S'obre aquesta entrada on podeu continuar el debat inicat a la darrera sessió: s'accepten comentaris, crítiques, propostes, preguntes, etc.
178 comentarios:
Anónimo
dijo...
Considero que a pesar del silenci social que hi ha vers les malalties oblidades, hem de creure en totes aquelles persones que s´esforçen per millorar la situació. Tots hauríem d´aportar el nostre grà de sorra de forma desinteresada en la mesura que ens sigui possible.
Jo estic d'acord amb el que diu Jennifer, s'ha de creure amb els que treballen per millorar i per avançar, però penso que no és suficient amb creure-hi, penso que tothom hauria d'adquirir una mica de compromís amb aquestes causes i col·laborar-hi. El problema és que, per exemple en el meu cas, m'agradaria fer alguna cosa més que una aportació econòmica a alguna organització, però depèn de la situació en què et trobes. Tot i això, està molt bé que xerrades com la d'ahir ens recorden que aquestes malalties són una realitat, encara que molt poca gent hi pense i molta altra gent ni sàpigue que existeixen, la qual cosa és tristíssima i, en la meua opinió, entre tots hauríem d'intentar millorar-la.
Sóc estudiant de medicina i em dic Sílvia Roig. Penso que la xerrada d'ahir va ser molt interessant perquè em va fer adonar que en el món hi ha moltes malalties que encara en ple segle XXI no tenen suficients mitjans per poder-les curar i això realment és molt fort perquè només passa en països del tercer món, ja aquí a Europa seria impensable. Per tant, crec que entre tots, no només estudiants de ciències de la salut, hauríem d'aportar el nostre gra de sorra per fer que no fossin tan oblidades.
Personalment trobo que la xerrada d'ahir va ser molt interessant, ja que tot i sense ser una estudiant de medicina (estudio biologia), vaig ser capaç d'entendre la gravetat de la situació que s'està visquent en aquests països pobres. La impotencia que senten els metges quan es troben en situacions com les que ahir va descriure el doctor Corachan deu ser terrible. Tal i com va expressar la degana de la facultat, actes amb una assistència com la d'ahir fan que poguem tenir esperança en el futur.
Sobre la conferència d'ahir he escrit un breu article al meu blog, a tots aquells que els hi pugui interessar, aquesta és la direcció apuntes del camino
Em dic Noemí Fuster, felicitats als organitzadors per la conferencia de dijous. Fa 2 mesos vaig viatjar a l’Africa, i em va semblar molt difícil trobar alguna ONG amb qui col•laborar, tant que vaig haver de muntar alguna cosa alternativa (trobareu més detalls a www.stopmalaria.tk). De nou a Barcelona el projecte ha estat un èxit, en part perquè com va dir el Dr Corachan, s’ha de comptar amb la gent d’allà i nosaltres treballem mà a mà amb una organització africana. La idea bàsica d’aquest projecte és ajudar a eradicar la malària (malaltia cada cop amb més glamour i que ja se’n surt de la llista de les NTD) però creant un model dinàmic, continu, sostenible i que serveixi als africans per autofinançar-se. La solució de l’Àfrica ha de sortir de l’Àfrica Però es intolerable que ha dia d’avui morin d’1 a 3 milions de persones de malària, quan aquí ens varem posar les piles per eradicar-la. No són les mateixes eines, ni el mateix terreny, però el mateix Pedro Alonso va quedar sorprès de eficàcia de les mosquiteres quan estava treballant a Gàmbia, i una mosquitera val 8€... 8€ , una vida. Jo treballo als aiguamolls del delta del Llobregat, i fa tan sols 50 anys allà hi havia malària. A mi se’m cau la cara de vergonya quan els nostres amics africans no poden presentar-se al treball perquè tenen malària, i aquest, creieu-me és el millor dels casos.
Hola, a mi també m'agradaria felicitar la organització de la xerrada pel gran èxit que va tenir, només cal veure l'afluència de públic!
Com molt bé han dit altres persones penso que és molt important la concienciació social de la població per tal de que malalties que aquí no tenen cap mena d'impacte siguin conegudes i tingudes en compte al primer món.
Tot i així, penso que per molt que la població arribi a aquesta concienciació, si les empreses farmacèutiques no s'hi posen pel mig promovent investigacions de medicaments per curar aquestes malalties i abarateixen el preu d'aquests, és molt difícil que la situació millori substancialment, és per aquest motiu que trobo important la feina d'organitzacions com el DNDi que investiguen en aquest sentit.
En conclusió, crec que iniciatives com aquesta van molt bé per donar a conèixer aquests problemes, però si no hi ha ajudes econòmiques per investigació és difícil que la població pugui fer-hi algo.
Em dic Ferran Ballescà i sóc alumne de la Facultat de Medicina.
Considero que la xerrada de dijous va ser molt interessant i didàctica, però penso que aquests debats haurien d'arribar a la majoria de la massa social. És evident que, per arribar a solucions efectives, és necessari que la població tingui accés a aquesta informació per poder actuar en conseqüència. Nosaltres (la gent que vam assistir a la xerrada) ja estem conscienciats sobre la necessitat de fer alguna cosa més pel desenvolupament mèdic del tercer món; ara és quan toca que els mitjans de comunicació s'expressin en el mateix sentit per tal de convèncer la gent que mai ha sentit anomenar cap d'aquestes malalties.
En el moment en que la majoria de la població occidental conegui aquestes situacions, serà quan serem capaços de reclamar solucions efectives a organitzacions (OMS) i governs amb prou poder com per proporcionar-les.
Pel que fa a que els països subdesenvolupats puguin trobar una solució pel seu propi problema, ho trobo, encara, poc realista.
Hola a tots i totes, sóc la Laura Sánchez, estudiant de 3r de medicina al Clínic. El passat dijous vaig assistir a la xerrada sobre les malalties oblidades, i em va fer reflexionar molt. Només volia expressar el meu acord amb tot el que ja heu dit en el blog: la xerrada va ser molt interessant i crec que se n'han de fer més per tal de concienciar a tothom de que realment aquesta situació està passant. Perquè sembla increible, de veritat, que avui en dia encara no es pugui curar gent perquè no hi ha diners per a coses tant simples com pous, vacunes, fàrmacs o més investigació. Felicito des d'aquí al doctor Corachán i a la doctora Diap per la seva feina.
M'agradaria pensar que tots sabem que estar conscienciat d'algun problema i fer alguna cosa per solucionar-lo són dues coses molt diferents.
De què serveix que la gent conegui la situació extrema en la que es troben els països on afecten aquestes malalties oblidades si la seva vida segueix igual després de saber-ho? El que vull dir és que tothom sap molt però ningú (o casi ningú) fa gaire res (m'incloc).
Segurament el problema no seria problema si tots renunciéssim a molts dels avantatges de les nostres vides que alhora són la causa de les seves desgràcies. La nostra comoditat per la seva supervivència? Molts estan disposats a donar una quantitat moderada de diners al mes o a l'any per tal de sentir-se millor quan veu per la TV totes les desgràcies alienes...però pocs renunciarien a la seva qualitat de vida.
Potser la gent d'aquests països no necessita la nostra caritat. Potser el que necessiten és que els deixem tranquils en tots els sentits. Que no ens aprofitem d'ells i després ens fem passar per ànimes bones i caritatives. No crec que necessitin metges...més aviat necessiten independència.
Hola sóc Ariadna Fabià, estudiant de 4t de Medicina al Clínic, i igual que els comentaris que he llegit, volia felicitar els organitzadors per la feina que fan i mencionar que em sembla molt important concienciar la gent de la importància de no oblidar que al món hi ha moltíssima gent que no té la mateixa sort que la majoria de nosaltres i que no perquè un problema afecti a un determinat sector de la població aquest tingui menys imortància.
Així mateix volia dir que personalment em sento com una mica inútil quan assisteixo a aquest tipus de xerrades pensant que podria fer molt més del que faig, però llavors em repeteixo allò de "actua localment i pensa globalment".
Bones! Sóc estudiant de 2n de medicina i em va quedar una sensació extranya de la xerrada. Em va semblar com si una enorme roda infrenable fes cada dia més pobres als pobres i més rics als rics.
Crec que un pas és passar de conscienciar-se a actuar, i que l'important és cadascú intependentment del que facin els altres. L'altre pas, però crec que és la informació i la consciència. EL QUE MATA ALS POBRES NO ÉS TANT LA FALTA D'INVESTIGACIÓ I PASTILLES COM LA FALTA D'AIGUA, MENJAR, HIGIENE, INFORMACIÓ...
DIAGNÒSTIC: POBRESA.
I com sempre podem seguir explotant-los per després enviar-los el que ens sobra en forma de cooperació internacional. Mentre que tots anem a les estones lliures a "SALVAR EL MÓN" tenim els estalvis a banc santader, BBVA, La caixa... i aquests bancs financien les empreses que venen les armes al tercer món, que desallotjen els indígenes i fins i tot assasinen els que se'ls interposen. (més informació a http://www.opcions.org/pdf/op14cat.pdf i a la campanya BBVA sense armes)
I és que no tot es centra en el petroli i en els bancs, les multinacionals alimentàries ROBEN al tercer món i ens ofereixen productes més barats del que realment són, sent la diferència el menjar que li falta al africà, sudamericà o asiatic.
CREC, PER AIXÒ QUE NO PODEM ABANDONAR LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL NI LA LLUITA PER CANVIAR LES COSES QUE VAN MALAMENT, PERÒ QUE TOT AIXÒ ÉS INÚTIL SENSE UN CONSUM RESPONSABLE I CONSCIENT!
Ja no podem demanar als polítics, manen els diners. Doncs donem poder econòmic a qui creguem que té que governar el món, una classe mitjana o algunes multinacionals.
Ja ho feia Robbin Hood, que robava als rics pera donar als pobres... doncs comprem als pobres i boicotejem als rics!!!
(i gràcies als que us heu llepat tota aquesta parrafada)
Totalment d'acord amb la Clara Matas i en Marc Grifell!
Al països de renda baixa els hi sobren blancs salvadors i els hi falta molt de lleis comercials justes i governadors que no facin de titelles dels occidentals!
Allò que cal erradicar no és l'extrema pobresa sinó l'extrema riquesa!
Cal dir prou a les empreses transnacionals que exploten els recursos d'aquests païusos i després donen un o dos milions d'euros a MSF!!!
Hola a tothom! Primer de tot, com m'imagin que molta gent hauà fet, voldrioa felicitar a l'organització d'aquest curs per la bona feina que fan i estan fent perquè l'assistència a les jornades sigui tan interessant! En segon lloc deixaré el meu petit comentari...Només una sessió a les jornades ha estat suficient per "entendre" que hi ha moltísssima feina per fer i que aquest seria molt més fàcil si el problema interessàs a la gent que té més poder, està tant descompensat el món que tard o d'hora caurà pel seu propi pes...Tenc la sensació de que havent assistit a la primera sessió, només vèrem ( i aprofitant la imatge que es va utilitzar el dijous) la punta de l'iceberg. Em va semblar molt interessant i útil. Segur que en els propers mesos aprendrem molt més.Salutacions
Hola, em dic Rocio Luna, soc estudiant de medicina a la UAB. En realitat ja veig que estem tots d'acord en lo terrible del tema i sobre els interessos que hi han al darrere. Jo tambe crec que abans de lamentarnos tant (no per nosaltres sino com a societat) hauriem de fer-nos conscients que som la causa i l'objectiu final de moltes de les accions k tant de mal fan al tercer mon (com el tema dels diamants que financien les armes a africa o de la droga que corromp llatinoamerica i que Espanya compra amb tant de gust). Sabem que aquests interessos son tant grans que a ningú aturara que l'elit sociocultural mundial s'hi oposi, doncs aixo ja ha passat. Però qui te la solució?El problema es el sistema, ja ho sabem....pero a qui se li acut un altre?De moment l'unic que ens dignifica com a persones son aquests tipus d'actes, i la gent que realment s'hi implica.
Sóc l'Arantxa Osés Viñas,estudiant de segon de la facultat de medicina. Em van semblar molt interessants les xerrades del dijous, sobretot el fet de com és possible que amb tots els avanços dels que disposem avui en dia encara hi hagin malalties com aquestes, tan i tan exteses en països del tercer món. Trobo que enviar metges cap a aquests països és només una manera de disminuir el problema, una solució temporal. La solució definitiva seria tractar el problema desde l'arrel, tractant l'aigua d'aquests països, subministrant les vacunes oportunes i moltes més coses, però tots sabem lo difícil que és això. Aprofito per felicitar al Doctor Corachan i a la Doctora Diap per la seva feina.
Sóc Ivan Reina, i també soc estudiant de medicina. Començar felicitant a tots aquells que fan possible xerrades d’aquest tipus, i més encara a tos aquells que s’interessen per fets que per a ells son encara desconeguts o poc coneguts. Per sort he tingut la oportunitat de treballar en una ONG durant uns anys, i de continuant sent col•laborador, i tot hi que no es dedicava exclusivament al suport i desenvolupament mèdic, conec de bona mà quines son les realitats que es viuen als països pobres i a les contraparts del país “ric” que promou el projecte. El fet d’ajudar no recau en el simple fet de enviar aliments i medicines o construir una escola-casa d’acollida, si no que el que s’ha d’aconseguir es poder crear projectes de desenvolupament sostenible, que amb la nostra ajuda puguin arribar algun dia a ser autosuficients, però aquesta labor no hauria de recaure solament al voltant de les ONG, ja que aquestes, amb moltissima voluntat, fan el que bonament podant, però haurien de ser òrgans de govern i grans empreses els iniciadors de projectes i d’iniciatives, no solidaries, sinó de integra col•laboració i desenvolupament mutu, ja que en menor o major mesura, tothom pot aportar alguna cosa, i com a mostra, els projectes d’investigació i d’implantació que es van exposar al llarg d’aquesta xerrada.
Aquí queda una humil opinió, però tranquils, que no serà la última. Salutacions!
Em dic Lara Colomé i sóc estudiant de la facultat de medicina. La xerrada em va agradar molt ja que va servir per obrir-nos una mica els ulls sobre aquestes malalties que pateix tanta gent i que a occident ens importen tan poc. És frustant que es doni tanta importància als mitjans de telecomunicació a coses tan vanals com la moda o la premsa del cor,per exemple, dels que la televisió està plena de programes, i coses tan importants com la vida de milions de persones al món quedin oblidades perquè no aporten un benefici. A veure si entre tots, intentant posar un gra de sorra cadascú, fem prou força per què el món canviï ni que sigui una miqueta.
Hola a tots! Estic d'acord amb el que diu la gent, realment és un tema molt interessant i crec que la xerrada va estar molt bé.
Potser el que més em va impactar va ser conèixer fins a quin punt realment són malalties oblidades, per exemple, saber que determinats fàrmacs existeixen perquè són malalties que tenen els gossos i si no fos per això ja no estarien al mercat perquè no són rentables. Al final, com sempre, tot acabava desembocant a l'economia, la salut sembla més una industria que un dret universal.
¡Hola! En primer lugar, quería agradecerle a la doctora Diap y al doctor Corachan su tiempo dedicado, no sólo durante la charla, sino también el que han empleado en prepararla y, aún mas, los años que llevan dedicándose a su labor. Es muy fácil pensar en ayudar, pero es complicado llevarlo a la acción si ello implica dejar la “buena vida” de aquí e irse a países necesitados. Hay que vivir todas esas experiencias para poder comprender realmente cómo son las cosas de duras, y a la vez, gratificantes. Creo que si un solo día nos mandasen a alguna zona necesitada, nos daríamos cuenta verdaderamente de la miseria que hay en el mundo y nos concienciaríamos en ayudar. Mientras, como el problema no nos afecta personalmente, no terminamos de implicarnos. Por eso admiro a todas las personas que, de forma desinteresada, ponen su vida a disposición de los más pobres. No obstante, pienso que muchos de nosotros después de haber escuchado la charla nos hemos planteado ayudar de alguna forma y en la medida en que podamos. Sin embargo, yo no se bien cómo hacerlo. Habría que hacer tanto... Me gustaría que alguien me informase.
Hola, jo també sóc alumna de madicina, de 3r!Primer de tot agraïr a totes les persones que van fer possible que es pogués duur a terme aquesta conferència. Van ser 2hores de conferència amb un tema molt important i del qual ens van saber informar molt bé tot i el curt temps que tenien per explicar-ho. A casa reflexiono i penso: si en un resum de dues hores ens han pogut explicar tot això? no ens podem arribar ni a imaginar com deu ser a la realitat. Per això te n'adones que això és un tema massa important com per estar tan oblidat.
Sóc la Mireia Pozo Albiol de 2n de Medicina, i tal com tothom està dient, crec que la xerrada va ser molt interessant i va servir perquè tots reflexionéssim sobre la situació actual del tercer món.
Penso que el fet de difondre aquestes conferències en facultats relacionades amb les ciències de la salut està molt bé perquè esl que som futurs metges anem pensant en estar una temporada en un país pobre i ajudar a la gent. El que passa és, com els ajudem si no hi ha els medicaments necessaris ja que es dediquen més diners a coses més superficials (com crear trens d'alta velocitat per exemple) que a salvar vides? Potser s'hauria de fer alguna cosa, com manifestar-se, etc. per donar més importància a aquest fet...
En resposta a la Elena i a la Mireia Pozo, volia comentar que tinc la profunda creença que el poder polític queda subordinat al econòmic. Un polític no pot prendre una decisió que arruini el seu país (com seria per exemple deixar de vendre armes al 3r món o deixar d'expoliar-ne els recursos naturals. No tothom està disposat a tenir menys diners per això. Per tant la única manera que jo veig és deixant de comprar a les empreses que exploten al 3r món. Un boicot total, que molta gent ja fem i que cada vegada espero que siguem més. En aquest link us podeu descarregar resvistes que proposen alternatives a TOTS els productes que ofereixen multinacionals i no sabriem ni on comprar si traguessin els supers.
Crec que aquest és el primer pas, a partir d'aquí es comença a conèixer gent i alternatives i suposo que acabes trobant una bona oportunitat d'anar sobre el terreny, a viure i experimentar i, evidentment, ajudar. Tot i així crec que la feina més important la fem aquí.
Em dic Anna Carmona i sóc estudiant de 3er de medicina.
Respecte la xerrada del passat dijous, cal dir que va estar molt bé! Una de les coses que més em va cridar l'atenció és que ens han fet pensar que el que necessiten els països subdesenvolupats per combatir les malalties són metges. Tots hem pensat alguna vegada en passar allà un temps intentant ajudant. En canvi, el doctor Corachán va deixar ben clar que allà també hi ha especialistes que saben fer la feina tan bé o millor que nosaltres.
Per tant, l'ajut que necessiten de nosaltres o més ben dit de farmacèùtiques i goberns són mesures econòmiques per què arribin fàrmacs a on més es necessiten.
Que la solució estigui a mans de goberns i farmacèutiques és un problema que em preocupa, ja que ara mateix, amb la crisi econòmica que pateix el primer món, el més probable és que per començar a estalviar deixin d'invertir diners en investigació.
Hola! Sóc la Núria Espuña estudiant de 2n de medicina. Estic totalment d’acord amb aquelles persones que pensen que amb dues hores de conferència no n’hi ha prou per descriure o bé caracteritzar la realitat i el dia a dia de metges i altres persones davant malalties i altres problemes de viabilitat en indrets del món que molts han oblidat. També crec que el dijous passat va servir de reflexió per a molts de la molta feina que encara resta per fer en molts països del món, que no troben sortida al desenvolupament. A més, cal implicació de TOTS!!
Hola! El meu nom és Núria de la Torre i també sóc estudiant de Medicina del Clínic. La veritat és que la sessió de malalties oblidades em va encantar...hagués estat hores escoltant-los. Fan un treball realment admirable. Van haver-hi moltes coses que em van impactar, però sobretot el tema de les vitamnies i els complexes vitamínics...va ser un breu comentari, però és cert que exemplifica bastant el que passa... Moltes felicitats als organitzadors i ens veiem a la següent!
Hola, sóc Edurne Sarrate i estudio 2n de medicina al Clínic. Considero molt important que es facin conferencies d’aquests temes perquè et fan veure com n’estem, la major part de la població del món occidental, d’immersos en la nostra bombolla. Vivim estressats i preocupats per fets sense importància aliens a la realitat que s’està vivint en la major part del món. Morir-se de fam, de fred, no tenir aigua, ni gas, gairebé ni casa, és tan difícil de concebre per la majoria de nosaltres que és impossible que ens pugem fer a la idea del que realment s’està vivint en aquests països, suposo que es per això que tenim una visió tan freda i tan distant d’aquests temes. Tothom sap que la meitat del planeta es mor de fam però a ningú, o a la majoria de persones, li treu el son. Pel que fa a la conferencia, molts dels aspectes concrets de les malalties que es van explicar no els vaig poder entendre bé perquè no tinc coneixements suficients però realment em va indignar el que es va dir sobre els medicaments. Sembla impossible concebre que malalties que es podrien curar sense cap mena de problema i amb un tractament ben barat, la gent mori; se’ns hauria de caure la cara de vergonya. Exactament no crec que es pugui dir qui és el culpable d’aquest fet, més aviat hauríem de discutir qui no ho és.
Hola a tots, Enhorabona per l'èxit de la prinera xerrada. Baix el meu punt de vista ha estat molt profitosa. S'ha de fer una crida a la societa per tal de que reaccioni i s'adoni de que hi ha més vida, que hi ha coses més enllà del món inmediat que ens rodeja. Val a dir que la població ja sap de l'èxistència de malalties com aquestes, el que passa és que no es reacciona amb conseqüència, que no s'actúa. Crec que xerrades com aquesta poden provocar, si ens ho proposem els assistents, l'efecte bola de neu tan efectiu a l'hora de propagar consciència sobre el tema.
Em dic Cristina Comas i sóc estudiant de 5è de Medicina del Clínic. Per començar, considero que xerrades com les de dijous passat haurien d'estar més presents a la facultat, per obrir-nos els ulls a la realitat dels sistemes sanitaris dels països denominats del tercer món (crec que no li trobaré mai el sentit a aquesta expressió, és que no vivim tots en el mateix món?) Així que enhorabona a tota l'organització, per oferir-nos aquesta oportunitat. Si haig de ser sincera, no havia sentit a parlar mai encara de les malalties oblidades, però la veritat és que el tema em va impressionar bastant. Sembla mentida que al segle XXI, no hi hagi medicaments per tractar les persones que pateixen aquestes patologies, simplement perquè algú decideixi que “no li surt a compte” o que “no li és rentable”. Això ens hauria de fer reflexionar una mica a tots plegats. D’aquí a pocs anys, la majoria de nosaltres serem metges; i els metges tractem persones, no ho oblidem mai!
Be la veritat es que crec que tothom es va sorprendre de veure l'aula tan i tan plena....crec que ni l'any passat a la xerrada del Dr. Alonso de la Malaria hi va haver tanta audiència....
Impressionant....
El que més em va sorprendre va ser el gran ús i abús que fan les farmacèutiques dels nostres recursos i sobretot els interessos que els promouen,
com molt bé diu la Laura, com pot ser que hi hagi gent que es pogui medicar gràcies als nostres animals de companyia...
Vale, aquí passa una cosa, l'usuari nenesmaques és el que estava al ordinador... o sigui que no li feu cas.
Gràcies i discupleu les molètsies!
El link és a la resvista opcions, recomanada per l'Arcadi Oliveres en una de les conferències de cooperació internacional l'any passat.
http://www.opcions.org/online.html
Aquí trobeu la revista en format digital, però ja que és una revista de consum responsable jo recomano comprar-la, per donar suport a la gent que s'ho curra, que ho fan molt bé i dónen indicacions a nivell molt pràctic i tb teòric.
També us animo a participar-hi! ;-)
Una abraçada a tots els compatriotes en la lluita per un món millor! :D
Per cert, una altra publicació molt útil per informar-se setmanalment del que passa sense la visió manipulada dels mitjans de comunicació pagats pels poders a qui mantentn és:
Sóc estudiant de medicina del Clínic i em dic Anna Baró. En primer lloc i com han fet molts dels assistents a la conferència, felicitar a tots els organitzadors d'aquestes xerrades tan acertades i interessants. Va ser i és un tema que convida a reflexionar. És una llàstima que aquestes malalties no es puguin tractar dignament per falta de diners, pels interessos que promouen les empreses farmacèutiques i per molts altres recursos. Crec que s'haurien de potenciar aquestes xerrades per influir sobre els coneixements de totes les persones i recordar que aquestes malalties existeixen i són una realitat. Per últim el que més hem va impactar va ser la impotència dels metges per tal de curar els seus pacients en aquelles condicions, tot plegat injust. D'alguna manera hem d'intentar millorar aquesta situació, fent consciens a la gent sobre aquesta realitat.
Hola, el meu nom és Patrícia Zarco i m'agradaria abans de tot felicitar-vos per la xerrada de l'altre dia. Reconec que deu ser molt difícil tractar temes com aquests en una societat en la qual el problema més gran del qual ens preocupem és de la temuda crisi. Vivim tots aliens a la idea de que altres persones estan patint el doble que nosaltres i degut a aquest fet no els hi enviem ajuda; ens preocupa més la salut d'un nen encostipat que no pas la salut de milions i milions de nens d'altres llocs desenvolupats. Malgrat tot, aquelles persones que sí que estem conscienciades tampoc no fem tot el que podem, enviem metges a curar-los, els hi enviem medicaments, quan el que hauriem de fer és ensenyar-los a fer les coses per ells mateixos, el problema?? Tenim por que ens passin la mà per la cara ja que sabem que podrien aprofitar els seus recursos molt millor del que ho fem nosaltres.
Hauriem tots d'aportar alguna cosa a aquestes organitzacions que proven de fer una mica més còmoda la vida d'aquelles persones que per culpa de "malalties oblidades" pateixen tant.
"...Hem d'intentar...", "...hauriem...","...podria fer molt més..." o "..intentem posar un gra de sorra.." aquestes deuen ser les frases més repetides en aquest forum. La meva proposta es sencilla: "fem-ho, fes-ho!. Tots ens sabem la teoria, però perque no comences a posar-ho en practica ara mateix. Aquesta es la diferencia entre que existeixi un canvi i que tot segueixi igual. La resta són excuses políticament correctes.
Hola, soy estudiante de 3o de medicina en el clínico. Siempre me ha interesado todo lo relacionado con la cooperación internacional. La charla del otro día me pareció muy interesante aunque, no creo que haya un silencio social para nada. Creo que todo el mundo (que quiere, por supuesto) es consciente de la situación que sufren los países subdesarrollados. El problema creo que está en que todos pensamos que no podemos hacer gran cosa. ¿Qué podemos hacer si, una vez más, el problema viene de arriba? Lo triste es que ante tal situación tengamos que acabar hablando siempre de dinero.
Comparteixo l'opinió amb molta gent d'aquest fórum, en el sentit de que aquesta xerrada m'ha apropat una visió de la situació mèdica en llocs menys desenvolupats i m'ha permès reflexionar sobre aquest tema. És increïble com els diners condicionen tant la vida de les persones i que pel fet de no poder pagar uns cèntims al dia per medicament hi ha gent que pateix moltíssim o s'acaba morint. Increïble i realment injust. Neus Roig Abraham, estudiant de segon de medicina.
Crec que era un dels organitzadors, que responent a una intervenció d’una assistent deia que quan veiem un problema, com per exemple l’estat de salut de la població en “països subdesenvolupats” intentem cercar les causes i ens adonem que la higiene és molt escassa, que no tenen aigua potable, que l’alimentació és deficient... Però si anem més enllà i ens preguntem el per què d’aquestes condicions apareixeran empreses com La caixa, Nestlé, Repsol... que controlen i exploten els recursos i les persones d’aquests països i n’impedeixen el desenvolupament. (No se si era ben bé això el que va dir el noi, però aquesta és la idea que em va quedar).
Així per molta cooperació que fem si seguim posant els diners als grans bancs i caixes, consumint a multinacionals, alimentant dia a dia aquestes empreses elles seguiran enriquint-se i vetllant pels seus interessos independentment de si el que fan és “ètic” o no. I segurament faran molt més mal ells que no pas el bé que pugui fer la cooperació, i així en una roda que mai acabarà.
Nosaltres podem fer que això canviï, si deixem d’alimentar aquesta roda, si construïm alternatives, farem que siguin més febles. I serà més fàcil l’eterna utopia de canviar el món.
Però el que diu la Noemí és ben cert, molts estem conscienciats, sabem perfectament la teoria, però ben pocs ho posen en pràctica. Jo m’incloc en els que NO ho posen en pràctica, de fet els remordiments de no fer el que puc fer cada vegada són més grans. Així que a part de filosofar en blocs de cooperació hem d’actuar més! aixequem-nos de davant l’ordinador i renunciem a certs privilegis!
“La resposta col•lectiva no es possible ni impossible, és necessària”.
Hola! Em dic Marta Campos Vall i sóc estudiant de 4rt de medicina. Jo també considero com la majoria de vosaltres que la conferència em va servir per adonar-me de la greu situació dels països no desenvolupats. Com bé va dir el Dr. Corachan, el fet de definir aquests països amb el nom de "països en via de desenvolupament" és una postura un tant ignorant ja que realment en aquests països no hi ha desenvolupament (crec que els conferenciants ens van donar molts exemples per demostra-ho. Un dels aspectes que més em va impressionar de la xerrada és la precarietat de medicaments que hi ha en aquestes zones i la minoria d'estudis que es fan per tal de millorar el tractament d'aquestes malalties que les classifiquem, injustament, com a oblidades. Crec que s'haurien de fomentar molt més aquest tipus de conferències per tal de conscienciar a la població d'aquesta realitat i fer alguna cosa per millorar-la.
Em dic Víctor Caballero i sóc alumne de la Facultat de Medicina. La majoria som conscients de la situació de pobresa en que es troben moltes persones en el tercer món perquè actualment la informació que circula és abundant i hi ha nombroses campanyes de conscienciació que s'encarreguen de que la gent no se n'oblidi. I per això és que valoro positivament la xerrada perquè et permet veure la realitat del tema al contactar amb professionals implicats directament. Mentres hi hagi gent que treballi amb aquestes malalties, tant informant com estudiant-les, no seran del tot malalties oblidades.
Em dic Javi Marco i sóc estudiant de medicina a la UB. Sé que estic comentant una mica tard, però més val tard que mai.
La veritat és que la xerrada sobre Malalties Oblidades em va semblar molt interessant. Segur que com a mi, a tots aquells que estudiem una carrera basada en la salut, ens va obrir una mica més els ulls davant aquestes realitats que ens envolten.
Molt sovint no pensem en moltes coses d'aquest tipus perquè ens resulten llunyanes i no les veiem cada dia. Però s'hi ha de posar solució. I per tal de fer-ho, cal que els països desenvolupats destinem moltes més ajudes als països pobres. Però no em refereixo tan sols a diners, que sempre alleugen però no els serveix per a construir la seva pròpia economia i unes bases sòildes per a aixecar la seva societat. Cal, jo crec, un esforç per part dels països potents del món, per tal d'ajudar a desenvolupar economies autosuficients als països menys afavorits, perquè així, a partir de llavors, ells podran allò que necessitin per a continuar endevant sense més almoines.
És difícil, segur, potser una utopia, però si no s'intenta, mai se sabrà si s'hagués aconseguit.
Hola, em dic Laura Condal i estudio segon de medicina.
Simplement, penso el mateix que heu dit tots. Cal ser conscient de la pobresa i la falta de recursos principalment al tercer món, i que no només val am la consciència; sino que la gràcia és també aportar el teu granet d'arena. I sí, és molt fàcil dir-ho perquè potser jo sóc la primera que podria fer més del que faig.
Però també cal mantenir l'esperança en aquella gent que si que aporta el seu gra d'arena i molt més. S'ha de lluitar, i mincloc.
Hola sóc Noelia Vázquez, infermera i en l'actualitat estudiant d'antropologia social i cultural a la UB. Van ser molt interessants les ponències, i felicito als i les organitzadores perquè manquen cicles de xerrades d'aquest estil a la UB. Pel que fa als continguts de les ponències trobo que van ser correctes donat que es va fer una bona crítica a cert tipus d'ongs molt de moda a l'actualitat, tot i així des del meu punt de vista, cal fer un pas més; solidaritat és ajudar, però solidaritat també és denunciar políticament. Per sort o per desgràcia les nostres professions són de servei a les persones i per acabar en les veritables causes que els provoquen malaltia no és prou en curar-los o investigar sobre els agents biològics, cal estudiar i denúnciar els aspectes socials i econòmics, veritables causes de malaltia. I això es feina nostra ja no tan sols com a metges o infermers, sinó com a persones que volem fer solidaritat.
Hola a tothom! Em dic Mireia García Batanero i sóc estudiant de 2n de medicina. La xerrada em va semblar molt interessant. M’agradaria felicitar a tota la gent que fa possible la realització d’aquest col•loqui i a tothom que te interès en temes tan importants com són les malalties oblidades. Com ja s’ha dit, el primer pas és conscienciar-se de les situacions tan extremes que hi ha als països pobres. La conferència del passat dia 2, en aquest sentit, ens obrí els ulls davant temes tan deixats de banda i que sembla que no importen gaire. Però el cert és que aquest pas ja l’hem fet; la gent sap el que passa i vol intentar solventar-ho (o això creu, perquè després l’únic que fan és pensar en què podrien fer però sense actuar). El problema, doncs, és que la gent no actua i, és clar, els països pobres continuen sent-ho i tenint aquestes malalties. Nosaltres, les persones dels països desenvolupats, ens preocupem més de coses banals, com poden arribar a ser la moda, els videojocs, els electrodomèstics, els mòbils, els cotxes... (poso els punts suspensius perquè si continuo puc arribar a omplir fulls i fulls), és a dir, de que la nostra qualitat de vida no disminueixi una engruna; que ens queda poc temps per pensar en aquesta pobre gent que no tenen mitjans de vida (no hi ha aigua potable, els nens haurien d’anar a l’escola enlloc d’estar treballant a les mines, els nens que tenen la panxa inflada a causa de la fam). Aquestes malalties, o com a mínim moltes d’elles, venen determinades a causa de la baixa higiene, de la manca d’aigua potable, del menjar... que hi ha allà. De fet, el dr. Corachan ens va explicar com una mosca picava a un nen, ell es rascava, es rentava amb aigua insalubre i, com a conseqüència s’infectava tota la zona i arribava a tenir problemes més greus. Així doncs, crec que seria lògic pensar que el primer que hem de fer és intentar millorar la qualitat de vida de la gent dels països pobres (i així millorarà també la salut). També crec que s’hauria de destinar més capital per a la recerca de nous tractaments i no posar tants impediments governamentals per tal que un fàrmac que pot salvar moltes vides vegi la llum. Sé que tot això és una utopia, però què perdem intentant-ho? Ja ho diuen... de mica en mica s’omple la pica! En fi... LLUITEM PER UN MÓN MILLOR! Mireia
Em dic Yáiza Rovira, i sóc estudiant de 2n de la Facultat de Medicina. Aquesta ha estat la primera xerrada de Cooperació Internacional a la que he assistit, però ja tinc clar que no serà la última. I perdoneu si deixo el comentari un pèl tard, però encara no li he agafat la pràctica a aquest sistema!
Pel que fa la xerrada en qüestió, val a dir que la vaig trobar molt interessant. Hi vaig anar sense saber massa què anava a sentir, perquè en el meu cas, més que "oblidades" les malalties que es van tractar eren "completament desconegudes". Sí, evidentment em sonava algun nom, però em mancava el concepte de "neglected tropical diseases", és a dir, el fet que hi hagi un grup de malalties que es caracteritzen perquè passen als tròpics, i perquè -en general, o proporcionalment- ningú hi inverteix ni un cèntim per investigar-les o buscar-hi tractament. Des del punt de vista de la Medicina, trobo que és un tema i una especialitat molt interessant, i amb unes possibilitats de recerca molt "llamineres" (entingui's des de la més pura curiositat científica!).
Pel que fa a la vessant social de tot plegat, que de fet crec que és a la que més importància se li va donar al llarg de la conferència, he quedat molt encantada amb alguns dels comentaris que he anat llegint per aquí. Sobretot pels que demanen menys filosofia i més acció. És ben cert, crec que la gent jove estem més que conscienciats sobre els temes d'ecologisme, i sostenibilitat, molt més que, per exemple, els nostres pares (i sempre parlo en general!). Com deia la Marina Renau, tots ens sabem molt bé la teoria, però: quants la posem en pràctica? Jo no. O no en la majoria de les coses; o no tant com puc. I el pitjor és que sembla que no hi ha res més fàcil que excusar-se a un mateix.
Trobo que ja s'ha explicat prou bé com el nostre estil de vida alimenta el cercle viciós pel qual hi ha països subdesenvolupats. Només em queda insistir en què, per "arreglar" el món, cal començar per "arreglar" l'ésser humà.(http://parareflexionar.blogspot.com/2007/07/el-rompecabezas.html) I l'humà que tenim més a l'abast, som nosaltres mateixos, encara que començar faci aquella mandra que tots coneixem tan bé. Així que, endavant, arreglem-nos!
Hola, sóc Laia Ferrer Caballé, estudiant de 4t de Medicina del Clínic. Bé, com la majoria de comentaris, volia felicitar a la xerrada del dijous i del gran èxit que va tenir. Crec que tots els que estem més relacionats a l’àmbit de la salut, haurien d’assistir a aquest tipus de xerrades, ja que crec k no estem prou conscienciats de quina és la realitat fora les nostres fronteres. Nosaltres vivim “molt bé”, però hi ha una immensa població que ho esta passant molt malament i necessiten una gran ajuda, i si nosaltres no podem arribar a donar aquesta ajuda, el mínim que podem fer és conèixer quina és la situació! Crec que la xerrada va ser molt útil, perquè una mica sí que ens han parlat d’aquest tipus d malalties, però des d’un altre punt d vista molt diferent. I realment lo preocupant és que les “malalties oblidades” afecten a molta població i aquets no tenen prou medis per resoldre-ho.
Espero seguint anant a les xerrades d’aquest programa de salut i cooperació i que segueixin essent tant útils!
Hola soy mireia Muelas, enfermera y estudiante de antropologia social y cultural. tengo que reconocer que fue muy interesante el debate sobre las "malalties oblidades", solo apuntare, aunque parezca un tanto esperanzador que cada dia más, son menos olvidades, ya que cada dia más, nos enfrentamos más ellas y siendo esto facilitara los recursos necesarios para su "buen" estudio.
Hola! Dóna gust veure la gran participació que va haver en aquesta primera xerrada, així com també la que hi ha aquí en el fòrum! Actes com aquests són un petit pas per a que temes “oblidats” per la societat del benestar en que vivim es comencin a conèixer. I estic segura que a la majoria no ens va deixar indiferents la xerrada de l’últim dia, de la mateixa manera que no ens deixaven indiferents les del curs passat, de la mateixa manera que les pròximes tampoc ho faran. El problema de les malalties oblidades és que no afecten a la porció de món que decideix què s’oblida i què no, la mateixa porció que decidirà quan començar a recordar. Encara que els assistents a la xerrada vam ser una ínfima part d’aquesta “porció benestant”, m’agrada pensar que xerrades com les de l’altre dia són petits (perdoneu la més que utilitzada expressió) granets de sorra que informant ajuden a conscienciar a la gent i a crear interès per problemes que “estan molt lluny”, però que no haurien d’oblidar-se.
Em dic Sara Fernández Planas, sóc estudiant de 1r de medicina a la facultat de l'Hospital Clínic i el dia 2 d'aquest mes vaig assistir a la xerrada sobre "malalties oblidades"
Segurament em faria molt repetitiva si digués altre cop, com tots els companys, que la xerrada va ser realment molt interessant i profitosa. Però realment ho crec.
Les diverses coses que ens van exposar d'una manera o altre tots les sabem, però això no vol dir que sempre les tinguem presents. I per molt trist que sigui crec que la societat egoista a la qual vivim no podrà adquirir mai suficient empatia com per tenir present constantment els problemes als quals s'enfronten dia dia els grups tercers mundistes i molt menys col·laborar per ajudar-los.
Malgrat això no cal perder l'esperança i seguir confiant que xerrades com aquestes aconseguiràn atreure aquella petita part de la població que es preocupa pel què passa més enllà de les parets de casa seva i invitar-los a construïr humilment una món una mica mica mica millor.
Bona tarda! Sóc l'Eva Vázquez i estudio 4t de Medicina al campus de Bellvitge. L'altre dia vaig assitir a la primera xerrada sobre les "malalties oblidades" i la veritat és que va ser força revelador. És curiós com les paraules d'una persona amb experiència poden obrirte els ulls. Crec que és important que la societat sigui conscient de tota la problemàtica i de tot allò que es pot fer envers la cooperació internacional, encara que sigui mínim. Per això penso que les xerrades poden ser de gran utilitat per prendre'n consciència i començar el boca-boca i millor encara participari de manera activa Respecte a la xerrada de l'altre dia, crec que el treball del DNDi és de gran importància per intentar resoldre algunes de les NTDs, encara que penso que també s'hauria de posar més esforços en la questió de la autogestió dels països afectats, ja que és la solució a llarg termini.
Em dic Cristina Tello i estudie 4t de medicina a Bellvitge. Lo primer felicitar tots, tant al public com als organitzadors l'èxit de la xerrada.
Estic d'acord amb els companys en que aquestes xerrades fan obrir els ulls front a aquests problemes que veus als telediaris pero mai acaben de d'arrivar-te "al fons". Estaria molt bé que aquest tipus de xerrades es feren a nivell de tots els públics, pot ser així s'aconseguirien més coses, la gent tindria consciencia de la situació i possaria més empeny en ajudar encara que només fora un petit esforç.
Hola a tots! sóc Núria Blasco, estudiant de 4t de medicina al clínic. Primer del tot m'agradaria felicitar els organitzadors, ja que realment va ser un éxit. He llegit els comentaris dels companys i estic d'acord amb ells. Per una part la xarrada ens ha obert els ulls i ha permés que coneguem un poc més a fons un tema tant important com les malalties oblidades que desgraciadament afecten a un percentatge molt elevat de la població mundial. Per l'altra part, he de dir que alguns dels temes als que es va fer referència em van sorprendre molt. Per exemple, desconeixia que alguns dels fármacs que es fabriquen actualment es mantinguen en el mon del comerç pels beneficis en l'àmbit veterinari, en lloc d'anteposar la salut de la humanitat. També em va sorprendre que els països posen impediments per l'arribada de determinats fàrmacs, malgrat que la població sofreixi la malaltia.
Hola, soy Gemma Castillo, estudiante de medicina. He leido bastante de los cometarios de los compañeros y estoy totalmente de acuerdo que este tipo de conferencias nos son de muchisima ultilidad a todos los estudiante del ámbito sanitari. No solo son útiles por su interés docente, sino también por la diferente perspectiva de la medicina que nos mostraron y que no se enseña durante los 6 años de la carrera. Por otra parte también estoy totalmente de acuerdo en que se debería hacer una mayor campaña se sensibilización a toda la sociedad,(y no solo al ámbito sanitario), sobre los primitivos problemas de salud que viven la mayoría de paises tercenmundistas. Si bien es verdad lo que se dijo en la conferencia,que quien quiera concocer e implicarse más con esta situación se debe informar de manera libre y autonoma, también es verdad que existe una ignorancia social sobre los poblemas sanitarios que se nos presentaron en la sesión. En cierto modo es nuestra responsabilidad darlos a conocer si esperamos un cooperación social. POr último, y hablando de responsabilidades, no deberíamos obviar las responsabilidades de los gobiernos, sobre todos de los paises desarrollados que son quienes tienen los medios tanto economicos como tecnologicos, para financiar más investigación y proporcionar soluciones a los más necesitados.
En primer lloc, m'agradaria felicitar als organitzadors per aquesta iniciativa, que em sembla tant interessant com necessària, i també als ponenets que permeten el desenvolupament d'aquest curs.
He de dir que la primera xerrada em va semblar realment molt interessant (i reïtero la idea que els temes que pretén tractar el curs no em semblen simplement interessants sinó que em sembla que valorar la situació sanitària a nivell global és imprescindible inecessari). De fet crec q la xerrada exigeix una refleixió posterior ineludible.
Moltes de les situacions de què es va parlar em van semblar absolutamnet esfereïdores i frustrants, perquè són, sinó totalment, en gran mesura evitables o corregibles. És frustrant veure com el 90% dels recursos en matèria d'investigació es dediquen a un 10% de la població, mentre que l'altre 90% de la població mundial (precisament percentatge que inclou les poblacions que viuen en condicions d'extrema pobresa i manca de recursos) reb només un 10% dels esforços en aquest sentit. Aquest miserable 10% intenta pal·liar-se amb les tasques de moltes organitzacions i organismes que tenen evidentment uns recursos limitats. La feina d'aquestes persones és gairebé heroïca i imagino que alhora frustrant, i crec q s'envolta d'una aura de justícia i dignitat en un món que, efectivament i com es va dir diverses vegades durant la xerrada, ha demostrat el seu fracàs moral.
El missatge segurmant sona una mica pessimista (certament la situació no és massa alentadora), però el que vull dir bàsicament és que el fet de conèixer aquestes situacions i ser-ne conscients (conscients que hi ha una altra realitat diferent a la que nosaltres vivim però que és igualment real i que mereix una consideració i solucions urgents per part de tots, però especialment dels poseïdors dels recursos), ens ha de fer reflexionar. Segurament (i aquesta és la reflexió que jo faig), ens trobem davant una concepció global equivocada, el canvi de la qual éspossible, però avui sembla improvable. El paradigma econòmic (capitalista) i social actual ha permés la configuració al llarg dels anys d'un món en què es permet que les mans privades (en aquest cas les farmacèutiques) decideixin que hi ha persones que mereixen ser considerades i altres que no. Persones que mereixen ser tractades de forma digna i altres que no. Persones a les quals es permet viure de forma còmode, fins i tot luxosa, i altres que poden viure en condicions infrahumanes o morir sense qu aquest fet mereixi ni tan sols un copet en la conciència. És evident: són pobres. Sembla evident que parlar de poder és parlar de poder econòmic, i sembla que no tenir aquest poder ehimeix més de la meitat de la població mundial a l'hora de rebre un tracte humà.
Aquest tracte humà no és només reclamable: és exible. I, arribats a aquest punt, potser s'hauria de plantejar un canvi de paradigma. Potser s'hauria d'evitar el poder privat fins aquest punt malaltís que ho fa tot i tot ho permet per diners, i promoure un model intervencionista (i segons penso molt més humà) en què algú es parés a pensar de forma racional i reflexionés sobre la dignitat humana i fins a on NO es pot arribar.
Gràcies a tots els que hagueu acabat de llegir això!!
Bones! Sóc el Jordi, estudiant de medicina de 5è. Me n'alegro molt de que es facin aquest tipus de xerrades a la universitat ja que nosaltres, futurs metges, infermeres, biòlegs..., podem aportar molt als països que sovint ningú té en compte. No obstant, penso que ni nosaltres, ni la universitat, ens hauríem de quedar aquí, sinó que crec que es podria anar més lluny, aprofitant que ara som joves i tenim ganes i energies per sortir de la nostra bombolla i anar a conèixer personalment aquesta realitat tant llunyana. És per això que crec que la universitat, si el que realment vol és sensibilitzar als estudiants, hauria de posar més facilitats per convidar-los a fer-ho. Aquest estiu he estat dos mesos a Guinea-Bissau i no he aconseguit ni un trist crèdit de lliure elecció, en canvi, estic convençut de que si s'organitzessin projectes per a que els estudiants anéssim a fer pràctiques a llocs on fóssim més útils que a Barcelona i amb reconeixement de crèdits de lliure elecció, més d'un i de dos dels molts que estàvem l'altre dia a la xerrada hi aniríem encantats.
Hola! Sóc l'Elena, estudiant de medicina de 5è i estic absolutament d'acord amb el que diu el Jordi. De tota manera, com que no és evident que aquest tipus de projectes es puguin posar en marxa a la uni, animo a tota la gent que tingui ganes de fer un viatge de cooperació a que ho faci pel seu compte perquè no se n'arrepentiran, al contrari, jo ho he fet i a estat l'experiència més enriquidora que he viscut.
Hola, sóc la Maria Cabrer, estudiant de 5è de medicina. Respecte als dos últims comentaris, de l'Elena i el Jordi, he de dir que estic d'acord amb ells, que des de la universitat es podrien proposar projectes d'ajuda a l'Àfrica o, al menys, fer més accessible i col·laborar amb projectes similars d'altres organitzacions. D'aquesta manera la gent que estàs interessada però no s'acabàs de decidir, segurament acabaria participant activament en algun projecte. També penso que s'haurien de fer més campanyes de sensibilització de la societat (no només a l'àmbit sanitari), ja que la majoria de la gent no té coneixement del que ens van explicar a la primera sessió.
Hola, soc l'Oriol alumne de 3r de medicina de la UB. L'altre dia vaig assistir a la conferència "malalties oblidades" del passat dijous dia 9. Personalment crec que va ser una bona experiència, una bona oportunitat per coneixer aquesta situació, de la qual abans de la conferència poca informació me n'havia arribat. Penso que és un tema prou important del que s'hauria de parlar més, una manera seria fent campanyes de sensibilització més a nivell global de la societat. Felicitar als conferenciats per difondre i alhora denúnciar de greu manca de decicació de recursos envers aquestes malalties justament en els paisos més desfavorits.Una situació penso que inaceptable, trista i injusta, però que alhora molt dificil de solucionar degut a les grans implicacions econòmiques que comporta.
Abans de marxar descontroladament a donar suport a un projecte que no farà res més que posar una tirita allà on fa falta tallar l'hemorràgia crec q caldria pensar dues vegades què estem fent i perquè! Si volem tenir l'experiència de la nostra vida, sentir-nos uns salvados del món i tot això doncs endavant, però crec q sense un canvi real a les nostres vides d'aquí, res mai no canviarà! Anar a sensibilitzar-se em sembla molt bé, però no és el darrer objectiu ni mai ho serà! Perdoneu per la duresa però és que crec q les coses van així...
Em dic Judit Vidal González i sóc estudiant de 2n de medicina Com tots vaig trobar la xerrada molt interessant, personalment em va agradar més la part que ens va donar la doctora Diap. I dubto que pugui comentar res que no s'hagi dit ja en aquesta entrada; estic d'acord amb els que creuen que és una llàstima que la informació transmesa no arribi a un sector més ampli de la societat, perquè si bé nosaltres, futurs metges, infermers, biòlegs, etc. és evident que podem fer una aportació a aquest problema no som pas els únics, i crec que és essencial que molta més gent sigui conscient d'aquesta realitat social: que les malalties que no existeixen al primer món és com si no existissin enlloc, i que tot i afectar a tants milions de persones s’hi dediquen poquíssims recursos, i evidentment aquests recursos es deuen només gràcies als donatius o a les investigacions governamentals... És tan surrealista saber que alguns d’aquests malalts es poden medicar gràcies als nostres animals de companyia... Jo crec que és impossible canviar la nostra societat i el nostre sistema, perquè per començar les alternatives que es proposen són utòpiques, inviables...no sé com però s’hauria d’aconseguir que les empreses farmacèutiques poguessin rentabilitzar les inversions i investigacions mèdiques en el tercer món; ja sé que sona absurd, però més absurd em sembla a mi imaginar que un dia naixeran empreses amb esperit altruista que ajudaran aquests països sense esperar res a canvi... I aquestes mateixes empreses s’haurien de ficar al cap que no es pot vendre un medicament al mateix preu a Estats Units que a Uganda, per exemple... Jo no tinc ni idea de com es pot solucionar un problema d’aquestes magnituds com són les malalties oblidades, però suposo que ser conscient que són una realitat i posar-se les piles per aportar-hi la nostra part ja és un bon començament
Hola, sóc la Irene, estudiant de 3er d'infermeria.
Ens podem mirar els fets d'una forma limitada o tenint en compte el context en el qual tenen lloc. Estic d'acord amb varis comentaris que heu fet, en que remarqueu la responsabilitat que tenim com a ciutadans, que és una qüestió de salud i política.
Actuant sobre el terreny penso que un tema molt important és la prevenció, per tal de mantenir la salud dels que ja gaudeixen d'ella (mesures d'higiene, bona alimentació, us del preservatiu,...) És una intervenció que passa força desapercebuda i més econòmica que actuar quan la malatia ja està instaurada.
La prevenció és educació sanitaria, ja sigui pels professionals sanitaris com pels usuaris. I per part de l'educador molt coneixement sobre les costums, recursos i creences de la població amb la qual treballa.
A més a més una avantatge més de la prevenció és que es pot fer amb els recursos que tinguin (mesures com no deixar entrar el bestiar dins l'espai on viuen pot ser una mesura gratis i molt eficient.
Hola, em dic Natalia Pujol i sóc estudiant de Medicina. Personalment, consider que la xerrada sobre "Malalties oblidades" va ser molt interessant i va superar totes les espectatives. A part de concienciar-nos de la importància que tenen aquestes malalties a païssos en vies de desenvolupament, (o millor dit en païssos que estan en la més pura misèria, com va voler destacar l'experimentat Dr. Corachan); també ens ha obert els ulls respecte a la hipocresia que existeix en referència a les grans companyies productores de medicaments de primera necessitat. He volgut destacar aixó perquè una de les coses que més em va impactar de tota la conferència fou un comentari del Dr. Corachan explicant que quan ell era missioner hi havia certs medicaments que ara ja no estan disponibles en els païssos subdesenvolupats. COM ES POSSIBLE?- em demano jo. Tal volta serà que em anat marxa enrera? Que ens esteim oblidant d'aquells que més necessiten la nostra ajuda? Encara sort de l'existència d'ONGs i de persones que estan disposades a lluitar contra aquestes injusticies i intentar que "les malalties oblidades" s'oblidin però no per deixadessa, sinó per haver-les exterminat del tot i no haver tancat els ulls com moltes altres persones. Per últim vull felicitar a totes les persones que han fet possible aquesta xerrada i als doctors per l'èxit obtengut (només cal recordar l'efusivitat dels aplaudiments) i recordar que entre tots podem intentar canviar el món.
Desde hace ya mucho tiempo que las sociedades desarrolladas se mueven prácticament sólo con y para el dinero.. Es una lástima porque dejamos atrás muchos valores y ponemos de manifiesto nuestro egoismo a lo hora de satisfacer nuestras propias necesidades. Si todo se mueve con el dinero, es lógico que las empresas farmacéuticas inviertan para poder sacar beneficios, y por lo tanto, que inviertan en aquellas enfermedades que afectan a las sociedades desarrolladas. Es aquí donde tenemos que decidir que postura debemos adoptar. ¿Seguimos siendo egoistas y mantenemos al margen lo que está pasando en otros países? o ¿hacemos algo para dar una oportunidad a aquellas personas que sin decidirlo han nacido en un país que por el motivo que sea, está catalogado como en "vías de desarrollo"? Es difícil perdir a los gobiernos de aquí que se encarguen de los países subdesarrollados, de hecho.. creo que se trata de una utopía. No obstante, veo que es una genial idea que organizaciones como las presentadas en la charrada el día 2 de Octubre. Considero un acto de valentía y humanidad las ganas que tienen estas organizaciones de derrumbar esta injusticia vivida. Desde aquí, felicito a todos ellos y animo a que todos nosotros colaboremos, de una o otra forma, a esta buena causa.
Hola, sóc la Victòria Vilalta, alumna de 3r de Medicina. Primer de tot m'agradaria felicitar als organitzadors de la xerrada, ja que iniciatives com aquesta aconsegueixen concienciar-nos de la importància que tenen aquestes malalties o donar a coneixer-les a gent que no en sabia l'existència. Crec que seria bo que els mitjans de comunicació se'n fessin ressó i que la gent del carrer obrís els ulls a la realitat, com nosaltres ho vam fer dijous passat.
Em posa nerviosa pensar i pensar en aquests temes, pensar el que està bé i no acabar-ho de fer mai, en intentar entendre el que deuen viure les persones dels paisos pobres i sentir-me hipòcrita pensant que m'ho puc arribar a imaginar... ara mateix em tremolen els dits mentre escric tot això a l'ordinador. Em fa vergonya parlar amb estudiantes de medicina de sud amèrica i veure que elles estudien malalties de les quals jo ni he sentit a parlar.
O sigui que us diré que no tinc res per dir-vos. Que tot s'ha dit ja massa vegades i que potser és hora que ens ho creguem de veritat. Estic segura que si realment creguéssim el que diem les coses serien diferents. I admiro a les persones que aconsegueixen ser coherents amb les seves paraules.
Per acabar, us volia dir que la xerrada de malalties oblidades em va semblar molt interessant, tot i que no em va acabar d'agradar. Vaig trobar que explicaven massa com s'havien de tractar les malalties, i que si no hi havien els recursos, i noms de medicaments i no sé quantes coses més.I jo en realitat no sabia de quines malalties estavem parlant, quins símpomes tenien ni com afectaven la vida a les malaltes.
Moltes gràcies a les organitzadores per fer remoure una mica la consciència de la gent, espero que algun dia poguem mirar enrere i riure d'aquest món pervers i injust.
Hola soc estudiant de medicina, i reflexionant sobre la xerrada, una de les coses que em van xocar (entre d'altres) era el tema dels dèficits de vitamines, que no els podien tractar perquè ja no es fabriquen o només es troben en complexes multivitamínics en quantitats ínfimes. Si poseu en un buscador a internet algun nom de les vitamines que es van esmentar, com la rivoflavina o la nicotinamida, apareix una pàgina de majoristes on sí que es poden aconseguir comprimits en quantitats grans,això sí, no crec que t'ho enviessin si estàs en mig d'un poblet a l'Àfrica... Com a curiositat i reflex d'aquesta societat nostra, en aquesta mateixa pàgina podreu comprar tot tipus d'articles mèdics i no mèdics, desde complexes vitamínics i viagres fins a mp3. Fa vergonya i tot veure-ho...
M'agradaria reflexionar sobre un comentari del doctor Corachan. Ell va destacar que actualment només s'inverteix (principalment, per empreses i famosos) en les patologies més conegudes com la SIDA i la malària, però que n'hi ha moltes d'altres molt prevalents i poc estudiades. Sincerament, crec que és força difícil aconseguir que gent rica que fa donacions les destini a les malalties oblidades que ens van exposar. Alguna proposta? Potser seria millor que les donacions passessin per algun organisme que les redireccionés o potser això les disminuiria? Opinions?
Hola, sóc una estudiant de 2on de medicina i crec que en l'actualitat les malalties oblidades ho són entre algun dels motius perquè la societat sembla que prefereix portar un vel possat sobre els ulls que admetre que existeixen i que hi ha una part molt gran de la població que les pateix. És més fàcil deixar aquestes malaties "aparcades" i preocupar-nos per alló que tenim al costat i que ens afecta directament. Per això crec que són molt necessàries campanyes de sensibilització i està molt bé començar per conferències com la que vam assistir el passat dijous perquè tot i que sigui un problema que sembla llunyà, realment ens afecta a tots, crec que el benestar de cadascuna de les persones i sobretot d'aquelles que per elles mateixes i pels seus medis no són capaces de "salvar-se", és un fet que ens afecta a tots perquè precisament som "tots" i no només "nosaltres". Cal fer arribar els medis necessaris i per això és molt important mostrar el nostre interés per aquesta injusticia a la gent que "té la paella agafada pel mànec". Cal investigació, cal interés, calen ajuts econòmics però sobretot cal humanitat.
Només komentar ke , reseguint la línia de l'any passant, la xarrada de l'altre dia no em va defraudar gens ni mika. Malgrat l'interés de la temàtica, la meua satisfacció no fou kompleta kom a konseqüència de l'insuficient espai (això dels krèdits a augmentat en un 200% l'afluència de personal).
Només voldria fer un simple komentari: la kooperació, tot i ser absolutament necessària, no ha de ser hipòkrita. El que no podem pretendre és solucionar qualsevol problema fent un simple gest karitatiu. No podem fer un donatiu i quedar-nos satisfets quan diàriment estem enriquint una sèrie de kapitalistes ke estan explotant i assassinant persones de països del tercer món per a què "els del primer món" poguem disfrutar de tota mena de komoditats.
En aquest context, el cicle de xarrades ke va komençar l'altra dia és un molt bon vehikle per anar sortint de la ignorància en la que molts vivim i komençar a veure la kooperació de forma conscient i responsable.
Hola a tots, sóc la Maria Mercadal, de 4rt de medicina de Bellvitge. Potser el que més em va impactar de l'esplèndida xerrada fou que no em va sorprendre res. Ni la falta de recursos que afecta la majoria d'humanitat, ni la falta de solidaritat de l'altra minoria. I em resulta molt trist, però cada dia, en qualsevol mitjà de comunicació podem veure proves de com està el nostre estimat món, tort, a l'inrevés...com és possible que ens interessi més quin pentinat porten els famosos que el patiment de la majoria de les persones que comparteixen món amb nosaltres. Ens fa sentir millor no conèixer aquestes notícies?¿..esper que la resposta sigui que no...i que amb campanyes com la d'aquestes xerrades serveixin per obrir-nos els ulls a la feina, digne d'admiració, que porten a terme organitzacions com el DNDi. Una esforç que ens recorda que les persones també som capaces de fer coses bones, útils i de manera desinteressada. (Supòs que aixì fou l'unic que em va sorprendre!)...no tot està perdut, només cal moure's. Enhorabona. Fins la setmana que ve.
Hola, sóc l'Astrid Batlle. Després de tot, el que més em va impressionar de la xerrada va ser el fet que s'hagin deixat de fer fàrmacs que podrien curar tantes d'aquestes malalties oblidades pel sol fet que al nostre món no s'utilitzen i, per tant, no se'n pot treure profit econòmic. La pregunta és: com pot ser que la humanitat arribi a l'extrem de deixar morir als seus iguals i es quedi tan ample?
Hola , soy Helga Zeitz, estudiante de Medicina y quisiera agradecer a todos los que hacen posible que tengamos acceso a estas informaciones. Agradecer de igual modo al Dr. Corachán y la Dra. DIAP, por hacernos llegar sus experiencias que están llenas de tantos valores y esfuerzos.. La charla me ha resultado realmente interesante porque creo que son temas que habría que nombrar mas a menudo para poco a poco poder ir concienciandonos al respecto, y aprender a buscar la forma de ayudar de una manera u otra.
Hola a tots. Em dic Cristina Molinet i estudio 2n de medicina al clínic. M'agradaria felicitar als organitzadors ja que la primera xerrada va ser un èxit. La vaig trobar molt interessant. Considero que exercir aquesta branca de la medicina es molt gratificant per a un metge, ja que a part de curar, ajudes a progressar i a tenir una millor vida a la gent necessitada.
Hola nois!!! Bueno una mica tard perque no sabia on havia d'escriure però bueno, mes val tard que mai, no es diu així? Bé doncs, el meu comentari vol fer referència a la meva participació durant el debat. Jo vai comentar, que des de el meu punt de vista, estava molt bé que sínvestiguès sobre fàrmacs i que qualsevol petit avenç en aquest camp genera un mar d'esperança per al futur, però també penso que si no s'acaba amb la causa que provoca aquestes malalties, de què serveix anar tractant malalties si sempre estaran presents perque les seves condicions de vida són tan precàries? El que vull dir es que, penso que primer de tot, s'hauria d'ajudar a aquestes persones a que pdesin gaudir d'unes condicions de vida saludables, construint conjntament pous, cases que no siguin d'adobe... etc etc, segons les necessitats de cada poble, i potser quan les condicions ja estiguin millor, pensar en donar els fàrmacs. Que no vol dir que la investigació dels fàrmacs no hagi de continuar, doncs és absolutament necessari que així sigui, però que mentrestant, s'hauria de fer algo per intentar que aquestes persones que pateixen tanta precarietat, puguin almenys viure d'una forma digne Lídia Martínez Fijo
Hola a tots. Tot i el problema d'espai que hi va haver, la xerrada va ser molt interessant i hem va fer reflexionar sobre "el gran negoci dels medicaments". Es intolerable que avui dia encara s'utilitzin els mateixos medicaments que fa 20 anys perquè no hi hagi cert interès en la investigació, ja sigui per problemes econòmics o d'altres. Es molt valorable tota aquella gent que de forma desinteressada intenta millorar aquesta situació.
Jo no soc estudiant de medicina i la veritat és que m'agrada molt haver-me assabentat de què es duen a terme aquestes xerrades. Vaig trobar que el doctor Corachan i la doctora Diap.tot i la seva professionalitat van saber explicar-se de manera adequada perquè tots els qui no estudiem medicina poguéssim entendre tot el que deien.
Hola todos: Me llamo Beatriz Grandal y estudio medicina en Bellvitge. Me ha parecido interesantísima la primera sesión y creo que todos nostros tenemos mucho que aprender como personas y como médicos de los doctores que la han llevado a cabo. Un saludo!
Em dic Paula Serrano i sóc estudiant de medicina. La veritat és que, com a tots, la xerrada no em va deixar ni molt menys indiferent. A més de tractar un tema que personalment trobo molt interessant, he de destacar la intervenció d'ambdos doctors. Com molta altra gent, abans d'assistir a aquesta conferència tenia una idea una mica diferent sobre les malalties oblidades amb la que vaig sortir. El fet de poder comptar amb l'experiència personal de dues persones fa que poguem veure el problema desde un punt de vista més proper. La seva explicació em va fer reflexionar de debò i veure la immensa i injusta diferència que pateixen les persones depenent tan sols d'allà on neixen. Crec que per molt afectats que ens poguem sentir, no podem ni imaginar-nos el que ha de ser viure aquesta situació en primera persona. Resulta vergonyós saber que d'alguna manera o altra és possible arribar a curar o paliar efectes d'aquestes malalties, i que tot i ser possible (com sempre) tot es redueix a temes polítics, econòmic i d'altres. Sens dubte i donada aquesta situació, cal que la gent se n'adoni cada cop més de la gravetat del tema,actui, i deixi de mirar cap a una altra banda.
Hola, primer de tot us volia donar les gràcies als organitzadors d'aquestes xerrades per oferir-nos-les. Crec que molts de nosaltres tenim inquietuds d'aquesta mena i no hi ha res millor que ens les expliquin metges que coneixen el tema de primera mà. Quan sento el que dieu en relació amb les malalties oblidades no puc evitar sentir ràbia...com està el món!? com ens tornem... Per una banda veig normal que la majoria de diners estiguin destinats a les malalties més freqüents, però per altra banda crec que s'hauria de mediar també per les malalties que es desenvolupen en llocs del món on no hi han mitjans per la recerca ni tan sols per la sanitat primària. És trist pensar que una cosa tant bàsica i primordial com és la salut s'estigui deteriorant per temes econòmics i polítics.
El meu comentari pel que fa a la xerrada de Malalties Oblidades és que em va servir per reflexionar que, apart de les malalties a les quals podem estar més o menys acostumats, n’hi ha moltes altres a les que molt poca gent hi dedica atenció, probablement no perquè siguin menys importants, greus o interessants, sinó degut a que al lloc al qual afecten no hi ha els recursos sanitaris per fer-hi front. Segurament que si alguna d’aquestes malalties comencés a afectar altres països amb millors recursos econòmics les empreses farmacèutiques no dubtarien gaire en posar en marxa processos d’investigació de nous fàrmacs o millorar i potenciar els que ja existeixen. Basta pensar un poc en la petita alarma social que han creat el que anomenen malalties importades, és a dir, malalties que en principi no afecten al nostre medi però que degut als moviments poblacionals estan resorgint o apareguent. Clar…no és el mateix que afecti al nostre medi que si ho veim des de lluny… M. del Mar Vidal (medicina)
El debat va aprotar molta informació en un tema que està oblidat en la carrera de medicina si tu mateix no investigues pel teu compte, a més de no tenir especialitat pròpia [has de fer la residència d'interna, suposo que deu ser necessari]. Agraïr la participació dels conferenciants, i fins la pròxima!
Releyendo los comentarios de los participantes, me sumo y secundo las opiniones de todos. Este verano lo pasé en Honduras colaborando con una ONG y puedo ratificar que muchos de los problemas que derivan en enfermedades olvidadas (y quiero matizar, olvidadas para occidente, pues ninguno de los afectados en países en vías de desarrollo las tildaría de olvidadas, sino de sufridas) provienen de la pobreza y lo que ella acarrea. La desnutrición tanto fisiológica como mental (falta de conocimiento y pautas de higiene básicamente) propician la proliferación de estas enfermedades. así que no solamente hay que hacer hincapié en la investigación o buenamente "quejarse" de las grandes industrias farmacéuticas, sino que hay que promover la educación para prevenir los problemas en vez de simplemente tratar de paliarlos. Saludos, Marta Bassas
Primer que res m'agradaria donar la enhorabona a la organització,perquè hem sembla fantàstic a més de bo,que ens animen(als estudiants de medicina en el meu cas) a participar en aquestes xarrades i fer-nos conscients del que realment passa al món, i de quina forma hi podríem col·laborar.Crec que és important crear una consiència social sobre tots aquests problemes perquè d'aquesta forma, tot i que no sigui de manera inmediata es conseguirà canviar les coses.Si ho pensem,no fa tans anys que a la gent no li importava res més fora del seu païs(com a molt).Per tant, la societat va canviant i evolucionant, així que esperem que s'organitzen molts més actes com aquest per intentar fer un "espai" dintre de la consiència de la gent en relació a tots aquests problemes Un altre tema que hem sembla molt interessant i crec que és un bon tema de debat, són les empreses farmacèutiques.Es veritat que hi dediquen molts diners a investigació i gràcies a elles tenim moltíssims medicaments, però no deixen de ser un gran monopoli comercial, que manipula a la gent en funció del seu benefici econòmic.Perquè, ¿tan difícil és "fabricar" alguns medicaments de baix cost econòmic, que tot i què no siguin comercialitzables en la societat occidental o millor dit en països desenvolupats, podrien ajudar a salvar milers de persones d'altres parts del món? En fin,no sé be qui ho controla, ni com se'ls permet que tinguin aquest poder,però crec que seria una altra bona forma d'abordar el problema del "tercer món" i de totes les malalties oblidades per a nosaltres però tant persistents e importants per a ells.
Em dic Irene Gallardo i sóc estudiant de 4t de medicina. Trobo que la primera xerrada ens va permetre a tots aprofundir en un tema que, tot i saber que existeix, no hi dediquem suficient atenció. El poder obtenir medicaments hauria de ser un dret de tothom, i no dependre del nivell econòmic dels qui ho sol·liciten. D'altra banda, com podem nosaltres "convèncer als rics" que inverteixin en el desenvolupament de nous tractaments per a aquestes malalties? Sincerament, ho trobo difícil.
Sóc estudiant de 2n de medicina, i m'agradaria ressaltar també com alguns heu fet l'importància de que es duguin a terme iniciatives com les xerrades de cooperació, ja que trobo que són un fòrum més que iteressant per a donar a conèixer la realitat cruel i injusta d'aquells que no ens són coneguts, no viuen al nostre carrer, ni veiem tots els dies, i que sovint tendim a oblidar.
Sobre la xerrada m'agradaria llençar una pregunta a l'aire: no creieu que els ponents de la primera xerrada donaven massa per bo tot el que es fa? em va semblar que en alguns moments donaven a entendre que ja està bé el que es fa; i crec que precisament ells haurien de demanar una cooperació superior per part d'estats, empreses i particulars. No ho podem deixar tot a les mans de les ONG, perquè com es va dir, el seu poder (econòmic, evidentment) és ínfim comparat amb el que pot tenir per exemple el sr.Bill Gates.
Hola, jo sóc la Sara Ajanovic Andelic i també vaig assistir a la xerrada sobre malalties oblidades.
Primer de tot, felicitar els organitzadors, de veritat.
En discussions com aquesta, i en gran part de les que es podrien incloure en els temes de "com salvar el món", sol passar molt que tothom està d'acord amb que s'ha de fer alguna cosa, tothom sap dir que tot està fatal, i uns quants creuen que poden fer-hi alguna cosa i actuen, mentre els altres es refugien sota el pretext de "total, jo tampoc canviaré res".
Les coses no són blanques o negres. No som cap mena de divinitat omnipotent que pugui canviar tot el que li sembla que funciona malament, cap de nosaltres, però tampoc es tracta de voler ser-ho i, en veure que no podem, resignar-nos i mantenir-nos en la passivitat, parlant molt i no fent res.
Crec que, si tots som conscients de les nostres limitacions i d'on s'acaba el marc de les nostres possibilitats d'actuació, diferents per a cadascú, i posem d'acord el que prediquem i el que fem; algunes coses potser canviaran.
Però clar, acceptar això implica haver de fer alguna cosa, i a tothom li fa mandra renunciar a la Coca-Cola i a renovar l'armari cada temporada. És molt més senzill dir que "algun dia aniré a ajudar als pobrets d'Àfrica" i mentrestant contribuir a fer el problema més gros. No passa res, ja ens netejarem la consciència d'aquí a uns anys.
Trobo molt important que es faci aquest primer pas: parlar-ne. Aprendre de la gent que ha donat la seva vida per a una cosa en la qual creia mentre d'altres s'han anat perdent en la comoditat. Però això no ho és tot. A través de petites revolucions personals, a nivell de base i sense pretendre començar avui i erradicar la misèria demà, a través de processos de sensibilització que provoquin petits punts d'inflexió en les nostres vides; podrem contribuir, realment, a anar erradicant una situació tan vergonyosa com és que es dediquin més recursos a les "malalties" que els humans HEM CREAT i afecten en països d'aquesta part "desenvolupada" del món, que malalties mortals que afecten a una població oblidada i que queda molt lluny de les nostres preocupacions quotidianes.
Hola! Sóc lo'Esther Gil, estudiant de 4t de medicina (de fet ja havia intervingut el 17 d'octubre però no vaig signar el comentari).
Només volia fer una re-intervenció molt breu per recolzar el jordi soldevila i tots aquells companys que pensen que estaria molt bé que la universitat facilités les tasques de col·laboració dels estudiants amb projectes de cooperació internacional.
És cert, com també ha dit algú, que les persones interessades poden col·laborar pel seu compte i que no és necessaria la participació de la UB, però penso que si des de la universitat es donés informació o algun tipus d'ajuda als estudiants interessats (no necessàriament crèdits, sinó ajuts i assessorament), aquesta col·laboració seria més senzilla.
Sóc l'Alexis Ortega, estudiant de la facultat de Medicina. Què puc comentar que no s'hagi dit ja? Bé, en primer lloc dir que coincideixo amb molts de vosaltres en que la clau de l'assumpte està en que hi hagi iniciatives per part dels governs dels països amb capacitat per actuar, perquè les empreses farmacèutiques per sí soles no iniciaran la producció de fàrmacs per a malalties minoritàries en països que no les poden pagar, és simplement la llei de mercat i no podem culpar a les empreses privades per això.
A més a més, aquest propòsit no és viable si els governs dels països afectats són una cuna de corrupció i satrapia. S'ha d'acabar amb aquests dèspotes que s'aprofiten i embutxaquen tots els fons extrangers i locals destinats a ajuts socials. Per suposat, una transició cap a la democracia forçada pacíficament pels països del primer món seria la solució, però això és un tema que dóna molt de sí i no em vull desviar.
La part més trista de la qüestió és que els diners van dels que no som rics dels països rics, als que no són pobres dels països pobres. Fins que això no se solucioni, no hi ha res a fer.
Hola! Sóc l'Esther Gil, estudiant de 4t de medicina (de fet ja vaig intervenir el 17 d'octubre, xo em vaig oblidar de signar el comentari).
Només volia fer una re-intervenció molt breu per recolzar el jordi soldevila i tots aquells companys que pensen que estaria bé que la universitat facilités la col·laboració dels estudiants en projectes de cooperació internacional.
És cert, com ha dit algú, que les persones interessades poden participar en aquests projectes pel seu compte i que no és necessària la intervenció de la UB. Però penso que si des de les facultats es donessin facilitats en aquest aspecte (i no parlo necessàriament de crèdits, sinó d'informació, assessorament i ajuts -de diferents tipus i, per què no, econòmics, perquè sembla ser que ser solidari avui dia és un luxe-), la col·laboració de les persones interesades seria més senzilla.
Cada vez vamos a tener menos enfermedades olvidadas. Con el aumento de la inmigración, los paises dichos "desrrollados" van a confrontarse con un numero cada vez mas grande de personas con enfermedades que hasta ahora eran casi exclusivas de los paises poco o nada desarrolllados.
sóc la Clara Fraguell, estudianta de l'últim curs de psicologia. Primer de tot m'agradaria felicitar els ponents de l'exposició del dia 2. Trobo que ho van fer amb gran entusiasme i claredat, per no parlar de la sempre present professionalitat. Vaig trobar un tema que, encara que em perdés una mica per manca de coneixements de medicina, molt interessant i més proper del que pensem. Alhora, em va atraure la manera com ens apropava problemes que els haguéssim situat a l'altre punta de món. Així que cal lluitar molt per no "oblidar-les".
Hola! Sóc estudiant de 3r de medicina i, en primer lloc voldria felicitar als organitzadors i sobretot els ponents, la feina dels quals és vertaderament envejables. Els temes que es van exposar penso que necessiten major difusió massiva, que arribin als grans públics i que encoratjin un major nombre de persones a participar d'aquesta problemàtica i a ajudar en la mesura del possible, si més no a ser conscient de la realitat mundial. Crec que la és vergonyosa la quantitat de recursos estatals que es destinen a aquestes causes, esperem que amb el temps les coses millorin.
Hola em dic Anna Escalé i sóc estudiant de 4t de medicina. Primer de tot voldria felicitar a l'organització perquè ens van fer passar un molt bon rato amb els ponents que van portar i sobretot van fer que molts de nosaltres coneguessim un tema desconegut i l'ho trist és que no és només desconegut per molts de nosaltres sinó que voluntàriament és desconegut per la majoria d'humans, m'imagino que només en poden parlar aquells que s'han trobat indefensos al davant d'un malalt sense saber ben bé que dir-li perquè totes les paraules sonaran supèrfules si al cap i a la fi no pots fer res per intentar curar-lo. És per això que al sortir de la xerrada m'invaïa com una mena d'impotència de pensar que milions de persones arreu del món estan petint les conseqüències de la nostra ignorància, és per això que m'afegiria a les opinions d'altres companys d'aqui al blog que demanen la manera d'accedir a la informació per poder posar el nostre granet de sorra en tota la tasca que persones com els dos ponents de la xerrada estan fent. Per ara res més, esperar que la xerrada d'aquest dijous sigui tant interessant com la passada que estic segura que si.
Cristina Tarragó Realment, va ser molt interessant la xerrada que ens van oferir el passat dijous 2 d'octubre. Considero que conferències d'aquest caire fan agafar consciència del fet que hi ha malalties que ni tan sols en sabem res i que probablement, si no fos perquè hi ha gent disposada a treballar fervorosament en elles, tots seguiríem amb una ignorància permanent.
Sóc l'Èlia Vinyes, estudiant de medicina. Primer de tot felicitar als organitzadors de la xerrada i als doctors ponents per donar-nos la oportunitat d'informar-nos sobre les malalties oblidades i el seu tractament o no tractament al tercer món. Trobo que és un tema molt interessant el qual desconeixia en gran part. Personalment, el que m'ha impactat més és l'actuació de les indústries farmacèutiques i els governs i en concret el fet que no hagin desaperagut alguns medicaments aptes per tractar segons quina malaltia oblidada només perquè són els dels nostres animals de companyia. Després de llegir gran part dels comentaris he de dir que m'he sorprès del nombre de gent que està implicada i conscienciada amb la causa.I que les paraules de molts de vosaltres m'han fet tremolar per dins i agafar ganes de prendre la iniciativa. En definitiva, m'ha agradat molt aquesta primera xerrada i estic motivada per venir a les properes i aprendre més de la cooperació.
Bona tarda, sóc una estudiant de 3r de Medicina de Bellvitge.
En referència a la xerrada anterior crec que hi ha dos focus principals que van atraure la meva atenció.
Per una banda el tema principal de la xerrada: les malalties oblidades. La majoria d'elles no sabia ni tan sols que existien, la qual cosa posa de manifest la poca importància que li dóna la societat a nivell general. Però és que a més a més em sorprèn enormement que ni tan sols a la carrera de medicina aquest tipus de malalties rebin la importància que es mereixen. Encara em queden molts cursos per acabar, però cada vegada me n'adono més que la visió que ens ofereixen no només és limitada sinó que tendeix a mirar-se el melic. I com algú va dir, és important mirar-se el melic, per analitzar-se i millorar, però sense deixar de banda tots els que tenim al costat. És en aquest sentit que trobo indispensable aquest tipus d'oferta formativa, tan a nivell professional com personal.
I això em porta cap al següent tema que em va donar a pensar. Quina és la nostra implicació amb tota la moguda? Amb la xerrada crec que va quedar més que palès el potencial del sector sanitari en la cooperació internacional. Evidentment aquesta és la primera xerrada, i encara queda molt per davant, però voldria remarcar la necessitat de donar recursos a totes aquestes persones que es preocupen i tenen bona voluntat, però que de vegades no saben cap a on tirar per fer més propers tots aquells projectes en els que, d'alguna manera o altra, puguin col·laborar-hi.
Sóc una alumne de Medicina i abans de res felicitar a tots els organitzadors, ponents i assistents de la primera xerrada perquè va ser un èxit massiu com tots nosaltres vam poder comprobar. La veritat és q trobo que aquest primer tema de les xerrades ens va fer reflexionar força a molts de nosaltres. Estic d'acord amb la Túlia Ferrer en el fet que moltes d'aquestes malalties són desconegudes per a majoria de la població; si més no "gens populars". Però aixó vol dir q pel simple fet q no estiguin de moda en la societat deixen de ser malalties?? NO!! Tot al contrari, encara reben més importancia pel fet que hem deixat de fer els tractaments pertinents per poder-les erradicar. I quina ètica segueix aixó?? Qué pasa, que em entrat en una societat tan industrialitzada que les malalties s'han convertit en meres objectes i en el moment q deixen de ser rentables ens en oblidem i les traiem del mercat?? Però resulta que hi ha gent en el món que les segueixen patint/morint i nosaltres ens ho mirem desde la llunyania. Com s'ha de sentir un metge que va de ONG a l'Africa o qualsevol altre continent i no té eines per curar a la gent? IMPOTENCIA! I no és per menys, i sobretot perquè en molts casos no es tracta de medicaments super cars... però és lo mencionat anteriorment. reflexionem tots plegats i coincienciem-nos de la gravetat i la necessitat d'actuació.
Sóc una alumne de Medicina, l'Elena Murillo Trens i abans de res felicitar a tots els organitzadors, ponents i assistents de la primera xerrada perquè va ser un èxit massiu com tots nosaltres vam poder comprobar. La veritat és q trobo que aquest primer tema de les xerrades ens va fer reflexionar força a molts de nosaltres. Estic d'acord amb la Túlia Ferrer en el fet que moltes d'aquestes malalties són desconegudes per a majoria de la població; si més no "gens populars". Però aixó vol dir q pel simple fet q no estiguin de moda en la societat deixen de ser malalties?? NO!! Tot al contrari, encara reben més importancia pel fet que hem deixat de fer els tractaments pertinents per poder-les erradicar. I quina ètica segueix aixó?? Qué pasa, que em entrat en una societat tan industrialitzada que les malalties s'han convertit en meres objectes i en el moment q deixen de ser rentables ens en oblidem i les traiem del mercat?? Però resulta que hi ha gent en el món que les segueixen patint/morint i nosaltres ens ho mirem desde la llunyania. Com s'ha de sentir un metge que va de ONG a l'Africa o qualsevol altre continent i no té eines per curar a la gent? IMPOTENCIA! I no és per menys, i sobretot perquè en molts casos no es tracta de medicaments super cars... però és lo mencionat anteriorment. reflexionem tots plegats i coincienciem-nos de la gravetat i la necessitat d'actuació.
Hola, soc una estudianta de 2n de medicina. M’agradaria felicitar als organitzadors i als ponents pel seu meravellós treball. La conferència m´ha semblant un punt molt important per motivar a la societat per actuar i un exemple molt valorós de que encara hi ha gent que lluita per això que creu just. Fa uns dies vaig trobar un llibre que parlava de “cóm sobreviure en la societat d’avui” la idea principal era que calia adaptar-se als nous pensaments, a l’estil de vida consumista en el qual el poder econòmic prima. Em va pareixer un missatge molt descoratjador. Cóm podria acabar una societat tant conformista? O quin preu tindria aquesta actitud? Per això, crec que els treballs dels doctors Corachan i Diap realment demostren que encara que sembli quasi imposible millorar la situació d’aquests països, una sola persona pot aportar una gran ajuda i canviar algunes coses.
Pues.. creo que la próxima vez escribiré antes para poder aportar algo nuevo, porque a la vista está que las impresiones y reacciones de todos nosotros son bastante coincidentes, y yo no soy una excepción.
Así que sólo aportar que.. tampoco hay que machacarse a uno mismo por ver cómo pasa ante nosotros sin poder hacer nada.. YA ESTAMOS HACIENDO ALGO! Nos preocupamos por ver qué hay más allá de nuestro "mundo ideal" y tratamos de colaborar en lo que podemos.. El ejemplo de que cada día se avanza un pasito está en el asombro que demosotraron los ponentes ante la gran asistencia del pasado jueves.. (no creo que sólo fuera por los créditos). Supongo que el ir viendo como el grupo de asistentes va creciendo año a año, también es un reflejo de la sociedad en general, y eso da fuerzas a los más implicados para seguir esforzándose (viendo que el apoyo hacia ellos va creciendo).
Así, yo creo que la clave está en esparcir la información, porque la presión social ante las "injusticias" también puede mover el mundo.
Hola! Sóc Cinta Albacar, una estudiant de 4t de medicina. La primera xerrada d'aquest curs de Cooperació Internacional em va semblar molt interessant i em va fer reflexionar sobre situacions que moltes vegades tenim oblidades o, simplement desconeixem. M'alegro que s'hagin tractat temes tan importants com aquest ja que penso que és necessària la seva difusió perquè tothom prenguem consciència. Salutacions!
hola!em dic Paula Fluvià i sóc estudiant de 4rt de medicina al Clínic. La xerrada sobre "malalties oblidades",va apropar-nos a una visió de la situació mèdica en els països més subdesenvolupats fent-nos reflexionar sobre l'existència de malalties que no s'hi paren atenció no per la manca d'importància sinò per una falta de recursos a la zona en què es troben. En segon lloc, en relació a la gran empresa que és la farmacèutica, dir que és trist que un dret tan bàsic com sembla el fet de poder gaudir d'una medicació, s'estigui convertint en pur negoci. Agrair la participació i entusiasme dels ponents! Fins la pròxima!
Em dic Laura Martínez Valenzuela, i soc estudiant de 3r de Medicina. En la meva opinió, caldria potenciar aquest tipus de iniciatives, que ens permeten conèixer els problemes que mai ningú ens explica, així com la gran dedicació de gent a la que sovint no es reconeix el seu esforç i assoliments. També opino que és molt necessari poder millorant a traves, pot ser, d'una més adequada gestió guvernamental, les condicions econòmiques d'aquests paissos, sempre sense oblidar les qüestions mèdiques i assitencials.
Hola! Em dic Gal.la i faig 4rt de medicina. Jo no sé si cada cop la situació d'aquestes malalties oblidades va a millor, però el que si veig és que la consciència de la població sobre el tema si està patint una bona evolució. Trobo molt interesants iniciatives com aquesta de les xerrades doncs, com a mínim, permeten veure la predisposició de la gent a canviar alguna cosa o, si mes no, a intentar canviar-ho.
Hola, soy Clara Lazaro, estudiante de tercero de medicina. Mi comentario llega a última hora pero entre clases, prácticas y demás se me olvidó, pero aquí está. Para no reiterar todo el rato sobre lo mismo: “me ha parecido muy interesante”, “ha estado muy bien”… decir que es verdad, que nos ha abierto los ojos a algo que, en cierta manera, ya sabíamos: en los países del tercer mundo se mueren cada día por falta de medicamentos, alimentos, etc. Pero lo que nos hacía falta era conocer los detalles que hacen que nos asombremos (con creces) de la situación insostenible que se vive en esos países. Saber que enfermedades como el chagas no tienen cura y que las empresas farmacéuticas no investiguen sobre ellas por no ser económicamente viables, impacta; al igual que el hecho de que algunos medicamentos sólo existan debido a que se utilizan en animales (algo contradictorio si tenemos en cuenta que, normalmente, los medicamentos se experimentan con animales). Aunque quizás no debería impresionar tanto ya que es triste decirlo pero “el dinero mueve el mundo” y si alguna actividad no produce beneficios es difícil que se lleve a cabo (eso sí, hay organizaciones que luchan porque esos proyectos salgan adelante). De todas maneras (y por desgracia), esta charla nos conciencia durante un tiempo, en el cual queremos hacer todo lo posible: viajar a estos países (lo cual es muy difícil y caro); invertir en una ONG (a pesar de que exactamente no sabemos a donde va a parar ese dinero -no sería la primera vez que sale a la luz operaciones fraudulentas de una ONG-). Pero tarde o temprano se nos “olvida” y “perdemos esa consciencia” (en cierto modo). Creo que más que mirar hacia un propósito muy codicioso (por ejemplo viajar a África) deberíamos pensar en cosas que podemos hacer des de aquí, como leí en un comentario anterior “actúa localmente, piensa globalmente”.
Como muchos de mis compañeros/as me pareció muy interesante la conferéncia. Personalmente creo que se debería concienciar mucho más a la sociedad y sobre todo desde pequeños que hay muchas enfermedades muy importantes que están completamente en el olvido pero que por esto no dejan de existir. Es necesario unir esfuerzos interdisciplinares y mostrar interés con tal de dar a conocer estas enfermedades e intentar encontrar soluciones para evitarlas y evitar su propagación. Por último me gustaría añadir que es necesaria una buena base económica para poder llevar a cabo una buena investigación y por lo tanto es casi obligada la intervención de alguna administración pública o privada para dar esta ayuda.
Em dic Andrea Alemany i sóc estudiant de segon de medicina al Clínic. Per començar voldria donar les gràcies a les persones que van fer i fan possible les xerrades, tant conferenciants com els que s'encarreguen de preparar-les. Donar les gràcies sobretot pel seu temps, ja que és quelcom molt preciat per tots i un dels punts claus en cooperació. Si cadascú de nosaltres n'invertissim més en els altres les coses anirien molt millor. Però no em refereixo a donar temps i diners per persones que ni coneixem, ja que abans d'intentar ser uns salvamons hauríem de procurar prestar més atenció als que tenim més a prop, que segurament també requeriran de la nostra ajuda i temps. També m'agradaria afegir que estic d'acord amb molts de vosaltres quan comenteu que no hi ha un silenci real a la societat respecte els problemes que afecten països anomenats subdesenvolupats. No és que no sapiguem, és que molts cops, preferim fer com si no sabessim (m'incloc). Però amb tot això no vull infondre desesperança, és possible canviar el món, si posem un granet de sorra i procurem abans ser fidels amb nosaltres mateixos (què pensem i com actuem envers allò).
Hola, em dic Leila Alba i primer de tot he de dir que vaig trobar la conferència molt amena i interessant. De fet, al veure per primera vegada el tema de la ponència: malalties oblidades, no em va transmetre massa sensacions. I això realment mostra el nostre egoïsme. Tenim el concepte que el món és només el nostre entorn; hem traçat línees imaginàries que separen continents, països i fins i tot ciutats. Però aquestes linees no només estan sobre els papers també ens les han gravat a la ment. I de fet, potse uns anys endarrera, quan la informació no arribava fàcilment a la gent, si tenia sentit. Però en una època on la globalització està a l'ordre del dia això hauria de canviar.
I és que a mi em va sorprendre molt com malgrat la gran quantitat de gent que mor cada dia degut a aquestes malalties, no s'ha fet pràcticament res per evitar-ho. I ara que estem veient que aquestes malalties també ens poden afectar a nosaltres estic convençuda que es buscaran a correcuita fàrmacs per poder fer-hi front...
Hola, em dic Hyesang Park i sóc estudiant de medicina. Abans de tot m'agradaria agraïr-los per la xerrada i també per aquesta lluita valenta contra l'ignorància i l'oblit. Com molt bé han explicat altres participants, crec que aquestes conferències o altres medis de conscienciació el primer pas pel canvi. No crec que la cura de la malaltia principal, la pobresa, estigui a les nostres mans. Per això no estic d'acord amb el menyspreu a la nostre impotència i la poca implicació que tenim i crec que seria ingenu pensar en la possibilitat del canvi amb el nostre(nosaltres els dels països rics) estil de vida .
(Segueixo el comentari anterior que s'ha publicat sense voler) Amb això no vull dir justificar l'actitud passiva i reaci a la implicació sino que m'agradaria accentuar la importància de la conscienciació que a nivell social pot portar un canvi polític i econòmic mundial.
Hola a tots i a totes, soc la Paula Ferrer i estic cursant el darrer curs de Treball Social. Primer de tot felicitar l’organització i a tots per la multitud de gent que va assistir a la xerrada. Personalment el fet de que encara avui podem parlar de malalties oblidades em produeix una reflexió no massa positiva de l’actual estructura mundial, en l’àmbit de salut. Estic d’acord en molts comentaris que he llegit, en aquest debat, i vull aprofitar el meu espai virtual per només fer una petita, encara que no menys important, reflexió sobre el tema que ens avarca.
Em pregunto si les actuals ONGs, institucions, entitats o qualsevol altre tipus d’associació relacionada amb la Cooperació Internacional tenen prou capacitat per erradicar el problema de les malalties oblidades? Segurament en molts casos la resposta és no, i no per falta de voluntat sinó que, és necessària la voluntat de moltes altres institucions i un treball conjunt entre elles.
Però hi ha uns altres factors com la manca de cooperació per part del governs amb aquestes institucions o com l’estructura, els grans tractats i convenis i organitzacions com per exemple la OMS que de vegades, no sempre, impedeixen un millor desenvolupament d’aquest tipus de tasques ( impediments legals per ficar en venta un producte o medicament eficaç contra alguna malaltia). És la manca d’interès dels governs de les grans potències, i no tan grans, que impedeixen coses que si es poden fer, i que no són impossibles com de vegades ens fan creure els Mass Media i els grans polítics.
Quants diners han destinats els Estats Units i els principals països europeus per salvar les entitats financeres afectades per la crisis? I quants n’han destinat per la Cooperació Internacional? Sembla que prefereixen selva negocis que no pas vides
En l’àmbit espanyol es parla del “Pla Africa” ( Sona bé, però per mi fa pudor), com a principal instrument de Cooperació Internacional o Solidaritat. Les dades són patètiques, la comunitat autònoma que més diners destina és Catalunya amb un 0’20% dels pressupostos de la generalitat, molt lluny del 0’7% que es reclama per una mínima responsabilitat. Però això no és tot, perquè personalment m’indigna que una persona com en Bill Gates pugui donar més diners que qualsevol altre govern.
Aquesta qüestió i moltes altres, que he llegit en aquest debat, em fan preguntar-me si realment hi ha un autèntic interès en erradicar les malalties.
Em dic Eliseu Esterlich Galera i estudio 4t de medicina. Primer de tot, m'agradaria felicitar els organitzadors d'aquestes xerrades perquè són una bona fórmula per conèixer diferents problemàtiques i realitats relacionades amb la sanitat. Considero que com a futurs professionals de la salut, és molt important que entenguem que l'estat de salut d'una població és conseqüència d'un determinat context socioeconòmic i cultural i moltes vegades, des dels plans d'estudi es concep el metge com algú que treballa al CAP o a l'hospital de manera aïllada sense interactuar amb la realitat que afecta els pacients i que per tant, influeix decisivament en el seu estat de salut.
És evident que parlem de malalties oblidades perquè es circumscriuen en regions no desenvolupades econòmicament i socialment. En conseqüència, a les farmacèutiques no els interessa invertir en fàrmacs que tractin aquestes patologies perquè no hi ha un mercat potencial de consumidors.
Ara bé, cal recordar que fins fa no gaires dècades, al nostre país hi havia casos de tuberulosi i malària, malalties que aquí s'han erradicat perquè hi ha hagut un gran desenvolupament econòmic i social. Com bé han dit altres companys, la clau és la millora de les condicions de vida. No hi ha cap solució màgica per aquest problema però des dels estats desenvolupats sí que podem contribuir-hi de manera útil. Tots sabem que molt sovint els països no desenvolupats tenen grans reserves de recursos naturals que són explotades sense aportar cap riquesa a aquests territoris. Com a consumidors, podem donar suport a iniciatives de comerç just que permeten l'explotació racional d'aquests recursos i eviten l'expoli al qual estan sotmeses moltes regions empobrides.
A més a més, els governs dels estats desenvolupats i les organitzacions econòmiques associades haurien d'eliminar els aranzels que impedeixen que els països pobres puguin exportar productes als nostres mercats. És vergonyós que per exemple, amb l'excusa dels biocombustibles, s'ha incitat des d'Occident a països de l'Àfrica i l'Amèrica del Sud a convertir conreus per menjar en conreus per combustible i que després, aquests països es vegin obligats a comprar aliments als estats rics a preus prohibitius quan abans tenien un gran potencial agrícola per autoabastir-se.
També cal recordar que els països subdesenvolupats no tenen gairebé cap tipus d'infraestructura sanitària, entre altres motius, perquè el poc personal mèdic que aconsegueixen formar ha de marxar a treballar a Occident. Només cal visitar un hospital britànic o americà per comprovar-ho. Aquest fet deixa encara amb més precarietat la sanitat dels estats més pobres. Aquesta manca d'infraestructura sanitària provoca que no es puguin desenvolupar polítiques destinades a la prevenció i al tractament d'aquestes malalties. Per exemple, el Dr. Corachán comentava a la xerrada que s'enviaven vacunes que després no es podien fer servir perquè s'havia trencat la cadena del fred.
Respecte a les companyies farmacèutiques, com a negoci que són és ingenu pensar que invertiran diners en projectes que no els aportin beneficis. Per tant, els governs dels estats desenvolupats i organitzacions supranacionals com l'OMS tenen l'obligació d'impulsar iniciatives que facin atractiu a les farmacèutiques invertir en recerca. Serà molt més complicat erradicar el Chagas o la tuberculosi si no es compta amb aquestes companyies que tenen un gran infrastructura i capital per investigar. Es podrien impulsar diverses iniciatives des de la creació de fundacions amb capital privat i públic passant per crear sota la supervisió de l'OMS parcs tecnològics als estats on aquestes malalties són endèmiques.
Ara bé, és molt important que abandonem qualsevol mena de paternalisme cap aquests països. ÉS evident que estan en una situació molt desfavorable i en gran part, aquesta situació és culpa d'Occident. Per tant, la nostra obligació moral és donar suport i ajudar a erradicar aquestes malalties però tenint en compte que en aquests països hi ha gent amb empenta i molt capaç de millorar el seu entorn.
En el cas de les "malalties oblidades" es tracta sobretot d'unir esforços i ser resolutius evitant caure en retòriques que tampoc porten enlloc.
Dissortadament, és una utopia erradicar aquestes malalties però hi ha iniciatives com la del Pedro Alonso que donen esperança.
Hola, em dic Lluïsa Sargatal i sóc estudiant de 4rt curs del clínic. Mai havia assistit a aquestes xerrades fins aquest any i la veritat és que estic molt contenta d'haver-ho fet. L'altre dia els exponents em van obrir un món d'informació amb la vessant més realista sobre les malalties oblidades que jo desconeixia. Penso que com jo,hi ha moltra altra gent,per tant, crec que el primer pas necessari a fer seria que aquesta mateixa informació arribés també a la gent que no està involucrada en el món sanitari. Potser d'aquesta manera s'arribaria a un major grau de consciència de que és necessari actuar. Espero que les properes xerrades sigui tant interessants.
Hola! Em dic Gemma Saurí i estic cursant 4t d'Inefc. Després d'haver llegit els comentaris que s'han fet respecte a la conferència del passat dia 2 d'octubre, no em queda gaire res a dir que no s'hagi citat ja, però m'agradaria felicitar a totes aquelles persones que fan possible iniciatives com aquestes, pel seu gran treball. També comentar que el fet de tractar temes tan importants com aquest em va fer reflexionar sobre situacions que moltes vegades desconeixem i que si no fos per aquelles persones que estan lluitant diàriament molta més gent seguiria ignorant-les. És una bona manera per conscienciar-nos tots!
Hola! Em dic Mireia i estic fent 3r de medicina al clínic. Com a la majoria de gent que va assistir a la primera xerrada, em va impactar el fet de que hi ha hagi tantes malalties sense tractament per culpa, en gran part, del malbatarament dels diners del primer món.
Com tothom ha dit, crec que cadascú ha d'aportar un gra de sorra, però també crec que molts de nosaltres no sabem exactament què fer. Sempre ens expliquen què fan les persones que van al món menys densenvolupat (o no desenvolupat, com van dir) però poques vegades ens diuen què es pot fer des d'aquí. Perquè estic segura que se'n poder fer moltes de coses des de casa. Un exemple molt evident és no potenciar allò en què es gasten moltíssims diners, com és fer cas als famosos, anar a veure esportistes que cobren una quantitat de diners exagerada, etc. Però això, per molta gent, és impensable. Crec que abans de marxar milers de km de casa teva per anar a millorar el món, hauríem de començar pel món que tenim més a prop.
Hola! Sóc la Mercè, alumna de 2n de medicina del Clínic. Primerament felicitar als organitzadors de la conferència, ja que va ser un tema molt interessant que m'ha fet reflexionar molt. Sembla mentida que avui en dia, posem com a excusa una falta de diners per a no poder curar milions de persones que pateixen malalties "oblidades" pel simple fet de no ser molt comunes o per donar-se tant sols en els coneguts països del tercer món. Crec que és d'admirar la feina de tots aquells que, malgrat les dificultats, intenten lluitar perquè algun dia aquests malalts rebin l'ajuda que necessiten. Tots hauriem d'intentar col·laborar de la manera que sigui per, com a mínim, garantir un nivell de vida digne a totes les persones malaltes o no que viuen en els països "en via de desenvolupament", terme refusat per un dels ponents en no reflectir la realitat. Apa, doncs, fins aquest dijous!
Hola, em dic Horaci i sóc estudiant de medicina de 2n curs. Altre cop ens tornem a trobar davant el mateix tipus d problema. La bipolarització mundial ja es un fet, i cada cop sembla més clar que aquells que no puguin pagar-se la vida no la mereixen.
Admetent, doncs, que aquell gran llibre que posa "drets humans", no és més quen un acudit ridicul, sens planteja la pregunta, i nosaltres que hi podem fer? Doncs realment molt poc, o a escalamolt petita. Si realment es volguessin solventar aquests problemes ja s'haguessin solventat fa temps.
Aquesta conferència ma fet reflexionar i veure, realment, que no cal anar fins al 3r món per veure aquest tipus de discriminació cap a la gent mensy afavorida. En la nostra estimada societat del benestar, es repeteix la mateixa dinàmica, tot i que encara, segurament, no ens l'hem trobat de front, ( especulacións, privatització, pressuposotos per sanitat i educació públiques pèssims) Realment es un model molt efectiu per aquells que sel poden permetre
Em dic Laia Mora i sóc estudiant de la UAB. Com la majoria, també opino que la xerrada ha set molt interessant, sobretot per descobrir el DNDI, que porten a terme aquesta tasca tant oblidada i alhora tant important. Per altre banda, el que més em fa pensar és el fet de tractar els problemes del tercer món des de la base, millorant condicions d'higiene... com a principal mesura preventiva de totes les consqüències que comporta.
Em dic Maria Arqué, i estic d'acord amb el que opina la majoria de gent de que la xerrada va ser molt interessant. Jo em vaig quedar amb un dubte: a la xerrada es va emfatitzar molt sobre el fet de que les empreses farmacèutiques es mouen únicament per interessos econòmics i que hi ha casos en que s'ha deixat de fabricar medicaments perquè no són rentables, tot i que segueixen sent útils.M'agradaria saber si s'ha intentat regular d'alguna manera aquest fet, si no es podria obligar a les empreses farmacèutiques a per exemple, que un determinat percentatge de la seva producció fos destinat a aquest tipus de medicaments, o s'obligués a vendre una part dels medicaments a preu de cost, destinat a països amb recursos econòmics limitats. Qui ho regula tot això? Depèn del govern de cada país? De l'OMS?
Em dic Anna i estudio segon de medicina a l'Hospital Clínic.
Intentaré ser breu sobre el que opino de la darrera xerrada (la primera per mi, ja que l'any passat no vaig assabentar-me de l'existència d'aquestes conferències). Elogio i felicito als organitzadors, sobretot per haver fet possible la presència dels dos professionals que van assistir-hi. Com a altres persones, el títol "Malalties oblidades" no em suggeria massa, i la veritat és que em va aportar més del que m'esperava. Tot i això, no m'agradaria que se'm malinterpretés, però considero que tot plegat queda en un més que minúscul gra de sorra. Està molt bé que ens sensibilitzem (i torno a repetir que aplaudeixo als qui van triar el tema), però i ara què? Només fem que comentar quatre aspectes de l'assumpte i quedem ben satisfets, així com ens sentim millors persones pel fet de complaure als que viuen en condicions deplorables. S'HA D'ACTUAR!!!!!!!!
L'aula va estar abarrotada d'estudiants, que som el futur, i la meva pregunta és: a on estan i per què no actuen d'una vegada els que dirigeixen el present? No els beneficia, i fins que no trobin algun tipus d'enriquiment les coses no canviaran.
Alguns cops em fa vergonya trobar-me dins del meravellós i "caricatiu" món desenvolupat. Massa cops.
Hola, em dic Anna Volgger i sóc de 2n de Medicina. Parlar de malalties oblidades en definitiva vol dir parlar de la situació econòmia mundial. Tot està en mans dels diners i les empreses, tot són negocis i la gent coma individuus interessa ben poc. Invertir en malalties amb les que finalment no és poden aconseguui benefícis econòmics no interessa. És així en tot. Jo crec que fins que no hi hagi una gran gran crisi d'aquest capitalisme tan ferotge res canviarà de debó. Els rics tenen que deixar de ser tant rics per que els pobres puguin deixar de ser tant pobres. Però als adinerats s'els hi ha pujat els fums de mala manera. Ara, està clar que si tots plegats ens consciencièssim i actuèssim dintre del possible, possiblememnt el negre fosc es podria convertir en gris.. Està tot molt podrit i ser optimista resulta casi impossible.. Ha estat una xerrada molt interessant, ens veiem.
Al països pobres els hi sobren recursos el problema que tenen es que els països occidentals estem abusant de les seves fonts d'ingressos com: el petroli, or, carbó... El que caldria fer es consienciar aquelles persones que no tenen escrúpols i que s'estan fent rics a costa dels recursos d'aquesta gent que esta sotmesa a l'extrema pobresa. Nomes que els paísos rics deixessin de ficar el nas en el que no es seu, ells podrien deixar la pobresa i tindrien diners per invertir en recursos basics com l'aigua, el menjar,la higiene, i desenvolupar sistemes sanitaris adecuats a les seves necessitats.
Jo crec que hi han masses interessos creats al 1r món i com que no els és lucratiu investigar per a països pobres, no fan cas de les demandes de pocs. Si la gent i els governs dels països rics fessin pressió sobre aquestes empreses, potser aconseguiríem fer-los canviar d'idea. El gran problema és que els rics no els interessa que passi això, ja que es volen aprofitar de la seva debilitat i fer-se més rics a costa seva. Vaig estar molt content d'assistir a la conferencia perquè em vaig adonar de que hi ha molta gent que si té interès per canviar les coses i de les maneres que s'hi pot col·laborar.
Hola! En primer lloc, m’agradaria donar les gràcies al doctor Corachan i a la doctora Diap per les xerrades que ens van oferir el passat 2 d’octubre. També agrair a totes les persones que van fer possible que es pogués duur a terme aquesta conferència. Com han dit altres persones penso que és molt important la conscienciació social de la població per tal de que malalties que aquí no tenen cap mena d'impacte, ja sigui perquè no afectin a la població o per la pròpia ignorancia, siguin conegudes.
El tema de les xarrades em va agradar molt, ja que la major part de les malalties no les habia sentit mai. No obstant, el que més em va impactar va ser el dèficit de medicaments per aquestes malalties pel simple fet de no aportar diners a diferents empreses farmacològiques. Trobo molt fort que un esdeveniment tan immoral estigui passant encara al segle XXI.
Per acabar, m'agradaria comentar que l’organització de la xerrada no va ser un gran èxit ja que molta gent va haver de seure a terra i no veia gaire bé les presentacions que ens van oferir. Apart d’això, crec que és una bona manera per conscienciar a la societat de les situacions nefastes que pateix un món que sembla totalment diferent al nostre.
Hola, soc la Cristina Fernandez Gonzalez i estudio medicina. Crec que les xerrades com les del dijous serveixen per recordar-nos que el ser part d’una societat (i entenc per societat el món, la humanitat sencera i no la meva ciutat o el meu país particular) ens fa objectes d’uns drets i d’uns deures. Els drets propis els defensem amb totes les nostres forces i així ho hem de fer, però quan es tracta de prendre decisions i accions per garantir els drets humans universals d’arreu, sembla ser que la por,la ignorancia o la mandra (i jo m’incloc) ens reclouen... Aquestes xerrades, i aprofito per agrair i felicitar als qui les feu possibles participant directament o directament, són necessàries per a conèixer més d’altres realitats però assistir-hi a elles no és suficient i no ens excusa de no prendre part activa en la bona marxa del planeta. I per a col·laborar no cal fer necessàriament grans obres sinó que es pot actuar a petita escala i alhora, estar contribuint molt. En són exemples senzills però significatius el no comprar roba fabricada per les multinacionals que exploten els països subdesenvolupats, el no invertir a la borsa en empreses d’armes o farmacèutiques que experimenten sense escrúpuls en humans i animals,... en definitiva, en no respatllar l’abús ni enriquir la riquesa. Gràcies als qui esteu a les xerrades, perquè això significa que hi ha gent interessada i preocupada en el que passa més enllà del seu melic.
Soc en David Priego i estudio 3er de medicina. Seguint la linia de la majoria dels companys que comenten penso que és vergonyós que en el suposat món de la civilització i el progrés continuem observant lo que està passant a països del tercer món sense fer gairebè res. Tots ens hauriem de concienciar una mica i fer lo que estigui al nostre abast per poder ajudar.
Hola. Sóc la Cristina Lafuente i estudio 4t de Medicina. En primer lloc, m'agradaria felicitar als organitzadors que van fer possible la xerrada de Malalties Oblidades.
En segon lloc, comentar que va ser molt interessant i a la vegada diàctic escoltar al Dr Corachan i a la Dra Diap com explicaven la seva vivència amb aquest tipus de malalties que hem estudiat en el seu moment i de les quals som conscients que s'emporten moltes vides, però que com no ens toquen directament semblen estar realment oblidades.
I està el problema de sempre, els diners, els governs, els interessos de les grans empreses farmacèutiques, que no els hi surt a compte realitzar investigacions de medicaments per curar el Chagas, o la Malària, per posar un exemple, i si n'hi ha no n'abarateixen els preus, cosa que fa més difícil o pràctiament impossible que els malalts puguin rebre un tractament adient i digne. Perquè també són persones. Per aquest motiu crec que és molt important la feina d'algunes organitzacions com el DNDi que investiguen en aquest sentit.
Com altres companys han dit prèviament, potser caldria fer una mica més per millorar les condicions de vida de la societat del tercer món, començant per lo més bàsic, com aquell cas d'un noi que havia anat a l'Àfrica i deia resignat que només havia ajudat a construir pous. NOMÉS? Sembla que és cert, allò que de mica en mica, s'omple la pica.
Personalment, vaig tenir la sensació que tothom sap que s'hi ha de fer alguna cosa però que no se sap ben bé com canviar la situació, i fa falta que vinguin a recordan's-ho més sovint.
Soc estudiant de medicina a Bellvitge el que vem va indignar més és que les farmacèutiques només investiguin quan els surt rentable economicament ja que si la investigació va destinada a una població sense recursos no es tira endavant tot i que les malalties oblidades són molt més perilloses i afecten a una població extensa en comparació amb un simple medicament per l'acné.
Em dic Eva Torres Moreno i estic estudiant 3r de Medicina.
Penso que la medicina té com a finalitat millorar la qualitat de vida de la gent, amb independència de la seva procedència o classe social. Es per això que les farmacèutiques i governs haurien d'unificar els seus criteris i esforços per millorar situacions com les comentades el dijous.
Hola, Sóc estudiant de 5è de medicina al Clínic.Bé,crec que més o menys s'han comentat tos els temes relacionats amb la conferència de l'altre dia i está clar que tots esteim d'acord, falta molt per fer però de moment són molts pocs els que fan algo, però per sort cada vegada és més gent. Jo només volia remarcar que com ja es va comentar, uns del principals problemes que tenen en contra aquestes "malalties oblidades" és que no pot ser que tota la responsabilitat de trobar medicaments recaigui sobres empreses privades( farmacèutiques), ja que és normal que aquestes es guiïn per motius lucratius. Haurien de ser empreses públiques les que s'encarregassin d'aquests projectes.I per aconseguir això crec que el que fa falta és que la societat ho demani i per això es necessita molta més conscienciació. Ja sé que hi ha informació per tot arreu per la gent que la cerca, però aqui está el problema, en general la gent no té curiositat per aquest tema, no busca més enllà del que li posen cada dia davant a l'hora de dinar o sopar. Per això crec que fa falta més informació sobre aquests temes , informació que pugui arribar fàcilment a qualsevol persona del carrer.
La xarla me pareció muy importante ya que nos temas hablados son temas de una enorme importancia y que no se da importancia en el temario de la gran mayoria de las carreras de salud. Me parece que todos deberiamos dar especial atencion a ese tipo de malaltias y a la incapacidad que ciertos medicos en esos paises sufren.
Hola en la conferencia han tocado en un asunto muy importante que aunque no afecte directamente a nuestra sociedad todos deberiamos dar especial atencion, tanto la gente de carreras de salud como la gente k no estudia una carrera relacionada con salud. Es un problema en larga escala mundial en el cual todos deberiamos reflexionar.
Sóc Sheila Bermejo Garcia i estudio 4t de medicina.
Primer de tot, vull agraïr als dos doctors per la xarla que ens van oferir, perquè realment em va semblar molt interessant i em va servir per conéixer una mica més la situació en la que viuen molts països, i que nosaltres, que tenim la gran sort de néixer on hem nascu, no ens podem arribar a imaginar. És més, crec que en una xarla de dues hores, tampoc ens podem imaginar la vida que porten allà.
La meva opinió vers això i per poder-ho solucionar, jo crec que abans de tot s'haurien de desenvolupar. Son malalties que en els països industrialitzats estan abolides. Clar que... Qui inveritira en aquells indrets? Així que valoro molt tota la aportació que es fa en quant a fàrmacs i demés medicines... Però que així no es solucionarà el problema d'arrel, al meu parer.
Hola me llamo Mar Cordon.Creo que las conferencias, almenos por la primera a la que he asistido, parecen muy interesantes. Nos ayudan a abrir los ojos frente a los problemas de otros paises y de los cuales en cierto modo somos reponsables. Estoy de acuerdo con muchas personas del debate que opinan que tendria que haber una instuticion publica que se encargara de investigar y producir farmacos para las enfermedades olvidades.
Hola me llamo Azahara. Las charlas me han parecido muy interesantes y educativas ya que no solo hay que tener en cuenta las enfermedades de nuestro pais sino tambien las que existen en otros paises. Las empresas farmaceuticas tendrian que estar obligadas a destinar un porcentaje de sus beneficios en farmacos para las enfermedades olvidadas.
Hola, em dic Enric Vergés. La veritat es que la xerrada sobre les malalties oblidades em va semblar molt interessant, sobretot per que no em va permetre veure amb més claretat que darrere de la investigació farmacológica no hi ha fins humanitaris si no que s'ha convertit única i exclusivament en un negoci que mou milions d'euros, molt més que el PIB de molts països "en vies de desenvolupament". M´han semblat unes molt bones iniciatives dels dos doctors que varen fer la xerrada ja que estan treballant per tal de millorar els tractaments d'aquestes malalties oblidades i per treure-les de l'oblit!
La xerrada sobre les Malalties Oblidades va ser molt interessant per obrir-nos els ulls a futurs professionals sanitaris, així que m'agradaria agrair la participació de dos professionals tant entesos en el tema com el Dr. Corachán i la Dra. Diap i agrair també als organitzadors de la xerrada. Crec que és molt útil per conscienciar-nos de la realitat del món (ja que la societat en que vivim és minoritària si tenim en compte la extensió de la població humana) i adonar-nos que hi ha una "altra" medicina més enllà de la comoditat dels hospitals i clíniques.
Xerrades com aquestes s'haurien de fer a la resta de la població perquè tots siguem conscients del que passa darrera les nostres "fronteres". I adonar-nos que l'esperit que hi ha darrera de les farmacèutiques és el de "money-making machine" a costa de la salut d'alguns. Em sap greu com a futura professional sanitària que metges i infermeres estiguem tant lligats a indústries com aquestes. M'agradaria que es pogués fer un control en aquestes empresses, per desgràcia, privades. És totalment imperdonable que un fàrmac que ajuda a milers de persones encara estigui al mercat perquè serveix pels animals de companyia.
M'agradaria que tots sortíssim reinvindicatius d'aquestes xerrades i ser crítics amb la societat.
Tot i que està a punt de començar la segona conferència d'aquest cicle de cooperació internacional, encara em remou la conciència recordar la intervenció dels ponents. Com podem ser tan aliens a una situació que afecta als nostres iguals? Com podem al·legar excuses econòmiques per evitar ajudar als nostres semblants? I, en particular, en una època en què tots els països fan enormes despeses per pal·liar la mala gestió d'uns empresaris codiciosos que, a més a més, quedaran impunes.
Com s'ha comentat prèviament, estem molt lluny d'invertir el 0,7% del PIB en el "Pla àfrica", però fem números... Els USA tenen un PIB per habitant d'uns 43.500 USD (dades wikipèdia, 2007). En un país de 300 milions d'habitants que inverteix 700.000 milions de USD per salvar els bancs, això suposa uns 2300 dòlars de mitja per cada habitant per salvar el sistema capitalista (uf!). I què costaria invertir aquest 0,7% en el plà àfrica? Doncs uns 300 USD per habitant.... Les xifres parlen soles...
Vist això, sembla bastant difícil concienciar als nostres governs de la "responsabilitat pública" que tan bé va exposar la Dra. Diap.
Per cert, per aquells a qui els interessi, us poso unes dades extretes d'internet bastant sorprenents (que s'escandalitzi qui vulgui):
"¿Para qué podrían servir 700 mil millones de dólares? (cifra bastante nombrada últimamente). Pues según Duncan Green (economista de Oxfam) serviría para: - Pagar dos veces la deuda acumulada de los 49 países más pobres del mundo. - Representa cinco veces la cantidad anual de ayuda extraordinaria que se necesitaría para alcanzar los objetivos de desarrollo del milenio (Millennium Development Goals) en pobreza, educación y salud (US$ 150 mil millones por año) - Igual a siete años de los actuales niveles de ayuda global al desarrollo (US$ 104 mil millones en 2007) - Suficiente para erradicar toda la pobreza en el mundo durante dos años (el PNUD calcula que haría falta US$ 300 mil millones llevar a la población mundial por encima de la línea de pobreza de 1 dólar diario). - Es un cuarto del costo de la guerra de Iraq (US$ 3 billones, según los cálculos de Joseph Stiglitz) - Medio año de gasto militar mundial (US$ 1.339 billones)"
Bona tarda! Em dic Lluís Niell i estudio 2n de medicina a Bellvitge. Primer de tot agrair l'esforç fet pels estudiants per dur a terme aquest cicle de conferències.
Penso que va ser una xerrada molt interessant ja que és un tema de difícil accés i en el qual el món occidental no trobam amb facilitat molta informació Va descriure una realitat per tots coneguda però per molts pocs amb la profunditat com van demostrar els conferenciants. Varen saber transmetre i el que és més important varen saber fer que tots, o almenys la immensa majoria, s'aturàs a pensar el que està passant a fora de les nostres fronteres, i jo penso que interessar-se per la situació que no és fàcil a la societat actual.
Hola! El meu nom és Cristina i sóc infermera. L'any passat vaig assistir a algunes i aquest any torno a repetir aquesta experiència.
Agraïr a tots i totes que feu possible aquestes xerrades.
Els ponents van donar veu a aquelles malalties oblidades sobretot per aquells encarregats de donar suport econòmic per la recerca i desenvolupament de les mateixes. Malgrat això, moltes persones les pateixen en silenci i el més trist sense un tractament adequat que afavoriria enormement la seva qualitat de vida . Penso que mentre hi hagi gent que lluiti, que pensi i es preocupi no serà suficient però almenys ja és molt, per si més no, pressionar a les polítiques perquè inverteixin recerca. Hem de posar el nostre gra de sorra perquè les malalties oblidades no restin en l'oblit.
Hola, em dic Gisela Dausà i sóc estudiant de primer de medicina a la UB.
Trobo increíble la feina que fan tan el Dr. Corachan com la Dra. Diap, perquè per treballar en aquests temes s'han de superar uns obstacles que no hi ha en les altres feines quotidianes, i per això els admiro. Crec que potser a petita escala fan una feina que més endavant es notarà a nivell internacional, i encara que algú es pugui arribar a pensar que amb feines com les d'anar a fer de metges a països del tercer món és una feina sense gaire futur, perquè la situació allà és molt difícil que millori, el fet és que està fent una gran feina, sobretot per la gent que està ajudant, i això ja val la pena.
Sóc la Sara Bertolín i estic estudiant 3r de medicina al Clínic.
Com ja s'ha repetit força, agraïr als organitzadors d'aquestes xerrades,ja que ens ajuden a pensar en alguns d'aquells temes que sembla que no ens afecten directament. Però són la realitat d'un món molt desigual i en el qual tots vivim sota el mateix cel, però amb condicions ben diferents. La sanitat no és un producte, sinó un dret, que costarà molt que arribi a tothom.
Primeramente dar la enhorabuena los organizadores de estas conferencias que nos acercan un poco más a la realidad en la que vivimos. “El 90 por ciento de los recursos se siguen gastando en problemas de salud que afectan a menos del 10 por ciento de la población mundial”, “En los países en vías de desarrollo cerca de 2 millones de personas mueran anualmente a causa de enfermedades perfectamente curables”. Estos datos me llamaron mucho la atención. Si las empresas farmacéuticas no muestran ningún interés hacia estas enfermedades, ¿no debería ser las autoridades públicas quienes trataran de hacer disminuir estas cifras?
soy Andrés Barba Joaquín de 4º de Medicina. para comenzar me gustaria agredecer a los organizadores hacer posible estas sesiones y a los doctores su participación que creo que nos ha ayudado a entender un poco mejor la dificultad de hacer llegar la medicación adecuada a los paises no desarrollados.
En mi opinión, lo principal es conseguir el desarrollo de estos paises para que ellos mismos puedan actuar para la investigación de las enfermedades que a ellos mismos les afecta ya que los paises desarrollados al no salir beneficiados en esta investigación no actuarán. el primer paso es actuar ayudando a que estos paises exploten los recursos de los que disponen y con esto poder comenzar un desarrollo socioeconómico que favorezca y pueda ayudar a subvencionar la investigación de productos para erradicar estas enfermedades.
Primer de tot, felicitar als organitzadors! Ja es va veure per la gran afluència de públic, que la conferència va estar un èxit.
M’agradaria destacar la importància de no deixar de banda totes aquelles malalties per les quals mor molta gent, que generalment afecten als països subdesenvolupats. És molt important el paper de conscienciació de la població dels països desenvolupats per tal que s’adonin de la gravetat del problema i que s’intentin posar mesures per solventar-lo; ja que un país subdesenvolupat, si no és amb ajuda d’altres països, ho tindrà molt difícil per aconseguir erradicar, o si més no reduir, els nombre d’afectats. Així doncs, crec que cal una actuació a nivell dels governs dels països més desenvolupats per tal d’ajudar a aquells més pobres.
El debat sobre malalties oblidades va ser realment interessant. Gràcies als diferents ponents que van fer possible aquesta xarrada, vam quedar tots conscienciats de la necessitat d'actuar de forma inmediata, ja sigui, per a donar a coneixer i fer reflexionar a la societat sobre aquestes malalties, com per a insistir en la importància d'invertir diners per a poder-les investigar.
M'agradaria que en un futur pròxim aquestes malalties deixessin de dir-se: MALALTIES OBLIDADES.
La veritat és que a part de ser una xerrada molt interessant, els ponents van enfocar el tema molt bé. Les malalties oblidades són un tema molt complex, on hi ha molts sectors implicats, que és complicat de solucionar però que evidentment no pot seguir així. Des d'aquí exactament no sé què es pot fer, què seria el més adequat, però una de les coses més imprescindibles és donar a conèixer aquest problema, que la gent s'interessi pel què passa fora del seu país. Vull felicitar als ponents i als organitzadors.
Realment va ser un debat molt ben interessant i ben enfocat. I escoltant als ponents (que van estar molt ben escollits, i van fer molt amè i entenedor el tema) sembla molt fàcil trobar solucions, la veritat és que hi ha molts interessos en aquets països i és un tema complicat. va ser molt curiós veure certes malalties que a qui ens expliquen a classe i que pensem que no les patirem mai, simplement perquè per condicions sanitàries, i perquè tenim la "sort" d'haver nascut en un país desenvolupat, ni tan sols es veuen i tenim la certesa que en cas de patir-les obtindríem facilment un tractament, però que no tan lluny d'on som tenim gent que està afecte de certes malalties que tenen "fàcil solució" perquè el fàrmac hi és. esperem que tot pugui canviar amb el temps i les condicions dels països en desenvolupament millorin.
sóc una estudiant de 3r de medicina i em dic Maria Mas. la xerrada em va fer reflexionar sobre el munt de malalties que existeixen, però que no ens preocupen en absolut perquè no ens toquen d'aprop. seria bo ser més solidaris i col.laborar per erradicar aquestes malalties o si més no intentar que les persones que les pateixen puguin rebre la medicació adient.
Hola a tots! M'ha semblant una conferència molt interessant i que ens ha fet reflexionar. El que implica que hi hagi malalties oblidades és que també hi hagi moltes persones oblidades, i això és una de les coses més indignants; juntament amb que el fet que una malaltia sigui oblidada o no depen fonamentalment del lloc on viu la gent que la pateix. I el que trobo més indignant és que la salut de les persones sigui un negoci. Per tot això crec que el primer que fa falta és que hi hagi més informació sobre tots aquests temes i després que s'exigeixin solucions, a més de la aportació de cada un de nosaltres per a aconseguir que la salut sigui un dret en tots els llocs del món per igual.
en primer lloc, m'agradaria felicitar sincerament als organitzadors d'aquestes xerrades, perquè al meu parer no tan sols són útils pels que estudiem medicina, sinò com a cultura general per a tots els joves.
què en puc dir de les malalties oblidades? doncs..que em va sorprendre molt veure tot allò que desconeixo, i pensar que patologies tan greus i que causen quadres tan horribles com alguns dels que vam veure podrien tenir solució, o almenys algun tipus de millora si més gent dels paisos desenvolupats s'hi interessa i aporta coneixements, capital, personal sanitari..
una persona molt propera a mi ha estat aquest estiu treballant com a voluntaria per una ONG a guatemala i reconeixo que, per tot el que m'ha explicat i ensenyat, i arrel de les imatges que he pogut veure..ha d'ésser una experiència impressionant.
la medicina tropical no s'ha d'oblidar; MAI. potser no serà una especialitat tan reconeguda com una cardiologia o una neurocirurgia, però és tan útil i pot salvar a tantes persones en aquest món..
Soy estudiante de 3º de medicina,y me llamo María Baranguán. En mi opinión, la charla fue muy interesante, gracias tanto al tema tratado como a los ponentes escogidos, y creo que este tipo de conferencias son muy necesarias para que tomemos conciencia de la gran cantidad de problemas que existen, y que a menudo desconocemos,y deberían servir para que recordemos aquellas situaciones "olvidadas", pero que están ahí, y que necesitan de la memoria de todos para encontrar el camino a la solución.
Hola, sóc la Sandra Santuré i primer de tot m' agradaria donar les gràcies a totes les persones que han fet i fan possibles aquestes xerrades.
Em va agradar molt el fet de que metges vinguessin a explicar la seva experiència en el terreny, ja que trobo admirable la feina d' aquesta gent, i sobretot les ganes que hi fiquen amb l' objectiu d' ajudar. Personalment, no sabia que hi haguessin tants problemes amb les farmacèutiques i tants interessos entre mig, cosa que trobo realment indignant.
D’ altra banda, penso que és molt fàcil dir "vull canviar el mon", i molt difícil fer alguna petita cosa per a fer-ho. Com han comentat alguns companys, i també es va dir a la xerrada, nosaltres mateixos som els que contribuïm en certa part a que les coses siguin com són, ja que pel simple fet de, comprar roba nova cada dos per tres i mil altres coses quotidianes fan que siguem el motor d’ aquest sistema.
Em dic Cristina Capdet i faig 4rt de medicina. La xerrada sobre les malalties oblidades em va agradar moltíssim, ja que com a estudiant de medicina, aquests temes m'interessen molt.
Em vaig indignar molt al saber que la indústria farmacèutica retira fàrmacs que poden salvar moltes vides a països subdesenvolupats, simplement perquè no tenen mercat als països rics. A més, em va fer sentir molt malament perquè aquí tenim molta sort i no tenim problems d'aquest tipus, però no fem quasi res per ajudar. Sembla com que si donar una petita quantitat de diners al mes o l'any per a alguna organització benèfica no sigui suficient. No sé, crec que ens hauríem de conscienciar tots plegats en aquests temes i fer més coses al respecte.
Sincerament, admiro molt als ponents que van venir per les coses que fan o han fet per altra gent tan desinteressadament.
Realment no hi ha malalties oblidades, el que fa que siguin deixades de banda són els diners. Si hi ha interés en que es curi una malaltia, s'hi invertiran molts diners, però si aquella malaltia afecta gent que no interessa a la societat rica que es curi, es passa de la malaltia i així se n'impedeix el coneixement general de la població. Em va encantar la forma de parlar del doctor Corachán i les seves experiències!!
El debat el vaig trobar interessant...perquè normalment es busca i es parla més de les malalties amb més actualitat del món occidental i es deixa de banda d'altres que es troben en països subdesenvolupats on, no solament les malalties estan oblidades, sinó que també les persones. Es dóna sempre més importància a les malalties de la gent que genera diners, i no tanta en malalties de gent que no genera diners. Cal un canvi de mentalització, no solament a nivell institucional, sinó a nivell humà...
Hola! Em dic Laura Soldevila i sóc estudiant de 4t de medicina. No vaig poder assistir a la xerrada però com bé em van dir els meus companys va estar molt bé.. ojalà hagués assistit! Les malalties oblidades ja no és que siguin un tema actual, sinó que fa milers d'anys que passa. Ens hauríem de conscienciar tots plegats que és un problema molt greu i que, encara que sembli que no ens afecti a tots, ho fa. Ens adonem que potser no fem tot el que està en les nostres mans i això hauria de canviar. Junts podem fer un món millor i amb igualtats...
Les malalties oblidades són i seran sempre un problema. Des de fa anys la societat ha evolucionat cap a un món més científic, més especialitzat...tot gràcies a necessitats humilment humanes. Doncs bé, aquesta carrera per construir, innovar, descubrir,...sota les necessitats socials ha fet desaparèixer del mapa tot allò que no ens afecta, ni ens fa "mal",...però oblidant aquestes petites però significatives i preocupants coses hem aconseguit crear una gran barrera mundial que només és capaç de superar "la pela". Tant és així que inclús la medicina, més ben dit la indústria farmacéutica, ha arraconat tot allò no beneficiós des d'un punt exclusivament econòmic. Tant és la gravetat que una malaltía que aquí sería impensable de que aparegués, en països pobres i sense gaires recurssos, sería "el pa de cada dia", i que per colmo no es pot tractar d'una forma ràpida i eficient perquè la indústria que tenim avui en dia és eficaç i ràpida però per tractar malaltíes totalment diferents. Malatíes de societats amonerades, amb recurssos. Bé, el que vull dir és que és un tema per pensar-hi. La veritat és que és més preocupant del que sembla. Pensar que cada dia moren miles de persones pel sol fet de no existir un medicament específic o que la seva producció és molt cara és per esgarrifar-se. Tots sabem que no hauría de ser així,...així doncs que hi podríem fer?...es veritat que els petits canvis són poderosos?
Bona tarda a tothom! Em dic Laura Capdevila i sóc alumna de 5è de Medicina.
Sé que faig una mica tard penjant el meu comentari a aquestes alçades (la conferència va ser fa unes quantes setmanes...), i que la majoria de coses o aspectes que volia comentar ja han estat escrits per la resta de companys; no obstant, segueixo volent fer una petita aportació en aquest fòrum.
Com molts de vosaltres heu dit, una de les coses que més em va impactar de la xerrada és l'assistència "massiva" que va haver-hi!I és un fet que, a part de ser anecdòtic (gent sentada pel terra o les escales...), té una gran importància, ja que significa que som molts els interessats en els temes exposats en les diverses xerrades que s'aniran oferint al llarg d'aquest curs. És per això que trobo una bona idea organitzar aquest tipus de conferències que, més enllà de donar-nos a conéixer situacions que possiblement molts de nosaltres desconeixíem, ens fan reflexionar sobre els grans problemes d'aquest món i permeten que poguem aportar el nostre gra de sorra per la causa, de la manera que creiem més convenient.
Personalment, no havia sentit a parlar anteriorment del concepte de "malalties oblidades", referint-se a malalties que són conegudes però que són deixades de banda pels qui no les pateixen. Tots som conscients de en quin món vivim, mogut pels interessos propis i els diners, però em sembla molt fort que s'ignori o no es valori la situació de milers de persones afectades per aquestes patologies molt poc exteses en els països desenvolupats, i el que és pitjor, que siguin pocs els que facin alguna cosa per a ajudar-los. Sembla que la "salut" no sigui un dret per aquelles persones que viuen en la pobresa, que resideixen en països del tercer món, perquè resulten ser clients poc rentables per a les grans companyies farmacèutiques que decideixen no invertir ni diners ni esforços en el descobriment de nous fàrmacs que permetin salvar les vides d'aquesta gent. Com alguns de vosaltres heu dit, tot plegat és un negoci, però un negoci en què es juga amb vides humanes.
És per tot plegat que valoro moltíssim la tasca de totes aquelles organitzacions i entitats que, sense ànim de lucre, simplement per ajudar a crear un món millor (si menys no, més equitatiu i igualitari), inverteixen la seva vida en trobar una solució a aquesta gran injustícia.
Espero que s'hagi entès el que he volgut expressar en unes poques línies! En fi, fins una altra!
Hola, em dic Daniel Pedrera Mulero i sóc estudiant de 4rt de Medicina - Campus de Bellvitge
Primer de tot, ja que és la meva primera entrada, m'agradaria donar una forta salutació a tots.
Centrant-me en la xarrada sobre Malalties oblidades, m'agradaria fer dos comentaris: 1r- Considero que el nivell de la xerrada va ser molt bo, destacant l'aportació del Dr. Corachan, que va aconseguir interessar-me en el camp de les malalties infeccioses i tropicals. 2n- A més de tocar temes ètics i morals, la xerrada ens va ensenyar a donar una nova perspectiva a la nostra carrera, ja que a vegades pensem que a Espanya només veurem certes malalties, però no ens hem d'oblidar que la Medicina és una, i la globalització fa que ens haguem de preocupar de totes les malalties que existeixen.
Perdó, vaig comentar el passat 27 d'octubre amb el nom d'usuari mrt però em vaig descuidar d'escriure el nom; sóc la Marta Cosgaya (UB)
mrt dijo... El debat sobre malalties oblidades va ser realment interessant. Gràcies als diferents ponents que van fer possible aquesta xarrada, vam quedar tots conscienciats de la necessitat d'actuar de forma inmediata, ja sigui, per a donar a coneixer i fer reflexionar a la societat sobre aquestes malalties, com per a insistir en la importància d'invertir diners per a poder-les investigar.
M'agradaria que en un futur pròxim aquestes malalties deixessin de dir-se: MALALTIES OBLIDADES.
Per començar i com sempre felicitar-vos per proporcionar-nos la possibilitat de gaudir d'aquestes xerrades!!!
Seguidament ja entro en matèria. Jo estic cursant cinquè de medicina i ara mateix estic fent pràctiques de malalties infeccioses i després de la xarrada veig l'assignatura des d'uns altres ulls. Ara tinc una nova visió molt mes autèntica on aquest tipus de malalties no son nomes un quadre clínic acompanyat d'un tractament, sinó que representen un autèntic problema per moltes persones i el que es resolgui depèn, com sempre, d'interessos econòmics i polítics. Realment fa posar la pell de gallina veure com es viu aquí la medicina infecciosa i com es viu en països menys desenvolupats. Comparteixo la opinió de molts companys que diuen que aquesta situació et fa sentir realment impotent, però el fet de conèixer-la és el primer pas per poder fer alguna cosa.
Hola! Lo que me provoca más impotencia es saber que la mayoría de enfermedades olvidadas tienen un tratamiento disponible en el mercado, pero este tratamiento no es de fácil acceso en los paises subdesarrollados. Me parece una escena horrible encontrarte ante una persona con una enfermedad curable de forma sencilla y no poder hacer nada por ella. Las personas que se enfrentan cada día a estas situaciones, deberían contar con el apoyo suficiente para poder evitarlo.
Hola! Som Elisenda Raga Gil i Mireia Martínez Sancho. Volem dir que la sessió ens va pareixer molt interessant. Creiem que és important fer aquestes xerrades per tal de coneixer les moltes malalties que estan sense investigar. Entenem la decesperació de les families i persones afectades, però també s'ha d'entendre que els finançaments son limitats i clarament, investigarem sobre les malalties que més gent afecten. Gràcies.
Hola a tots/es! Encara que ja fa molts dies de la xerrada, no s'esborren pas els pensaments que em van quedar quan vaig sortir. Veure l'experiència del Dr. Corachán, el que ens explicava de quan va començar a recòrrer món intentant fer alguna cosa pels altres i veure la seva manera de veure la realitat la veritat va ser força impactant...acostumem a volr-nos enganyar, a posar-nos-ho fàcil, a creure que ja fem prou, i la veritat és que la situació no ha anat pas a millor en aquest temps, més aviat al contrari...i el tema de la indústria farmacèutica ja no té nom, però al mateix temps...què podem fer per canviar-ho?...com pot ser que els humans permetem que malalts que tindrien una curació deixin de tenir-la perquè això no suposa un benefici econòmic...
Vaig trobar molt interessant el tema de les malalties oblidades com les exposicions dels conferenciants. Així, la meua pregunta és clara: què podem fer per a reduir els preus dels medicaments que tants diners costen?
Supose que han d'haver algun tipus de mecansime per a reduir els preus.
Aquest comentari ja fa tard, però vaig tenir certs problemes tècnics amb internet, i m'havia descuidat d'escriure al blog. Abans de res felicitar l'organització, els temes són interessants, ens permeten mirar més enllà, i els ponents fan una feina fantàstica. Simplement afegir-me a la resta d'opinions, estudiar medicina implica alguna cosa més, no ens podem quedar mirant com dia a dia moren centenars o milers de persones per malalties que, a casa nostra, se solucionarien amb un simple fàrmac. Crec que la nostra futura professió implica un deure amb la societat, que podem assumir o no; en aquest sentit, ara ja tenim la informació, i podem decidir com actuar en conseqüència.
Com a la majoria em va sorpendre que amb tot lo que hem avançat encara se´ns escapin de les mans tantes malalties que afecten a milions de persones, encara que aquí en el primer món ni ens soni el seu nom. Lo més important és que cadascú intenti col.laborar en mesura del que sigui ja sigui amb vacunes o bé amb investigació per trobar-ne una..
Aquesta va ser una xerrada molt interessant que crec que a la majoria de nosaltres ens va fer reflexionar molt. A vegades hi ha malalties que amb un esforç social i unes millores sanitàries podrien solventar-se, i en aquestes alçades del segle XXI encara manquen molts recurssos en llocs on més ho necessiten. Esperem que ben aviat es trobin solucions. Marta Arcarons
Soy Núria Salgado, estudiante de 4º de medicina (UB Bellvitge. Es cierto que haces meses de esta charla pero se me paso por completo comentarla; no obstante, mantengo el firme recuerdo del Dr.Corachán quien consiguió captar nuestra atención con sus aportaciones sobre enfermedades infecciosas y tropicales. La charla sirvió para darnos cuenta de que debemos darle importancia no solo a las enfermedades de gente adinerada sino que hay muchisimas más que parecen estar olvidadas excepto por quien las padecen.
Hola a todos esta es la primera conferencia y me ha gustado un montón, por la gran cantidad de enfermedades que estan "olvidadas" para los paises desarrollados y por la falta de moral por parte de las farmaceuticas y gobiernos por no invertir e investigar para curar a estas personas. Creo qeu la salud es una cosa que deberia de estar por encima del dinero y los intereses personales de cada uno. agradecer el esfuerzo qeu hacen aqeullos que se dedican en concienciarnos sobre estas enfermedades olvidadas y ayudar e los enfermos de estas.
We victual all kinds of high prominence s that go about a find in a variety of styles,[url=http://www.weddingideas4u.com]discount wedding dresses[/url] [url=http://www.discountpartydress.com]discount party dresses[/url] [url=http://www.dresswomen.net]affordable wedding dresses[/url] [url=http://www.safeandsoon.com/]cheap wedding dresses[/url] [url=http://www.weddinghow.net]cheap wedding dresses[/url] colors and sizes at wholesale price.All are sale-priced with up to the minute styles allying apparels including artist combining tear someone off a strip, coast combining dresses, conjugal gowns, bridesmaids dresses, prom outfits, cream girl dresses & shelter dresses.Even we can stock the services of free size customization and loose plus size Purchase affordable stunning compounding dresses in the present climate!lift horn-mad shopping, put on one's sunday best clothes faultlessly looking for the whacking big wedding ceremony with the facilitate of G-marry bridal.
178 comentarios:
Considero que a pesar del silenci social que hi ha vers les malalties oblidades, hem de creure en totes aquelles persones que s´esforçen per millorar la situació. Tots hauríem d´aportar el nostre grà de sorra de forma desinteresada en la mesura que ens sigui possible.
Jo estic d'acord amb el que diu Jennifer, s'ha de creure amb els que treballen per millorar i per avançar, però penso que no és suficient amb creure-hi, penso que tothom hauria d'adquirir una mica de compromís amb aquestes causes i col·laborar-hi. El problema és que, per exemple en el meu cas, m'agradaria fer alguna cosa més que una aportació econòmica a alguna organització, però depèn de la situació en què et trobes. Tot i això, està molt bé que xerrades com la d'ahir ens recorden que aquestes malalties són una realitat, encara que molt poca gent hi pense i molta altra gent ni sàpigue que existeixen, la qual cosa és tristíssima i, en la meua opinió, entre tots hauríem d'intentar millorar-la.
Sóc estudiant de medicina i em dic Sílvia Roig. Penso que la xerrada d'ahir va ser molt interessant perquè em va fer adonar que en el món hi ha moltes malalties que encara en ple segle XXI no tenen suficients mitjans per poder-les curar i això realment és molt fort perquè només passa en països del tercer món, ja aquí a Europa seria impensable. Per tant, crec que entre tots, no només estudiants de ciències de la salut, hauríem d'aportar el nostre gra de sorra per fer que no fossin tan oblidades.
Personalment trobo que la xerrada d'ahir va ser molt interessant, ja que tot i sense ser una estudiant de medicina (estudio biologia), vaig ser capaç d'entendre la gravetat de la situació que s'està visquent en aquests països pobres.
La impotencia que senten els metges quan es troben en situacions com les que ahir va descriure el doctor Corachan deu ser terrible.
Tal i com va expressar la degana de la facultat, actes amb una assistència com la d'ahir fan que poguem tenir esperança en el futur.
Sobre la conferència d'ahir he escrit un breu article al meu blog, a tots aquells que els hi pugui interessar, aquesta és la direcció apuntes del camino
Gràcies i fins aviat!
Em dic Noemí Fuster, felicitats als organitzadors per la conferencia de dijous.
Fa 2 mesos vaig viatjar a l’Africa, i em va semblar molt difícil trobar alguna ONG amb qui col•laborar, tant que vaig haver de muntar alguna cosa alternativa (trobareu més detalls a www.stopmalaria.tk). De nou a Barcelona el projecte ha estat un èxit, en part perquè com va dir el Dr Corachan, s’ha de comptar amb la gent d’allà i nosaltres treballem mà a mà amb una organització africana. La idea bàsica d’aquest projecte és ajudar a eradicar la malària (malaltia cada cop amb més glamour i que ja se’n surt de la llista de les NTD) però creant un model dinàmic, continu, sostenible i que serveixi als africans per autofinançar-se. La solució de l’Àfrica ha de sortir de l’Àfrica
Però es intolerable que ha dia d’avui morin d’1 a 3 milions de persones de malària, quan aquí ens varem posar les piles per eradicar-la. No són les mateixes eines, ni el mateix terreny, però el mateix Pedro Alonso va quedar sorprès de eficàcia de les mosquiteres quan estava treballant a Gàmbia, i una mosquitera val 8€... 8€ , una vida.
Jo treballo als aiguamolls del delta del Llobregat, i fa tan sols 50 anys allà hi havia malària. A mi se’m cau la cara de vergonya quan els nostres amics africans no poden presentar-se al treball perquè tenen malària, i aquest, creieu-me és el millor dels casos.
http://in.directe.cat/noemi-fuster
Hola, a mi també m'agradaria felicitar la organització de la xerrada pel gran èxit que va tenir, només cal veure l'afluència de públic!
Com molt bé han dit altres persones penso que és molt important la concienciació social de la població per tal de que malalties que aquí no tenen cap mena d'impacte siguin conegudes i tingudes en compte al primer món.
Tot i així, penso que per molt que la població arribi a aquesta concienciació, si les empreses farmacèutiques no s'hi posen pel mig promovent investigacions de medicaments per curar aquestes malalties i abarateixen el preu d'aquests, és molt difícil que la situació millori substancialment, és per aquest motiu que trobo important la feina d'organitzacions com el DNDi que investiguen en aquest sentit.
En conclusió, crec que iniciatives com aquesta van molt bé per donar a conèixer aquests problemes, però si no hi ha ajudes econòmiques per investigació és difícil que la població pugui fer-hi algo.
Elisabet Julià i Verdaguer
Em dic Ferran Ballescà i sóc alumne de la Facultat de Medicina.
Considero que la xerrada de dijous va ser molt interessant i didàctica, però penso que aquests debats haurien d'arribar a la majoria de la massa social. És evident que, per arribar a solucions efectives, és necessari que la població tingui accés a aquesta informació per poder actuar en conseqüència. Nosaltres (la gent que vam assistir a la xerrada) ja estem conscienciats sobre la necessitat de fer alguna cosa més pel desenvolupament mèdic del tercer món; ara és quan toca que els mitjans de comunicació s'expressin en el mateix sentit per tal de convèncer la gent que mai ha sentit anomenar cap d'aquestes malalties.
En el moment en que la majoria de la població occidental conegui aquestes situacions, serà quan serem capaços de reclamar solucions efectives a organitzacions (OMS) i governs amb prou poder com per proporcionar-les.
Pel que fa a que els països subdesenvolupats puguin trobar una solució pel seu propi problema, ho trobo, encara, poc realista.
Hola a tots i totes, sóc la Laura Sánchez, estudiant de 3r de medicina al Clínic. El passat dijous vaig assistir a la xerrada sobre les malalties oblidades, i em va fer reflexionar molt. Només volia expressar el meu acord amb tot el que ja heu dit en el blog: la xerrada va ser molt interessant i crec que se n'han de fer més per tal de concienciar a tothom de que realment aquesta situació està passant. Perquè sembla increible, de veritat, que avui en dia encara no es pugui curar gent perquè no hi ha diners per a coses tant simples com pous, vacunes, fàrmacs o més investigació. Felicito des d'aquí al doctor Corachán i a la doctora Diap per la seva feina.
Laura Sánchez Pallarès
Em dic Clara Matas Nadal i estudio medicina.
M'agradaria pensar que tots sabem que estar conscienciat d'algun problema i fer alguna cosa per solucionar-lo són dues coses molt diferents.
De què serveix que la gent conegui la situació extrema en la que es troben els països on afecten aquestes malalties oblidades si la seva vida segueix igual després de saber-ho? El que vull dir és que tothom sap molt però ningú (o casi ningú) fa gaire res (m'incloc).
Segurament el problema no seria problema si tots renunciéssim a molts dels avantatges de les nostres vides que alhora són la causa de les seves desgràcies. La nostra comoditat per la seva supervivència? Molts estan disposats a donar una quantitat moderada de diners al mes o a l'any per tal de sentir-se millor quan veu per la TV totes les desgràcies alienes...però pocs renunciarien a la seva qualitat de vida.
Potser la gent d'aquests països no necessita la nostra caritat. Potser el que necessiten és que els deixem tranquils en tots els sentits. Que no ens aprofitem d'ells i després ens fem passar per ànimes bones i caritatives. No crec que necessitin metges...més aviat necessiten independència.
Hola sóc Ariadna Fabià, estudiant de 4t de Medicina al Clínic, i igual que els comentaris que he llegit, volia felicitar els organitzadors per la feina que fan i mencionar que em sembla molt important concienciar la gent de la importància de no oblidar que al món hi ha moltíssima gent que no té la mateixa sort que la majoria de nosaltres i que no perquè un problema afecti a un determinat sector de la població aquest tingui menys imortància.
Així mateix volia dir que personalment em sento com una mica inútil quan assisteixo a aquest tipus de xerrades pensant que podria fer molt més del que faig, però llavors em repeteixo allò de "actua localment i pensa globalment".
Fins a la pròxima.
Bones! Sóc estudiant de 2n de medicina i em va quedar una sensació extranya de la xerrada.
Em va semblar com si una enorme roda infrenable fes cada dia més pobres als pobres i més rics als rics.
Crec que un pas és passar de conscienciar-se a actuar, i que l'important és cadascú intependentment del que facin els altres. L'altre pas, però crec que és la informació i la consciència. EL QUE MATA ALS POBRES NO ÉS TANT LA FALTA D'INVESTIGACIÓ I PASTILLES COM LA FALTA D'AIGUA, MENJAR, HIGIENE, INFORMACIÓ...
DIAGNÒSTIC: POBRESA.
I com sempre podem seguir explotant-los per després enviar-los el que ens sobra en forma de cooperació internacional.
Mentre que tots anem a les estones lliures a "SALVAR EL MÓN" tenim els estalvis a banc santader, BBVA, La caixa... i aquests bancs financien les empreses que venen les armes al tercer món, que desallotjen els indígenes i fins i tot assasinen els que se'ls interposen. (més informació a http://www.opcions.org/pdf/op14cat.pdf i a la campanya BBVA sense armes)
I és que no tot es centra en el petroli i en els bancs, les multinacionals alimentàries ROBEN al tercer món i ens ofereixen productes més barats del que realment són, sent la diferència el menjar que li falta al africà, sudamericà o asiatic.
CREC, PER AIXÒ QUE NO PODEM ABANDONAR LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL NI LA LLUITA PER CANVIAR LES COSES QUE VAN MALAMENT, PERÒ QUE TOT AIXÒ ÉS INÚTIL SENSE UN CONSUM RESPONSABLE I CONSCIENT!
Ja no podem demanar als polítics, manen els diners. Doncs donem poder econòmic a qui creguem que té que governar el món, una classe mitjana o algunes multinacionals.
Ja ho feia Robbin Hood, que robava als rics pera donar als pobres... doncs comprem als pobres i boicotejem als rics!!!
(i gràcies als que us heu llepat tota aquesta parrafada)
Totalment d'acord amb la Clara Matas i en Marc Grifell!
Al països de renda baixa els hi sobren blancs salvadors i els hi falta molt de lleis comercials justes i governadors que no facin de titelles dels occidentals!
Allò que cal erradicar no és l'extrema pobresa sinó l'extrema riquesa!
Cal dir prou a les empreses transnacionals que exploten els recursos d'aquests païusos i després donen un o dos milions d'euros a MSF!!!
Hola a tothom! Primer de tot, com m'imagin que molta gent hauà fet, voldrioa felicitar a l'organització d'aquest curs per la bona feina que fan i estan fent perquè l'assistència a les jornades sigui tan interessant!
En segon lloc deixaré el meu petit comentari...Només una sessió a les jornades ha estat suficient per "entendre" que hi ha moltísssima feina per fer i que aquest seria molt més fàcil si el problema interessàs a la gent que té més poder, està tant descompensat el món que tard o d'hora caurà pel seu propi pes...Tenc la sensació de que havent assistit a la primera sessió, només vèrem ( i aprofitant la imatge que es va utilitzar el dijous) la punta de l'iceberg. Em va semblar molt interessant i útil.
Segur que en els propers mesos aprendrem molt més.Salutacions
Hola, em dic Rocio Luna, soc estudiant de medicina a la UAB. En realitat ja veig que estem tots d'acord en lo terrible del tema i sobre els interessos que hi han al darrere. Jo tambe crec que abans de lamentarnos tant (no per nosaltres sino com a societat) hauriem de fer-nos conscients que som la causa i l'objectiu final de moltes de les accions k tant de mal fan al tercer mon (com el tema dels diamants que financien les armes a africa o de la droga que corromp llatinoamerica i que Espanya compra amb tant de gust). Sabem que aquests interessos son tant grans que a ningú aturara que l'elit sociocultural mundial s'hi oposi, doncs aixo ja ha passat. Però qui te la solució?El problema es el sistema, ja ho sabem....pero a qui se li acut un altre?De moment l'unic que ens dignifica com a persones son aquests tipus d'actes, i la gent que realment s'hi implica.
Sóc l'Arantxa Osés Viñas,estudiant de segon de la facultat de medicina. Em van semblar molt interessants les xerrades del dijous, sobretot el fet de com és possible que amb tots els avanços dels que disposem avui en dia encara hi hagin malalties com aquestes, tan i tan exteses en països del tercer món. Trobo que enviar metges cap a aquests països és només una manera de disminuir el problema, una solució temporal. La solució definitiva seria tractar el problema desde l'arrel, tractant l'aigua d'aquests països, subministrant les vacunes oportunes i moltes més coses, però tots sabem lo difícil que és això.
Aprofito per felicitar al Doctor Corachan i a la Doctora Diap per la seva feina.
Arantxa Osés Viñas
Sóc Ivan Reina, i també soc estudiant de medicina. Començar felicitant a tots aquells que fan possible xerrades d’aquest tipus, i més encara a tos aquells que s’interessen per fets que per a ells son encara desconeguts o poc coneguts.
Per sort he tingut la oportunitat de treballar en una ONG durant uns anys, i de continuant sent col•laborador, i tot hi que no es dedicava exclusivament al suport i desenvolupament mèdic, conec de bona mà quines son les realitats que es viuen als països pobres i a les contraparts del país “ric” que promou el projecte.
El fet d’ajudar no recau en el simple fet de enviar aliments i medicines o construir una escola-casa d’acollida, si no que el que s’ha d’aconseguir es poder crear projectes de desenvolupament sostenible, que amb la nostra ajuda puguin arribar algun dia a ser autosuficients, però aquesta labor no hauria de recaure solament al voltant de les ONG, ja que aquestes, amb moltissima voluntat, fan el que bonament podant, però haurien de ser òrgans de govern i grans empreses els iniciadors de projectes i d’iniciatives, no solidaries, sinó de integra col•laboració i desenvolupament mutu, ja que en menor o major mesura, tothom pot aportar alguna cosa, i com a mostra, els projectes d’investigació i d’implantació que es van exposar al llarg d’aquesta xerrada.
Aquí queda una humil opinió, però tranquils, que no serà la última.
Salutacions!
Em dic Lara Colomé i sóc estudiant de la facultat de medicina. La xerrada em va agradar molt ja que va servir per obrir-nos una mica els ulls sobre aquestes malalties que pateix tanta gent i que a occident ens importen tan poc. És frustant que es doni tanta importància als mitjans de telecomunicació a coses tan vanals com la moda o la premsa del cor,per exemple, dels que la televisió està plena de programes, i coses tan importants com la vida de milions de persones al món quedin oblidades perquè no aporten un benefici. A veure si entre tots, intentant posar un gra de sorra cadascú, fem prou força per què el món canviï ni que sigui una miqueta.
Hola a tots! Estic d'acord amb el que diu la gent, realment és un tema molt interessant i crec que la xerrada va estar molt bé.
Potser el que més em va impactar va ser conèixer fins a quin punt realment són malalties oblidades, per exemple, saber que determinats fàrmacs existeixen perquè són malalties que tenen els gossos i si no fos per això ja no estarien al mercat perquè no són rentables. Al final, com sempre, tot acabava desembocant a l'economia, la salut sembla més una industria que un dret universal.
Fins a la pròxima.
Laura Company Ardila
¡Hola!
En primer lugar, quería agradecerle a la doctora Diap y al doctor Corachan su tiempo dedicado, no sólo durante la charla, sino también el que han empleado en prepararla y, aún mas, los años que llevan dedicándose a su labor.
Es muy fácil pensar en ayudar, pero es complicado llevarlo a la acción si ello implica dejar la “buena vida” de aquí e irse a países necesitados. Hay que vivir todas esas experiencias para poder comprender realmente cómo son las cosas de duras, y a la vez, gratificantes.
Creo que si un solo día nos mandasen a alguna zona necesitada, nos daríamos cuenta verdaderamente de la miseria que hay en el mundo y nos concienciaríamos en ayudar. Mientras, como el problema no nos afecta personalmente, no terminamos de implicarnos. Por eso admiro a todas las personas que, de forma desinteresada, ponen su vida a disposición de los más pobres.
No obstante, pienso que muchos de nosotros después de haber escuchado la charla nos hemos planteado ayudar de alguna forma y en la medida en que podamos. Sin embargo, yo no se bien cómo hacerlo. Habría que hacer tanto... Me gustaría que alguien me informase.
Elena Pérez Concepción
todos sabemos que...sufrimiento de otro, es madera que sufre.
Hola, jo també sóc alumna de madicina, de 3r!Primer de tot agraïr a totes les persones que van fer possible que es pogués duur a terme aquesta conferència.
Van ser 2hores de conferència amb un tema molt important i del qual ens van saber informar molt bé tot i el curt temps que tenien per explicar-ho.
A casa reflexiono i penso: si en un resum de dues hores ens han pogut explicar tot això? no ens podem arribar ni a imaginar com deu ser a la realitat. Per això te n'adones que això és un tema massa important com per estar tan oblidat.
Sóc la Mireia Pozo Albiol de 2n de Medicina, i tal com tothom està dient, crec que la xerrada va ser molt interessant i va servir perquè tots reflexionéssim sobre la situació actual del tercer món.
Penso que el fet de difondre aquestes conferències en facultats relacionades amb les ciències de la salut està molt bé perquè esl que som futurs metges anem pensant en estar una temporada en un país pobre i ajudar a la gent. El que passa és, com els ajudem si no hi ha els medicaments necessaris ja que es dediquen més diners a coses més superficials (com crear trens d'alta velocitat per exemple) que a salvar vides?
Potser s'hauria de fer alguna cosa, com manifestar-se, etc. per donar més importància a aquest fet...
En resposta a la Elena i a la Mireia Pozo, volia comentar que tinc la profunda creença que el poder polític queda subordinat al econòmic. Un polític no pot prendre una decisió que arruini el seu país (com seria per exemple deixar de vendre armes al 3r món o deixar d'expoliar-ne els recursos naturals. No tothom està disposat a tenir menys diners per això.
Per tant la única manera que jo veig és deixant de comprar a les empreses que exploten al 3r món. Un boicot total, que molta gent ja fem i que cada vegada espero que siguem més. En aquest link us podeu descarregar resvistes que proposen alternatives a TOTS els productes que ofereixen multinacionals i no sabriem ni on comprar si traguessin els supers.
Crec que aquest és el primer pas, a partir d'aquí es comença a conèixer gent i alternatives i suposo que acabes trobant una bona oportunitat d'anar sobre el terreny, a viure i experimentar i, evidentment, ajudar. Tot i així crec que la feina més important la fem aquí.
Un petó ecològic a tothom!
quin liiiiink???????????????????
Em dic Anna Carmona i sóc estudiant de 3er de medicina.
Respecte la xerrada del passat dijous, cal dir que va estar molt bé!
Una de les coses que més em va cridar l'atenció és que ens han fet pensar que el que necessiten els països subdesenvolupats per combatir les malalties són metges.
Tots hem pensat alguna vegada en passar allà un temps intentant ajudant. En canvi, el doctor Corachán va deixar ben clar que allà també hi ha especialistes que saben fer la feina tan bé o millor que nosaltres.
Per tant, l'ajut que necessiten de nosaltres o més ben dit de farmacèùtiques i goberns són mesures econòmiques per què arribin fàrmacs a on més es necessiten.
Que la solució estigui a mans de goberns i farmacèutiques és un problema que em preocupa, ja que ara mateix, amb la crisi econòmica que pateix el primer món, el més probable és que per començar a estalviar deixin d'invertir diners en investigació.
No sé què en pensareu vosaltres?¿?
Hola!
Sóc la Núria Espuña estudiant de 2n de medicina.
Estic totalment d’acord amb aquelles persones que pensen que amb dues hores de conferència no n’hi ha prou per descriure o bé caracteritzar la realitat i el dia a dia de metges i altres persones davant malalties i altres problemes de viabilitat en indrets del món que molts han oblidat.
També crec que el dijous passat va servir de reflexió per a molts de la molta feina que encara resta per fer en molts països del món, que no troben sortida al desenvolupament. A més, cal implicació de TOTS!!
Hola! El meu nom és Núria de la Torre i també sóc estudiant de Medicina del Clínic.
La veritat és que la sessió de malalties oblidades em va encantar...hagués estat hores escoltant-los. Fan un treball realment admirable. Van haver-hi moltes coses que em van impactar, però sobretot el tema de les vitamnies i els complexes vitamínics...va ser un breu comentari, però és cert que exemplifica bastant el que passa...
Moltes felicitats als organitzadors i ens veiem a la següent!
Hola, sóc Edurne Sarrate i estudio 2n de medicina al Clínic.
Considero molt important que es facin conferencies d’aquests temes perquè et fan veure com n’estem, la major part de la població del món occidental, d’immersos en la nostra bombolla. Vivim estressats i preocupats per fets sense importància aliens a la realitat que s’està vivint en la major part del món.
Morir-se de fam, de fred, no tenir aigua, ni gas, gairebé ni casa, és tan difícil de concebre per la majoria de nosaltres que és impossible que ens pugem fer a la idea del que realment s’està vivint en aquests països, suposo que es per això que tenim una visió tan freda i tan distant d’aquests temes. Tothom sap que la meitat del planeta es mor de fam però a ningú, o a la majoria de persones, li treu el son.
Pel que fa a la conferencia, molts dels aspectes concrets de les malalties que es van explicar no els vaig poder entendre bé perquè no tinc coneixements suficients però realment em va indignar el que es va dir sobre els medicaments. Sembla impossible concebre que malalties que es podrien curar sense cap mena de problema i amb un tractament ben barat, la gent mori; se’ns hauria de caure la cara de vergonya.
Exactament no crec que es pugui dir qui és el culpable d’aquest fet, més aviat hauríem de discutir qui no ho és.
Hola a tots,
Enhorabona per l'èxit de la prinera xerrada. Baix el meu punt de vista ha estat molt profitosa.
S'ha de fer una crida a la societa per tal de que reaccioni i s'adoni de que hi ha més vida, que hi ha coses més enllà del món inmediat que ens rodeja.
Val a dir que la població ja sap de l'èxistència de malalties com aquestes, el que passa és que no es reacciona amb conseqüència, que no s'actúa.
Crec que xerrades com aquesta poden provocar, si ens ho proposem els assistents, l'efecte bola de neu tan efectiu a l'hora de propagar consciència sobre el tema.
Nenes maques, puedes escribir el link?
Gracias! :o)
Em dic Cristina Comas i sóc estudiant de 5è de Medicina del Clínic.
Per començar, considero que xerrades com les de dijous passat haurien d'estar més presents a la facultat, per obrir-nos els ulls a la realitat dels sistemes sanitaris dels països denominats del tercer món (crec que no li trobaré mai el sentit a aquesta expressió, és que no vivim tots en el mateix món?) Així que enhorabona a tota l'organització, per oferir-nos aquesta oportunitat.
Si haig de ser sincera, no havia sentit a parlar mai encara de les malalties oblidades, però la veritat és que el tema em va impressionar bastant. Sembla mentida que al segle XXI, no hi hagi medicaments per tractar les persones que pateixen aquestes patologies, simplement perquè algú decideixi que “no li surt a compte” o que “no li és rentable”. Això ens hauria de fer reflexionar una mica a tots plegats.
D’aquí a pocs anys, la majoria de nosaltres serem metges; i els metges tractem persones, no ho oblidem mai!
Hola a tothom,
Be la veritat es que crec que tothom es va sorprendre de veure l'aula tan i tan plena....crec que ni l'any passat a la xerrada del Dr. Alonso de la Malaria hi va haver tanta audiència....
Impressionant....
El que més em va sorprendre va ser el gran ús i abús que fan les farmacèutiques dels nostres recursos i sobretot els interessos que els promouen,
com molt bé diu la Laura, com pot ser que hi hagi gent que es pogui medicar gràcies als nostres animals de companyia...
invita a reflexionar, oi¿?
Bé, ens veiem a la propera xerrada
Vale, aquí passa una cosa, l'usuari nenesmaques és el que estava al ordinador... o sigui que no li feu cas.
Gràcies i discupleu les molètsies!
El link és a la resvista opcions, recomanada per l'Arcadi Oliveres en una de les conferències de cooperació internacional l'any passat.
http://www.opcions.org/online.html
Aquí trobeu la revista en format digital, però ja que és una revista de consum responsable jo recomano comprar-la, per donar suport a la gent que s'ho curra, que ho fan molt bé i dónen indicacions a nivell molt pràctic i tb teòric.
També us animo a participar-hi! ;-)
Una abraçada a tots els compatriotes en la lluita per un món millor! :D
Per cert, una altra publicació molt útil per informar-se setmanalment del que passa sense la visió manipulada dels mitjans de comunicació pagats pels poders a qui mantentn és:
http://www.setmanaridirecta.info/
Sóc estudiant de medicina del Clínic i em dic Anna Baró. En primer lloc i com han fet molts dels assistents a la conferència, felicitar a tots els organitzadors d'aquestes xerrades tan acertades i interessants. Va ser i és un tema que convida a reflexionar. És una llàstima que aquestes malalties no es puguin tractar dignament per falta de diners, pels interessos que promouen les empreses farmacèutiques i per molts altres recursos.
Crec que s'haurien de potenciar aquestes xerrades per influir sobre els coneixements de totes les persones i recordar que aquestes malalties existeixen i són una realitat.
Per últim el que més hem va impactar va ser la impotència dels metges per tal de curar els seus pacients en aquelles condicions, tot plegat injust.
D'alguna manera hem d'intentar millorar aquesta situació, fent consciens a la gent sobre aquesta realitat.
Fins la propera xerrada.
Hola, el meu nom és Patrícia Zarco i m'agradaria abans de tot felicitar-vos per la xerrada de l'altre dia.
Reconec que deu ser molt difícil tractar temes com aquests en una societat en la qual el problema més gran del qual ens preocupem és de la temuda crisi. Vivim tots aliens a la idea de que altres persones estan patint el doble que nosaltres i degut a aquest fet no els hi enviem ajuda; ens preocupa més la salut d'un nen encostipat que no pas la salut de milions i milions de nens d'altres llocs desenvolupats. Malgrat tot, aquelles persones que sí que estem conscienciades tampoc no fem tot el que podem, enviem metges a curar-los, els hi enviem medicaments, quan el que hauriem de fer és ensenyar-los a fer les coses per ells mateixos, el problema?? Tenim por que ens passin la mà per la cara ja que sabem que podrien aprofitar els seus recursos molt millor del que ho fem nosaltres.
Hauriem tots d'aportar alguna cosa a aquestes organitzacions que proven de fer una mica més còmoda la vida d'aquelles persones que per culpa de "malalties oblidades" pateixen tant.
GRàcies per la informació!
"...Hem d'intentar...", "...hauriem...","...podria fer molt més..." o "..intentem posar un gra de sorra.." aquestes deuen ser les frases més repetides en aquest forum.
La meva proposta es sencilla: "fem-ho, fes-ho!.
Tots ens sabem la teoria, però perque no comences a posar-ho en practica ara mateix.
Aquesta es la diferencia entre que existeixi un canvi i que tot segueixi igual. La resta són excuses políticament correctes.
Noemí Fuster (stop_malaria@yahoo.es)
Hola, soy estudiante de 3o de medicina en el clínico. Siempre me ha interesado todo lo relacionado con la cooperación internacional. La charla del otro día me pareció muy interesante aunque, no creo que haya un silencio social para nada. Creo que todo el mundo (que quiere, por supuesto) es consciente de la situación que sufren los países subdesarrollados. El problema creo que está en que todos pensamos que no podemos hacer gran cosa. ¿Qué podemos hacer si, una vez más, el problema viene de arriba? Lo triste es que ante tal situación tengamos que acabar hablando siempre de dinero.
Comparteixo l'opinió amb molta gent d'aquest fórum, en el sentit de que aquesta xerrada m'ha apropat una visió de la situació mèdica en llocs menys desenvolupats i m'ha permès reflexionar sobre aquest tema. És increïble com els diners condicionen tant la vida de les persones i que pel fet de no poder pagar uns cèntims al dia per medicament hi ha gent que pateix moltíssim o s'acaba morint. Increïble i realment injust.
Neus Roig Abraham, estudiant de segon de medicina.
Crec que era un dels organitzadors, que responent a una intervenció d’una assistent deia que quan veiem un problema, com per exemple l’estat de salut de la població en “països subdesenvolupats” intentem cercar les causes i ens adonem que la higiene és molt escassa, que no tenen aigua potable, que l’alimentació és deficient... Però si anem més enllà i ens preguntem el per què d’aquestes condicions apareixeran empreses com La caixa, Nestlé, Repsol... que controlen i exploten els recursos i les persones d’aquests països i n’impedeixen el desenvolupament. (No se si era ben bé això el que va dir el noi, però aquesta és la idea que em va quedar).
Així per molta cooperació que fem si seguim posant els diners als grans bancs i caixes, consumint a multinacionals, alimentant dia a dia aquestes empreses elles seguiran enriquint-se i vetllant pels seus interessos independentment de si el que fan és “ètic” o no. I segurament faran molt més mal ells que no pas el bé que pugui fer la cooperació, i així en una roda que mai acabarà.
Nosaltres podem fer que això canviï, si deixem d’alimentar aquesta roda, si construïm alternatives, farem que siguin més febles. I serà més fàcil l’eterna utopia de canviar el món.
Però el que diu la Noemí és ben cert, molts estem conscienciats, sabem perfectament la teoria, però ben pocs ho posen en pràctica. Jo m’incloc en els que NO ho posen en pràctica,
de fet els remordiments de no fer el que puc fer cada vegada són més grans.
Així que a part de filosofar en blocs de cooperació hem d’actuar més! aixequem-nos de davant l’ordinador i renunciem a certs privilegis!
“La resposta col•lectiva no es possible ni impossible, és necessària”.
Marina Renau
Hola! Em dic Marta Campos Vall i sóc estudiant de 4rt de medicina.
Jo també considero com la majoria de vosaltres que la conferència em va servir per adonar-me de la greu situació dels països no desenvolupats. Com bé va dir el Dr. Corachan, el fet de definir aquests països amb el nom de "països en via de desenvolupament" és una postura un tant ignorant ja que realment en aquests països no hi ha desenvolupament (crec que els conferenciants ens van donar molts exemples per demostra-ho.
Un dels aspectes que més em va impressionar de la xerrada és la precarietat de medicaments que hi ha en aquestes zones i la minoria d'estudis que es fan per tal de millorar el tractament d'aquestes malalties que les classifiquem, injustament, com a oblidades.
Crec que s'haurien de fomentar molt més aquest tipus de conferències per tal de conscienciar a la població d'aquesta realitat i fer alguna cosa per millorar-la.
Em dic Víctor Caballero i sóc alumne de la Facultat de Medicina.
La majoria som conscients de la situació de pobresa en que es troben moltes persones en el tercer món perquè actualment la informació que circula és abundant i hi ha nombroses campanyes de conscienciació que s'encarreguen de que la gent no se n'oblidi. I per això és que valoro positivament la xerrada perquè et permet veure la realitat del tema al contactar amb professionals implicats directament. Mentres hi hagi gent que treballi amb aquestes malalties, tant informant com estudiant-les, no seran del tot malalties oblidades.
Em dic Javi Marco i sóc estudiant de medicina a la UB. Sé que estic comentant una mica tard, però més val tard que mai.
La veritat és que la xerrada sobre Malalties Oblidades em va semblar molt interessant. Segur que com a mi, a tots aquells que estudiem una carrera basada en la salut, ens va obrir una mica més els ulls davant aquestes realitats que ens envolten.
Molt sovint no pensem en moltes coses d'aquest tipus perquè ens resulten llunyanes i no les veiem cada dia. Però s'hi ha de posar solució. I per tal de fer-ho, cal que els països desenvolupats destinem moltes més ajudes als països pobres. Però no em refereixo tan sols a diners, que sempre alleugen però no els serveix per a construir la seva pròpia economia i unes bases sòildes per a aixecar la seva societat.
Cal, jo crec, un esforç per part dels països potents del món, per tal d'ajudar a desenvolupar economies autosuficients als països menys afavorits, perquè així, a partir de llavors, ells podran allò que necessitin per a continuar endevant sense més almoines.
És difícil, segur, potser una utopia, però si no s'intenta, mai se sabrà si s'hagués aconseguit.
Hola, em dic Laura Condal i estudio segon de medicina.
Simplement, penso el mateix que heu dit tots. Cal ser conscient de la pobresa i la falta de recursos principalment al tercer món, i que no només val am la consciència; sino que la gràcia és també aportar el teu granet d'arena. I sí, és molt fàcil dir-ho perquè potser jo sóc la primera que podria fer més del que faig.
Però també cal mantenir l'esperança en aquella gent que si que aporta el seu gra d'arena i molt més. S'ha de lluitar, i mincloc.
Hola sóc Noelia Vázquez, infermera i en l'actualitat estudiant d'antropologia social i cultural a la UB. Van ser molt interessants les ponències, i felicito als i les organitzadores perquè manquen cicles de xerrades d'aquest estil a la UB. Pel que fa als continguts de les ponències trobo que van ser correctes donat que es va fer una bona crítica a cert tipus d'ongs molt de moda a l'actualitat, tot i així des del meu punt de vista, cal fer un pas més; solidaritat és ajudar, però solidaritat també és denunciar políticament. Per sort o per desgràcia les nostres professions són de servei a les persones i per acabar en les veritables causes que els provoquen malaltia no és prou en curar-los o investigar sobre els agents biològics, cal estudiar i denúnciar els aspectes socials i econòmics, veritables causes de malaltia. I això es feina nostra ja no tan sols com a metges o infermers, sinó com a persones que volem fer solidaritat.
Hola a tothom!
Em dic Mireia García Batanero i sóc estudiant de 2n de medicina.
La xerrada em va semblar molt interessant. M’agradaria felicitar a tota la gent que fa possible la realització d’aquest col•loqui i a tothom que te interès en temes tan importants com són les malalties oblidades.
Com ja s’ha dit, el primer pas és conscienciar-se de les situacions tan extremes que hi ha als països pobres. La conferència del passat dia 2, en aquest sentit, ens obrí els ulls davant temes tan deixats de banda i que sembla que no importen gaire. Però el cert és que aquest pas ja l’hem fet; la gent sap el que passa i vol intentar solventar-ho (o això creu, perquè després l’únic que fan és pensar en què podrien fer però sense actuar). El problema, doncs, és que la gent no actua i, és clar, els països pobres continuen sent-ho i tenint aquestes malalties.
Nosaltres, les persones dels països desenvolupats, ens preocupem més de coses banals, com poden arribar a ser la moda, els videojocs, els electrodomèstics, els mòbils, els cotxes... (poso els punts suspensius perquè si continuo puc arribar a omplir fulls i fulls), és a dir, de que la nostra qualitat de vida no disminueixi una engruna; que ens queda poc temps per pensar en aquesta pobre gent que no tenen mitjans de vida (no hi ha aigua potable, els nens haurien d’anar a l’escola enlloc d’estar treballant a les mines, els nens que tenen la panxa inflada a causa de la fam).
Aquestes malalties, o com a mínim moltes d’elles, venen determinades a causa de la baixa higiene, de la manca d’aigua potable, del menjar... que hi ha allà. De fet, el dr. Corachan ens va explicar com una mosca picava a un nen, ell es rascava, es rentava amb aigua insalubre i, com a conseqüència s’infectava tota la zona i arribava a tenir problemes més greus.
Així doncs, crec que seria lògic pensar que el primer que hem de fer és intentar millorar la qualitat de vida de la gent dels països pobres (i així millorarà també la salut).
També crec que s’hauria de destinar més capital per a la recerca de nous tractaments i no posar tants impediments governamentals per tal que un fàrmac que pot salvar moltes vides vegi la llum.
Sé que tot això és una utopia, però què perdem intentant-ho? Ja ho diuen... de mica en mica s’omple la pica!
En fi... LLUITEM PER UN MÓN MILLOR!
Mireia
Hola a totes i tots!
Em dic Yáiza Rovira, i sóc estudiant de 2n de la Facultat de Medicina. Aquesta ha estat la primera xerrada de Cooperació Internacional a la que he assistit, però ja tinc clar que no serà la última. I perdoneu si deixo el comentari un pèl tard, però encara no li he agafat la pràctica a aquest sistema!
Pel que fa la xerrada en qüestió, val a dir que la vaig trobar molt interessant. Hi vaig anar sense saber massa què anava a sentir, perquè en el meu cas, més que "oblidades" les malalties que es van tractar eren "completament desconegudes". Sí, evidentment em sonava algun nom, però em mancava el concepte de "neglected tropical diseases", és a dir, el fet que hi hagi un grup de malalties que es caracteritzen perquè passen als tròpics, i perquè -en general, o proporcionalment- ningú hi inverteix ni un cèntim per investigar-les o buscar-hi tractament. Des del punt de vista de la Medicina, trobo que és un tema i una especialitat molt interessant, i amb unes possibilitats de recerca molt "llamineres" (entingui's des de la més pura curiositat científica!).
Pel que fa a la vessant social de tot plegat, que de fet crec que és a la que més importància se li va donar al llarg de la conferència, he quedat molt encantada amb alguns dels comentaris que he anat llegint per aquí. Sobretot pels que demanen menys filosofia i més acció. És ben cert, crec que la gent jove estem més que conscienciats sobre els temes d'ecologisme, i sostenibilitat, molt més que, per exemple, els nostres pares (i sempre parlo en general!). Com deia la Marina Renau, tots ens sabem molt bé la teoria, però: quants la posem en pràctica? Jo no. O no en la majoria de les coses; o no tant com puc. I el pitjor és que sembla que no hi ha res més fàcil que excusar-se a un mateix.
Trobo que ja s'ha explicat prou bé com el nostre estil de vida alimenta el cercle viciós pel qual hi ha països subdesenvolupats. Només em queda insistir en què, per "arreglar" el món, cal començar per "arreglar" l'ésser humà.(http://parareflexionar.blogspot.com/2007/07/el-rompecabezas.html) I l'humà que tenim més a l'abast, som nosaltres mateixos, encara que començar faci aquella mandra que tots coneixem tan bé. Així que, endavant, arreglem-nos!
Salut i fins a la propera xerrada!
Yáiza Rovira Vallès
Hola, sóc Laia Ferrer Caballé, estudiant de 4t de Medicina del Clínic.
Bé, com la majoria de comentaris, volia felicitar a la xerrada del dijous i del gran èxit que va tenir.
Crec que tots els que estem més relacionats a l’àmbit de la salut, haurien d’assistir a aquest tipus de xerrades, ja que crec k no estem prou conscienciats de quina és la realitat fora les nostres fronteres.
Nosaltres vivim “molt bé”, però hi ha una immensa població que ho esta passant molt malament i necessiten una gran ajuda, i si nosaltres no podem arribar a donar aquesta ajuda, el mínim que podem fer és conèixer quina és la situació!
Crec que la xerrada va ser molt útil, perquè una mica sí que ens han parlat d’aquest tipus d malalties, però des d’un altre punt d vista molt diferent. I realment lo preocupant és que les “malalties oblidades” afecten a molta població i aquets no tenen prou medis per resoldre-ho.
Espero seguint anant a les xerrades d’aquest programa de salut i cooperació i que segueixin essent tant útils!
Saludos,
Laia Ferrer Caballé
Hola soy mireia Muelas, enfermera y estudiante de antropologia social y cultural. tengo que reconocer que fue muy interesante el debate sobre las "malalties oblidades", solo apuntare, aunque parezca un tanto esperanzador que cada dia más, son menos olvidades, ya que cada dia más, nos enfrentamos más ellas y siendo esto facilitara los recursos necesarios para su "buen" estudio.
Hola!
Dóna gust veure la gran participació que va haver en aquesta primera xerrada, així com també la que hi ha aquí en el fòrum! Actes com aquests són un petit pas per a que temes “oblidats” per la societat del benestar en que vivim es comencin a conèixer. I estic segura que a la majoria no ens va deixar indiferents la xerrada de l’últim dia, de la mateixa manera que no ens deixaven indiferents les del curs passat, de la mateixa manera que les pròximes tampoc ho faran.
El problema de les malalties oblidades és que no afecten a la porció de món que decideix què s’oblida i què no, la mateixa porció que decidirà quan començar a recordar. Encara que els assistents a la xerrada vam ser una ínfima part d’aquesta “porció benestant”, m’agrada pensar que xerrades com les de l’altre dia són petits (perdoneu la més que utilitzada expressió) granets de sorra que informant ajuden a conscienciar a la gent i a crear interès per problemes que “estan molt lluny”, però que no haurien d’oblidar-se.
Fins a la pròxima!
Gemma Martínez i Nadal.
Em dic Sara Fernández Planas, sóc estudiant de 1r de medicina a la facultat de l'Hospital Clínic i el dia 2 d'aquest mes vaig assistir a la xerrada sobre "malalties oblidades"
Segurament em faria molt repetitiva si digués altre cop, com tots els companys, que la xerrada va ser realment molt interessant i profitosa. Però realment ho crec.
Les diverses coses que ens van exposar d'una manera o altre tots les sabem, però això no vol dir que sempre les tinguem presents. I per molt trist que sigui crec que la societat egoista a la qual vivim no podrà adquirir mai suficient empatia com per tenir present constantment els problemes als quals s'enfronten dia dia els grups tercers mundistes i molt menys col·laborar per ajudar-los.
Malgrat això no cal perder l'esperança i seguir confiant que xerrades com aquestes aconseguiràn atreure aquella petita part de la població que es preocupa pel què passa més enllà de les parets de casa seva i invitar-los a construïr humilment una món una mica mica mica millor.
Bona tarda!
Sóc l'Eva Vázquez i estudio 4t de Medicina al campus de Bellvitge.
L'altre dia vaig assitir a la primera xerrada sobre les "malalties oblidades" i la veritat és que va ser força revelador. És curiós com les paraules d'una persona amb experiència poden obrirte els ulls. Crec que és important que la societat sigui conscient de tota la problemàtica i de tot allò que es pot fer envers la cooperació internacional, encara que sigui mínim. Per això penso que les xerrades poden ser de gran utilitat per prendre'n consciència i començar el boca-boca i millor encara participari de manera activa
Respecte a la xerrada de l'altre dia, crec que el treball del DNDi és de gran importància per intentar resoldre algunes de les NTDs, encara que penso que també s'hauria de posar més esforços en la questió de la autogestió dels països afectats, ja que és la solució a llarg termini.
Felicitats als organitzadors!
Eva
Hola a tots!
Em dic Cristina Tello i estudie 4t de medicina a Bellvitge. Lo primer felicitar tots, tant al public com als organitzadors l'èxit de la xerrada.
Estic d'acord amb els companys en que aquestes xerrades fan obrir els ulls front a aquests problemes que veus als telediaris pero mai acaben de d'arrivar-te "al fons". Estaria molt bé que aquest tipus de xerrades es feren a nivell de tots els públics, pot ser així s'aconseguirien més coses, la gent tindria consciencia de la situació i possaria més empeny en ajudar encara que només fora un petit esforç.
Moltes gracies per la xerrada i fins la pròxima.
Hola a tots! sóc Núria Blasco, estudiant de 4t de medicina al clínic.
Primer del tot m'agradaria felicitar els organitzadors, ja que realment va ser un éxit.
He llegit els comentaris dels companys i estic d'acord amb ells. Per una part la xarrada ens ha obert els ulls i ha permés que coneguem un poc més a fons un tema tant important com les malalties oblidades que desgraciadament afecten a un percentatge molt elevat de la població mundial. Per l'altra part, he de dir que alguns dels temes als que es va fer referència em van sorprendre molt. Per exemple, desconeixia que alguns dels fármacs que es fabriquen actualment es mantinguen en el mon del comerç pels beneficis en l'àmbit veterinari, en lloc d'anteposar la salut de la humanitat. També em va sorprendre que els països posen impediments per l'arribada de determinats fàrmacs, malgrat que la població sofreixi la malaltia.
Hola, soy Gemma Castillo, estudiante de medicina. He leido bastante de los cometarios de los compañeros y estoy totalmente de acuerdo que este tipo de conferencias nos son de muchisima ultilidad a todos los estudiante del ámbito sanitari. No solo son útiles por su interés docente, sino también por la diferente perspectiva de la medicina que nos mostraron y que no se enseña durante los 6 años de la carrera.
Por otra parte también estoy totalmente de acuerdo en que se debería hacer una mayor campaña se sensibilización a toda la sociedad,(y no solo al ámbito sanitario), sobre los primitivos problemas de salud que viven la mayoría de paises tercenmundistas. Si bien es verdad lo que se dijo en la conferencia,que quien quiera concocer e implicarse más con esta situación se debe informar de manera libre y autonoma, también es verdad que existe una ignorancia social sobre los poblemas sanitarios que se nos presentaron en la sesión. En cierto modo es nuestra responsabilidad darlos a conocer si esperamos un cooperación social.
POr último, y hablando de responsabilidades, no deberíamos obviar las responsabilidades de los gobiernos, sobre todos de los paises desarrollados que son quienes tienen los medios tanto economicos como tecnologicos, para financiar más investigación y proporcionar soluciones a los más necesitados.
En primer lloc, m'agradaria felicitar als organitzadors per aquesta iniciativa, que em sembla tant interessant com necessària, i també als ponenets que permeten el desenvolupament d'aquest curs.
He de dir que la primera xerrada em va semblar realment molt interessant (i reïtero la idea que els temes que pretén tractar el curs no em semblen simplement interessants sinó que em sembla que valorar la situació sanitària a nivell global és imprescindible inecessari). De fet crec q la xerrada exigeix una refleixió posterior ineludible.
Moltes de les situacions de què es va parlar em van semblar absolutamnet esfereïdores i frustrants, perquè són, sinó totalment, en gran mesura evitables o corregibles. És frustrant veure com el 90% dels recursos en matèria d'investigació es dediquen a un 10% de la població, mentre que l'altre 90% de la població mundial (precisament percentatge que inclou les poblacions que viuen en condicions d'extrema pobresa i manca de recursos) reb només un 10% dels esforços en aquest sentit.
Aquest miserable 10% intenta pal·liar-se amb les tasques de moltes organitzacions i organismes que tenen evidentment uns recursos limitats. La feina d'aquestes persones és gairebé heroïca i imagino que alhora frustrant, i crec q s'envolta d'una aura de justícia i dignitat en un món que, efectivament i com es va dir diverses vegades durant la xerrada, ha demostrat el seu fracàs moral.
El missatge segurmant sona una mica pessimista (certament la situació no és massa alentadora), però el que vull dir bàsicament és que el fet de conèixer aquestes situacions i ser-ne conscients (conscients que hi ha una altra realitat diferent a la que nosaltres vivim però que és igualment real i que mereix una consideració i solucions urgents per part de tots, però especialment dels poseïdors dels recursos), ens ha de fer reflexionar. Segurament (i aquesta és la reflexió que jo faig), ens trobem davant una concepció global equivocada, el canvi de la qual éspossible, però avui sembla improvable. El paradigma econòmic (capitalista) i social actual ha permés la configuració al llarg dels anys d'un món en què es permet que les mans privades (en aquest cas les farmacèutiques) decideixin que hi ha persones que mereixen ser considerades i altres que no. Persones que mereixen ser tractades de forma digna i altres que no. Persones a les quals es permet viure de forma còmode, fins i tot luxosa, i altres que poden viure en condicions infrahumanes o morir sense qu aquest fet mereixi ni tan sols un copet en la conciència. És evident: són pobres. Sembla evident que parlar de poder és parlar de poder econòmic, i sembla que no tenir aquest poder ehimeix més de la meitat de la població mundial a l'hora de rebre un tracte humà.
Aquest tracte humà no és només reclamable: és exible.
I, arribats a aquest punt, potser s'hauria de plantejar un canvi de paradigma. Potser s'hauria d'evitar el poder privat fins aquest punt malaltís que ho fa tot i tot ho permet per diners, i promoure un model intervencionista (i segons penso molt més humà) en què algú es parés a pensar de forma racional i reflexionés sobre la dignitat humana i fins a on NO es pot arribar.
Gràcies a tots els que hagueu acabat de llegir això!!
Esther
Bones!
Sóc el Jordi, estudiant de medicina de 5è. Me n'alegro molt de que es facin aquest tipus de xerrades a la universitat ja que nosaltres, futurs metges, infermeres, biòlegs..., podem aportar molt als països que sovint ningú té en compte. No obstant, penso que ni nosaltres, ni la universitat, ens hauríem de quedar aquí, sinó que crec que es podria anar més lluny, aprofitant que ara som joves i tenim ganes i energies per sortir de la nostra bombolla i anar a conèixer personalment aquesta realitat tant llunyana. És per això que crec que la universitat, si el que realment vol és sensibilitzar als estudiants, hauria de posar més facilitats per convidar-los a fer-ho. Aquest estiu he estat dos mesos a Guinea-Bissau i no he aconseguit ni un trist crèdit de lliure elecció, en canvi, estic convençut de que si s'organitzessin projectes per a que els estudiants anéssim a fer pràctiques a llocs on fóssim més útils que a Barcelona i amb reconeixement de crèdits de lliure elecció, més d'un i de dos dels molts que estàvem l'altre dia a la xerrada hi aniríem encantats.
Hola!
Sóc l'Elena, estudiant de medicina de 5è i estic absolutament d'acord amb el que diu el Jordi. De tota manera, com que no és evident que aquest tipus de projectes es puguin posar en marxa a la uni, animo a tota la gent que tingui ganes de fer un viatge de cooperació a que ho faci pel seu compte perquè no se n'arrepentiran, al contrari, jo ho he fet i a estat l'experiència més enriquidora que he viscut.
Hola, sóc la Maria Cabrer, estudiant de 5è de medicina.
Respecte als dos últims comentaris, de l'Elena i el Jordi, he de dir que estic d'acord amb ells, que des de la universitat es podrien proposar projectes d'ajuda a l'Àfrica o, al menys, fer més accessible i col·laborar amb projectes similars d'altres organitzacions. D'aquesta manera la gent que estàs interessada però no s'acabàs de decidir, segurament acabaria participant activament en algun projecte.
També penso que s'haurien de fer més campanyes de sensibilització de la societat (no només a l'àmbit sanitari), ja que la majoria de la gent no té coneixement del que ens van explicar a la primera sessió.
Hola, soc l'Oriol alumne de 3r de medicina de la UB. L'altre dia vaig assistir a la conferència "malalties oblidades" del passat dijous dia 9.
Personalment crec que va ser una bona experiència, una bona oportunitat per coneixer aquesta situació, de la qual abans de la conferència poca informació me n'havia arribat. Penso que és un tema prou important del que s'hauria de parlar més, una manera seria fent campanyes de sensibilització més a nivell global de la societat.
Felicitar als conferenciats per difondre i alhora denúnciar de greu manca de decicació de recursos envers aquestes malalties justament en els paisos més desfavorits.Una situació penso que inaceptable, trista i injusta, però que alhora molt dificil de solucionar degut a les grans implicacions econòmiques que comporta.
Oriol Rodriguez Peña
Abans de marxar descontroladament a donar suport a un projecte que no farà res més que posar una tirita allà on fa falta tallar l'hemorràgia crec q caldria pensar dues vegades què estem fent i perquè! Si volem tenir l'experiència de la nostra vida, sentir-nos uns salvados del món i tot això doncs endavant, però crec q sense un canvi real a les nostres vides d'aquí, res mai no canviarà! Anar a sensibilitzar-se em sembla molt bé, però no és el darrer objectiu ni mai ho serà!
Perdoneu per la duresa però és que crec q les coses van així...
Em dic Judit Vidal González i sóc estudiant de 2n de medicina
Com tots vaig trobar la xerrada molt interessant, personalment em va agradar més la part que ens va donar la doctora Diap.
I dubto que pugui comentar res que no s'hagi dit ja en aquesta entrada; estic d'acord amb els que creuen que és una llàstima que la informació transmesa no arribi a un sector més ampli de la societat, perquè si bé nosaltres, futurs metges, infermers, biòlegs, etc. és evident que podem fer una aportació a aquest problema no som pas els únics, i crec que és essencial que molta més gent sigui conscient d'aquesta realitat social: que les malalties que no existeixen al primer món és com si no existissin enlloc, i que tot i afectar a tants milions de persones s’hi dediquen poquíssims recursos, i evidentment aquests recursos es deuen només gràcies als donatius o a les investigacions governamentals...
És tan surrealista saber que alguns d’aquests malalts es poden medicar gràcies als nostres animals de companyia...
Jo crec que és impossible canviar la nostra societat i el nostre sistema, perquè per començar les alternatives que es proposen són utòpiques, inviables...no sé com però s’hauria d’aconseguir que les empreses farmacèutiques poguessin rentabilitzar les inversions i investigacions mèdiques en el tercer món; ja sé que sona absurd, però més absurd em sembla a mi imaginar que un dia naixeran empreses amb esperit altruista que ajudaran aquests països sense esperar res a canvi...
I aquestes mateixes empreses s’haurien de ficar al cap que no es pot vendre un medicament al mateix preu a Estats Units que a Uganda, per exemple...
Jo no tinc ni idea de com es pot solucionar un problema d’aquestes magnituds com són les malalties oblidades, però suposo que ser conscient que són una realitat i posar-se les piles per aportar-hi la nostra part ja és un bon començament
Hola, sóc la Irene, estudiant de 3er d'infermeria.
Ens podem mirar els fets d'una forma limitada o tenint en compte el context en el qual tenen lloc. Estic d'acord amb varis comentaris que heu fet, en que remarqueu la responsabilitat que tenim com a ciutadans, que és una qüestió de salud i política.
Actuant sobre el terreny penso que un tema molt important és la prevenció, per tal de mantenir la salud dels que ja gaudeixen d'ella (mesures d'higiene, bona alimentació, us del preservatiu,...) És una intervenció que passa força desapercebuda i més econòmica que actuar quan la malatia ja està instaurada.
La prevenció és educació sanitaria, ja sigui pels professionals sanitaris com pels usuaris. I per part de l'educador molt coneixement sobre les costums, recursos i creences de la població amb la qual treballa.
A més a més una avantatge més de la prevenció és que es pot fer amb els recursos que tinguin (mesures com no deixar entrar el bestiar dins l'espai on viuen pot ser una mesura gratis i molt eficient.
Arreveure, Irene.
Hola, em dic Natalia Pujol i sóc estudiant de Medicina.
Personalment, consider que la xerrada sobre "Malalties oblidades" va ser molt interessant i va superar totes les espectatives.
A part de concienciar-nos de la importància que tenen aquestes malalties a païssos en vies de desenvolupament, (o millor dit en païssos que estan en la més pura misèria, com va voler destacar l'experimentat Dr. Corachan); també ens ha obert els ulls respecte a la hipocresia que existeix en referència a les grans companyies productores de medicaments de primera necessitat. He volgut destacar aixó perquè una de les coses que més em va impactar de tota la conferència fou un comentari del Dr. Corachan explicant que quan ell era missioner hi havia certs medicaments que ara ja no estan disponibles en els païssos subdesenvolupats. COM ES POSSIBLE?- em demano jo.
Tal volta serà que em anat marxa enrera? Que ens esteim oblidant d'aquells que més necessiten la nostra ajuda? Encara sort de l'existència d'ONGs i de persones que estan disposades a lluitar contra aquestes injusticies i intentar que "les malalties oblidades" s'oblidin però no per deixadessa, sinó per haver-les exterminat del tot i no haver tancat els ulls com moltes altres persones.
Per últim vull felicitar a totes les persones que han fet possible aquesta xerrada i als doctors per l'èxit obtengut (només cal recordar l'efusivitat dels aplaudiments) i recordar que entre tots podem intentar canviar el món.
Desde hace ya mucho tiempo que las sociedades desarrolladas se mueven prácticament sólo con y para el dinero.. Es una lástima porque dejamos atrás muchos valores y ponemos de manifiesto nuestro egoismo a lo hora de satisfacer nuestras propias necesidades.
Si todo se mueve con el dinero, es lógico que las empresas farmacéuticas inviertan para poder sacar beneficios, y por lo tanto, que inviertan en aquellas enfermedades que afectan a las sociedades desarrolladas.
Es aquí donde tenemos que decidir que postura debemos adoptar. ¿Seguimos siendo egoistas y mantenemos al margen lo que está pasando en otros países? o ¿hacemos algo para dar una oportunidad a aquellas personas que sin decidirlo han nacido en un país que por el motivo que sea, está catalogado como en "vías de desarrollo"? Es difícil perdir a los gobiernos de aquí que se encarguen de los países subdesarrollados, de hecho.. creo que se trata de una utopía. No obstante, veo que es una genial idea que organizaciones como las presentadas en la charrada el día 2 de Octubre. Considero un acto de valentía y humanidad las ganas que tienen estas organizaciones de derrumbar esta injusticia vivida. Desde aquí, felicito a todos ellos y animo a que todos nosotros colaboremos, de una o otra forma, a esta buena causa.
Rubén Alarcón (4t medicina, bellvitge)
Hola, sóc la Victòria Vilalta, alumna de 3r de Medicina. Primer de tot m'agradaria felicitar als organitzadors de la xerrada, ja que iniciatives com aquesta aconsegueixen concienciar-nos de la importància que tenen aquestes malalties o donar a coneixer-les a gent que no en sabia l'existència. Crec que seria bo que els mitjans de comunicació se'n fessin ressó i que la gent del carrer obrís els ulls a la realitat, com nosaltres ho vam fer dijous passat.
Victòria Vilalta del Olmo
:)
hola!
Em posa nerviosa pensar i pensar en aquests temes, pensar el que està bé i no acabar-ho de fer mai, en intentar entendre el que deuen viure les persones dels paisos pobres i sentir-me hipòcrita pensant que m'ho puc arribar a imaginar... ara mateix em tremolen els dits mentre escric tot això a l'ordinador.
Em fa vergonya parlar amb estudiantes de medicina de sud amèrica i veure que elles estudien malalties de les quals jo ni he sentit a parlar.
O sigui que us diré que no tinc res per dir-vos. Que tot s'ha dit ja massa vegades i que potser és hora que ens ho creguem de veritat. Estic segura que si realment creguéssim el que diem les coses serien diferents.
I admiro a les persones que aconsegueixen ser coherents amb les seves paraules.
Per acabar, us volia dir que la xerrada de malalties oblidades em va semblar molt interessant, tot i que no em va acabar d'agradar.
Vaig trobar que explicaven massa com s'havien de tractar les malalties, i que si no hi havien els recursos, i noms de medicaments i no sé quantes coses més.I jo en realitat no sabia de quines malalties estavem parlant, quins símpomes tenien ni com afectaven la vida a les malaltes.
Moltes gràcies a les organitzadores per fer remoure una mica la consciència de la gent, espero que algun dia poguem mirar enrere i riure d'aquest món pervers i injust.
Carme Romagosa
(estudio 2n de medicina)
Hola soc estudiant de medicina, i reflexionant sobre la xerrada, una de les coses que em van xocar (entre d'altres) era el tema dels dèficits de vitamines, que no els podien tractar perquè ja no es fabriquen o només es troben en complexes multivitamínics en quantitats ínfimes.
Si poseu en un buscador a internet algun nom de les vitamines que es van esmentar, com la rivoflavina o la nicotinamida, apareix una pàgina de majoristes on sí que es poden aconseguir comprimits en quantitats grans,això sí, no crec que t'ho enviessin si estàs en mig d'un poblet a l'Àfrica...
Com a curiositat i reflex d'aquesta societat nostra, en aquesta mateixa pàgina podreu comprar tot tipus d'articles mèdics i no mèdics, desde complexes vitamínics i viagres fins a mp3.
Fa vergonya i tot veure-ho...
M'agradaria reflexionar sobre un comentari del doctor Corachan. Ell va destacar que actualment només s'inverteix (principalment, per empreses i famosos) en les patologies més conegudes com la SIDA i la malària, però que n'hi ha moltes d'altres molt prevalents i poc estudiades. Sincerament, crec que és força difícil aconseguir que gent rica que fa donacions les destini a les malalties oblidades que ens van exposar. Alguna proposta? Potser seria millor que les donacions passessin per algun organisme que les redireccionés o potser això les disminuiria? Opinions?
Hola,
sóc una estudiant de 2on de medicina i crec que en l'actualitat les malalties oblidades ho són entre algun dels motius perquè la societat sembla que prefereix portar un vel possat sobre els ulls que admetre que existeixen i que hi ha una part molt gran de la població que les pateix. És més fàcil deixar aquestes malaties "aparcades" i preocupar-nos per alló que tenim al costat i que ens afecta directament. Per això crec que són molt necessàries campanyes de sensibilització i està molt bé començar per conferències com la que vam assistir el passat dijous perquè tot i que sigui un problema que sembla llunyà, realment ens afecta a tots, crec que el benestar de cadascuna de les persones i sobretot d'aquelles que per elles mateixes i pels seus medis no són capaces de "salvar-se", és un fet que ens afecta a tots perquè precisament som "tots" i no només "nosaltres".
Cal fer arribar els medis necessaris i per això és molt important mostrar el nostre interés per aquesta injusticia a la gent que "té la paella agafada pel mànec".
Cal investigació, cal interés, calen ajuts econòmics però sobretot cal humanitat.
Bon dia a tothom! Sók Ivo Vives:
Només komentar ke , reseguint la línia de l'any passant, la xarrada de l'altre dia no em va defraudar gens ni mika. Malgrat l'interés de la temàtica, la meua satisfacció no fou kompleta kom a konseqüència de l'insuficient espai (això dels krèdits a augmentat en un 200% l'afluència de personal).
Només voldria fer un simple komentari: la kooperació, tot i ser absolutament necessària, no ha de ser hipòkrita. El que no podem pretendre és solucionar qualsevol problema fent un simple gest karitatiu. No podem fer un donatiu i quedar-nos satisfets quan diàriment estem enriquint una sèrie de kapitalistes ke estan explotant i assassinant persones de països del tercer món per a què "els del primer món" poguem disfrutar de tota mena de komoditats.
En aquest context, el cicle de xarrades ke va komençar l'altra dia és un molt bon vehikle per anar sortint de la ignorància en la que molts vivim i komençar a veure la kooperació de forma conscient i responsable.
Fins la pròxima.
Salut i kooperació.
Hola a tots, sóc la Maria Mercadal, de 4rt de medicina de Bellvitge. Potser el que més em va impactar de l'esplèndida xerrada fou que no em va sorprendre res. Ni la falta de recursos que afecta la majoria d'humanitat, ni la falta de solidaritat de l'altra minoria. I em resulta molt trist, però cada dia, en qualsevol mitjà de comunicació podem veure proves de com està el nostre estimat món, tort, a l'inrevés...com és possible que ens interessi més quin pentinat porten els famosos que el patiment de la majoria de les persones que comparteixen món amb nosaltres. Ens fa sentir millor no conèixer aquestes notícies?¿..esper que la resposta sigui que no...i que amb campanyes com la d'aquestes xerrades serveixin per obrir-nos els ulls a la feina, digne d'admiració, que porten a terme organitzacions com el DNDi. Una esforç que ens recorda que les persones també som capaces de fer coses bones, útils i de manera desinteressada. (Supòs que aixì fou l'unic que em va sorprendre!)...no tot està perdut, només cal moure's.
Enhorabona.
Fins la setmana que ve.
Hola, sóc l'Astrid Batlle. Després de tot, el que més em va impressionar de la xerrada va ser el fet que s'hagin deixat de fer fàrmacs que podrien curar tantes d'aquestes malalties oblidades pel sol fet que al nostre món no s'utilitzen i, per tant, no se'n pot treure profit econòmic. La pregunta és: com pot ser que la humanitat arribi a l'extrem de deixar morir als seus iguals i es quedi tan ample?
Hola , soy Helga Zeitz, estudiante de Medicina y quisiera agradecer a todos los que hacen posible que tengamos acceso a estas informaciones.
Agradecer de igual modo al Dr. Corachán y la Dra. DIAP, por hacernos llegar sus experiencias que están llenas de tantos valores y esfuerzos..
La charla me ha resultado realmente interesante porque creo que son temas que habría que nombrar mas a menudo para poco a poco poder ir concienciandonos al respecto, y aprender a buscar la forma de ayudar de una manera u otra.
Hola a tots.
Em dic Cristina Molinet i estudio 2n de medicina al clínic.
M'agradaria felicitar als organitzadors ja que la primera xerrada va ser un èxit.
La vaig trobar molt interessant. Considero que exercir aquesta branca de la medicina es molt gratificant per a un metge, ja que a part de curar, ajudes a progressar i a tenir una millor vida a la gent necessitada.
Hola nois!!!
Bueno una mica tard perque no sabia on havia d'escriure però bueno, mes val tard que mai, no es diu així? Bé doncs, el meu comentari vol fer referència a la meva participació durant el debat.
Jo vai comentar, que des de el meu punt de vista, estava molt bé que sínvestiguès sobre fàrmacs i que qualsevol petit avenç en aquest camp genera un mar d'esperança per al futur, però també penso que si no s'acaba amb la causa que provoca aquestes malalties, de què serveix anar tractant malalties si sempre estaran presents perque les seves condicions de vida són tan precàries?
El que vull dir es que, penso que primer de tot, s'hauria d'ajudar a aquestes persones a que pdesin gaudir d'unes condicions de vida saludables, construint conjntament pous, cases que no siguin d'adobe... etc etc, segons les necessitats de cada poble, i potser quan les condicions ja estiguin millor, pensar en donar els fàrmacs.
Que no vol dir que la investigació dels fàrmacs no hagi de continuar, doncs és absolutament necessari que així sigui, però que mentrestant, s'hauria de fer algo per intentar que aquestes persones que pateixen tanta precarietat, puguin almenys viure d'una forma digne
Lídia Martínez Fijo
Hola a tots. Tot i el problema d'espai que hi va haver, la xerrada va ser molt interessant i hem va fer reflexionar sobre "el gran negoci dels medicaments". Es intolerable que avui dia encara s'utilitzin els mateixos medicaments que fa 20 anys perquè no hi hagi cert interès en la investigació, ja sigui per problemes econòmics o d'altres. Es molt valorable tota aquella gent que de forma desinteressada intenta millorar aquesta situació.
Jo no soc estudiant de medicina i la veritat és que m'agrada molt haver-me assabentat de què es duen a terme aquestes xerrades. Vaig trobar que el doctor Corachan i la doctora Diap.tot i la seva professionalitat van saber explicar-se de manera adequada perquè tots els qui no estudiem medicina poguéssim entendre tot el que deien.
Hola todos:
Me llamo Beatriz Grandal y estudio medicina en Bellvitge. Me ha parecido interesantísima la primera sesión y creo que todos nostros tenemos mucho que aprender como personas y como médicos de los doctores que la han llevado a cabo.
Un saludo!
Em dic Paula Serrano i sóc estudiant de medicina. La veritat és que, com a tots, la xerrada no em va deixar ni molt menys indiferent. A més de tractar un tema que personalment trobo molt interessant, he de destacar la intervenció d'ambdos doctors. Com molta altra gent, abans d'assistir a aquesta conferència tenia una idea una mica diferent sobre les malalties oblidades amb la que vaig sortir. El fet de poder comptar amb l'experiència personal de dues persones fa que poguem veure el problema desde un punt de vista més proper. La seva explicació em va fer reflexionar de debò i veure la immensa i injusta diferència que pateixen les persones depenent tan sols d'allà on neixen. Crec que per molt afectats que ens poguem sentir, no podem ni imaginar-nos el que ha de ser viure aquesta situació en primera persona.
Resulta vergonyós saber que d'alguna manera o altra és possible arribar a curar o paliar efectes d'aquestes malalties, i que tot i ser possible (com sempre) tot es redueix a temes polítics, econòmic i d'altres.
Sens dubte i donada aquesta situació, cal que la gent se n'adoni cada cop més de la gravetat del tema,actui, i deixi de mirar cap a una altra banda.
Hola, primer de tot us volia donar les gràcies als organitzadors d'aquestes xerrades per oferir-nos-les. Crec que molts de nosaltres tenim inquietuds d'aquesta mena i no hi ha res millor que ens les expliquin metges que coneixen el tema de primera mà.
Quan sento el que dieu en relació amb les malalties oblidades no puc evitar sentir ràbia...com està el món!? com ens tornem... Per una banda veig normal que la majoria de diners estiguin destinats a les malalties més freqüents, però per altra banda crec que s'hauria de mediar també per les malalties que es desenvolupen en llocs del món on no hi han mitjans per la recerca ni tan sols per la sanitat primària. És trist pensar que una cosa tant bàsica i primordial com és la salut s'estigui deteriorant per temes econòmics i polítics.
El meu comentari pel que fa a la xerrada de Malalties Oblidades és que em va servir per reflexionar que, apart de les malalties a les quals podem estar més o menys acostumats, n’hi ha moltes altres a les que molt poca gent hi dedica atenció, probablement no perquè siguin menys importants, greus o interessants, sinó degut a que al lloc al qual afecten no hi ha els recursos sanitaris per fer-hi front.
Segurament que si alguna d’aquestes malalties comencés a afectar altres països amb millors recursos econòmics les empreses farmacèutiques no dubtarien gaire en posar en marxa processos d’investigació de nous fàrmacs o millorar i potenciar els que ja existeixen. Basta pensar un poc en la petita alarma social que han creat el que anomenen malalties importades, és a dir, malalties que en principi no afecten al nostre medi però que degut als moviments poblacionals estan resorgint o apareguent. Clar…no és el mateix que afecti al nostre medi que si ho veim des de lluny…
M. del Mar Vidal (medicina)
El debat va aprotar molta informació en un tema que està oblidat en la carrera de medicina si tu mateix no investigues pel teu compte, a més de no tenir especialitat pròpia [has de fer la residència d'interna, suposo que deu ser necessari].
Agraïr la participació dels conferenciants, i fins la pròxima!
Hola a todos,
Releyendo los comentarios de los participantes, me sumo y secundo las opiniones de todos.
Este verano lo pasé en Honduras colaborando con una ONG y puedo ratificar que muchos de los problemas que derivan en enfermedades olvidadas (y quiero matizar, olvidadas para occidente, pues ninguno de los afectados en países en vías de desarrollo las tildaría de olvidadas, sino de sufridas) provienen de la pobreza y lo que ella acarrea. La desnutrición tanto fisiológica como mental (falta de conocimiento y pautas de higiene básicamente) propician la proliferación de estas enfermedades.
así que no solamente hay que hacer hincapié en la investigación o buenamente "quejarse" de las grandes industrias farmacéuticas, sino que hay que promover la educación para prevenir los problemas en vez de simplemente tratar de paliarlos.
Saludos,
Marta Bassas
Primer que res m'agradaria donar la enhorabona a la organització,perquè hem sembla fantàstic a més de bo,que ens animen(als estudiants de medicina en el meu cas) a participar en aquestes xarrades i fer-nos conscients del que realment passa al món, i de quina forma hi podríem col·laborar.Crec que és important crear una consiència social sobre tots aquests problemes perquè d'aquesta forma, tot i que no sigui de manera inmediata es conseguirà canviar les coses.Si ho pensem,no fa tans anys que a la gent no li importava res més fora del seu païs(com a molt).Per tant, la societat va canviant i evolucionant, així que esperem que s'organitzen molts més actes com aquest per intentar fer un "espai" dintre de la consiència de la gent en relació a tots aquests problemes
Un altre tema que hem sembla molt interessant i crec que és un bon tema de debat, són les empreses farmacèutiques.Es veritat que hi dediquen molts diners a investigació i gràcies a elles tenim moltíssims medicaments, però no deixen de ser un gran monopoli comercial, que manipula a la gent en funció del seu benefici econòmic.Perquè, ¿tan difícil és "fabricar" alguns medicaments de baix cost econòmic, que tot i què no siguin comercialitzables en la societat occidental o millor dit en països desenvolupats, podrien ajudar a salvar milers de persones d'altres parts del món? En fin,no sé be qui ho controla, ni com se'ls permet que tinguin aquest poder,però crec que seria una altra bona forma d'abordar el problema del "tercer món" i de totes les malalties oblidades per a nosaltres però tant persistents e importants per a ells.
Em dic Irene Gallardo i sóc estudiant de 4t de medicina. Trobo que la primera xerrada ens va permetre a tots aprofundir en un tema que, tot i saber que existeix, no hi dediquem suficient atenció. El poder obtenir medicaments hauria de ser un dret de tothom, i no dependre del nivell econòmic dels qui ho sol·liciten. D'altra banda, com podem nosaltres "convèncer als rics" que inverteixin en el desenvolupament de nous tractaments per a aquestes malalties? Sincerament, ho trobo difícil.
Sóc estudiant de 2n de medicina, i m'agradaria ressaltar també com alguns heu fet l'importància de que es duguin a terme iniciatives com les xerrades de cooperació, ja que trobo que són un fòrum més que iteressant per a donar a conèixer la realitat cruel i injusta d'aquells que no ens són coneguts, no viuen al nostre carrer, ni veiem tots els dies, i que sovint tendim a oblidar.
Sobre la xerrada m'agradaria llençar una pregunta a l'aire: no creieu que els ponents de la primera xerrada donaven massa per bo tot el que es fa? em va semblar que en alguns moments donaven a entendre que ja està bé el que es fa; i crec que precisament ells haurien de demanar una cooperació superior per part d'estats, empreses i particulars. No ho podem deixar tot a les mans de les ONG, perquè com es va dir, el seu poder (econòmic, evidentment) és ínfim comparat amb el que pot tenir per exemple el sr.Bill Gates.
Hola, jo sóc la Sara Ajanovic Andelic i també vaig assistir a la xerrada sobre malalties oblidades.
Primer de tot, felicitar els organitzadors, de veritat.
En discussions com aquesta, i en gran part de les que es podrien incloure en els temes de "com salvar el món", sol passar molt que tothom està d'acord amb que s'ha de fer alguna cosa, tothom sap dir que tot està fatal, i uns quants creuen que poden fer-hi alguna cosa i actuen, mentre els altres es refugien sota el pretext de "total, jo tampoc canviaré res".
Les coses no són blanques o negres. No som cap mena de divinitat omnipotent que pugui canviar tot el que li sembla que funciona malament, cap de nosaltres, però tampoc es tracta de voler ser-ho i, en veure que no podem, resignar-nos i mantenir-nos en la passivitat, parlant molt i no fent res.
Crec que, si tots som conscients de les nostres limitacions i d'on s'acaba el marc de les nostres possibilitats d'actuació, diferents per a cadascú, i posem d'acord el que prediquem i el que fem; algunes coses potser canviaran.
Però clar, acceptar això implica haver de fer alguna cosa, i a tothom li fa mandra renunciar a la Coca-Cola i a renovar l'armari cada temporada. És molt més senzill dir que "algun dia aniré a ajudar als pobrets d'Àfrica" i mentrestant contribuir a fer el problema més gros. No passa res, ja ens netejarem la consciència d'aquí a uns anys.
Trobo molt important que es faci aquest primer pas: parlar-ne. Aprendre de la gent que ha donat la seva vida per a una cosa en la qual creia mentre d'altres s'han anat perdent en la comoditat.
Però això no ho és tot.
A través de petites revolucions personals, a nivell de base i sense
pretendre començar avui i erradicar la misèria demà, a través de processos de sensibilització que provoquin petits punts d'inflexió en les nostres vides; podrem contribuir, realment, a anar erradicant una situació tan vergonyosa com és que es dediquin més recursos a les "malalties" que els humans HEM CREAT i afecten en països d'aquesta part "desenvolupada" del món, que malalties mortals que afecten a una població oblidada i que queda molt lluny de les nostres preocupacions quotidianes.
Hola!
Sóc lo'Esther Gil, estudiant de 4t de medicina (de fet ja havia intervingut el 17 d'octubre però no vaig signar el comentari).
Només volia fer una re-intervenció molt breu per recolzar el jordi soldevila i tots aquells companys que pensen que estaria molt bé que la universitat facilités les tasques de col·laboració dels estudiants amb projectes de cooperació internacional.
És cert, com també ha dit algú, que les persones interessades poden col·laborar pel seu compte i que no és necessaria la participació de la UB, però penso que si des de la universitat es donés informació o algun tipus d'ajuda als estudiants interessats (no necessàriament crèdits, sinó ajuts i assessorament), aquesta col·laboració seria més senzilla.
Sóc l'Alexis Ortega, estudiant de la facultat de Medicina. Què puc comentar que no s'hagi dit ja? Bé, en primer lloc dir que coincideixo amb molts de vosaltres en que la clau de l'assumpte està en que hi hagi iniciatives per part dels governs dels països amb capacitat per actuar, perquè les empreses farmacèutiques per sí soles no iniciaran la producció de fàrmacs per a malalties minoritàries en països que no les poden pagar, és simplement la llei de mercat i no podem culpar a les empreses privades per això.
A més a més, aquest propòsit no és viable si els governs dels països afectats són una cuna de corrupció i satrapia. S'ha d'acabar amb aquests dèspotes que s'aprofiten i embutxaquen tots els fons extrangers i locals destinats a ajuts socials. Per suposat, una transició cap a la democracia forçada pacíficament pels països del primer món seria la solució, però això és un tema que dóna molt de sí i no em vull desviar.
La part més trista de la qüestió és que els diners van dels que no som rics dels països rics, als que no són pobres dels països pobres. Fins que això no se solucioni, no hi ha res a fer.
Hola!
Sóc l'Esther Gil, estudiant de 4t de medicina (de fet ja vaig intervenir el 17 d'octubre, xo em vaig oblidar de signar el comentari).
Només volia fer una re-intervenció molt breu per recolzar el jordi soldevila i tots aquells companys que pensen que estaria bé que la universitat facilités la col·laboració dels estudiants en projectes de cooperació internacional.
És cert, com ha dit algú, que les persones interessades poden participar en aquests projectes pel seu compte i que no és necessària la intervenció de la UB. Però penso que si des de les facultats es donessin facilitats en aquest aspecte (i no parlo necessàriament de crèdits, sinó d'informació, assessorament i ajuts -de diferents tipus i, per què no, econòmics, perquè sembla ser que ser solidari avui dia és un luxe-), la col·laboració de les persones interesades seria més senzilla.
Cada vez vamos a tener menos enfermedades olvidadas. Con el aumento de la inmigración, los paises dichos "desrrollados" van a confrontarse con un numero cada vez mas grande de personas con enfermedades que hasta ahora eran casi exclusivas de los paises poco o nada desarrolllados.
joana sarafana
sóc la Clara Fraguell, estudianta de l'últim curs de psicologia. Primer de tot m'agradaria felicitar els ponents de l'exposició del dia 2. Trobo que ho van fer amb gran entusiasme i claredat, per no parlar de la sempre present professionalitat. Vaig trobar un tema que, encara que em perdés una mica per manca de coneixements de medicina, molt interessant i més proper del que pensem. Alhora, em va atraure la manera com ens apropava problemes que els haguéssim situat a l'altre punta de món. Així que cal lluitar molt per no "oblidar-les".
Hola!
Sóc estudiant de 3r de medicina i, en primer lloc voldria felicitar als organitzadors i sobretot els ponents, la feina dels quals és vertaderament envejables.
Els temes que es van exposar penso que necessiten major difusió massiva, que arribin als grans públics i que encoratjin un major nombre de persones a participar d'aquesta problemàtica i a ajudar en la mesura del possible, si més no a ser conscient de la realitat mundial. Crec que la és vergonyosa la quantitat de recursos estatals que es destinen a aquestes causes, esperem que amb el temps les coses millorin.
Hola em dic Anna Escalé i sóc estudiant de 4t de medicina. Primer de tot voldria felicitar a l'organització perquè ens van fer passar un molt bon rato amb els ponents que van portar i sobretot van fer que molts de nosaltres coneguessim un tema desconegut i l'ho trist és que no és només desconegut per molts de nosaltres sinó que voluntàriament és desconegut per la majoria d'humans, m'imagino que només en poden parlar aquells que s'han trobat indefensos al davant d'un malalt sense saber ben bé que dir-li perquè totes les paraules sonaran supèrfules si al cap i a la fi no pots fer res per intentar curar-lo. És per això que al sortir de la xerrada m'invaïa com una mena d'impotència de pensar que milions de persones arreu del món estan petint les conseqüències de la nostra ignorància, és per això que m'afegiria a les opinions d'altres companys d'aqui al blog que demanen la manera d'accedir a la informació per poder posar el nostre granet de sorra en tota la tasca que persones com els dos ponents de la xerrada estan fent.
Per ara res més, esperar que la xerrada d'aquest dijous sigui tant interessant com la passada que estic segura que si.
Cristina Tarragó
Realment, va ser molt interessant la xerrada que ens van oferir el passat dijous 2 d'octubre. Considero que conferències d'aquest caire fan agafar consciència del fet que hi ha malalties que ni tan sols en sabem res i que probablement, si no fos perquè hi ha gent disposada a treballar fervorosament en elles, tots seguiríem amb una ignorància permanent.
Hola!
Sóc l'Èlia Vinyes, estudiant de medicina.
Primer de tot felicitar als organitzadors de la xerrada i als doctors ponents per donar-nos la oportunitat d'informar-nos sobre les malalties oblidades i el seu tractament o no tractament al tercer món.
Trobo que és un tema molt interessant el qual desconeixia en gran part. Personalment, el que m'ha impactat més és l'actuació de les indústries farmacèutiques i els governs i en concret el fet que no hagin desaperagut alguns medicaments aptes per tractar segons quina malaltia oblidada només perquè són els dels nostres animals de companyia.
Després de llegir gran part dels comentaris he de dir que m'he sorprès del nombre de gent que està implicada i conscienciada amb la causa.I que les paraules de molts de vosaltres m'han fet tremolar per dins i agafar ganes de prendre la iniciativa.
En definitiva, m'ha agradat molt aquesta primera xerrada i estic motivada per venir a les properes i aprendre més de la cooperació.
Gràcies.
Bona tarda, sóc una estudiant de 3r de Medicina de Bellvitge.
En referència a la xerrada anterior crec que hi ha dos focus principals que van atraure la meva atenció.
Per una banda el tema principal de la xerrada: les malalties oblidades. La majoria d'elles no sabia ni tan sols que existien, la qual cosa posa de manifest la poca importància que li dóna la societat a nivell general. Però és que a més a més em sorprèn enormement que ni tan sols a la carrera de medicina aquest tipus de malalties rebin la importància que es mereixen. Encara em queden molts cursos per acabar, però cada vegada me n'adono més que la visió que ens ofereixen no només és limitada sinó que tendeix a mirar-se el melic. I com algú va dir, és important mirar-se el melic, per analitzar-se i millorar, però sense deixar de banda tots els que tenim al costat. És en aquest sentit que trobo indispensable aquest tipus d'oferta formativa, tan a nivell professional com personal.
I això em porta cap al següent tema que em va donar a pensar. Quina és la nostra implicació amb tota la moguda? Amb la xerrada crec que va quedar més que palès el potencial del sector sanitari en la cooperació internacional. Evidentment aquesta és la primera xerrada, i encara queda molt per davant, però voldria remarcar la necessitat de donar recursos a totes aquestes persones que es preocupen i tenen bona voluntat, però que de vegades no saben cap a on tirar per fer més propers tots aquells projectes en els que, d'alguna manera o altra, puguin col·laborar-hi.
Moltes gràcies per la vostra aportació.
Sóc una alumne de Medicina i abans de res felicitar a tots els organitzadors, ponents i assistents de la primera xerrada perquè va ser un èxit massiu com tots nosaltres vam poder comprobar.
La veritat és q trobo que aquest primer tema de les xerrades ens va fer reflexionar força a molts de nosaltres. Estic d'acord amb la Túlia Ferrer en el fet que moltes d'aquestes malalties són desconegudes per a majoria de la població; si més no "gens populars". Però aixó vol dir q pel simple fet q no estiguin de moda en la societat deixen de ser malalties?? NO!! Tot al contrari, encara reben més importancia pel fet que hem deixat de fer els tractaments pertinents per poder-les erradicar. I quina ètica segueix aixó?? Qué pasa, que em entrat en una societat tan industrialitzada que les malalties s'han convertit en meres objectes i en el moment q deixen de ser rentables ens en oblidem i les traiem del mercat?? Però resulta que hi ha gent en el món que les segueixen patint/morint i nosaltres ens ho mirem desde la llunyania. Com s'ha de sentir un metge que va de ONG a l'Africa o qualsevol altre continent i no té eines per curar a la gent? IMPOTENCIA! I no és per menys, i sobretot perquè en molts casos no es tracta de medicaments super cars... però és lo mencionat anteriorment. reflexionem tots plegats i coincienciem-nos de la gravetat i la necessitat d'actuació.
Sóc una alumne de Medicina, l'Elena Murillo Trens i abans de res felicitar a tots els organitzadors, ponents i assistents de la primera xerrada perquè va ser un èxit massiu com tots nosaltres vam poder comprobar.
La veritat és q trobo que aquest primer tema de les xerrades ens va fer reflexionar força a molts de nosaltres. Estic d'acord amb la Túlia Ferrer en el fet que moltes d'aquestes malalties són desconegudes per a majoria de la població; si més no "gens populars". Però aixó vol dir q pel simple fet q no estiguin de moda en la societat deixen de ser malalties?? NO!! Tot al contrari, encara reben més importancia pel fet que hem deixat de fer els tractaments pertinents per poder-les erradicar. I quina ètica segueix aixó?? Qué pasa, que em entrat en una societat tan industrialitzada que les malalties s'han convertit en meres objectes i en el moment q deixen de ser rentables ens en oblidem i les traiem del mercat?? Però resulta que hi ha gent en el món que les segueixen patint/morint i nosaltres ens ho mirem desde la llunyania. Com s'ha de sentir un metge que va de ONG a l'Africa o qualsevol altre continent i no té eines per curar a la gent? IMPOTENCIA! I no és per menys, i sobretot perquè en molts casos no es tracta de medicaments super cars... però és lo mencionat anteriorment. reflexionem tots plegats i coincienciem-nos de la gravetat i la necessitat d'actuació.
Hola, soc una estudianta de 2n de medicina. M’agradaria felicitar als organitzadors i als ponents pel seu meravellós treball. La conferència m´ha semblant un punt molt important per motivar a la societat per actuar i un exemple molt valorós de que encara hi ha gent que lluita per això que creu just. Fa uns dies vaig trobar un llibre que parlava de “cóm sobreviure en la societat d’avui” la idea principal era que calia adaptar-se als nous pensaments, a l’estil de vida consumista en el qual el poder econòmic prima. Em va pareixer un missatge molt descoratjador. Cóm podria acabar una societat tant conformista? O quin preu tindria aquesta actitud? Per això, crec que els treballs dels doctors Corachan i Diap realment demostren que encara que sembli quasi imposible millorar la situació d’aquests països, una sola persona pot aportar una gran ajuda i canviar algunes coses.
Hola,
Pues.. creo que la próxima vez escribiré antes para poder aportar algo nuevo, porque a la vista está que las impresiones y reacciones de todos nosotros son bastante coincidentes, y yo no soy una excepción.
Así que sólo aportar que.. tampoco hay que machacarse a uno mismo por ver cómo pasa ante nosotros sin poder hacer nada.. YA ESTAMOS HACIENDO ALGO! Nos preocupamos por ver qué hay más allá de nuestro "mundo ideal" y tratamos de colaborar en lo que podemos.. El ejemplo de que cada día se avanza un pasito está en el asombro que demosotraron los ponentes ante la gran asistencia del pasado jueves.. (no creo que sólo fuera por los créditos). Supongo que el ir viendo como el grupo de asistentes va creciendo año a año, también es un reflejo de la sociedad en general, y eso da fuerzas a los más implicados para seguir esforzándose (viendo que el apoyo hacia ellos va creciendo).
Así, yo creo que la clave está en esparcir la información, porque la presión social ante las "injusticias" también puede mover el mundo.
Alba Gallardo (5º Medicina)
Hola! Sóc Cinta Albacar, una estudiant de 4t de medicina. La primera xerrada d'aquest curs de Cooperació Internacional em va semblar molt interessant i em va fer reflexionar sobre situacions que moltes vegades tenim oblidades o, simplement desconeixem. M'alegro que s'hagin tractat temes tan importants com aquest ja que penso que és necessària la seva difusió perquè tothom prenguem consciència. Salutacions!
hola!em dic Paula Fluvià i sóc estudiant de 4rt de medicina al Clínic. La xerrada sobre "malalties oblidades",va apropar-nos a una visió de la situació mèdica en els països més subdesenvolupats fent-nos reflexionar sobre l'existència de malalties que no s'hi paren atenció no per la manca d'importància sinò per una falta de recursos a la zona en què es troben. En segon lloc, en relació a la gran empresa que és la farmacèutica, dir que és trist que un dret tan bàsic com sembla el fet de poder gaudir d'una medicació, s'estigui convertint en pur negoci. Agrair la participació i entusiasme dels ponents! Fins la pròxima!
Hola,
Em dic Laura Martínez Valenzuela, i soc estudiant de 3r de Medicina. En la meva opinió, caldria potenciar aquest tipus de iniciatives, que ens permeten conèixer els problemes que mai ningú ens explica, així com la gran dedicació de gent a la que sovint no es reconeix el seu esforç i assoliments.
També opino que és molt necessari poder millorant a traves, pot ser, d'una més adequada gestió guvernamental, les condicions econòmiques d'aquests paissos, sempre sense oblidar les qüestions mèdiques i assitencials.
Hola!
Em dic Gal.la i faig 4rt de medicina.
Jo no sé si cada cop la situació d'aquestes malalties oblidades va a millor, però el que si veig és que la consciència de la població sobre el tema si està patint una bona evolució.
Trobo molt interesants iniciatives com aquesta de les xerrades doncs, com a mínim, permeten veure la predisposició de la gent a canviar alguna cosa o, si mes no, a intentar canviar-ho.
Hola, soy Clara Lazaro, estudiante de tercero de medicina. Mi comentario llega a última hora pero entre clases, prácticas y demás se me olvidó, pero aquí está.
Para no reiterar todo el rato sobre lo mismo: “me ha parecido muy interesante”, “ha estado muy bien”… decir que es verdad, que nos ha abierto los ojos a algo que, en cierta manera, ya sabíamos: en los países del tercer mundo se mueren cada día por falta de medicamentos, alimentos, etc.
Pero lo que nos hacía falta era conocer los detalles que hacen que nos asombremos (con creces) de la situación insostenible que se vive en esos países. Saber que enfermedades como el chagas no tienen cura y que las empresas farmacéuticas no investiguen sobre ellas por no ser económicamente viables, impacta; al igual que el hecho de que algunos medicamentos sólo existan debido a que se utilizan en animales (algo contradictorio si tenemos en cuenta que, normalmente, los medicamentos se experimentan con animales). Aunque quizás no debería impresionar tanto ya que es triste decirlo pero “el dinero mueve el mundo” y si alguna actividad no produce beneficios es difícil que se lleve a cabo (eso sí, hay organizaciones que luchan porque esos proyectos salgan adelante).
De todas maneras (y por desgracia), esta charla nos conciencia durante un tiempo, en el cual queremos hacer todo lo posible: viajar a estos países (lo cual es muy difícil y caro); invertir en una ONG (a pesar de que exactamente no sabemos a donde va a parar ese dinero -no sería la primera vez que sale a la luz operaciones fraudulentas de una ONG-). Pero tarde o temprano se nos “olvida” y “perdemos esa consciencia” (en cierto modo).
Creo que más que mirar hacia un propósito muy codicioso (por ejemplo viajar a África) deberíamos pensar en cosas que podemos hacer des de aquí, como leí en un comentario anterior “actúa localmente, piensa globalmente”.
Carme Alomar
Como muchos de mis compañeros/as me pareció muy interesante la conferéncia. Personalmente creo que se debería concienciar mucho más a la sociedad y sobre todo desde pequeños que hay muchas enfermedades muy importantes que están completamente en el olvido pero que por esto no dejan de existir. Es necesario unir esfuerzos interdisciplinares y mostrar interés con tal de dar a conocer estas enfermedades e intentar encontrar soluciones para evitarlas y evitar su propagación. Por último me gustaría añadir que es necesaria una buena base económica para poder llevar a cabo una buena investigación y por lo tanto es casi obligada la intervención de alguna administración pública o privada para dar esta ayuda.
Em dic Andrea Alemany i sóc estudiant de segon de medicina al Clínic.
Per començar voldria donar les gràcies a les persones que van fer i fan possible les xerrades, tant conferenciants com els que s'encarreguen de preparar-les. Donar les gràcies sobretot pel seu temps, ja que és quelcom molt preciat per tots i un dels punts claus en cooperació.
Si cadascú de nosaltres n'invertissim més en els altres les coses anirien molt millor. Però no em refereixo a donar temps i diners per persones que ni coneixem, ja que abans d'intentar ser uns salvamons hauríem de procurar prestar més atenció als que tenim més a prop, que segurament també requeriran de la nostra ajuda i temps.
També m'agradaria afegir que estic d'acord amb molts de vosaltres quan comenteu que no hi ha un silenci real a la societat respecte els problemes que afecten països anomenats subdesenvolupats. No és que no sapiguem, és que molts cops, preferim fer com si no sabessim (m'incloc).
Però amb tot això no vull infondre desesperança, és possible canviar el món, si posem un granet de sorra i procurem abans ser fidels amb nosaltres mateixos (què pensem i com actuem envers allò).
Fins la propera sessió.
Hola, em dic Leila Alba i primer de tot he de dir que vaig trobar la conferència molt amena i interessant.
De fet, al veure per primera vegada el tema de la ponència: malalties oblidades, no em va transmetre massa sensacions. I això realment mostra el nostre egoïsme. Tenim el concepte que el món és només el nostre entorn; hem traçat línees imaginàries que separen continents, països i fins i tot ciutats. Però aquestes linees no només estan sobre els papers també ens les han gravat a la ment. I de fet, potse uns anys endarrera, quan la informació no arribava fàcilment a la gent, si tenia sentit. Però en una època on la globalització està a l'ordre del dia això hauria de canviar.
I és que a mi em va sorprendre molt com malgrat la gran quantitat de gent que mor cada dia degut a aquestes malalties, no s'ha fet pràcticament res per evitar-ho. I ara que estem veient que aquestes malalties també ens poden afectar a nosaltres estic convençuda que es buscaran a correcuita fàrmacs per poder fer-hi front...
Hola, em dic Hyesang Park i sóc estudiant de medicina.
Abans de tot m'agradaria agraïr-los per la xerrada i també per aquesta lluita valenta contra l'ignorància i l'oblit.
Com molt bé han explicat altres participants, crec que aquestes conferències o altres medis de conscienciació el primer pas pel canvi.
No crec que la cura de la malaltia principal, la pobresa, estigui a les nostres mans. Per això no estic d'acord amb el menyspreu a la nostre impotència i la poca implicació que tenim i crec que seria ingenu pensar en la possibilitat del canvi amb el nostre(nosaltres els dels països rics) estil de vida .
(Segueixo el comentari anterior que s'ha publicat sense voler)
Amb això no vull dir justificar l'actitud passiva i reaci a la implicació sino que m'agradaria accentuar la importància de la conscienciació que a nivell social pot portar un canvi polític i econòmic mundial.
Hola a tots i a totes, soc la Paula Ferrer i estic cursant el darrer curs de Treball Social.
Primer de tot felicitar l’organització i a tots per la multitud de gent que va assistir a la xerrada.
Personalment el fet de que encara avui podem parlar de malalties oblidades em produeix una reflexió no massa positiva de l’actual estructura mundial, en l’àmbit de salut. Estic d’acord en molts comentaris que he llegit, en aquest debat, i vull aprofitar el meu espai virtual per només fer una petita, encara que no menys important, reflexió sobre el tema que ens avarca.
Em pregunto si les actuals ONGs, institucions, entitats o qualsevol altre tipus d’associació relacionada amb la Cooperació Internacional tenen prou capacitat per erradicar el problema de les malalties oblidades?
Segurament en molts casos la resposta és no, i no per falta de voluntat sinó que,
és necessària la voluntat de moltes altres institucions i un treball conjunt entre elles.
Però hi ha uns altres factors com la manca de cooperació per part del governs amb aquestes institucions o com l’estructura, els grans tractats i convenis i organitzacions com per exemple la OMS que de vegades, no sempre, impedeixen un millor desenvolupament d’aquest tipus de tasques ( impediments legals per ficar en venta un producte o medicament eficaç contra alguna malaltia).
És la manca d’interès dels governs de les grans potències, i no tan grans, que impedeixen coses que si es poden fer, i que no són impossibles com de vegades ens fan creure els Mass Media i els grans polítics.
Hola a tots i a totes;
Quants diners han destinats els Estats Units i els principals països europeus per salvar les entitats financeres afectades per la crisis? I quants n’han destinat per la Cooperació Internacional? Sembla que prefereixen selva negocis que no pas vides
En l’àmbit espanyol es parla del “Pla Africa” ( Sona bé, però per mi fa pudor), com a principal instrument de Cooperació Internacional o Solidaritat. Les dades són patètiques, la comunitat autònoma que més diners destina és Catalunya amb un 0’20% dels pressupostos de la generalitat, molt lluny del 0’7% que es reclama per una mínima responsabilitat. Però això no és tot, perquè personalment m’indigna que una persona com en Bill Gates pugui donar més diners que qualsevol altre govern.
Aquesta qüestió i moltes altres, que he llegit en aquest debat, em fan preguntar-me si realment hi ha un autèntic interès en erradicar les malalties.
sergi fortià
Hola a tots,
Em dic Eliseu Esterlich Galera i estudio 4t de medicina.
Primer de tot, m'agradaria felicitar els organitzadors d'aquestes xerrades perquè són una bona fórmula per conèixer diferents problemàtiques i realitats relacionades amb la sanitat.
Considero que com a futurs professionals de la salut, és molt important que entenguem que l'estat de salut d'una població és conseqüència d'un determinat context socioeconòmic i cultural i moltes vegades, des dels plans d'estudi es concep el metge com algú que treballa al CAP o a l'hospital de manera aïllada sense interactuar amb la realitat que afecta els pacients i que per tant, influeix decisivament en el seu estat de salut.
És evident que parlem de malalties oblidades perquè es circumscriuen en regions no desenvolupades econòmicament i socialment. En conseqüència, a les farmacèutiques no els interessa invertir en fàrmacs que tractin aquestes patologies perquè no hi ha un mercat potencial de consumidors.
Ara bé, cal recordar que fins fa no gaires dècades, al nostre país hi havia casos de tuberulosi i malària, malalties que aquí s'han erradicat perquè hi ha hagut un gran desenvolupament econòmic i social.
Com bé han dit altres companys, la clau és la millora de les condicions de vida. No hi ha cap solució màgica per aquest problema però des dels estats desenvolupats sí que podem contribuir-hi de manera útil. Tots sabem que molt sovint els països no desenvolupats tenen grans reserves de recursos naturals que són explotades sense aportar cap riquesa a aquests territoris. Com a consumidors, podem donar suport a iniciatives de comerç just que permeten l'explotació racional d'aquests recursos i eviten l'expoli al qual estan sotmeses moltes regions empobrides.
A més a més, els governs dels estats desenvolupats i les organitzacions econòmiques associades haurien d'eliminar els aranzels que impedeixen que els països pobres puguin exportar productes als nostres mercats.
És vergonyós que per exemple, amb l'excusa dels biocombustibles, s'ha incitat des d'Occident a països de l'Àfrica i l'Amèrica del Sud a convertir conreus per menjar en conreus per combustible i que després, aquests països es vegin obligats a comprar aliments als estats rics a preus prohibitius quan abans tenien un gran potencial agrícola per autoabastir-se.
També cal recordar que els països subdesenvolupats no tenen gairebé cap tipus d'infraestructura sanitària, entre altres motius, perquè el poc personal mèdic que aconsegueixen formar ha de marxar a treballar a Occident. Només cal visitar un hospital britànic o americà per comprovar-ho. Aquest fet deixa encara amb més precarietat la sanitat dels estats més pobres. Aquesta manca d'infraestructura sanitària provoca que no es puguin desenvolupar polítiques destinades a la prevenció i al tractament d'aquestes malalties. Per exemple, el Dr. Corachán comentava a la xerrada que s'enviaven vacunes que després no es podien fer servir perquè s'havia trencat la cadena del fred.
Respecte a les companyies farmacèutiques, com a negoci que són és ingenu pensar que invertiran diners en projectes que no els aportin beneficis.
Per tant, els governs dels estats desenvolupats i organitzacions supranacionals com l'OMS tenen l'obligació d'impulsar iniciatives que facin atractiu a les farmacèutiques invertir en recerca.
Serà molt més complicat erradicar el Chagas o la tuberculosi si no es compta amb aquestes companyies que tenen un gran infrastructura i capital per investigar. Es podrien impulsar diverses iniciatives des de la creació de fundacions amb capital privat i públic passant per crear sota la supervisió de l'OMS parcs tecnològics als estats on aquestes malalties són endèmiques.
Ara bé, és molt important que abandonem qualsevol mena de paternalisme cap aquests països. ÉS evident que estan en una situació molt desfavorable i en gran part, aquesta situació és culpa d'Occident. Per tant, la nostra obligació moral és donar suport i ajudar a erradicar aquestes malalties però tenint en compte que en aquests països hi ha gent amb empenta i molt capaç de millorar el seu entorn.
En el cas de les "malalties oblidades" es tracta sobretot d'unir esforços i ser resolutius evitant caure en retòriques que tampoc porten enlloc.
Dissortadament, és una utopia erradicar aquestes malalties però hi ha iniciatives com la del Pedro Alonso que donen esperança.
Gràcies i fins aviat!
Hola, em dic Lluïsa Sargatal i sóc estudiant de 4rt curs del clínic. Mai havia assistit a aquestes xerrades fins aquest any i la veritat és que estic molt contenta d'haver-ho fet. L'altre dia els exponents em van obrir un món d'informació amb la vessant més realista sobre les malalties oblidades que jo desconeixia. Penso que com jo,hi ha moltra altra gent,per tant, crec que el primer pas necessari a fer seria que aquesta mateixa informació arribés també a la gent que no està involucrada en el món sanitari. Potser d'aquesta manera s'arribaria a un major grau de consciència de que és necessari actuar.
Espero que les properes xerrades sigui tant interessants.
Hola! Em dic Gemma Saurí i estic cursant 4t d'Inefc. Després d'haver llegit els comentaris que s'han fet respecte a la conferència del passat dia 2 d'octubre, no em queda gaire res a dir que no s'hagi citat ja, però m'agradaria felicitar a totes aquelles persones que fan possible iniciatives com aquestes, pel seu gran treball. També comentar que el fet de tractar temes tan importants com aquest em va fer reflexionar sobre situacions que moltes vegades desconeixem i que si no fos per aquelles persones que estan lluitant diàriament molta més gent seguiria ignorant-les. És una bona manera per conscienciar-nos tots!
Hola!
Em dic Mireia i estic fent 3r de medicina al clínic. Com a la majoria de gent que va assistir a la primera xerrada, em va impactar el fet de que hi ha hagi tantes malalties sense tractament per culpa, en gran part, del malbatarament dels diners del primer món.
Com tothom ha dit, crec que cadascú ha d'aportar un gra de sorra, però també crec que molts de nosaltres no sabem exactament què fer. Sempre ens expliquen què fan les persones que van al món menys densenvolupat (o no desenvolupat, com van dir) però poques vegades ens diuen què es pot fer des d'aquí. Perquè estic segura que se'n poder fer moltes de coses des de casa. Un exemple molt evident és no potenciar allò en què es gasten moltíssims diners, com és fer cas als famosos, anar a veure esportistes que cobren una quantitat de diners exagerada, etc. Però això, per molta gent, és impensable. Crec que abans de marxar milers de km de casa teva per anar a millorar el món, hauríem de començar pel món que tenim més a prop.
Hola!
Sóc la Mercè, alumna de 2n de medicina del Clínic. Primerament felicitar als organitzadors de la conferència, ja que va ser un tema molt interessant que m'ha fet reflexionar molt. Sembla mentida que avui en dia, posem com a excusa una falta de diners per a no poder curar milions de persones que pateixen malalties "oblidades" pel simple fet de no ser molt comunes o per donar-se tant sols en els coneguts països del tercer món. Crec que és d'admirar la feina de tots aquells que, malgrat les dificultats, intenten lluitar perquè algun dia aquests malalts rebin l'ajuda que necessiten. Tots hauriem d'intentar col·laborar de la manera que sigui per, com a mínim, garantir un nivell de vida digne a totes les persones malaltes o no que viuen en els països "en via de desenvolupament", terme refusat per un dels ponents en no reflectir la realitat.
Apa, doncs, fins aquest dijous!
Hola, em dic Horaci i sóc estudiant de medicina de 2n curs. Altre cop ens tornem a trobar davant el mateix tipus d problema. La bipolarització mundial ja es un fet, i cada cop sembla més clar que aquells que no puguin pagar-se la vida no la mereixen.
Admetent, doncs, que aquell gran llibre que posa "drets humans", no és més quen un acudit ridicul, sens planteja la pregunta, i nosaltres que hi podem fer? Doncs realment molt poc, o a escalamolt petita. Si realment es volguessin solventar aquests problemes ja s'haguessin solventat fa temps.
Aquesta conferència ma fet reflexionar i veure, realment, que no cal anar fins al 3r món per veure aquest tipus de discriminació cap a la gent mensy afavorida. En la nostra estimada societat del benestar, es repeteix la mateixa dinàmica, tot i que encara, segurament, no ens l'hem trobat de front, ( especulacións, privatització, pressuposotos per sanitat i educació públiques pèssims) Realment es un model molt efectiu per aquells que sel poden permetre
el capitalisme funciona
Em dic Laia Mora i sóc estudiant de la UAB. Com la majoria, també opino que la xerrada ha set molt interessant, sobretot per descobrir el DNDI, que porten a terme aquesta tasca tant oblidada i alhora tant important. Per altre banda, el que més em fa pensar és el fet de tractar els problemes del tercer món des de la base, millorant condicions d'higiene... com a principal mesura preventiva de totes les consqüències que comporta.
Em dic Maria Arqué, i estic d'acord amb el que opina la majoria de gent de que la xerrada va ser molt interessant. Jo em vaig quedar amb un dubte: a la xerrada es va emfatitzar molt sobre el fet de que les empreses farmacèutiques es mouen únicament per interessos econòmics i que hi ha casos en que s'ha deixat de fabricar medicaments perquè no són rentables, tot i que segueixen sent útils.M'agradaria saber si s'ha intentat regular d'alguna manera aquest fet, si no es podria obligar a les empreses farmacèutiques a per exemple, que un determinat percentatge de la seva producció fos destinat a aquest tipus de medicaments, o s'obligués a vendre una part dels medicaments a preu de cost, destinat a països amb recursos econòmics limitats. Qui ho regula tot això? Depèn del govern de cada país? De l'OMS?
Bones,
Em dic Anna i estudio segon de medicina a l'Hospital Clínic.
Intentaré ser breu sobre el que opino de la darrera xerrada (la primera per mi, ja que l'any passat no vaig assabentar-me de l'existència d'aquestes conferències).
Elogio i felicito als organitzadors, sobretot per haver fet possible la presència dels dos professionals que van assistir-hi.
Com a altres persones, el títol "Malalties oblidades" no em suggeria massa, i la veritat és que em va aportar més del que m'esperava. Tot i això, no m'agradaria que se'm malinterpretés, però considero que tot plegat queda en un més que minúscul gra de sorra. Està molt bé que ens sensibilitzem (i torno a repetir que aplaudeixo als qui van triar el tema), però i ara què? Només fem que comentar quatre aspectes de l'assumpte i quedem ben satisfets, així com ens sentim millors persones pel fet de complaure als que viuen en condicions deplorables. S'HA D'ACTUAR!!!!!!!!
L'aula va estar abarrotada d'estudiants, que som el futur, i la meva pregunta és: a on estan i per què no actuen d'una vegada els que dirigeixen el present? No els beneficia, i fins que no trobin algun tipus d'enriquiment les coses no canviaran.
Alguns cops em fa vergonya trobar-me dins del meravellós i "caricatiu" món desenvolupat. Massa cops.
Fins la pròxima*
Hola, em dic Anna Volgger i sóc de 2n de Medicina.
Parlar de malalties oblidades en definitiva vol dir parlar de la situació econòmia mundial. Tot està en mans dels diners i les empreses, tot són negocis i la gent coma individuus interessa ben poc. Invertir en malalties amb les que finalment no és poden aconseguui benefícis econòmics no interessa. És així en tot.
Jo crec que fins que no hi hagi una gran gran crisi d'aquest capitalisme tan ferotge res canviarà de debó. Els rics tenen que deixar de ser tant rics per que els pobres puguin deixar de ser tant pobres. Però als adinerats s'els hi ha pujat els fums de mala manera.
Ara, està clar que si tots plegats ens consciencièssim i actuèssim dintre del possible, possiblememnt el negre fosc es podria convertir en gris..
Està tot molt podrit i ser optimista resulta casi impossible..
Ha estat una xerrada molt interessant,
ens veiem.
Al països pobres els hi sobren recursos el problema que tenen es que els països occidentals estem abusant de les seves fonts d'ingressos com: el petroli, or, carbó...
El que caldria fer es consienciar aquelles persones que no tenen escrúpols i que s'estan fent rics a costa dels recursos d'aquesta gent que esta sotmesa a l'extrema pobresa. Nomes que els paísos rics deixessin de ficar el nas en el que no es seu, ells podrien deixar la pobresa i tindrien diners per invertir en recursos basics com l'aigua, el menjar,la higiene, i desenvolupar sistemes sanitaris adecuats a les seves necessitats.
Jo crec que hi han masses interessos creats al 1r món i com que no els és lucratiu investigar per a països pobres, no fan cas de les demandes de pocs.
Si la gent i els governs dels països rics fessin pressió sobre aquestes empreses, potser aconseguiríem fer-los canviar d'idea.
El gran problema és que els rics no els interessa que passi això, ja que es volen aprofitar de la seva debilitat i fer-se més rics a costa seva.
Vaig estar molt content d'assistir a la conferencia perquè em vaig adonar de que hi ha molta gent que si té interès per canviar les coses i de les maneres que s'hi pot col·laborar.
Hola!
En primer lloc, m’agradaria donar les gràcies al doctor Corachan i a la doctora Diap per les xerrades que ens van oferir el passat 2 d’octubre. També agrair a totes les persones que van fer possible que es pogués duur a terme aquesta conferència.
Com han dit altres persones penso que és molt important la conscienciació social de la població per tal de que malalties que aquí no tenen cap mena d'impacte, ja sigui perquè no afectin a la població o per la pròpia ignorancia, siguin conegudes.
El tema de les xarrades em va agradar molt, ja que la major part de les malalties no les habia sentit mai. No obstant, el que més em va impactar va ser el dèficit de medicaments per aquestes malalties pel simple fet de no aportar diners a diferents empreses farmacològiques. Trobo molt fort que un esdeveniment tan immoral estigui passant encara al segle XXI.
Per acabar, m'agradaria comentar que l’organització de la xerrada no va ser un gran èxit ja que molta gent va haver de seure a terra i no veia gaire bé les presentacions que ens van oferir. Apart d’això, crec que és una bona manera per conscienciar a la societat de les situacions nefastes que pateix un món que sembla totalment diferent al nostre.
Hola, soc la Cristina Fernandez Gonzalez i estudio medicina.
Crec que les xerrades com les del dijous serveixen per recordar-nos que el ser part d’una societat (i entenc per societat el món, la humanitat sencera i no la meva ciutat o el meu país particular) ens fa objectes d’uns drets i d’uns deures. Els drets propis els defensem amb totes les nostres forces i així ho hem de fer, però quan es tracta de prendre decisions i accions per garantir els drets humans universals d’arreu, sembla ser que la por,la ignorancia o la mandra (i jo m’incloc) ens reclouen... Aquestes xerrades, i aprofito per agrair i felicitar als qui les feu possibles participant directament o directament, són necessàries per a conèixer més d’altres realitats però assistir-hi a elles no és suficient i no ens excusa de no prendre part activa en la bona marxa del planeta. I per a col·laborar no cal fer necessàriament grans obres sinó que es pot actuar a petita escala i alhora, estar contribuint molt. En són exemples senzills però significatius el no comprar roba fabricada per les multinacionals que exploten els països subdesenvolupats, el no invertir a la borsa en empreses d’armes o farmacèutiques que experimenten sense escrúpuls en humans i animals,... en definitiva, en no respatllar l’abús ni enriquir la riquesa. Gràcies als qui esteu a les xerrades, perquè això significa que hi ha gent interessada i preocupada en el que passa més enllà del seu melic.
Hola:
Soc en David Priego i estudio 3er de medicina. Seguint la linia de la majoria dels companys que comenten penso que és vergonyós que en el suposat món de la civilització i el progrés continuem observant lo que està passant a països del tercer món sense fer gairebè res. Tots ens hauriem de concienciar una mica i fer lo que estigui al nostre abast per poder ajudar.
Hola. Sóc la Cristina Lafuente i estudio 4t de Medicina. En primer lloc, m'agradaria felicitar als organitzadors que van fer possible la xerrada de Malalties Oblidades.
En segon lloc, comentar que va ser molt interessant i a la vegada diàctic escoltar al Dr Corachan i a la Dra Diap com explicaven la seva vivència amb aquest tipus de malalties que hem estudiat en el seu moment i de les quals som conscients que s'emporten moltes vides, però que com no ens toquen directament semblen estar realment oblidades.
I està el problema de sempre, els diners, els governs, els interessos de les grans empreses farmacèutiques, que no els hi surt a compte realitzar investigacions de medicaments per curar el Chagas, o la Malària, per posar un exemple, i si n'hi ha no n'abarateixen els preus, cosa que fa més difícil o pràctiament impossible que els malalts puguin rebre un tractament adient i digne. Perquè també són persones.
Per aquest motiu crec que és molt important la feina d'algunes organitzacions com el DNDi que investiguen en aquest sentit.
Com altres companys han dit prèviament, potser caldria fer una mica més per millorar les condicions de vida de la societat del tercer món, començant per lo més bàsic, com aquell cas d'un noi que havia anat a l'Àfrica i deia resignat que només havia ajudat a construir pous. NOMÉS? Sembla que és cert, allò que de mica en mica, s'omple la pica.
Personalment, vaig tenir la sensació que tothom sap que s'hi ha de fer alguna cosa però que no se sap ben bé com canviar la situació, i fa falta que vinguin a recordan's-ho més sovint.
Soc estudiant de medicina a Bellvitge el que vem va indignar més és que les farmacèutiques només investiguin quan els surt rentable economicament ja que si la investigació va destinada a una població sense recursos no es tira endavant tot i que les malalties oblidades són molt més perilloses i afecten a una població extensa en comparació amb un simple medicament per l'acné.
Hola,
Em dic Eva Torres Moreno i estic estudiant 3r de Medicina.
Penso que la medicina té com a finalitat millorar la qualitat de vida de la gent, amb independència de la seva procedència o classe social. Es per això que les farmacèutiques i governs haurien d'unificar els seus criteris i esforços per millorar situacions com les comentades el dijous.
Hola,
Sóc estudiant de 5è de medicina al Clínic.Bé,crec que més o menys s'han comentat tos els temes relacionats amb la conferència de l'altre dia i está clar que tots esteim d'acord, falta molt per fer però de moment són molts pocs els que fan algo, però per sort cada vegada és més gent.
Jo només volia remarcar que com ja es va comentar, uns del principals problemes que tenen en contra aquestes "malalties oblidades" és que no pot ser que tota la responsabilitat de trobar medicaments recaigui sobres empreses privades( farmacèutiques), ja que és normal que aquestes es guiïn per motius lucratius. Haurien de ser empreses públiques les que s'encarregassin d'aquests projectes.I per aconseguir això crec que el que fa falta és que la societat ho demani i per això es necessita molta més conscienciació.
Ja sé que hi ha informació per tot arreu per la gent que la cerca, però aqui está el problema, en general la gent no té curiositat per aquest tema, no busca més enllà del que li posen cada dia davant a l'hora de dinar o sopar. Per això crec que fa falta més informació sobre aquests temes , informació que pugui arribar fàcilment a qualsevol persona del carrer.
Fins a la pròxima
Catalina Moyá Salom
La xarla me pareció muy importante ya que nos temas hablados son temas de una enorme importancia y que no se da importancia en el temario de la gran mayoria de las carreras de salud. Me parece que todos deberiamos dar especial atencion a ese tipo de malaltias y a la incapacidad que ciertos medicos en esos paises sufren.
Hola en la conferencia han tocado en un asunto muy importante que aunque no afecte directamente a nuestra sociedad todos deberiamos dar especial atencion, tanto la gente de carreras de salud como la gente k no estudia una carrera relacionada con salud. Es un problema en larga escala mundial en el cual todos deberiamos reflexionar.
Hola!
Sóc Sheila Bermejo Garcia i estudio 4t de medicina.
Primer de tot, vull agraïr als dos doctors per la xarla que ens van oferir, perquè realment em va semblar molt interessant i em va servir per conéixer una mica més la situació en la que viuen molts països, i que nosaltres, que tenim la gran sort de néixer on hem nascu, no ens podem arribar a imaginar. És més, crec que en una xarla de dues hores, tampoc ens podem imaginar la vida que porten allà.
La meva opinió vers això i per poder-ho solucionar, jo crec que abans de tot s'haurien de desenvolupar. Son malalties que en els països industrialitzats estan abolides.
Clar que... Qui inveritira en aquells indrets? Així que valoro molt tota la aportació que es fa en quant a fàrmacs i demés medicines... Però que així no es solucionarà el problema d'arrel, al meu parer.
Salutacions i fins la pròxima!
Hola me llamo Mar Cordon.Creo que las conferencias, almenos por la primera a la que he asistido, parecen muy interesantes. Nos ayudan a abrir los ojos frente a los problemas de otros paises y de los cuales en cierto modo somos reponsables. Estoy de acuerdo con muchas personas del debate que opinan que tendria que haber una instuticion publica que se encargara de investigar y producir farmacos para las enfermedades olvidades.
Hola me llamo Azahara. Las charlas me han parecido muy interesantes y educativas ya que no solo hay que tener en cuenta las enfermedades de nuestro pais sino tambien las que existen en otros paises. Las empresas farmaceuticas tendrian que estar obligadas a destinar un porcentaje de sus beneficios en farmacos para las enfermedades olvidadas.
Hola, em dic Enric Vergés. La veritat es que la xerrada sobre les malalties oblidades em va semblar molt interessant, sobretot per que no em va permetre veure amb més claretat que darrere de la investigació farmacológica no hi ha fins humanitaris si no que s'ha convertit única i exclusivament en un negoci que mou milions d'euros, molt més que el PIB de molts països "en vies de desenvolupament". M´han semblat unes molt bones iniciatives dels dos doctors que varen fer la xerrada ja que estan treballant per tal de millorar els tractaments d'aquestes malalties oblidades i per treure-les de l'oblit!
La xerrada sobre les Malalties Oblidades va ser molt interessant per obrir-nos els ulls a futurs professionals sanitaris, així que m'agradaria agrair la participació de dos professionals tant entesos en el tema com el Dr. Corachán i la Dra. Diap i agrair també als organitzadors de la xerrada. Crec que és molt útil per conscienciar-nos de la realitat del món (ja que la societat en que vivim és minoritària si tenim en compte la extensió de la població humana) i adonar-nos que hi ha una "altra" medicina més enllà de la comoditat dels hospitals i clíniques.
Xerrades com aquestes s'haurien de fer a la resta de la població perquè tots siguem conscients del que passa darrera les nostres "fronteres". I adonar-nos que l'esperit que hi ha darrera de les farmacèutiques és el de "money-making machine" a costa de la salut d'alguns. Em sap greu com a futura professional sanitària que metges i infermeres estiguem tant lligats a indústries com aquestes. M'agradaria que es pogués fer un control en aquestes empresses, per desgràcia, privades. És totalment imperdonable que un fàrmac que ajuda a milers de persones encara estigui al mercat perquè serveix pels animals de companyia.
M'agradaria que tots sortíssim reinvindicatius d'aquestes xerrades i ser crítics amb la societat.
Maria Llobet, 5e Medicina.
Bona tarda a tots
Tot i que està a punt de començar la segona conferència d'aquest cicle de cooperació internacional, encara em remou la conciència recordar la intervenció dels ponents. Com podem ser tan aliens a una situació que afecta als nostres iguals? Com podem al·legar excuses econòmiques per evitar ajudar als nostres semblants? I, en particular, en una època en què tots els països fan enormes despeses per pal·liar la mala gestió d'uns empresaris codiciosos que, a més a més, quedaran impunes.
Com s'ha comentat prèviament, estem molt lluny d'invertir el 0,7% del PIB en el "Pla àfrica", però fem números...
Els USA tenen un PIB per habitant d'uns 43.500 USD (dades wikipèdia, 2007). En un país de 300 milions d'habitants que inverteix 700.000 milions de USD per salvar els bancs, això suposa uns 2300 dòlars de mitja per cada habitant per salvar el sistema capitalista (uf!). I què costaria invertir aquest 0,7% en el plà àfrica? Doncs uns 300 USD per habitant.... Les xifres parlen soles...
Vist això, sembla bastant difícil concienciar als nostres governs de la "responsabilitat pública" que tan bé va exposar la Dra. Diap.
Per cert, per aquells a qui els interessi, us poso unes dades extretes d'internet bastant sorprenents (que s'escandalitzi qui vulgui):
"¿Para qué podrían servir 700 mil millones de dólares? (cifra bastante nombrada últimamente). Pues según Duncan Green (economista de Oxfam) serviría para:
- Pagar dos veces la deuda acumulada de los 49 países más pobres del mundo.
- Representa cinco veces la cantidad anual de ayuda extraordinaria que se necesitaría para alcanzar los objetivos de desarrollo del milenio (Millennium Development Goals) en pobreza, educación y salud (US$ 150 mil millones por año)
- Igual a siete años de los actuales niveles de ayuda global al desarrollo (US$ 104 mil millones en 2007)
- Suficiente para erradicar toda la pobreza en el mundo durante dos años (el PNUD calcula que haría falta US$ 300 mil millones llevar a la población mundial por encima de la línea de pobreza de 1 dólar diario).
- Es un cuarto del costo de la guerra de Iraq (US$ 3 billones, según los cálculos de Joseph Stiglitz)
- Medio año de gasto militar mundial (US$ 1.339 billones)"
Fins el pròxim dia
Alejandro
Bona tarda! Em dic Lluís Niell i estudio 2n de medicina a Bellvitge. Primer de tot agrair l'esforç fet pels estudiants per dur a terme aquest cicle de conferències.
Penso que va ser una xerrada molt interessant ja que és un tema de difícil accés i en el qual el món occidental no trobam amb facilitat molta informació Va descriure una realitat per tots coneguda però per molts pocs amb la profunditat com van demostrar els conferenciants. Varen saber transmetre i el que és més important varen saber fer que tots, o almenys la immensa majoria, s'aturàs a pensar el que està passant a fora de les nostres fronteres, i jo penso que interessar-se per la situació que no és fàcil a la societat actual.
Fins la pròxima!
Hola!
El meu nom és Cristina i sóc infermera.
L'any passat vaig assistir a algunes i aquest any torno a repetir aquesta experiència.
Agraïr a tots i totes que feu possible aquestes xerrades.
Els ponents van donar veu a aquelles malalties oblidades sobretot per aquells encarregats de donar suport econòmic per la recerca i desenvolupament de les mateixes. Malgrat això, moltes persones les pateixen en silenci i el més trist sense un tractament adequat que afavoriria enormement la seva qualitat de vida .
Penso que mentre hi hagi gent que lluiti, que pensi i es preocupi no serà suficient però almenys ja és molt, per si més no, pressionar a les polítiques perquè inverteixin recerca.
Hem de posar el nostre gra de sorra perquè les malalties oblidades no restin en l'oblit.
Hola, em dic Gisela Dausà i sóc estudiant de primer de medicina a la UB.
Trobo increíble la feina que fan tan el Dr. Corachan com la Dra. Diap, perquè per treballar en aquests temes s'han de superar uns obstacles que no hi ha en les altres feines quotidianes, i per això els admiro. Crec que potser a petita escala fan una feina que més endavant es notarà a nivell internacional, i encara que algú es pugui arribar a pensar que amb feines com les d'anar a fer de metges a països del tercer món és una feina sense gaire futur, perquè la situació allà és molt difícil que millori, el fet és que està fent una gran feina, sobretot per la gent que està ajudant, i això ja val la pena.
Hola!
Sóc la Sara Bertolín i estic estudiant 3r de medicina al Clínic.
Com ja s'ha repetit força, agraïr als organitzadors d'aquestes xerrades,ja que ens ajuden a pensar en alguns d'aquells temes que sembla que no ens afecten directament. Però són la realitat d'un món molt desigual i en el qual tots vivim sota el mateix cel, però amb condicions ben diferents. La sanitat no és un producte, sinó un dret, que costarà molt que arribi a tothom.
SALUT!
Sara Bertolín Triquell
Primeramente dar la enhorabuena los organizadores de estas conferencias que nos acercan un poco más a la realidad en la que vivimos.
“El 90 por ciento de los recursos se siguen gastando en problemas de salud que afectan a menos del 10 por ciento de la población mundial”, “En los países en vías de desarrollo cerca de 2 millones de personas mueran anualmente a causa de enfermedades perfectamente curables”. Estos datos me llamaron mucho la atención. Si las empresas farmacéuticas no muestran ningún interés hacia estas enfermedades, ¿no debería ser las autoridades públicas quienes trataran de hacer disminuir estas cifras?
hola,
soy Andrés Barba Joaquín de 4º de Medicina.
para comenzar me gustaria agredecer a los organizadores hacer posible estas sesiones y a los doctores su participación que creo que nos ha ayudado a entender un poco mejor la dificultad de hacer llegar la medicación adecuada a los paises no desarrollados.
En mi opinión, lo principal es conseguir el desarrollo de estos paises para que ellos mismos puedan actuar para la investigación de las enfermedades que a ellos mismos les afecta ya que los paises desarrollados al no salir beneficiados en esta investigación no actuarán. el primer paso es actuar ayudando a que estos paises exploten los recursos de los que disponen y con esto poder comenzar un desarrollo socioeconómico que favorezca y pueda ayudar a subvencionar la investigación de productos para erradicar estas enfermedades.
Hola a tots
Primer de tot, felicitar als organitzadors! Ja es va veure per la gran afluència de públic, que la conferència va estar un èxit.
M’agradaria destacar la importància de no deixar de banda totes aquelles malalties per les quals mor molta gent, que generalment afecten als països subdesenvolupats. És molt important el paper de conscienciació de la població dels països desenvolupats per tal que s’adonin de la gravetat del problema i que s’intentin posar mesures per solventar-lo; ja que un país subdesenvolupat, si no és amb ajuda d’altres països, ho tindrà molt difícil per aconseguir erradicar, o si més no reduir, els nombre d’afectats. Així doncs, crec que cal una actuació a nivell dels governs dels països més desenvolupats per tal d’ajudar a aquells més pobres.
El debat sobre malalties oblidades va ser realment interessant.
Gràcies als diferents ponents que van fer possible aquesta xarrada, vam quedar tots conscienciats de la necessitat d'actuar de forma inmediata, ja sigui, per a donar a coneixer i fer reflexionar a la societat sobre aquestes malalties, com per a insistir en la importància d'invertir diners per a poder-les investigar.
M'agradaria que en un futur pròxim aquestes malalties deixessin de dir-se: MALALTIES OBLIDADES.
La veritat és que a part de ser una xerrada molt interessant, els ponents van enfocar el tema molt bé. Les malalties oblidades són un tema molt complex, on hi ha molts sectors implicats, que és complicat de solucionar però que evidentment no pot seguir així. Des d'aquí exactament no sé què es pot fer, què seria el més adequat, però una de les coses més imprescindibles és donar a conèixer aquest problema, que la gent s'interessi pel què passa fora del seu país. Vull felicitar als ponents i als organitzadors.
Realment va ser un debat molt ben interessant i ben enfocat. I escoltant als ponents (que van estar molt ben escollits, i van fer molt amè i entenedor el tema) sembla molt fàcil trobar solucions, la veritat és que hi ha molts interessos en aquets països i és un tema complicat. va ser molt curiós veure certes malalties que a qui ens expliquen a classe i que pensem que no les patirem mai, simplement perquè per condicions sanitàries, i perquè tenim la "sort" d'haver nascut en un país desenvolupat, ni tan sols es veuen i tenim la certesa que en cas de patir-les obtindríem facilment un tractament, però que no tan lluny d'on som tenim gent que està afecte de certes malalties que tenen "fàcil solució" perquè el fàrmac hi és.
esperem que tot pugui canviar amb el temps i les condicions dels països en desenvolupament millorin.
sóc una estudiant de 3r de medicina i em dic Maria Mas.
la xerrada em va fer reflexionar sobre el munt de malalties que existeixen, però que no ens preocupen en absolut perquè no ens toquen d'aprop.
seria bo ser més solidaris i col.laborar per erradicar aquestes malalties o si més no intentar que les persones que les pateixen puguin rebre la medicació adient.
Hola a tots! M'ha semblant una conferència molt interessant i que ens ha fet reflexionar. El que implica que hi hagi malalties oblidades és que també hi hagi moltes persones oblidades, i això és una de les coses més indignants; juntament amb que el fet que una malaltia sigui oblidada o no depen fonamentalment del lloc on viu la gent que la pateix. I el que trobo més indignant és que la salut de les persones sigui un negoci. Per tot això crec que el primer que fa falta és que hi hagi més informació sobre tots aquests temes i després que s'exigeixin solucions, a més de la aportació de cada un de nosaltres per a aconseguir que la salut sigui un dret en tots els llocs del món per igual.
Cristina Jaume Batle
en primer lloc, m'agradaria felicitar sincerament als organitzadors d'aquestes xerrades, perquè al meu parer no tan sols són útils pels que estudiem medicina, sinò com a cultura general per a tots els joves.
què en puc dir de les malalties oblidades? doncs..que em va sorprendre molt veure tot allò que desconeixo, i pensar que patologies tan greus i que causen quadres tan horribles com alguns dels que vam veure podrien tenir solució, o almenys algun tipus de millora si més gent dels paisos desenvolupats s'hi interessa i aporta coneixements, capital, personal sanitari..
una persona molt propera a mi ha estat aquest estiu treballant com a voluntaria per una ONG a guatemala i reconeixo que, per tot el que m'ha explicat i ensenyat, i arrel de les imatges que he pogut veure..ha d'ésser una experiència impressionant.
la medicina tropical no s'ha d'oblidar; MAI. potser no serà una especialitat tan reconeguda com una cardiologia o una neurocirurgia, però és tan útil i pot salvar a tantes persones en aquest món..
gràcies per aportar-nos aquest punt de vista.
Soy estudiante de 3º de medicina,y me llamo María Baranguán. En mi opinión, la charla fue muy interesante, gracias tanto al tema tratado como a los ponentes escogidos, y creo que este tipo de conferencias son muy necesarias para que tomemos conciencia de la gran cantidad de problemas que existen, y que a menudo desconocemos,y deberían servir para que recordemos aquellas situaciones "olvidadas", pero que están ahí, y que necesitan de la memoria de todos para encontrar el camino a la solución.
Hola, sóc la Sandra Santuré i primer de tot m' agradaria donar les gràcies a totes les persones que han fet i fan possibles aquestes xerrades.
Em va agradar molt el fet de que metges vinguessin a explicar la seva experiència en el terreny, ja que trobo admirable la feina d' aquesta gent, i sobretot les ganes que hi fiquen amb l' objectiu d' ajudar. Personalment, no sabia que hi haguessin tants problemes amb les farmacèutiques i tants interessos entre mig, cosa que trobo realment indignant.
D’ altra banda, penso que és molt fàcil dir "vull canviar el mon", i molt difícil fer alguna petita cosa per a fer-ho. Com han comentat alguns companys, i també es va dir a la xerrada, nosaltres mateixos som els que contribuïm en certa part a que les coses siguin com són, ja que pel simple fet de, comprar roba nova cada dos per tres i mil altres coses quotidianes fan que siguem el motor d’ aquest sistema.
Hola a tots!!
Em dic Cristina Capdet i faig 4rt de medicina. La xerrada sobre les malalties oblidades em va agradar moltíssim, ja que com a estudiant de medicina, aquests temes m'interessen molt.
Em vaig indignar molt al saber que la indústria farmacèutica retira fàrmacs que poden salvar moltes vides a països subdesenvolupats, simplement perquè no tenen mercat als països rics. A més, em va fer sentir molt malament perquè aquí tenim molta sort i no tenim problems d'aquest tipus, però no fem quasi res per ajudar. Sembla com que si donar una petita quantitat de diners al mes o l'any per a alguna organització benèfica no sigui suficient. No sé, crec que ens hauríem de conscienciar tots plegats en aquests temes i fer més coses al respecte.
Sincerament, admiro molt als ponents que van venir per les coses que fan o han fet per altra gent tan desinteressadament.
Fins aviat!
Cristina Capdet Santiago
Realment no hi ha malalties oblidades, el que fa que siguin deixades de banda són els diners. Si hi ha interés en que es curi una malaltia, s'hi invertiran molts diners, però si aquella malaltia afecta gent que no interessa a la societat rica que es curi, es passa de la malaltia i així se n'impedeix el coneixement general de la població. Em va encantar la forma de parlar del doctor Corachán i les seves experiències!!
Joan Toni Puigserver Rosselló
El debat el vaig trobar interessant...perquè normalment es busca i es parla més de les malalties amb més actualitat del món occidental i es deixa de banda d'altres que es troben en països subdesenvolupats on, no solament les malalties estan oblidades, sinó que també les persones. Es dóna sempre més importància a les malalties de la gent que genera diners, i no tanta en malalties de gent que no genera diners. Cal un canvi de mentalització, no solament a nivell institucional, sinó a nivell humà...
Francisco José Marín Vives. (4t Medicina)
Hola! Em dic Laura Soldevila i sóc estudiant de 4t de medicina. No vaig poder assistir a la xerrada però com bé em van dir els meus companys va estar molt bé.. ojalà hagués assistit!
Les malalties oblidades ja no és que siguin un tema actual, sinó que fa milers d'anys que passa. Ens hauríem de conscienciar tots plegats que és un problema molt greu i que, encara que sembli que no ens afecti a tots, ho fa. Ens adonem que potser no fem tot el que està en les nostres mans i això hauria de canviar. Junts podem fer un món millor i amb igualtats...
Vagi bé!
Les malalties oblidades són i seran sempre un problema. Des de fa anys la societat ha evolucionat cap a un món més científic, més especialitzat...tot gràcies a necessitats humilment humanes. Doncs bé, aquesta carrera per construir, innovar, descubrir,...sota les necessitats socials ha fet desaparèixer del mapa tot allò que no ens afecta, ni ens fa "mal",...però oblidant aquestes petites però significatives i preocupants coses hem aconseguit crear una gran barrera mundial que només és capaç de superar "la pela". Tant és així que inclús la medicina, més ben dit la indústria farmacéutica, ha arraconat tot allò no beneficiós des d'un punt exclusivament econòmic. Tant és la gravetat que una malaltía que aquí sería impensable de que aparegués, en països pobres i sense gaires recurssos, sería "el pa de cada dia", i que per colmo no es pot tractar d'una forma ràpida i eficient perquè la indústria que tenim avui en dia és eficaç i ràpida però per tractar malaltíes totalment diferents. Malatíes de societats amonerades, amb recurssos. Bé, el que vull dir és que és un tema per pensar-hi. La veritat és que és més preocupant del que sembla. Pensar que cada dia moren miles de persones pel sol fet de no existir un medicament específic o que la seva producció és molt cara és per esgarrifar-se. Tots sabem que no hauría de ser així,...així doncs que hi podríem fer?...es veritat que els petits canvis són poderosos?
Bona tarda a tothom! Em dic Laura Capdevila i sóc alumna de 5è de Medicina.
Sé que faig una mica tard penjant el meu comentari a aquestes alçades (la conferència va ser fa unes quantes setmanes...), i que la majoria de coses o aspectes que volia comentar ja han estat escrits per la resta de companys; no obstant, segueixo volent fer una petita aportació en aquest fòrum.
Com molts de vosaltres heu dit, una de les coses que més em va impactar de la xerrada és l'assistència "massiva" que va haver-hi!I és un fet que, a part de ser anecdòtic (gent sentada pel terra o les escales...), té una gran importància, ja que significa que som molts els interessats en els temes exposats en les diverses xerrades que s'aniran oferint al llarg d'aquest curs. És per això que trobo una bona idea organitzar aquest tipus de conferències que, més enllà de donar-nos a conéixer situacions que possiblement molts de nosaltres desconeixíem, ens fan reflexionar sobre els grans problemes d'aquest món i permeten que poguem aportar el nostre gra de sorra per la causa, de la manera que creiem més convenient.
Personalment, no havia sentit a parlar anteriorment del concepte de "malalties oblidades", referint-se a malalties que són conegudes però que són deixades de banda pels qui no les pateixen. Tots som conscients de en quin món vivim, mogut pels interessos propis i els diners, però em sembla molt fort que s'ignori o no es valori la situació de milers de persones afectades per aquestes patologies molt poc exteses en els països desenvolupats, i el que és pitjor, que siguin pocs els que facin alguna cosa per a ajudar-los. Sembla que la "salut" no sigui un dret per aquelles persones que viuen en la pobresa, que resideixen en països del tercer món, perquè resulten ser clients poc rentables per a les grans companyies farmacèutiques que decideixen no invertir ni diners ni esforços en el descobriment de nous fàrmacs que permetin salvar les vides d'aquesta gent. Com alguns de vosaltres heu dit, tot plegat és un negoci, però un negoci en què es juga amb vides humanes.
És per tot plegat que valoro moltíssim la tasca de totes aquelles organitzacions i entitats que, sense ànim de lucre, simplement per ajudar a crear un món millor (si menys no, més equitatiu i igualitari), inverteixen la seva vida en trobar una solució a aquesta gran injustícia.
Espero que s'hagi entès el que he volgut expressar en unes poques línies! En fi, fins una altra!
Laura
Hola, em dic Daniel Pedrera Mulero i sóc estudiant de 4rt de Medicina - Campus de Bellvitge
Primer de tot, ja que és la meva primera entrada, m'agradaria donar una forta salutació a tots.
Centrant-me en la xarrada sobre Malalties oblidades, m'agradaria fer dos comentaris:
1r- Considero que el nivell de la xerrada va ser molt bo, destacant l'aportació del Dr. Corachan, que va aconseguir interessar-me en el camp de les malalties infeccioses i tropicals.
2n- A més de tocar temes ètics i morals, la xerrada ens va ensenyar a donar una nova perspectiva a la nostra carrera, ja que a vegades pensem que a Espanya només veurem certes malalties, però no ens hem d'oblidar que la Medicina és una, i la globalització fa que ens haguem de preocupar de totes les malalties que existeixen.
Un cordial salut, i ens veiem aviat!
Perdó, vaig comentar el passat 27 d'octubre amb el nom d'usuari mrt però em vaig descuidar d'escriure el nom; sóc la Marta Cosgaya (UB)
mrt dijo...
El debat sobre malalties oblidades va ser realment interessant.
Gràcies als diferents ponents que van fer possible aquesta xarrada, vam quedar tots conscienciats de la necessitat d'actuar de forma inmediata, ja sigui, per a donar a coneixer i fer reflexionar a la societat sobre aquestes malalties, com per a insistir en la importància d'invertir diners per a poder-les investigar.
M'agradaria que en un futur pròxim aquestes malalties deixessin de dir-se: MALALTIES OBLIDADES.
27 de octubre de 2008 21:40
Per començar i com sempre felicitar-vos per proporcionar-nos la possibilitat de gaudir d'aquestes xerrades!!!
Seguidament ja entro en matèria. Jo estic cursant cinquè de medicina i ara mateix estic fent pràctiques de malalties infeccioses i després de la xarrada veig l'assignatura des d'uns altres ulls. Ara tinc una nova visió molt mes autèntica on aquest tipus de malalties no son nomes un quadre clínic acompanyat d'un tractament, sinó que representen un autèntic problema per moltes persones i el que es resolgui depèn, com sempre, d'interessos econòmics i polítics. Realment fa posar la pell de gallina veure com es viu aquí la medicina infecciosa i com es viu en països menys desenvolupats. Comparteixo la opinió de molts companys que diuen que aquesta situació et fa sentir realment impotent, però el fet de conèixer-la és el primer pas per poder fer alguna cosa.
Clara Padró Casas
Hola!
Lo que me provoca más impotencia es saber que la mayoría de enfermedades olvidadas tienen un tratamiento disponible en el mercado, pero este tratamiento no es de fácil acceso en los paises subdesarrollados. Me parece una escena horrible encontrarte ante una persona con una enfermedad curable de forma sencilla y no poder hacer nada por ella. Las personas que se enfrentan cada día a estas situaciones, deberían contar con el apoyo suficiente para poder evitarlo.
Josefina López Domínguez
Hola! Som Elisenda Raga Gil i Mireia Martínez Sancho. Volem dir que la sessió ens va pareixer molt interessant. Creiem que és important fer aquestes xerrades per tal de coneixer les moltes malalties que estan sense investigar. Entenem la decesperació de les families i persones afectades, però també s'ha d'entendre que els finançaments son limitats i clarament, investigarem sobre les malalties que més gent afecten.
Gràcies.
Hola a tots/es!
Encara que ja fa molts dies de la xerrada, no s'esborren pas els pensaments que em van quedar quan vaig sortir. Veure l'experiència del Dr. Corachán, el que ens explicava de quan va començar a recòrrer món intentant fer alguna cosa pels altres i veure la seva manera de veure la realitat la veritat va ser força impactant...acostumem a volr-nos enganyar, a posar-nos-ho fàcil, a creure que ja fem prou, i la veritat és que la situació no ha anat pas a millor en aquest temps, més aviat al contrari...i el tema de la indústria farmacèutica ja no té nom, però al mateix temps...què podem fer per canviar-ho?...com pot ser que els humans permetem que malalts que tindrien una curació deixin de tenir-la perquè això no suposa un benefici econòmic...
Núria Mestres Petit
Vaig trobar molt interessant el tema de les malalties oblidades com les exposicions dels conferenciants. Així, la meua pregunta és clara: què podem fer per a reduir els preus dels medicaments que tants diners costen?
Supose que han d'haver algun tipus de mecansime per a reduir els preus.
Aquest comentari ja fa tard, però vaig tenir certs problemes tècnics amb internet, i m'havia descuidat d'escriure al blog.
Abans de res felicitar l'organització, els temes són interessants, ens permeten mirar més enllà, i els ponents fan una feina fantàstica.
Simplement afegir-me a la resta d'opinions, estudiar medicina implica alguna cosa més, no ens podem quedar mirant com dia a dia moren centenars o milers de persones per malalties que, a casa nostra, se solucionarien amb un simple fàrmac. Crec que la nostra futura professió implica un deure amb la societat, que podem assumir o no; en aquest sentit, ara ja tenim la informació, i podem decidir com actuar en conseqüència.
Gemma Cuixart Carruesco
Malalties oblidades
Com a la majoria em va sorpendre que amb tot lo que hem avançat encara se´ns escapin de les mans tantes malalties que afecten a milions de persones, encara que aquí en el primer món ni ens soni el seu nom. Lo més important és que cadascú intenti col.laborar en mesura del que sigui ja sigui amb vacunes o bé amb investigació per trobar-ne una..
marta ginesta serrano
Aquesta va ser una xerrada molt interessant que crec que a la majoria de nosaltres ens va fer reflexionar molt. A vegades hi ha malalties que amb un esforç social i unes millores sanitàries podrien solventar-se, i en aquestes alçades del segle XXI encara manquen molts recurssos en llocs on més ho necessiten.
Esperem que ben aviat es trobin solucions.
Marta Arcarons
bona tarda a tothom
un tema casi oblidat per la societat occidental tant com les propies malalties
no hi ha dret que uns tinguin per comprar yates casas y cotxes i altres no tinguin ni per curarse un refredat
el ser huma si pot ser mes cruel ho sera encara que es tracti de persones humanes.
la xerrada molt interesant en quan a informacio d'interes
felicitats a la organitzacio per tota la feina realitzada
Hola,
Soy Núria Salgado, estudiante de 4º de medicina (UB Bellvitge. Es cierto que haces meses de esta charla pero se me paso por completo comentarla; no obstante, mantengo el firme recuerdo del Dr.Corachán quien consiguió captar nuestra atención con sus aportaciones sobre enfermedades infecciosas y tropicales.
La charla sirvió para darnos cuenta de que debemos darle importancia no solo a las enfermedades de gente adinerada sino que hay muchisimas más que parecen estar olvidadas excepto por quien las padecen.
Núria
Res, que ara he vist que al meu comentari ( número 13) no he posat el nom complet!! Rosa Barceló
Hola a todos esta es la primera conferencia y me ha gustado un montón, por la gran cantidad de enfermedades que estan "olvidadas" para los paises desarrollados y por la falta de moral por parte de las farmaceuticas y gobiernos por no invertir e investigar para curar a estas personas. Creo qeu la salud es una cosa que deberia de estar por encima del dinero y los intereses personales de cada uno.
agradecer el esfuerzo qeu hacen aqeullos que se dedican en concienciarnos sobre estas enfermedades olvidadas y ayudar e los enfermos de estas.
gracias.
Hola a tots!
Bé felicitarvos per totes les xerrades del curs...ciom veieu mn'he oblidat de comentar en aquesta xerrada, era una novata
Nomes dir que tan de bo la sanitat faci un esforç i aquestes malaties "oblidades" deixin de ser "oblidades"
We victual all kinds of high prominence s that go about a find in a variety of styles,[url=http://www.weddingideas4u.com]discount wedding dresses[/url]
[url=http://www.discountpartydress.com]discount party dresses[/url]
[url=http://www.dresswomen.net]affordable wedding dresses[/url]
[url=http://www.safeandsoon.com/]cheap wedding dresses[/url]
[url=http://www.weddinghow.net]cheap wedding dresses[/url]
colors and sizes at wholesale price.All are sale-priced with up to the minute styles allying apparels including artist combining tear someone off a strip, coast combining dresses, conjugal gowns, bridesmaids dresses, prom outfits, cream girl dresses & shelter dresses.Even we can stock the services of free size customization and loose plus size Purchase affordable stunning compounding dresses in the present climate!lift horn-mad shopping, put on one's sunday best clothes faultlessly looking for the whacking big wedding ceremony with the facilitate of G-marry bridal.
http://www.discountpartydress.com
Publicar un comentario