En primer lloc m'agradaria felicitar a l'organització, ja que un cop més ha estat una xarrada molt interessant on s'ha tractat un tema tan important com els sense sostre des de diverses perspectives. Respecte al que es va dir a la xarrada, m'agradaria remarcar que estic completament d'acord amb la doctora Francesca Asensio respecte la necessitat d'establir una política de treball bassada en la búsqueda activa(outreach) on la cultura de les relacions de proximitat, treball i captació al carrer són el pilar fonamental. Per una altra banda, hem va sorprendre molt que els 15 milions d'euros que s'inverteix en els serveis per a les persones sense sostre sigui sols el 0'06% del pressupost total de l'ajuntament de Barcelona. Realment és una xifra que dona pas a la reflexió.
Per començar dir que la xerrada d'ahir va ser molt interessant ja que poques vegades tenim oportunitat de parlar amb persones que coneguin el tema tant d'aprop (sobretot tenint en compte que els sense sostre sovint han estat ignorats per la resta de la societat).
Però l'actuació del regidor de l'ajuntament de Barcelona per CIU, Antoni Vives, no em va semblar gens correcte: no crec que aquestes xerrades siguin un lloc per entrar en el joc polític entre partits (del tipus "arbres de nadal ecològics" o "reposapeus") o per reclamar un millor finançament des de Madrid (amb la hipocresia que comporta tenint en compte que el cap del seu propi partit va anar a negociar l'Estatut a la baixa).
Aquestes xerrades no es van pensar per a que cap polític de torn vingui i ens intenti camuflar un "míting", suposo però que com a futurs metges som una espècie de "caramel" i tothom vol quedar bé amb nosaltres... Sóc també conscient de que és una tasca quasi bé impossible per a l'organització convidar a un regidor de l'ajuntament i que aquest no parli de política.
I que consti que no és cap atac personal cap al senyor Antoni Vives; respecto les seves opinions i crec que realment va participar en les xerrades de molt bona fe.
Esperem que les xerrades continuin essent igual de productives.
Crec que ahir va tenir lloc una de les conferències més interessants del curs. Les tres intervencions van ser fantàstiques. El món dels “sense sostres” és, almenys per mi, un món poc conegut i sovint oblidat. Xerrades com aquesta fan que obrim els ulls a una realitat molt propera i que siguem conscients del món on vivim. També serveixen per veure que darrera de cada persona hi ha una història que la porta a ser on és, quasi sempre en contra de la seva voluntat. Hauríem d’aprendre a interessar-nos més per aquestes històries. Jo la primera.
Sóc alumna del darrer curs de treball social i en primer lloc vull felicitar als ponents per la xerrada, l’he trobat molt interessant i m’alegra que la problemàtica dels sense sostre formi part del cicle de conferències del curs.
Seguidament, vull comentar un dubte que no he tingut oportunitat de compartir en el torn de preguntes. La meva qüestió anava dirigida a la Dra. Asensio i és sobre el PSI: Considera que els professionals d’aquest programa (Treballadors socials, infermers, psiquiàtres) han de realitzar les mateixes funcions i tenir el mateix rol? És un tema que no acabo d’entendre i considero que haurien d’estar diferenciades. Si en teniu opinió m’agradaria que la compartíssiu.
Comparteixo la opinió que la conferència d'ahir va ser de les més interessants del curs. És admirable la feina que fan alguns d'aquests professionals i molt necessària. Us recomano el document "Arrels Fundació: una resposta col.lectiva a la situació de les persones sense llar" de Ramon Noró i Camats, publicat a la Revista de Treball Social núm.180 d'abril del 2007. S'exposen àmpliament els valors, la missió, els programes i les funcions de la Fundació, descrits per la Charo Sillero.
La xerrada d'ahir em va semblar genial. Crec que dóna molt a reflexionar i francament està super bé que gent com la doctora Asensio i la Charo o, fins i tot, el polític dediquin els seus esforços a fer que aquesta gent se senti millor i se senti integrada. Crec que el que van aconseguir els tres ponents és donar-nos una visió triple del problema: una visió social, sanitària i política. Penso que realment és una vergonya que es destini només el 0,06% del pressupost de la ciutat en aquesta gent, ja que segurament la gran majoria d'aquest va a les infraestructures de la ciutat.
La xarrada d'ahir, com tots heu dit ha sigut de les més interessants que s'han fet aquest curs. M'ha ensenyat una cara del món que era fins ara bastant desconeguda per a mi, i a més, m'ha ensenyat que hi ha molta gent involucrada en la reintegració dels "sense sostre" que participen de forma molt activa.
A veure si entre tots podem fer pujar aquest 0.06% dels pressupostos de la ciutat i millorar aquest país.
Jo m'afegeixo a tots els que ja heu dit que la xerrada d'ahir va se una de les millors, molt interessant.
A mi personalment em va ajudar adonar-me de la realitat dels "sense sostre" i vaig reflexionar molt sobre el fet que ens preocupem molt pel tercer món, cosa que crec que és importantíssima, però oblidem que davant dels nostres nassos també hi ha molta gent a la que podem ajudar!
Gràcies, abans que res, per la xerrada tan interessant d'ahir dijous. La veritat és que, en aquest món on tots vivim, sembla ser que és un mateix món però amb dues caes d'una mateixa moneda. Realment, cal que tots prenguem consciència d'aquests 'sense sostre', ja que és ua realitat que també ens afecta i que no ens ha de deixar impassibles sinó que cal que hi posem el nostre granet de sorra i cal, si més no, lluitar conjuntament per un món millor possible on tots hi visquem dignament. Felicitats per la labor que fa gent com la que ahir va fer-nos la xerrada.
La xerrada d'ahir va ser molt interessant i ens va servir per conscienciar-nos que la gent que viu al carrer ha tingut una vida i tenen un nom. I que no hi estan perquè volen. Sembla mentida que poguem passar per davant seu sense parar-nos a pensar en qui són i per què estan allà, sembla que ja hi estem acostumats i no li donem importància. I no hauria de ser així. M'agradaria felicitar als organitzadors perquè els temes de les conferències són molt interessants i sempre aprenem alguna cosa.
M'ha semblat una xerrada fantàstica! Increible la feina que estan fent tota aquesta gent. Ha de donar una gran satisfacció poder ajudar a gent que ho necessita. Em sembla important el tema dels pocs pisos tutelats que hi ha per als sense sostre... Reflexió: Com pot ser que deixem que aquesta gent visqui al carrer tenint tants pisos buits a la ciutat? L'Ajuntament no podria llogar pisos per fer-los de protecció oficial? No crec que s'haguessin de destinar tants i tants diners a fer això... Què seria, màxim un 0,5% del total de diners de l'Ajuntament? Interessant la reflexió que va fer Antoni Vives dels diners que es gasta l'ajuntament en l'spot "Visca Barcelona!"
Hola a tothom! Malgrat els imprevistos tecnològics, la xerrada de l'altra dia va ser molt interessant. Donar a conèixer una mica més com viuen els sense sostre: les associacions, els voluntaris i els professionals que hi ha involucrats, la manca de recursos i de pressupost previst per aquest sector de la societat dónen molt per pensar. Acabar sense una casa, sense cap amic al costat, arribant a estar completament sol des del nostre punt de vista pot semblar impossible; però la vida és sorprenent, tan per bo com per dolent, i mai sabem com podem acabar. Ajudar a la gent amb problemes, estimar-los una mica, tenir-los en compte i recolzar-los per mirar de treure'ls del forat on estan és molt important. Crec que se'ls hauria de donar molta més importància, deixar de veure'ls com a mobiliari urbà. La xerrada de la Charo, de la doctora Asensio i del senyor Antoni Vives, a qui per cert, vull aprofitar per felicitar ja que trobo que ha sigut un molt bon ponent, donen molt a pensar. Que la generalitat destini un 0'06% ( sí, després de remarcar-ho tant crec que ens ha quedat a tots grabat) és bastant vergonyós. Particularment no sóc una entesa en política, però no crec que fagi falta ser-ho per veure que és una xifra bastant ridícula. Si investigués seguríssim que es destinen molts més dineres a fer coses completament banals.
Hola, Primer de tot dir que cada cop trobo més interessant les xerrades, sobretot la de dijous passat. Coneixia que hi havia gent i centres que ajudaven a les persones sense sostre però no en coneixia com ho feien i tampoc que poguessin rebre ajudes psicològiques i sobretot que aquestes ajudes no les anessin a buscar ells sinó que fos la gent professional als qui s'acostessin a ells. També dir que em va subtar molt que només es destinés un 0,06% del pressupost de l'ajuntament de Barcelona en ell. On va la resta? Raquel Vergés
Amb aquesta pregunta volia dir, si no hi havien altres percentatges que es puguessin ajustar per fer augmentar aquest. És a dir, si realment només es pot destinar el 0,06% o hi poden fer més. Gràcies.
Primer de tot donar l'enhorabona a tota l'organització, fou una conferència fantàstica i de molta ajuda per a molts que no som conscients en quant a dades de lo que està ocorrent als nostres carrers mentre pagam els nostres lloguers, dinam a restaurants, jugam amb els nostres ordinadors...
El més important que crec que cal remarcar és la idea dels "sense sostre" que ens deixà, o almenys, personalment de que és molt fàcil (massa) arribar a una situació com aquesta; siguem forts o dèbils en quant a voluntat. Del que hem de ser conscients és del fet d'apreciar tot el que ara tenim, lluitant i intentan aconseguir que tot ésser humà tingui l'oportunitat d'esser tractat, almenys, com a tal. El principal conflicte que hi ha en aquest tema és el dels prejudicis i l'organització de la societat actual; on, sense adonar-nos-en rebutjam i dona'm l'espatlla a persones que perfectament anys abans d'un gir inesperat i tan brusc, podríen haver-se assegut devora nosaltres a fer un cafè o entrat a treballar a les nostres oficines, o estudiar la nostra carrera,...
Per això, calen i s'agraeixen conferències com aquestes, per conscienciar, aprendre i donar una mà a qui l'organització actual de la nostra societat, amaga.
Me pareció muy interesante la charla por el tema, ya que no suele haber mucha información del mismo y normalmente tenemos muchos prejuicios. Creo que debería haber más implicación para evitar que hubiera gente en estas condiciones.
Primer de tot volia felicitar als organitzadors ja que un cop més la xerrada va ser molt interssant, ja que el col.lectiu de persones sense sostre és un grup oblidat i mal vist dintre de la nostre societat. Pel que van explicar hi ha un grup gran de gent involucrada en ajudar als "sense sostre"i que indaguen perquè estan en aquesta situació. Crec que tots ens podriem involucrar una mica més.
La xerrada del passat dijous va ser molt interessant. Va servir per reflexionar sobre aquelles persones que viuen al carrer, que han tingut una vida, una familia, amics i un entorn social com el que tenim tots nosaltres. Segur que tots hem passat per davant d’aquesta gent que viu sense sostre, però ara quan hi tornem a passar pensarem diferent sobre ells, almenys jo. Ara no només ens preguntarem perquè deuen estar vivint al carrer, sino que serem conscients dels educadors socials, voluntaris, metges, treballadors socials i altres que fan una gran feina per intentar ajudar aquestes persones que tant ho necessiten. Realment es fa una gran tasca per acollir i donar l’ajuda que necessiten els sense sostre, però encara s’hi ha de fer més feina, tot i que per això es necessiten més recursos, els quals, els més importants són els econòmics.
Hola soc la Laura Serrán. Em va semblar molt interessant la xerrada sobre els sense sostre. Però penso que l'ultim no va a estar a l'alçada. És que en comptes d'explicarnos la seva visió semblava que estiguès fent un miting polític. D'altra banda la part de la Francesca va ser molt interessant. No savia que hi havia gent que es dediquès a patrullar per Barcelona controlant-lo ni que xistis un departement de psiaquitria que es dediquès a ells. Crec que això és molt important per la grna part de sense sostre que tenen problemems de salut mental i que mab aquesta ajuda podrien sortir del carrer. Per mi ha sigut la sessió més interessant de totes.
Com les altres aquesta ha estat una xerrada interessantíssima.
JO també vaig trobar indignant el perssupost que s'aporta de s de l'ajuntament per poder solucionar o ajudar a persones com els "sense sostre". Comparteixo la idea de que mirem molt la pobresa i les desigualtats en el tercer món, però no sabem veure, o no ajudem a persones que estan al nostre entorn. El que és molt positiu és la idea d'aquest grup de psicòlegs i psiquiatres que estan ajudant aquesta gent. Trobo que cada ponent va donar la seva visió del tema, encara que a vegades es notin els interessos de l'ofici.
A part d'elogiar l'última xerrada, voldria explicar la meva experiència respecte el tema dels sense sostre. Sóc monitora d'un esplai de Girona i d'entre les moltes coses que fem és fer petites "obres socials". Fa un parell d'anys vam voler conèixer l'estat d'aquestes persones a Girona i la veritat és que em va xocar especialment. Ara bé, no coneixia la situació a la ciutat de Barcelona i realment les xifres que ens va proporcionar la Charo i els casos reals de la Dra. Asensió em van deixar esgarrifada. Com a futurs metges que serem és important anar preparats en qualsevol dels àmbits però sobretot, hem d'assabentar-nos de les malaurades realitats socials. M'agradaria afegir que puntuaria amb un 10 la capacitat de persuasió de l'últim ponent més que no pas el contingut del missatge en sí.
Sincerament, la conferència de l'altre dia va ser una de les que més m'han agradat de les que s'han fet fins ara, axi que felicitar als organitzadors i als tres ponents perquè crec que el tema ens va enganxar a tots. Va estar molt bé el fet que presentesin dades objectives per entendre com està la situació dels sense sostre a Barcelona, ja que són dades que potser no ens havíem plantejat mai conèixer, i va servir per posar-nos en situació. De tota manera, vaig trobar molt interessant que expliquéssin algunes de les històries personals,sobretot per fer entendre que hi ha una evolució, i que realment se'ls pot ajudar a sortir del carrer i a reconstruir la seva vida de nou.
Hola! Personalment la xerrada del passat dijous em va semblar molt enriquidora, especialment les dues primeres intervencions. Crec que el tema dels "sense sostre" és un tema bastant desconegut per a la majoria de gent, o almenys per mi ho era. Tot i així, molt sovint tots ens trobem amb algun o alguna sense sostre pel carrer i no sabem com actuar...i el cert és que sembla que ningu se'n faci càrrec. Durant aquesta xerrada vaig descobrir que hi ha molta gent treballant per a ells, ajudant-los i apropant-li's un futur, una sortida...em va sermblar una feina realment admirable. fins la pròxima i felicitats. Nuria de la Torre
ei! enhorabona per quarta vegada! és genial que monteu aquestes xerrades!
em va semblar molt interessant el tema "sense sostre", 3 persones parlant amb enfocaments diferents: un punt de vista des de la política, un des de l'àrea de la salut i un altre sobre associacions d'acollida. Molt apropiat!
Tot i així (no és una crítica eeh) hagués estat genial que algú que hagués estat sense sostre i ara s'hagués pogut "reintegrar" podria haver participat. SEgurament deu costar que participen per això... però feia poc a tv3 van fer un programet sobre el tema en que sortia algun cas així i era molt interessant... el punt de vista des de la pròpia experiència és sempre fantàstic!
Finalment, enhorabona i ànims per a seguir am la cosa!
Primer de tot, i com ja ha dit tothom, felicitats pels ponents i el curs de la xerrada.
La intervenció de la doctora Asensio em va semblar particularment interessant, potser també per les aportacions més mèdiques que va fer, i la cultura del outreach.
També crec que el polític potser ens va fer veure que no hem de perdre tant ràpid l'esperança en ells; i hem d'intentar millorar les coses, sigui col·laborant com a voluntaris o donant dupoert d'altres maneres.
Em quedo amb que amb un simple "hola" pots ajudar!
Hola! Bé, en primer lloc, i tal i com han dit els meus companys, penso que la xerrada del dijous va ser realment interessant, potser una de les millors. Per això vull felicitar als organitzadors i als tres ponents. Penso que el fet de presentar-nos tres punts de vista diferents ens fa conscienciar de les ajudes vàries que s'estan oferint a aquestes persones amb un problema tan greu com el no tenir res. A vegades pensem que res d'això ens pugui passar a nosaltres, però la vida ves a saber que ens depara en un futur! Per això, crec que no hem d'oblidar la importància de tenir gent al nostre voltant que ens estima i que faria el que fos per nosaltres. Per altra banda, valorar el paper de persones com la Charo, la Dra. Asensio i el sr. Antoni Vives per tot el que fan ja que es converteixen en un punt de suport essencial per a ells. No hem d'oblidar que els "sense sostre" no deixen de ser persones i que, per tant, es mereixen un respecte i una atenció sanitària igual que la resta de població. Fins la pròxima!
Hola a tots! Primer de tot, voldria felicitar als organitzadors de la xerrada ja que, un cop més, va ser molt interessant. Crec que en general, a la nostra societat, hi ha adoptada una postura de passivitat total envers els "sense sostre"; estàn allà, però com no fan mal a ningú, no cal ni que ens preocupem. Penso que és feina de tots (començant pel 0.06% de l'ajuntament) que hauriem de procurar la seva integració a la societat.
Hola! Un cop més, penso que va ser una conferència molt interessant i que plantejava un problema que està molt proper. Potser el que més em va sorprendre va ser la reflexió de la facilitat que hi ha en acabar al carrer. Sembla un problema molt llunyà però certament està aquí mateix.
Hola! Gràcies per donar-nos l'oportunitat d'assistir a xerrades com aquestes. Jo volia comentar que en contra del que he llegit en altres comentaris, no crec que el Sr. Vives fos tan bon ponent. Potser sí que en la forma, parlava força bé i era molt dinàmic, però després de dir la xifra del 0'06% ja no es va mullar més i va comentar que Madrid ens hauria de donar més diners, etc. Sincerament, crec que això està molt bé, però davant del que ara hi ha, cal mirar de redistribuir els pressupostos, refexionar bé sobre on es destinen els diners i fer noves suggerències. En cap moment crec que comentés quina xifra establiria ell.
En primer lloc, volia dir que en aquesta xerrada vam poder gaudir de les experiències i coneixements transmessos de la gent que es dedica tant professionalment com vocacionalment a atendre a les persones sense sostre. Com també em va servir per descentralitzar la meva mirada envers aquest col.lectiu ja que potser tenia una idea equivocada. Atès que pensava que molta gent que estava al carrer rebutjava les ajudes perquè d'alguna manera o altra havien rebutjat a viure en societat. Gràcies als conferenciats vaig observar que això normalment passa amb el col.lectiu enòlic i que els altres ,amb malalties mentals no diagnosticades, amb tractament normalment poden sortir d'aquesta situació. D'altra banda, volia dir que el nou alberg que es va inagurar fa pocs temps està en el meu barri. Considero que envers els sense sostre la gent té un gran desconeixement. En la meva opinió els sense sostre és un col.lectiu silenciòs però molt visible, tots tenim el cap la imatge segurament equivocada del sense sostre amb el Don Simón i el 'carrito'. Per això, per tal de que canviï aquesta imatge hem de potenciar la informació i coneixement per tal de tenir una major consciència i afavorir la convivència entre tots. D'altra banda, observo que és del tot recomanable utilitzar el terme sense sostre que no pas indigents, ja que no oblidem que primer de tot són persones i han de tenir una oportunitat per formar-se com a tals. A nivell professional també hem de tenir present que alhora de tractar aquestes persones no oblidar les malalties mentals associades. Per tant, seria del tot recomanable una valoració per diagnosticar una possible malaltia mental. Com també, que des de el centre mateix s'establís una intercomunicació amb els centres on treballen les persones conferenciants. Per acabar, interaré transmetre una imatge que segur que tots els que vivim a Barcelona tenim al cap. Imagineu la parada de metro de Plaça de Catalunya abans d'entrar al metro on sempre veiem gent sense sostre i la gent passa a correcuita per agafar el metro i el tren. Voldria si més no que,a un nivell més general, aquesta imatge d'indiferència no sigui la monotonia dels nostres dies i entre tots fer possible un canvi en la mirada que dirigim aquest col.lectiu Moltes gràcies a tots els que feu possible les xerrades.
Jo crec que el problema dels sense sostre no és que es destinin pocs diners, és que en realitat no es destinen correctament (ja tornem amb el mateix problema de sempre).
El que ens hem de mirar, més que els diners destinats (crec que tothom va caure absorbit per la xerrada del polític) a ajudar a les persones que ja estan al carrer...és veure perquè hi estan.
Si sempre intentem solucionar el problema des del final, seguiran apareixent nous sense sostre contínuament! El que s'hauria de fer es veure com han arribat a allà i veure què hi podem fer.
No és que faltin diners! és que no és un problema que es solucioni començant per pensar en diners quan realment no sabem què s'hi pot fer.
No busquem solucions econòmiques només perquè no sabem quines altres solucions donar per tallar el problema d'arrel.
Espero haver-me explicat prou bé...
Es nota que Antoni Vives va fer una bona feina reconduint la visió de la gent...
Hola a tots/es, Sere molt breu amb el meu comentari, ja que tot el que podia dir, ho va expresar el Sr.Antoni Vives, tot i que jo no ho podria fer amb el seu estil ESADE.
Ja n'hi ha prou de bioprogres de la zona alta, Barcelona i el tuguri metropolità fan pena i, a falta d'un Neró que cremi BCN, necesitem polítiques efectives per tirar-la endevant. Ajudem'nos del teixit associatiu i les entitats que ja estan treballant i deixem de crear taules d'estudi i nous carrecs de confiança.
Per finalitzar, recordem el 0,06%, això no ho solucionarà el nou finançament, cal una millor gestió que alguns mai podran donar.
hola! primer de tot felicitar als organitzadors per els temes de les xerrades i els ponents que busquen, ja que es fan molt amenes i interessants. Em va sorprendre molt el poc pressupost que destinen a les persones sense sostre, tot i veure que es necessiten més places i més centres per poder-los atendre a tots.
cristina manzano Em va semblar molt interessant coneixer una mica més sobre què passa amb aquesta gent, sobre aquests centres i sobre la feina del equip que ajuda a les persones amb problemes mentals. Trobo que fan una feina realment important.
hola! primer de tot felicitar als organitzadors per els temes de les xerrades i els ponents que busquen, ja que es fan molt amenes i interessants. Em va sorprendre molt el poc pressupost que destinen a les persones sense sostre, tot i veure que es necessiten més places i més centres per poder-los atendre a tots. Em va semblar molt interessant coneixer una mica més sobre què passa amb aquesta gent, sobre aquests centres i sobre la feina del equip que ajuda a les persones amb problemes mentals. Trobo que fan una feina realment important.
Bones, Només defensar el paper del polític en la passada xerrada ja que a vegades ens oblidem que la política està present en tot el que ens rodeja. No crec que en senyor Vives tingués la intenció de fer un míting sinó de informa'ns dels pressupostos. Si no hi ha inversions dirigides a obres socials després és impossible dur a terme projectes d'aquest caire. Aprofito per desitjar-vos un Bon Nadal! neus querol
Bona tarda! Primer de tot, l'enhorabona als organitzadors del debat per l'elecció del tema "sense sostre" i per portar uns ponents que, al meu parer, es van explicar amb claredat i van fer que el tema fós més interessant encara del que es preveia.
Al carrer de Sants, com a molts altres carrers de Barcelona, passeges per tot el seu recorregut i et trobes alguns indigents, i a la nit, el seu nombre augmenta, i la gent (jo la primera) passa pel costat i ni s'immuta. En aquesta xerrada ens hem parat a parlar sobre els motius que els poden haver portat a trobar-se en aquesta situació i, sobretot, en que hi ha una sortida, per sort hi ha grups de persones que no els hi són indiferents i que estan disposades a oferir-los possibilitats de millora i de canvi.
Ens veiem a la pròxima! bon nadal! Cristina Lafuente
La conferencia del jueves me pareció bastante interesante porque se presentaron y dieron a conocer muchos datos que desconocíamos. Nos ayudaron a entender cómo está la situación de la gente sin techo en la ciudad de Barcelona, y poder ponernos en situación de aquello que realmente está pasando en las calles. Me gustó mucho que explicaran también anécdotas de personas concretas, y nos mostraran que realmente hay un seguimiento y evolución, siendo posible también poder empezar de cero y construir una nueva vida.
La xerrada va estar excel·lent, molt interessant. Em va sorprendre la facilitat amb que un pot acabar sent un sense sostre.. és per reflexionar una bona estona. Realment el 0.06% del pressupost és poc, però penso també que s'haurien de pensar noves alternatives d'ajuda.
Com tots, en primer lloc felicitar-vos per la xerrada. Trobo que va ser molt útil per obrir-nos els ulls i veure que no és tan difícil arribar a aquesta situació. D'altra banda, penso que s'haurien de trobar les mesures adequades per ajudar-los, començant per tenir-los més en compte de cara a la repartició dels pressupostos.
Una vegada més, felicitar a tothom pel bon funcionament e la xerrada i comentar que les explicacions aportades per les dues primeres ponents em van servir per a fer-me una idea més aproximada a la realitat de la gent que no té una llar fixa i establerta. Així mateix m'agradaria mencionar respcte ek tercer ponent que, tot i que les seves experiències personls em van semblar força enriudores per a ell mateix, potser la xerrada no era el moment ideal per a fer campanya.
la xerrada de l'altre dia va estar molt bé, tan la part de les dades donades (que potser és una part més pesada, però important) com la d'experiència personal.
Entorn al tema dels sense sostre la veritat és que no sabia que es duguessin a terme tants projectes per a la millora de la situació.
A part de l'experiència dels ponents, que em va entusiasmar, a partir d'ara sé millor com tractar amb la gent sense sostre, i imaginar-me millor com de complicada deu ser la seva vida.
La xerrada dels "Sense sostre" va ser molt interessant pel tema i pels diferents punts de vista que van aportar els ponents. Està molt bé fer xerrades on hi participen persones que aporten una perspectiva global del tema, des dels que estan a peu del carrer (Dra. Asensio i Charo, d'Arrels) fins als que han de posar els mitjans per resoldre aquest gran problema (Sr. Vives).
Crec que la xerrada de l'altre dia va ser de les més interessants a les que he assistit, sobretot per les 2 primeres ponents, que es notava que sabien molt be del que parlaven,
pero com algú ha dit per aqui d'alt, em va semblar una mica incorrecte i inmoral que el 3er ponent, aprofites la vinentesa per fer campanya politica....
tot i que ja se sap.....
Bé, de totes maneres....gràciesp per la gran xerrada que vau organitzar...
Petons, i disfruteu del caga tio, la llar i la familia de la que tots gaudim :D
Hola, bona tarda Ja per quarta vegada m'agradaria felicitar als organitzadors de les xerrades; trobo molt interessant que es facin xerrades sobre temes d'actualitat que ens preocupen a tots i dels quals moltes vegades no tenim suficient informació. La xerrada de "Sense Sostre" em va semblar especialment interessant pel mateix fet que molts altres han exposat, el diferent punt de vista amb què es tractava el mateix tema. A banda d'això, la xerrada m'ha semblat molt interessant ja que no coneixia del tot com s'ajuda a les persones sense sostre, sempre havia sentit curiositat sobre aquest tema i n'havia volgut obtenir informació. Ara, gràcies a la xerrada em sento més al dia respecte aquest camp. Finalment m'agradaria felicitar-vos a tots un altre cop i desitjar-vos Bon Nadal. Patrícia Zarco Matias
Esta charla me gustó bastante. No conocía la existencia de entidades como Arrels y me parece maravilloso el trabajo que hacen.
Siempre que veía a personas durmiendo en un banco, bajo cartones... me preguntaba: ¿por qué tienen que estar en esa situación? Ahora sé que esas personas no están solas porque que hay gente que se preocupa por ellas: las atienden cuando lo necesitan, les dan comida, ropa y hogar en la medida de lo posible. Me impactó que muchas veces no son los “sin techo” los que acuden a las organizaciones en busca de ayuda, sino que son éstas las que acuden a ellos.
Está claro que sin recursos económicos no se llega lejos y, por ello, pienso que con un mísero 0.06% no se arreglará la situación y siempre habrán personas en la calle sin un hogar donde ir a dormir. ¡Esto se ha de solucionar! No creo que no se pueda hacer nada...
Mientras tanto, le doy muchos ánimos a los miembros de la fundación para que no se desesperen porque la labor que hacen es muy bonita.
Hola: Primer que res felicitar als organitzadors de la xerrada. A mi personalment em va impresionar la realitat dels "sense sostre" i vaig reflexionar molt sobre el fet que ens preocupem molt pel tercer món, però oblidem que aquí a la vora també hi ha molta gent a la que podem ajudar!
Hola! Primer de tot desitjar Bones festes, bon any i tot això...
Només volia dir que la xerrada sobre els Sense Sostre em va semblar molt interessant i sobretot molt important ja que em sembla que és un tema molt desconegut i oblidat! Només cal mirar el pressupost de l'ajuntament de BCN! Molt sovint, les persones que viuen al carrer són invisibles per les persones amb una situació més normal, i penso que serades com aquestes ajuden a fer més visible el problema social que representen.
Finalment voldria esplicar una anègdota que em va passar ja fa uns anys: un dia anava caminant cap a casa i al passar per davant d'un parc se'm va acostar una dona demanant-me diners per menjar. (molt sovint ens passa pel cap que els diners que aconsegueixen no el fa servir realment per menjar...) i jo li vaig dir que no li donava diners però que duia un entrepà de l'esmorzar que no m'havia menjat. Em va contestar que li encantaria menjar-se l'entrepà i li vaig donar. A més, vam estar una estona xerrant i des d'aleshores cada cop que passava per allà ens saludàvem. Un dia ja no la vaig veure més i tampoc sé què se'n va fer d'ella... espero que anés a parar en alguna de les organitzacions de les que ens van parlar els ponents!
Em va semblar una xerrada molt interessant i profitosa sobre un tema que tothom coneix i ho veu, però del qual quasi ningú te informació. Crec que la nostra societat està acostumada a veure persones al carrer, no cal anar-se'n a barris "marginats". Només anant al centre en veuràs més dels que puguis comptar amb les mans;n'hi ha a cada cantonada, enmig del carrer...
Jo també en sabia molt poc sobre aquest tema aixi que m'algro d'haver après una mica més.
A mi també em va sorprendre molt veure que tan sols es destina un 0'06% del pressupost total de l'Ajuntament de Barcelona a serveis pels sense sostre. Crec que hauriem d'intentar ser conscients de que qualsevol de nosaltres podria ser un sense sostre i que es mereixen el mateix respecte, dedicació i tracte que qualsevol altre ciutadà.
La charla me ha parecido muy interactiva. Se han hablado de temas que estan olvidados en nuestra sociedad, porque vivir en la calla muchas veces no es una opcion. Como personal sanitario deberiamos tener mas informacion y educacion para temas como este porque ser trabajar en un hospital no es solamente aprender la teoria medica pero tambien estos aspectos sociales.
Considero xerrada sobre el tema dels sense sostre era imprescindible, ja que, són els grans oblidats per la societat i per tant, la falta d'informació que hi ha es generalitzada. Felicito als conferenciants i als organitzadors, per aconseguir motivar tant als assistents, i donar-nos una visió impactant en tant que realista del tema. A veure si així aconseguim millorar una mica la situació.
D'entrada bones festes a tots!!! I en referència a la darrera xerrada he de dir que em va recordar com d'admirable és la dedicació i l'esforç dels voluntaris i com amb una mica d'ajuda un pot sortir dels pous en que cau. Sobretot si aquesta ajuda prové d'organitzacions amb unes bases i maneres de fer feina com les que ens presentaren.
Un petit comentari sobre el darrer ponent i el seu discurs polític; si només té un 0'06% del pressupostos de barcelona i diu que els de madrid li roben reconec que és un entrebanc important i un s'ha de queixar per a que l'escoltin. Però diria molt més de voste que, almenys davant nosaltres estudiants que no li podem donar akest diners malgrat volguem, només defensas la seva feina posant sobre la taula exactament tot el que es fa amb akest 0'06% i que podriem fer nosaltres per ajudar. Sa cupa de tot sempre els dels altres, no?¿però el que hi fem per posar-hi remei és el que importa! Fins aviat! Maria Mercadal
Primer de tot voldria felicitar als organitzadors i els ponents de la xerrada, ja que aquesta va ser una de les millors (sino la millor) que s'han fet.
Una de les coses que més em va fer pensar va ser lo fàcil que pot ser acabar en una situació com aquesta i lo lluny que ho veu tothom quan està "bé". Els sense sostre són els grans oblidats i no hauria de ser així, ja que un mal moment el pot tenir qualsevol. Sovint la gent està molt més concienciada amb problemes de pobresa internacionals, sense veure els problemes que hi ha a la pròpia ciutat.
Una altra cosa que em va impressionar va ser que molts sense sostre són malalts psiquiàtrics i que amb l'ajuda adequada poden dur una vida totalment normal i corrent! És per això que cal donar les gràcies a gent com la Charo Sillero i la dr. Asensio que fan possible l'ajud a molts sense sostre, amb un finançament tan baix! No cal dir que un 0,06% és ridícul! Però també és cert el que deia l'Antoni Vives, de que el problema important del finançament ve de Madrid. Tot i així, la seva xerrada (de campanya política) em va sobrar bastant i en el seu lloc m'hagués agradat que algun ex-sense sostre ens hagués explicat la seva vivència, com va ser que va caure i com es va tornar a aixecar. I també, de quina manera veu les associacions i ajuds pels sense sostre.
Bon dia, em dic Ivo Vives i volia fer només una petita reflexió:
Tot i que la temàtica de les xarrades és del meu interés crec que, i és una opinió molt personal, l'elecció dels ponents no està sent massa encertada.
M'explique: en el marc de l'última xarrada, les dues xiques van explicar la seva experiència personal tractant amb gent sense sostre... Fins aquí molt bé. Però tot seguit se'ns presenta aquell home, un polític de CIU. No sé a vosaltres, però a mi la seva intervenció em va semblar un miting nacionalista, ni més ni menys. Sincerament, no sé el per què de la seva presència en una xarrada sobre gent sense sostre.
Allò més lògic, encara que més difícil, hauria estat la presència d'hom que hagués viscut l'experiència en primera persona.
Estic totalment d'acord amb el darrer comentari. La xerrada em va semblar molt interessant pel que fa a les dues primeres ponències, ara bé, el darrer ponent no em va semblar gens adient. Trobo que la intervenció d'un polític pot ser important,donat que les polítiques públiques són essencials pel debat sobre els sense sostre, però concretament el polític que va venir es va dedicar a fer una xerrada gens adient, semblava un discurs polític, de fet molts cops poc encarat a la temàtica concreta, i no pas una xerrada formativa.
Moltes gràcies, un cop més gràcies a l'organització per l'esforç fet. Noelia.
En primer lloc, com sempre, felicitar als organitzadors per l’esforç que comporta organitzar aquestes xerrades, realment aquesta última va ser molt interessant.
Es impressionant la de gent que esta implicada en aquesta causa i intenta col•laborar en intentar solucionar aquest problema. Quan vas pel carrer i veus aquestes persones que viuen allà en caixes o com poden, sembla mentida però per la majoria de gent que hi passa pel costat els ignora com si no existissin i molts pensen que si estan així es perquè s’ho mereixen. I realment, com ens va fer veure l’Antoni, qualsevol pot acabar en aquestes condicions, però mentre no hi ets et sembla un món molt llunyà. Crec que és molt positiu els esforços que s’estan fent per a “reinsertar” i intentar ajudar a aquestes persones però penso que encara queda un llarg camí per recórrer.
Em va sorprendre gratament el contingut de la darrera xerrada ja que malauradament els sense sostre s'han convertit en un fet tan comú que ja gairebé han passat a formar part del mobiliari urbà i ja ni ens inmutem quan els veiem. M'alegra saber que hi ha aquestes iniciatives per tal de tornar a integrar a la societat a aquestes persones, ja que davant de tot i malgrat quina sigui la seva condició social, són persones. També em va semblar molt il·lustrativa la pregunta que va fer una noia sobre què s'havia de fer davant un sense sostre que et demana diners ja que és una situació en la que molt o poc tots ens hi hem trobat i moltes vegades no saps molt bé que fer.
A mi también me pareció un tema muy interesante. Lo más sorprendente en mi opinión fue lo difícil que parece ser poder abrir un canal de comunicación con ellos y conseguir que confíen en el personal de estas organizaciones. Lo único que lamento es que el último exponente presentara este tema de forma tan politizada. No me estoy refiriendo al enfoque que le dio (ya que era lo correspondiente a su área de trabajo) sino más bien la forma en que lo expuso. Aunque lo que dijo fue muy importante y, en mi opinión, cierto, lamento la forma en que lo expuso. Pero, a parte de este inciso, fue una presentación excelente. Felicidades a todos los que la organizaron y también a los ponentes.
Me sorprendió gratamente el último debate. Me parece que es uno de los temas más importantes y menos tratados en los últimos tiempos por la clase política. El enfoque plural que se le dio al tema nos ha permitido obtener diferentes perspectivas y distintos puntos de vista, sobre un tema que puede ser visto de muchas maneras y nos ha permitido tener una idea general sobre las distintas soluciones y las políticas de ayuda. Es muy importante que nos demos cuenta que existen estas personas y cómo podemos ayudarlas. Me parece heroico y admirable el gran trabajo que desempeñan las distintas organizaciones que se encargan de ayudar a estas personas. Felicidades a la organización.
Me parece vergonzoso que se dedique un 0.06% del presupuesto total del ayuntamiento de Barcelona para servicios de las personas sin techo, mientras son capaces de gastarse sin ningún remordimiento una cantidad suficientemente importante de dinero en una comida para celebrar que Barcelona ha sido elegida la capital del Mediterraneo. En mi opinión, antes de gastarse un dinero público tan alegremente, deberían pensar si hay una causa más importante donde poder invertirlo. Estoy segura de que encontrarían varias.
Considero que la xerrada del passat mes de desembre ha estat especialment útil perquè s'hi ha abordat un tema que gairebé mai no apareix als mitjans de comunicació; la problemàtica dels sense sostre. I quan se'n parla és perquè hi ha hagut una desgràcia o bé s'aborda des d'una òptica sensacionalista (només cal veure el programa Callejeros de la Cuatro). En aquest sentit, és molt important eliminar certs clixés com "Estan al carrer perquè volen" o "Si estan així és perquè són ionquis i s'ho mereixen" quan en realitat aquestes persones sovint pateixen drogodependències i altres malalties que requereixen un tractament molt complex.
A més a més, és important que a aquestes xerrades hi assisteixin polítics no tant pel que puguin dir sinó perquè prenguin consciència sobre diferents problemes que no acostumen a figurar com a prioritàries en el debat polític. No cal oblidar que els polítics són els encarregats de decidir a través dels pressupostos en què es gastaran els diners públics. Si volem que hi hagi més recursos per atendre els sense sostre cal que es coneixi molt bé la tasca tan important que es realitza per poder atendre'ls.
Bon dia, bona hora i bon any a tothom!!!! La xerrada passada, com la resta de xerrades que ens van fent, va ser molt interessant i ens va ajudar a mostrar-nos una realitat que a vegades ens resulta aliena tot i tenir-la present a cada cantonada de casa nostre. Trobo que ens va ajudar a conèixer més informació al respecte i de conèixer organitzacions i persones que realment s'involucren en la causa, doncs com vaig comentar a la xerrada, el món i la política actual m'han fet desconfiar de tota aquella persona anomenada polític, que només fa demagògia regalant paraules a l'amfiteatre que ni ell mateix a preparat, doncs crec que precisament aquests temes són dels que menys importen als polítics al haver-hi organitzacions tan bé preparades per aquesta tasca. Potser els polítics haurien de parlar no tant cap a la graderia sinó cap aquestes organitzacions i financiar-les si realment volen mostrar interés i ganes de canviar aquesta realitat que a ningú agrada. Merci per totes les reflexions que ens aporten aquestes xerrades!!!! Fins aviat
Hola!!!! Considero que la última xerrada va ser molt interessant! Crec que va quedar prou clar que un "sense sostre" no és una part del "mobiliari" urbanístic sinó que es una persona igual que nosaltres que per x circumstàncies s'ha vist obligat a viure en aquesta situació. Per això, no l'hem de rebutjar ni mirar amb altres ulls. Al contrari, s'ha d'ajudar a que surti endavant i pugui viure en les millors condicions posssibles. És una vergonya que es destini tan sols un 0'06% en aquest col·lectiu. Caldria concienciar a la població de que un sense sostre no és cap bitxo raro al que no hem de mirar per por al que ens pugui passar sinò que és una persona que necessita ajuda i per consegüent, cal ajudar.
Disculpes, primer de tot, pel temps que ha passat des de la darrere xerrada i la data actual del comentari.
Recolzo totes les opinions dels meus companys. És el mateix de sempre "els humans no actuem fins que ens trobem als límits de les situacions"; això no és una situació límit? I TANT! És una pena tot plegat.
L'última xerrada ha estat molt interessant, de fet totes les que s'han fet ho han estat. Ens ha apropat a una realitat amb la que convivim cada dia, però a la que acabem ignorant. Crec que la intervenció del senyor Antoni Vives es va desviar una mica del tema a tractar, portant-lo cap al terreny polític, va acabar éssent inevitable que fés "promotion". Una de les coses que més em va sorprendre, és el fet de que les persones sense sostre disposen d'edificis on poden rebre les atencions bàsiques, com menjar i tenir un lloc per dormir. És cert que moltes vegades ens conscienciem amb problemes com el del 3r món i deixem de banda problemes com aquest que ens toquen més d'aprop i en els que podem col.laborar de forma més directa.
En primer lloc, voldria comentar com a opinió personal que de totes les xerrades que s'han fet fins ara, tal vegada, aquesta dels "sense sostre" ha estat la que més m'ha agradat. Sobretot, la intervenció de la Dra. Asensio, ja que, no en sabia res de tots aquests grups sanitaris que intenten ajudar a la gent sense sostre que pugui tenir problemes de salut mental. Em sembla molt interessant degut a que alomillor gràcies a aquesta assistència sanitària una persona que "viu al carrer" pot millorar la seva situació i superar els problemes que l'han conduït a ser un sense sostre.
És increible, que solament un 0,06%del pressupost de l'Ajuntament de Barcelona es destini a les persones sense sostre i com cada any els polítics (i també familiars dels polítics) es van augmentant els sous perquè no els hi arriba a final de mes (això no s'ho creu ningú). Crec que les persones sense sostre requereixen més esforços per part de les autoritats que els esforços que els hi donen en l'actualitat, que per molt que diguin, és solament per fer constar sobre els papers que ajuden algo, encara que sigui amb tant poc.
Encara que ja fa temps de la xerrada, em va semblar molt interessant i penso que ens va aportar una altra visió d'aquesta realitat. Ara sóc més conscient de que aquestes persones estan al carrer per tota una sèrie de circumstàncies de la vida, i que els hem d'ajudar en molts aspectes, des d'un lloc on viure fins a tractament psiquiàtric si és necessari. El que no es pot fer és fer com si no hi fossin, perquè per sobre de tot són persones.
En el ultimo debate fue muy interesante escuchar la opinion de un politico sobre la situacion de los sin techo! Es que este tema es muy complejo y en el cual interfieren los politicos directamente! Lo que mas me impresiono de este debate fue la forma desproporcionada como se distribuye el dinero a nivel autarquico. Como es posible que ciertas personas de altos cargos ganen tanto dinero, mientras las personas que de verdad lo necesitan no tienen acceso a este? Los problemas sociales hay que empezar a intentar cambiarlos desde la raiz y eso esta principalmente en las manos de los politicos y tambien de cada uno de nosotros.
L'última xerrada va ser força interessan, malgrat pensava que assistiria un antic sense sostre explicant la seva experiència personal. Considero que s'hauria de potenciar més l'esperit de les dues cooperants que van assistir. I, de fet, va impressionar-me força el fet que molts dels sense sostre són en realitat malalts mentals que requereixen algun tipus d'assistència. Per acabar, afegir que l'última intervenció d'un polític va ser divertida i interessant, malgrat decepcionant per a mi, ja que em va semblar molt precari el pressupost destinat a tot aquest tema. Enhorabona!
Haig de reconeixer que al principi em va sorprendre que es tractés aquest tema dins del marc d'aquest curs. Suposo que és perque el primer que ens ve al cap quan es parla de cooperació és tot el que té a veure amb països en vies de desenvolupament. És per aquest motiu que vaig trobar molt interessant la xerrada perquè com moltes vegades s'ha comentat durant els debats del curs, no només hi ha gent que ens necessiti a mil·lers de quilòmetres sinó que encara hi ha força feina a fer aquí, encara que malauradament a vegades sembli més fàcil mirar més lluny que a casa.
Bones a tothom, com sempre una mica tard. Només comentar que va ser una xerrada enriquidora, ja que tocar un tema com aquest ens fa veure la nostra societat des d'un punt de vista diferent. Espero que després d'aquesta xerrada tothom miri amb uns altres ulls les persones sense sostre i tenir en compte totes les circumstàncies que els envolta. Moltes gràcies un altre cop a l'organització.
Crec que el món del sense sostre es troba característicament paral•lel al nostre: automàticament som capaços d’ignorar-lo tot i compartir el mateix espai. L’última xerrada va enfrontar-nos a aquesta realitat, posant de manifest la fragilitat de la estabilitat de qualsevol persona que pot veure’s abocada a aquesta situació. Per altra banda, em sembla admirable el treball que es realitza, l’amplitud dels fronts des dels que s’hi lluita i la dedicació que requereix per part dels voluntaris, tot i que encara es necessitin molts més programes per aconseguir aquest objectiu: crec que cal destacar la importància de la conscienciació, ja que l’objectiu es difícil, però en aquest cas és massa proper com per pensar que són altres els que han de portar a terme aquesta tasca. Ana Pérez Arias
De l'última xerrada destacaria un fet enriquidor com és que una treballadora social, un polític i una psiquiatra expliquin els seus punts de vista en el mateix debat. Personalment em vaig quedar amb ganes d'escoltar totes les històries que volia aportar la psiquiatra i que pel temps no va ser possible.
Primer de tot, i com sempre, m’agradaria felicitar als organitzadors d’aquestes xerrades, i als conferenciants, que ens aporten punts de vista diferents sobre un mateix tema: els “sense sostre”, en aquest cas. El tema enfocat des del punt de vista polític, de l’àrea de la salut i des d’associacions d’acollida ens fa adonar-nos de la importància que se li ha de donar. Les persones que, per desgràcia, viuen al carrer, no tenen recursos per tal de poder reintegrar-se a la societat. Tots hem vist gent així pel carrer, i quasi sempre passem de llarg, sense pensar en totes les penalitats que han de passar i que ells no han decidit estar allà, sinó que les circumstàncies de la vida els hi han dut.
Em va sorprendre que el tema fos tractat, també, per un polític, ja que ells tenen informació sobre els recursos que són destinats a les diferents àrees… i crec que no s’estan fent, encara, les suficients destinacions econòmiques per tal d’ajudar a la gent a sortir del carrer, o aquestes destinacions no es fan de manera correcta. El que més em sorprengué fou que la gent quedà meravellada escoltant el polític, i no vaig entendre ben bé el per què de tanta expectació…
Per altra banda, no sabia que hi hagués unes associacions que estiguessin tan conscienciades en fer front al problema que ens ocupa. Aquella part de la xerrada em va encantar, perquè ens fa veure que les persones tenim ganes d’arreglar les coses i ajudar als altres, m’agrada pensar que aquesta capacitat la tenim inherent en tots nosaltres…
Per finalitzar, crec que els “sense sostre” han tingut diferents motius que els han dut a aquesta situació, i que, abans d’intentar solucionar el problema, com normalment intentem fer, és veure per què han arribat a aquesta situació i resoldre el problema de forma individual i concreta segons cada cas.
Hola a todos. Solo comentar que la conferencia pasada, al igual que las anteriores, fue una buena excusa para desenterrar un tema actual del que generalmente, y dependiendo nuestra situación “privilegiada”, no somos conscientes. Pero en el caso de los sin techo, a todos se nos pueden presentar las circunstancias que nos lleven a la calle y, a pesar de lo que yo pensaba, no hay nadie al que le guste vivir en la calle. Algo que es lógico: buscamos nuestra comodidad, un lugar donde asentarnos y no pasar frío ni calor (por ejemplo), es decir, somos sedentarios desde hace siglos. Estuvo muy bien conocer las condiciones de estas personas así como los proyectos y asociaciones vinculados a mejorar la calidad de vida (albergues…) Por último, agradecer a los organizadores de estas charlas pues cada mes son un éxito y también a todos aquellos que van a ellas ya que me lleno de esperanza al pensar que no vivimos en una sociedad tan conformista, sino que hay gente que (al menos) se interesa por estas cuestiones.
Aunque ya hace algún tiempo que tuvimos este debate me gustaría comentar que desde ese dia miro a los sin techo de otra manera. La conferéncia me ha ayudado a conocer de una manera más real la situación de estas personas, que en muchas ocasiones son dejados de lado por la gran mayoría de la sociedad. Sinceramente creo que se deben destinar la mayor cantidad de medios posibles para ayudar a esta gente que no vive en la calle por placer. Debemos comprender que detrás de cada una de las personas sin techo hay una historia que se debe conocer, tratar y comprender con el fin de poder ayudarles y asi crear una mejor sociedad. Carme Alomar Mascaró
Primer de tot dir que aquesta xerrada, i com gairebé les altres, ens fan adonar de moltes coses, i sobretot de la realitat. A més, ens permet accedir a un món que per a molts ens és, en part, desconegut. Com algú ja ha dit, coneixem molt bé els projectes destinats al tercer món però ignorem completament el que es fa per ajudar gent que viu precàriament molt a prop nostre.
El tema dels "sense sostre" em sembla un tema important a considerar de la nostra societat i que malauradament es té molt oblidat per la societat en general i per l'administració pública en particular. És una gent que està allà però que moltes vegades ni ens hi fixem ni ens aturem a pensar que és el que els ha portat a aquesta situació. I el que és més indignant és que les institucions ( que ens representen a tots, també als "sense sostre") no hi dediquin diners i esforços a combatir aquestes situacions. Però dins tot això tan negatiu també cal destacar el paper d'aquella gent que desinteresadament es dedica a ajudar a aquestes persones.
Hola, El tema de les persones sense sotre em va venir de nou a la última xerrada, te n'adones de que desconeixes moltes coses i que dins d'una societat poden haver-hi persones que duen vides molt diferents amb graus de qualitat de vegades del tot oposats. Em va fer reflexionar el comentari d'una noia que va demanar què havíem de fer quan ens demanàvem diners,a les ciutats grans on hi ha la major població de persones sense sostre és on es pot fer la gent més cops aquesta pregunta, en el cas que en donis ho fas realment perquè creus que aquesta persona treurà un profit d'aquests diners o ho fas perquè creus que és el que has de fer...i si no ho fas hi ha motius que poden justificar-ho? Be, em va agradar molt que hi hagin projectes per ajudar aquestes persones tot i que el que és cert és el que va dir la doctora, com pots recuperar persona que portas vivint 30 anys al carrer? Quin és el punt de l'evolució d'aquesta persona que comença a viure al carrer en el que axò ja no és plausible? I quan aquest es sobrepassa quines són les alternatives per ajudar aquesta persona a 'dur una millor vida al carrer'? Clara Martínez Vila
Holaaa! En primer lloc, felicitar a l'organització, ja que un cop més la xerrada ha estat molt interessant i m'ha portat a reflexionar sobre el món dels "sense sostre", un món poc conegut per gran part de la societat i que a la vegada ens és molt proper, només ens cal mirar al nostre voltant quan passegem pels carrers de Barcelona. Aquestes xerrades ens serveixen, almenys a mi, a ser conscient de la realitat que ens envolta i ha interessar-me més per aquests temes. Fins a la pròximaa!
Holaaa! En primer lloc, felicitar a l'organització, ja que un cop més la xerrada ha estat molt interessant i m'ha portat a reflexionar sobre el món dels "sense sostre", un món poc conegut per gran part de la societat i que a la vegada ens és molt proper, només ens cal mirar al nostre voltant quan passegem pels carrers de Barcelona. Aquestes xerrades ens serveixen, almenys a mi, a ser conscient de la realitat que ens envolta i ha interessar-me més per aquests temes. Fins a la pròximaa!
Ostres, avui vaig a l'últim moment, pensava que ja havia fet el meu comentari... Sincerament, crec que no puc aportar gaire en la xerrada del desembre, perquè durant la xerrada em vaig adonar que no en tenia ni idea del que parlaven. Tothom ha vist a la gent del carrer que demana o que sobreviu com pot, però jo no sabia tots els professionals que hi ha darrera. Em va agradar molt la xerrada, sobretot l'aportació de la dra Francesca Asensio. Crec que va ser una gran aportació, estic d'acord amb els companys que la xerrada no era el lloc adequat per fer política partidària i em va atavalar una mica amb tantes xifres... Una vegada més, felicitats a l'organització. Va ser una xerrada molt educativa.
És una mica tard, potser, per a comentar aquesta xerrada, però vaja, més val tard que mai!
La dels Sense Sostre és fins al moment, una de les xerrades que més m'han agradat. És un tema que trobo molt interessant, potser per la seva proximitat, només cal recórrer els carrers d'aquesta ciutat. També, perquè és una situació en la que hi pot anar a parar qui menys s'ho espera. Anteriorment ja havia estat en contacte amb Arrels, per temes de voluntariat. Cal dir que trobo que fan una tasca molt important i valuosa. Tan de bo hi hagués més gent disposada a donar aquesta utilitat al seu temps.
hola! Doncs una altra xerrada que va estar molt bé i molt interessant. Em va resultar curiós el pressupost que es destina als sense sotre. I realment és un tema que no sabia gairebé res. Els ponents va exposar temes molt interessant, i ens van aportar diferents punts de vista. Relament ara quan caminem pel carrer i ens trobem amb un sense sostre veurem més enllà i sabrem que no hi és ell sol, que hi ha diverses organitzacions i suports (educadors socials...)que treballen dia a dia per millorar la situació. Però com tot a la vida encara hi ha molt per fer, però estic conveçuda que poc a poc s'aniran trobant solucions!!
En primer lugar también quería felicitar a la organización porque realmente cada vez vale más la pena acudir a estas presentaciones. Entre nosotros hay mucha gente que está realmente mal y parece que hemos aprendido a vivir con ello,la verdad es que debemos coger conciencia e intentar entre todos hacer lo que podamos aunque a veces sea fácil pensar que con sólo nuestra miga no salvaremos el mundo...
Últimament han donat un reportatge a "Quatro" sobre una reportera que va passar del 4 al 25 de desembre al carrer per conèixer en primera persona la vida d'un sense sostre. L'he vist, i ha estat impactant, us ho recomano si voleu saber amb que s'ha d'enfrontar un home que viu al carrer (molt més complicat per una dona, com per desgràcia ho és tot en aquesta societat).
Ara si em centraré en la xerrada, que va ser molt interessant i em va mantenir amb els ulls oberts fins al final. No coneixia cap d'aquests moviments i/o grups que s'estant dedicant a cuidar de persones que han tingut molt mala sort en algun moment de la vida, i han hagut de recòrrer al carrer per sobreviure. Es van donar consells de cóm tractar-los (per exemple, no donar-lis diners perquè així només els ajudem en les seves addiccions, i si volem donar-lis quelcom, que sigui aliment). També es va parlar de malalties que pateixen,desnutrició etc. En conclusió, xerrada genial.
Tot plegat, han donat una nova perspectiva a la visió que tenia, crec que errònia, dels sense-sostre. Moltes gràcies.
Vaig trobar la xerrada molt interessant ja que com algu ha comentat anteriorment, se sap poc sobre els sense sostre i molta gent no sap que pateixen transtorns mentals, així la xerrada va estar molt ben dirigida i encaminada, i es va oferir uan visió amplia sobre diversos aspectes. El que em va semblar més interessant potser va ser la ponent psiquiàtra que treballa amb aquest tipus de pacients i ens va mostrar una realitat diferent a la que estem acostumats a veure. Gracies ifelicitats
Va ser unes de les xerrades que més m'ha agradat, de moment!
Felicito als organitzadors.
Va quedar clar que entre tots es poden conseguir moltes cosses, i que en la nostra ciutat hi ha molta gent que no te res de res...que el tercer mon també està al costat de cassa nostra.
Si he de destacar algo sobre esta charla es la manera que me hace ver ahora el problema de las personas que se encuentran en la situación de "sin techo". La conferencia del pasado Diciembre consiguió alarmarme (sobre todo cuando escuchaba las estadísticas y me daba cuenta que se trataba de porcentajes muy elevados); también consiguió sorprenderme por el hecho de ver que existen muchas entidades y personas dispuestas a solucionar el problema.
Uno de los comentarios que más me llamó la atención (supongo que será porque más de una vez me he visto en la situación, siendo una situación cotidiana) fue el siguiente: "¿Qué debemos hacer cuando un indigente nos solicita ayuda monetaria? ¿Debemos pensar que lo que le ofrezcamos será bien utilizado, o malpensar y no proceder puesto que si lo hacemos quizá empeoremos su estado (alcohol, tabaco, drogas...)?" La respuesta por los invitados fue clara: es mejor no ofrecer esa ayuda porque se ha observado que no ayudamos positivamente. El oproblema debe solventarse desde el principio para que esa necesidad de perdir limosna no exista.
Aquesta xerrada m'ha semblat molt interessant. Quan anava a Primària m'havien portat un dia d'excursió a Arrels però crec que encara era massa petita per entendre moltes coses que s'han explicat allà. Admiro sincerament a les persones implicades en aquesta feina que no és gens fàcil.
A mi m'agradaria donar l'enhorabona pel debat, perque em va aportar coses del tot desconegudes per mí i em va servir molt per veure diferents aspectes d0una mateixa cosa.
he encontrado una charla interesante ya que nos muestran las diferentes formas de reinsertar a personas sin techo y en momentos dificil y que en muchos casos son individuos psicologicamente inestable... creo que hubiese sido una buena idea que nos hubiese expuesto una parte de la charla una de estas personas que se han reinsertado en la sociedad y han encontrado trabajo gracias a programas como el que se nos expuso en la charla
Va ser, un cop més,una xerrada molt interessant. A mi personalment em va fer reflexionar sobre tota aquella gent que, per circumstàncies diverses, han acabat fent vida al carrer, però que sovint podria tractar-se de gent com nosaltres, que per diferents raons s'han trobat a una situació no desitjada per ningú. Tot i que hi ha gent treballant dia dia per acnoseguir que puguin viure en unes millors condicions, cal que tothom se'n consciencïi i que els ciutadans reclamin recursos per encara fer més per ells. Caldrà fer una gran tasca perquè cabai sent així. Marta arcarons
En primer lloc m'agradaria felicitar a l'organització, ja que un cop més va ser una xarrada molt interessant on es va tractar un tema molt necessari encara que molta gent no es preocupi. Em va semblar admirable la feina que fan alguns d'aquests professionals, coneixia que hi havia gent i centres que ajudaven a les persones sense sostre però no sabia com ho feien i tampoc que aquests poguessin rebre ajut psicològic. Per ultim, dir que ara sóc més conscient de que aquestes persones estan al carrer per tota una sèrie de circumstàncies de la vida, i que els hem d'ajudar en molts aspectes, des d'un lloc on poder viure fins a poder accedir a un tractament psiquiàtric si és necessari. No el podem ignorar i fer com si no hi fossin, perquè per sobre de tot són persones.
bona tarda, felicitats per les xerrades pq son un exit. en referencia a la xerrada m'ha semblat molt interesant,tant per part dels que exposaven com per la forma de presentacio d'un tema que es tan delicat actualment
Uuuups! M'havia oblidat de comentar aquesta xerrada!
Indubtablement la millor xerrada (segons el meu punt de vista). Crec que de tant en tant tots necessitem un toc per despertar del nostre "món perfecte" (i del que sovint ens queixem) i adonar-nos de què, al costat nostre, hi ha molt més patiment del que pensem.
L'aportació de la doctora... simplement espectacular. En canvi, em va decebre una mica l'orientació que va donar el Sr. Vives (quanta política!). En qualsevol cas, la xifra que ens va donar aquest últim em va semblar absolutament terrorífica: 0,06%!!! I pensar que es gasten més en canviar els cartellets de "Prohibit pels gossos" a les zones amb gespa...
En fi... reitero que, per mí, ha estat la millor conferència, espero que continui amb aquest nivell!
Com sempre felicitar la iniciativa a l’hora d’organitzar les xerrades.
La veritat és que el tema dels sense sostre encara no s’havia tractat i el vaig trobar molt interessant. L’experiència de les dues primeres ponents va ser molt enriquidora i hem va fer reflexionar sobre la complexitat del tema i la dificultat de trobar-hi solució. Cal mes conscienciació ciutadana i sobretot mes ajuda per part dels ajuntaments.
Per primera vegada hem queixo d’un dels ponents. L’ultima intervenció la vaig trobar totalment fora de lloc, va ser pura propaganda de CIU on l’objectiu era la guerra política i no pas el tema dels sense sostre. Penso que en aquestes xerrades no hi haurien de participar persones de partits polítics ja que parlin del que parlin sempre amaguen les mateixes intencions.
Hola a tots! He trobat aquesta xerrada com a una de les més vives, interessants i compromeses socialment, al parlar d’aquells que es troben en la delicada situació de l’exclusió social. M’han encantat les aportacions de les dues noies, que parlen d’aquell col•lectiu que passa desapercebut amb el paisatge ...els sense sostre, els grans oblidats de tothom. Tan interessant com important vaig trobar la tasca que realitzen els/les professionals que treballen amb ells . Pel que fa al polític, va explicar experiències i anècdotes curioses però no em va quedar gaire clar els projectes econòmics i socials que es realitzen per a aquest col·lectiu tan marginat. Gràcies! Fins aviat.
Aquesta conferència em va agradar especialment, perque tractava un tema que tenim molt a tocar, als nostres carrers, però a la vegada tant llunyà. Els sense sostre es fan invisibles als nostres de la societat, no interessen. Però és molt positiu saber que existeixen iniciatives com les dels pisos tutelats per exemple, i que existeixen associacions que treballen per la reintegració d’aquestes persones.
Després de llegir alguns dels comentaris dels meus companys i companyes, m'he adonat que pràcticament tots vam sortir amb la mateixa sensació d'aquesta conferència: satisfets. La veritat és que a mi em va agradar especialment i no tinc queixa ninguna de la intervenció dels diferents ponents. Les anècdotes i les experiències comentades pels ponents van enriquir aquesta conferència que, ja de per sí, era interessant pel tema que abordava; i és que, com molts dieu, se'ns va parlar d'un col·lectiu amb el que convivim en el nostre dia a dia, i que no ens és estrany. Espero que a tots ens servís aquesta xerrada per conscienciar-nos una mica més i sensibilitzar-nos pel que fa a les precarietats i limitacions en què viuen altres persones, més properes a nosaltres del que ens pensem. Gràcies per tot i fins la propera!
Ara no recordo si he comentat o no...bé, per si de cas exposo la meva opinió. Em sembla de vergonya tot plegat, la dedicació per part de l'administració pública respecte al problema és ridícula. Com sempre les xerrades ens aporten dades que ens fan veure les coses des d'un altre punt de vista i ens donen més informació de cara a certs temes, fet que s'agraeeix per després tenir una millor perspectiva de les coses. Fins aviat! Rosa Barceló
Hola a tots! Em va agradar molt la xerrada, sobretot perquè es un tema que tots vivim dia a dia quan surtim al carrer però que poques vegades veiem als polítics parlar d'ell a la televisió...sé que actualment hi ha moltes persones treballant per tal d'intentar millorar la situació, però crec que serà una tasca difícil si es destina un 0.06% del pressupost de l'ajuntament...
104 comentarios:
En primer lloc m'agradaria felicitar a l'organització, ja que un cop més ha estat una xarrada molt interessant on s'ha tractat un tema tan important com els sense sostre des de diverses perspectives.
Respecte al que es va dir a la xarrada, m'agradaria remarcar que estic completament d'acord amb la doctora Francesca Asensio respecte la necessitat d'establir una política de treball bassada en la búsqueda activa(outreach) on la cultura de les relacions de proximitat, treball i captació al carrer són el pilar fonamental.
Per una altra banda, hem va sorprendre molt que els 15 milions d'euros que s'inverteix en els serveis per a les persones sense sostre sigui sols el 0'06% del pressupost total de l'ajuntament de Barcelona. Realment és una xifra que dona pas a la reflexió.
Per començar dir que la xerrada d'ahir va ser molt interessant ja que poques vegades tenim oportunitat de parlar amb persones que coneguin el tema tant d'aprop (sobretot tenint en compte que els sense sostre sovint han estat ignorats per la resta de la societat).
Però l'actuació del regidor de l'ajuntament de Barcelona per CIU, Antoni Vives, no em va semblar gens correcte: no crec que aquestes xerrades siguin un lloc per entrar en el joc polític entre partits (del tipus "arbres de nadal ecològics" o "reposapeus") o per reclamar un millor finançament des de Madrid (amb la hipocresia que comporta tenint en compte que el cap del seu propi partit va anar a negociar l'Estatut a la baixa).
Aquestes xerrades no es van pensar per a que cap polític de torn vingui i ens intenti camuflar un "míting", suposo però que com a futurs metges som una espècie de "caramel" i tothom vol quedar bé amb nosaltres...
Sóc també conscient de que és una tasca quasi bé impossible per a l'organització convidar a un regidor de l'ajuntament i que aquest no parli de política.
I que consti que no és cap atac personal cap al senyor Antoni Vives; respecto les seves opinions i crec que realment va participar en les xerrades de molt bona fe.
Esperem que les xerrades continuin essent igual de productives.
Crec que ahir va tenir lloc una de les conferències més interessants del curs. Les tres intervencions van ser fantàstiques. El món dels “sense sostres” és, almenys per mi, un món poc conegut i sovint oblidat. Xerrades com aquesta fan que obrim els ulls a una realitat molt propera i que siguem conscients del món on vivim. També serveixen per veure que darrera de cada persona hi ha una història que la porta a ser on és, quasi sempre en contra de la seva voluntat. Hauríem d’aprendre a interessar-nos més per aquestes històries. Jo la primera.
Bona tarda,
Sóc alumna del darrer curs de treball social i en primer lloc vull felicitar als ponents per la xerrada, l’he trobat molt interessant i m’alegra que la problemàtica dels sense sostre formi part del cicle de conferències del curs.
Seguidament, vull comentar un dubte que no he tingut oportunitat de compartir en el torn de preguntes. La meva qüestió anava dirigida a la Dra. Asensio i és sobre el PSI: Considera que els professionals d’aquest programa (Treballadors socials, infermers, psiquiàtres) han de realitzar les mateixes funcions i tenir el mateix rol? És un tema que no acabo d’entendre i considero que haurien d’estar diferenciades. Si en teniu opinió m’agradaria que la compartíssiu.
Paula Ferrer
Comparteixo la opinió que la conferència d'ahir va ser de les més interessants del curs. És admirable la feina que fan alguns d'aquests professionals i molt necessària.
Us recomano el document "Arrels Fundació: una resposta col.lectiva a la situació de les persones sense llar" de Ramon Noró i Camats, publicat a la Revista de Treball Social núm.180 d'abril del 2007. S'exposen àmpliament els valors, la missió, els programes i les funcions de la Fundació, descrits per la Charo Sillero.
Sergi Fortià
Bones!!!
La xerrada d'ahir em va semblar genial. Crec que dóna molt a reflexionar i francament està super bé que gent com la doctora Asensio i la Charo o, fins i tot, el polític dediquin els seus esforços a fer que aquesta gent se senti millor i se senti integrada. Crec que el que van aconseguir els tres ponents és donar-nos una visió triple del problema: una visió social, sanitària i política.
Penso que realment és una vergonya que es destini només el 0,06% del pressupost de la ciutat en aquesta gent, ja que segurament la gran majoria d'aquest va a les infraestructures de la ciutat.
Sílvia Roig Bosch
La xarrada d'ahir, com tots heu dit ha sigut de les més interessants que s'han fet aquest curs.
M'ha ensenyat una cara del món que era fins ara bastant desconeguda per a mi, i a més, m'ha ensenyat que hi ha molta gent involucrada en la reintegració dels "sense sostre" que participen de forma molt activa.
A veure si entre tots podem fer pujar aquest 0.06% dels pressupostos de la ciutat i millorar aquest país.
Hola a tots!
Jo m'afegeixo a tots els que ja heu dit que la xerrada d'ahir va se una de les millors, molt interessant.
A mi personalment em va ajudar adonar-me de la realitat dels "sense sostre" i vaig reflexionar molt sobre el fet que ens preocupem molt pel tercer món, cosa que crec que és importantíssima, però oblidem que davant dels nostres nassos també hi ha molta gent a la que podem ajudar!
fins a la pròxima
Laura Company Ardila
Cristina Tarragó i Fernández.
Gràcies, abans que res, per la xerrada tan interessant d'ahir dijous. La veritat és que, en aquest món on tots vivim, sembla ser que és un mateix món però amb dues caes d'una mateixa moneda. Realment, cal que tots prenguem consciència d'aquests 'sense sostre', ja que és ua realitat que també ens afecta i que no ens ha de deixar impassibles sinó que cal que hi posem el nostre granet de sorra i cal, si més no, lluitar conjuntament per un món millor possible on tots hi visquem dignament. Felicitats per la labor que fa gent com la que ahir va fer-nos la xerrada.
La xerrada d'ahir va ser molt interessant i ens va servir per conscienciar-nos que la gent que viu al carrer ha tingut una vida i tenen un nom. I que no hi estan perquè volen. Sembla mentida que poguem passar per davant seu sense parar-nos a pensar en qui són i per què estan allà, sembla que ja hi estem acostumats i no li donem importància. I no hauria de ser així. M'agradaria felicitar als organitzadors perquè els temes de les conferències són molt interessants i sempre aprenem alguna cosa.
Cristina Molinet
M'ha semblat una xerrada fantàstica! Increible la feina que estan fent tota aquesta gent. Ha de donar una gran satisfacció poder ajudar a gent que ho necessita. Em sembla important el tema dels pocs pisos tutelats que hi ha per als sense sostre... Reflexió: Com pot ser que deixem que aquesta gent visqui al carrer tenint tants pisos buits a la ciutat? L'Ajuntament no podria llogar pisos per fer-los de protecció oficial? No crec que s'haguessin de destinar tants i tants diners a fer això... Què seria, màxim un 0,5% del total de diners de l'Ajuntament? Interessant la reflexió que va fer Antoni Vives dels diners que es gasta l'ajuntament en l'spot "Visca Barcelona!"
Hola a tothom! Malgrat els imprevistos tecnològics, la xerrada de l'altra dia va ser molt interessant. Donar a conèixer una mica més com viuen els sense sostre: les associacions, els voluntaris i els professionals que hi ha involucrats, la manca de recursos i de pressupost previst per aquest sector de la societat dónen molt per pensar.
Acabar sense una casa, sense cap amic al costat, arribant a estar completament sol des del nostre punt de vista pot semblar impossible; però la vida és sorprenent, tan per bo com per dolent, i mai sabem com podem acabar. Ajudar a la gent amb problemes, estimar-los una mica, tenir-los en compte i recolzar-los per mirar de treure'ls del forat on estan és molt important. Crec que se'ls hauria de donar molta més importància, deixar de veure'ls com a mobiliari urbà.
La xerrada de la Charo, de la doctora Asensio i del senyor Antoni Vives, a qui per cert, vull aprofitar per felicitar ja que trobo que ha sigut un molt bon ponent, donen molt a pensar. Que la generalitat destini un 0'06% ( sí, després de remarcar-ho tant crec que ens ha quedat a tots grabat) és bastant vergonyós. Particularment no sóc una entesa en política, però no crec que fagi falta ser-ho per veure que és una xifra bastant ridícula. Si investigués seguríssim que es destinen molts més dineres a fer coses completament banals.
Núria Rosas Ubasart
Hola,
Primer de tot dir que cada cop trobo més interessant les xerrades, sobretot la de dijous passat.
Coneixia que hi havia gent i centres que ajudaven a les persones sense sostre però no en coneixia com ho feien i tampoc que poguessin rebre ajudes psicològiques i sobretot que aquestes ajudes no les anessin a buscar ells sinó que fos la gent professional als qui s'acostessin a ells.
També dir que em va subtar molt que només es destinés un 0,06% del pressupost de l'ajuntament de Barcelona en ell. On va la resta?
Raquel Vergés
Amb aquesta pregunta volia dir, si no hi havien altres percentatges que es puguessin ajustar per fer augmentar aquest. És a dir, si realment només es pot destinar el 0,06% o hi poden fer més.
Gràcies.
Primer de tot donar l'enhorabona a tota l'organització, fou una conferència fantàstica i de molta ajuda per a molts que no som conscients en quant a dades de lo que està ocorrent als nostres carrers mentre pagam els nostres lloguers, dinam a restaurants, jugam amb els nostres ordinadors...
El més important que crec que cal remarcar és la idea dels "sense sostre" que ens deixà, o almenys, personalment de que és molt fàcil (massa) arribar a una situació com aquesta; siguem forts o dèbils en quant a voluntat. Del que hem de ser conscients és del fet d'apreciar tot el que ara tenim, lluitant i intentan aconseguir que tot ésser humà tingui l'oportunitat d'esser tractat, almenys, com a tal. El principal conflicte que hi ha en aquest tema és el dels prejudicis i l'organització de la societat actual; on, sense adonar-nos-en rebutjam i dona'm l'espatlla a persones que perfectament anys abans d'un gir inesperat i tan brusc, podríen haver-se assegut devora nosaltres a fer un cafè o entrat a treballar a les nostres oficines, o estudiar la nostra carrera,...
Per això, calen i s'agraeixen conferències com aquestes, per conscienciar, aprendre i donar una mà a qui l'organització actual de la nostra societat, amaga.
Me pareció muy interesante la charla por el tema, ya que no suele haber mucha información del mismo y normalmente tenemos muchos prejuicios. Creo que debería haber más implicación para evitar que hubiera gente en estas condiciones.
Primer de tot volia felicitar als organitzadors ja que un cop més la xerrada va ser molt interssant, ja que el col.lectiu de persones sense sostre és un grup oblidat i mal vist dintre de la nostre societat. Pel que van explicar hi ha un grup gran de gent involucrada en ajudar als "sense sostre"i que indaguen perquè estan en aquesta situació. Crec que tots ens podriem involucrar una mica més.
La xerrada del passat dijous va ser molt interessant. Va servir per reflexionar sobre aquelles persones que viuen al carrer, que han tingut una vida, una familia, amics i un entorn social com el que tenim tots nosaltres.
Segur que tots hem passat per davant d’aquesta gent que viu sense sostre, però ara quan hi tornem a passar pensarem diferent sobre ells, almenys jo. Ara no només ens preguntarem perquè deuen estar vivint al carrer, sino que serem conscients dels educadors socials, voluntaris, metges, treballadors socials i altres que fan una gran feina per intentar ajudar aquestes persones que tant ho necessiten.
Realment es fa una gran tasca per acollir i donar l’ajuda que necessiten els sense sostre, però encara s’hi ha de fer més feina, tot i que per això es necessiten més recursos, els quals, els més importants són els econòmics.
Fins la pròxima,
Laia Ferrer Caballé.
Hola soc la Laura Serrán. Em va semblar molt interessant la xerrada sobre els sense sostre. Però penso que l'ultim no va a estar a l'alçada. És que en comptes d'explicarnos la seva visió semblava que estiguès fent un miting polític. D'altra banda la part de la Francesca va ser molt interessant. No savia que hi havia gent que es dediquès a patrullar per Barcelona controlant-lo ni que xistis un departement de psiaquitria que es dediquès a ells. Crec que això és molt important per la grna part de sense sostre que tenen problemems de salut mental i que mab aquesta ajuda podrien sortir del carrer. Per mi ha sigut la sessió més interessant de totes.
Com les altres aquesta ha estat una xerrada interessantíssima.
JO també vaig trobar indignant el perssupost que s'aporta de s de l'ajuntament per poder solucionar o ajudar a persones com els "sense sostre".
Comparteixo la idea de que mirem molt la pobresa i les desigualtats en el tercer món, però no sabem veure, o no ajudem a persones que estan al nostre entorn.
El que és molt positiu és la idea d'aquest grup de psicòlegs i psiquiatres que estan ajudant aquesta gent.
Trobo que cada ponent va donar la seva visió del tema, encara que a vegades es notin els interessos de l'ofici.
Felicitats a tots els organitzadors
Ingrid Ibàñez PLans
A part d'elogiar l'última xerrada, voldria explicar la meva experiència respecte el tema dels sense sostre. Sóc monitora d'un esplai de Girona i d'entre les moltes coses que fem és fer petites "obres socials". Fa un parell d'anys vam voler conèixer l'estat d'aquestes persones a Girona i la veritat és que em va xocar especialment. Ara bé, no coneixia la situació a la ciutat de Barcelona i realment les xifres que ens va proporcionar la Charo i els casos reals de la Dra. Asensió em van deixar esgarrifada. Com a futurs metges que serem és important anar preparats en qualsevol dels àmbits però sobretot, hem d'assabentar-nos de les malaurades realitats socials. M'agradaria afegir que puntuaria amb un 10 la capacitat de persuasió de l'últim ponent més que no pas el contingut del missatge en sí.
Helena Pla
Sincerament, la conferència de l'altre dia va ser una de les que més m'han agradat de les que s'han fet fins ara, axi que felicitar als organitzadors i als tres ponents perquè crec que el tema ens va enganxar a tots.
Va estar molt bé el fet que presentesin dades objectives per entendre com està la situació dels sense sostre a Barcelona, ja que són dades que potser no ens havíem plantejat mai conèixer, i va servir per posar-nos en situació. De tota manera, vaig trobar molt interessant que expliquéssin algunes de les històries personals,sobretot per fer entendre que hi ha una evolució, i que realment se'ls pot ajudar a sortir del carrer i a reconstruir la seva vida de nou.
Cristina Comas
Hola!
Personalment la xerrada del passat dijous em va semblar molt enriquidora, especialment les dues primeres intervencions. Crec que el tema dels "sense sostre" és un tema bastant desconegut per a la majoria de gent, o almenys per mi ho era. Tot i així, molt sovint tots ens trobem amb algun o alguna sense sostre pel carrer i no sabem com actuar...i el cert és que sembla que ningu se'n faci càrrec. Durant aquesta xerrada vaig descobrir que hi ha molta gent treballant per a ells, ajudant-los i apropant-li's un futur, una sortida...em va sermblar una feina realment admirable.
fins la pròxima i felicitats.
Nuria de la Torre
ei! enhorabona per quarta vegada! és genial que monteu aquestes xerrades!
em va semblar molt interessant el tema "sense sostre", 3 persones parlant amb enfocaments diferents: un punt de vista des de la política, un des de l'àrea de la salut i un altre sobre associacions d'acollida. Molt apropiat!
Tot i així (no és una crítica eeh) hagués estat genial que algú que hagués estat sense sostre i ara s'hagués pogut "reintegrar" podria haver participat. SEgurament deu costar que participen per això... però feia poc a tv3 van fer un programet sobre el tema en que sortia algun cas així i era molt interessant... el punt de vista des de la pròpia experiència és sempre fantàstic!
Finalment, enhorabona i ànims per a seguir am la cosa!
;)
Javier Marco Hernández
Primer de tot, i com ja ha dit tothom, felicitats pels ponents i el curs de la xerrada.
La intervenció de la doctora Asensio em va semblar particularment interessant, potser també per les aportacions més mèdiques que va fer, i la cultura del outreach.
També crec que el polític potser ens va fer veure que no hem de perdre tant ràpid l'esperança en ells; i hem d'intentar millorar les coses, sigui col·laborant com a voluntaris o donant dupoert d'altres maneres.
Em quedo amb que amb un simple "hola" pots ajudar!
Laura Condal
Hola! Bé, en primer lloc, i tal i com han dit els meus companys, penso que la xerrada del dijous va ser realment interessant, potser una de les millors. Per això vull felicitar als organitzadors i als tres ponents.
Penso que el fet de presentar-nos tres punts de vista diferents ens fa conscienciar de les ajudes vàries que s'estan oferint a aquestes persones amb un problema tan greu com el no tenir res. A vegades pensem que res d'això ens pugui passar a nosaltres, però la vida ves a saber que ens depara en un futur! Per això, crec que no hem d'oblidar la importància de tenir gent al nostre voltant que ens estima i que faria el que fos per nosaltres. Per altra banda, valorar el paper de persones com la Charo, la Dra. Asensio i el sr. Antoni Vives per tot el que fan ja que es converteixen en un punt de suport essencial per a ells.
No hem d'oblidar que els "sense sostre" no deixen de ser persones i que, per tant, es mereixen un respecte i una atenció sanitària igual que la resta de població.
Fins la pròxima!
Hola a tots! Primer de tot, voldria felicitar als organitzadors de la xerrada ja que, un cop més, va ser molt interessant.
Crec que en general, a la nostra societat, hi ha adoptada una postura de passivitat total envers els "sense sostre"; estàn allà, però com no fan mal a ningú, no cal ni que ens preocupem. Penso que és feina de tots (començant pel 0.06% de l'ajuntament) que hauriem de procurar la seva integració a la societat.
Lidia Paino
Hola!
Un cop més, penso que va ser una conferència molt interessant i que plantejava un problema que està molt proper.
Potser el que més em va sorprendre va ser la reflexió de la facilitat que hi ha en acabar al carrer. Sembla un problema molt llunyà però certament està aquí mateix.
Jordi Soler Majoral
Hola!
Gràcies per donar-nos l'oportunitat d'assistir a xerrades com aquestes. Jo volia comentar que en contra del que he llegit en altres comentaris, no crec que el Sr. Vives fos tan bon ponent. Potser sí que en la forma, parlava força bé i era molt dinàmic, però després de dir la xifra del 0'06% ja no es va mullar més i va comentar que Madrid ens hauria de donar més diners, etc. Sincerament, crec que això està molt bé, però davant del que ara hi ha, cal mirar de redistribuir els pressupostos, refexionar bé sobre on es destinen els diners i fer noves suggerències. En cap moment crec que comentés quina xifra establiria ell.
En primer lloc, volia dir que en aquesta xerrada vam poder gaudir de les experiències i coneixements transmessos de la gent que es dedica tant professionalment com vocacionalment a atendre a les persones sense sostre.
Com també em va servir per descentralitzar la meva mirada envers aquest col.lectiu ja que potser tenia una idea equivocada. Atès que pensava que molta gent que estava al carrer rebutjava les ajudes perquè d'alguna manera o altra havien rebutjat a viure en societat.
Gràcies als conferenciats vaig observar que això normalment passa amb el col.lectiu enòlic i que els altres ,amb malalties mentals no diagnosticades, amb tractament normalment poden sortir d'aquesta situació.
D'altra banda, volia dir que el nou alberg que es va inagurar fa pocs temps està en el meu barri. Considero que envers els sense sostre la gent té un gran desconeixement.
En la meva opinió els sense sostre és un col.lectiu silenciòs però molt visible, tots tenim el cap la imatge segurament equivocada del sense sostre amb el Don Simón i el 'carrito'.
Per això, per tal de que canviï aquesta imatge hem de potenciar la informació i coneixement per tal de tenir una major consciència i afavorir la convivència entre tots.
D'altra banda, observo que és del tot recomanable utilitzar el terme sense sostre que no pas indigents, ja que no oblidem que primer de tot són persones i han de tenir una oportunitat per formar-se com a tals.
A nivell professional també hem de tenir present que alhora de tractar aquestes persones no oblidar les malalties mentals associades. Per tant, seria del tot recomanable una valoració per diagnosticar una possible malaltia mental. Com també, que des de el centre mateix s'establís una intercomunicació amb els centres on treballen les persones conferenciants.
Per acabar, interaré transmetre una imatge que segur que tots els que vivim a Barcelona tenim al cap. Imagineu la parada de metro de Plaça de Catalunya abans d'entrar al metro on sempre veiem gent sense sostre i la gent passa a correcuita per agafar el metro i el tren. Voldria si més no que,a un nivell més general, aquesta imatge d'indiferència no sigui la monotonia dels nostres dies i entre tots fer possible un canvi en la mirada que dirigim aquest col.lectiu
Moltes gràcies a tots els que feu possible les xerrades.
Cristina. Infermera
Hola!
Jo crec que el problema dels sense sostre no és que es destinin pocs diners, és que en realitat no es destinen correctament (ja tornem amb el mateix problema de sempre).
El que ens hem de mirar, més que els diners destinats (crec que tothom va caure absorbit per la xerrada del polític) a ajudar a les persones que ja estan al carrer...és veure perquè hi estan.
Si sempre intentem solucionar el problema des del final, seguiran apareixent nous sense sostre contínuament! El que s'hauria de fer es veure com han arribat a allà i veure què hi podem fer.
No és que faltin diners! és que no és un problema que es solucioni començant per pensar en diners quan realment no sabem què s'hi pot fer.
No busquem solucions econòmiques només perquè no sabem quines altres solucions donar per tallar el problema d'arrel.
Espero haver-me explicat prou bé...
Es nota que Antoni Vives va fer una bona feina reconduint la visió de la gent...
Clara Matas Nadal
Hola a tots/es,
Sere molt breu amb el meu comentari, ja que tot el que podia dir, ho va expresar el Sr.Antoni Vives, tot i que jo no ho podria fer amb el seu estil ESADE.
Ja n'hi ha prou de bioprogres de la zona alta, Barcelona i el tuguri metropolità fan pena i, a falta d'un Neró que cremi BCN, necesitem polítiques efectives per tirar-la endevant. Ajudem'nos del teixit associatiu i les entitats que ja estan treballant i deixem de crear taules d'estudi i nous carrecs de confiança.
Per finalitzar, recordem el 0,06%, això no ho solucionarà el nou finançament, cal una millor gestió que alguns mai podran donar.
hola! primer de tot felicitar als organitzadors per els temes de les xerrades i els ponents que busquen, ja que es fan molt amenes i interessants.
Em va sorprendre molt el poc pressupost que destinen a les persones sense sostre, tot i veure que es necessiten més places i més centres per poder-los atendre a tots.
cristina manzano
Em va semblar molt interessant coneixer una mica més sobre què passa amb aquesta gent, sobre aquests centres i sobre la feina del equip que ajuda a les persones amb problemes mentals. Trobo que fan una feina realment important.
hola! primer de tot felicitar als organitzadors per els temes de les xerrades i els ponents que busquen, ja que es fan molt amenes i interessants.
Em va sorprendre molt el poc pressupost que destinen a les persones sense sostre, tot i veure que es necessiten més places i més centres per poder-los atendre a tots.
Em va semblar molt interessant coneixer una mica més sobre què passa amb aquesta gent, sobre aquests centres i sobre la feina del equip que ajuda a les persones amb problemes mentals. Trobo que fan una feina realment important.
cristina manzano
Bones,
Només defensar el paper del polític en la passada xerrada ja que a vegades ens oblidem que la política està present en tot el que ens rodeja. No crec que en senyor Vives tingués la intenció de fer un míting sinó de informa'ns dels pressupostos. Si no hi ha inversions dirigides a obres socials després és impossible dur a terme projectes d'aquest caire.
Aprofito per desitjar-vos un Bon Nadal!
neus querol
Bona tarda!
Primer de tot, l'enhorabona als organitzadors del debat per l'elecció del tema "sense sostre" i per portar uns ponents que, al meu parer, es van explicar amb claredat i van fer que el tema fós més interessant encara del que es preveia.
Al carrer de Sants, com a molts altres carrers de Barcelona, passeges per tot el seu recorregut i et trobes alguns indigents, i a la nit, el seu nombre augmenta, i la gent (jo la primera) passa pel costat i ni s'immuta. En aquesta xerrada ens hem parat a parlar sobre els motius que els poden haver portat a trobar-se en aquesta situació i, sobretot, en que hi ha una sortida, per sort hi ha grups de persones que no els hi són indiferents i que estan disposades a oferir-los possibilitats de millora i de canvi.
Ens veiem a la pròxima! bon nadal!
Cristina Lafuente
La conferencia del jueves me pareció bastante interesante porque se presentaron y dieron a conocer muchos datos que desconocíamos. Nos ayudaron a entender cómo está la situación de la gente sin techo en la ciudad de Barcelona, y poder ponernos en situación de aquello que realmente está pasando en las calles. Me gustó mucho que explicaran también anécdotas de personas concretas, y nos mostraran que realmente hay un seguimiento y evolución, siendo posible también poder empezar de cero y construir una nueva vida.
Adriana Ger
Bon dia!!
La xerrada va estar excel·lent, molt interessant. Em va sorprendre la facilitat amb que un pot acabar sent un sense sostre.. és per reflexionar una bona estona.
Realment el 0.06% del pressupost és poc, però penso també que s'haurien de pensar noves alternatives d'ajuda.
Bon Nadal!!!
Com tots, en primer lloc felicitar-vos per la xerrada. Trobo que va ser molt útil per obrir-nos els ulls i veure que no és tan difícil arribar a aquesta situació. D'altra banda, penso que s'haurien de trobar les mesures adequades per ajudar-los, començant per tenir-los més en compte de cara a la repartició dels pressupostos.
Irene Gallardo
Una vegada més, felicitar a tothom pel bon funcionament e la xerrada i comentar que les explicacions aportades per les dues primeres ponents em van servir per a fer-me una idea més aproximada a la realitat de la gent que no té una llar fixa i establerta. Així mateix m'agradaria mencionar respcte ek tercer ponent que, tot i que les seves experiències personls em van semblar força enriudores per a ell mateix, potser la xerrada no era el moment ideal per a fer campanya.
Merci i bon Nadal!
ARIADNA FABIÀ MAYANS
Hola,
la xerrada de l'altre dia va estar molt bé, tan la part de les dades donades (que potser és una part més pesada, però important) com la d'experiència personal.
Entorn al tema dels sense sostre la veritat és que no sabia que es duguessin a terme tants projectes per a la millora de la situació.
A part de l'experiència dels ponents, que em va entusiasmar, a partir d'ara sé millor com tractar amb la gent sense sostre, i imaginar-me millor com de complicada deu ser la seva vida.
La xerrada dels "Sense sostre" va ser molt interessant pel tema i pels diferents punts de vista que van aportar els ponents. Està molt bé fer xerrades on hi participen persones que aporten una perspectiva global del tema, des dels que estan a peu del carrer (Dra. Asensio i Charo, d'Arrels) fins als que han de posar els mitjans per resoldre aquest gran problema (Sr. Vives).
Gisela Ruiz
Hola a tothom i Bon nadal!!!
:D
Crec que la xerrada de l'altre dia va ser de les més interessants a les que he assistit, sobretot per les 2 primeres ponents, que es notava que sabien molt be del que parlaven,
pero com algú ha dit per aqui d'alt, em va semblar una mica incorrecte i inmoral que el 3er ponent, aprofites la vinentesa per fer campanya politica....
tot i que ja se sap.....
Bé, de totes maneres....gràciesp per la gran xerrada que vau organitzar...
Petons, i disfruteu del caga tio, la llar i la familia de la que tots gaudim :D
Silvia Nuevo
Hola, bona tarda
Ja per quarta vegada m'agradaria felicitar als organitzadors de les xerrades; trobo molt interessant que es facin xerrades sobre temes d'actualitat que ens preocupen a tots i dels quals moltes vegades no tenim suficient informació.
La xerrada de "Sense Sostre" em va semblar especialment interessant pel mateix fet que molts altres han exposat, el diferent punt de vista amb què es tractava el mateix tema.
A banda d'això, la xerrada m'ha semblat molt interessant ja que no coneixia del tot com s'ajuda a les persones sense sostre, sempre havia sentit curiositat sobre aquest tema i n'havia volgut obtenir informació. Ara, gràcies a la xerrada em sento més al dia respecte aquest camp.
Finalment m'agradaria felicitar-vos a tots un altre cop i desitjar-vos Bon Nadal.
Patrícia Zarco Matias
¡Hola!
Esta charla me gustó bastante. No conocía la existencia de entidades como Arrels y me parece maravilloso el trabajo que hacen.
Siempre que veía a personas durmiendo en un banco, bajo cartones... me preguntaba: ¿por qué tienen que estar en esa situación? Ahora sé que esas personas no están solas porque que hay gente que se preocupa por ellas: las atienden cuando lo necesitan, les dan comida, ropa y hogar en la medida de lo posible.
Me impactó que muchas veces no son los “sin techo” los que acuden a las organizaciones en busca de ayuda, sino que son éstas las que acuden a ellos.
Está claro que sin recursos económicos no se llega lejos y, por ello, pienso que con un mísero 0.06% no se arreglará la situación y siempre habrán personas en la calle sin un hogar donde ir a dormir. ¡Esto se ha de solucionar! No creo que no se pueda hacer nada...
Mientras tanto, le doy muchos ánimos a los miembros de la fundación para que no se desesperen porque la labor que hacen es muy bonita.
Y a todo el mundo: ¡Feliz Navidad!
Elena Pérez Concepción
Hola:
Primer que res felicitar als organitzadors de la xerrada.
A mi personalment em va impresionar la realitat dels "sense sostre" i vaig reflexionar molt sobre el fet que ens preocupem molt pel tercer món, però oblidem que aquí a la vora també hi ha molta gent a la que podem ajudar!
Hola!
Primer de tot desitjar Bones festes, bon any i tot això...
Només volia dir que la xerrada sobre els Sense Sostre em va semblar molt interessant i sobretot molt important ja que em sembla que és un tema molt desconegut i oblidat! Només cal mirar el pressupost de l'ajuntament de BCN!
Molt sovint, les persones que viuen al carrer són invisibles per les persones amb una situació més normal, i penso que serades com aquestes ajuden a fer més visible el problema social que representen.
Finalment voldria esplicar una anègdota que em va passar ja fa uns anys: un dia anava caminant cap a casa i al passar per davant d'un parc se'm va acostar una dona demanant-me diners per menjar. (molt sovint ens passa pel cap que els diners que aconsegueixen no el fa servir realment per menjar...) i jo li vaig dir que no li donava diners però que duia un entrepà de l'esmorzar que no m'havia menjat. Em va contestar que li encantaria menjar-se l'entrepà i li vaig donar. A més, vam estar una estona xerrant i des d'aleshores cada cop que passava per allà ens saludàvem. Un dia ja no la vaig veure més i tampoc sé què se'n va fer d'ella... espero que anés a parar en alguna de les organitzacions de les que ens van parlar els ponents!
Júlia Mitjans
Em va semblar una xerrada molt interessant i profitosa sobre un tema que tothom coneix i ho veu, però del qual quasi ningú te informació.
Crec que la nostra societat està acostumada a veure persones al carrer, no cal anar-se'n a barris "marginats". Només anant al centre en veuràs més dels que puguis comptar amb les mans;n'hi ha a cada cantonada, enmig del carrer...
Jo també en sabia molt poc sobre aquest tema aixi que m'algro d'haver après una mica més.
Andrea Tortosa
A mi també em va sorprendre molt veure que tan sols es destina un 0'06% del pressupost total de l'Ajuntament de Barcelona a serveis pels sense sostre. Crec que hauriem d'intentar ser conscients de que qualsevol de nosaltres podria ser un sense sostre i que es mereixen el mateix respecte, dedicació i tracte que qualsevol altre ciutadà.
La charla me ha parecido muy interactiva. Se han hablado de temas que estan olvidados en nuestra sociedad, porque vivir en la calla muchas veces no es una opcion. Como personal sanitario deberiamos tener mas informacion y educacion para temas como este porque ser trabajar en un hospital no es solamente aprender la teoria medica pero tambien estos aspectos sociales.
Considero xerrada sobre el tema dels sense sostre era imprescindible, ja que, són els grans oblidats per la societat i per tant, la falta d'informació que hi ha es generalitzada. Felicito als conferenciants i als organitzadors, per aconseguir motivar tant als assistents, i donar-nos una visió impactant en tant que realista del tema. A veure si així aconseguim millorar una mica la situació.
Gemma Cuixart Carruesco
D'entrada bones festes a tots!!!
I en referència a la darrera xerrada he de dir que em va recordar com d'admirable és la dedicació i l'esforç dels voluntaris i com amb una mica d'ajuda un pot sortir dels pous en que cau. Sobretot si aquesta ajuda prové d'organitzacions amb unes bases i maneres de fer feina com les que ens presentaren.
Un petit comentari sobre el darrer ponent i el seu discurs polític; si només té un 0'06% del pressupostos de barcelona i diu que els de madrid li roben reconec que és un entrebanc important i un s'ha de queixar per a que l'escoltin. Però diria molt més de voste que, almenys davant nosaltres estudiants que no li podem donar akest diners malgrat volguem, només defensas la seva feina posant sobre la taula exactament tot el que es fa amb akest 0'06% i que podriem fer nosaltres per ajudar. Sa cupa de tot sempre els dels altres, no?¿però el que hi fem per posar-hi remei és el que importa!
Fins aviat!
Maria Mercadal
Hola a tots!!
Bon Nadal i Feliç any nouuuu!!
Primer de tot voldria felicitar als organitzadors i els ponents de la xerrada, ja que aquesta va ser una de les millors (sino la millor) que s'han fet.
Una de les coses que més em va fer pensar va ser lo fàcil que pot ser acabar en una situació com aquesta i lo lluny que ho veu tothom quan està "bé". Els sense sostre són els grans oblidats i no hauria de ser així, ja que un mal moment el pot tenir qualsevol. Sovint la gent està molt més concienciada amb problemes de pobresa internacionals, sense veure els problemes que hi ha a la pròpia ciutat.
Una altra cosa que em va impressionar va ser que molts sense sostre són malalts psiquiàtrics i que amb l'ajuda adequada poden dur una vida totalment normal i corrent! És per això que cal donar les gràcies a gent com la Charo Sillero i la dr. Asensio que fan possible l'ajud a molts sense sostre, amb un finançament tan baix! No cal dir que un 0,06% és ridícul! Però també és cert el que deia l'Antoni Vives, de que el problema important del finançament ve de Madrid. Tot i així, la seva xerrada (de campanya política) em va sobrar bastant i en el seu lloc m'hagués agradat que algun ex-sense sostre ens hagués explicat la seva vivència, com va ser que va caure i com es va tornar a aixecar. I també, de quina manera veu les associacions i ajuds pels sense sostre.
Espero que acabeu de passar unes bones festes!!
Cristina Capdet Santiago
Bon dia, em dic Ivo Vives i volia fer només una petita reflexió:
Tot i que la temàtica de les xarrades és del meu interés crec que, i és una opinió molt personal, l'elecció dels ponents no està sent massa encertada.
M'explique: en el marc de l'última xarrada, les dues xiques van explicar la seva experiència personal tractant amb gent sense sostre... Fins aquí molt bé.
Però tot seguit se'ns presenta aquell home, un polític de CIU. No sé a vosaltres, però a mi la seva intervenció em va semblar un miting nacionalista, ni més ni menys. Sincerament, no sé el per què de la seva presència en una xarrada sobre gent sense sostre.
Allò més lògic, encara que més difícil, hauria estat la presència d'hom que hagués viscut l'experiència en primera persona.
Res més.
Salut i cooperació.
Estic totalment d'acord amb el darrer comentari. La xerrada em va semblar molt interessant pel que fa a les dues primeres ponències, ara bé, el darrer ponent no em va semblar gens adient. Trobo que la intervenció d'un polític pot ser important,donat que les polítiques públiques són essencials pel debat sobre els sense sostre, però concretament el polític que va venir es va dedicar a fer una xerrada gens adient, semblava un discurs polític, de fet molts cops poc encarat a la temàtica concreta, i no pas una xerrada formativa.
Moltes gràcies, un cop més gràcies a l'organització per l'esforç fet.
Noelia.
En primer lloc, com sempre, felicitar als organitzadors per l’esforç que comporta organitzar aquestes xerrades, realment aquesta última va ser molt interessant.
Es impressionant la de gent que esta implicada en aquesta causa i intenta col•laborar en intentar solucionar aquest problema. Quan vas pel carrer i veus aquestes persones que viuen allà en caixes o com poden, sembla mentida però per la majoria de gent que hi passa pel costat els ignora com si no existissin i molts pensen que si estan així es perquè s’ho mereixen. I realment, com ens va fer veure l’Antoni, qualsevol pot acabar en aquestes condicions, però mentre no hi ets et sembla un món molt llunyà.
Crec que és molt positiu els esforços que s’estan fent per a “reinsertar” i intentar ajudar a aquestes persones però penso que encara queda un llarg camí per recórrer.
Edurne Sarrate
Em va sorprendre gratament el contingut de la darrera xerrada ja que malauradament els sense sostre s'han convertit en un fet tan comú que ja gairebé han passat a formar part del mobiliari urbà i ja ni ens inmutem quan els veiem. M'alegra saber que hi ha aquestes iniciatives per tal de tornar a integrar a la societat a aquestes persones, ja que davant de tot i malgrat quina sigui la seva condició social, són persones. També em va semblar molt il·lustrativa la pregunta que va fer una noia sobre què s'havia de fer davant un sense sostre que et demana diners ja que és una situació en la que molt o poc tots ens hi hem trobat i moltes vegades no saps molt bé que fer.
A mi también me pareció un tema muy interesante. Lo más sorprendente en mi opinión fue lo difícil que parece ser poder abrir un canal de comunicación con ellos y conseguir que confíen en el personal de estas organizaciones.
Lo único que lamento es que el último exponente presentara este tema de forma tan politizada. No me estoy refiriendo al enfoque que le dio (ya que era lo correspondiente a su área de trabajo) sino más bien la forma en que lo expuso. Aunque lo que dijo fue muy importante y, en mi opinión, cierto, lamento la forma en que lo expuso.
Pero, a parte de este inciso, fue una presentación excelente. Felicidades a todos los que la organizaron y también a los ponentes.
Florian Castet
Me sorprendió gratamente el último debate. Me parece que es uno de los temas más importantes y menos tratados en los últimos tiempos por la clase política.
El enfoque plural que se le dio al tema nos ha permitido obtener diferentes perspectivas y distintos puntos de vista, sobre un tema que puede ser visto de muchas maneras y nos ha permitido tener una idea general sobre las distintas soluciones y las políticas de ayuda.
Es muy importante que nos demos cuenta que existen estas personas y cómo podemos ayudarlas. Me parece heroico y admirable el gran trabajo que desempeñan las distintas organizaciones que se encargan de ayudar a estas personas.
Felicidades a la organización.
Tamara Martos Cárdenas
Hola a todos!!
Me parece vergonzoso que se dedique un 0.06% del presupuesto total del ayuntamiento de Barcelona para servicios de las personas sin techo, mientras son capaces de gastarse sin ningún remordimiento una cantidad suficientemente importante de dinero en una comida para celebrar que Barcelona ha sido elegida la capital del Mediterraneo. En mi opinión, antes de gastarse un dinero público tan alegremente, deberían pensar si hay una causa más importante donde poder invertirlo. Estoy segura de que encontrarían varias.
Josefina López Domínguez
Hola a tots!
Considero que la xerrada del passat mes de desembre ha estat especialment útil perquè s'hi ha abordat un tema que gairebé mai no apareix als mitjans de comunicació; la problemàtica dels sense sostre. I quan se'n parla és perquè hi ha hagut una desgràcia o bé s'aborda des d'una òptica sensacionalista (només cal veure el programa Callejeros de la Cuatro).
En aquest sentit, és molt important eliminar certs clixés com "Estan al carrer perquè volen" o "Si estan així és perquè són ionquis i s'ho mereixen" quan en realitat aquestes persones sovint pateixen drogodependències i altres malalties que requereixen un tractament molt complex.
A més a més, és important que a aquestes xerrades hi assisteixin polítics no tant pel que puguin dir sinó perquè prenguin consciència sobre diferents problemes que no acostumen a figurar com a prioritàries en el debat polític. No cal oblidar que els polítics són els encarregats de decidir a través dels pressupostos en què es gastaran els diners públics.
Si volem que hi hagi més recursos per atendre els sense sostre cal que es coneixi molt bé la tasca tan important que es realitza per poder atendre'ls.
Fins la pròxima!
Eliseu Esterlich i Galera
Bon dia, bona hora i bon any a tothom!!!!
La xerrada passada, com la resta de xerrades que ens van fent, va ser molt interessant i ens va ajudar a mostrar-nos una realitat que a vegades ens resulta aliena tot i tenir-la present a cada cantonada de casa nostre. Trobo que ens va ajudar a conèixer més informació al respecte i de conèixer organitzacions i persones que realment s'involucren en la causa, doncs com vaig comentar a la xerrada, el món i la política actual m'han fet desconfiar de tota aquella persona anomenada polític, que només fa demagògia regalant paraules a l'amfiteatre que ni ell mateix a preparat, doncs crec que precisament aquests temes són dels que menys importen als polítics al haver-hi organitzacions tan bé preparades per aquesta tasca. Potser els polítics haurien de parlar no tant cap a la graderia sinó cap aquestes organitzacions i financiar-les si realment volen mostrar interés i ganes de canviar aquesta realitat que a ningú agrada.
Merci per totes les reflexions que ens aporten aquestes xerrades!!!!
Fins aviat
Lídia Martínez Fijo
Hola!!!!
Considero que la última xerrada va ser molt interessant! Crec que va quedar prou clar que un "sense sostre" no és una part del "mobiliari" urbanístic sinó que es una persona igual que nosaltres que per x circumstàncies s'ha vist obligat a viure en aquesta situació. Per això, no l'hem de rebutjar ni mirar amb altres ulls. Al contrari, s'ha d'ajudar a que surti endavant i pugui viure en les millors condicions posssibles. És una vergonya que es destini tan sols un 0'06% en aquest col·lectiu. Caldria concienciar a la població de que un sense sostre no és cap bitxo raro al que no hem de mirar per por al que ens pugui passar sinò que és una persona que necessita ajuda i per consegüent, cal ajudar.
Marta Campos Vall
Disculpes, primer de tot, pel temps que ha passat des de la darrere xerrada i la data actual del comentari.
Recolzo totes les opinions dels meus companys. És el mateix de sempre "els humans no actuem fins que ens trobem als límits de les situacions"; això no és una situació límit? I TANT! És una pena tot plegat.
Anna Ceballos Rojas
2n MEDICINA Hospital Clínic
Bones a tots,
L'última xerrada ha estat molt interessant, de fet totes les que s'han fet ho han estat.
Ens ha apropat a una realitat amb la que convivim cada dia, però a la que acabem ignorant.
Crec que la intervenció del senyor Antoni Vives es va desviar una mica del tema a tractar, portant-lo cap al terreny polític, va acabar éssent inevitable que fés "promotion".
Una de les coses que més em va sorprendre, és el fet de que les persones sense sostre disposen d'edificis on poden rebre les atencions bàsiques, com menjar i tenir un lloc per dormir.
És cert que moltes vegades ens conscienciem amb problemes com el del 3r món i deixem de banda problemes com aquest que ens toquen més d'aprop i en els que podem col.laborar de forma més directa.
Fins la propera
Judith Masià
En primer lloc, voldria comentar com a opinió personal que de totes les xerrades que s'han fet fins ara, tal vegada, aquesta dels "sense sostre" ha estat la que més m'ha agradat. Sobretot, la intervenció de la Dra. Asensio, ja que, no en sabia res de tots aquests grups sanitaris que intenten ajudar a la gent sense sostre que pugui tenir problemes de salut mental. Em sembla molt interessant degut a que alomillor gràcies a aquesta assistència sanitària una persona que "viu al carrer" pot millorar la seva situació i superar els problemes que l'han conduït a ser un sense sostre.
Mª del Mar Vidal (Medicina)
És increible, que solament un 0,06%del pressupost de l'Ajuntament de Barcelona es destini a les persones sense sostre i com cada any els polítics (i també familiars dels polítics) es van augmentant els sous perquè no els hi arriba a final de mes (això no s'ho creu ningú). Crec que les persones sense sostre requereixen més esforços per part de les autoritats que els esforços que els hi donen en l'actualitat, que per molt que diguin, és solament per fer constar sobre els papers que ajuden algo, encara que sigui amb tant poc.
Francisco José Marín Vives (4t Medicina)
Encara que ja fa temps de la xerrada, em va semblar molt interessant i penso que ens va aportar una altra visió d'aquesta realitat. Ara sóc més conscient de que aquestes persones estan al carrer per tota una sèrie de circumstàncies de la vida, i que els hem d'ajudar en molts aspectes, des d'un lloc on viure fins a tractament psiquiàtric si és necessari. El que no es pot fer és fer com si no hi fossin, perquè per sobre de tot són persones.
En el ultimo debate fue muy interesante escuchar la opinion de un politico sobre la situacion de los sin techo! Es que este tema es muy complejo y en el cual interfieren los politicos directamente! Lo que mas me impresiono de este debate fue la forma desproporcionada como se distribuye el dinero a nivel autarquico. Como es posible que ciertas personas de altos cargos ganen tanto dinero, mientras las personas que de verdad lo necesitan no tienen acceso a este? Los problemas sociales hay que empezar a intentar cambiarlos desde la raiz y eso esta principalmente en las manos de los politicos y tambien de cada uno de nosotros.
L'última xerrada va ser força interessan, malgrat pensava que assistiria un antic sense sostre explicant la seva experiència personal. Considero que s'hauria de potenciar més l'esperit de les dues cooperants que van assistir. I, de fet, va impressionar-me força el fet que molts dels sense sostre són en realitat malalts mentals que requereixen algun tipus d'assistència. Per acabar, afegir que l'última intervenció d'un polític va ser divertida i interessant, malgrat decepcionant per a mi, ja que em va semblar molt precari el pressupost destinat a tot aquest tema. Enhorabona!
Anna Planas
Haig de reconeixer que al principi em va sorprendre que es tractés aquest tema dins del marc d'aquest curs. Suposo que és perque el primer que ens ve al cap quan es parla de cooperació és tot el que té a veure amb països en vies de desenvolupament. És per aquest motiu que vaig trobar molt interessant la xerrada perquè com moltes vegades s'ha comentat durant els debats del curs, no només hi ha gent que ens necessiti a mil·lers de quilòmetres sinó que encara hi ha força feina a fer aquí, encara que malauradament a vegades sembli més fàcil mirar més lluny que a casa.
Bones a tothom, com sempre una mica tard. Només comentar que va ser una xerrada enriquidora, ja que tocar un tema com aquest ens fa veure la nostra societat des d'un punt de vista diferent. Espero que després d'aquesta xerrada tothom miri amb uns altres ulls les persones sense sostre i tenir en compte totes les circumstàncies que els envolta.
Moltes gràcies un altre cop a l'organització.
Crec que el món del sense sostre es troba característicament paral•lel al nostre: automàticament som capaços d’ignorar-lo tot i compartir el mateix espai. L’última xerrada va enfrontar-nos a aquesta realitat, posant de manifest la fragilitat de la estabilitat de qualsevol persona que pot veure’s abocada a aquesta situació. Per altra banda, em sembla admirable el treball que es realitza, l’amplitud dels fronts des dels que s’hi lluita i la dedicació que requereix per part dels voluntaris, tot i que encara es necessitin molts més programes per aconseguir aquest objectiu: crec que cal destacar la importància de la conscienciació, ja que l’objectiu es difícil, però en aquest cas és massa proper com per pensar que són altres els que han de portar a terme aquesta tasca.
Ana Pérez Arias
De l'última xerrada destacaria un fet enriquidor com és que una treballadora social, un polític i una psiquiatra expliquin els seus punts de vista en el mateix debat.
Personalment em vaig quedar amb ganes d'escoltar totes les històries que volia aportar la psiquiatra i que pel temps no va ser possible.
Olga Belchí
Bones a tothom!
Primer de tot, i com sempre, m’agradaria felicitar als organitzadors d’aquestes xerrades, i als conferenciants, que ens aporten punts de vista diferents sobre un mateix tema: els “sense sostre”, en aquest cas. El tema enfocat des del punt de vista polític, de l’àrea de la salut i des d’associacions d’acollida ens fa adonar-nos de la importància que se li ha de donar. Les persones que, per desgràcia, viuen al carrer, no tenen recursos per tal de poder reintegrar-se a la societat. Tots hem vist gent així pel carrer, i quasi sempre passem de llarg, sense pensar en totes les penalitats que han de passar i que ells no han decidit estar allà, sinó que les circumstàncies de la vida els hi han dut.
Em va sorprendre que el tema fos tractat, també, per un polític, ja que ells tenen informació sobre els recursos que són destinats a les diferents àrees… i crec que no s’estan fent, encara, les suficients destinacions econòmiques per tal d’ajudar a la gent a sortir del carrer, o aquestes destinacions no es fan de manera correcta. El que més em sorprengué fou que la gent quedà meravellada escoltant el polític, i no vaig entendre ben bé el per què de tanta expectació…
Per altra banda, no sabia que hi hagués unes associacions que estiguessin tan conscienciades en fer front al problema que ens ocupa. Aquella part de la xerrada em va encantar, perquè ens fa veure que les persones tenim ganes d’arreglar les coses i ajudar als altres, m’agrada pensar que aquesta capacitat la tenim inherent en tots nosaltres…
Per finalitzar, crec que els “sense sostre” han tingut diferents motius que els han dut a aquesta situació, i que, abans d’intentar solucionar el problema, com normalment intentem fer, és veure per què han arribat a aquesta situació i resoldre el problema de forma individual i concreta segons cada cas.
En fi, salut i cooperació.
Mireia García Batanero.
Hola a todos. Solo comentar que la conferencia pasada, al igual que las anteriores, fue una buena excusa para desenterrar un tema actual del que generalmente, y dependiendo nuestra situación “privilegiada”, no somos conscientes.
Pero en el caso de los sin techo, a todos se nos pueden presentar las circunstancias que nos lleven a la calle y, a pesar de lo que yo pensaba, no hay nadie al que le guste vivir en la calle. Algo que es lógico: buscamos nuestra comodidad, un lugar donde asentarnos y no pasar frío ni calor (por ejemplo), es decir, somos sedentarios desde hace siglos.
Estuvo muy bien conocer las condiciones de estas personas así como los proyectos y asociaciones vinculados a mejorar la calidad de vida (albergues…)
Por último, agradecer a los organizadores de estas charlas pues cada mes son un éxito y también a todos aquellos que van a ellas ya que me lleno de esperanza al pensar que no vivimos en una sociedad tan conformista, sino que hay gente que (al menos) se interesa por estas cuestiones.
Clara
Aunque ya hace algún tiempo que tuvimos este debate me gustaría comentar que desde ese dia miro a los sin techo de otra manera. La conferéncia me ha ayudado a conocer de una manera más real la situación de estas personas, que en muchas ocasiones son dejados de lado por la gran mayoría de la sociedad. Sinceramente creo que se deben destinar la mayor cantidad de medios posibles para ayudar a esta gente que no vive en la calle por placer. Debemos comprender que detrás de cada una de las personas sin techo hay una historia que se debe conocer, tratar y comprender con el fin de poder ayudarles y asi crear una mejor sociedad.
Carme Alomar Mascaró
Hola a tothom!
Primer de tot dir que aquesta xerrada, i com gairebé les altres, ens fan adonar de moltes coses, i sobretot de la realitat. A més, ens permet accedir a un món que per a molts ens és, en part, desconegut.
Com algú ja ha dit, coneixem molt bé els projectes destinats al tercer món però ignorem completament el que es fa per ajudar gent que viu precàriament molt a prop nostre.
Felicitats als organitzadors!
Hola a tothom!
El tema dels "sense sostre" em sembla un tema important a considerar de la nostra societat i que malauradament es té molt oblidat per la societat en general i per l'administració pública en particular. És una gent que està allà però que moltes vegades ni ens hi fixem ni ens aturem a pensar que és el que els ha portat a aquesta situació. I el que és més indignant és que les institucions ( que ens representen a tots, també als "sense sostre") no hi dediquin diners i esforços a combatir aquestes situacions. Però dins tot això tan negatiu també cal destacar el paper d'aquella gent que desinteresadament es dedica a ajudar a aquestes persones.
Cristina Jaume
Hola,
El tema de les persones sense sotre em va venir de nou a la última xerrada, te n'adones de que desconeixes moltes coses i que dins d'una societat poden haver-hi persones que duen vides molt diferents amb graus de qualitat de vegades del tot oposats. Em va fer reflexionar el comentari d'una noia que va demanar què havíem de fer quan ens demanàvem diners,a les ciutats grans on hi ha la major població de persones sense sostre és on es pot fer la gent més cops aquesta pregunta, en el cas que en donis ho fas realment perquè creus que aquesta persona treurà un profit d'aquests diners o ho fas perquè creus que és el que has de fer...i si no ho fas hi ha motius que poden justificar-ho? Be, em va agradar molt que hi hagin projectes per ajudar aquestes persones tot i que el que és cert és el que va dir la doctora, com pots recuperar persona que portas vivint 30 anys al carrer? Quin és el punt de l'evolució d'aquesta persona que comença a viure al carrer en el que axò ja no és plausible? I quan aquest es sobrepassa quines són les alternatives per ajudar aquesta persona a 'dur una millor vida al carrer'?
Clara Martínez Vila
Holaaa!
En primer lloc, felicitar a l'organització, ja que un cop més la xerrada ha estat molt interessant i m'ha portat a reflexionar sobre el món dels "sense sostre", un món poc conegut per gran part de la societat i que a la vegada ens és molt proper, només ens cal mirar al nostre voltant quan passegem pels carrers de Barcelona.
Aquestes xerrades ens serveixen, almenys a mi, a ser conscient de la realitat que ens envolta i ha interessar-me més per aquests temes.
Fins a la pròximaa!
Holaaa!
En primer lloc, felicitar a l'organització, ja que un cop més la xerrada ha estat molt interessant i m'ha portat a reflexionar sobre el món dels "sense sostre", un món poc conegut per gran part de la societat i que a la vegada ens és molt proper, només ens cal mirar al nostre voltant quan passegem pels carrers de Barcelona.
Aquestes xerrades ens serveixen, almenys a mi, a ser conscient de la realitat que ens envolta i ha interessar-me més per aquests temes.
Fins a la pròximaa!
Hola!!
Ostres, avui vaig a l'últim moment, pensava que ja havia fet el meu comentari... Sincerament, crec que no puc aportar gaire en la xerrada del desembre, perquè durant la xerrada em vaig adonar que no en tenia ni idea del que parlaven. Tothom ha vist a la gent del carrer que demana o que sobreviu com pot, però jo no sabia tots els professionals que hi ha darrera. Em va agradar molt la xerrada, sobretot l'aportació de la dra Francesca Asensio. Crec que va ser una gran aportació, estic d'acord amb els companys que la xerrada no era el lloc adequat per fer política partidària i em va atavalar una mica amb tantes xifres... Una vegada més, felicitats a l'organització. Va ser una xerrada molt educativa.
Hola a totes i tots!
És una mica tard, potser, per a comentar aquesta xerrada, però vaja, més val tard que mai!
La dels Sense Sostre és fins al moment, una de les xerrades que més m'han agradat. És un tema que trobo molt interessant, potser per la seva proximitat, només cal recórrer els carrers d'aquesta ciutat. També, perquè és una situació en la que hi pot anar a parar qui menys s'ho espera. Anteriorment ja havia estat en contacte amb Arrels, per temes de voluntariat. Cal dir que trobo que fan una tasca molt important i valuosa. Tan de bo hi hagués més gent disposada a donar aquesta utilitat al seu temps.
Ens veiem a la propera xerrada!
Yáiza Rovira Vallès
(Estudiant de 2n de Medicina)
hola!
Doncs una altra xerrada que va estar molt bé i molt interessant. Em va resultar curiós el pressupost que es destina als sense sotre. I realment és un tema que no sabia gairebé res. Els ponents va exposar temes molt interessant, i ens van aportar diferents punts de vista.
Relament ara quan caminem pel carrer i ens trobem amb un sense sostre veurem més enllà i sabrem que no hi és ell sol, que hi ha diverses organitzacions i suports (educadors socials...)que treballen dia a dia per millorar la situació. Però com tot a la vida encara hi ha molt per fer, però estic conveçuda que poc a poc s'aniran trobant solucions!!
Cristina Noguera puig
En primer lugar también quería felicitar a la organización porque realmente cada vez vale más la pena acudir a estas presentaciones.
Entre nosotros hay mucha gente que está realmente mal y parece que hemos aprendido a vivir con ello,la verdad es que debemos coger conciencia e intentar entre todos hacer lo que podamos aunque a veces sea fácil pensar que con sólo nuestra miga no salvaremos el mundo...
Bon dia a tothom!
Últimament han donat un reportatge a "Quatro" sobre una reportera que va passar del 4 al 25 de desembre al carrer per conèixer en primera persona la vida d'un sense sostre. L'he vist, i ha estat impactant, us ho recomano si voleu saber amb que s'ha d'enfrontar un home que viu al carrer (molt més complicat per una dona, com per desgràcia ho és tot en aquesta societat).
Ara si em centraré en la xerrada, que va ser molt interessant i em va mantenir amb els ulls oberts fins al final. No coneixia cap d'aquests moviments i/o grups que s'estant dedicant a cuidar de persones que han tingut molt mala sort en algun moment de la vida, i han hagut de recòrrer al carrer per sobreviure. Es van donar consells de cóm tractar-los (per exemple, no donar-lis diners perquè així només els ajudem en les seves addiccions, i si volem donar-lis quelcom, que sigui aliment). També es va parlar de malalties que pateixen,desnutrició etc. En conclusió, xerrada genial.
Tot plegat, han donat una nova perspectiva a la visió que tenia, crec que errònia, dels sense-sostre. Moltes gràcies.
He dicho.
Vaig trobar la xerrada molt interessant ja que com algu ha comentat anteriorment, se sap poc sobre els sense sostre i molta gent no sap que pateixen transtorns mentals, així la xerrada va estar molt ben dirigida i encaminada, i es va oferir uan visió amplia sobre diversos aspectes. El que em va semblar més interessant potser va ser la ponent psiquiàtra que treballa amb aquest tipus de pacients i ens va mostrar una realitat diferent a la que estem acostumats a veure.
Gracies ifelicitats
Victoria vilalta
Hola a tots!
Va ser unes de les xerrades que més m'ha agradat, de moment!
Felicito als organitzadors.
Va quedar clar que entre tots es poden conseguir moltes cosses, i que en la nostra ciutat hi ha molta gent que no te res de res...que el tercer mon també està al costat de cassa nostra.
Marta Villacampa Muñoz
Si he de destacar algo sobre esta charla es la manera que me hace ver ahora el problema de las personas que se encuentran en la situación de "sin techo". La conferencia del pasado Diciembre consiguió alarmarme (sobre todo cuando escuchaba las estadísticas y me daba cuenta que se trataba de porcentajes muy elevados); también consiguió sorprenderme por el hecho de ver que existen muchas entidades y personas dispuestas a solucionar el problema.
Uno de los comentarios que más me llamó la atención (supongo que será porque más de una vez me he visto en la situación, siendo una situación cotidiana) fue el siguiente: "¿Qué debemos hacer cuando un indigente nos solicita ayuda monetaria? ¿Debemos pensar que lo que le ofrezcamos será bien utilizado, o malpensar y no proceder puesto que si lo hacemos quizá empeoremos su estado (alcohol, tabaco, drogas...)?"
La respuesta por los invitados fue clara: es mejor no ofrecer esa ayuda porque se ha observado que no ayudamos positivamente. El oproblema debe solventarse desde el principio para que esa necesidad de perdir limosna no exista.
Rubén Alarcón
Aquesta xerrada m'ha semblat molt interessant. Quan anava a Primària m'havien portat un dia d'excursió a Arrels però crec que encara era massa petita per entendre moltes coses que s'han explicat allà.
Admiro sincerament a les persones implicades en aquesta feina que no és gens fàcil.
A mi m'agradaria donar l'enhorabona pel debat, perque em va aportar coses del tot desconegudes per mí i em va servir molt per veure diferents aspectes d0una mateixa cosa.
Salutacions!
hola,
he encontrado una charla interesante ya que nos muestran las diferentes formas de reinsertar a personas sin techo y en momentos dificil y que en muchos casos son individuos psicologicamente inestable... creo que hubiese sido una buena idea que nos hubiese expuesto una parte de la charla una de estas personas que se han reinsertado en la sociedad y han encontrado trabajo gracias a programas como el que se nos expuso en la charla
Andrés Barba Joaquin
Va ser, un cop més,una xerrada molt interessant.
A mi personalment em va fer reflexionar sobre tota aquella gent que, per circumstàncies diverses, han acabat fent vida al carrer, però que sovint podria tractar-se de gent com nosaltres, que per diferents raons s'han trobat a una situació no desitjada per ningú.
Tot i que hi ha gent treballant dia dia per acnoseguir que puguin viure en unes millors condicions, cal que tothom se'n consciencïi i que els ciutadans reclamin recursos per encara fer més per ells. Caldrà fer una gran tasca perquè cabai sent així.
Marta arcarons
En primer lloc m'agradaria felicitar a l'organització, ja que un cop més va ser una xarrada molt interessant on es va tractar un tema molt necessari encara que molta gent no es preocupi.
Em va semblar admirable la feina que fan alguns d'aquests professionals, coneixia que hi havia gent i centres que ajudaven a les persones sense sostre però no sabia com ho feien i tampoc que aquests poguessin rebre ajut psicològic.
Per ultim, dir que ara sóc més conscient de que aquestes persones estan al carrer per tota una sèrie de circumstàncies de la vida, i que els hem d'ajudar en molts aspectes, des d'un lloc on poder viure fins a poder accedir a un tractament psiquiàtric si és necessari. No el podem ignorar i fer com si no hi fossin, perquè per sobre de tot són persones.
bona tarda,
felicitats per les xerrades pq son un exit.
en referencia a la xerrada m'ha semblat molt interesant,tant per part dels que exposaven com per la forma de presentacio d'un tema que es tan delicat actualment
felicitacions
Uuuups! M'havia oblidat de comentar aquesta xerrada!
Indubtablement la millor xerrada (segons el meu punt de vista). Crec que de tant en tant tots necessitem un toc per despertar del nostre "món perfecte" (i del que sovint ens queixem) i adonar-nos de què, al costat nostre, hi ha molt més patiment del que pensem.
L'aportació de la doctora... simplement espectacular. En canvi, em va decebre una mica l'orientació que va donar el Sr. Vives (quanta política!). En qualsevol cas, la xifra que ens va donar aquest últim em va semblar absolutament terrorífica: 0,06%!!! I pensar que es gasten més en canviar els cartellets de "Prohibit pels gossos" a les zones amb gespa...
En fi... reitero que, per mí, ha estat la millor conferència, espero que continui amb aquest nivell!
Fins la propera
Alejandro Mazarro
Com sempre felicitar la iniciativa a l’hora d’organitzar les xerrades.
La veritat és que el tema dels sense sostre encara no s’havia tractat i el vaig trobar molt interessant. L’experiència de les dues primeres ponents va ser molt enriquidora i hem va fer reflexionar sobre la complexitat del tema i la dificultat de trobar-hi solució. Cal mes conscienciació ciutadana i sobretot mes ajuda per part dels ajuntaments.
Per primera vegada hem queixo d’un dels ponents. L’ultima intervenció la vaig trobar totalment fora de lloc, va ser pura propaganda de CIU on l’objectiu era la guerra política i no pas el tema dels sense sostre. Penso que en aquestes xerrades no hi haurien de participar persones de partits polítics ja que parlin del que parlin sempre amaguen les mateixes intencions.
Clara Padró Casas
Hola a tots!
He trobat aquesta xerrada com a una de les més vives, interessants i compromeses socialment, al parlar d’aquells que es troben en la delicada situació de l’exclusió social. M’han encantat les aportacions de les dues noies, que parlen d’aquell col•lectiu que passa desapercebut amb el paisatge ...els sense sostre, els grans oblidats de tothom. Tan interessant com important vaig trobar la tasca que realitzen els/les professionals que treballen amb ells . Pel que fa al polític, va explicar experiències i anècdotes curioses però no em va quedar gaire clar els projectes econòmics i socials que es realitzen per a aquest col·lectiu tan marginat. Gràcies! Fins aviat.
Cristina Fernandez Gonzalez. 3r de Medicina
Hola!
Aquesta conferència em va agradar especialment, perque tractava un tema que tenim molt a tocar, als nostres carrers, però a la vegada tant llunyà. Els sense sostre es fan invisibles als nostres de la societat, no interessen. Però és molt positiu saber que existeixen iniciatives com les dels pisos tutelats per exemple, i que existeixen associacions que treballen per la reintegració d’aquestes persones.
Laura Martinez Valenzuela
Després de llegir alguns dels comentaris dels meus companys i companyes, m'he adonat que pràcticament tots vam sortir amb la mateixa sensació d'aquesta conferència: satisfets. La veritat és que a mi em va agradar especialment i no tinc queixa ninguna de la intervenció dels diferents ponents. Les anècdotes i les experiències comentades pels ponents van enriquir aquesta conferència que, ja de per sí, era interessant pel tema que abordava; i és que, com molts dieu, se'ns va parlar d'un col·lectiu amb el que convivim en el nostre dia a dia, i que no ens és estrany. Espero que a tots ens servís aquesta xerrada per conscienciar-nos una mica més i sensibilitzar-nos pel que fa a les precarietats i limitacions en què viuen altres persones, més properes a nosaltres del que ens pensem.
Gràcies per tot i fins la propera!
Laura Capdevila Villagrasa (5è curs Medicina)
Ara no recordo si he comentat o no...bé, per si de cas exposo la meva opinió. Em sembla de vergonya tot plegat, la dedicació per part de l'administració pública respecte al problema és ridícula. Com sempre les xerrades ens aporten dades que ens fan veure les coses des d'un altre punt de vista i ens donen més informació de cara a certs temes, fet que s'agraeeix per després tenir una millor perspectiva de les coses. Fins aviat! Rosa Barceló
Hola a tots!
Em va agradar molt la xerrada, sobretot perquè es un tema que tots vivim dia a dia quan surtim al carrer però que poques vegades veiem als polítics parlar d'ell a la televisió...sé que actualment hi ha moltes persones treballant per tal d'intentar millorar la situació, però crec que serà una tasca difícil si es destina un 0.06% del pressupost de l'ajuntament...
Publicar un comentario