Sense sostre
11 de desembre de 2008 (19:00-21:15)
Anàlisi de la situació de les persones sense sostre, dificultats d'integració. Relació entre aquesta realitat i determinades malalties psiquiàtriques així com el consum de drogues.
Lloc on es realitzarà l'acte:
Facultat de Medicina - UB
C/ Casanova 143
08036 Barcelona
Aula 1
23 comentarios:
Un cop més aprofito per felicitar als organitzadors i als ponents per l’excel•lent xerrada. La immigració actualment és un tema de gran importància. Ha augmentat molt en els últims anys i és una realitat amb la que a part de conviure, hem d’assimilar i entendre. Tothom és lliure, o hauria de ser-ho, per poder buscar una vida millor on ho desitgi, sense tenir en compte les fronteres.Com a país on venen molts nouvinguts hauriem d’estar preparats; ampliar, millorar infraestructures per poder acollir-los, i sobretot treure’ns del cap la idea de que “ens estan envaïnt, de que per culpa seva blablabla” perquè són idees sense humanitat al darrere. Tots som persones, i tots tenim igual de drets.
Que es tractin aquests temes a la universitat trobo que és molt interessant perquè al col•lectiu al qual pertanyem (metges, infermeres, etc) ha d’estar preparat per atendre al nouvingut, i no només parlo de la part física, és a dir, preparat per encarar noves malalties, o malalties que abans eren més infreqüents, sinó tractar la part Psicològica. Per això és fonamental que coneguem els seus valors, la seva moral, la seva religió… igual que ells la nostra.
Trobo que escoltar els relats, les vivències de les persones que ho han viscut en la seva pròpia pell és molt enriquidor per part nostra, igual que per part seva suposo que se senten feliços de veure que hi ha gent a qui li interessa com es senten, o com es van sentir.
Núria Rosas Ubasart
Aprofito com sempre per felicitar l’actuació de ponents i organitzadors, que com sempre realitzen i fan possible l’existència d’aquestes xerrades.
Referir, almenys per a mi el gir que va donar la temàtica d’aquesta sessió envers les altres, ja que tot hi que dins dels “sense sostre” existeix molta immigració, tal i com van expressar els propis ponents, un gruix considerable d’aquesta població és també autòctona, gent del nostre país, que per diferents motius s’ha vist obligada a viure al carrer i que el més impactant és que molts d’aquests motius són deguts algun tipus de malaltia que pateix la persona com esquizofrènia o depressió, i que abans de patir-la havien estat persones considerades com a “normals” (entre cometes perquè la normalitat sempre es relativa, almenys per a mi) amb feina, família i ben integrades a la societat per el que aporto la reflexió de que ningú està exclòs.
La sessió, a part de donar-me una nova perspectiva, en va informar sobre el fet de que actualment existeixen equips que cerquen aquests tipus de persones, les estudien i diagnostiquen les seves malalties i motius que els van tirar al carrer i que fan tot el possible per tal d’ajudar-les i integrar-les de nou a la societat.
Mai ens plantegem ni ens aturem a pensar sobre ells i les seves situacions, ho hem d’admetre, però hauríem de poder aportar, ajudar, col•laborar; tot hi que fos només fent pressió als òrgans de govern, per tal de millorar la feina d’aquestes persones que fan tot el possible per ajudar a l’altre gent, per tal de donar-li més medis recursos i encara més motivació per continuar la seva tasca, perquè per desgracia “els sense sostre” existeixen i existiran sempre....
Salutacions per a tothom!
Ivan Reina
Un cop més, felicitats als organitzadors per la xerrada tan interessant que vam tenir el passat dijous. Ens va semblar importantíssima la tasca de la fundació Arrels i l'equip de psiquiatres. Pel que fa això últim, com a estudiants de medicina que som, ens ha cridat l'atenció la feina d'aquests professionals i la seva manera de treballar. Els "sense sostre" és una realitat de la qual no podem fugir ni evitar, cal afrontar-la i proposar solucions, el que suposa més política social i més inversió dirigit a aquest sector.
Laia Ferrer Ventura
Meritxell Garay Solà
Em va semblar una xerrada molt interessant ja que no pensava que la magnitud d'aquest problema fos tant gran.Crec que com jo , molta gent sap que el problema existeix i que s'hi ha de fer alguna cosa, pero no sabem quins mitjans hi ha per ajudar, la xerrada em va permetre coneixer que hi ha moltes persones implicades en intentar solucionar-lo i que entre tots s'hi pot fer alguna cosa.
Neus Valle Guinau
Igual que els meus companys opino que ha estat una molt interessant xerrada.
Hi ha un gran rebuig envers tota la gent que ve de fora, i això és perquè no ens posem al seu lloc.
Els qui, a part de ser rebutjats, no troben feina, no tenen habitatge i han de viure al carrer, pateixen una gran cruesa, i seria bo que ens posessim al seu lloc per entendre-ho.
Però aquesta conscienciació global de la població tardarà a arribar, i més ara que tots els mitjans de comunicació no fan més que parlar de crisi, crisi i crisi... i es clar, molta gent en busca el culpable en la immigració.
Bon dia,
En primer lloc m'agradaria felicitar als organitzadors i als ponents d'aquesta última xarrada. M'ha semblat una conferència molt encoratjadora.
És veritat, malauradament, que trobar un sostre i un treball per a la gran majoria d'indigents és quasi una utopia. Quants de nosaltres, estant prop d'una persona pobre no ens em demanat com podriem ajudar-la realment, no només per un moment, sinó donar-li una solució definitiva. Crec que les institucions com Arrels Fundació ofereixen una esperança vertadera a la gent que més la necessita, a més són organitzacions amb les que tots hi podem col·laborar. Per això trobo molt important que el treball d'aquestes persones sigui conegut i pres com un exemple a seguir.
Ioana Stefan.
La charla me ha parecido muy interactiva. Se han hablado de temas que estan olvidados en nuestra sociedad, porque vivir en la calla muchas veces no es una opcion. Como personal sanitario deberiamos tener mas informacion y educacion para temas como este porque ser trabajar en un hospital no es solamente aprender la teoria medica pero tambien estos aspectos sociales.
Personalment és la xerrada que més m'ha agradat de totes les sessions que portem del curs...sense que això vulgui dir que les altres m'hagin desagradat, que quedi clar.
Penso que aquest és un problema del qual caldria sensibilitzar a la societat molt més del que ho està, ja que és present al dia a dia de tothom, i no tothom en percep la seva importància.
Felicito a la organització!
Potser ha sigut la xerrada amb el tema que més vivim al dia a dia, a part de la immigració, sobretot que està present tant fora de l'àmbit mèdic com dins. Cada dia ens creuem indigents i s'ha tornat una cosa tan banal que mai ens parem a pensar en lo que realment representen.
Una de les coses que sempre m'ha sobtat és que un no menyspreable porcentatge tenen estudis universitaris..i tot i aixo hi ha una certa visió d'ells com si fossin o hagin sigut sempre diferents a nosaltres.
A mi em va agradar molt la xerrada dels sense sostre, sobretot perquè vaig aprendre coses noves (desconeixia que la gran majoria patissin d'una malaltia mental).
Això sí, de reflexió n'hi ha un bon tros sobre aquest tema ja que com ja varen comentar els ponents, la gent que al final és rehabilitada per a poder tornar a una vida més normal es troben en un sense fi de dificultats, i és que, en la nostra societat és pràcticament impossible reintroduir-se sense l'ajuda dels altres.
Això és tot,
Llorenç Miravitllas
Estic totalment d'acord amb els comentaris escrits anteriorment. Va ser una de les xerrades més interessants del curs i crec que el problema dels sense sostre s'esta convertint en un tema cada dia més important.
Em va agradar molt conèixer la tasca realitzada per institucions com Arrels ja que ajuda a la gent com jo o altres estudiants de medicina a conèixer millor el problema i a saber com es pot ajudar a solucionar-lo. Per això crec que és molt important que aquestes institucions facin correr la seva veu
Vaig trobar molt interessant la xerrada ja que es un tema bastant oblidat pels governs i s'haurien de dedicar més fons per millorar les condicions dels sense sostre, ja desde acollida a assistencia psicològica i mèdica.
Gràcies a institucions com Arrels, podem coneixer i denunciar aquesta situació per millorar aquesta realitat, i com podem enfocar solucions per per portar-ho endavant.
moltes gracies per la xerrada!
La xerrada del passat mes de desembre va ser especialment propera. Trobo que els ponents, explicant-nos la seva tasca personal i a nivell comunitari van saber transmetre'ns l'importancia diaria d'ajudar a la gent sense sostre, i sobretot de com fer-ho. Van saber trencar amb alguns tabús com q hi ha gent q li agrada viure al carrer i no ens deixen ajudar i de com poc a poc s'ha d'anar trencant amb la desconfiança inicial q genera la seva acció als snese sostre. Un cop més gràcies per aportar-nos una visió més propera i més humana d'aquesta situació que ens incubeix a tots.
Elena Murillo
Disculpes, primer de tot, pel temps que ha passat des de la darrere xerrada i la data actual del comentari.
Recolzo totes les opinions dels meus companys. És el mateix de sempre "els humans no actuem fins que ens trobem als límits de les situacions"; això no és una situació límit? I TANT! És una pena tot plegat.
Anna Ceballos Rojas
2n MEDICINA Hospital Clínic
hola,
he encontrado una charla interesante ya que nos muestran las diferentes formas de reinsertar a personas sin techo y en momentos dificil y que en muchos casos son individuos psicologicamente inestable... creo que hubiese sido una buena idea que nos hubiese expuesto una parte de la charla una de estas personas que se han reinsertado en la sociedad y han encontrado trabajo gracias a programas como el que se nos expuso en la charla
Andrés Barba Joaquin
Hola a tots.
La xerrada en si des del meu punt de vista m'ha cridat molt la atenció, per sobre de tot la manera de mencionar que són persones oblidades. Crec que en certa manera es cert perque molts les considerem ja part de la ciutat com ho es una farola o un banc. Però a mi aquesta gent em sobta, em neguiteja i desperta molts sentiments diferents cada dia quan els veig pel matí dormint al caixer de sota casa, o al tunel de la parada del metro. Segurament els presto més atenció de l'ho habitual perquè vinc d'un poble petit on les diferències de classe no són tan pronunciades i on aquesta pobresa extrema no es fa habitual.
Podria aportar moltes més coses sobre el tema, però crec que em repetiria una mica als comentaris dels meus companys.
Sara Fernández Planas
Sense sostre
Per mi ha estat la xerrada més interessant bàsicament perquè és algu amb el que ens trobem cada dia tots nosaltres, ens hem acostumat tant a veure´ls que mai ens hem preguntat el per què. No ens parem a pensar que uns gran part va ser com nosaltres, gent considerada “normal” que per un motiu o altre s´ha vist vivint al carrer. Segurament ells mai van pensar que es veurien en aquesta situació.
Marta ginesta serrano
Vaig trobar la xerrada molt interessant ja que com molts dels meus companys diuen, tenim tendència a confondre els sense sostre amb mobiliari urbà i amb aquestes ponències vam veure la vessant humana d'aquestes persones, que som com tots nosaltres, però que simplement han tingut ensopegades injustes a la vida i que necessiten tota la nostra atenció i recolzament per a integrar-los en el dia a dia.
Lara Colomé Ceballos
Aquesta em va semblar una xerrada molt interesant, sobretot perque vam poder comprovar que hi han persones i associacions que s'interessen per aquesta problemàtica,que treballen per buscar solucions i ajudar,una problemàtica que moltes vegades queda en l'oblit de tots nosaltres. Personalment opino que s'haurien de dedicar més ingressos i fomentar la reintegració d'aquestes persones en la societat perque puguin desenvolupar un paper completament normal, recuperant el seu rol anterior o bé avançar cap a una vida millor.
hola,
he encontrado una charla interesante ya que nos muestran las diferentes formas de reinsertar a personas sin techo y en momentos dificil y que en muchos casos son individuos psicologicamente inestable... creo que hubiese sido una buena idea que nos hubiese expuesto una parte de la charla una de estas personas que se han reinsertado en la sociedad y han encontrado trabajo gracias a programas como el que se nos expuso en la charla
Andrés Barba Joaquin
Bé, primer de tot felicitats per la xerrada. Va ser molt interessant. Molta gent d’aquí, inclosa jo mateixa, quan acabi la carrera vol marxar a altres països a ajudar. A vegades, va bé que ens recordin que aquí no tot són flors i violes i que també hi ha moltíssima feina per fer, i que no estem tant bé com ens agradaria pensar.
Laia Solé
Penso que s'ha fet un recull prou delicat i ampli dels diversos conflictes que es poden donar en les relacions que s'estableixen entre les persones "sense sostre" i els privilegiats, que som la resta. S'ha exposat de forma clara i atractiva la tasca que podríem arribar a dur a terme per tal de reduïr aquestes injustícies, almenys en petits cercles, ja que fer desaparèixer per complet el fantasma de la falta d'integració, a curt termini, és completament impossible.
Muhsin Martinez Soualem
4t Medicina
Hola
Penso que al senyor Antoni Vives se li va notar una mica el fet de ser polític. Per altra banda, penso que als immigrants, principalment, se'ls ha d'ajudar en la seva integració a la societat d'aquí, però ells hi han de posar de la seva banda i intentar integrar-se tan ràpidament com puguin. Sinó, sortiran els grupets marginals i tot el tema de marginació. Entre tots podem fer que els sigui més fàcil l'arribada a un nou país, això sí, amb la seva col·laboració
Publicar un comentario