre punt de vista, perquè tot i que som conscients de la dificultat que ha de suposar deixar la teva terra, deixar-ho tot, sovint ens n'oblidem.
Nazaret Infante Santos.
Hola!
Primer de tot, agrair als ponents la xerrada de dijous, la qual va ser molt interessant, tant per crear debat com per aprendre a partir de les seves vivències personals.
Fent referència a la pregunta que va plantejar en Mohamed Chaib: “La immigració, un problema o una oportunitat?” ; penso que és una oportunitat, però la gent que ho veu com un problema és qui crea tal problema. Tot plegat sembla una mica enrevessat.
La gent no deixa enrere casa seva per caprici, sinó que el que migra normalment ho fa per cercar o per oferir a la seva familia noves oportunitats que no hi ha al lloc d’on emigra. I m’agradaria saber qui no migraria si tingués la necessitat? Jo ho faria. Així, no puc entendre actituds intolerants pel que fa a la immigració, quan jo seria la primera que marxaria si ho necessités. Qui no té algú de la seva familia que en el seu moment va migrar? avis, besavis, tiets....Però suposo que, com tot, quan es tracta d’un mateix o de la nostra familia és diferent, el mateix tema “la immigració” és diferent. Tampoc puc entendre, doncs, comentaris en contra de la migració de part d’algú que ha estat immigrant o descendent d’immigrant, algú que ha tingut l’experiència de marxar de casa seva per cercar acollida a un nou lloc, o que els seus pares van tenir aquesta experiència, algú que amb el temps ha aconseguit sentir-se del lloc d’acollida, com pot prendre-li aquesta oportunitat a un altre? O com pot no voler que un altre tingui el mateix dret del qual aquest ha gaudit? Suposo que quan es tracta d’un mateix tot canvia, tot es diferent. Llàstima, una mica d’empatia ens aniria molt bé a tots.
Finalment, apuntar que el tema de les escoles bressol penso que és matèria d’un altre debat, no poc important, però que no correspondria tant al tema de la immigració com al de “manca d’escoles bressol”, siguin per qui siguin les places que manquen, siguin d’on siguin, són infants de dos anys.
Fins a la pròxima!
Gemma Martínez i Nadal
En primer lloc agrair l'organització d'aquestes xerrades perquè permeten que temes com la immigració o les malalties oblidades dels països del Tercer Món es posin sobre la taula.
És important escoltar tot tipus d’opinions perquè la societat és plural i totes les sensibilitats hi tenen cabuda encara que no les compartim, és per això que n’hem de ser coneixedors. Això ens ha de fer reflexionar i prendre consciència que hi ha una responsabilitat col•lectiva que no podem eludir. El nostre objectiu ha de ser: aconseguir que no hi hagi éssers humans de primera classe i que qualsevol persona tingui dret a viure d’una manera digna, encara que hi hagi persones que pensin que la consecució d’aquesta dignitat està menystenint alguns dels seus drets.
Vaig trobar molt interessant les vivències dels tres ponents tot i que vaig trobar a faltar l’opinió d’una persona que encara no ha pogut resoldre tots els problemes en què es troben els immigrants quan arriben i que es van plantejar a la xerrada. En definitiva, solament vam escoltar persones que havien aconseguit un cert èxit en les seves vides i un grau d’integració en la societat acollidora molt alt, però no hi va haver presència d’altres tipus de persones que, malgrat la seva lluita, encara pateixen els problemes de l’exclusió social i de l’angoixa vital per assegurar-se el futur més immediat.
Hola a tots!
Com la primera xerrada, aquesta em va tornar a semblar interessantíssima i he agraït especialment la diversitat de temàtiques entre una i altra, i dels conferenciants. Així k torno a reiterar-me en la bona feina dels organitzadors.
Fent ja referència al contingut de la xerrada del passat dijous, començaré per dir que trobo absurd anomenar i enraonar de la gent segons categories del tipus "immigrant", "moro","negre",..? Algú ha vist que als productes diversos que comprem posi "llet importada", "samarreta marroquí" "iogurt groc"? No entenc perquè s'apliquen fronteres per a les persones però no per al capitalisme i les mercaderies.
I d'altra banda, afegir que abans de donar les culpes als immigrants de la manca de places laborals, d'escoles i llars d'infants, de beques i ajuts,... potser hauriem d'informar-nos millor de la gestió que en fan els polítics dels impostos que paguem tots... perquè em sona que el percentatge més elevat del pressupost general no és per a sanitat i educació, que són els dos serveis principals de qualsevol societat.. I seguint en aquesta línia,també caldria dir que desgraciadament, avui en dia, les notícies han perdut bastant la objectivitat i les cadenes televisives també han perdut bastant la seva independència (dels partits polítics), així que potser les coses (pexple les relacionades amb immigració) no són tal com les pinten els telenotícies...
Doncs bé, simplement aquests interrogants per a la reflexió.
Cristina Fernández González.
Hola!
He leído algunos comentarios sobre la intervención "polémica" de la chica "de rosa" (perdona pero es para identificarte, que no sé tu nombre).. y creo que el principal inconveniente que veo en su intervención, y por lo que todos nos "alteramos" fueron sus formas de decirlo (bastante radicales desde mi punto de vista..) ya que si hubiera dicho lo mismo con más humildad, seguramente lo habríamos aceptado de forma diferente (aunque no compartiéramos su opinión).
Por otro lado, la charla me pareció muy interesante y la disfruté desde el principio al final.. Pero tengo una reflexión que hacer sobre la aceptación de las otras culturas. Creo que un punto de discordancia por el que gran parte de la sociedad occidental no acaba de aceptar la inmigración es el trato que recibe la mujer en estas sociedades. Desde mi punto de vista tanto la cultura latinoamericana como la árabe aún no tienen reconocidos socialmente (desconozco si legalmente) los derechos de la mujer y tampoco respetan sus libertades. Este tema, con el que ahora hay una gran sensibilización social, es creo yo uno de los que más dificultades presenta para la aceptación de la inmigración, aunque quizás no explícitamente, sí de forma implícita..
Qué pensáis?
Saludos
Hola,
penso que la conferència va estar molt ben estructurada i que va ser força interessant però, de totes maneres, em va semblar que els ponents eren 'massa semblants' entre ells. M'explico. La primera dona que ens va parlar (i, per cert, aprofito per felicitar-la perquè va fer una exposició impressionant) era infermera, exercia com a tal des de ja feia anys i se sentia a la feina com a una més, dominava el català, segurament també el castellà i, per suposat, l'anglés. Havia estudiat al Regne Unit i als EEUU, estava casada, amb fills...
El segon ponent, crec recordar, fins i tot estava ficat en política, a més de tenir les mateixes característiques que la primera dona.
L'única, pot ser, que sortia una mica d'aquestes històries personals tan 'perfectes' fou la tercera ponent que, per exemple, tot i sent psicòloga havia hagut de treballar al servei domèstic degut a que no havia pogut convalidar el seu títol.
Resumint, tot i que, en general la xerrada em va agradar molt, trobo que els ponents que es van triar eren un exemple molt clar de "l'immigració perfecte" i que, pot ser, hauria estat interessant (des del meu punt de vista)també haver escoltat més dels problemes amb que es troben els immigrants que arriben al nostre país i que, ni saben parlar anglés, ni català, ni venen amb els seus marits o amb les seves dones, ni s'han format a cavall entre la Xina i els EEUU, etc.
Moltes gràcies.
María Alonso Martínez.
Anna Ceballos Rojas
-------------------
Bones,
Comparteixo totalment opinió amb la Maria. Jo creia que "Creuant fronteres" es decantaria cap a un altre tipus d'immigració. Personalment, crec que els tres ponents, havent passat moments difícils, no han vingut en pateres jugant-se la vida, ni han dormit en un caixer, com molts dels immigrants que actualment resideixen en el nostre país, i potser són aquests els problemes que han de resoldre's principalment. També és important i preocupant tot el que ens van comentar: l'adaptar-se a una llengua, el no trobar feina, l'enyorança als seus, etc., i tant que sí!, però considero que hi ha molts altres aspectes més bàsics que aquests. Tothom té dret a una vida digne, pel simple fet de ser persona, vinguis d'Àfrica, d'Àsia, o de la Lluna!
Tot i això, les tres històries em van semblar interessantíssimes i subjectes d'admiració.
Felicitats, i fins la propera *
Anna
Primer de tot i com sempre, fer especial menció als ponents que van assistir i als organitzadors de les xerrades ja que gràcies a ells, podem disfrutar-les.
Donant la meva opinió, sincerament trobo interessant les experiències exposades per cada ponent, ja que tot hi tenir el factor en comú de haver deixat el seu país d’origen, cada persona és un món i com va quedar clar, tothom viu la mateixa experiència d’una manera completament diferent.
Per una altra banda, referint-me al debat final de la xerrada, sincerament va ser com sentir la mateixa cançó de sempre. Perdoneu l’expressió però estic fins els nassos de que sempre que hi ha algun tipus de debat sobre immigració i estrangers surten sempre els mateixos temes: integració, racisme, xenofobisme i bla bla bla. Humilment jo penso que sempre s’entrebanca amb el mateix error, ja que per un extrem o per l’altre sempre es tendeix a radicalitzar el tema, a veure qui pot més i qui és el que guanya, i no és així. Jo no crec en el concepte d’integració això no existeix ni existirà, no caldria integrar a ningú si tothom, tant els nous vinguts com els que ja som aquí aportéssim factors tan senzills com educació, civisme i respecte mutu, per tal de poder tenir una convivència harmònica entre tots. Crec que aquestes tres idees que acabo d’esmentar no discerneixen entre color de pell, cultura o costums, son aplicables per a tots (sempre i quant ens considerem persones civilitzades) i no entrar en el peix que es mossega la cua de sempre.
En fi companys, gràcies per llegir-me, salutacions!
Edurne Sarrate
En primer lloc dir que no sabria ben be definir la sensació que hem va deixar la conferència.
Suposo que esperava una altre cosa.
Jo crec que quan algú parla d’immigrants el primer que ens ve al cap és la imatge que surt en les noticies de pateres plenes de subsaharians mig morts que arriben a les nostres costes.
Amb això vull dir que normalment tenim la imatge de que la gent que emigra ho fa perquè viu en precàries condicions, que a penes tenen per a sobreviure fins al punt d’arriscar la seva vida per intentar buscar noves oportunitats. Bé, crec que cap dels 3 conferenciants era un exemple d’aquesta situació. Tots 3 pertanyien a una família més o menys acomodada, tots amb estudis i cap d’ells no crec que emigrés per qüestions econòmiques. I amb això no vull menysprear a cap d’ells ja que hem van semblar molt interessants les seves vivències. Però es per això que dic que esperava una conferència enfocada una mica diferent.
Crec que aquí el problema dels immigrants radica en la entrada massiva d’aquests de manera il•legal ja que penso que actualment no som un país que puguem absorbir tota aquesta arribada descontrolada.
I per això trobo molt difícil parlar de drets i deures i integració social i multiculturalitat si ni tan sols podem controlar qui hi viu aquí.
Bona nit,
Tot llegint el debat i recordant la conferència m'he posat a escriure el meu punt de vista sobre el tema de la xerrada d'immigració de dijous.
Per començar, crec que és un tema de debat comú en aquests temps, ja que el fet de trobar-nos en la tan "famosa crisi" molta gent veu la immigració com una nosa i no pas com una oportunitat (paraules textuals del senyor Shaib).
També m'he fixat que es parlava de la opinió d'una oient que va causar espectació entre el públic. Personalment, crec que el comentari és fruit o símptoma d'ignorància i por a allò aliè i desconegut, probablament és el resultat d'una societat o d'una educació que ens encamina a pensar així i per tant, cal obrir els ulls i la ment per acceptar experiències enriquidores com les que es van explicar a la xerrada.
M'ha agradat la diversitat d'opinions i m'anima veure que la gent està disposada (si més no ho sembla) a canviar la situació.
És la meva primera xerrada, penso que ha estat interessant i espero que les altres ho segueixin essent.
La xerrada de la setmana passada va estar molt ben pensada,ja que la millor forma d'il·lustrar un fet és amb exemples.
Primer del tot cal destacar que els tres ponents, encara que compartien el fet de ser immigrants; el seu procés migratori va ser molt diferent. Crec que reflexaven les principals afluències que té avui en dia el nostre país i cap a les quals hi ha més prejudicis.
Però, d'altra banda, també voldria expressar el meu pesimisme envers aquest "estat de la interculturalitat" ja que per conviure diferents cultures totes elles han de ser obertes i han de respectar les altres; cosa que algunes no acompleixen (començant per la nostra).
No sé si en un futur serà possible, però no crec que aquest sigui proper.
Hola a tothom,
Voldria fer una petita reflexió en referència a les intervencions dels 3 ponents de la darrera xerrada "creuant fronteres".
Tot i les diferències en quant a procedències, raons, i processos d'adaptació de cadascun dels participants, em va semblar interessant trobar en tots ells un punt en comú molt significatiu: la paradoxa de la integració.
Si bé és sabut que des de la nostra societat es tendeix a criticar amb certa freqüència la idea que les persones immigrades no s'integren ("no volen aprendre el nostre idioma; no vesteixen normal; no mengen com nosaltres..."), sembla ser que no és prou evident la seva situació inicial. Penso que cal partir d'una idea molt senzilla: en general, emigren per treballar, i per tant, l'objectiu principal es inserir-se en el mercat laboral. La resta és secundari. I és lògic que sigui així! El problema és que molts cops no tenen unes condicions favorables per integrar-se mentre treballen.
Tal i com ens va explicar la sra. Tai Mooi Ho Wong, les persones xineses immigrants normalment al principi només poden treballar en negocis d'altres xinesos perquè pel desconeixement del nostre idioma tenen grans dificultats per trobar altres feines. A més, es pasen moltes hores treballant, i porbablement viuen amb familiars.
El sr. Mohamed Chaib comentava que mentre no hi hagués una mínima estabilitat laboral, difícilment es podria donar una integració social. I és normal; si jo m'hagués de passar no sé quantes hores al dia treballant, en una feina dura, no garantida, no massa ben remunerada, amb no sé quina situació legal i amb no sé quin lloc on dormir...probablement no em plantejaria fer cursos de català a la nit...!
La sra. Betty Puerto, malgrat la seva formació com a psicòloga, ha passat més de la meitat dels 6 anys que porta a Catalunya, treballant en el servei domèstic.
En fi, potser m'he extés una mica... La idea de la meva reflexió és que trobo paradoxal que s'exigeixi la integració dels nouvinguts quan no es posen mitjans efectius per fer-la possible. O som més pacients, o facilitem-los-hi el dur esforç que significa tornar a començar de nou.
Moltes gràcies als ponents per compartir amb nosaltres les seves experiències, i felicitats als coordinadors per la seva feina.
Fins la propera xerrada.
J. Gabriel Garcia Falcó
Bon dia,
Primer de tot, felicitar als organitzadors de la xerrada. Tractar el tema de la immigració amb les pròpies experiències dels ponents fa que sigui molt més humà i proper.
Quant a les idees de integració i adaptació, la meva opinió és que aquests conceptes impliquen la pèrdua de la pròpia cultura, cosa que és perfectament entenible que els immigrants no estiguin disposats a perdre. Jo m'encaminaria més cap a un model que és basés en el respecte mutu i bidireccional (com ja va apuntar el Sr. Mohammed Shaib) on ambdues parts mantinguéssim les nostres costums, ideologies,... sempre que aquestes no interferissin en l'altra part. Al cap i a la fi, no deixa de ser un "problema" de convivència, on s'ha de trobar un equilibri i sobretot, respectar i ser respectat.
Hola bones.
En primer lloc, vull felicitar els organitzadors i organitzadores d'aquest cicle de conferències pel nivellàs creixent que estant assolint, cosa que motiva al personal a assistir-hi. Per altra banda, hi sentint-ho molt, expresso el meu descontent per la manca de lloc en l'aula 1. Em puc imaginar les dificultats i entrebancs que cal superar per habilitar una altra aula o una videoconferència, però realment sap greu per les persones que han d'estar assegudes al terra o als laterals de la classe, ja que no poden disfrutar del tot la presentació.
Pel que fa a la xerrada del dijous, vaig trobar apassionant les tres històries dels invitats i les preguntes que es van originar en conseqüència. Estic d'acord, en part, amb els Sr. Shaib pel que fa a la necessitat dels immigrants per suplir llocs de treball en la societat d'avui en dia. Tot i així, crec que caldria adoptar dues iniciatives.
Un primer punt, seria el de facilitar-los l'obtenció de permissos i dels documents que els assegurin la legalitat en el país, i també, el de posar en marxa més projectes que els permetin integrar-se en el barri on resideixin. En segon terme, crec que seria una millora per a ells i elles que no se'ls designés una etiqueta amb uns valors segons del país on procedeixin. Crec necessari conèixer una persona, i a mesura que això es fa, es van descubrint tota una sèrie de tonalitats d'un mateix individu. No es pot tenir una ment "quadrada", si se'm permet l'expressió, sinó lo suficientment oberta com per diferenciar la cultura i les característiques personals. Per tant, crec que seria bo no anar repartint etiqutes amb descripcions prefixades a dojo.
De tot el que em passa pel cap intentaré dir només el que no s'ha dit fins ara.
Trobo que és inútil que parlem de societats integrant-se i d'adaptació de cultures quan molts de nosaltres hem viscut conflictes (amb colles d'amics, per exemple) d'integració, i qui més qui menys per ambdós costats. Crec simplement que "l'immigrant" té més números a ser marginat que un "autòcton", i que no cal mitificar el tema, també podriem parlar d'integració de molts altres grups socials que també tenen greus problemes.
De l'exposició del Mohamed, moltes coses em van agradar, però no la seva visió de com solucionar les coses. Sempre basada en actuar "des de dalt" des de la política, i esperant i resant a la verge pq fossin els polítics que s'inspiressin (o que ell entrés) i ho solucionessin. Per a mi la manera de canviar les coses és des de baix, xerrant amb immigrades sempre que se'n té oportunitat, interessant-se per la seva cultura i intentant oferir-los la teva perquè la coneguin.
Per altra banda també penso que és important no colaborar en l'expoli que sofreixen els països (anava a dir subdesenvolupants, però diré...) dèbils: com sempre,
http://www.opcions.org/online.html
Fins la pròxima xerrada!
UN VOT A FAVOR DE MÉS DEVAT I MENYS PONÈNCIA!
La xerrada va ser molt interessant. Vam poder entendre el per què emigrava la gent a altres paísos i què venien buscant. Hem vist que no tothom vé per el mateix motius, però en molts casos es troben amb el problema d'una difícil adaptació a la nostra societat.
Crec que escoltar l'experiència viscuda pels 3 i la seva opinió sobre com actuem nosaltres davant els immigrants va valer molt la pena.
Cristina Molinet
Hola a tots!
En primer lloc vull dir que vaig disfrutar moltíssim aquest debat.
Em va agradar el concepte d'interculturalitat que va dir el Sr. Mohammed Shaib.
Em va fer veure que ens trobem dins d'un procés en el que es busca un equilibri entre cultures on cadascuna d'elles és respectada. Un procés que, en el fons, es basa en la convivència entre persones. La convivència, ja se sap, no sempre és fàcil, es necessita que cadascuna de les parts implicades sigui una mica "flexible" en certes situacions. Però, aconseguir arribar a aquest punt no es fa d'avui per demà, es necessita un temps.
Sembla una meta difícil d'aconseguir, però trobo que si a poc a poc es comprén que tot gira al voltant de la convivència i del respecte, al final s'aconseguirà. Tot depén de nosaltres.
Hola soy la Laura Serrán. Creo que la charla estuvo muy bien sobretodo la parte de la primera poniente. Creo que explicaba muy bien los problemas que encuentran al adaptar-se aparte del idioma al ser una cultura distinta. También pienso que hay que hacer alguna cosa en el país de origen porque la gente emigra porque su país está mal pero si un país pierde trabajadores tampoco podrá prosperar. Entonces si se ayuda al país la gente no tendrá esa necesidad porque en su país tendrá opciones para él y su familía y creo que nadie desea dejar su país si puede evitarlo
Hola, sóc Tamara Martos, estudiant de medicina.
En primer lloc voldria felicitar als organitzador i als conferenciants per la xerrada de dijous.
En segon lloc, penso que el fet de ser immigrant no hauria de ser un motiu de separació sinò d'unió entre persones ja que és en la diferència on radica l'enriquiment personal. El fet de poder conviure amb diferents cultures és una gran oportunitat per nosaltres, ens permet poder conèixer altres maneres de viure i per tant, ens permet obrir una mica els nostres horitzonts. Tanmateix a la pregunta, la inmigració és un problema o una oportunitat? clarament sota el meu punt de vista és una gran oportunitat.
Fins aviat!
Hola a tots. Els tres ponents van fer una bona exposició de les seves vivencies i van compartir amb nosaltres la seva experiència personal en el fet migratori.
Respecte al tema de la interculturalitat, crec que està molt bé el fet que poguem conviure amb altres cultures, perquè ens aporta cultura general i una forma diferent de veure el món. El que s'hauria d'evitar es la formació de grups o "guetos" de persones immmigrades dins de les ciutats, perquè això porta, al cap i a la fi, a la marginalitat i no pas a la "integració", dins de la ciutat receptora.
La xerrada de dijous passat va ser molt interessant i crec que tothom va aprendre alguna cosa nova. Per començar voldria parlar d'aquest concepte de MULTICULTURALITAT; jo l'entenc com un procés de tolerància, de voler coneixer i relacionar-se amb el que ens envolta. El fet que en una comunitat (barri, poble, ciutat, país) hi vinguin persones originàries d'altres països no hauria de ser un problema ni ens hauria de fer pensar que la integritat de la societat i cultura està en perill. El procés d'immigració és, com va descriure molt adequadament el sr. Mohammed Chaib, un procés bidireccional i això vol colaboració tant per la població que acull com la nova però això no crec que vulgui dir que les cultures s'hagin de barrejar, és a dir, no "mixturar" més aviat hauria de ser que cadascú pogués participar de totes les cultures encara que originàriament no li "pertanyen".
Quan una persona decideix, pel motiu que sigui, canviar de païs si que ha d'interessar-se per la cultura que el rep, però què li impedeix continuar practicant la seva?
També voldria fer una reflecció sobre el tema de "classes o nivells" d'immigrants.
Fa uns anys (i encara ara) va estar molt en boga el fet que molt personal sanitari marxés al Regne Unit a treballar perquè allà faltava personal. Les condicions de treball allà es veu que estaven tant be; donaven un munt de facilitats (pis, cotxe...) La gent que va marxar cap allà era NECESSÀRIA, de la mateixa manera que és NECESSÀRIA mà d'obra en molts dels sectors del nostre païs. I perquè ells han de ser considerats inferiors? Hem de ser concients que al nostre païs; un païs envellit, els nostres pares es podran juvilar gràcies a aquests que alguns diuen que venen a prendren's la feina.
Finalment voldria fer referència al comentari que va fer aquella noia gairebé al final de la xerrada. No estic d'acord amb el que va dir però si que ´penso que cadascú té dret a donar la seva opinió. El que em va ferir més va ser la manera com va dir el que pensava, amb una prepotència i un despreci que de fet, vaig pensar que "lligaven" amb el que deia. I tant de bo, "los niños inmigrantes" no haguéssin de "treure" les places a "los niños españoles" perquè voldria dir:
1. que hi hauria places per cobrir tota la demanda.
2. (i més important) que aquells nens ja no serien considerats "inmigrantes" sinó "españoles"
Be, res més.
Júlia Mitjans Carrasco (4t medicina)
ANNA PLANAS BALLVÉ
La xerrada del dijous em va semblar molt interessant, i els tres ponents van aportar diversos punts de vista respecte aquest tema. La que vaig trobar més interessant fou primera ponent que provenia de la China va proposar i aclarar conceptes que em van fer entendre fins quin punt es difícil la integració d'aquestes persones en la nostra societat.
M'agradaria afegir que considero que el debat va ser divers i emocionant, malgrat al final potser algú no va saber dirigir-se amb prou respecte.
Com a reflexió, penso que cal esforç per part de tots, no cal perdre ni fer una cultura com a resultat de les dues, sinó basar-se en intentar entendre als altres i mostrar respecte. I respecte aquest últim fet, el govern i mitjans de comunicació no sempre ajuden a incentivar-ho.
Hola, em dic Laia Ferrer, estudiant de medicina al clínic.
Aquesta darrera xerrada la vaig trobar molt interessant, els tres ponents van explicar les seves experiències i realment serveix molt per parar-te a pensar i plantejar-te moltes coses.
Per exemple, jo personalment vaig quedar-me amb tres o quatre punts:
• És important posar-se a la pell d’aquestes persones que pel motiu que sigui decideixen deixar enrere un passat i endinsar-se a una nova vida lluny dels seus orígens. Realment, si prenen aquesta decisió és perquè ho necessiten personalment o professionalment.
• Es necessita molta força de voluntat i no enfonsar-se davant el primer problema. No tancar-se portes. Demanar ajuda. Sempre hi ha gent amable disposada a ajudar-te. Altre gent no mourà ni un dit per tu.
• Hem d’entendre i acceptar que la societat està canviant, que res és de ningú i tot és de tothom. És molt important tenir una mentalitat molt oberta, crec que això és clau. Sempre s’ha de rebre la gent que ve de fora amb els braços oberts i ajudar-los amb el que puguem. Però ells ja s’espavilen, i tard o d’hora s’integren més o menys i, fins i tot, arriben a integrar-se tant, que acaben sent i sentir-se catalans com tots nosaltres i es que realment ho són i han lluitat molt per ser-ho.
Sóc Noelia Vázquez infermera i estudiant d'Antropologia social i cultural. M'agradaria que aquests conceptes que van sorgir Dijous i que volten pels nostres textos ens facin pensar com els hem de fer nostres a la nostra pràctica com a professionals de la salut. La Història ens permet veure que la interacció entre pobles i persones ens fa canviar els costums, els estils de vida i les formes de pensar. De nosaltres depén que aquests canvis siguin des de la tolerància o des de la imposició. Com a ciutadans hauríem de ser conscients de que la interacció i els canvis són inevitables, com a sanitaris hem d'adequar-nos al nou panorama migratori, i estar al servei d'aquests canvis tot respectant els nostre primer objectiu; la salut biopsicosocial de les persones (les seves creences,els seus costums...). Gràcies!
Hola a tothom,
per començar vull agrair la possibilitat que ofereixen els organitzadors d’aquestes xerrades d’apropar-nos a tres testimonis directes de la immigració: és una de les maneres d’afavorir la integració de la que tant estem parlant, posant cara i veu a un fenomen molt comú. Definitivament considero que aquesta visió tan negativa de la immigració es deu a la seva inevitable associació amb la pobresa: la gent que es veu obligada a abandonar els seus llocs d’origen el que busca són condicions millors i en moltes ocasions han de començar de zero en entorns que ja sovint són de marginalitat. Per altra banda, crec que si no tinguéssim interès en conèixer altres cultures, no viatjaríem mai. Les diferències culturals poden ser molt grans, però crec que una mentalitat oberta en primer lloc ens permetria enriquir la nostra, encara que només fos per haver de qüestionar-nos valors que assumim de petits per simple tradició: tendim a considerar que només el que arriba ha d’aprendre de nosaltres. Reconec que hi ha algunes fronteres culturals que trobo complicades de conciliar (el cas de la dona, com ha exposat una companya anteriorment), però hauríem de saber trobar un equilibri entre el respecte a totes les creences i els drets humans. De fet, no és una opció, perquè la immigració és una realitat, i de fet, fa molts anys que ho és i que moltes de les nostres famílies s’hi han vist implicades.
Moltes gràcies, i fins aviat!
Ana Pérez Arias (4t Medicina)
En primer lloc, voldria felicitar als organitzadors de la conferència, ja que van convidar a tres persones que venien de llocs i experiències molt diferents per parlar-nos del mateix problemes.
Respecte al tema de les escoles que tant s'està comentant, és cert que molts cops "sen's ven" això de les places limitades per a inmigrants, però el coneixement que jo tinc és que aquestes places són per tota persona que ho necessiti degut a les seves limitacions econòmiques; si són els inmigrants els que les omplen majoritàriament és perquè són ells els que compleixen els requisits que es demanen per aconseguir les places. El problema doncs, no el deuriem veure en qui omple les places sinó en la poca quantitat de places que hi ha (i és per això que no arriben a tothom)
Primer de tot m'agradaria felicitar els organitzadors i els ponents de la xerrada perquè va ser una gran oportunitat de conèixer un a realitat propera que ens pot semblar una mica distant.
Penso que, encara que a molts ens agradaria, és impossible que el nostre país rebi a tots els immigrants que voldrien venir i que el que s'ha de fer és invertir en els països d'origen.
D'altra banda crec més en la multiculturalitat que en la interculturalitat, perquè per conèixer i respectar d'altres cultures no és necessari adaptar-les a la pròpia ni barrejar-les. Senzillament, cadascú és com és i com a tal se l'ha d'acceptar i respectar.
Bones a tothom,
Jo tan sols voldria fer un petit comentari sobre algunes coses de les que es van parlar l’altre dia. Estic d’acord amb tots aquells que van dir que hem de recolzar la immigració, que ha d’haver-hi integració per part de tothom i també implicació. Tot i així, estic totalment en contra del tipus d’immigració massiva, que en lloc d’anar a viure en algun altre indret per poder millorar la seva qualitat de vida, hi van per malviure. Això és perjudicial per a tothom i és en els casos on es creen més conflictes.
També cal felicitar als organitzadors!!
Hola!
Sóc L'Eva, estudiant de Medicina.
M'agradaria recalcar que sembla que la societat espanyola hagi oblidat que un dia, fa no gaire, nosaltres vam ser els emigrants i, per tant, immigrants a països totalemnt diferents al nostre o inclús dins del mateix país(que per aquella època viatjar Galicia-Barcelona suposava més d'un dia). Sembla que aquesta gent no recorda el que suposa marxar d'un país no per voluntat sinó quasi per obligació, per necessitat.
M'agradaria que tota aquesta gent es posés a reflexionar sobre el nostre passat i es posés en la pell d'aquelles persones que ara mateix s'instal·len al nostre país i que, en part, gràcies a ells podem tirar tots endevant.
Felicitats als organitzadors!
Eva Vázquez Lacasa (4t Medicina)
Hola,
Para comenzar, visto el éxito de las charlas yo también quisiera felicitar a los organizadores de estas conferencias. Es una forma interesantísima y al alcance de todos de poder escuchar y reflexionar sobre las diversas opiniones, que las hay.
Como mucha gente, pienso que toda persona tiene un derecho fundamental que se llama libertad. Libertad de decidir como, donde, con quien quiere estar, siempre respetando a las personas de alrededor, claro.
Saludos
Nerea Ilundain Tirapu
Volia comentar, en primer lloc, que hem de diferenciar els immigrants recent arribat i els immigrants d'altres generacions! Són coses molt diferent. No val dir que és immigrant un jove que porta akí des de k va néixer!
La integració dels immigrants és una de les tarees més importants i més difícils que té la societat i l'Estat. És difícil, pels dos costats. Primer perquè la mateixa societat té opinions clarament xenòfobes cap als immigrants. I segon, perquè els propis immigrants no són capaços d'integrar-se en la nostra cultura i a vegades, ni ho intenten, perquè els hi donen massa facilitats per seguir considerant-se immigrant, amb tots els privilegis (pocs, però alguns). Em pregunto que passaria si nosaltres anessim a viure al Marroc...
Solament compensant els dos costats, tipus Transició democràtica a Espanya, on ningú guanya...s'arribarà a un punt en comú.
Francisco José Marín Vives. (4t Medicina)
Sempre deixar el teu pais natal per haver d'anar a viure a un altre amb una cultura diferent, un idioma diferent ha de ser un pas ben dur i segur que és una decisió que no es pren a la lleugera. Si a sobre de tot el que es pasa durant aquest tràngol et trobes que arribes a un pais on et tracten com una persona inferior, menys capacitada o formada, amb menys drets que qualsevol natiu pel sol fet de haver nascut en un altre lloc, això encara empitjora la situació.
No crec que els immigrants hagin de canviar les seves cultures pèr les del pais que els acull. Pot ser si les han d'adaptar a la nova situació de manera que no xoqui amb la cultura i lleis del pais d'acollida però mai canviar-les! La cultura és una de les coses que ens diferencia els uns dels altres, que ens fa especials i que dona riquesa i diversitat al nostre mon! Hauria de ser quelcom a conservar i no pas una cosa a discriminar o rebutjar! Un pais no només és ric pels seus bens o matèries primes sinò també és ric per les seves tradicions i la seva diversitat cultural i per tant ha de ser algo a conservar!
Per tant crec que les tradicions es algo que s'ha de conservar i mantenir, tot i que tampoc s'ha de ser rígid i caparrut i tancar-se a les noves tradicions de la resta de països.
També m'agradaria afegir un comentari respecte a la ronda de preguntes de la darrera xerrada: Hi va haver una noia que portava una samarreta fucsia que va fer una pregunta/comentari que potser xocava amb la ideologia de moltes persones i dels oradors. No em va semblar be l'atac que es va fer a aquesta noia pel fet que manifestés la seva opinió i menys a una xerrada que parlava de diversitat, de tolerància, d'integració... Pot ser molts pensaven lo contrari que ella pero vivim en un estat democràtic on hi ha llibertat d'expressió i no em sembla just que s'ataqui a una persona pels seus pensaments, encara que aquests puguin xocar amb altres ideologies. Si parlem de tolerància donem exemple i siguem tolerants!
Enric Vergés Gil (4rt Medicina)
Em va cridar molt l'atenció les histories personals exposades pels ponents, i realment simplement ens van demostrar com és de difícil ser immigrant, lo complicat que és adaptar-se a les costums d'un altre país, i com et pots arribar a sentir de rebutjat. per això crec que és molt important el respecte mutu que hem de tenir i ajudar en tot el possible a la gent que ho necessita.
D'entrada estic d'acord amb la integració dels nouvinguts a aquestes terres que reclamam nostres. Fer que coneguin la nostra cultura, que en puguin ser partícips i que al mateix temps ens obrin els ulls a nosaltres a altres maneres de pensar i viure. De manera que l'enriquiment personal serà d'ambues parts. Per contra, molts dels problemes (com de costum, degraciadament) venen pels diners...millor dit...per la manca d'aquests; es va comentar com se'l dóna la benvinguda a un àrab ric i com es desprecia l'arribada d'un immigrant moro pobre. Però encara pitjor...aquesta distinció no és tan sols amb els immigrants...també es fa amb els natius. Quan un és ric i té poder tothom l'escolta, quan un és pobre tan sols estorba.
És trist que mesurem les persones pel seu capital material i no per la riquesa intel.lectual i cultural que pot aportat cadascú a la societat (independentment d'on un neix).
Per acabar un petit comentari sobre el final de la darrera xerrada. Tenia entès que es tractava d'un debat. La clau d'aquests, el que els fa interessants, són les opinions contraposades. L'atac a la noia de fucsia (perdó però no sé el seu nom) estava fora de lloc. Es tracta de raonar les coses,argumentar. Convèncer algú per a que miri amb el mateix prisma que tu és un repte que s'aconsegueix amb arguments raonats, no atacs. Amb aquesta actitud sols aconseguirem que ningú amb una opinió diferent exposi res.
Maria Mercadal, 4rt medicina Bellvitge
Vist des del punt de vista de l'immigrant i dels natius del país la integració és quelcom força difícil. Per una banda està la barrera idiomàtica que dificulta enormement (i en molts casos impedeix totalment) l'entesa entre nouvinguts i habitants d'un país. D'altra banda, la barrera cultural és quelcom clau en el procés d'integració. Crec que sovint veiem fàcil la integració perquè nosaltres seríem capaços d'adaptar-nos a altres cultures o situacions però cal pensar que moltes vegades el bagatge social, cultural i educatiu de moltes persones impedeix la integració.
A nivell de salut les barreres idiomàtiques i culturals són més que importants ja que molt sovint dificulten l'entesa pacient-metge i fan que el primer sovint es senti desemparat sense entendre què té, quines proves li fan i perquè.
Gisela Ruiz Chacón
Hola!
Per començar, com la majoria, vull felicitar als organitzadors d'aquestes xerrades. Ho faig perquè sé que és molt difícil de montar, xq suposa un gran esforç altruista i és molt important, en la meva opinió, que hi hagi gent que se senti motivada per a muntar aquest tipus d'activitats.
Pel que fa a la xerrada "Creuant fronteres", considero que va estar molt bé convidar a persones que han patit el fenomen de la immigració. Crec que va estar bé el fet que no fossin immigrants d'arribada al pais de forma tan dramàtica com molts dels que surten a la televisió i als diaris. Això potser ens va fer obrir els ulls que fins i tot els immigrants que semblen més integrats han tingut dificultats en la seva adaptació, en l'obtenció dels seus permisos per a quedar-se i fe vida,...
Segurament, això ens fa adonar de que els obstacles que han de superar per a "virue" aón encara més grans dels que sovint tendim a imaginar.
Des d'aquí, vull animar a tothom a posar una miqueta de la seva part, a aprendre a conèixer l'immigrant, a acollir-lo i fer que la seva adaptació sigui molt més fàcil.
Javier Marco Hernández
em dic Andrea Tortosa
Jo vull donar la meva opinió dient una dita: "allá donde fueres, haz lo que vieres"
Jo crec que quan anem a un altre país amb cultures, parla, manera de viure diferents ens hem d'adaptar una mica allà on anem per tal de poguer integrar-nos en aquesta nova societat. Quan hi ha una majoria(la gent del país), aquesta és la que predomina, per tant si la minoria(referint-me als immigrants)es vol sentir integrada, serà aquesta la que hagi de posar més de la seva part.
Això crec que és el que ha passat fins ara, els immigrants s'adaptaven ràpidament. Pero, en els darrers anys, la immigració ha crescut tant que entre ells mateixos és creen el seu mon parel·lel, fan com si visquessin al seu país però estan aquí.Això influeix molt a la societat perque ha arribat a tal extrem, que sembla que de vegades sigui el país el que s'hagi d'adaptar a ells.
amb aquest opinió no estic criticant a ningú ni em poso a favor d'uns ni dels altres. Només dono la meva opinió, dic el que faria jo si fos immigrant a un altre país; jo intentaria ajustar-me a la vida d'aquell país ja que jo sóc la que vinc de fora!
també vull aclarir que no tothom és així, és a dir hi han persones immigrants que s'han adaptat perfectament a questa societat.
Aprofito per donar les gràcies a la organització i als tres ponents que ens van explicar les seves anècdotes.
Bones, sóc en Marc Carbonell (4t medicina)
M’agradaria comentar, per enèsima vegada en aquest blog, alguns aspectes sobre el tema que va encetar la “noia de fúcsia”.
El meu desig seria que, almenys en unes conferències que es fan dir “Cooperació Internacional” hi regnés la tolerància per sobre de qualsevol altra cosa. Sóc conscient que la forma amb què aquesta persona va exposar les seves idees potser no és l’encertada, però voldria afegir que a la resta de l’auditori (la majoria dels quals –i m’hi incloc- no compartíem aquesta opinió), així com al ponent Sr. Mohammed Chaib, ens va delatar una intolerància i una actuació totalment impròpia de qui està debatent temes d’integració, interculturalitat i d’altres, dels quals ens vam omplir la boca durant dues hores. Vergonyós. També m’agradaria pensar que tota la gent que va cridar en contra l’opinió d’aquesta noia va fer-ho perquè no la compartia, i no perquè s’estranyés que algú pogués pensar això. Si no és així, em sap greu haver-li de comunicar que potser el que passa és que no té consciència de la opinió pública majoritària d’aquest país, que no toca de peus a terra, o que, si m’apuren, viu en un núvol, i no s’adona del que es cou a peu de carrer.
Crec que ens hauríem de plantejar un debat més constructiu on cadascú pogués expressar les seves idees sense temor a ser titllat de res.
Per acabar, he de dir que estic totalment en contra de l’opinió d’aquesta noia, i que crec que una de les coses que hem de començar per fer entre tots és “pedagogia de carrer”.
Marc Carbonell.
Primer de tot, vull tornar a felicitar els organitzadors del curs per la seva feina i per una iniciativa tan encertada.
La xerrada del dia 23 d'octubre em va semblar molt interessant, però voldria fer alguns comentaris al respecte. Els 3 ponents ens van explicar la seva història, cosa que em sembla evidentment enriquidora. Ara bé, quan va acabar la xerrada vaig tenir la sensasció de que, tot i l'interès dels temes que es van tractar, els casos exposats no eren representatius de la immigració que arriba a Catalunya. Vull dir, i espero que ningú entengui que amb això vull restar validesa al testimoni de les tres persones que van parlar, que tots tres van parlar d'una immigració que s'ha trobat amb barreres lingÜístiques, culturals, professionals i de ben segur de molts altres tipus, però que no es correspon amb la situació d'una gran massa de persones que emigren en condicions ben diferents. Estem parlant de persones que han tingut la sort d'emigrar com a elecció personal d'un model de vida (per estudiar una carrera o fer un postgrau), i que és cert que ho han fet amb la voluntat de prosperar i que s'han trobat amb barreres de vegades difícils de superar. Però crec que aquesta no és la situació de la majoria de persones que arriben a Catalunya o a Espanya,que en molts casos estan fugint litarlment de la misèra o de difucultats econòmiques importants (o fins i tot per motius polítics o conflictes armats), i que no emigren com a elecció, sinó com a única sortida per intentar sobreviure o aconseguir una vida "digna". Aquest tipus d'immigració (molt nombrosa), viscuda com a esdeveniment vital forçós i fins i tot traumàtic, no em va semblar representada pels tres ponents. Tot i així vull deixar clar que les seves històries em van semblar igualment enriquidores, i agraeixo l'esforç que van fer per itentar plasmar en 20 minuts de ponència la seva història i la situació de la immigració procedent dels seus països d'origen. Però vaig trobar a faltar una vessant molt important (segurament fins i tot majoritària) de la immigració que estem rebent. La reflexió que en faig és que segurament aquestes altres persones de les que parlo, que sovint són, en termes legals i de poblacions, invisibles o fins i tot inexistents, rarament tindran accés a explicar les seves històries en una facultat davant 300 persones. Agraeixo igualment que els que sí en tenen l'oportunitat facin seu aquest deure i dediquin temps i esforços a "creuar fronteres" en xerrades com la del dia 23.
En un altre ordre de coses, voldria comentar breument la ja molt comentada intervenció de la noia que va parlar de les places de les guarderies. La veritat és que després de sentir el que deia, em va semblar que s'havia equivocat de lloc. No sé quines són les conclusions que espera extreure d'aquest curs i no sé des de quin punt de vista es va mirar la conferència, però em va fer molta llàstima (i vaig sentir vergonya aliena) veure com els arguments simplistes i reaccionaris que sovint ens intenta vendre la dreta són adoptats per persones joves i en principi intel•lectualment capaços. És una pena que encara hi hagi persones que veuen en la diferència una amenaça contra la que lluitar.
Podria extendre'm moltíssim en aquest punt. Intentaré no fer-ho. Però em sembla interessant remetre'm a les idees de Kant (que ja es va adonar que hi havia persones que tot i poder fer-ho es negaven a veure el món des d'una perspectiva racional) i de Rawls sobre la justícia, la validesa de les persones i de les idees (les primeres són totes vàlides, les segones poden ser-ho legalment però no sempre ho són morlament -per tant espero que aquesta noia no se senti atacada perquè no és això el que pretenc- ) i sobre l'equitat. Em sembla prou acurada la idea que la justícia no és la igualtat (de fet la diferència no és només respectable sinó una font de riquesa), sinó l'equitat, és a dir la igualtat d'oportunitats. Per això em sembla que aquesta noia, amb l'argument de les palces de les guarderies, no ha entès la diferència i no ha considerta l'equitat. Per a que persones amb situacions diferents i nivells econòmics diferents puguin tenir les mateixes oportunitats, potser l'Estat ha de prendre mesures. I això no és reprobable, sinó tot el contrari. De fet és en aquest principi de l'equitat en què es basen les polítiques socials dels països del 1er món, i em sembla increïble que algú li retregui a l'Estat el fet d'encaminar-se cap a la justícia social.
Esther Gil (4rt de Medicina)
Buenas,
1º Hablo en castellano porque, que yo sepa, estoy en España. El que diga que Cataluña es un país es un gran inculto porque eso es un hecho objetivo y no subjetivo. Me parece increíble además que el comentario me venga de una persona que no sabe ni escribir bien el catalán. Por cierto, llevo aquí desde que nací, soy catalana. Hablo y escribo el catalán perfectamente y lo hago cuando me da la gana. Ah, y si eres tan tolerante con la immigración y la interculturalidad y bla bla bla... no debería de importarte que hable en castellano. Si te importa, no eres consecuente para nada. Así que, replantéatelo.
2º No entiendo tanto revuelo cuando mis comentarios fueron: igualdad de condiciones (no favoritismos hacia ningún lado) y un poco de integración también por su parte. Me parece que es lo que al final quiere todo el mundo y que no entra conflicto con lo que piensa la mayoría, pero bueno.
3º De la igualdad de condiciones en ningún momento les hecho la culpa a ellos. Sé que el problema viene de arriba. Lo de las guarderías sólo fue un ejemplo de tantos. Creo que no es ninguna locura decir que en vez de reservar plazas para un x tipo de gente la solución equitativa real sería aumentar el número de plazas de forma que todo el mundo tuviera la misma opción a conseguirlas. Eso es igualdad y no lo anterior. Igualmente, repito, no deja de ser un ejemplo.
4º Un immigrante es immigrante y no catalán. Dejemos de cambiar las cosas porque suenen más bonitas. Lo que no puede ser es lo que pasa con la mayoría de immigrantes: son immigrantes para lo que les interesa y catalanes cuando les interesa.
5º Me parece impepinable la actitud que tomó la gente respecto a mis comentarios. Quiero dejar algo claro: yo soy intolerante y lo acepto y es muy malo; ahora bien, ir de tolerante y no serlo es peor. Simepre pasa lo mismo, los que van más de tolerantes luego son los que menos lo son, ¿es sólo una percepción mia o está demostrado?
Gracias,
Nuria
Sóc l'anna baró.
En primer lloc, felicitar una altra vegada als organitzadors de la ponència perquè va tornar a ser un autèntic èxit, sobretot el debat final en el que es van mostrar els diferents punts de vista que teníem els participants.
Els 3 ponents ens van explicar la seva lluita constant i algunes anècdotes viscudes.
Com molts dels participants, crec que és vital que nosaltres "intentem" entendre i RESPECTAR la seva cultura i la seva tradició sense perdre el nostre afany i sentiment cultural. Només d'aquesta manera es pot aconseguir un enteniment mutu.
tothom es mereix el mateix tracte i les mateixes oportunitats, siguin o no immigrant.
Per últim, em van sorprendre les nombroses dificultats que van tenir els ponents per "adaptar-se" en la nostra societat (en la llengua, alhora de buscar un treball, el tracte amb les persones del païs...). Hem de pensar que aquesta gent no marxa del païs perquè en té ganes o com un caprici, sinó que busquen una oportunitat i a poder ser millors condicions. Tots nosaltres també faríem el mateix si se'ns presentés aquesta oportunitat.
Fins la propera xarrada!
Bé, salutacions a tothom.
Sóc Ivo Vives i, francament, he de dir que la xarrada no em va motivar massa.
Molts dels temes que es van tractar són els mateixos de sempre i crec que es van aportar molt poques coses noves. Malgrat això, em va semblar bastant interessant l'experiència de Mohamed, tot i no compartir algun dels seus punts de vista.
Si bé és cert que el col·lectiu immigrant té problemes d'integració i moltes voltes de rebuig frontal, passa el mateix amb molts altres col·lectius minoritaris. I tots aquests grups tenen un denominador comú, que no és el fet d'immigrar, sinó la manca de recursos, la manca de capital. Tots els alemans, inglesos... que traslladen la seua residència a Benidorm són també immigrants, però no sofreixen aquest rebuig sistemàtic per part de gran part de la societat. Aquests tenen calés per poder gastar-se'ls.
Amb el tema de la immigració, és absolutament indispensable un canvi de consciència a nivell del poble, i no veure la immigració com un problema sinó com una oportunitat.
Res més, fins la pròxima.
Salut i cooperació
hola!!
de moment només vull esposar qüestions o pensaments que m'han sorgit al llegir els comentaris.
L'Edurne Sarrate diu que no creu que cap dels ponents vingués aquí per necessitat econòmica, però la tercera ponent era psicòloga i va estar 4 anys fent de dona de fer feines, i que jo sàpiga hom no sol anar-se'n del seu país per dur a terme la vocació de netejar la casa als q tenen més pasta que tu. Potser no va arribar en patera, però no crec q visqués una posició còmoda, la veritat.
La Irene estudiant d'infermeria diu que s'està intentant evitar que no es concetri un tipus d'alumne a les escoles, i això és una informació errònia. Perquè ens intenten vendre la moto, però la realitat és que les places a les escoles públiques van per punts i tal, i que només pots escollir l'escola del teu barri. I les persones d'orígen més enllà de les nostres fronteres solen viure en determinats barris. D'altra banda si hi ha un "cupo" de places reservades a immigrants (desconec si és cert o no), vol dir que s'ha de fer front a aquesta nova situació amb lleis, pq el sentit comú (que tothom tingui els mateixos drets) falla, es protegeix al que es quedaria exclòs. Tan de bo no s'haguessin de prendre mesures com aquesta però sospito que estem lluny d'això.
Per la Núria, simplement perquè té les opinions més diverses (almenys de cara el públic) que les de la resta tinc unes preguntes:
Quan (per a tu)un immigrant deixa de ser immigrant, per ser algú del país on viu però d'orígen diferent?Els fills d'un immigrant nascuts al país d'acollida són per a tu també immigrants?Si tu marxessis a treballar a Holanda, per exemple!,fas la teva vida allà i tal, creus q et sentiràs sempre de fora? No arriba un dia que ja et sents d'allà i que t'agradaria que aquest sentiment fos recíproc amb els seus habitants?
Moltes gràcies.
Diana
pd: felicitar sobretot a la primera ponent, va fer una exposició molt clara i amena i profitosa!
Bones Núria! (noia de rosa)
Per a mi parla l'idioma que vulguis, que aquest tema donaria per un altre debat.
Crec que tens la raó amb alguna cosa de les que dius. Després del teu comentari es va muntar com una mena de "combat d'aplaudiments" força impropi d'un debat totalment respectuós, encara que potser hi tenia a veure el to de veu en la teva intervenció.
Et volia comentar també que jo, personalment, no faig el pas de immigrant a "autòcton" per el nº d'anys que porta viscut, ni pel color de la pell ni per cap altre factor de l'estil, ja que conec a negres que parlen millor el català i ballen millor sardanes que jo mateix, que em considero català "de pura sepa" i en el fons, ells potser ho són més. Per altra banda veig gent com tu que tot i portar tota la vida aquí segueixen sense utilitzar el català i sense "adaptar-se" al lloc on viuen (independentment de la nomenclatura que li donis)
En tot cas, no sé si t'has sentit mai marginada per cap grup o persona. En cas que si, suposo que entendràs que tots volem la integració i es necessiten les dues parts. El marginat (no automarginat) vol integrar-se, per definició.
Apa doncs, et desitjo pau i tranquilitat!
Saludos compañeros!!! la verdad es que al principio era un poco reacio a estas charlas, que siempre me da sensación de que tienen un trasfondo político que al final todos los oradores te quiere llevar a su terreno y al final no sacas nada en claro...pero gratamente estaba equivocado!! La primera charla me parecio muy interesante pero entraron en unos temas mas tecnicos medicos que todavía no entiendo y eso me dificulto el disfrutarla por completo, en cambio la ultima exposición me parecio facinante y una oportunidad que no muchas personas pueden presenciar en el dia a dia...a si que espero que siga en esta linea y que se nos muestren cosas que no vemos o que hay una benda que nos lo impide!!! Felicidades a los organizadores y a seguir...que vaya todo muy bien
Hola a todos:
Primero dar las gracias a las tres personas que se ofrecieron para explicarnos su vida en relación con la inmigración. Ya he visto que hay diferentes opiniones pero yo credría destacar sobre todo lo que dijo una chica sobre las guarderías. A mi me parece bien que se les de ayuda a los inmigrantes para poder recibir una escolarización. Lo que no veo bien, por que se ha dado en un caso que conozco, es que se les pague los uniformes, los libros, el material a todos los que sean de fuera cuando en el mismo sitio, la gente que no es inmigrante y también necesita ayuda, no la puede recibir, y tienen que pagar cosas que les cuesta su esfuerzo. Pero quiero destacar que eso no es un problema de la inmigración, sino del gobierno que ha querido que fuera así, es decir, han querido ofrecer esta ayuda. Los inmigrantes en ningún caso son culpables de esto, sino que la decisión viene tomada desde aquí. Pienso que no hay que despreciarlos por que se les den facilidades y a nosotros no. Si acaso, se tendría que pedir ayuda.
Lara Colomé Ceballos
A mi, personalment, aquesta xerrada no m'ha agradat especialment i m'explicaré. Crec que la xerrada en si va estar bé, però al debat de llavors i al d'ara, s'està fent un rebombori innecessari al voltant de la intervenció de la Núria (la famosa noia de fucsia). Tots els que estàvem a la xerrada tenim edat suficient com per a tenir adquirits els valors de "respecte" i "educació" i va ser al·lucinant veure com tan prompte una persona que pensava diferent del que deia la majoria (i dic deia, perquè hi ha gent que de boca en té molta però que a l'hora de demostrar les coses falla) donava la seva opinió en veu alta, tothom se li va llençar al coll, directament a la jugular sense ni tant sols reflexionar una mica abans. Crec sincerament que a la sala hi havia gent que pensava com la Núria i no va tindre valor de dir-ho en veu alta. Jo no estic ni a favor ni en contra amb el que ella va dir, es podria dir que tinc una opinió central, però crec que és "treure les coses de mare" donar-li tanta importància al que ella va dir (al contingut) i no tenir suficient empatia com per a posar-se al seu lloc i imaginar com es va poder sentir d'atacada en aquell moment, quan tothom li va saltar al coll simplement per dir el que pensava. Per acabar, voldria dir que crec que en la qüestió de immigració fa falta molta tolerància i respecte tant de cara a la gent que arriba de fora com de cara a la gent que viu al país. Amb un consens entre tots podrem arribar a una solució adequada.
Salutacions
Des del meu punt de vista, molts dels immigrants són gent admirable pel fet que tots ells han hagut d'abandonar els seus països com també a les seves famílies.
Per a ells deu ser força difícil emprendre el viatge (sobretot per aquells que fins i tot són capaços de jugar-se la vida en una pastera per tal de poder alimentar els seus). A aquesta gent només els fa falta que al arribar al país extranger, la gent autòctona els tracti com a ciutadans de segona, com si ells no mereixessin els mateixos drets que qualsevol altre home. Però clar, molts defensaran que la immigració comporta problemes com ara la delinqüència, no obstant, s'ha d'entendre que això succeeixi (que no vol dir permetre-ho) ja que qualsevol intentaria fer-ho si és la manera de poder permetre que els seus familiars puguin viure.
Encara que sigui difícil, hauríem de ser més tolerants, no només en el àmbit de la cultura, sinó més aviat en acceptar que els immigrants puguin conviure amb nosaltres perquè nosaltres els hi oferim una millor qualitat de vida.
Llorenç Miravitllas Mas
L'última xerrada va estar molt bé, les anècdotes dels 3 ponents van ser molt interessants, però des del meu punt de vista va faltar més estona de debat... almenys a mi no m'hagués importat seguir!
Enhorabona als organitzadors, està anant tot molt bé!
Laura Company Ardila
Hola a tots!
Primer de tot dir que la xerrada de “Creuant fronteres” em va semblar força interessant i felicitar els organitzadors per haver escollit uns ponents amb experiències tan interessants. Personalment em va cridar l’atenció la infermera d’origen xinés, em va semblar un exemple d’esforç, de valentia i de com una persona nascuda en un altre país es pot acabar adaptant perfectament.
Crec que la xerrada va servir per analitzar el tema de la immigració des de punts de vista molt diferents, per posar-nos en la pell d’aquestes persones que ho deixen tot al seu país per una nova oportunitat i per reflexionar sobre els canvis que està produint aquest fenomen en la nostra societat.
Malgrat que és un tema complicat, i que les opinions que genera són molt diverses, com varem poder comprovar, cal que tots plegats obrim una mica més la ment i sobretot que no tanquem les portes a ningú, a nosaltres no ens agradaria que ens ho fessin.
Bé, fins la pròxima!
Pia Español Lloret.
va ser una xerrada realment interessant per entendre les dificultat dels immigrants per integrar-se al país i per ser reconeguts com el que són.
i amés a més molt amena i divertida.
Pese a que ya hace días del debate, me gustaría dejar claro una serie de aspectos que por falta de tiempo no pudimos tratar durante el debate.
Yo soy el primero que le gustaría tener una mezquita en Barcelona comparable a las de Damasco o Istambul, pero no bajo la financiación de Arabia Saudí, que difunde su visión restrictiva del Islam.
Respecto a las "plazas reservadas" en guarderías, no creo que sea el origen del niño/a lo que determine que le den la plaza, sino que se debe a la situación social de dichas familias. Igualmente, respecto a las palabras del Sr. M. Shaib en referencia a la necesidad de crear plazas suficientes para todos los niños, considero de un alto grado de hipocresía decir eso cuando el PSC, partido por el que es diputat, apoya los presupuestos de ZP que privan a Catalunya de una financiación que permita crear esas plazas.
Para finalizar, solo dar un toque de atención a todos aquellos fariseos que por callar la opinión de una persona con abucheos se creen más demócratas o "progres".
La xerrada "Creuant fronteres" em va sorprendre gratament, ja que vaig trobar que els 3 ponents eren molt representatius de la inmigració que ha rebut Espanya en els últims anys. A més, la eloquència amb la qual s'expressaven va permetre que no perdessim el fil de la ponència.
La dona xinesa, especialment, la vaig trobar molt acertada al tractar varis aspectes com ara la seva desmitificació de la seva comunitat, el procés que segueixen una vegada han arribat aqui, el que els porta a reduir el seu àmbit laboral i social als companys i coneguts de parla xinesa... També s'ha de valorar l'esforç d'integració amb la parla del català.
El debat final va suscitar la polèmica merescuda a un tema d'aquest calibre. Podem estar menys o més d'acord en el fet del cupó de places a guarderies per a l'inmigració, l'ús de la sanitat desmesurada, com el fet que s'intercanviin les targetes sanitàries per poder ser atesos per un mal d'estòmac(comprovat, ja que treballo a urgències com administrativa)...
La xerrada de l'altre dia hem va semblar molt interassant. No estic d'acord amb el model d'interculturalitat proposat pel Sr. Shaib ja que sembla que les diferents cultures del món han d'acabar confluint ( a grosso modo) en una sola de mixta. Cada país, cada indret, té les seves característiques, la seva cultura, la seva forma d'entedre la vida, les seves creences...pens que és un greu error d'anar a un lloc i voler que els d'allí adoptin la cultura del que ve de fora, pens que l'han de respectar, però no veig per què s'ha de voler introduir la cultura d'un païs a una altre que no hi té res a veure. Bon exemple d'això és l'experiència que va explicar la primera ponent que s'ha adaptat perfectament a catalunya. Immigració sí, clar que sí, sempre serà una oportunitat per a conèixer,aprendre,crèixer...el problema ve quan un no accepta que el lloc on ha anat a parar per circumstàncies de la vida no és igual que el teu lloc d'origen.No entenc el per què d'una mesquita a Catalunya, igual que no entenc quina necessitat hi ha de iglèsia catòlica al marroc.Salut!
j
M'he equivocat i no he posat el nom...Sento tornar a penjar el missatge!
La xerrada de l'altre dia hem va semblar molt interassant. No estic d'acord amb el model d'interculturalitat proposat pel Sr. Shaib ja que sembla que les diferents cultures del món han d'acabar confluint ( a grosso modo) en una sola de mixta. Cada país, cada indret, té les seves característiques, la seva cultura, la seva forma d'entedre la vida, les seves creences...pens que és un greu error d'anar a un lloc i voler que els d'allí adoptin la cultura del que ve de fora, pens que l'han de respectar, però no veig per què s'ha de voler introduir la cultura d'un païs a una altre que no hi té res a veure. Bon exemple d'això és l'experiència que va explicar la primera ponent que s'ha adaptat perfectament a catalunya. Immigració sí, clar que sí, sempre serà una oportunitat per a conèixer,aprendre,crèixer...el problema ve quan un no accepta que el lloc on ha anat a parar per circumstàncies de la vida no és igual que el teu lloc d'origen.No entenc el per què d'una mesquita a Catalunya, igual que no entenc quina necessitat hi ha de iglèsia catòlica al marroc.Salut!
Rosa Barceló
Hola!
Personalment, em va agradar molt la primera exposició de la senyora xinesa, em va semblar molt interessant i un clar exemple d'integració.
Tot i així, és veritat que tots tres ponents pertanyien a un nivell econòmic acomodat i no representaven a la majoria d'immigrants que arriben aquí, que són summament pobres.
D'altra banda, el debat em sembla molt interessant i és clar que falta temps per a ell, però és que sent tantíssima gent, és difícil debatre.
Així doncs, felicitats novament a la organització i fins la pròxima!
Nuria de la Torre
Crec que entre tots heu dit moltes coses que són bastant veritat. la núria, la noia de rosa, té raó quan diu que els pitjors intolerants són els que van de tolerants.
crec que la majoria de la gent que hi havia allà no s'ha plantejat realment què enten per immigració i per integració. normalment parlem per parlar, sense dir el que realment sentim (o bé perquè no ho volem dir o bé perquè no ho sabem).
Jo he conegut a molts immigrants (i no immigrants) que no es sentien gens bé amb el tractament que rebien de la resta de la gent. és que de fet no cal venir de fora per ser un "desintegrat".
Crec que la gent tendeix a generalitzar, a fer tòpics sobre les coses que no sempre són reals. no hi ha només un immigrant, ni només una situació, ni només una solució.
S'ha de tenir en compte que moltes vegades és tan difícil per l'immigrant com per la gent d'aquí que el vol acollir. normalment hi ha una barrera d'idioma, i no és fàcil entendre a algú que no parla com tu. sembla intolerant, però és la veritat. per més que hi facis, hi ha coses que costen molt d'esforç, i que ha de començar sortint d'ells mateixos.
no sé ben bé què pensar sobre tot això. Crec que tots hauríem de parlar i debatre menys i fer més.
Clara Matas Nadal
Hola a tots! Primer de tot dir que una vegada més hem pogut disfrutar d'una conferència molt interessant. El que destacaría és el fet de que s'hagi parlat de l'immigració des del punt de vista de l'immigrant, explicant la seva pròpia experiència,ja que normalment es parla de l'immigració d'una manera més teòrica i des del punt de vista de gent d'aquí. Va ser interessant poder conèixer l'experiència de tres persones amb procedència i situació molt diferents, però que al cap i a la fi es varen trobar amb la mateixa dificultat; la de partir del teu lloc d'origen i arribar a un lloc nou totalment diferent on has de començar de nou.
Pel que fa al tema de la interculturalitat, que està generant tant de debat, opino que és més senzill i natural del que s'està dient. Aquest model aspira a una societat en que les diferents cultures que conviven en un mateix lloc interaccionin i aprenguin unes de les altres, que no es tanqui cada una en ella mateixa. Això no vol dir que les noves cultures que aporten els immigrants substituexin a les ja existents, sinó que s'alimentin unes de les altres. Al cap i a la fi, les cultures pures no existeixen, totes han anat incorporant elements d'altres cultures, que és el que segurament les fa més riques a cadascuna d'elles. Gràcies.
Cristina Jaume Batle
Maria Benejam Fernández
Hola a tots.
Només volia expressar breument el meu agraïment per aquells que feu possible que aquestes xerrades es duguin a terme, ja que crec que suposen un enriquiment com a estudiants de medicina i també com a persones.
Centrant-me en la xerrada "creuant fronteres", m'aradaria dir que em va fer obrir els ulls i reflexionar sobre el tema, tan present avui en dia en les nostres societats, que és la immigració. Els ponents van mostrar tres punts de vista, tres vivències diferents però amb moltes coses en comú, com són la dificultat d'haver de marxar del teu lloc d'origen per "iniciar una nova vida" en un lloc nou. Vaig estar pensant en la dificultat que em suposaria allunyar-me del meu lloc d'origen per raons tan dures com les que viuen moltes persones a les quals anomenem immigrants (però que tal com van exposar els ponents no haurien de ser anomenats així, ja que un immigrant és aquell que simplement marxa, i que només ho és en el procés de migració)i em va semblar que és una situació gens desitjable. Admiro la força i l'empenta que, per mi, caracteritza tan als ponents com a tots aquells que s'han trobat mai en aquesta situació, tot i que comprenc que la complexitat del tema és gran i és difícil de resoldre. Espero que en un futur proper sigui possible tenir una societat més oberta, més comprensiva que permeti l'interacció de cultures sense cap mena de problema.
Hola a tota la gent
Com a comenari de la ponència de l'altre dia, dir que em agradar i que com sempre la vaig trobar interessant, però també he de dir, que no vaig trobar molt encertada la tria dels ponents, més que res, que si es parla d'inmigració, no trobo que una dóna que va marxar del seu pais per fer la carrera i que després va instal·lar-se a viure aquí per qüestions sentimentals, sigui un exemple de la gent que inmigra al nostre pais. Només puc queixar-me d'això, de que no els vaig trobar una mostra gaire representativa de la població inmigrant (encara que també entenc que per fer una tertúlia i parlar davant de tantes persones, cal tenir una mica de "tablas" doncs no tothom pot parlar en públic expossant les seves vivències sense que aiò el suposi un tràngol). A més. també volia fer referència a que ja que parlem tant de tolerància i comprensió, hauriem de predicar tots amb l'exemple i deixar que la gent opini i digui la seva amb tota llibertat i respecte, no pel simple fet de no pensar com nosaltres em de criticar la seva postura i més sense deixar que l'altre persona ho argumentés.
Dit això, estic desitjant saber de què anirà la pròxima xerrada, doncs segurament serà tan interessant com les xerrades de fins ara
Fins la pròxima
Lídia Martínez Fijo
La charla estuvo muy bien pero a mi parecer los tres ponentes no eran representativos de la inmigración en masa que sufre nuestro país actualmente. En las tres exposiciones se explicaban las barreras lingüísticas, socioculturales.. que se habían encontrado al llegar a Cataluña para estudiar o hacer masters; la inmigración actual viene huyendo literalmente de su país para poder sobrevivir y en la mayoría de ocasiones ni se replantean retomar sus estudios ni su nivel de vida anterior.
Nuria Salgado Borrego (4t de medicina)
Hola,
Des del meu punt de vista, una part del problema per a la integració dels immigrants és la falta d'interès per aquesta interès d'una part de la societat, tant autòctons com immigrants. Tots hem de fer un esforç per comprendre, que no vol dir adoptar, les cultures diferents a la nostra. Només amb coneixement es pot aconseguir una societat on totes les cultures puguin conviure sense discriminacions.
Maria Cabrer Vidal
Cristina Manzano
Em va semblar molt interessant aquesta xerrada perquè vam poder compartir les experiències que van passar aquestes persones en arribar al nostre país i amb les dificultats que es van trobar. Tots ens podiem imaginar aquestes dificultats, però sona mes dur en sentir-ho d'una persona que ho ha patit.
Crec que aquests problemes que es pateixen amb la emigracio a un nou país, amb una nova cultura, no són problemes que es puguin resoldre des del govern amb simples lleis. Aquests temes haurien de comportar una reflexió per part de la poblacio,i una ajuda a aquestes persones a integrar-se i sentir-se com qualsevol altre habitant d'aquí, ja que una persona que porta tota la vida vivint a Barcelona només pel simple fet d'haver nascut en un altre lloc té tot el dret a sentir-se català igual que qualsevol altre.
Felicitar als organitzadors de les xerrades, ja que va ser molt amena i interessant
La xerrada em va semblar molt interessant altre cop, com la primera.
Sentir el testimoni en primera persona dels propis immgrants et fa posar una mica més a la seva pell. Jo crec que poc a poc tots anem sent més coscients d'aquesta situació de "creuar fronteres", però també es cert que encara falta integració, encar falta per arribar a l'interculturalisme d'Estats Units, per exemple.
Laura
Hola a todos.
Espero no repetir lo que han dicho mis compañeros, aunque lo veo dificil ya que hay tantos que al final casi todos parecen iguales.
Lo primero que me gustaria decir es, que de los tres ponentes la que más me gustó fué la primera (siento no poder acordarme de su nombre, pero es que soy malísima recordando nombres), ya que la vi con muchas ganas y fué la que más se trabajó su ponencia. Desde mi punto de vista fué la más interesante ya que nos despejó ciertas dudas sobre su cultura (como el por qué no van a hospitales, su hermetismo y lo hacen con sus muertos, ya que corren ciertas leyendas urbanas sobre este tema).
Respecto al tema de la inmigración, tenemos que recordar que una vez los españoles también fuimos inmigrantes y mostrar empatía con los que llegan, ya que no creo que sea plato de buen gusto marcharte de tu país dejando atrás a tu gente y tus costumbres para llegar a otro con tradiciones totalmente distintas. Se que sonará infantil pero como dicen en "el rey leon", "hakuna matata vive y deja vivir". Cada uno tiene derecho a ser libre siempre y cuando su libertad no perjudique la libertad de los demás.
Bueno espero haber aportado algo nuevo. Nos vemos en la proxima conferencia.
La conferència va ser molt interessant, però comparteixo la opinió d'alguns companys de que els ponents no eren els casos més representatius de la majoria de la immigració, exceptuant-ne la diversitat en els orígens.
Hi ha un tema que em crida l'atenció i crec que no se'n va parlar, i és la pròpia discriminació entre immigrants. Fa uns dies una amiga immigrant m'explicava diverses situacions no poc habituals, entre les quals va destacar el cas d'una noia pakistanesa que ja domina el català i castellà que no estava disposada a traduir unes frases a una nena petita pakistanesa de la seva escola que havia patit el mateix procés que ella però que encara no entenia res de l’idioma. Aquesta noia rebutjava el contacte amb gent de la mateixa procedència que ella...
Gràcies
Olga Belchí Guillamón
Hola!
El debat de l'altre dia em va motivar especialment per tenir membres de la meva família vivint fora i altres venint de fora, a més d'amics. Crec que anar a un païs totalment desconegut per una persona deu ser una experiència molt dura, tot i que inmensament enriquidora. I tothom pot participar a la seva manera, ajudant per exemple als que venen de fora en la mida dels nostres recursos. Ara bé, sempre és d'agraïr que la persona extrangera fagi esforços per integrase en la societat del païs que va a viure, sempre es fa molt més amè i simpàtic parlar amb algun immigrant que mostri interès per la teva cultura, igual que tu en pots tenir per la seva.
Vagi bé!
Hola a tots!
Jo també estic d'acord en que aquesta xerrada va ser un èxit, suposo que també perquè el tema; d'una manera o una altra, ens toca a tots. Vaig trobar les ponències molt interesants, sobretot la de la primera conferenciant que ho va fer molt amè i agradable.
Personalment crec que el tema de la integració dels immigrants és molt important, tant ells han de posar de la seva part, com nosaltres hem d'intentar facilitar la seva integració. A més hem de tenir en compte que la immigració és un fenòmen que ha existit des del principi dels temps, i que sens dubte ens enriqueix com a país i com a persones.
En resum valoro molt positivament la conferència de l'altre dia, i em quedo amb la frase:
"Qui de nosaltres no té algún familiar, més proper o més llunyà, que hagi emigrat?"
Crec que la resposta és ningú.
Buenas noches a todos!!
Soy Ana Triguero, estudiante de medicina.
Si soy realmente sincera, las vivencias que expusieron los ponentes me parecieron muy interesantes y creo que es esencial conocerlas para poder labrar una opinión sólida sobre el tema de la inmigración pero, supongo que como mucha otra gente, hemos escuchado, presenciado o intervenido en decenas de debates sobre este tema y, lamentablemente, nunca se llegan a dar soluciones viables para motivar la convivencia entre diferentes culturas.
Creo que haría falta profundizar sobre el tema desde un punto de vista más fijado en el día a día, en los barrios con porcentajes altos de inmigración, donde realmente se aprecia el origen de esta intolerancia.
Aprovecho este comentario para felicitar a los organizadores de las conferencias y, ya que no opiné sobre la conferencia pasada, remarcar que me pareció fascinante.
Hola a tots!
Em dic Yáiza Rovira i sóc alumna de 2n de Medicina. Vaig trobar molt interessants els testimonis que van donar els ponents convidats, malgrat el que ja s'ha dit, que no acostumen a coincidir amb el perfil típic d'immigrant que tots tenim més o menys al cap. De totes maneres, són gent que dins del "col·lectiu" immigrant, s'han fet un lloc en la nostra societat, en moviments socials, o fins i tot en ajuntaments. De manera que també ens poden oferir un interessant punt de vista, o una visió més amplia de la seva situació, que no ens podria donar l'immigrant acabat d'arribar en una pastera.
Em va interessar especialment el tema dels models socials de la immigració: l'assimilació, la multiculturalitat (de la que més havia sentit a parlar jo fins ara>) i la interculturalitat. Es va apuntar a que era aquesta darrera la més adequada: formar una nova cultura comú en base a les cultures en contacte. De fet... no és això el que em fet amb la cultura nort-americana? Tot i que no són els ciutadans d'EEUU els que predominen en la nostra immigració, hem adaptat un munt de coses de la seva cultura a la nostra: vocabulari, menjars, música, costums... Perquè no ho podem fer amb la cultura que està ben viva a l'altra banda del carrer? Dic això, i no sé si em contradic, perquè jo sóc de les que arrufa el nas quan sent "globalització" i és que m'entesto en defensar i mirar de fer sobreviure la cultura catalana. Serà que estem en perill d'"Assimilar" altres cultures i oblidar-nos de la nostra?
Deixant aquest tema a part, volia parlar també de la situació que es viu a la meva ciutat, Rubí. Potser recordeu que una de les ponents va referir a que havia treballat al nostre ajuntament. Rubí com ha ciutat industrial que és, ha rebut sempre molta immigració. Primer la del sud d'Espanya, després la magrebí, la xinesa i la sudamericana. No sé exactament com va anar, fa anys (potser 20) es va construir un barri nou als afores de Rubí, que es diu El Pinar. Aquest barri està a uns 2 o 3km del centre, i entremig només hi ha polígons industrials. A peu, és una bona passejada per carretera, i l'únic transport públic és un autobús que circula cada mitja hora (o cada hora els festius). El 95% de la població de El Pinar és d'origen marroquí. L'altre 5% està composat per llatins i gitanos. Són comptats els espanyols d'"origen". L'aïllament en que viuen, sobretot les dones i els nens, és força impactant. No surten del barri per a res que no sigui anar a l'escola o a comprar (òbviament, les dones mai en surten soles!). Pretendre que s'integrin és impensable si ho deixem de la seva mà. Conec gent que fa veritables esforços per entrar al barri, organitzar cursos de català o de castellà per a les dones, fer esplai per els nens, etc. Així que hi ha projectes, i hi ha gent amb ganes de dur-los a terme. Només falta una mica més d'implicació per part de tots!
Vinga doncs, ens trobem a la pròxima xerrada, d'aquí una setmaneta!
Yáiza Rovira Vallès
para mi se trató de un verdadero éxito de charla; 3 perspectivas, 3 personas totalmente distintas, 3 culturas divergentes con mucho en común.
yo creo que la interculturalidad es totalmente posible hoy en día; no quiero decir que este hecho sea fácil..pero acaso puede ocasionar tantos problemas convivir con gente que tenga unas raíces distintas? a mi parecer todo es cuestión de respeto,de tolerancia, de comprensión...de esfuerzo y de cooperación común.
me encantó ver como una persona de una cultura tan radicalmente distinta como es la china, pueda hablar tan correctamente el castellano y el catalán. siempre lo he supuesto un reto muy difícil de conseguir, puesto que yo he intentado aprender chino...
maria pizarro echegoyen
Hola!
Me gustaría decir, antes que nada, que para poder opinar objetivamente sobre la inmigración HAY QUE PONERSE EN EL LUGAR DE LA PERSONA.
Las personas que amablemente nos hablaron en la charla ya tienen “la vida resuelta”. Han sufrido lo suyo y les ha costado mucho llegar al lugar donde están.
No obstante, yo quiero mencionar a aquellos inmigrantes que no saben nadar y se montan en una “barquita” sin saber si llegarán o no... Una persona que haga eso tiene que estar MUY DESESPERADA. Me parece muy mal que algunas personas desprecien a esta gente.
Un inmigrante no viene para ser maltratado, viene buscando una vida digna y ya no sólo para él, sino también para los suyos.
Yo invito a una reflexión, pónganse en el lugar del otro.
Elena Pérez Concepción
En primer lloc, crec que el que hauríem d'intentar arribar a un respecte entre cultures, i sobretot a una adaptació per part de tothom. No em sembla just que cap persona es quedi sense plaça de guarderia, per exemple, pel simple fet de ser immigrant, o de la mateixa manera pel fet de NO ser immigrant i tenir potser els mateixos recursos que un d'aquests. Per tant, on crec que han d'anar dirigides les queixes i les peticions de millora és a les autoritats competents, és a dir, als polítics i als responsables de governació i polítiques socials, ja que pot ser la millor manera d'evitar greujes comparatius i malsentesos.
Per sobre de tot, crec que hem d'intentar entendre'ns i no arribar mai a la violència física o verbal, ni a les faltes de respecte amb persones com nosaltres, només pel fet de tenir un carnet on diu que són de l'altra banda d'una frontera, que en la majoria dels casos és política. Si compartim idees i tots les escoltem de manera receptiva, en podem aprendre. Totes dues parts.
Pel que fa la xerrada, un èxit, tot i que potser en algun moment tot sonava massa "utòpic", però els testimonis van aportar una informació i unes vivències molt interessants.
La immigració... realment un tema molt complicat i complex. A favor o en contra? Mai sabria que dir.
Per una banda crec que és una riquesa per a la nostra cultura, no ens hem de tancar en banda i lligar-nos completament als nostres costums, hem de ser capaços de mirar més enllà i veure que tothom te dret a tenir la seva identitat cultural i acceptar-la. No crec que ni nosaltres haguem d'impossar la nostra perquè estem al "nostre" país (ho posso entre cometes perquè quan un immigrant passa a viure aquí, crec que aquest país que és la seva llar també el pren com a seu), ni que ells hagin d'impossar la seva voluntat. Hem de ser capaços de conviure els uns amb els altres.
Per una altra banda també puc arribar a entendre, però no compartir, l'efecte de rebuig que manifesten algunes persones.`No estic parlant de xenofobia, fet que mai entendré, sinò d'un rebuig per assumptes com l'ocupació del treball, el vandalisme (encara que és injust atribuir-ho només a immigrants quan sabem que els espanyols són els primers en cometre delictes) o d'altres tòpics relacionats amb la gent provinent de l'extranger.
Solucions? De moment cap. Simplement acceptar que som un país multicultural, fet que ens fa més rics i amb capacitat d'entendre altres cultures.
Hola!
Una xerrada molt interesant, però ens dona un punt de vista que no s'aproxima a la realitat.
Totes les i el ponent de la xerrada són persones que han vingut aquí tenint ja uns estudis, o a la primera ona d'immigració, i no crec que ni tan sols ells puguin explicar com se senten.
No han vingut mai en patera, ni han hagut de dormir al carrer al bell mig de l'hivern.
Ells poden sentir-se afectats pel racisme, però no hauran patit ni la meitat que algú que ve al nostre pais en busca d'una vida millor, perquè al seu s'està morint de gana.
Tots ells eren immigrants "d'alt standing"
Per altra banda, continuo pensant com abans; no sóc jo qui puc fer que ells s'integrin. Està clar que per la seva integració jo he de donar tot el que pugui, però un cop ho he donat, què més puc fer? Necessito que l'immigrant es vulgui integrar i sigui capaç de compartir la seva cultura, i adaptar-se a la nostra. No pot pretendre vivint exactament com fins ho havia fet i voler integrar-se. I si aquests dos requisits es compleixen, jo dono i ells dones, ja ho tenim tot resolt.
Però tenim un problema! No tots els immigrants estan disposats a fer aquest pas, ni tots els autòctons pretenen compartir.
La qual cosa provoca que es formin guetos, que molts immigrants se sentin marginats, que cada cop es parli menys la nostra llengua.
Necessitem un equilibri que és fràgil i difícil de trobar, i que només trobarem quan TOTS estiguem disposats a cedir.
Espero veure'ns a la nostra xerrada, fins aviat!*
Carme Romagosa
Holaaaa a tots de nou,
el debat de l'altre dia va ser molt interessant, realment la convivencia entre cultures es realment complexa, i l'ermonia encara més, pero jo crec que amb respecte mutu res es impossible,
a mes el debat va estar realmen be, em va faltar mitja horeta mes, i hagues estat perfecta
Silvia Nuevo Casals
Hola a tothom!
Perdoneu que em repeteixi felicitant de nou als coordinadors, pero realment estant fent una feina admirable!
Només volia fer fer incís en d´un dels comentaris que va fer la Sra. Tai Mohoi Ho Wong que em va sobtar moltíssim sobre els xocs culturals, és el fet que es veies reflectit el tipus de societat en un fet quotidià com la forma de menjar, em refereixo a que els xinesos, com molt bé ella va apuntar, mengen de forma colectiva picant una mica d´aqui i d´alla amb unes grans fonts al centre de la taula en consonància amb el seu socialisme, per això a la Sra. Tai es va sorprendre en veure que aqui la gent menjava amb plats individuals per a cadascú (degut a la nostra societat més individualista).
No és curiós fins a quin punt es veu reflectit el sistema?
Hola a tots!
Primerament, felicitar els organitzadors i els ponents que van assistir a la xerrada perquè realment va estar molt bé.
Llegint els missatges t'adones que, tal i com la majoria de la gent va dient, és molt difícil posar-se a la pell de l'altra persona.. Penso que la interculturalitat és necessària per enriquir-nos i evolucionar com a persones. El respecte ha de ser mutuo i si en una simple xerrada ja no ho demostrem no vull arribar a pensar que passarà fora al carrer..
Tot i així, tenim la sort de viure "bastant bé" i tenir l'oportunitat d'ajudar als altres encara que sigui amb un granet de sorra. Perquè, granet a granet podem aconseguir molt ja sigui per l'immigrant com per nosaltres mateixos!
Vinga, fins la pròxima!:)
Laura Soldevila, 4t medicina
Em dic Sara Fernández Planas hi vaig assistir a la xerrada sobre creuant fronteres.
La xerrada en si va ser d'un interés espectacular, però per sobre de tot el què més em va cridar la atenció va ser la manera del Sr. Mohammed Shaib, de remercar la incompatibilitat de ser antiraciste i voler una societat multicultural.
Realment estic d'acord que sense deixar de banda les nostres cultures entre tots els que convivim en un mateix barri, un mateix poble o un mateix païs hem de creear una cultura de tots.
Buenos días:
Primero de todo, y remarcando lo ya dicho por la mayoría de los asistentes, agradecer a los coordinadores su iniciativa y trabajo (realmente cosas así son las que forman la enseñanza universitaria)
Por otra banda, comentar que si bien estoy de acuerdo en que ponerse en el sitio del otro es complicado, se puede facilitar si lo miramos como algo propio y nuestro: ¿ quién no se ha sentido "diferente" cuando por motivos únicamente lúdicos o de aprendizaje y de forma transitoria, ha ido a otro país o cultura? Pues imaginemos esa situación y añadámosle permanencia y obligatoriedad.
Ayudar es más fácil de lo que pensamos y comienza con la sonrisa al vecino.
Buenos días,
Primero de todo, felicitar a los ponentes, y segundo apunto un par de opiniones:
1. Creo que no deberíamos hablar de intergración o adaptación; sino de respeto en la convivencia como cláusula intrínseca de la vida en sociedad (independientemente de la raza, etnia, creencia o clase social). Los valores universales son los que han de regir la convivencia, y las creencias, sentimientos, y religión deberían quedarse en el ámbito personal (a modo de decisión personal e inalienable de cada persona) y con derecho de manifestarse en el ámbito público (siempre que no entren en conflicto con la integridad o dignidad de el resto de individuos con quien se interacciona en la sociedad, sea cuál sea, en la que se viva.
2. Otro de los problemas que se comentaron en la charla fue el de los términos despectivos que se emplea para etiquetar a según que grupos de personas. En mi opinión, en la mayoría de los casos, lo que prima en estas segmentaciones no es la raza o religión, sinó el estatus económico de las personas. Me refiero pues que la diferencia entre inmigrante o extranjero que se emplea en muchos casos no depende del tipo inmigración (temporal o permanente que ya debería llamarse ciudadanía) sino de clase social a la que pertenezca el individuo (por ejemplo un marroquí de escasos recusros económicos es tildado a menudo de "moro", en cambio un dubaití con alto poder adquisitivo será tildado de "árabe" y aunque los dos se profesen de confesión islamista, el trato será diferente. Un mejicano pobre será llamado "sudaca" un mejicano propietario de campos de café será llamado "terrateniente". como éstos, muchos ejemplos, creo que ahí radica una parte importante del problema.
Atentamente,
Marta
Hola a tots!!!
Em costa molt definir la meva postura sobre la immigració, ja que per una banda la veig com a una optortunitat (tant per ells com per nosaltres) i, per l'altra, penso que en algunes coses tenen "privilegis" que gent d'aquí no té. Em vaig a explicar.
Per una part, ens podem plantejar: qui faria moltes de les feines de la construcció, de neteja i dels bars (per exemple)si no tinguéssim immigració? (ja que moltes d'aquestes feines estan mal vistes per gent d'aquí i no les vol fer). O també: No és ja prou trist haver de marxar del teu país i deixar part de la família allà, com perquè encara arribis en un lloc nou i la gent no et rebi bé?. O encara més: Si en el nostre país anés malament, però sabéssim que en un altre podríem aspirar a alguna cosa millor, no marxaríem?
Crec que són preguntes que donen a reflexionar.
Ara bé, per altra banda,també penso que en algunes coses podem arribar a ser una mica massa permisius amb la immigració, com per exemple, amb el tema de les escoles. A més: qui li fa gràcia que el seu fill a l'escola s'endarrereixi perquè els immigrants no segueixen? O, un altre exemple, a tothom li faria gràcia que totes les cases del voltant de la seva fòssin d'immigrants? Les respostes a aquestes dues últimes preguntes poden ser diverses, ara, crec que és al govern a qui li pertoca solucionar aquests problemes.
Penso que és un tema molt complicat i que sempre que es tracta dóna molt que parlar i mai s'arriba a una conclusió.
Finalment dir que cada immigrant és un món i no els podem posar tots en un mateix sac i tant recau en ells, crec jo, l'obligació d'integrar-se (sense mai, perdre les seves arrels i constums), com nosaltres el deure d'ajudar-los en aquesta integració.
Gràcies.
Sílvia Roig Bosch
Hola soy Andrés Barba Joaquín estudiante de Medicina.
En primer lugar me gustaría felicitar a los organizadores y a los ponentes por esta charla ya que en la situación actual nos puede ser útil entender las situaciones de aquellas personas que se ven obligadas a emigrar para poder dar una vida mejor a su familia como a ellos mismos.
Desde mi punto de vista, tanto aquellos que vienen como nosotros tenemos que participar en la integración de las personas que llegan a nuestro país, esto no significa que alguién tenga que perder sus origenes si no que puedan convivir diferentes culturas en un mismo territorio sin necesidad de discriminar ni formar guetos.
Me gustaría también hacer un comentario sin proposito de ofender a nadie ya que me sentí ofendido como español cuando se interrumpió a una chica por hacer un comentario que divergía del del resto de compañeros. En ese momento en mi opinión se perdió el sentido del debate y paso a ser simplemente una exposición a favor de las opiniones de los ponentes.
A part d'agrair l'estona que vam passar l'altre dia a organitzadors i ponents, voldria comentar un parell de coses.
En primer lloc crec que generalitzar sobre el tema de la immigració és lleugerament complicat perquè cada persona que decideix marxar de casa seva per a iniciar una nova vida en un lloc desconegut té una motius concrets i diferents dels de qualsevol altra persona. Així doncs, crec que el que s'hauria de fer abans de parlar és parar-nos a pensar sobre la situació personal de cadascú.
En segon lloc, també volia mencionar que m'agrada molt que es faci debat després de les xerrades, però com ha dit molta gent ja abans meu, sempre que es mantingui un cert ambient de respecte cap a la gent que parla, en tots els sentits. Cadascú és lliure de pensar el que vulgui però considero que hauria de saber expressar-ho adequadament abans de dir-ho en veu alta ja que sinó es pot ofendre a molta gent.
Moltes mercis i fins el proper dijous!
En primer lugar,quiero dar la enhorabuena a los organizadores por la acertada elección de los conferenciantes.Me pareció una buena forma de acercarnos a otras culturas, diferentes entre si y a la nuestra, que es el primer paso hacia la tolerancia.
En segundo lugar,y a modo de comentario personal,quiero dar mi opinión sobre un tema que resultó bastante polémico en el debate final.
Las personas que deciden abandonar su pais y afrontar una nueva vida en el nuestro,no deben ser recibidas con nuestros prejuicios.
Si de verdad creemos en la posibilidad de una sociedad multicultural basada en el respeto mutuo, es necesaria una previa discriminación positiva,es decir,ofrecer un trato preferencial en el acceso de ciertos servicios(como la educación o la sanidad)para facilitar la integración de estas personas y así, mejorar su calidad de vida.
Gràcies!
Hola!
Pel que fa al tema de delinqüència que veig que ha sortit uns quants cops en el debat, m'agradaria recordar un refrany castellà que diu que "unos tienen la fama y los otros cardan la lana".
Vaja, que els joves sonats que cremen "sense sostres" vius; o els homes que maltracten i maten les seves dones; i d'altres exemples que podríem posar, no acostumen a ser immigrants... "En todas partes cuecen habas", així que suposo que en tots els col·lectius hi trobem una mica de tot. Gent que va de bona fe, i gent que no.
Apali, fins dijous!
Yáiza Rovira Vallès
Hola, jo també volia deixar un comentari sobre la xerrada "creuant fronteres", tot i que ja s'han comentat moltes coses sobre aquest tema.
Vaig escoltar les tres històries i em van semblar representatives d'una part petita de la societat immigrant. Però què passa amb els que venen en pateres arriscant la seva vida? i les dones que venen enganyades per màfies i acaben en la prostitució? i què passa amb les persones que un cop aquí, segueixen vivint en la més estricta pobresa?
Crec que a ningú se li pot negar l'oportunitat de prosperar, ja sigui qui ve per estudiar, treballar o simplement per donar un futur millor als seus fills. Per això penso que s'ha de fer un esforç mutu, els autòctons hem de respectar la cultura dels qui venen i els nouvinguts acceptar que en el nou país on viuen hi ha una cultura diferent a la seva i unes lleis i uns drets que també han de respectar.
Finalment m'agradaria que hi hagués més temps per a fer el debat ja que em va semblar que moltes mans aixecades es van quedar sense poder expressar la seva opinió, segurament per falta de temps.
Cristina Lafuente
Hola a tots!
Em dic Cristina Capdet i faig 4rt de medicina. Primer de tot voldria felicitar als organitzadors i donar les gràcies als ponents que van assistir a la xerrada per explicar-nos les seves vivències i els seus punts de vista.
La ponent que em va agradar més va ser la Tai Mooi Ho Wong, ja que s'ho va preparar molt bé amb la presentació power point i ens va demostrar com una persona que té voluntat es pot integrar en una societat i cultura molt diferent a la pròpia. És clar que ha d'haver un esforç per ambdues parts, tant de l'inmigrant per integrar-se i demostrar interès per la nova cultura, com la societat del nou país en acceptar una persona amb cultura i idioma diferents i entendre-la.
En Mohammed Chaib va parlar d'un tema que molta gent oblida i és qué passa amb els fills nascuts aquí dels inmigrants. Ja que molta gent els tracta com a extrangers, quan realment són del mateix país, tot i perquè tenen característiques físiques o cultures o religions diferents.
El tema que es va tractar és molt interessant i molt delicat alhora. Però com molta gent ja ha dit, crec que a l'hora de fer el debat s'ha de pensar bé el que es diu perquè es pot ferir a altres persones amb segons quins comentaris.
Fins la pròxima xerrada!
Cristina
Sóc Joan Antoni Puigserver Rosselló. Estudiant de primer de Medicina al Clínic.
Penso que en aquesta xerrada va estar molt bé la intervenció de la infermera va ser molt correcta i a mi personalment em va agradar molt, perquè a part d'explicar el fet de fer d'infermera, també va incloure-hi experiències pròpies, com a persona que ha viscut en tants ambients diferents.
El senyor Mohammed Shaib, pel que fa a la seva experiència personal vaig trobar-la interessant perquè és la prova que amb esforç i insistència un pot arribar a aconseguir allò que realment vol, però penso que en la forma de xerrar i de ser a sobre la tarima, se li notava molt el fet de ser polític perquè tot eren molt bones paraules, però sovint és difícil dur-ho endavant sense un bon suport allà on aguantar totes les idees tan bones que es volen aplicar.
Soy Dina Chaaro estudiante de 3 de medicina. En cuanto a la charla opino que el mejor ponente fue la enfermera china, su discurso estuvo bien enfocado hacia lo social y la propia experiencia. En cuanto al señor Mohamed Chaib considero que su discurso fue más político de lo que me hubiera gustado.
Hola! En primer lloc voldria felicitar l'assistència dels tres conferenciants, crec que els seus arguments ens van servir a tots per reflexionar sobre l'immigració des del punt de vista de l'immigrant i no des del punt de vista d'una persona que no ho és, que molts cops està influenciada pels comentaris d'altra gent proxima al seu entorn o per política del país.
Pel que fa la conferència, el que més em va agradar va ser la xerrada de Tai Mooi Ho Wong ja que, segons la meva opinió, va tractar el tema de forma més personal i amena. Crec que tot ho que va fer és un exemple a seguir de com pot un immigrant integrar-se a la societat.
Marta Campos Vall, estudiant de 4rt de medicina.
Bon dia,
Em va semblar molt interessant escoltar i comparar l'experiència dels tres ponenets.
Com a reflexió vull dir que els canvis, com és actualment l'increment de fluxos migratoris i tot el que comoporta, sempre s'han de mirar pel cantó possitiu, per tant, buscant les maneres com més en podem sortir beneficiats tots plegats. Per això cal entendre que la cultura (amb tots els seus components: la llengua, la gastronomia...) és quelcom dinàmic i que no serveix de res ser reticent a aquesta evolució natural.
Un exemple gràfic seria: Tal i com ens agrada anar el dissabte al vespre a sopar a un restaurant japonès perquè trobem interessant conèixer nous sabors i diferents maneres de cuinar, igual d'interessant ens ha de semblar conèixer una persona d'aquesta mateixa cultura o sentir com parla la seva llengua amb un copatriota seu.
Per tant, crec que cal promoure la tolerància i el respecte mutu pel benefici de tots.
Hola, soc estudiant de 3º de medicina.
Sobre la xerrada de l'altre dia he de dir que em va semblar un tema molt interesant i necessàri i que tots els ponents em van agradar molt, en especial la infermera xinessa i la seva forma d'enfocar el tema.
Per una altre banda estic dacord amb la Dina Chaaro, ja que també desde el meu punt de vista el senyor Mohamed Chaib va fer un discurs amb un caire més politic del que m'haguès agradat, encara que va estar bé finalment.
Si bien soy de los que piensan que hay asistentes abonados a intervenciones desafortunadas, me alegro (aunque me entristece oír ciertos puntos de vista), de que surgiera el debate acerca de los derecho de los inmigrantes y de la discriminación positiva que, en el nombre de la igualdad, perjudica tanto a la población natural del país de destino (de forma directa) como a los inmigrantes (indirectamente).
De cierto modo, la actitud intolerante que destilan las palabras de algunas intervenciones (y que, sin duda, está firmemente arraigada en muchos otros que no se atrevieron a expresar su opinión), está favorecida por una actitud sobreprotectora del gobierno que, pretendiendo igualar los derechos de todos los ciudadanos, perjudica severamente a la población autóctona. No niego los derechos de la minoría inmigrante, al contrario, defiendo con absoluta convicción su derecho al acceso a la sanidad la educación, etc. No obstante, la actitud del gobierno les ofrece soluciones a corto plazo que, por el hecho de ser injustas y perjudicar directamente a los autóctonos, son medidas contraproducentes a largo plazo para el colectivo inmigrante. En efecto, la justificada sensación de abandono que sufren muchos autóctonos es responsable de la creciente intolerancia y, por lo tanto, partícipe del fracaso de la integración.
La integración debe ser un puente hacia una situación de igualdad entre los inmigrantes y sus conciudadanos. Sólo cuando los programas de intervención social se centren en igualar la situación de todos los ciudadanos (inmigrantes o no), la integración de los inmigrantes se podrá con mayores garantías de éxito y de tolerancia.
Por suerte hemos podido contar con el punto de vista de un colectivo intolerante que, a pesar de tener poca representación en los asistentes a las conferencias, representa una gran parte de los españoles (¡desgraciadamente!). Y digo por suerte porque, para luchar contra una mente diametralmente opuesta a la nuestra, antes se la debe escuchar: nunca lograremos convencer a aquellos a los que no entendemos. Porque la negación y el desconocimiento de la opinión ajena son una barrera para el progreso: ya que pensamos diferente, escuchémonos, quizás podamos aprender todos un poco y encontrar una solución para que en nuestra sociedad sea posible la convivencia de múltiples culturas.
Considero que els tres ponents van fer una bona introducció al que representa ser immigrant, a tot el que comporta canviar tan radicalment de vida i, el més important, pensar que ho fas per a millor sense saber ben bé el que pots trobar-te. Però crec que els conferenciants, sense que semble res negatiu, no eren exemples de la immigració actual, és a dir, eren persones formades, amb un nivell econòmic bastant bo, ben situats, i no crec que aquest sigui el perfil més comú.
Em va semblar molt interessant escoltar de primera mà les experiències de tres persones ben diferents que han hagut d'immigrar.
Son coses que de vegades les sents però no tens la oportunitat de que algú t'expliqui les seves vivencies, la qual cosa és el que em sembla més productiu del debat en general.
Patrícia Zarco Matías
Hola,
En primer lloc m’agradaria felicitar als organitzadors per la excel•lent tasca que estan realitzant.
Respecte a la xerrada de l’altre dia, dir que hem va semblar molt interessant ja que es va veure clarament els greus problemes que té la gent per incorporar-se a una vida nova i que moltes vegades no els hi facilitem gaire les coses.
Crec que el problema de la immigració ens afecta a tots i moltes vegades no li donem la importància que mereix.
Hola.
Jo també vaig trobar molt interessant la darrera xerrada, però, com molts, penso que les tres persones escollides no van ser del tot representatives.
Un dels temes que més em va agradar, va ser la ruptura d'uns quants tòpics que tots tenim de cultures que parcialment desconeixem.
També estic d'acord amb algun dels comentaris que hi ha, que diuen que potser no es va respectar del tot la opinió d'una de les persones del públic. És cert que les paraules que va utilitzar, en aquell context, no van ser del tot adequades, però no deixa de ser una opinió, i penso que en això consisteix un debat; veure els diferents punts de vista de tothom i que ningú té la veritat absoluta.
Ens veiem a la pròxima xerrada!
Jordi Soler Majoral
Hola a tots! Primerament dir que la xerrada de Creuant fronteres la vaig trobar molt interessant. Les tres experiències que ens van explicar els tres participants van ser dignes d’admirar.
Considero que la migració és un dret que hauria de tenir tothom. La major part de la gent que decideix fer-ho no ho fa per caprici sinó perquè necessita una vida millor, amb més oportunitats. Estic convençuda que si a mi em passes el mateix ho faria. És per aquest motiu que no estic d’acord amb la gent que està en contra de la immigració. La majoria de gent té algun familiar que en algun moment de la seva vida va haver de migrar, i estic convençuda que molts no ho van fer per plaer.
Per altra banda, m’agradaria dir que l’últim debat no el vam saber portar correctament. Quan una noia va dir una opinió en contra de la immigració molta gent se li va tirar a sobre. Personalment no comparteixo els seus pensaments però trobo que no és una actitud apropiada la que vam tenir la majoria dels expectants. Principalment perquè tothom té dret a dir el que pensa i, encara que no hi estem d’acord, hem de respectar totes les opinions. També es veritat que la forma en que es va adreçar no era la més adequada però...
Per últim, donar les gràcies a tots els organitzadors de la xerrades.
Sandra Aixut
M'agradaria primer de tot donar sincerament les gràcies a tots aquells que han tingut l'iniciativa i han engegat tots aquests cicles de xerrades. Per aquesta última es va escollir un tema, segons la meva opinió, molt encertat. Realment vaig trobar-lo molt interessant i necessari. El racisme es basa en la por i la por en el desconeixement, així que què millor per conèixer la immigració que persones que en algun moment de la seva vida han emigrat al nostre país? (cal dir que gairebé sempre és la visió del país que acull i no la de l'individu la que veiem).
L'únic element negatiu va ser l'incident al final de la xerrada que tant s'ha comentat. No perquè apareixés un punt de vista oposat al dels ponents i la majoria de l'audiència, sinó perquè segons la meva opinió no es va conduir bé. Es va potenciar la divisió de les opinions en dos bàndols en comptes de calmar els ànims i establir un diàleg.
Per la resta, enorabona*
Cristina Cámara Moreno
Primero, quiero felicitar a los organizadores de estas conferencias.
La inmigración es un tema muy complejo que tiene muchísimos aspectos a tomar en cuenta. Está claro que rechazar a los inmigrantes sólo por intentar salvar sus vidas es impensable. Pero, una vez que vienen a España, ¿tendrán la oportunidad de llevar una vida mejor o vivirán en condiciones similares que en su país natal? Por otra parte, como ya he dicho, rechazarles es condenarles a una miseria casi segura. ¿Cuál es la solución a esta situación? ¿Cómo podemos ayudar realmente a estas personas, acogiéndoles o enviándoles ayuda? Y si decidimos enviarles ayuda, ¿es mejor enviarles recursos para que sería una solución a corto plazo o educación, que sería un proceso mucho más largo?
Primero, quiero felicitar a los organizadores de estas conferencias.
La inmigración es un tema muy complejo que tiene muchísimos aspectos a tomar en cuenta. Está claro que rechazar a los inmigrantes sólo por intentar salvar sus vidas es impensable. Pero, una vez que vienen a España, ¿tendrán la oportunidad de llevar una vida mejor o vivirán en condiciones similares que en su país natal? Por otra parte, como ya he dicho, rechazarles es condenarles a una miseria casi segura. ¿Cuál es la solución a esta situación? ¿Cómo podemos ayudar realmente a estas personas, acogiéndoles o enviándoles ayuda? Y si decidimos enviarles ayuda, ¿es mejor enviarles recursos para que sería una solución a corto plazo o educación, que sería un proceso mucho más largo?
Florian Castet
La xerrada realment va ser interessant, i com a tal, va portar a un debat bastant... efervescent.
Quant a immigració, parlant com a habitant del món, hi ha una cosa molt bàsica i que, realment, no entenc com costa tant de veure, i és que, el fet d'impedir que una persona creui una frontera, és la cosa més hipòcrita del món quan el país que "rep", no té cap mena de problemes, morals ni legals, per fer fàbriques als països d'origen amb sous ínfims. És ridícul, patètic i la cosa més indignant del món, però no ens n'avergonyim, sino que a sobre pretenem que se'ns agraeixi, ja que, clar, sense aquestes fàbriques es moririen de gana, pobrets. Aquí podríem entrar en el tema de les fronteres en sí, però bé, ja ho deixariem per a un altre debat.
Per altre costat, i parlant com a catalana no nascuda a Catalunya, crec fermament en la integració completa i total, i no la veig com a una utopia. El problema d'encasellar coses com a utòpiques, no és la definició en sí, sino que fer-ho implica que molta gent perdi l'esperança per a intentar-les justament per a això. Quantes vegades va sortir de la boca de tots nosaltres "seria molt bonic", "estaria molt bé"; i quantes va sortir "estarà molt bé"?
Jo he vist, en un mateix barri, a Sarajevo, una mesquita, una esglesia i una sinagoga, i, a nivell personal i no polític, de problemes n'hi havia realment molt pocs. Els meus coneguts d'allà tenen gent de totes religions a la colla, i no hi ha cap problema. La religió no ha d'enfrontar-nos, i la convivència entre cultures només és una riquesa, i mai un problema. Quantes coses ens estem perdent per no conèixer a tota la gent de Barcelona? Doncs imaginem-nos quantes ens perdem per ni tansols intentar comunicar-nos amb gent d'altres cultures?
Em costa molt creure que és impossible que ho aconseguim, i des d'aquest punt de vista, com en moltes altres coses, per a mi està molt clar que el problema s'ha d'erradicar des de l'arrel, i l'arrel està en la mentalitat. Per part d'ambdues parts.
Aquest canvi de mentalitat, òbviament, passa, entre altres coses, per escoltar i ENTENDRE a la gent quan parla i no fer interpretacions pròpies i sense fonaments ni fonts fiables i, a sobre, fer-les públiques sense cap mena de reflexió prèvia.
Sara Ajanovic Andelic
estudiant de 2n de medicina (UB)
M'agradaria fer un petita reflexió sobre el perill que tenen les diferents cultures del món en perdre part de la seva identitat en contactar amb altres.
Jo sincerament crec que quan dues o més cultures entre en contacte, inevitablement "s'intoxiquen una de l'altra". Si a un mateix barri un grup de barcelonins es relaciona amb un grup de magrebins instalat a la ciutat des de fa uns anys, i no els convida a fer un calçotada o no accepta anar a prendre un tè amb pastes per no barrejar els costums, vol dir que no es relacionen com haurien de fer-ho.
Aquest fet, però, no hauria d'alarmar-nos tant. Les cultures, com a conjunt de tradicions i pensament d'un poble, s'han d'entendre com a processos dinàmics. Em sembla molt bé que s'intenti preservar-les al màxim, però no a costa d'una integració parcial i molt menys de la segregació.
Al cap i a la fi, els joves de Catalunya que no ballen sardanes no ho fan per ballar dança del ventre, sinó més aviat pop o funky, o qualsevol d'aquests balls moderns que promouen les cantants nordamericanes.
Xisca Guijarro, 2n Medicina
Me pareció muy interesante todo lo comentado en el debate.. las tres ponencias fueron muy bien expuestas.
No obstante, salí decepcionado puesto que no se respetó lo que una de nuestras compañeras intentó comentar. Cada uno tiene su opinión y creo que estamos en una actividad de "debate" por lo que deberíamos dejar terminar de hablar sin que se escuchen de fondo abucheos..
Nada más, solo eso.
RUBEN ALARCON LOPEZ
Hola!
En primer lloc voldria felicitar altre cop els organitzadors d'aquestes conferències, ja que són força amenes i enriquidores. En quant a la xerrada Creuant Fronteres, els tres ponents ens van explicar les seves vivències com a immigrants a Catalunya i tot el seu procés d'integració. Tot i que les tres exposicions van estar molt bé, la que més em va agradar va ser la xerrada de Tai Mooi Ho Wong ja que, segons la meva opinió, va tractar el tema de forma més personal. De tota manera, les tres em van servir per reflexionar d'un tema tant polèmic actualment com és la immigració, però aquest cop no vist des d'una persona no immigrant, sinó des del punt de vista de l'immigrant, del que arriba a un nou pais i ha de fer un esforç enorme per entendre la llengua i acceptar la nostra cultura.
Penso que no es tracta de crear una única cultura, sinó que entre tots hauriem de fer un esforç per respectar les diferents cultures que conviuen en un territori.
Mercè Cuadras
Crec que la última xerrada que es va realitzar va ser molt interessant. Tan pel tema que es tractava com per el debat que en va sorgir. Crec que en la societat que estem i al segle que estem la barreja de cultures o millor dit la convivència de varies és un fet amb el qual hem d'aprendre a conviure. Penso que totes les cultures han de ser respectades i no veure-les com una agressió o perill per la de cadascú. No cal barrejar-les ni intentar globalitzar-les, perquè això empobriria el món, però si que cal aprendre a trobar un lloc per cadascuna en cada país.
Crec que totes les opinions que es van discutir són respectables i no s'haurien de crear enfrontaments com els del dijous ja que tothom és lliure d'expressar la seva opinió sempre i quan respecti la dels altres.
Íngrid Ibàñez Plans
Des del meu punt de vista, les experiències dels tres ponents pel que fa a la immigració no són una mostra del que està passant realment al nostre país. Com ells molt bé van explicar, hi ha una espècie de "classisme" dins de la pròpia immigració. Per tant, tot i que va ser molt interessant conèixer la seva arribada a Catalunya i la seva integració aquí, crec que no es pot extrapolar a la resta d'immigrants.
D'altra banda també volia afegir que des de la opinió, el temps ajuda molt en la integració, el pas de generacions és molt important. Els fills dels immigrants que van arribar aquí s'estan escolaritzant a Catalunya i segons la meva experiència, estan molt integrats en la terra on han nascut. O nosaltres mateixos o molts dels nostres amics són fills d'immigrants, majoritàriament de la resta d'Espanya, que estan tan adaptats a Catalunya com els que tenen totes les seves arrels aquí, i això mateix pot passar amb els immigrants de les últimes dècades.
Pel que fa a la nostra actitud envers la immigració, com en tants altres aspectes, el principal problema és la ignorància. Com que gairebé no entrem en contacte amb immigrants, afloren tota mena de prejudicis que no hi serien si realment coneguéssim les persones i la situació. Des de la ignorància es malinterpreten moltes actituds i es fan moltes teories totalment infundades que la única cosa que fan és construir una barrera al voltant de nosaltres mateixos i no ens permeten obrir a tot el que és diferent al que coneixem.
El tema de la immigració és un tema tan complicat que és impossible de resumir en un comentari, ni tampoc en una xerrada, però tot i això crec que els convidats de l'altre dia van saber reflexar les dificultats que han tingut al llarg de la seva vida. A més trobo que aquest tema és molt difícil d'expressar ja que hi pot haver diferents interpretacions.
A mi m'agradaria centrar-me en dos exemples que es van parlar durant el col·loqui de la xerrada, per donar la meva opinió des de dos punts de vista diferents:
Per una part, amb el tema de les mesquites, trobo que estaria bé que se'n construissin perquè és un edifici emblemàtic com un altre ja que de cares al futur reflexaria la societat d'avui en dia, que és una societat on domina la multiculturalitat, i a més els immigrants que necessiten un lloc digne per dur a terme la seva pràctica religiosa ho podrien fer.
Per altra banda, el tema que es va tractar de les escoles, no trobo bé que en una escola es guardin un nombre determinat de places per a immigrants, ja que com es va comentar a la xerrada els fills d'immigrants que han nascut aquí ja no són immigrants, sinó que són catalans com tots els altres, per tant no entenc per què s'ha de tenir aquesta consideració ja que això només fa que crear més diferències i que la gent malparli.
A part de tot això, trobo que les xerrades són molt interessants i felicito als organitzadors!
Primer de tot dir que penso que que el que s'ha de fer és invertir en els països d'origen, doncs és impossible que el nostre país rebi a tots els immigrants que voldrien venir.
D’altra banda, penso que les autoritats sí tenen coses a millorar, però principalment som nosaltres, la població de cada respectiu pais, els que em de millorar. Si pensem en les dificultat que han patit moltes d’aquestes persones que arriben aquí, ens adonarem que el que em de fer es respetar-los més e intentar no fer-lis encara més difícil tot. Evidentment, de dir-ho a fer-ho... encara queda molt.
Gal.la Caixal (4rt medicina)
La immigració és un tema molt complex.
Però crec que és molt important conèixer i veure amb els propis ulls la realitat que envolta a la gent que se sent casi obligada a emmigrar, per entendre la seva realitat. Molta gent xenòfoba que potser ha tingut algún problema amb immigrants i generalitza els prejudicis de forma ignorant, no deu ser conscient de les realitats problemàtiques de les que molts dels immigrans s'han escapat i les dificultats que comporta integrar-se d'aquesta forma en un altre país totalment extrany.
També crec que influeix molt la situació que s'estigui vivint a nivell econòmic al país d'acollida. Si hi ha crisis i molta atur, la gent és més propensa a veure-ho tot de forma més limitada i distorcionada i culpabilitzar als immigrants.
No sé, crec que el que cal es que tant els que emmigren com els que ja viuen al país d'acollida, tinguin la ment lo més oberta possible.
Nadie abandona su país, su familia y sus costumbres por gusto, cada una de esas personas se va en busca de un futuro mejor, a un país en el que pueda vivir bien y seguir adelante,integrándose en una sociedad completamente distinta, en la que no siempre son bien recibidos por los demás.
La inmigración ha existido desde siempre, y todos tenemos antepasados que en cierta manera tuvieron que inmigrar en su momento, ya sea dentro del mismo territorio o a otro país.
Esta gente ha pasado por un camino muy duro hasta llegar a donde están ahora, y el deber como ciudadanos sería acogerlos y ser respetuosos entre todos, porque cualquier día puedes ser tú el que tengas que dejarlo todo atrás y empezar de nuevo en otro lugar desconocido; a todos nos gustaría que nos trataran como a uno más y no nos vieran como un extraño.
Laura Fernández Touzón
L'anterior xerrada la vaig trobar interessant, sobretot l'exposició de la sra. Tai. Trobo que la cultura xinesa creix sota una base de creences i idees que aqui a occident sen's passen per alt. Crec que tenen una manera diferent de veure la vida, l'amor i sobretot l'amistat. Em va cridar l'atenció aquesta "ajuda" que es demanen entre ells abans de buscar-ne a l'exterior; o sigui fora de l'ambit familiar. La veritat és que trobo que és una manera intressant de veure i entendre la vida. Gràcies
Hola a tothom!
Primer de tot, felicitar no només als conferenciants sinó sobretot als organitzadors d'aquestes xerrades. És bonic veure que hi ha feina ben feta al darrera i que s'intenta portar els millors ponents possibles. Sobre això és on voldria fer un petit comentari: cal tenir en compte que el tipus d'immigrants que vam escoltar disten molt del concepte d'immigrant que la nostra societat ( o almenys la majoria d'ella ) entén; és a dir, persones que han de marxar del seu país perquè és la única sortida que tenen, amb una pobre base cultural i econòmica i que treballen aquí de les feines més desagradables. Crec que la nostra societat associa immigració a pobresa i que, per tant, hagués estat bé sentir-ne algun exemple durant la conferència. Res més que aquest petit comentari. Apala a cuidarse!
Pau Camell Galí ( 4t medicina )
Primer de tot dir que va estar molt bé aquesta segona conferència. Crec que respecte a la primera, un fet molt important és l'interès que va mostrar la gent en general a l'hora d'intervenir durant el torn de preguntes. Crec que s'ha de vigilar de reservar un temps prudencial perquè sempre s'obri un torn de preguntes tan interessant com en el d'aquesta última xerrada, i en això felicito als organitzadors, que tenen molta cura d'això. També dir que em va semblar molt interessant la xerrada de la sra. Tai i felicitar-la pel seu català.
Espero que la xerrada del dijous sigui tan "polèmica" com aquesta última. Per sort, no tots pensem el mateix i així la discussió del final és molt més interessant.
Ana Fervienza Sánchez
Bona tarda a tothom,
des del meu punt de vista el debat que es va generar a la sessió "Creuant fronteres" va ser força interessant.
D'una banda, es va veure com una sèrie de persones amb orígens diversos i de diferents maneres van explicar com havien volgut formar part de la població catalana. És a dir, es van afegir al poble català, essent uns i unes catalanes més.
Aquest punt per mi és el més positiu del debat, ja que eren un exemple real d'allò que hom anomena "interculturalitat", etc. La gràcia del nostre país és que hi pots formar part si vols. Només ho has de voler. Ser català no implica deixar de ser marroquí, amazig, peruana, xinesa, paquistanès, andalús, portuguesa, etc.
D'altra banda, es va veure el malestar que desperten algunes polítiques. És cert que les polítiques d'acollida que estan fent des de les dues Generalitats i, des de l'Estat espanyol, sols estan alimentant el brou del racisme sociològic. És a dir, alimenta una mena de sentiment racista en aquelles persones que en condicions normals i estables socialment i econòmica no tindrien cap problema vers les persones que venen de diversos països.
Aquest racisme sociològic es manifesta com més va més intens quan la precarietat laboral i l'encariment de l'habitatge i els aliments són el pa de cada dia. En molts barris, ciutats i pobles dels Països Catalans ens trobem amb bosses de pobresa importantíssima, segons informes de Càritas i altres entitats semblants.
Cada volta costa més arribar a final de mes. Això és un fet. Com també és un fet, que les partides en serveis socials no han augmentant en la mateixa proporció que han augmentat les necessitats socials. Si abans una família rebia unes ajudes pels menjadors de l'escola, ara és molt probable que no l'estigui rebent, perquè hi ha alguna/es altres famílies amb menys ingressos mensuals. O sigui, en pitjor situació.
Així que els responsables no són els pobres pel fet de ser-ho. Si no que la responsabilitat ha de recaure en l'administració, en el nostre cas, autonòmica i municipal. És el deure de l'administració posar les bases per a solucionar la situació precària que vivim com a col·lectiu de persones i ciutadans.
Dit d'una altra manera, cal que la(es) Generalitat(s) i els diversos ajuntaments es posin les piles per augmentar els serveis públics i socials.
El problema és semblant per a la sanitat i per a l'educació. No es pot pretendre atendre amb la mateixa qualitat més persones, si es continuen gastant diners en altres qüestions més secundàries com càrrecs de confiança, sous de representants polítics, cotxes oficials.
No es pot obviar el fet que part dels diners que disposaríem aquí, ara per ara, són desplaçats a l'Estat espanyol i no podem decidir en què ens els hauríem de gastar (més escoles, més salut, més ajudes socials, més investiagació d'ús social, control del preu de l'habitatge, etc.), si no que ve decidit i sentenciat per l'Estat espanyol. Aquest és el drama, no tenim una democràcia madura en què els catalans i les catalanes decidim el que ens convé a casa.
I segur, que quan dispossèssim d'aquests calers produïts pels treballadors i treballadores dels Països Catalans, seguiríem sent tant o més solidaris que en l'actualitat perquè això també és un tret característic de la catalanitat.
Primer de tot dir que trobo molt bé que es facin xerrades d'aquest tipus ja que ens permet veure que no tothom té la vida regalada de que molts gaudim, però és més, el fet de veure que hi ha tanta gent interessada per aquests temes et fa pensar que potser aquestes coses a estan començant a canviar.
El que més em va agradar de la xerrada va ser l'actitud d'acceptació, d'obertura cap a noves cultures i sobretot de respecte. El fet que vàries cultures convisquin en un mateix espai no significa problemes i sacrifici sinó tot el contrari, significa enriquiment personal i empatia, valors que, desgraciadament, actualment no estan massa de moda.
Els problemes comencen a sorgir quan per manca d'un recurs (llocs a les guarderies, escoles, aliment...) es comença etiquetar la gent i a pregonar qui hi té dret i qui no. La divisió no és la solució, sinó la unió de tots per aconseguir tot allò que ens manca.
Laia Solé Amat
Hola!
Crec que el que van explicar els tres ponents va ser molt interessant, les dificultats que van tenir quan van arribar i com ho van superar et fa veure que les persones tenim molta força.
No obstant això, crec que les opinions sobre la interculturalitat que van expressar no són del tot representatives de la població immigrant que tenim aquí, si més no la que a mi em toca de més a prop la qual no viu amb les mateixes condicions que ells. També entenc que estàvem amb una xerrada universitària i el que comporta.
Finalment, crec que hauriem de fer un esforç entre tots per entendre'ns.
Raquel Vergés
Des del meu punt de vista la migració és un fet que es deriva del simple fet d'existir. Ja en els principis de l'era humana els nostres avantpassats emigraven per a poder subsistir. I no només ho han fet els humans des de sempre, sinó que també és un fet que es dóna als animals. Així doncs es podria pensar que la migració per a la supervivència es troba en la naturalesa de l'home, en la seva part més instintiva. D'altra banda, també forma part de l'instint humà la defensa del propi territori.
Per tant, en un moment en el que hauria de ser la raó i no els intints els que ens governessin fins a quin punt és acceptable la immigració, amb tot el que comporta, o fins a quin punt es pot entendre l'emmigració com a un factor de subsistència.
De fet, seria meravellòs que totes les cultures i societats del món puguessim viure en conjunt i harmonia; sense cap frontera. Però s'ha d'admetre que això és impossible, és una utopia. Les diferències culturals i socials són més grans que qualssevol frontera física i mentre aquestes continuin existint el món idilic multicultural no tindrà lloc.
Però, no vull ser tant catastrofista i malgrat tot això és cert, és veritat també que cada vegada hi ha més persones de mentalitat oberta que són capaçes d'acceptar que el món canvia i que la migració pot aportar també moltes coses positives.
Hola a todos!
Soy Clara Lazaro, estudiante de tercero de medicina.
En primer lugar, felicitar a la organización y a los ponentes por estas sugestivas conferencias con las que se nos brinda cada mes.
La verdad es que la inmigración es un tema demasiado complejo y extenso como para tratarlo en varias horas o en un simple comentario. Por otra parte me esperaba que la charla siguiera otro camino, es decir, y como se dijo en comentarios anteriores, pensaba que se trataría la otra inmigración, la ilegal (aunque la Sra. Úrsula Santacruz estuvo durante 6 años de ilegal).
Otra cosas con la que estoy de acuerdo es que los dos primeros ponentes eran muy parecidos, pero no por ello menos interesantes.
Destacar la intervención de Tai Mooi Ho Wong, la cual dejó atrás su familia y costumbres y se vino a España sin saber el idioma. Sin embargo, estaba muy preparada profesionalmente (carrera, master) lo que no le supuso ninguna traba el conseguir trabajo (bueno, supongo que el idioma pues tratándose de un trabajo en el sector sanitario, uno de los requisitos sería el dominio del castellano). Ella nos habló de las costumbres chinas, algunas de las cuales yo desconocía (a pesar de que los ciudadanos chinos llevan conviviendo en nuestras ciudades y pueblos desde hace muchos años), como por ejemplo, el peso de la familia y las apariencias.
De todos modos, decir que las tres historias tenían en común (al igual que la inmigración en general) la dureza de cambiar forzosamente de ambiente y tener esa idea de no pertenecer a ese lugar o sentirse fuera de él. Con ello enlazo la idea de que los autóctonos deben intentar facilitar la adaptación a las personas que vienen de fuera pero éstas deben esforzarse por adaptarse al nuevo medio. Este concepto es muy importante (lo mencionó Mohamed Chaib) ya que si no se implican las dos partes (personas nativas e inmigrantes) es imposible la adaptación. También decir que es más sencillo para los autóctonos ya que son más y tienen toda su vida allí.
Hasta el próximo jueves
L'última xerrada, com ja ha dit tothom, va ser molt interessant, ja que es va tractar un tema que ens toca a tots, de més a prop o de més lluny.
La immigració és cosa de tots. Des del meu punt de vista la integració si que és important,i per aconseguir-la és necessària la voluntat tan dels immigrants, com dels autòctons. Si que és vritat que cadascú a de conservar les seves costums i tradicions, però la mescla de cultures no ha de ser sinònim a perdua d'identitat, sinó a obrir la ment (i els ulls) al món.
Seguint sempre les normes de la societat, cada individu hauria d'adapaptar-se al seu entorn (però no de manera imposada). En aquest cas, la gent que arriba a una terra nova, ha d'intentar guanyar-s'hi un lloc; i la gent "del païs", ha d'aprendre a compartir-la. Perquè no fa falta haver-hi nascut per poder-la estimar.
Hola!
Com ja han fet la majoria, m'agradaria felicitar als organitzadors de les xerrades, ja que han estat molt interessants. Els 3 ponents de la conferència "creuant fronteres" són tots ells molt diferents i la narració de les seves experiències m'ha resultat molt entenedora per poder comprendre el fenomen de la immigració des de ben aprop, explicat des del seu punt de vista.
Personalment, la xerrada m'ha servit per adonar-me de com viuen aquestes persones i els problemes amb els que es troben. M'ha semblat molt interessant el cas de la noia xinesa i el gran esforç que ha fet per adaptar-se a la cultura catalana, sobretot pel que fa la llengua, els costums, el menjar.. Valoro molt positivament la intenció d'integració i m'alegro que, malgrat els problemes que encara hi ha, tots 3 hagin aconseguit ser ben acollits i sentir-se a gust aquí.
Penso que la barreja de diferents cultures hauria de suposar un enriquiment en lloc d'un problema, però, com ja s'ha dit, fa falta un canvi de mentalitat important a la nostra societat i sobretot, un esforç d'adaptació per part d'aquells que arriben. Quant als que rebem l'arribada d'immigrants, hauríem de posar tots més per la nostra part per intentar fer-los sentir més ben acollits.
Una altra qüestió sobre la que em va fer pensar el debat és que quan deixa l'immigrant de ser immigrant? si ja fa temps que viu aquí, es relaciona amb gent d'aquí, està convivint amb la nostra cultura adoptant-ne segurament algunes característiques com la llengua (etc etc), no seria just deixar de considerar-lo immigrant?
Bé, és un tema molt complex.
Fins la pròxima!
Marta Llach Roca
En primer lloc voldria felicitar als organitzadors d'aquestes xerrades i també als tres ponents que van participar-hi.Vaig trobar molt interessant que cadascú ens expliqués la seva experiència, les dificultats que havien trobat en arribar, etc. Crec que el fet que compartissin la seva experiència ens va oferir un altre punt de vista i ens va ajudar a entendre que tots hem de col·laborar en la seva integració i que hi ha d'haver un respecte mutu.
Hola a tots!
M'agrada molt poder disfrutar d'aquestes xerrades. Voldria fer referència a aquesta última xerrada ja que vaig trobar molt interessant tot el que van compartir amb nosaltres els tres ponents. Al fet que cadascún expliqués les seves experiències en el seu camí per creuar la frontera considero que ha sigut una bona manera d'arribar a la gent.
Personalment, crec que abandonar el país d'origen i enfrontar-te a totes les dificultats que es van esmentar durant la xerrada tradueix una necessitat de buscar una vida millor i jo tmabé ho faria.
Pel que fa als conceptes de integració i adaptació parlats a la xerrada, per mi no volen dir res més que un esforç per part de tots els individus de considerar-se iguals entre ells i saber posarse en la posició de l'altre.
Moltes gràcies
David Rodriguez Montserrat
Hola,
Primer de tot, m'agradaria dir que l'última xerrada em va semblar molt interesant. Trobo que va ser molt encertat portar 3 ponents de llocs diferents però sobretot amb experiencies personals també, molt diferents. La primera ponencia sobre la immigració xinesa em va semblar especialment interesant perquè va aportar informació sobre un col·lectiu molt desconegut per la resta de la societat i sobre el qual hi ha molts tòpics. Sobretot em va fer adonar de la dificultat que ha de suposar per a ells arribar a un país amb un idioma i una cultura tan diferent.
En segon lloc, m'agradaria exposar la meva opinió sobre un tema que es va comentar una mica en la segona ponencia: el tema del control de fronteres. Quan es parla d'evitar l'entrada d'immigrants il·legals moltes vegades es parla d'endurir el control de fronteres. Penso que amb aquesta acció l'únic que s'aconsegueix és empitjorar la situació. Els immigrants que volen entrar en un país i no poden fer-ho de manera legal, acabaran fent-ho d'una manera o altra de forma il·legal, i acabaran malvivint en els països de destí. Les persones sempre hem buscat llocs nous per tenir noves oportunitas, per poder viure millor. Poder buscar oportunitats per viure una vida millor en un país nou hauria de ser un dret fonamental de totes les persones. A més la immigració pot ser una font d'oportunitats tan pel país d'origen com pel país de destí. Per exemple, fomentant la contractació en origen, s'aconsegueix cobrir els llocs de treball en el país de destí, i aquests treballadors després poden tornar al país d'origen amb aquests diners per muntar negocis i aprofitar també els coneixements que han adquirit al país de destí.
Sé que aquest tema és molt complex, però crec que la solució no es posar més fronteres.
Bé, fins la pròxima!
Meritxell Tarrés Font
Esta charla representó bastante bien las diferencias que pueden haber entre las nacionalidades de todo immigrante que puede venir aquí buscando una vida mejor como en el caso de la chica peruana o una "nueva vida" como en el caso de la enfermera china (lo siento, pero no recuerdo los nombres).
Toda persona tiene derecho a buscar aquella situación estable y que le haga feliz, y lo que no puede ser es que se le niegue a alguien la felicidad por el simple hecho de haber nacido en un país u otro, en el cual no tiene posibilidad de conseguir la vida que desea. Uno no se ha de conformar.
Además, siempre he creído que para nadie es fácil irse de su casa, de donde se encuentra parte de su familia (como la chica china) y se hace prácticamente en todos los casos por buscar una vida mejor.
Natalia Arza Méndez
Trobo que la darrera xerrada va ser força interessant, si més no, va generar molt debat i opinions diverses (véase noia de fucsia).
Deixant de banda els tòpics sobre la immigració, el que em va fer pensar és una mica en les actituds de les persones davant d'aquest fenomen, tant per part dels immigrants com de la població que els rep.
Potser els prejudicis poden portar a jutjar algú amb idees prèvies fruit de la desinformació o del que algú ens ha fet creure. Cal, endevant de tot no generalitzar i no quedar-se en la mera superficie.
I sobretot, valorar que l'adaptació a un nou país, cultura, modus de vida, etc. és costosa i per tant, no dic fer o crear diferències facilitant tot als immigrants, però tampoc crear-les en negatiu.
Clara Blanch
Hola a tots,
la xerrada del passat dijous va ser realment interessant. És una pena que no tinguèssim més temps per continuar el debat ja que crec que hagués estat molt apassionant (per les reaccions de les persones i per les aportacions), com a mínim tenim el debat digital, però no és el mateix... Em va agradar quan la sra Tai Mohoi Ho Wong va explicar algunes curiositats de la cultura xinesa, sincerament, estaria molt bé que alguna vegada durant la carrera se'ns expliqués algunes coses sobre les diferents cultures, em refereixo a com tractar amb els pacients que no són d'aquí; encara que també sé que, precisament, no és que anem sobrats de temps quan exercim. En fi, crec que seria bastant important.
Voldria fer una petita aportació en aquest debat: crec que el problema principal és la falta de cultura del país receptor. Crec que s'hauria de saber respectar les creences (religioses o no) de les persones nouvingudes sempre i quan no impliqui una infravaloració dels drets humans. Queda una mica contradictori, oi? Acceptar la seva cultura, però no permetre que es discriminin els drets de ningú (em ve al cap el comentari de la situació de les dones en països àrabs i llatins, encara que hauríem de veure com ens trobem aquí...). Crec que no em sé expressar bé... Em refereixo que a mi, sincerament, m'és igual trobar-me una església o una mesquita quan vaig pel carrer. M'agradaria que la gent tingués aquest pensament i no el que les mesquites són fàbriques de terroristes. Llavors, les esglésies són fàbriques de guerrers per les creuades?? Crec que podem aprendre moltíssim de les noves cultures que ens arriben i aquesta és el que n'hauríem de treure: educació i aprenentatge recíproc.
Per cert, un altre tema que ha sorgit amb aquest debat és el de català i castellà. Però què més dóna?? Ja sé que el català ha estat reprimit durant molts anys, però no significa que ens hagem de tirar a la jugular d'algú que parla amb castellà! Crec que algunes persones no se n'adonen de la capacitat que tenen pel fet de parlar 2 llegües des de petits, de fet, trilingües pel fet d'estudiar la 3ª llengua (i inclús la 4ª). Crec que és una gran oportunitat saber més llengües. No hauria de ser un suplici. Si algú parla millor i sent que s'expressa millor amb una llengua, qui sóc jo per obligar-lo a parlar amb una altra, sempre que em permeti expressar-me a mi com més m'agrada... Quin problema hi ha??
La última cosa a la Núria, la noia de fúcsia (no sé el teu cognom), em sembla fantàstic que expressis com ets i les teves opinions ja que són molt interessants per veure un altre punt de vista, però tinc la sensació que tu sí que saltes a la jugular de tots. Crec que parles amb bastant prepotència i amb això ja perds molts punts perquè l'altra gent t'escolti. Prova una mica la modèstia i no ens ataquis quan parlis, si-et-plau. Les teves aportacions poden ajudar-nos a entendre com sent part de la població. Gràcies.
Moltes gràcies també a tots vosaltres. Fins a la pròxima.
Maria Llobet
La xerrada em va semblar molt interessant perque ens va permetre conèixer les histories personals de persones que han hagut d'immigrar al nostre país, les seves circumstàncies, motius, problemes i motivacions que ens poden ajudar a comprendre millor el fenòmen de la immigració, tan en boca de tots en els ultims temps.
Personalment, penso que això ens permet enfocar d'una forma diferent el nostre pensament sobre aquest tema, posant-nos en la pell de l'immigrant, i ens permet una major comprensió de la seva situació.
Cal fomentar les relacions entre les diferents cultures sobretot basant-nos en el respecte de totes les costums, per diferents que resultin de les nostres.
Hola tots,
Com no podia ser de cap altre manera, un altre vegada, el debat s’ha mantingut en un bon nivell per part dels tres ponents.
M’agradaria fer una petita reflexió sobre la imatge que tenim nosaltres de la immigració. Moltes vegades influenciada i m’atreviria a dir fundada, en la informació que donen els Mass Media, sobre aquest fenomen, relativament emergent a casa nostre.
No només existeix la immigració provinent de pateres sinó que existeix i molt la màfia de persones, i realment són aquests els que generen un volum notable de la immigració. Però no podem deixar de banda tots els que no estan dintre aquests dos grups.
Personalment crec que la responsabilitat dels països occidentals en quest fenomen és innegable i m’agradaria que s’actués molt més.
A Espanya les polítiques d’immigració haurien de tenir com a referent tots aquells països que fa molts més anys que reben immigració, no per copiar les seves polítiques sinó per analitzar les avantatges i inconvenients que tenen cadascuna d’elles, per fer un model millor.
Paula Ferrer Armengol
Bon tarda,
Tal com s’ha exposat a la ponència el fenomen de la immigració és un tema molt complex i conflictiu.
Personalment penso que és la societat qui crea opinions, valors, prejudicis i etiquetes sobre les accions socials, en aquest cas, la immigració. Amb això vull dir que el primer pas és saber com veiem la immigració, saber com pensa la majoria de la societat espanyola perquè és necessària una conscienciació social abans de canviar les lleis, abans de demanar responsabilitats polítiques.
Sergi Fortià Darder
Hola,
Sento comentar tant tard...
No voldria ser repetitiva, però crec que amb tants comentaris ja s'ha dit gairabé tot, així que seré breu:
Crec que tots son persones independentment de la nostra cultura, religió o lloc d'origen. Així per què pel fet d'haver nascut en un pais "pobre" condiciona tant la teva forma de vida i les teves possibilitats?
i qui intenta millorar la seva situació se'l tracta com a inferior? qui som nosaltres per negar el dret a l'educació o a la salut a algú que respira, parla, camina i pensa igual que tu?
Mai m'ha agradat etiquetar a la gent, ni generalitzar, crec que cada persona és un món i que gent "bona" i "dolenta" hi ha a tot arreu.
Així que la immigració per mi no és ni molt menys un problema.
Hem d'apendre a conviure i respectar-nos tots, i no només amb els immigrants tb amb la resta de persones del barri, la ciutat...
Com s'ha dit més amunt som una societat molt classista, segur que la majoria no considera immigrant a un megacientífic americà que estigui vivint aqui.
Per altra banda tb crec que tota la població no pot viure concentrada en continent, aleshores hauriem de veure perquè la gent es veu obligada a marxar del seu país, i potser veuriem que som precisament els paisos que posen estrictes lleis d'estrangeria els que exploten els països "pobres" i impedeixen el seu desenvolupament.
Potser si no se'ls explotés la gent alla viuria millor i no hauria de deixar la seva familia per intentar guanyar-se la vida.
Bé, no estic gaire inspirada i no se si m'he explicat gaire bé.
Sobre aquest tema podria escriure paines i pagines, però he intentat se breu.
Salut i fins dema!
Marina Renau
Hola a tothom !
Soc Guillem Vila,
En primer lloc dir que el que em va semblar mes interessant fou el debat i les preguntes que generaren el tema de la xerrada. Crec que va ser molt positiu que els asisitents a la xerrada formulessin preguntes i expressessin opinions.
Breument fer referencia a l’intervencio de la Nuria, que tot i no compartir en absolut, representa la opinio d’una part gens menyspreable de les societats catalana i espanyola. Per aquest motiu fou interessant d’escoltar-la.
Tambe m’agradaria parlar de educacio i immigracio ( perdoneu la falta d’accents, escric amb un teclat frances). Crec que escoles i instituts son una peça clau en l’integracio dels nouvinguts o si mes no de la seva descendencia. La onada de immigracio dels ultims anys ha saturat moltes escoles i instituts publics que amb uns equipaments tant materials com personals molt escassos intenten (la majoria de vegades sense exit) donar una minima qualitat a l’ensenyament. Com comenta la Diana aixo passa sobretot en certs barris on hi troben vivenda mes immigrants, per acabar-ho de complicar molts d’aquests barris ja tenien un alumnat força dificil degut a la seva situacio social i economica. Crec que es un tema de dificil solucio a curt plaç. Potser una idea interessant seria assegurar-se que tant immigrants com alumnes complicats es repartissin de forma equitativa entre la xarxa publica de educacio i la concertada. Crec que per a la integracio es important que hi hagi mescla entre autoctons i immigrants en escoles i instituts.
Per últim m’agradaria fer una reflexio sobre la intolerancia, potser m’equivoco, pero crec q es mes facil ser tolerant si vius en un barri on practicament no convius amb immigracio i tots els problemes de xoc cultural que s’en deriven que si vius en un dels barris esmentats en l’anterior paragraf.
La charla me gustó bastante, sobretodo la primera ponente, Tai Mooi Ho Wong. Al igual que otros, estoy de acuerdo en todo lo que se dijo acerca de la interculturalidad y tolerancia, pero también opino que se tendrían que hacer más inversiones en los países de origen de todas aquellas personas que se vean obligadas a irse de su tierra por problemas económicos.
Adriana Ger
Bona tarda,
és la primera vegada que assisteixo a aquestes xerrades i he de dir que de moment m'han sorpres gratament, sobretot l' última xerrada. Penso que és una manera de donar-nos informació per tal de que cadascú tingui o es crei la seva pròpia opinió o si ja en tenia una clara pugui veure-ho des d'altres punts de vista i reflexionar.
Personalment, penso que com algú ja ha dit no ens hem de quedar en la superfície i pensar que no és fàcil abandonar el teu país per tal d'anar a un altre on les condicions seran millors però tampoc tant i més haber-lo d'abandonar en les condicions en que molts ho han de fer. Certament és important el fet de que entre tots hem d'intentar posar quelcom de part nostra, nosaltres ser més tolerants i ajudar a integrar-los i els immigrants tenir una voluntat d'integrar-se.
Per últim, penso que hauriem de seguir un model basat en que el respecte pels altres fós una de les prioritats; el respecte de nosaltres per ells i el respecte d'ells per nosaltres.
Fins demà que ja és la pròxima jornada!
Elena Sacristan
Hola a tothom!
Sóc Sheila Bermejo Garcia, i primer de tot, la xerrada igual d'interessant que l'anterior, és a dir, molt.
El que passa que sí que he de dir, que les visions i les vivències que van tenir les tres persones, no són gens representatives a la majoria d'inmigració que està arribant a Espanya i això és molt important a tenir en compte.
I personalment no estic en contra de la inmigració, però el que crec és que s'hauria de regular. No veig normal que molts inmigrants vinguin aquí a delinquir com ho estan fent. Si venen que vinguin com gent humil a treballar i guanyar-se la vida com fem els que vivim aquí de percep.
Igualment, que també crec que dos països no tenim cabuda en un... clar que també s'ha d'agraïr que gràcies a ells fan feina que molts espanyols d'aquí ens neguem a fer o no volem (feina del camp), però també és cert que molta gent es queda sense feina perque la seva mateixa feina la fan inmigrants per la meitat del sou i de cara a un empresari els hi surt més a compte.
Tot i que això ultim amb la crisi no sé jo com estarà ara...
Igualment, que em va agradar la xerrada, i ja he expressat la meva humil opinió segurament força indocumentada, però per això vaig a ales xerrades per informar-me i culturitzar-me i perque no, canviar de parer si es necessari.
Salutacions!
Hola a tots!
La xerrada de l’altre dia em va semblar molt interessant i els ponents ens van donar una visió molt personal sobre el tema de la immigració.
Personalment, la primera ponente em va agradar molt, els altres dos també van aportar información si més no revel•ladora.
Com altres companys, jo també crec que la integració és una cosa a tenir en compte en el procés d’adaptació a un país. La integració ha de ser un procés mutu, tant el que ve de fora com el que és d’aquí han de aportar el seu granet de sorra per a que el nouvingut s’integri.
Com deia la Carme és cert que els ponents no són el reflex clar de la immigració que està venint al nostre país en patera, que ha de viure en condicions infrahumanes i que no veiem que s’integrin massa al país, la qual cosa és provocada, si més no en part, pel fet que nosaltres tenim un cert “recel” i desconfiança cap a ells i ells tampoc volen integrar-se.
Quan es dóna aquesta situació, que els que venen no volen canviar la manera que tenien de viure, i que els autòctons no volen compartir llavors tenim un problema. El de fora se sentirà marginat, es crearan guetos i cada cop ens allunyarem més de la integració.
La solució a aquest problema és delicada, perquè el que hem de fer és intentar arribar a un equilibri per tal de que es produeixi la integració: tant els immigrants com els autòctons hem de voler adaptar-nos una mica a l’altre i compartir.
A favor o en contra de la immigració? Realment difícil respondre. Crec que la immigració aporta riquesa al país, una multiculturalitat molt profitosa. Com deia bé la Joana, puc arribar a entendre, que no compartir, el recel de certes persones a la immigració, perquè els hi “treuen” els llocs de treball… No obstant, crec que hi ha certes feines que, si no les fessin els nouvinguts no les faria ningú, perquè als autòctons no els hi agraden gaire.
Finalment, m’agradaria dir que el que hem de fer, abans d’arribar a la integritat, és fomentar el respecte per part de les dues bandes, perquè si aquest és deficient o ausent será molt complicat poder fer que el nouvingut s’integri.
També val a dir que no hem de veure l’immigrant com una amenaça, sinó com una oportunitat, també, de poder aprendre una nova cultura, una nova forma de veure la vida. Alhora, com he dit abans, opino que el que ve de fora ha d’intentar adaptar-se a alguns costums d’aquí i no tancar-se en banda a noves experiències.
Quina parrafada que he fet!
En fi, fins demà.
Mireia García Batanero, 2n Medicina
Jordi Soldevila Estapé, 5é de Medicina.
Bones a tothom, primerament donar les gràcies i felicitar als ponents de la última xerrada.
Des del meu punt de vista aquesta va ser molt enriquidora, sobretot pel fet de poder compartir les experiències de cada un d'ells i sobretot les dificultats que van patir. Jo crec que una de les dificultats més notòries és l’ integració al país de destí (és evident que n’hi ha moltes més) però el fet de començar una vida nova en un país totalment diferent al seu i amb el que això comporta; canvi de llengua, cultura, clima, etc. Ha de ser molt dur, és un tema molt complex i podríem parlar-ne durant molta estona però crec que realment ha de ser molt difícil; deixar els teus, emprendre un viatge on el futur moltes vegades es desconegut, incert, perillós, etc. Personalment penso que no som del tot conscients del que suposa i es mereix una reflexió, sobretot per ajudar-los a integrar-se.
Bé, ens veiem demà.
Elena Manubens Mercadé
Hola!
Vull felicitar als organitzadors i als tres ponents, que ho van fer realment bé. Jo voldria fer èmfasis en el tema del flux bidireccional, crec que en tota cultura amb creixement aquest ha de ser la clau. Si volem créixer i evolucionar ho hem de fer junts i això implica per igual les dos parts. Nosaltres els hem d’entendre i ajudar-los a integrar-se i ells s’han de deixar ajudar i s’han d’integrar a la nostra cultura de la millor manera possible. Entre tots ho podem fer, està costant i costarà ja que el xoc de cultures és fort, però cap extrem és bo i és per això que tots hem d’aportar el nostre granet de sorra perquè això sigui possible.
També felicitar als organitzadors i als ponents. Va ser molt interessant poder veure el punt de vista de les persones que immigren. Sovint solem actúar desde la nostra posició sense veure més enllà del nostre melic. Poster si que es difícil coordinar aquesta entrada d'immigrants, però si et consegueixes posar en la seva pell et donés compte que qualsevol esforç val la pena ja que els realment afectats són ells. Tots hem sigut immigrants i tots podem tornar a ser-ho.
Noemí Fuster i Rabat
La conferència del mes passat em despertava molt d'interés i no em va decebre. Em va agrdar molt la manera de tractar el tema, penso que la millor manera de transmetre les coses és des de 1a persona, tal i com és va fer.Per altra banda, cal dir que potser els 3 participants no acaben de reflexar el que pot arribar a suposar tot el procés que comporta haver d'immigrar a un altra país ja que la majoria d'ells ho havien tengut una mica més fàcil o millor dit, una mica menys difícil (tenir-hi la parella, coneixer la llengua...).Potser hagués estat bé coneixer també el punt de vista d'algun immigrant encara sense feina i sense coneixaments de la llengua catalana i castellana per veure quines dificultats s'han de superar cada dia i com ho fan per tirar endavant.
Tot i així dono l'enorabona als coordinadors perquè consider que s'estan fent unes conferències molt interessants.
Bones a tothom,
abans de res, agraeixo la participació dels ponents a la xerrada i, sobretot, a la tercera ponent, l'Úrsula Santacruz per intentar mantenir el seu discurs en català. L'esforç que va fer és del tot remarcable tenint en compte que parlar en públic no és del tot fàcil i més si ho fas en una llengua que estàs aprenent.
En llegir el títol que s'havia donat a la xerrada, el meu plantejament va ser el següent: serà una conferència amb la qual es pretén que l'auditori, el públic, a través dels ponents canviï la seva perspectiva i prengui la visió de l'immigrant. Alhora, esperava que de la xerrada es desprengués una visió global sobre què comporten ara i aquí, el 2008 a Catalunya, uns fluxes migratoris ben definits i lligats per se a la cojuntura econòmica i política de diferents zones del món. Potser n'esperava massa coses...
El fet, però és que em va agradar, i força. Cadascuna de les ponències va aportar coses molt interessants: des de les quatre pinzellades sobre la mentalitat xinesa i les seves convencions socials, passant per l'enrevessada biografia del parlamentari català, fins a com s'estableix a catalunya una psicòloga peruana que arriba amb la "segona onada migratòria del seu país". En acabar la conferència vaig tenir la sensació d'haver estat escoltant les vivències d'immigrants, i ho dic amb molt de compte i sense voler-los menystenir, en part privilegiats. No pas per haver tingut les coses més fàcils (en això, i després de la xerrada,ni entro ni surto), si no perquè semblava que la seva migració havia estat més de caire personal, de decisió voluntària, que no pas lligada a les necessitats. El perfil dels tres ponents no responia al de persona que ha de marxar del país perquè no té feina, ni menjar ni recursos per obtenir cap de les dues coses. Tenint, doncs, en compte això, home, de visió global sobre la immigració no n'hi va haver -encara que en certs moments s'intentés-, ara d'històries d'allò més interessants, sí. I només per això, per a mi, ja va valdre la pena.
Merci,
Ariadna Román Echevarría (2n medicina)
Hola!
A mi m’agradaria explicar que la immigració pocs cops és un procés fàcil per a una persona, influeixen molts factors; el motiu pel qual s’ha decidit abandonar el país d’origen, l’edat, el bagatge cultural, la situació que et trobes en el lloc de la migració o la personalitat de l’immigrant.
Jo porto 10 anys a espanya i des del meu punt de vista viure en un altre país requereix adaptar-se al lloc i al mateix temps no oblidar els origens. Crec que no fa falta filosofar masssa sobre com portar a terme aquesta experiencia o transició perquè a la fi, amb el temps i una mentalitat una mica oberta, tot canvia. Acceptació o rebuig sempre et pots trobar perquè existeixen tantes personalitat com persones, la clau està en el respecte. Ara bé, pel fet de ser immigrant hi haurà situacions en les quals tindràs més obstacles però si saps defendre la teua causa es poden canviar les coses. Només cal una mica de seny.
Hola a tots, pel que fa a la xerrada sobre immigració dir que vaig trobar molt interessants els diferents punts de vista sobre la immigració que van explicar els tres ponents. El que especialment em va agradar és que tots tres van ser coherents amb el que explicaven respecte a la interculturalitat, és a dir, mantenir la seva pròpia cultura però alhora conèixer la cultura del país al que es troben, intentant adaptar-se a ella en els seus diferents aspectes i "posar en pràctica" el que han après. No veig que sigui una incompatibilitat tenir aquest pensament, inclús diria que pot ser positiu, ja que, quin mal fa tenir més coneixaments? L'important però és que tampoc han d'oblidar les seves pròpies costums i això supòs que és fàcil mantenir-ho els primers anys però que en generacions posteriors que no han conegut "de primera mà" la cultura inicial és més complicat.
Mª del Mar Vidal
Me gustó mucho la charla porque creo que el tema de la inmigración es importante hoy en día y hay muchas opiniones al respecto. Solo decir que hoy vienen a nuestro país personas de otros, pero que en el pasado ha sido al revés y puede que en el futuro vuelva a serlo, así que no tratar con prejuicios a la gente ni como no nos gustaría que nos tratasen. Con respeto, igualdad e intentar que los que vengan lo hagan en condiciones adecuadas.
Creo que el debate fue muy interesante. Me dejo impresionada las ideologia retrogradas que tienen ciertas personas en nuestra sociedad. Principalmete siendo personas que deberian estar minimamente informadas sobre los problemas de todo el mundo y de su pais. Personas que deberian dejar de mirar solo para sus problemas.
Me gusto principelmente la intervencion de Mohammed Shaib, una persona con las ideas super claras de lo que pasa en nuestra sociedad y a quien las personas deberian escuchar y intentar entender.
Hay que saber respectar a los demas sea cual sea su cultura, religion, o costumbres. Asi tendremos una sociedad mas justa y rica.
Creo que la charla del otro dia fue muy interesante ya que nuestro país es uno de los que más inmigración recibe y es algo que la gente no quiere aceptar. La exposición que hicieron los 3 invitados una vez más nos hace darnos cuenta de que vienen por necesidad y que si en su pais hubieran unas condiciones de vida acceptables, seguramente preferirian quedarse ahi. Por lo tanto hay que ser tolerante y compasivo porque no toda la gente tiene la misma suerte que tenemos algunos.
Una mica tard però voldria destacar la bona feina a l'hora d'escollir els ponents de les xerrades i enfocar els temes. Les tres intervencions per mi van ser molt interessants i ens van permetre posar-nos al costat de l'immigrant, cosa que no fem massa sovint, per no dir mai, i que és essencial per comprendre aquest moviment que,volguem o no ens afecta ben de prop i, perquè no dir-ho, necessitem. Jo ja coneixia una mica la trajectòria professional de Mohammed Chaib des de les eleccions passades i em va sorprendre gratament que vingués a explicar-nos el seu punt de vista. espero que es segueixin mantenint debats tant intensos en les pròximes xerrades i que aquestes ens ofereixin noves idees per plantejar-nos...
Crec que la xerrada de l'últim dia va ser molt interessant. Com ja ha dit molta gent, Espanya és un dels països que rep més immigració i escoltar el que deien els tres ponents era realment interessant i s'hauria de fer saber a molta gent que rebutja la immigració ja que molts d'ells venen aquí únicament per treballar i aconseguir algo que al seu païs no tenen.
Hola
Soy Helga zeitz
Bueno ante todo felicitar a los organizadores por darnos esta conferencia, que ha hecho reflexinar mucho.
Soy extranjera,porque no naci en españa, pero llevo viviendo toda mi vida en españa, la verdad es que me es dificil resumir como se siente una persona que esta entre un lado y otro y en el fondo no pertenece a ninguno. La historia tendria que ser ver con alegria y construccion hacia un futuro, te encuentres donde te encuentres. y lucha y las comparaciones no creo que siervan de mucho, si son malaintencionadas, creo q la union seria un metodo mas eficaz.
Abans de tot, comentar que l'immigració és un tema molt d'actualitat, però a la vegada molt controvertit. Així doncs, el que deixaré escrit en aquest comentari no és res més que una opinió personal i per opinions, colors. Si algú se sentís ofés, disculpes (tranquils, no us espanteu que no diré res dolent! jajaj)
L'immigració per mi té dos parts, totalment inseparables i que estan obligades a entendre's. Per posar un paral·lelisme amb la Medicina (ja que la majoria en aquest debat serem metges en un futur), seria l'òrgan donant (immigrants) i l'organisme receptor (pais que rep els immigrants). L'organisme receptor ha d'adaptar la seva immunitat a l'òrgan donant, i posar tot de la seva part per fer aquest òrgan i les seves cèl·lules com seves. Si no es dóna aquesta condició, com ocorre amb els trasplants, es pot donar un rebuig de l'òrgan i no només rebutjar-lo, sinó a vegades destruir-lo. Per altra part, l'òrgan també ha d'adaptar-se al nou organisme i no venir amb prejudicis sobre el pais al que arriba o intentar aïllar-se, perquè sinó podem caure en un Sd. injert contra hoste.
La reflexió està feta, espero que l'entengueu. També em disculpo pel frikisme, però és que ho porto a les venes.
Fins aviat
En primer lloc, m'agradaria felicitar als ponents que van fer possible aquesta xarrada ja que considero que van fer un bon treball.Em va agradar escoltar les tres histories tan diferents que ens van presentar, explicant-nos els motius pels quals s'havien vist obligats a emigrar dels eus països.
Al final d'aquest acte es va iniciar un debat molt interessant en el qual es van expossar opinions de tota mena.
M'hauria agradat, que a la xarrada a més a més d'aquests tres ponents hi hagués hagut un quart immigrant; una persona amb menys poder econòmic i formació acadèmica. Ja que considero que d'aquesta manera s'hauria representat millor l'actrual població immigarnt de la nostra societat.
Marta Cosgaya (UB)
Hola a tots i totes,
La veritat es que vaig trobar molt interessant el tipus de xarrada amb persones que explicaven des de la pròpia experiència el que havia suposat per ells la immigració. És des dels cassos individuals quan realment entens que suposa deixar el teu país i traslladar-te a un nou lloc moltes vegades amb una llengua i una cultura diferents per començar una nova vida.
Tot i això estic d'acord amb la opinió que exposa algun dels participants al fòrum que diuen que els exemples eren poc representants de la realitat i que potser hagués calgut algun cas de persones amb menys recursos econòmics i que hagués viscut la immigració com ho fan la majoria, des de la pobresa i la necessitat.
Clara Padró Casas
VICTORIA VILALTA DEL OLMO
Primer de tot dir que la xerrada del dijous va ser molt interessant, i de moment, una de les que més "polèmica" o de més participació per part dels espectadors. Vam poder escoltar tres experiències propies i les diferents maneres de superar les dificultats. Els tres ponents venien de 3 cultures molt diferents i es va poder veure que hi ha diferències pel que fa a les facilitats d'integració a la societat segons l'origen de l'immigrant. Penso que això no hauria de ser així, ja que tots mereixem els mateixos drets i el mateix tracte i respecte. A més, es va utilitzar molt la paraula "igualtat", i sí, hi estic d'acord. Però això no voldria dir donar més facilitats de tipus econòmic per exemple, simplement crec que als immigrants se'ls ha de donar el mateix tracte que a una persona que ha estat visquent aquí durant molts anys que estigui en la mateixa situació que ells. És a dir, ni més ni menys, simplement no posar-los les coses més difícil del que les tenen.
Hola,
Este debate sobre Inmigración me ha parecido interesante y lo valoro positivamente, pero creo que se ha quedado corto al tratar este tema. Lo que contaron los ponentes fueron las historias de sus vidas y como consiguieron hacerse un hueco en esta tierra y en esta sociedad y su opinión sobre como ven ellos la inmigración. Sus historias son al fin y al cabo historias de éxito. Ahora bien, qué significa este éxito, haber sabido integrarse o haber sabido adaptarse? Es acaso lo mismo la integración que la adaptación? A qué tienes que renunciar para adaptarte y sentirte aceptado? No son acaso estas cosas (a las que renunciarías) las que conforman tu cultura? Estas preguntas son algunos de los verdaderos dilemas de la inmigración y se han quedado sin debatir... y sin respuesta.
PD. Mi enhorabuena a la primera ponente (no encuentro su nombre en el cartel del debate) su narración me pareció sin duda la más divertida, positiva e instructora de todas.
Enrique Rico Aragón (4º medicina)
Hola a todos,
Desde mi punto de vista, la conferencia no ha sido nada representativa de la inmigración mayoritaria que llega a nuestro país. Estoy de acuerdo que para poder convivir, es necesario una implicación de ambas partes, pero no resulta sencillo. Es más, en ocasiones la convivencia hace cambiar tu forma de ver las cosas.
Josefina López Domínguez
Hola a tots!
Des del meu punt de vista les fronteres en les marquem nosaltres individualment o moltes vegades ens les imposen,això des de l'antiguitat el fet de pertànyer a una tribu t'exclou de l'altra. Aquest pensament per mi es bastant arcaic i rudimentari. És important que t'identifiquis amb uns valors i creences determinades per tenir una base sòlida alhora de pendre decisions i afrontar la vida però has de ser capaç d'obrir-te al teu voltant i apendre dels que t'envolten. El poder i la por és el que alimenta la discriminació per ser de diferents paísos, ètnies, sexe... Quan et sents segur ets capaç de interessar-te pels valors dels que t'envolten i incorporar aquells que puguin ser-te útils i perque no canviar aquells que havien quedat rovellats.
De vegades el obrir-te pot fer que perdis individualitat però el que pots guanyar és molt més important que un afan de possessió i materialisme.
Per acabar, les fronteres no haurien d'existir però ja que existeixen des del punt de vista legal com a mínim èticamen hauriem de traspassar-les per poder enriquir-nos com a persones i créixer.
Maria Rosa Salas
3r de medicina
Núria Rosas Ubasart
Estic molt agraïda als tres ponents per compartir, explicar les seves experiències en canviar de país. El fet de conèixer una nova cultura i d'haver-hi de conviure, d'aprendre un nou idioma i de separar-se de gent a qui estimes ha de ser molt dur i et fa créixer com a persona. El fet d'explicar els moments difícils que han passat fa que puguem reflexionar i intentar-nos posar una mica dins el paper de l'immigrant. Lo difícil que és aconseguir papers, o una feina digna i el més complicat de tot ser acceptats i integrats en la nova societat en la que viuen. Va ser una xerrada molt interessant, potser una mica llarga pel meu gust. Tot i així felicito als ponents!
Hola! Som Mireia Martinez Sancho i Elisenda Raga Gil. Aquesta xarrada va ser molt interessant perquè ens va permetre veure des del punt de vista dels immigrants el tema de la immigració al nostre païs. Ens va fer entendre el perquè d'alguns costums que per a nosaltres eren desconeguts,a partir de les seves experiències personals. Però el que sí és cert, és que ens crida l'atenció és que actualment, encara hi hague gent amb una ment tan tancada envers l'immigració. El que sí que volem recolzar és la lliure expresió, ja que a la sessió una noia va intenta donar la seua opinió i tota l'aula la va escridassar. Podem estar d'accord o no, però s'ha de respectar a tothom, que en part, és l'objectiu d'aquesta xarrada.
Gràcies!
El Debat sobre "creaunt fronteres" realment va generar un gran debat entre tots nosaltres, la qual cosa trobo molt positiva ja q sempre hi han opinions diverses sobre un mateix tema i escoltar-les sempre ens dona nous matiços i punts de vista. Vaig trobar especialment interesant i molt propera la part de la Tai Mooi Ho Wong, que crec q va saber transmetre's amb molta claritud (i un molt bon català) com pot arribar a ser de difícil arribar a un pais nou i si més no amb una cultura totalment diferent a la seva. I com poc a poc s'ha anat sentint més còmode en el nostre pais sense oblidar però les seva cultura i arrels i com els catalans de vegades catalogen molt ràpid la no integració del xinesos per propia voluntad.
Realemnt moltes gràcies a ella i els demés integrents de la xerrad per relatar la seva experiència personal!
Hola a tothom,
De la xerrada que els tres ponents ens van oferir, jo també destacaria la visió del Sr. Mohammed Shaib. Ell va analitzar molt bé els diferents mecanismes d'integració o d'adaptació utilitzats fins al moment a altres països europeus i el seu resultat. Així doncs, va remarcar per exemple les diferències entre el sistema britànic, que crea una separació entre les diferents cultures que van arribant, creant barris exclusivament d'un origen o d'un altre,exigint uns mínims comuns però al mateix temps no mostrant excessiu interés per l'intercanvi i l'enriquiment cultural. El sistema francés per contra, és totalment diferent. Els ciutadans que viuen i treballen a França han de ser tots iguals i això obliga a renunciar a vegades als seus orígens per passar a ser un ciutadà amb drets i deures francesos. Tots dos sistemes, han demostrat repetidament fracassar, i per aquest motiu, ens veiem amb el repte de reformular la integració. En aquest punt és en el que neix el concepte d'interculturalitat, que no oblida el paternalisme, i que es basa en l'intercanvi en igualtat de condicions...però encara ens queda un llarg camí per recòrrer...
Núria Mestres Petit
Medicina
Pel que fa a la xerrada sobre la inmgració trobo molt acertat i felicito els organitzadors per donar el micròfon i la veu als principals afectats, els protagonistes en sí mateix.
És molt bo que hi hagi l'oportunitat de conèixer experiències enriquidores dels demés.
Joan Vilanova i Laguna
Estas charlas nos hacen tener conciencia, aunque sea al menos por unas horas, de la situación que se vive en nuestro país y la verdad es que hay que reconocer que, sea por la circunstancia que sea, es difícil integrarse y más aquí.. me encanta la pregunta de cuando un inmigrante deja de serlo porque da que pensar..
Marilena Morales Fiol
(5ª MEDICINA)
Helga Zeitz
Creo que podemos llegar a conocer diferentes tipos de inmigrantes, respecto a la cultura la economia, que tenga cada uno, pero lo creo q mas alla de todas esas cosas que vengan con la persona y su condicion de vida, en el fondo todos pueden llegar a sentir algo similar, con relacion al desarraigo que conlleva dejar la patria propia.
Por eso, creo que necesitan un apoyo y una buena integración en la sociedad donde quieran ir.
Aquesta xerrada m’ha fet pensar que sovint, els prejudicis sobre la població immigrada ens impedeixen entendre’ls. Tothom hauria de fer un gran esforç per eliminar aquests perjudicis i conèixer les persones que hi ha darrere.
Tot i que les opinions dels tres ponents van resultar més que interessants i enriquidores, vaig trobar en falta potser una experiència una mica més real. On són totes aquelles persones que, es juguen la vida, simplement per trepitjar terra espanyola, sense saber potser, si hi arribaran? Suposo que és difícil per l'organització aconseguir que algú ens expliqui aquest tipus d'experiència, però certament seria molt enriquidora.
Gemma Cuixart Carruesco
Permeteu-me citar la frase d'una companya, amb la que comparteixo el punt de vista i la cual considero també part del meu discurs pel que fa al tema de la immigració:
l'Alba Sánchez diu: "Creo que la mezcla de culturas deriva en una pérdida de la personalidad de éstas y en una deslocalización de la identidad cultural, por eso mi visión de la convivencia entre culturas se basa en el comprender el porqué el otro hace aquello, y en respetarlo, pero siempre defendiendo la propia cultura e ideología y esperando que el otro haga lo mismo." i penso que té raó en el fet que la convivència entre cultures no ha de derivar en una pèrdua de la identitat cultural, ja que totes elles són dignes de respecte y igual de legítimes. No obstant, i per aquest mateix motiu, crec que per a aconseguir un manteniment de la identitat cultural de cada grup social/país/regió, cobra gran importància la integració per part dels extranger que vénen a residir-hi, o del que ja ténen la nacionalitat però que arrosseguen la cultura del seu lloc d'origen. Aquesta gent pot viure com es viu aquí, vestir com es vesteix aquí i parlar com s'hi parla, i tot fer-ho sense perdre consciència de quines són les seves arrels, ni sense haver d'oblidar la cultura a la que pertanyen sons pares i els seus avantpassats.
Primer de tot felicitats per l'organització de les xerrades ja que els temes de debat son molt interessants. Els tres ponents ens han aportat diferents experiències, cap d'elles fàcils, sobre la immigració a Catalunya. Ens han fet veure que darrera la figura de l'immigrant (que moltes vegades nosaltres generalitzem) hi ha una persona amb una història personal dura i complicada. Ens ha sorprès l'experiència de Tai Mooi Ho Wong, el seu nivell d'integració (lingüístic, cultural...) i la seva visió per afrontar un repte com la immigració.
Meritxell Garay Solà
Laia Ferrer Ventura
Esta charla ha llamado la atencion para un tema muy importante: el papel pasivo que los habitantes del pais de acojida de los inmigrantes tinen. Es necesario un esfuerzo no solamente de la parte de los inmigrantes pero tambien de cada uno de nosotros para que ellos se integren, hay que respectar sus tradiciones y no exigirles que sean un espejo de nuestros habitos. A ellos debemos una gran parte del desarrollo de nuestra sociedad y por eso tienen que ser tratados como parte de ella
Em fa una mica de vergonya opinar sobre la segona conferència d'aquest curs de Cooperació Internacional a aquestes alçades... No obstant, considero que quan es tracta d'opinar i de col·laborar en un fòrum de debat mai és tard.
Lògicament, degut al meu retard, la majoria de punts que m'hagués agradat destacar ja han estat comentats per la resta de companys. Així que m'uneixo a molts d'ells que opinen que la vida d'una persona immigrant, "nova en terres desconegudes", no és gens fàcil i moltes vegades és a causa de l'entorn desfavorable o "hostil" que es troben (no vull dir que sempre sigui així ni per part de tothom, és clar!). A més, gràcies al testimoni de la ponent Betty Puerto t'adones d'alguns dels obstacles amb què es troben aquestes persones "nou-vingudes", dels prejudicis que existeixen sobre aquesta gent i del poc que se'ls valora en molts casos i la poca confiança que desperten entre la societat pel fet de ser immigrants; ho dic perquè, si no recordo malament, la Sra. Puerto va comentar que, tot i que al seu país exercia de psicològa, en arribar a Espanya la titulació que tenia no li va servir de res a l'hora de buscar feina, i va haver de treballar de dona de fer feines durant 3 o 4 anys fins que no se li va presentar l'oportunitat de fer allò pel que havia estudiat.
També m'uneixo al comentari de les companyes Meritxell Garay i Laia Ferrer sobre el grau d'adaptació i d'integració de la ponent Tai Mooi Ho Wong. Crec que ens va sorprendre gratament a tots!
Ja per acabar, només comentar que em va saber greu que el torn de preguntes acabés una mica "enterbolit" pels comentaris poc afortunats que es van fer; l'ambient es va crispar una mica i va haver-hi un xoc d'opinions bastant fort que va provocar aplaudiments per una banda i xiulets o comentaris fora de lloc per l'altre. Tothom té el dret a la paraula i a manifestar la seva opinió lliurement, sempre i quan no falti al respecte a ningú; però no per tenir opinions contràries han d'haver-hi enfrontaments com els d'aquell dia.
En fi, això és tot! i disculpes de nou!
Laura Capdevila (5è curs Medicina)
És una llàstima com la immigració, tant com la pobresa al tercer món o la violència de gènere per dir exemples, es converteix en una banalitat al repetir-se sense arribar en profunditat a través dels diferents medis. Per aquest motiu m'agradaria felicitar aquestes xerrades que ens proporcionen l'ocasió de poder intercanviar, o al menys escoltar punts de vista de diferents persones que integren la societat.
Jo com a persona immigrant i persona que viu en una societat amb un gran flux de migració crec que s'accepten els immigrants com a part de la societat. Però aquesta acceptació no sempre implica interacció sino merament una acceptació de la cohabitació. També crec que es pot observar uns prejudicis generalitzats que oblida que la persona immigrant és un individu i no la seva imatge social, política o econòmica.
D'aquesta xerrada em va agradar molt com van explicar les vivències personals cada un dels tres ponents. Et feien posar en la seva situació, i sentir-te implicat en totes les dificultats en que es troba qualsevol immigrant, que ja els és difícil separar-se de casa seva com per trobar-se rebutjats a l'arribar al seu destí en molts sentits.
Mica en mica cal tothom es vagi adaptant a superar qualsevol barrera per tal d'ajudar-los en la seva adaptació.
bona tarda
el haver de canviar de un lloc a un altre ya suposa un trauma per a la persona a no ser que sigui per voluntat propia qui ho pasa mes malament es qui es mou per aixo el respecte es lo mes important
el sr.mohamed va explicar la seva historia personal i els seus propis sentiments davant de un trauma que va haver de sufrir no es que parli per parlar es que sap el que se sent
en quant a la integracio de cultures que cadascu faci i cregui en el que vulgui ningu te dret a canviar les costums i les formes de fer d'una persona estigui en el pais que estigui aixo de la integracio nomes es un terme politic no un terme de comprensio humana.
Hola a tots!
Crec que aquesta ha estat una xerrada molt interessant per les vivències que contaven els tres ponents ja que ningú millor que ells que ho han viscut ens podrien exposar millor aquest tema.
Volia donar especial èmfasi a les paraules del Sr. Shaib, que varen ser del tot conmovedores i crec que tots estirem d'acord en que es necessari que canviem la mentalitat per a propulsar una millora de la conviència en aquesta, la nostra societat multicultural.
Publicar un comentario