Ja podeu expressar les vostres impressions sobre l'última xerrada. Gràcies de nou per participar!
122 comentarios:
Anónimo
dijo...
Hola a tothom!
D'igual forma que vaig dir que l'última sessió em va resultar decepcionant; la de "Refugiats" ha resultat ser, per la meva gratificant sorpresa, tot el contrari.
Primerament, val a dir que els tres conferenciants van fer xerrades molt amenes, dinàmiques i entenedores. Les diferents conferències es van lligar molt bé fent que l'explicació sempre avancés i no es repetissin temes. A més, una de les coses que més destacaria és que per fi vam tenir temps de conversar i fer debat durant més de 30 minuts, quan normalment es limita a 10 min., i la majoria d'ells parlant només els conferenciants.
Pel que fa a les diferents xerrades, crec que totes van aportar nova informació, des de l'àmbit legal (com es decideix l'assignació de l'asil polític)fins a l'àmbit més humà que ens van mostrar els dos últims exponents. M'agradaria destacar els 4 testimonis del final, vides reals que ens van apropar molt a la dura realitat d'aquells que han d'abandonar el seu pais, llar i familia amb l'esperança de sobreviure a amenaces de mort i situacions insostenibles.
Tant de bo algun dia la raó serveixi per canviar aquestes situacions irracionals (com la de "Big boy", el qual és capaç de discutir racionalment problemes amb l'etnia que va assassinar els seus fills), tant de bo les diferències serveixin per unir, y no per separar vides.
Jo voldria preguntar a en Pedro i a tots vosaltres què en penseu sobre el tema que va destacar en Pau Vidal: va exposar que sovint es converteix en un dilema inacabable quan abandonar un projecte d'emergència ja que moltes vegades es crea un buit assistencial molt gran en tancar aquest tipus de projectes. Voldria saber cóm encara MSF el tancament dels seus projectes, quins criteris segueix, etc. I a vosaltres us voldria preguntar què creieu al respecte: PROJECTES D'EMERGÈNCIA vs PROJECTES A LLARG TERMINI???
Aquesta última xerrada ha tornat ha despertar el meu interès després de la decebedora xerrada del 19 de febrer. Tots tres ponents van aportar valuoses dades i crec que juntament amb el debat final no van deixar-se res significatiu per explicar.
El testimoni de Pau Vidal sobre la seva experiència a l'Àfrica va ser el més directe al exposar-nos varies histories de persones que han sigut forçats a marxar d'on viuen per convertir-se en refugiats.
Espero que la pròxima xerrada tingui aquest nivell!!!
Felicitats de nou per aquesta xerrada. Els ponents molt encertats, cada un va donar una visió diferent i interessant sobre un mateix tema i realment van aportar molta informació. Personalment vaig gaudir molt amb l’últim ponent i la seva experiència amb els refugiats. Feia posar la pell de gallina!
Sens dubte, aquesta xerrada ha sigut molt més interessant que la anterior. Un punt molt positiu que m'agradaria recalcar va ser la possibilitat que vam tenir per debatir i presentar els nostres dubtes als ponents.
En moltes xerrades anteriors, no teníem aquesta oportunitat ja que els discursos s'allargaven una mica (tot i que molt sovint eren molt interessants). Els ponents van aconseguir explicar el panorama molt general dels refugiats i moviments interns a nivell nacional i internacional en poc temps.
Els testimonis que ens va exposar Pau Vidal van ser molt impactants: com persones presenciaven la mort dels seus fills, o eren obligats a participar en milícies... Tot i això, la cosa que més em va maravillar, va ser com aquestes mateixes persones eren capaç de perdonar i ser alegres.
Sens dubte, aquesta xerrada ha sigut molt més interessant que la anterior. Un punt molt positiu que m'agradaria recalcar va ser la possibilitat que vam tenir per debatir i presentar els nostres dubtes als ponents.
En moltes xerrades anteriors, no teníem aquesta oportunitat ja que els discursos s'allargaven una mica (tot i que molt sovint eren molt interessants). Els ponents van aconseguir explicar el panorama molt general dels refugiats i moviments interns a nivell nacional i internacional en poc temps.
Els testimonis que ens va exposar Pau Vidal van ser molt impactants: com persones presenciaven la mort dels seus fills, o eren obligats a participar en milícies... Tot i això, la cosa que més em va maravillar, va ser com aquestes mateixes persones eren capaç de perdonar i ser alegres.
Florian Henri Castet. 1º Medicina (M'he oblidat de posar-ho en l'anterior)
De nuevo he de dar la razón a los comentarios anteriores, sin duda mucho más interesante que la última conferencia, por lo que me gustaría felicitar a los conferenciantes. Aún así,desde mi punto de vista, algunos temas de los que se hablaron fue por triplicado, por lo que quedaron quizás algo repetitivos. De todos modos, fue una charla muy didáctica que sin duda me sorprendió, ya que era un tema del que personalmente no estaba informada. Lo que más me gustó fue la exposicón del último conferenciante, que mostró el lado más humano de un campo de refugiados, especialmente con los últimos cuatro testimonios y la reflexión que hizo en referencia a ellos de: "qedaros con las caras". Fue muy emocionante.
Hola a tots! En primer lloc felicitar als organitzadors perquè trobo que la xerrada va ser molt interessant i els ponents, acertats. Jo, personalment, tenia poca idea sobre el tema que vam tractar. La ponència d'en Pau Vidal em va ajudar molt a fer-me una idea. Vaig trobar que ho va explicar d'una forma senzilla, però clara, i de forma molt visual amb les fotografies que va posar al llarg de tota la presentació i els 4 testimonis que va posar al final. A mi també se'm va posar la pell de gallina... També em va semblar molt interessant que es tractés la part legal amb el primer ponent. Em va sorprendre que arribessin refugiats a Espanya demanant asil polític... però encara em va sorprendre més les dificultats que troben a l'hora d'acollir-los.
He de felicitar als tres conferenciants perque van saber organitzar-se i van lligar uns temes amb els altres sense repetir-se i donant un punt de vista diferent. Dir que va ser molt útil aquesta xerrada per saber quines són les diferencies entre desplaçat, refugiat, exiliat, etc i per coneixer quin és el procés que s'ha de seguir per a ser-ho. També ha comentar que la intervenció sobre Libèria va ser molt interessant i més d'una vegada es posaven els pèls de punta al sentir un testimoni de primera mà.
Pel que fa a la meva opinió sobre els projectes d'emergència vs projectes a llarg termini, penso que que els dos són importants, però potser s'hauria de mirar que hi hagués més dels de llarg termini, ja que un país destrossat per una guerra o desastre natural (x posar uns exemples) té pocs recursos per tirar endevant i de poc serveix que les ajudes vinguin durant un temps curt.
Primer de tot felicitar altre cop a l'organització per la qualitat de la xerrada, ja que vaig trobar-la molt enriquidora i molt interessant, tant pels conferenciants com per l'estructura; molt adequada la idea. Vaig sortir d'allà amb una sensació d'estar una mica més al corrent de com està el món i de tenir una noció (bastant ben aconseguida) de la temàtica dels refugiat, l'exili i el retorn. Trobo que es va fer una bona combinació d'informar de lleis, drets i deures relacionats amb el tema, oferir xifres i dades importants i explicar vivències i anècdotes que et fan apropar i ajuden a fer-te millor l'idea de la realitat.
També estic d'acord amb els companys que diuen que s'alegren del temps que hi va haver per dubtes i debat, així la xerrada queda adequadament tancada. Moltes gràcies.
En primer lloc felicitar els organitzadors, perquè va estar una xarrada perfecta en molts aspectes. Per una banda, com molts dels companys han mencionat, es van lligar les xarrades de forma apropiada, sense repetir dues vegades el mateix tema i aportant visions distintes per poder conèixer el fenomen dels refugiats des de diverses perspectives. També m'agradaria destacar que aquest cop el torn de paraules va ser un èxit, molts companys es van animar a participar i les preguntes i temes plantejats eren qüestions interessants que donaven pas a profundes reflexions. Finalment, voldria mencionar que em va agradar molt el final de la xarrada de l'últim ponent, va ser molt apropiat posar rostre a totes les històries anònimes de les que havíem parlat anteriorment. Enhorabona a tots, organitzadors, ponents i estudiants, ja que tots ells van fer possible que la xarrada fos interessant.
Després de dos sesions on la presencia de polítics comuflava l'autentica temàtica de la sessió, em conegut sense distorsions la realitat dels refugiats a nivell internacional.
No puc destacar cap de les tres intervencions, doncs totes van ser de gran perfil dicàctic, ja sigui per coneixer l'estatus legal del refugiat a l'estat espanyol com per seber més de la situació als camps de refugiats.
Si m'agradaria comentar un dubte que m'ha vingut al cap els derrers dies (llastima que per un dia que el torn de preguntes va ser llarg no la penses). Que passaria amb un iranià que diu ser homosexual i demana asil a l'estat espanyol? Es posaria en dubte la seva homosexualitat?
Primer de tot dir que va ser una xerrada molt interessant i especialment la de l’últim ponent amb el relat de la seva experiència personal i la història d’alguna de les persones que havia conegut.
També em va sorprendre molt el fet que s’hagi d’analitzar cas per cas de les persones que arriben a un país i demanen l’asil polític i llavors haver de valorar. M’impressiona el fet de pensar en els criteris que s’utilitzen per decidir.
Gràcies novament per les xerrades. El tema d'aquesta última conferència ha estat molt interessant; mes a mes els diferents ponents ens acosten a una realitat que per molt de nosaltres resta oculta i fins i tot inexplorable. 'Refugiats' ha estat una sessió molt realista i a la vegada molt dura. No hem de deixar de pensar que en tot moment estem parlant de persones que es veuen anant d'un lloc a l'altre durant períodes de temps en els que han de renunciar a una calma i estabilitat ja que, justament, no saben ni ells mateixos què els depararà en cada moment la vida.
Crec que la feina que fa gent com els 3 ponents de l'altre dia, és feina mereixedora de reconeixement i admiració.
Hola a tots! Primer voldria felicitar-vos una vegada més per aquesta xerrada ja que ha estat molt més entretenguda i interessant que l'anterior. A mí m'agradaria exposar un cas que he viscut molt d'aprop referent a una familia saharawi. Durant dos estius, la meva família i jo vàrem poder gaudir de la companyia d'una nena saharawi durant els mesos de juliol i agost ja que mitjançant un programa d'adopció temporal, la meva tia la va adoptar. Crec que tothom coneix la precària situació en la que es troba el Sàhara i no cal esmentar-ho de nou, però el testimoni d'aquesta nina em va esgarrifar. Quan contava tot el que havia viscut ens els seus 10 anys de vida, una pot arribar a entendre que la desesperació és tal que no troben una altra solució que escapar de la seva terra de la manera que sigui. El que volia donar a conèixer és que el seu pare va demanar residència a Espanya i li varen denegar. Ell deia estar perseguit per motius d'ideologia política. M'agradaria saber més sobre com va el tema d'acceptar o denegar l'asil a Espanya per què si un tret a l'esquena com el que tenia aquest home no és suficient per demostrar que se l'està persiguint, què ho es?
En la meva opinió l'última sessió va estar molt bé i destaco, igual que alguns companys, la ponència de Pau Vidal. Considero que la dinàmica de la seva exposició va ser original i que l'explicació de les experiències dels refugiats que va conèixer ens va apropar més a aquesta realitat sovint oblidada. També es d'agraïr el funcionament del torn de paraules en aquesta sessió.
Completament d'acord amb tots vosaltres, la xerrada va ser molt interessant i sembla (o no sé si es va fer expressament) que els 3 ponents s'haguessin posat d'acord per parlar de diferents aspectes durant la xerrada i no es va fer gens repetitiva.
La pregunta que ha fet el meu company "anòmim" (el de la 2ª aportació) jo també me l'he plantejat... A més, quan hi ha una catàstrofe, com es decideix quina organització hi va? Això no em va quedar gaire clar durant la xerrada... Suposo que cada una té més prioritats o estan totes d'acord amb les prioritats?? És aquí on intervé l'ACNUR??
"Ojalà" es puguessin fer campanyes a curt termini i algunes a llarg termini; no sé com funciona aquest món, però també entenc que sigui molt difícil aconseguir suficients diners per abarcar-ho tot.
El que també volia comentar és que em sorprèn molt que el govern espanyol tingui "tan poca tradició" (tal com van dir els conferenciants, no recordo quin) de concedir els "visats" de refugiats... El 90% dels que ho sol·liciten són denegats!! Em sembla una xifra molt alta!! Llavors, la gent a qui li han denegat, si hagués anat a França (on hi ha més "tradició") li haguéssin concedit?? Em sembla molt injust... La Comunitat Europea hauria de fer alguns ajustos en aquest tema, no creieu??
¡Hola a todos! La charla del otro dia fue muy interesante y amena ya que los ponentes explicaron con claridad y sin repetirse. Nos acercaron una realidad que en mi caso me queda un poco alejada. Me gustó mucho la intervención de Pau Vidal.
La xerrada de refugiats va ser realment molt motivadora i amena, fet que va propiciar l'interes general.
Els tres conferenciants van evitar repeticions i van ser capaços de compenetrar-se l'ho suficient entre ells com per exposar d'una forma molt clara i senzilla el tema principal: els refugiats.
Pel què fa a la xerrada en si el què més em va cridar l'atenció van ser les dificultats jurídiques i injustes que se li presenten a aquell que demani ser acceptatat en un país com a refugiat. També m'agradaria destacar la fortalesa que ha de tenir qualsevol persona que es veu obligada a marxar de casa seva sense saber on anirà, com viurà o quan podrà torna.
Espero sinceramet que les següents xerrades siguin tan profitoses i interessants.
He de dir que vaig trobar les xerrades de l'altre dia molt interessants, especialment la última, com gairebe tothom!!
De fet, el que més em va impactar van ser les històries, els rostres, que ens va presentar l'últim conferenciant. Em van deixar la pell de gallina! I és que crec que així arriben més les ponències que no pas amb dades i números.
Jo també us vull felicitar per aquesta xerrada. He après moltes coses que no sabia i em va fer plantejar moltes situacions que no m'havia imaginat mai, sobretot en l'àmbit legal, a l'hora d'acollir els refugiats (1r ponent).
No obstant, igual que molts dels que hi vam assistir, la presentació que em va agradar més va ser la d'en Pau Vidal. Ell ens va aportar una visió més directa de la situació. Amb la seva experiència i les seves fotografies, ens va ajudar a apropar-nos a la realitat, i a fer-nos una millor idea de quina és realment la situació en els camps de refugiats.
En primer lloc, voldria dir que durant pràcticament tota la xerrada se sentia un xiuxiueig molt molest. Pregaria que els que se sentin al.ludits tinguin una mica més de respecte pels companys que volem escoltar amb tranquil.litat les xerrades, gràcies.
D'altra banda, voldria destacar de l'última xerrada la brevetat, l'enllaç i les presentacions dels tres ponents. Com la resta de companys em va semblar molt interessant que el temps de debat fos més llarg.
Potser el que em va impactar més van ser les fotografies i els rostres que hi han darrera de la paraula refugiat o desplaçat intern. Per això, vull destacar l'intervenció de l'últim ponent que ens va recordar a tots que cada persona té una història i el valor de les mateixes per mirar cap endavant.
Tot i que veig que no comparteixo opinió amb la majoria de persones que han comentat, la darrere xerrada no va despertar-me un grandíssim interès. He aprofitat i aprofundit molt més en les temàtiques de les passades conferències; però tot i això, enhorabona per l'organització.
Una de les coses que em van indignar més (i un company de l'aula va demanar-ho) és que segons """"les pintes" que portis""" et creuran o no a l'hora de donar-te una acreditació per poder residir en un lloc diferent del teu. Ho trobo massa subjectiu (tot i que l'advocat va dir que era bastant clar quan algú et mentia); tot i que alhora no pot ser molt objectiu... És molt complicat.
L'apartat "Rostres" del Pau Vidal em va impactar moltíssim.
M'he rellegit els comentaris de la gent que va assistir a la conferència per tal de veure què els va semblar. Coincideixo amb moltes opinions en el fet de pensar que els ponents van expressar-se de manera amena i distesa fet que va comportar que la xerrada es fes més curta que l'anterior, per exemple. El testimoni de Pau Vidal va impressionar-me i em va tocar la fibra tot i no saber massa cosa del tema dels refugiats. Només acabar dient que em va servir per tenir una visió general combinada amb la proximitat dels testimonis. Fins la pròxima xerrada.
Dos comentaris a les aportacions realitzades, concretament al Jordi López i a la Natàlia Pujol, en quant a les possibilitats de demanar asil per part d'una persona homosexual d'Iran (pensem que es pot aplicar la pena capital a una persona si es condemnada pel delicte d'homosexualitat a Iran)i un senyor saharauhi amb una ferida de bala a l’esquena (els quals no tenen estat reconegut internacionalment i poden ser considerats com apatrides).
S'hauria d'analitzar cada cas de forma individualitzada i veure si realment hi ha "prova" de la por a ser perseguit per aquests motius, ja que és la clau en el procés d'asil a Espanya, en la que hi ha un element "subjectiu" (anàlisi de la personalitat, relacions psicològiques i antecedents personals i familiars d’aquella persona) i un element "objectiu" (avaluació dels fets relatats, la veracitat dels aconteixements, la pertinença a aquell país d'origen, ...).
Com podeu comprovar, la presentació d'un cas d'asil, no es gens fàcil, i menys, explicar-la en 20 minuts, ja que a vegades pesa més l'element objectiu que el subjectiu.
El meu consell seria que abans de presentar un cas d'asil a Espanya, totes les persones anessin ben assessorades per un advocat/da que pogués valorar el seu cas.
Agrair-vos els vostres comentaris al blog i la vostra atenció durant la sessió.
Una salutació cordial,
Gerard Català Advocat del Servei de Refugiats i Immigrats de Creu Roja a Barcelona (1er ponent).
Hola a tots! Només dir-vos enhorabona per la última xerrada i no repetiré tot el que s'ha dit, perquè pel que vaig tots pensem aproximadament igual.
Sobre el debat que s'ha obert cap al principi, jo crec que els projectes d'emergència són claus en moments donats, però que si no s'assegura que tenen una continuïtat poden arribar a ser insuficients en molts casos. Per això crec que és important fer projectes a llarg termini o complementar els d'emergència. Realment no tinc molt clar quins "mínims" es requereixen per poder finalitzar un projecte, però suposo que no s'acaben fins que no s'han assentat unes bases sobre les quals aquell poble es pot acabar d'estructurar/reconstruir i tornar a començar.
Gràcies als organitzadors, per fer possible un espai de reflexió conjunta sobre el drama de milions de persones. Que la nostra vida sigui més permeable al patiment de tanta gent.
Si voleu altres testimonis, acabo de rebre aquest informe:
Especialment colpidores les dues històries de vida que posen rostre a les dones que fugen de l'Àfrica Subsahariana i no aconsegueixen arribar a Espanya.
Endavant amb els estudis de medecina. Poden ser una molt bona plataforma perquè pogueu aportar al vostre gra de sorra en la construcció d'un món millor.
Personalment estic molt satisfet de l’informació que vaig rebre en aquesta darrera sessió. Va ser comunicada d’una manera molt dinàmica i tal com ha dit alguns companys, com la Paula, el fet de poder debatre i manifestar les nostres opinions va fer que la durada de la conferència es fes curta. Els ponents van explicar cada un la seva part sense repetir-se i estaven perfectament coordinats. Felicitats.
En aquesta sessió em vaig adonar una mica més de la complexitat del tema dels refugiats, a vegades oblidat en les nostres ments, i em van sorprendre moltes coses del que van explicar. Malgrat tot vaig marxar de la sessió pensant que realment cap Estat destina un autèntic sacrifici per millorar i prevenir aquest conflicte i que els que es troben amb aquesta situació estan nomé amb ells mateixos o la seva família si han tingut la sort de contactar. Això si no han tingut la sort de que alguna ONG o associació involucrada amb el tema s’hagi ficat amb contacte amb ell.
Hola a tots! La xerrada del passat dijous va tornar a ser molt interessant. Els tres ponents van donar-nos diferents enfocaments sobre el tema, però el que més em va arribar va ser la ponència d'en Pau Vidal, i en especial la part final on ens mostrava els "rostres"; crec que va ser en aquest moment en el qual molts vem acabar d'entendre del tot el problema dels refugiats que ens plantejaven les tres exposicions.
Hola a tothom. La xerrada dels refugiats ha estat, fins al moment, una de les que més m'ha agradat. En tractar-se d'un tema tant interessant i amb tant pes humà, vaig trobar molt adequades les explicacions dels ponents i l'enfoc dels problemes dels refugiats i del funcionament dels camps, l'organització, les coses que allà es desenvolupen, les escoles, les històries personals, la tornada...no sé, tot en general em va semblar molt interessant, sense dubte de les millors! enhorabona als organitzadors! Salut Rosa Barceló
Aquesta xerrada m'ha recordat ja les del any passat! bufff!
Una de les impressions que em va quedar de la xerrada que encara no ha estat citada al fòrum ha estat referent a les ajudes puntuals:
Les organitzacions com MSF, les veig, com intentant córrer d'un lloc a un altre posant "parxes" (també cal dir que necessaris) però que és quelcom molt allunyat de solucionar problemes.
Jo no estic molt ben informat, però pel que tinc entès la guerra de congo és deguda a que l'extracció de coltan és controlada pels warlords. I cada puto mòbil d'europa i amèrica funciona amb aquest coltan.
Fins a quin punt és coherent, llavors, que una persona que canvia el mòbil cada any doni/ajudi a MSF per paliar les conseqüències de la catastrofe?
Primerament felicitar als tres conferenciants . La xerrada va ser molt útil per conèixer el procés per ser un refugiat, les polítiques que existeixen en aquets casos i, sobretot, els motius perquè hi ha els refugiats. També vam aprendre les diferencies entre un exiliat, desplaçat i refugiat. Però el més important i el que em va semblar més interessant va ser l’explicació sobre Libèria. Els diferents casos verídics em van posar la pell de gallina, van ser un gran exemple per entendre una mica més el que realment els passa a tota aquesta gent.
Xerrada molt interessant. El ponent que em va agradar més va ser el tercer, l'arquitecte, que va presentar persones. Això és el que em sembla més important: recordar que quan parlem de refugiats, parlem de persones i no d'estadístiques. Em sembla que la labor de les persones que van a ajudar als camps de refugiats és realment important i útil. I això es demostra veient un dels homes que va presentar l'últim conferenciant: l'home que va aconseguir deixar els vells odis enrere per crear una escola per a les dues ètnies que havien estat en guerra.
Hola, d'aquesta darrera xerrada dir que em va impactar moltíssim les històries que es van explicar. És increible la capacitat que tenen algunes persones per fer front a les adversitats i no només això sinó que també són capaços de fer algo bo a partir de les males experiències que els a tocat viure ajudant així als altres i que no hagin de trobar-se en una situació semblant a la seva. Ho trobo realment admirable.
Un cop més, gràcies als conferenciants que crec que van fer unes xerrades molt amenes. He de destacar que el darrer ponent em va agradar molt, ja que el fet de presentar casos humans reals sempre et va apropar una mica més al tema del que es parla. A més crec que tots vam apendre força a nivell legal, polític i sobretot humà de la situació del refugiats i com ajudar-los.
Hola! Crec que no queda gairebé res a afegir als comentaris que he llegit, estic d'acord amb ells en que aquesta xerrada va ser una de les millors, el punt de vista legal va quedar molt clar, i les vivències explicades van estar molt i molt bé. Crec que va ser interessant conéixer com són alguns camps de refugiats i en concret algunes de les persones que es troben en ells. A més, estic d'acord en que va estar molt bé que quedés temps per al debat. Fins la propera! Nuria de la Torre
oh... feia molt de temps que les xerrades de cooperació no em feien venir llàgrimes...
i només vull tornar a dir el que tothom ha dit, que va ser super interessant. la veritat és que no hi venia amb gaire ganes, però vaig sortir que em sabia greu que s'hagués acabat. encara queden moltes coses per conèixer sobre refugiats, tant els de que poguem tenir a casa nostra com els que tenim a milers de quilòmetres, i aquesta xerrada va animar a voler aprofundir amb el tema!
Des de la meva experiència, aquesta darrera xerrada ha estat molt profitosa. D’alguna manera, sempre havia cregut que entenia el concepte de refugiat, però simplement com un altre “dany col•lateral” de tots aquells conflictes dels que havia sentit a parlar (sobretot a Ruanda). Realment mai m’havia arribat a plantejar l’organització i l’esforç internacional que s’hi dedica (i els límits que existeixen per aquesta ajuda), ni la quantitat de temps que es pot allargar un assentament d’aquestes característiques, i sobretot, com devien enfrontar-se amb el dia a dia les persones que s’han vist obligades a fugir i sobreviure amb l’esperança de poder tornar algun dia. I sobre la tornada, l’última xerrada va ser realment interessant, ja que poques vegades es parla al final d’un conflicte del llarg camí que queda per davant, de la reconstrucció, del que suposa col•laborar amb “l’enemic” i deixar enrere els rancors de la guerra. La meva sincera enhorabona als organitzadors i als conferenciants.
Primer de tot, i com ja han dit molt bé els meus companys, felicitar als tres ponents i als organitzadors per aquesta darrera xerrada! Realment penso que va ser una de les millors des del meu punt de pista ja que se'ns va donar una informació molt interessant i de manera clara i concisa, que en 20min per ponent prou difícil deu ser ja. Personalment, em va impactar molt l'exposició de Pau Vidal, sobretot per les vivències que va tenir allà i per la gent que va conèixer i ens va saber apropar. Espero que les que quedin siguin igual d'apassionants! I sobre el debat que s'ha plantejat, trobo que els projectes d'emergència són molt importants i sobretot depenents de la situació en què es trobi el país en qüestió. No obstant, si no hi ha un compromís de suport.. poc es pot fer.
El primer de tot es felicitar als organinzadors i conferenciants per la xerrada, aquesta a sigut prou millor que l'anterior.
L'ordre en que els conferenciants van exposar em va semblar molt encertat ja que primer ens van introduir al concepte de refugiat i asil polític i van acabar amb el retorn dels refugiats i les 4 histories que ens van fer possar cares a aquest fenòmen i ens van apropar a ell.
Respecte al debat sobre ajuda en emergencies vs ajuda a llarg termini, jo pense que lo ideal seria començar amb un pla d'ajuda per emergencies i en lloc de que tinga una durada determinada anar modificant-lo per a que passara a ser una ajuda a llarg termini.
Fins la pròxima xarrada Cristina Tello Sánchez (4t medicina)
Personalment i compartint opinió amb altres participants del blog, crec que aquesta última conferència va destacar per a no ser tant extesa i permetre una bona estona per a preguntar les qüestions que molt sovint no queden clares i que són passades per alt pels ponents.
La conclusió que en vaig extreure va ser que sigui on sigui el conflicte, sempre acaba passant-les magres aquells que no en tenen pas cap culpa i que, a més a més, són conflictes en els que no queden les ferides cicratitzades.
Hola a tots!!! una vegada més, felicitar tan als conferenciants com als organitzadors de les xerrades. Crec que l'última xerrada va estar molt bé, pero estic d'acord amb quasi tots els comentaris anteriors en que el testimoni de Pau Vidal sobre la seva experiència a l'Àfrica va ser el més interressant i emocionant, ja que veient les fotos i sentir-lo relatar les històries va ser la millor manera d'apropar-nos a aquell mon.
Hola a tots! contar amb una xerrada dins el programa de cooperació internacional que tractés sobre els refugiats em va parèixer una bona opció. A més de felicitar als exponents, voldria destacar que la manera d'apropar-nos més a les seves vides és mostrant algunes de les històries de diferents persones que es trobaven en una situació difícil. Va ser la part de la xerrada que em va "sensibilitzar més" perquè em vaig intentar posar a la seva pell.
La veritat és que aquesta xarrada, almenys per a mi, ha sigut de les millors del cice de conferències. Trobo que és realment curiós com un refugiat polític pot demanar asil a un país estranger. Sobre tot des del punt de vista de l'investigació que s'ha de realitzar per comprovar la veracitat de la seua història. D'altra banda i cosa que m'ha impresionat més, ha sigut la xarrada del arq. Pau Vidal. I en relació amb els projectes a curt o llarg termini em decanto pel llarg termini. Soc conscient de que són més difícils de seguir però si es pugués donar una base a una població (l'oportunitat de millorar la seua educació) segurament no necessitaria succesives intervencions a curt termini.
Realment ha estat una xarrada molt interesant. M'agradaria destaar el tercer ponent, que crec que ha donat una visió bastan crítica i a la vegada interesant del fenòmen dels refugiats, i d'allò que menys se'n parla, l'estada al camp i el retorn.
Tot i el toc sensiblero gratuít del final, m'agradaria resumir que va ser una gran conferència
Hola! Personalment, sols dir que vaig trobar les xerrades de l'altre dia molt interessants, potser inclús més que les anteriorment realitzades.
El que més destacaria serien les històries que ens va presentar l'últim conferenciant, on se'ns va donar una visió diferent, més directa, de la situació actual. Amb la seva xerrada ens va ajudar a entendre la realitat i a poder imaginar una miqueta millor la veritable situació dels refugiats.
Hola a tots, He de donar l'enhorabona a tots els organitzadors i ponents d'aquesta última xerrada,crec que realment han encertat amb els temes a tractar i, el més important, la informació estava ordenada i no es repetia entre els ponents, cosa que em va semblar molt apropiat. D'altra banda m'agradaria destacar el contingut de les conferències, especialment la d'en Pau Vidal, el mètode emprat em va semblar molt amè i fàcil de seguir, cosa que em va apropar bastant al que ens volia transmetre. Per últim, m'agradaria destacar el torn de paraules. Malgrat no vaig intervenir, em va semblar molt interessant que es deixès més estona per a aquesta part de la sessió ja que així ens va animar a tots a participar en mesura del possible. Espero que la propera xerrada sigui tan interessant com aquesta i ENHORABONA un altre cop. Patrícia Zarco Matias
Molt encertada novament! i molt encertada també la tria dels ponents. Va estar molt bé poder veure com es tractava el tema des de el punt de vista jurídic, mèdic i humà. La veritat és que sabia poca cosa sobre els camps de refugiats i vaig trobar la xerrada molt interessant.
La darrera xerrada sobre els refugiats em va sorprendre gratamanet ja que sempre que es veu per la televisió que hi ha moviments de persones deguts a guerres o catástrofes naturals mai es parla de totes aquelles iniciatives per tal d'assegurar els mínims serveis i condicions de vida per tal de que aquestes persones que han hagut d'abandonar les seves llars visquin el més comodament possible. Em va agradar molt la explicació sobre el funcionament dels camps de refugiats ja que és un tema que mai m'havia plantejat. Enric Vergés Gil
L'última xerrada va està bastant bé, però segons la meva opinió van faltar més exemples de refugiats. És cert, que l'arquitecte en va posar uns quants, però crec que hagués estat millor que els conferenciants no s'haguessin centrat en temes tan tècnics, sinó potser més humans, com és aquest cas. Posant rostres a les vivències és quan ens fem una idea més forta del que passa realment i de com ha de canviar la societat en aquest aspecte.
Bé, primer de tot, i em sap greu fer-me repetitiva, voldria (com gairebé tots els meus companys) felicitar tant a l'organització com als ponents el desevolupament d'aquesta xerrada, ja que com molts d'ells, jo també crec, que n les dues últimes,la presència de polítics, havia deixat una mica de banda el tema pel qual tots estem en aquestes xerrades i s'havia centrar més es un simple monotema propagandista per part d'aquests.
Desprès també m'agradaria destacar la presència i exposició del 3er ponent, que personalment em va fascinar i realment va ser molt amena la seva xerrada.
i ja per últim i contestant al segon comentari, crec que tothom té sentiments i opinions contraries en si mateixes, per una part, penses que si els estas ajudant a molt llarg plaç, estas impedint, que ells com a pais o regio, etc es puguin desenvolupar i "espavilar per si sols" d'altra banda penses que si no hi ets durant bastant de temps, també els estas privant dels recursos mínims que necessiten per poder-ho fer amb les mínimes condicions i garanties... així jo em decantaria per un mig-llarg plaç
Bé, ens veiem en la propera xerrada que esperem que sigui tan o més profitosa com la última!
Estic completament d'acord amb el que han dit tots els altres companys, els tres ponents van donar diferents visions de la situació dels refugiats d'una manera molt entenedora i em va resultar fàcil seguir la xerrada. El fet de parlar de persones amb noms propis apropa a la situació i et genera una major implicació. El dels refugiats és un tema molt interessant i del qual en desconeixia una gran part. El debat que es va generar també va resultar molt distès i el fet de tenir més temps per a fer preguntes va facilitar que la gent expressés els seus dubtes o inquietuds. De les xerrades que s'han fet aquest any aquesta és la que he trobat més interessant, espero que les que queden segueixin la línia ascendent que aquesta ha marcat.
Creo que hay bastante consenso en que fue una charla de las más interesantes y muy educativa. Sobre todo me gusto que los tres ponentes presentaron aspectos distintos de un mismo tema y complementaron la información entre ellos.ME gusto que presentaran la realidad de los refugiados desde el ámbito legal, el ámbito médico y la logísitica y movimientos que realizan.
Desde luego las historias de los tres refugiados que presentó el tercer ponente fue lo más impactante de la tarde. A veces cuando se nos hablan de grandes masas de personas, de grandes movimientos sociales lo vivimos desde la distancia y no nos hacemos a la idea de la cruel realidad. Una vez más la realidad supera la ficción, y es cuando te explican las historia de manera individual, historias humanas y duras donde los refugiados y sus familias son perseguidos y asesinados, es cuando te das cuenta lo injustas e inhumanas que son las vidas de estas personas.
Me gustaría comentar que este debate a cerca de los refugiados me ha parecido realmente interesante y ha despertado en mí una curiosodad por este colectivo que nunca antes había tenido. Cuando veía o escuchaba algo sobre refugiados en la tv nunca me había parado a pensar en lo que significaba realmente, ahora, gracias a estas conferéncias tengo una visión mucho más amplia y enriquecida. Sinceramente creo que el tema de los refugiados es un tema muy delicado e importante y a la hora de tratarlo se debería tener en cuenta a todas las partes implicadas y tener un buen consenso entre los países que reciben a estos refugiados y los paises de los cuales salen este colectivo.
Com ja ha dit molta gent, la xerrada va ser molt interessant, i potser s'hi ha de fer més ènfasi en comparar-ho amb l'anterior. A mi aquest tema des de sempre m'ha interessat especialment, de manera que vaig disfrutar escoltant els ponents.
Sovint, oblidem els refugiats i desplaçats i potser hauríem d'inentar-ne ser més conscients i ajudar en la mesura possible.
Espero que la seguent xerrada sigui igual d'interessant!!
crec que la última xerrada fou molt interessant, sobretot la última intervenció. Els cuatre testimonis finals van ser claus a la xerrada. Van aportar aquella clau que ens va permetre sentir més d'aprop la realitat que per desgràcia molta més gent de la que pensem, viu. Personalment sóc partidaria dels projectes de llarg termini perquè crec que els projectes d'emergència són com una tireta que és útil si.. però només per temps delimitat.
Aquesta última xerrada m'ha semblat molt interessant. Tots tres ponents van aportar valuoses dades i crec que juntament amb el debat final no van deixar-se res significatiu per explicar.
El testimoni de Pau Vidal sobre la seva experiència a l'Àfrica va ser l'aportació més destacable al explicar varies histories de persones que han sigut forçats a marxar d'on viuen per convertir-se en refugiats.
En primer lloc, felicitar als organitzadors per la xerrada, ja que crec que tan els 3 ponents com el tema va ser molt encertat.
Com molts dels companys han comentat, la durada de debat va permetre realitzar tot de preguntes que van resultar molt significatives per acabar de fer-me una idea i alhora va permetre que es resolguessin molts interrogants que en xerrades anteriors no s'havia pogut fer per manca de temps.
Mencionar també l'experiència d'en Pau Vidal a l'Àfrica ja que ens va permetre acostar molt més a la realitat i fins i tot ficar-nos en situació.
Hola soc la Laura Serrán. La xerrada sobre refugiats ha estat molt interessant!!a més era un tema que donava per molt i cal dir que es va exprimir al màxim. Crec que els tres conferenciants donaven punts de vista per pensar-hi més i per poder discutir tranquilament.
D’entrada fer referència a l’actuació dels ponents ja que tots tres van aportar no solament tos els seus coneixements professionals sinó també totes les seves experiències personals que van anar adquirint en les seves estades als diferents països i indrets que van estar, fet que donava una molt bona connotació a tot el que explicaven.
No obstant m’agradaria fer referència al tema dels camps de refugiats i al fet de quan les organitzacions que treballen en aquests tipus de projectes consideren que la seva estada o actuació al indret en qüestió és encara necessària o no, ja que es va dir en les sessions, (cosa a la vegada també trobo lògica), que l’ajuda mai pot ser per temps il•limitat ja que mai saps quant de temps pot durar la situació conflictiva en qüestió o el fet de que a la mateixa població autòctona se’ls hi fa entrar en una dinàmica de “conformisme” i “comoditat” però per tal de pal•liar aquest fets, les organitzacions col•laboradores, no podrien crear algun tipus de sistema per tal de que tots els projectes que promouen siguin el més sostenibles possible? tant difícil ho impossible és? M’agradaria deixar aquesta pregunta en l’aire per a tothom, ja per a la pròpia reflexió o si per algú més informat pogués ser capaç de donar alguna resposta.
Jo crec que el tema dels refugiats és molt complex i en general desconegut. Tothom en sap una mica però en el fons ningú sap res. Ni ningú es pot imaginar tot el que hi ha darrere.
Com es va dir a la conferència no és el simple fet d'ésser un refugiat mentre ho estàs essent. És l'abans, el durant i el després. Abans duies un tipus de vida, després l'has d'abandonar totalment (tant casa, poble, com fins i tot família i amics)per passar a no ser ni fer gairebé res es podria dir. I quan la situació es normalitza i "tornes" a casa resulta que ja no queda res i que has de començar de zero i de nou.
La sensació que em va quedar a mi va ser que en aquests casos hi havia poc a fer per ajudar a tota aquesta gent afectada, i que eren altres els problemes que s'havien de solucionar perquè els refugiats reféssin la seva vida.
Em va semblar molt interessant el fet de conèixer tots els passos que han de realitzar per aconseguir l'asil polític. Com es pot arribar a un judici amb només la versió del demanant? Com es valora la dificultat d'aportar documentació que recolzi la seva versió?
El tercer ponent va posar un contrapunt amb la seva experiència diercta a Libèria. No només per les imatges i els casos que va presentar com exemples, si no que tota la seva ponència va estar repleta d'expreiències que ha conegut, ja sigui de 1a o 2a ma: com la reclusió, l'aïllament i la corrupció dels camps de regugiats; la dificultat del retorn i de la reintegració en la seva propia comunitat..
En conjunt em va semblar una sessió molt completa ja que es van tractar mots aspectes de tot el procés del refugiat.
La sesión de refugiados fue realmente muy motivadora y amena, lo cual incentivó el interés general.
Los tres conferenciantes supieron evitar repeticiones y fueron capaces de compenetrarse lo suficiente entre ellos para exponer de forma clara y sencilla el tema principal: los refugiados.
Respecto a la charla en si lo que más me impactó fueron las dificultades jurídicas e injustas que se le presentan a aquel que pida ser aceptado en un país como refugiado. También me gustaría destacar la fortaleza que ha de tener cualquier persona que se ve obligada a irse de su casa sin saber donde ir, como vivirá o cuando podrá volver.
Espero sinceramete que las próximas charlas sean tan interesantes.
Hola a tots, la xerrada de cooperació de l'últim dijous va ser de les que vaig trobar més interessants. Les experiències dels tres ponents i les seves curtes però intenses explicacions crec que van fer que la sessió fos molt dinàmica i que no es perdés l'interés en cap moment. Personalment, la intervenció del Pau Vidal em va fer pensar força, i de fet m'agradaria poder viure les seves experiències algun dia. L'apartat de rostres, ens va deixar enlluernats a tots, els entrebancs que havien superat aquella gent, la força de voluntat que tenien i l'esforç per seguir vivint crec que van donar-nos una bona lliçó de vida. M'agradaria per últim felicitar als organitzadors,
Bones! Com ja han dit la resta de companys que van assistir a la xerrada, reafirmo que va ser de les millors tant pel que fa als ponents com a l'enfocament del tema i el fet de poder debatir amb calma i claredat. Gràcies i fins la propera.
Hola a tots i totes! Una vegada més dir, com ja han comentat els demés companys, es va tractar d'una xerrada molt interessant per tractar d'un tema del que desconeixem moltes parts. Els tres ponents varen enfocar des de diferents punts de vista el tema i això va fer que encara el poguessim comprendre millor.Es va poder coneixer el tema des d'un punt de vista més legal i polític a un de més humà que realment ens va fer reflexionar a tots.
La verdad es que esta charla me ha gustado mucho. Ha sido amena, entretenida e interesante. Una de las mejores! Felicito y agradezco a todos los que la han hecho posible.
Hola a tots. Volia expressar el meu agraiment a organitzadors i ponents per haver fer una xerrada tan clara, concisa i interessant.
Reconec que em costa una mica distingir la diferència entre refugiat i immigrant, tot i que durant la xerrada van distingir en tot moment aquests dos conceptes.
A més, també em va quedar un dubte pendent que us plantejo aquí a veure si algú me'l sap resoldre: què passa amb el país d'acollida d'un camp de refugiats? O sigui, com es planteja aquesta situació i la de retirada?
Hola a tots! Bé, només dir que aquesta xerrada, per mi, va ser una de les més interessants; ja no només pel tema, que sempre tenen el seu interès, si no perquè va aconseguir ser dinàmica i entenedora, de manera que després es va poder fer un bon debat, i amb molt més temps de l'habitual (que també és d'agrair). Tot i que el tema de refugiats no sigui gens simplificable, trobo que en la conferència almenys es va poder concretar bastant i això també va ajudar a no perdre el fil del que es parlava, que potser en altres xerrades al final s'acabava divagant massa...
Personalment crec que ha estat una de les conferències més interessants de les que hi ha hagut durant tot aquest curs. I sobretot va ser molt interessant el final del darrer ponent, amb les cares de diferents refugiats i les seves històries. Encara que algunes guerres i altres conflictes hagin acabat encara hi ha molta gent que està sense un sostre, i molta altra gent sí que ha tornat a casa però en una situació precària i en condicions casi inhumanes. I també hem de pensar que es poden acabar conflictes i tot això...però la situació de la gent que queda, com he dit, en codicions molt precàries, ràpidament queda en l'oblit. Això és lo que s'ha d'intentar evitar!
Personalment, i com veig en la tònica general, em va agradar força més aquesta xerrada que l'anterior.
Trobo molt interessant la reflexió del comentari anterior, quan diu que no només hem de pensar en les conseqüències immediates de guerres i conflictes; sovint les de llarga durada són més dificils de donar resposta (persones sense sostre, sense equips mèdics...) i sobretot més oblidades, ja que no són noticia.
Em va agradar molt sentir veus de primera mà, com també em va agradar que hi hagués més temps per poder dir la nostra.
La xerrada del passat dia 12 de març va reflectir perfectament la raó de ser d'aquest cicle de conferències, que és parlar de realitats que ens poden resultar llunyanes però que tenen repercusions socials i sanitàries i els refugiats en són un clar exemple.
Les intervencions dels diferents ponents van ser aclaridores, interessants i a més a més, estaven connectades entre sí. Per tant, cal felicitar novament els organitzadors.
Com a reflexió, m'agradaria dir que em resulta indignant que l'estat espanyol denegui la gran majoria de sol·licituds d'asil. Tenir una democràcia no només significa convocar unes eleccions cada 4 anys sinó assumir una sèrie de valors i actituds entre els quals està acollir a aquelles persones que motius ideològics (polítics, religiosos...) no poden tornar al seu país. Evidentment, no es pot esperar gran cosa d'un govern que instiga guerres venent armes a estats totalitaris i després envia "missions de pau" i a sobre, critica països com Israel o els EUA creient-se superior moralment. No es pot ser més cínic!
La passada sesió sobre refugiats em va ser molt útil per a reflexionar sobre el tema i per ampliar els meus coneixements.
Un dels aspectes que més em va impactar és el fet que un cop aquesta gent abandona el camp de refugi ha de continuar lluitant, doncs molts en retornar als seus poblats no tornen a retrobar-se amb els seus familiars. Molts nens queden horfes i han de patir l' ambivalència de tenir esperança per retrobar als seus parents, a la vegada que pateixen perquè no saben si realment segueixen amb vida.
Val la pena que reflexionem sobre la qüestió, ja que no només son durs els anys que passen al camp de refugiats, sinò també tota la resta de la seva vida en la mesura en que han de deixar enrere un passat amb el que s'identificaven per a començar de nou, sense els fills, sense el marit i possiblement sense la casa que s' havien construit.
Primer de tot m’agradaria dir que m’ha semblat una xerrada molt interessant ja que t’acostava a la realitat del que realment esta passant. Els ponents sabien transmetre molt bé les idees i les seves experiències.
Com a la majoria, em va impactar molt el relat de les situacions concretes que han viscut certes persones perquè realment et fan tenir una idea de la situació, ja que, molts cops, un llistat de dades et deixa bastant indiferent.
Crec que la majoria no tenim present que hi ha mig món que s’està matant en guerres, on la persecució, la por i la mort són el pa de cada dia, i que de vegades algú ens ho recordi no esta gens malament.
Considero que l'última xerrada fou la més interessant i enriquidora de totes les fetes fins ara. Les tres ponències van ser acertades i totes aportaven aspectes crítics i rellevants del tema des de diversos punts de vista. Personalment, la xerrada del Pau va ser la que més em va impactar, sobretot la part de rostres i l'experiència personal que afegia a mesura que tractava cada aspecte.
Per començar, no cal dir que la darrera conferència va sorprendre a tots positivament. Començant per les tres ponències, que a més d'entenedores i interessants no van ser gens redundants. Gràcies als tres ponents, que en tot moment anaven complementant la informació els uns dels altres, tots els que estàvem allà vam poder apropar-nos, i, sobretot, entendre la situació d'aquestes persones.
Personalment destacaria l'explicació d'en Pau Vidal sobre la seva experiència, que ens va ensenyar la importància de posar-li nom i cara a aquestes experiències, i que de vegades això ens ajuda a apropar-nos a allò que aquestes persones estan vivint. Per últim, només destacaria l'impacte que em va causar veure que de vegades projectes que s'allarguen o refugis que ofereixen més del que aquestes persones tenien abans, poden suposar un problema. Sens dubte, un cop més, són coses que ens faran reflexionar.
Hola a tots! Coincideixo amb la majoria pel que fa a l'última xerrada, per la qual m'agradaria felicitar als organitzadors, ja que la bona elecció dels ponents va fer que fos molt interessant i amena. També donar gràcies al primer ponent, que pel que he vist ha participat al blog! (no sé si els altres dos ho han fet també, que no m'he arribat a llegir tots els comentaris)
l'ultima xerrada, per mi una de les més interessants, hem va permetre coneixer un tema pràcticament desconegut. El tercer ponent és el que més em va agradar, amb l'explicació de la seva propia experiència i de les persones que havia conegut. Sincerament crec que xerrades com aquesta et fan venir ganes de tornar el proper dijous.
Hola a tots! Encarant la nova conferència, esper que sigui tan enriqidora i ben organizada com l'anterior. Un tema molt encertat i tres ponents que van saber fer la xerrada àgil i interessant amb molt temps per a preguntes q es va agrair. Sobre el debat del prinicipi crec que si hi hagues diners suficients (que rar que el problema siguin els diners, no?...) s'haurien d'invertir en projectes allarg termini. La feina duita a terme durant l'emergència és clau per a la supervivència de molta gent, però servirà de gaire si no hi ha un proposta de futur quan els refugiats tornen a casa. Fins dijous!
Com sempre, fent tard a l'hora de comentar la conferència de l'altre dia.
Només volia felicitar a l'organització per la xarrada: vaig gaudir moltíssim i no es va fer gens pesada, sinó tot al contrari, per mi podria haber durat més hores.
Mencionar que les intervencions dels tres convidats van ser molt interessants i impactants, aspectes que motiven al públic i que el debat final va ser un dels millors d'aquest cicle de conferències: dinàmic i llarg.
Bona tarda a tothom! M'agradaria donar la meva opinió sobre la última ponència que des del meu punt de vista va ser una de les millors, les vivències explicades crec que van ser la clau i van fomentar la motivació del debat, és per això que espero que les pròximes xerrades continuïn així. Fins demà! Elena Manubens 5è de Medicina
Bones! La veritat és que acabo de llegir l'últim missatge i estic totalment d'acord amb l'Elena. Personalment el que em va agradar més va ser l'aportació del Pau Vidal, crec que molts estem d'acord amb el que el que va dir i a mi em va tocar especialment.
Hola! Definitivament estic dacord amb la majoria de comentaris de tothom!L'última xerrada va ser una de les més interessants i enriquidores, i crec que ens va aportar el que la majoria de nosaltres hi esperavem trobar. L'intervenció dels tres ponents va ser molt encertada.M'agradaria destacar l'intervenció d'en Pau Vidal,oferint-nos vàries històries personals, de refugiats amb cara i nom que va despertar en la majoria uns grans sentiments d'emoció.
Primero quisiera agradecer a los organizadores por esta charla tan interesante. Y destacar a los invitados la buena estructura realizada sobre el tema de los “refugiados”, hablando de forma amena y sin prácticamente repeticiones sobre el tema en cuestión. Me ha resultado realmente sorprendente, escuchar los testimonios, que a veces no llegamos a comprender como algo real estando tan alejados de ellos. Es muy bueno que nos informemos y así podamos ser mas conscientes sobre este tema.
Com bé han dit els meus companys, aquesta última xerrada va ser molt interessant. De fet, el tema ja m’interessava molt des d’un bon principi i, encara que és un tema força desconegut i que, realment la gent, encara que pensa que en té una idea, no en té cap; es va tractar d’una manera fàcil d’entendre i de seguir.
Els ponents, sobretot en Pau Vidal, van saber impactar-me, transmetre’m les seves experiències viscudes... No sé, em va agradar molt el ritme que van dur. A més, no van acaparar tot l’espai de temps de la conferència, com altres cops, i van deixar bastant temps per a què la gent digués les seves inquietuds i exposés els seus dubtes.
D’aquest tema no en sabia gaire, perquè, encara que tots tinguem una idea del que és, no en sabem res. El fet de tenir que deixar tot el que t’importa enrere i haver de començar una nova vida a un altre indret, on no coneixes a ningú, enyorant els éssers estimats... durant un període que pot ser molt llarg, o veig molt dur. A més, hem de considerar que després, quan ja poden tornar a casa, en molts casos, com ha passat força temps, tot ha canviat, les coses ja no són com abans, i és una mica com tornar a començar, no és possible reprendre una vida allà on l’havies deixada perquè el temps altera les coses, res és invariable al llarg del temps...
Un altre aspecte molt positiu fou que en Pau ens posà noms i cares als refugiats, la qual cosa fa que ens impressioni més, ens sentim més involucrats quan sabem el nom i vivim la història d’aquella persona de diferent manera.
Bé, per acabar vull dir que espero que les xerrades que vinguin després d’aquesta segueixin en la línia d’aquesta, que tots puguem participar donant l’opinió i que els temes es tractin d’una manera així d’amena.
Al veure el tema de la xerrada i davant l'experiència de l'última que es va fer de la dona, tenia més o menys clar que no sortiria contenta tampoc d'aquesta però, M'EQUIVOCAVA!
Crec que ha sigut la millor xerrada fins el moment. Vull felicitar sincerament als organitzadors i lluar als ponents perquè davant un tema tan delicat van fer-se entendre molt bé.
Suposo que com tothom, en sento molt a parlar d'aquest tema a la televisió que quan veig una noticia sobre això l'afronto amb una naturalitat esferreidora. Ara que conec el tema una mica més a fons, crec que la meva reacció no serà la mateixa, fet que he d'agraïr a aquest debat.
Hola a tothom! Primerament felicitar novament per la xerrada. La vaig trobar molt interessant. Avui en dia estem tips de sentir per les notícies les paraules exiliat, refugiat, desplaçat... molts cops, mal usades. Fins el dia de la conferència no era conscient de tots els aspectes que les diferencien i tenia una idea molt generalitzada d'aquests aspectes. Aquesta xerrada va ser molt didàctica ja que ens va mostrar el per què la gent ha de decidir sortir de seu país i ho difícil que pot arribar a ser la tornada. Va aconsseguir que ens possesim a la pell d'aquestes persones i així compendre millor la situació. Em va sorpendre moltíssim la diferència entre la quantitat de gent que demana asil polític i el nombre de persones que li concedeixen. Crec que no s'hauria de posar tant d'impediments! Fins la pròxima xerrada!!!!
Hola a tothom. Una vegada més, la valoració de la xerrada va ser molt positiva, sobretot pel que fa al fet que la idea de refugiat que normalment tenim, s'allunya una mica del que és la realitat. Em va sobtar molt que hi hagués situacions que obliguéssin a quedar-se refugiat durant més de 10 anys. Vaig trobar d'un gran encert la presentació dels tres ponents, sobretot amb l'inici dels "aspectes legals" de la boca d'un professional. El no coneixement d'aquests aspectes tan densos sempre pot dificultar la comprensió de la idea general, i crec que en aquesta ocasió es va definir molt bé des del principi.
Primer de tot dir per mi que va ser una de les millors xerrades. Els ponents ho van explicar molt bé i el tema crec que era molt interessant. Quan t'expliquen tot això et fan veure que realment hi ha molt món per veure i que no tot acaba on arriben els mitjans de comunicació. Crec que hi ha molta feina per fer i s'agraeix quan ve gent a explicar-te tota la feinada que hi ha i com d'important pot ser la teva contribució. Fer un món més suportable és cosa de tots i realment queda tant per fer.. nosaltres que tenim els m,itjans per contribuir es bo no tancar els ulls davant la realitat.
SALUDOS A TODOS!!!! quiero decir de antemano que el tema de los refugiados es el q mas me ha gustado, no solo por el tema sino tambien por los ponentes...se trataron de un punto de vista...que no me habia nisiquiera planteado a la ora de ir a la charlos, en especial a los refugiados internos...felicidades por el tema y por la eleccion de los presentes... Jose Real.
Primer de tot felicitar a l'organització per la xerrada, ja que em va semblar molt didàctica a la vegada que interessant, tant pels conferenciants que van saber lligar molt bé els temes com pel contingut dels esmentats.
Vaig trobar molt adient la distinció entre desplaçat, refugiat, exiliat i em va impactar moltíssim la part de les imatges dels rostres "oblidats".
Esperant que la propera xerrada sigui tan o més profitosa,
Tot i que no he trobat res en contra de les diferents intervencions que es van fer al llarg de la darrera xerrada ("Refugiats"), potser he trobat en falta l'exposició de dades més actuals i específiques ja que, malgrat que s'han relatat diverses experiències personals dels conferenciants, en cap moment s'han presentat de forma seriosa i ordenada les pòblemàtiques polítiques i econòmiques en referència a exemples com el dels refugiats saharauis als campaments de Tinduf o el dels refugiats palestins dins la regió de la Palestina ocupada. Crec que "dades" com els 4.055.758 de refugiats palestins registrats segons la UNRWA no és una xifra gens despreciable. A excepció d'aquesta petita discordància, penso que ha estat una xerrada prou completa i entenedora. Muhsin Martinez Soualem 4t de medicina
En primer lloc voldria felicitar als tres ponents i dir que es va tractar un tema molt interessant.
Especialment em va agradar l'exposició del Pau Vidal, on parlava dels projectes d'emergència i com hi ha un buit assistencial al abandonar-los. És molt difícil decidir quan i com marxar, ja que deixen a moltes persones desamparades.
També em va impactar molt la idea de no poder ser "lliure" per marxar del camp, ja que si marxen perden tota protecció i han de viure amb la por.
Hola! en primer lloc m'agradaria tornar a felicitar als organitzadors de la xerrada ja que aquesta va ser una de les més interessants que recordo. Els tres conferenciants em van agradar molt,tots van aportar informaciói molt valuosa i experiènices que,sovint, si no és a través de xerrades com aquesta no ens arriben. Personalment, em va agradar molt l'exposició de lúltim noi,que va quedar ben reflectida en els 4 testimonis que ens va presentar al final i que em sembla que a tots ens van impactar. Conincideixo amb altres companys en que en aquesta ocasió, el torn de preguntes va ser molt més dinàmic i entretingut.
Hola, En primer lloc m'agradaria felicitar als organitzadors, ja que aquesta va ser una gran xerrada, una de les millors. Per una banda, com molts dels companys han mencionat, es van lligar les xerrades de forma apropiada, sense que es repetissin dues vegades els mateixos temes i aportant diferents punts de vista del fenomen dels refugiats. També m'agradaria destacar que aquest cop el torn de paraules va ser un èxit, molts companys es van animar a participar i les preguntes i temes plantejats eren qüestions interessants que donaven pas a reflexionar. En moltes xerrades anteriors, no teníem aquesta oportunitat ja que els discursos s'allargaven una mica. Per ultim, dir que em van impactar molt les històries que es van explicar, ja que em va semblar increible la capacitat que poden arribar a tenir algunes persones per fer front a les adversitats i, a més, arribar a ser capaços de fer algo positiu a partir de les males experiències que els a tocat viure.
Hola a todos! En primer lugar y como la mayoría de mis compañeros me gustaría mucho felicitar a los organizadores, ya que me ha parecido una conferencia muy interesante y útil, además de amena y profunda.
Me pareció una charla muy aclaradora en cuanto a conceptos, tema legal y el más importante: al tema social y humano. El hecho de poner "caras" a las historias nos hace más partícipes de lo que realmente significa ser refugiado y todo lo que ello conlleva. Solo me queda dar las gracias a los organizadores por saber trasladarnos todo lo que significa esta realidad.
En primer lloc m’agradaria felicitar els organitzadors de la xerrada, que per ser d’un tema molt desconegut per a mi em va aclarir algunes idees errònies que tenia. Em va semblar molt profitòs que el tema es tractès des de les diverses vessants possibles, que anaven des de aspectes legals als aspectes més humans d’aquest problema, molt durs s’ha de dir de pas.
Personalment, sobre el tema dels ajuts, penso que el més important perque un pais pugui tirar endevant son els ajuts a llarg termini, més que aquelles ajudes que només aporten una solucio puntual. A més, també em va cridar molt la atencio i trobo molt negatiu que una proporció tant alta de solicituds de refugiats siguin denegades, ja que es tracta de persones que han de renunciar al seu món per motius res agradables.
De nou felicitar a la organització per la realització d'aquesta xerrada amb tant d'èxit i també als ponents, que van aportar dades molt interessants i, fins ara, moltes d'elles desconegudes per a mi.
Va ser molt impactant el testimoni que va expossar en Pau Vidal, ja que es impactant saber que persones han estat forçades a deixar la seva terra per a viure com a refugiats.
També hem van agradar les dades que va donar a conèixer el Dr.Pedro Pablo Palma.
Volia agraïr la sessió i el debat sobre refugiats. Penso que va ser un tema molt interessant i les exposicions de les 3 ponents van ser molt encertades.
A més a més animar a que realitzem més debats de 30 minuts, ja que les opinions de tots són interessants i sempre ens aporten nous punts de vista.
La verdad es que ha sido una de las mejores exposiciones en lo que llevamos de curso. Ha sido muy interesante compartir las vivencias de estas personas ya que nos muestran otra realidad. Estoy de acuerdo con mi compañera de arriba en lo de que los debates podrían durar más porque son muy entretenidos.
Doncs auqesta xerrada va ser realment aprofitosa... Jo no tenia gaire consciència del que era unc amp de refugiats fins la xerrada i em va servir per molt. Com a futurs professionals de la salut (o no, tant és) és molt interessant saber aquests tipus d'aspectes, et fan veure una visió més global de tot plegat.
Felicitats per la xerrada tant interessant! Fins la pròxima.
Crec que la xerrada va esser molt interessant. A mi personalment em va agradar coneixer els aspectes més legals sobre el tema. Un altre punt a favor va ser l'enfoc desde diferents disciplines al mateix tema.
Esta sesión me gustó mucho más ke las anteriores, sobre todo el último conferenciante ya que mostró el lado más humano.También me pareció muy interesante que nos explicaran como funcionan algunas organizaciones como Médicos sin Fronteras.
Yo también opino que los conferenciantes tenían nivel y fue una sesión muy didáctica. Me gustó mucho la explicación del tema del asilo político, me pareció muy útil la información en general.
Como al resto, para mí también ha sido una de las charlas que me ha resultado más interesante, y no he tenido la sensación de estar hablando de lo mismo de siempre. Nos ha acercado a una realidad para muchos lejana y desconocida hoy en día. Por uno momento he podido llegar a comprender las adversidades a las que se tiene q enfrentar esta gente día a día durante gran parte de su vida, sin saber cuando será el final. Además, ha sido buena idea haberla tratado desde diferentes puntos, desde el ámbito legal hasta las historias reales de gente que ha tenido que abandonar su país por unos motivos u otros. También destacar que la extensión de los conferecientes fue la adecuada dejando una buena parte para el debate y siendo ésta más amena.
Personalment em va agaradar molt la xerrada. Penso que la opinió d'una persona que ha viscut en primera persona i primera fila els conflictes d'un camp de refugiats és molt important per conèixer la realitat de qui viu allà. És de les xerrades que més m'han agradat.
Hola EL debate sobre refugiados genero realmente un debate al terminar la exposición de los 3 invitados cosa que personalmente me pareció muy bien, mas intervenir y menos monologos. Tambien me gustó que los conferenciantes fuesen de nacionalidades diferentes, de tal manera que aunque los 3 son refugiados sus situaciones y sus capacidades de adaptarse a nuestro pais son totalmente diferentes. ME gusto mucho.
Hola! doncs un altre cop les xerrades em van semblar molt interessants. Tot i que per primer cop i afegiré un però! Vaig trobar a faltar més explemples de refugiats! Pero de totes maneres va estar molt bé!
Hola! doncs un altre cop les xerrades em van semblar molt interessants. Tot i que per primer cop i afegiré un però! Vaig trobar a faltar més explemples de refugiats! Pero de totes maneres va estar molt bé!
Fa temps de la xerrada i per això m'he rellegit l'acta... La conferència de Pau Vidal va ser, sens dubte, la més emotiva ja que ens va apropar d'una manera molt natural a la situació dels refugiats a Libèria. Però la primera xerrada també ens van permetre conèixer un concepte de refugiats menys conegut i que tenim a tocar. Personalment, coneixia molt poc sobre el tema de l'asil polític al nostre país i em va servir molt per posar-me al dia.
Després de llegir unes quantes aportacions, no sé realment qué dir, ja que estic d'acord amb vosaltres. Va ser una xerrada molt interesant i molt ben organitzada (personalment la vaig trobar molt amena), de debò, moltíssimes felicitats als organitzadors i, òbviament, als ponents.
Respecte al tercer ponent (el millor en la meva opinió), vaig trobar especialment encertat presentar la situació amb cares i no amb xifres. Què fàcil és oblidar-se de l'aspecte humà individual quan llegim, asseguts al nostre sofà, que hi ha milions de refugiats al món...
Quería felicitar a los organizadores y a los tres ponentes por la charla que nos han ofrecido. Personalmente, ha sido muy interesante, ya que desconocía muchos aspectos sobre el tema. Sin duda, el último ponente mostró la parte más humana e impactante de la realidad que viven las personas refugiadas. Pienso que mostrar este lado es importante porque a veces las palabras no nos permiten imaginar lo que se esconde tras ellas.
La veritat és que estic d’acord amb la majoria de vosaltres en el fet que aquesta conferència sobre els REFUGIATS va ser molt interessant i enriquidora (una de les millors segons la meva opinió). Però si he de destacar algún aspecte de la xerrada, és la intervenció d’en Pau Vidal, que amb el relat de les seves experiències personals i de les vides d’algunes d’aquestes persones (he de reconéixer que les imatges d’aquells rostres i les històries relatades em van arribar, i suposo que això és gràcies al fet que es van deixar de banda les xifres i les dades estadístiques, per centrar-se en els individus), ens va fer conéixer a tots els presents una realitat que, almenys per mi, no és massa propera, destacant, per sobre de tot, el pes humà d’aquesta situació.
M’agradaria afegir que tot i que la xerrada del 3r ponent va ser la que més em va agradar, no vull desmeréixer la feina feta pels dos primers ponents, que també es van explicar amb molta claredat els principals problemes del col•lectiu dels refugiats. Fins la propera!
Hola a tots! tot i que d'aquesta xerrada vaig surtir una mica "tocadeta" sobre els testimonis tan impactatnts que ens vau mostrar, he de dir que va ser una de les que vaig treure més suc. gràcies de nou pel que feu i gràcies per poder participar en debats tan interessants
Hola a tots!! La veritat és que la xerrada em va agradar però no va ser de les que més m'ha agradat. Va ser una xerrada molt didàctica però crec que només vam tenir una visió propera a la realitat quan va parlar en Pau Vidal i ens va explicar les vivències d'aquella pobra gent, que tot i les penúries que arriben a passar, segueixen buscant la cara amable a la vida. Crec que tots hauríem d'aprendre d'aquesta gent, que basa la seva felicitat en les coses petites de la vida.
Bé doncs he de dir que aquesta va ser una de les xerrades que em va agradar més, i sobretot escoltant el ponent que va explicar la seva experiència en un camp de refugiats, fet que em va fer adonar-me'n de moltes coses ja que no em pensava que la situació d'aquesta gent fos tan difícil...a més, trobo que el que va fer d'exposar al final de tot els casos de gent en concret li va donar un toc especial i molt personal a la xerrada, que em va agradar molt.
122 comentarios:
Hola a tothom!
D'igual forma que vaig dir que l'última sessió em va resultar decepcionant; la de "Refugiats" ha resultat ser, per la meva gratificant sorpresa, tot el contrari.
Primerament, val a dir que els tres conferenciants van fer xerrades molt amenes, dinàmiques i entenedores. Les diferents conferències es van lligar molt bé fent que l'explicació sempre avancés i no es repetissin temes. A més, una de les coses que més destacaria és que per fi vam tenir temps de conversar i fer debat durant més de 30 minuts, quan normalment es limita a 10 min., i la majoria d'ells parlant només els conferenciants.
Pel que fa a les diferents xerrades, crec que totes van aportar nova informació, des de l'àmbit legal (com es decideix l'assignació de l'asil polític)fins a l'àmbit més humà que ens van mostrar els dos últims exponents. M'agradaria destacar els 4 testimonis del final, vides reals que ens van apropar molt a la dura realitat d'aquells que han d'abandonar el seu pais, llar i familia amb l'esperança de sobreviure a amenaces de mort i situacions insostenibles.
Tant de bo algun dia la raó serveixi per canviar aquestes situacions irracionals (com la de "Big boy", el qual és capaç de discutir racionalment problemes amb l'etnia que va assassinar els seus fills), tant de bo les diferències serveixin per unir, y no per separar vides.
Daniel Pedrera Mulero
4rt Medicina
Jo voldria preguntar a en Pedro i a tots vosaltres què en penseu sobre el tema que va destacar en Pau Vidal: va exposar que sovint es converteix en un dilema inacabable quan abandonar un projecte d'emergència ja que moltes vegades es crea un buit assistencial molt gran en tancar aquest tipus de projectes. Voldria saber cóm encara MSF el tancament dels seus projectes, quins criteris segueix, etc. I a vosaltres us voldria preguntar què creieu al respecte: PROJECTES D'EMERGÈNCIA vs PROJECTES A LLARG TERMINI???
Hola!
Aquesta última xerrada ha tornat ha despertar el meu interès després de la decebedora xerrada del 19 de febrer. Tots tres ponents van aportar valuoses dades i crec que juntament amb el debat final no van deixar-se res significatiu per explicar.
El testimoni de Pau Vidal sobre la seva experiència a l'Àfrica va ser el més directe al exposar-nos varies histories de persones que han sigut forçats a marxar d'on viuen per convertir-se en refugiats.
Espero que la pròxima xerrada tingui aquest nivell!!!
Víctor Caballero Illanes
2on Medicina
Hola a totes i a tots,
Felicitats de nou per aquesta xerrada. Els ponents molt encertats, cada un va donar una visió diferent i interessant sobre un mateix tema i realment van aportar molta informació. Personalment vaig gaudir molt amb l’últim ponent i la seva experiència amb els refugiats. Feia posar la pell de gallina!
Clara Padró Casas
Hola!
Sens dubte, aquesta xerrada ha sigut molt més interessant que la anterior. Un punt molt positiu que m'agradaria recalcar va ser la possibilitat que vam tenir per debatir i presentar els nostres dubtes als ponents.
En moltes xerrades anteriors, no teníem aquesta oportunitat ja que els discursos s'allargaven una mica (tot i que molt sovint eren molt interessants). Els ponents van aconseguir explicar el panorama molt general dels refugiats i moviments interns a nivell nacional i internacional en poc temps.
Els testimonis que ens va exposar Pau Vidal van ser molt impactants: com persones presenciaven la mort dels seus fills, o eren obligats a participar en milícies... Tot i això, la cosa que més em va maravillar, va ser com aquestes mateixes persones eren capaç de perdonar i ser alegres.
Hola!
Sens dubte, aquesta xerrada ha sigut molt més interessant que la anterior. Un punt molt positiu que m'agradaria recalcar va ser la possibilitat que vam tenir per debatir i presentar els nostres dubtes als ponents.
En moltes xerrades anteriors, no teníem aquesta oportunitat ja que els discursos s'allargaven una mica (tot i que molt sovint eren molt interessants). Els ponents van aconseguir explicar el panorama molt general dels refugiats i moviments interns a nivell nacional i internacional en poc temps.
Els testimonis que ens va exposar Pau Vidal van ser molt impactants: com persones presenciaven la mort dels seus fills, o eren obligats a participar en milícies... Tot i això, la cosa que més em va maravillar, va ser com aquestes mateixes persones eren capaç de perdonar i ser alegres.
Florian Henri Castet. 1º Medicina (M'he oblidat de posar-ho en l'anterior)
De nuevo he de dar la razón a los comentarios anteriores, sin duda mucho más interesante que la última conferencia, por lo que me gustaría felicitar a los conferenciantes.
Aún así,desde mi punto de vista, algunos temas de los que se hablaron fue por triplicado, por lo que quedaron quizás algo repetitivos.
De todos modos, fue una charla muy didáctica que sin duda me sorprendió, ya que era un tema del que personalmente no estaba informada.
Lo que más me gustó fue la exposicón del último conferenciante, que mostró el lado más humano de un campo de refugiados, especialmente con los últimos cuatro testimonios y la reflexión que hizo en referencia a ellos de: "qedaros con las caras". Fue muy emocionante.
María Aiguabella, 2º de medicina.
Hola a tots!
En primer lloc felicitar als organitzadors perquè trobo que la xerrada va ser molt interessant i els ponents, acertats.
Jo, personalment, tenia poca idea sobre el tema que vam tractar. La ponència d'en Pau Vidal em va ajudar molt a fer-me una idea. Vaig trobar que ho va explicar d'una forma senzilla, però clara, i de forma molt visual amb les fotografies que va posar al llarg de tota la presentació i els 4 testimonis que va posar al final. A mi també se'm va posar la pell de gallina...
També em va semblar molt interessant que es tractés la part legal amb el primer ponent. Em va sorprendre que arribessin refugiats a Espanya demanant asil polític... però encara em va sorprendre més les dificultats que troben a l'hora d'acollir-los.
Clàudia Dangléant
Hola!
He de felicitar als tres conferenciants perque van saber organitzar-se i van lligar uns temes amb els altres sense repetir-se i donant un punt de vista diferent.
Dir que va ser molt útil aquesta xerrada per saber quines són les diferencies entre desplaçat, refugiat, exiliat, etc i per coneixer quin és el procés que s'ha de seguir per a ser-ho.
També ha comentar que la intervenció sobre Libèria va ser molt interessant i més d'una vegada es posaven els pèls de punta al sentir un testimoni de primera mà.
Pel que fa a la meva opinió sobre els projectes d'emergència vs projectes a llarg termini, penso que que els dos són importants, però potser s'hauria de mirar que hi hagués més dels de llarg termini, ja que un país destrossat per una guerra o desastre natural (x posar uns exemples) té pocs recursos per tirar endevant i de poc serveix que les ajudes vinguin durant un temps curt.
Salut!
Eva Vázquez Lacasa (4t Medicina)
Hola!
Primer de tot felicitar altre cop a l'organització per la qualitat de la xerrada, ja que vaig trobar-la molt enriquidora i molt interessant, tant pels conferenciants com per l'estructura; molt adequada la idea. Vaig sortir d'allà amb una sensació d'estar una mica més al corrent de com està el món i de tenir una noció (bastant ben aconseguida) de la temàtica dels refugiat, l'exili i el retorn. Trobo que es va fer una bona combinació d'informar de lleis, drets i deures relacionats amb el tema, oferir xifres i dades importants i explicar vivències i anècdotes que et fan apropar i ajuden a fer-te millor l'idea de la realitat.
També estic d'acord amb els companys que diuen que s'alegren del temps que hi va haver per dubtes i debat, així la xerrada queda adequadament tancada.
Moltes gràcies.
Neus Roig.
En primer lloc felicitar els organitzadors, perquè va estar una xarrada perfecta en molts aspectes.
Per una banda, com molts dels companys han mencionat, es van lligar les xarrades de forma apropiada, sense repetir dues vegades el mateix tema i aportant visions distintes per poder conèixer el fenomen dels refugiats des de diverses perspectives. També m'agradaria destacar que aquest cop el torn de paraules va ser un èxit, molts companys es van animar a participar i les preguntes i temes plantejats eren qüestions interessants que donaven pas a profundes reflexions.
Finalment, voldria mencionar que em va agradar molt el final de la xarrada de l'últim ponent, va ser molt apropiat posar rostre a totes les històries anònimes de les que havíem parlat anteriorment.
Enhorabona a tots, organitzadors, ponents i estudiants, ja que tots ells van fer possible que la xarrada fos interessant.
Hola a tots,
Després de dos sesions on la presencia de polítics comuflava l'autentica temàtica de la sessió, em conegut sense distorsions la realitat dels refugiats a nivell internacional.
No puc destacar cap de les tres intervencions, doncs totes van ser de gran perfil dicàctic, ja sigui per coneixer l'estatus legal del refugiat a l'estat espanyol com per seber més de la situació als camps de refugiats.
Si m'agradaria comentar un dubte que m'ha vingut al cap els derrers dies (llastima que per un dia que el torn de preguntes va ser llarg no la penses). Que passaria amb un iranià que diu ser homosexual i demana asil a l'estat espanyol? Es posaria en dubte la seva homosexualitat?
Moltes gracies
Hola a tothom!!
Primer de tot dir que va ser una xerrada molt interessant i especialment la de l’últim ponent amb el relat de la seva experiència personal i la història d’alguna de les persones que havia conegut.
També em va sorprendre molt el fet que s’hagi d’analitzar cas per cas de les persones que arriben a un país i demanen l’asil polític i llavors haver de valorar. M’impressiona el fet de pensar en els criteris que s’utilitzen per decidir.
Núria Espuña
Cristina Tarragó i Fernández
Hola a tots!
Gràcies novament per les xerrades. El tema d'aquesta última conferència ha estat molt interessant; mes a mes els diferents ponents ens acosten a una realitat que per molt de nosaltres resta oculta i fins i tot inexplorable. 'Refugiats' ha estat una sessió molt realista i a la vegada molt dura. No hem de deixar de pensar que en tot moment estem parlant de persones que es veuen anant d'un lloc a l'altre durant períodes de temps en els que han de renunciar a una calma i estabilitat ja que, justament, no saben ni ells mateixos què els depararà en cada moment la vida.
Crec que la feina que fa gent com els 3 ponents de l'altre dia, és feina mereixedora de reconeixement i admiració.
Hola a tots!
Primer voldria felicitar-vos una vegada més per aquesta xerrada ja que ha estat molt més entretenguda i interessant que l'anterior.
A mí m'agradaria exposar un cas que he viscut molt d'aprop referent a una familia saharawi.
Durant dos estius, la meva família i jo vàrem poder gaudir de la companyia d'una nena saharawi durant els mesos de juliol i agost ja que mitjançant un programa d'adopció temporal, la meva tia la va adoptar.
Crec que tothom coneix la precària situació en la que es troba el Sàhara i no cal esmentar-ho de nou, però el testimoni d'aquesta nina em va esgarrifar. Quan contava tot el que havia viscut ens els seus 10 anys de vida, una pot arribar a entendre que la desesperació és tal que no troben una altra solució que escapar de la seva terra de la manera que sigui.
El que volia donar a conèixer és que el seu pare va demanar residència a Espanya i li varen denegar. Ell deia estar perseguit per motius d'ideologia política.
M'agradaria saber més sobre com va el tema d'acceptar o denegar l'asil a Espanya per què si un tret a l'esquena com el que tenia aquest home no és suficient per demostrar que se l'està persiguint, què ho es?
Bona tarda!
En la meva opinió l'última sessió va estar molt bé i destaco, igual que alguns companys, la ponència de Pau Vidal. Considero que la dinàmica de la seva exposició va ser original i que l'explicació de les experiències dels refugiats que va conèixer ens va apropar més a aquesta realitat sovint oblidada.
També es d'agraïr el funcionament del torn de paraules en aquesta sessió.
Paula Ferrer
Hola!!
Completament d'acord amb tots vosaltres, la xerrada va ser molt interessant i sembla (o no sé si es va fer expressament) que els 3 ponents s'haguessin posat d'acord per parlar de diferents aspectes durant la xerrada i no es va fer gens repetitiva.
La pregunta que ha fet el meu company "anòmim" (el de la 2ª aportació) jo també me l'he plantejat... A més, quan hi ha una catàstrofe, com es decideix quina organització hi va? Això no em va quedar gaire clar durant la xerrada... Suposo que cada una té més prioritats o estan totes d'acord amb les prioritats?? És aquí on intervé l'ACNUR??
"Ojalà" es puguessin fer campanyes a curt termini i algunes a llarg termini; no sé com funciona aquest món, però també entenc que sigui molt difícil aconseguir suficients diners per abarcar-ho tot.
El que també volia comentar és que em sorprèn molt que el govern espanyol tingui "tan poca tradició" (tal com van dir els conferenciants, no recordo quin) de concedir els "visats" de refugiats... El 90% dels que ho sol·liciten són denegats!! Em sembla una xifra molt alta!! Llavors, la gent a qui li han denegat, si hagués anat a França (on hi ha més "tradició") li haguéssin concedit?? Em sembla molt injust... La Comunitat Europea hauria de fer alguns ajustos en aquest tema, no creieu??
Fins a la pròxima xerrada!!!!
¡Hola a todos! La charla del otro dia fue muy interesante y amena ya que los ponentes explicaron con claridad y sin repetirse. Nos acercaron una realidad que en mi caso me queda un poco alejada. Me gustó mucho la intervención de Pau Vidal.
Hola a tots!
La xerrada de refugiats va ser realment molt motivadora i amena, fet que va propiciar l'interes general.
Els tres conferenciants van evitar repeticions i van ser capaços de compenetrar-se l'ho suficient entre ells com per exposar d'una forma molt clara i senzilla el tema principal: els refugiats.
Pel què fa a la xerrada en si el què més em va cridar l'atenció van ser les dificultats jurídiques i injustes que se li presenten a aquell que demani ser acceptatat en un país com a refugiat. També m'agradaria destacar la fortalesa que ha de tenir qualsevol persona que es veu obligada a marxar de casa seva sense saber on anirà, com viurà o quan podrà torna.
Espero sinceramet que les següents xerrades siguin tan profitoses i interessants.
Salutacions
Sara Fernández Planas
Hola!!
He de dir que vaig trobar les xerrades de l'altre dia molt interessants, especialment la última, com gairebe tothom!!
De fet, el que més em va impactar van ser les històries, els rostres, que ens va presentar l'últim conferenciant. Em van deixar la pell de gallina! I és que crec que així arriben més les ponències que no pas amb dades i números.
Leila ALba
2n medicina
Jo també us vull felicitar per aquesta xerrada. He après moltes coses que no sabia i em va fer plantejar moltes situacions que no m'havia imaginat mai, sobretot en l'àmbit legal, a l'hora d'acollir els refugiats (1r ponent).
No obstant, igual que molts dels que hi vam assistir, la presentació que em va agradar més va ser la d'en Pau Vidal. Ell ens va aportar una visió més directa de la situació. Amb la seva experiència i les seves fotografies, ens va ajudar a apropar-nos a la realitat, i a fer-nos una millor idea de quina és realment la situació en els camps de refugiats.
Moltes gràcies un cop més i fins la pròxima!
Mònica Quintana Codina
Bon dia a tothom!
En primer lloc, voldria dir que durant pràcticament tota la xerrada se sentia un xiuxiueig molt molest. Pregaria que els que se sentin al.ludits tinguin una mica més de respecte pels companys que volem escoltar amb tranquil.litat les xerrades, gràcies.
D'altra banda, voldria destacar de l'última xerrada la brevetat, l'enllaç i les presentacions dels tres ponents.
Com la resta de companys em va semblar molt interessant que el temps de debat fos més llarg.
Potser el que em va impactar més van ser les fotografies i els rostres que hi han darrera de la paraula refugiat o desplaçat intern.
Per això, vull destacar l'intervenció de l'últim ponent que ens va recordar a tots que cada persona té una història i el valor de les mateixes per mirar cap endavant.
Per últim, vull felicitar als organitzadors.
CRISTINA
Molt bones a tots*
Tot i que veig que no comparteixo opinió amb la majoria de persones que han comentat, la darrere xerrada no va despertar-me un grandíssim interès. He aprofitat i aprofundit molt més en les temàtiques de les passades conferències; però tot i això, enhorabona per l'organització.
Una de les coses que em van indignar més (i un company de l'aula va demanar-ho) és que segons """"les pintes" que portis""" et creuran o no a l'hora de donar-te una acreditació per poder residir en un lloc diferent del teu. Ho trobo massa subjectiu (tot i que l'advocat va dir que era bastant clar quan algú et mentia); tot i que alhora no pot ser molt objectiu... És molt complicat.
L'apartat "Rostres" del Pau Vidal em va impactar moltíssim.
Fins la propera!!
ANNA CEBALLOS ROJAS
2n MEDICINA Hospital Clínic
Hola a tots,
M'he rellegit els comentaris de la gent que va assistir a la conferència per tal de veure què els va semblar. Coincideixo amb moltes opinions en el fet de pensar que els ponents van expressar-se de manera amena i distesa fet que va comportar que la xerrada es fes més curta que l'anterior, per exemple. El testimoni de Pau Vidal va impressionar-me i em va tocar la fibra tot i no saber massa cosa del tema dels refugiats. Només acabar dient que em va servir per tenir una visió general combinada amb la proximitat dels testimonis.
Fins la pròxima xerrada.
Helena Pla (1r medicina)
Benvolguts/des assistents,
Dos comentaris a les aportacions realitzades, concretament al Jordi López i a la Natàlia Pujol, en quant a les possibilitats de demanar asil per part d'una persona homosexual d'Iran (pensem que es pot aplicar la pena capital a una persona si es condemnada pel delicte d'homosexualitat a Iran)i un senyor saharauhi amb una ferida de bala a l’esquena (els quals no tenen estat reconegut internacionalment i poden ser considerats com apatrides).
S'hauria d'analitzar cada cas de forma individualitzada i veure si realment hi ha "prova" de la por a ser perseguit per aquests motius, ja que és la clau en el procés d'asil a Espanya, en la que hi ha un element "subjectiu" (anàlisi de la personalitat, relacions psicològiques i antecedents personals i familiars d’aquella persona) i un element "objectiu" (avaluació dels fets relatats, la veracitat dels aconteixements, la pertinença a aquell país d'origen, ...).
Com podeu comprovar, la presentació d'un cas d'asil, no es gens fàcil, i menys, explicar-la en 20 minuts, ja que a vegades pesa més l'element objectiu que el subjectiu.
El meu consell seria que abans de presentar un cas d'asil a Espanya, totes les persones anessin ben assessorades per un advocat/da que pogués valorar el seu cas.
Agrair-vos els vostres comentaris al blog i la vostra atenció durant la sessió.
Una salutació cordial,
Gerard Català
Advocat del Servei de Refugiats i Immigrats
de Creu Roja a Barcelona
(1er ponent).
Hola a tots! Només dir-vos enhorabona per la última xerrada i no repetiré tot el que s'ha dit, perquè pel que vaig tots pensem aproximadament igual.
Sobre el debat que s'ha obert cap al principi, jo crec que els projectes d'emergència són claus en moments donats, però que si no s'assegura que tenen una continuïtat poden arribar a ser insuficients en molts casos. Per això crec que és important fer projectes a llarg termini o complementar els d'emergència. Realment no tinc molt clar quins "mínims" es requereixen per poder finalitzar un projecte, però suposo que no s'acaben fins que no s'han assentat unes bases sobre les quals aquell poble es pot acabar d'estructurar/reconstruir i tornar a començar.
Fins a la propera
Laura Company
Gràcies als organitzadors, per fer possible un espai de reflexió conjunta sobre el drama de milions de persones. Que la nostra vida sigui més permeable al patiment de tanta gent.
Si voleu altres testimonis, acabo de rebre aquest informe:
http://www.womenslinkworldwide.org/pub_migrantwomen.html
Especialment colpidores les dues històries de vida que posen rostre a les dones que fugen de l'Àfrica Subsahariana i no aconsegueixen arribar a Espanya.
Endavant amb els estudis de medecina. Poden ser una molt bona plataforma perquè pogueu aportar al vostre gra de sorra en la construcció d'un món millor.
Pau Vidal (tercer ponent)
Hola a tots,
Personalment estic molt satisfet de l’informació que vaig rebre en aquesta darrera sessió. Va ser comunicada d’una manera molt dinàmica i tal com ha dit alguns companys, com la Paula, el fet de poder debatre i manifestar les nostres opinions va fer que la durada de la conferència es fes curta. Els ponents van explicar cada un la seva part sense repetir-se i estaven perfectament coordinats. Felicitats.
En aquesta sessió em vaig adonar una mica més de la complexitat del tema dels refugiats, a vegades oblidat en les nostres ments, i em van sorprendre moltes coses del que van explicar. Malgrat tot vaig marxar de la sessió pensant que realment cap Estat destina un autèntic sacrifici per millorar i prevenir aquest conflicte i que els que es troben amb aquesta situació estan nomé amb ells mateixos o la seva família si han tingut la sort de contactar. Això si no han tingut la sort de que alguna ONG o associació involucrada amb el tema s’hagi ficat amb contacte amb ell.
Sergi Fortia Darder
Hola a tots!
La xerrada del passat dijous va tornar a ser molt interessant. Els tres ponents van donar-nos diferents enfocaments sobre el tema, però el que més em va arribar va ser la ponència d'en Pau Vidal, i en especial la part final on ens mostrava els "rostres"; crec que va ser en aquest moment en el qual molts vem acabar d'entendre del tot el problema dels refugiats que ens plantejaven les tres exposicions.
Lidia Paino
Hola a tothom. La xerrada dels refugiats ha estat, fins al moment, una de les que més m'ha agradat. En tractar-se d'un tema tant interessant i amb tant pes humà, vaig trobar molt adequades les explicacions dels ponents i l'enfoc dels problemes dels refugiats i del funcionament dels camps, l'organització, les coses que allà es desenvolupen, les escoles, les històries personals, la tornada...no sé, tot en general em va semblar molt interessant, sense dubte de les millors! enhorabona als organitzadors!
Salut
Rosa Barceló
Aquesta xerrada m'ha recordat ja les del any passat! bufff!
Una de les impressions que em va quedar de la xerrada que encara no ha estat citada al fòrum ha estat referent a les ajudes puntuals:
Les organitzacions com MSF, les veig, com intentant córrer d'un lloc a un altre posant "parxes" (també cal dir que necessaris) però que és quelcom molt allunyat de solucionar problemes.
Jo no estic molt ben informat, però pel que tinc entès la guerra de congo és deguda a que l'extracció de coltan és controlada pels warlords. I cada puto mòbil d'europa i amèrica funciona amb aquest coltan.
Fins a quin punt és coherent, llavors, que una persona que canvia el mòbil cada any doni/ajudi a MSF per paliar les conseqüències de la catastrofe?
Fins aquí la meva reflexió,
Gràcies!
Primerament felicitar als tres conferenciants .
La xerrada va ser molt útil per conèixer el procés per ser un refugiat, les polítiques que existeixen en aquets casos i, sobretot, els motius perquè hi ha els refugiats. També vam aprendre les diferencies entre un exiliat, desplaçat i refugiat.
Però el més important i el que em va semblar més interessant va ser l’explicació sobre Libèria. Els diferents casos verídics em van posar la pell de gallina, van ser un gran exemple per entendre una mica més el que realment els passa a tota aquesta gent.
Fins la pròxima xerrada,
Laia Ferrer Caballé
Hola,
Xerrada molt interessant. El ponent que em va agradar més va ser el tercer, l'arquitecte, que va presentar persones. Això és el que em sembla més important: recordar que quan parlem de refugiats, parlem de persones i no d'estadístiques.
Em sembla que la labor de les persones que van a ajudar als camps de refugiats és realment important i útil. I això es demostra veient un dels homes que va presentar l'últim conferenciant: l'home que va aconseguir deixar els vells odis enrere per crear una escola per a les dues ètnies que havien estat en guerra.
Astrid Batlle
Hola,
d'aquesta darrera xerrada dir que em va impactar moltíssim les històries que es van explicar. És increible la capacitat que tenen algunes persones per fer front a les adversitats i no només això sinó que també són capaços de fer algo bo a partir de les males experiències que els a tocat viure ajudant així als altres i que no hagin de trobar-se en una situació semblant a la seva. Ho trobo realment admirable.
M. Mar Vidal Segui
Un cop més, gràcies als conferenciants que crec que van fer unes xerrades molt amenes. He de destacar que el darrer ponent em va agradar molt, ja que el fet de presentar casos humans reals sempre et va apropar una mica més al tema del que es parla. A més crec que tots vam apendre força a nivell legal, polític i sobretot humà de la situació del refugiats i com ajudar-los.
Moltes gràcies
Elena Murillo
Hola! Crec que no queda gairebé res a afegir als comentaris que he llegit, estic d'acord amb ells en que aquesta xerrada va ser una de les millors, el punt de vista legal va quedar molt clar, i les vivències explicades van estar molt i molt bé. Crec que va ser interessant conéixer com són alguns camps de refugiats i en concret algunes de les persones que es troben en ells. A més, estic d'acord en que va estar molt bé que quedés temps per al debat.
Fins la propera!
Nuria de la Torre
oh...
feia molt de temps que les xerrades de cooperació no em feien venir llàgrimes...
i només vull tornar a dir el que tothom ha dit, que va ser super interessant. la veritat és que no hi venia amb gaire ganes, però vaig sortir que em sabia greu que s'hagués acabat. encara queden moltes coses per conèixer sobre refugiats, tant els de que poguem tenir a casa nostra com els que tenim a milers de quilòmetres, i aquesta xerrada va animar a voler aprofundir amb el tema!
fins aviat!*
Carme Romagosa
Des de la meva experiència, aquesta darrera xerrada ha estat molt profitosa. D’alguna manera, sempre havia cregut que entenia el concepte de refugiat, però simplement com un altre “dany col•lateral” de tots aquells conflictes dels que havia sentit a parlar (sobretot a Ruanda). Realment mai m’havia arribat a plantejar l’organització i l’esforç internacional que s’hi dedica (i els límits que existeixen per aquesta ajuda), ni la quantitat de temps que es pot allargar un assentament d’aquestes característiques, i sobretot, com devien enfrontar-se amb el dia a dia les persones que s’han vist obligades a fugir i sobreviure amb l’esperança de poder tornar algun dia. I sobre la tornada, l’última xerrada va ser realment interessant, ja que poques vegades es parla al final d’un conflicte del llarg camí que queda per davant, de la reconstrucció, del que suposa col•laborar amb “l’enemic” i deixar enrere els rancors de la guerra.
La meva sincera enhorabona als organitzadors i als conferenciants.
Ana Pérez Arias
Hola!
Primer de tot, i com ja han dit molt bé els meus companys, felicitar als tres ponents i als organitzadors per aquesta darrera xerrada!
Realment penso que va ser una de les millors des del meu punt de pista ja que se'ns va donar una informació molt interessant i de manera clara i concisa, que en 20min per ponent prou difícil deu ser ja.
Personalment, em va impactar molt l'exposició de Pau Vidal, sobretot per les vivències que va tenir allà i per la gent que va conèixer i ens va saber apropar.
Espero que les que quedin siguin igual d'apassionants!
I sobre el debat que s'ha plantejat, trobo que els projectes d'emergència són molt importants i sobretot depenents de la situació en què es trobi el país en qüestió. No obstant, si no hi ha un compromís de suport.. poc es pot fer.
Fins la propera!
Laura Soldevila (4t Medicina)
Hola a tots!
El primer de tot es felicitar als organinzadors i conferenciants per la xerrada, aquesta a sigut prou millor que l'anterior.
L'ordre en que els conferenciants van exposar em va semblar molt encertat ja que primer ens van introduir al concepte de refugiat i asil polític i van acabar amb el retorn dels refugiats i les 4 histories que ens van fer possar cares a aquest fenòmen i ens van apropar a ell.
Respecte al debat sobre ajuda en emergencies vs ajuda a llarg termini, jo pense que lo ideal seria començar amb un pla d'ajuda per emergencies i en lloc de que tinga una durada determinada anar modificant-lo per a que passara a ser una ajuda a llarg termini.
Fins la pròxima xarrada
Cristina Tello Sánchez (4t medicina)
Personalment i compartint opinió amb altres participants del blog, crec que aquesta última conferència va destacar per a no ser tant extesa i permetre una bona estona per a preguntar les qüestions que molt sovint no queden clares i que són passades per alt pels ponents.
La conclusió que en vaig extreure va ser que sigui on sigui el conflicte, sempre acaba passant-les magres aquells que no en tenen pas cap culpa i que, a més a més, són conflictes en els que no queden les ferides cicratitzades.
Llorenç Miravitllas Mas
Hola a tots!!! una vegada més, felicitar tan als conferenciants com als organitzadors de les xerrades. Crec que l'última xerrada va estar molt bé, pero estic d'acord amb quasi tots els comentaris anteriors en que el testimoni de Pau Vidal sobre la seva experiència a l'Àfrica va ser el més interressant i emocionant, ja que veient les fotos i sentir-lo relatar les històries va ser la millor manera d'apropar-nos a aquell mon.
Moltes felicitats i fins la pròxima!
Victòria Vilalta del Olmo -3r Medicina
Hola a tots! contar amb una xerrada dins el programa de cooperació internacional que tractés sobre els refugiats em va parèixer una bona opció. A més de felicitar als exponents, voldria destacar que la manera d'apropar-nos més a les seves vides és mostrant algunes de les històries de diferents persones que es trobaven en una situació difícil. Va ser la part de la xerrada que em va "sensibilitzar més" perquè em vaig intentar posar a la seva pell.
Yolanda Prats Sánchez, 3r Medicina
Hola a tothom!
La veritat és que aquesta xarrada, almenys per a mi, ha sigut de les millors del cice de conferències.
Trobo que és realment curiós com un refugiat polític pot demanar asil a un país estranger. Sobre tot des del punt de vista de l'investigació que s'ha de realitzar per comprovar la veracitat de la seua història.
D'altra banda i cosa que m'ha impresionat més, ha sigut la xarrada del arq. Pau Vidal.
I en relació amb els projectes a curt o llarg termini em decanto pel llarg termini. Soc conscient de que són més difícils de seguir però si es pugués donar una base a una població (l'oportunitat de millorar la seua educació) segurament no necessitaria succesives intervencions a curt termini.
Ioana Stefan, 2n medicina
Hei Hei
Realment ha estat una xarrada molt interesant. M'agradaria destaar el tercer ponent, que crec que ha donat una visió bastan crítica i a la vegada interesant del fenòmen dels refugiats, i d'allò que menys se'n parla, l'estada al camp i el retorn.
Tot i el toc sensiblero gratuít del final, m'agradaria resumir que va ser una gran conferència
horaci Briansó
Hola!
Personalment, sols dir que vaig trobar les xerrades de l'altre dia molt interessants, potser inclús més que les anteriorment realitzades.
El que més destacaria serien les històries que ens va presentar l'últim conferenciant, on se'ns va donar una visió diferent, més directa, de la situació actual. Amb la seva xerrada ens va ajudar a entendre la realitat i a poder imaginar una miqueta millor la veritable situació dels refugiats.
fins la pròxima.
Hola a tots,
He de donar l'enhorabona a tots els organitzadors i ponents d'aquesta última xerrada,crec que realment han encertat amb els temes a tractar i, el més important, la informació estava ordenada i no es repetia entre els ponents, cosa que em va semblar molt apropiat. D'altra banda m'agradaria destacar el contingut de les conferències, especialment la d'en Pau Vidal, el mètode emprat em va semblar molt amè i fàcil de seguir, cosa que em va apropar bastant al que ens volia transmetre.
Per últim, m'agradaria destacar el torn de paraules. Malgrat no vaig intervenir, em va semblar molt interessant que es deixès més estona per a aquesta part de la sessió ja que així ens va animar a tots a participar en mesura del possible.
Espero que la propera xerrada sigui tan interessant com aquesta i ENHORABONA un altre cop.
Patrícia Zarco Matias
Molt encertada novament! i molt encertada també la tria dels ponents. Va estar molt bé poder veure com es tractava el tema des de el punt de vista jurídic, mèdic i humà. La veritat és que sabia poca cosa sobre els camps de refugiats i vaig trobar la xerrada molt interessant.
Cristina Cámara
La darrera xerrada sobre els refugiats em va sorprendre gratamanet ja que sempre que es veu per la televisió que hi ha moviments de persones deguts a guerres o catástrofes naturals mai es parla de totes aquelles iniciatives per tal d'assegurar els mínims serveis i condicions de vida per tal de que aquestes persones que han hagut d'abandonar les seves llars visquin el més comodament possible.
Em va agradar molt la explicació sobre el funcionament dels camps de refugiats ja que és un tema que mai m'havia plantejat.
Enric Vergés Gil
Bones a tothom!!
L'última xerrada va està bastant bé, però segons la meva opinió van faltar més exemples de refugiats. És cert, que l'arquitecte en va posar uns quants, però crec que hagués estat millor que els conferenciants no s'haguessin centrat en temes tan tècnics, sinó potser més humans, com és aquest cas. Posant rostres a les vivències és quan ens fem una idea més forta del que passa realment i de com ha de canviar la societat en aquest aspecte.
Sílvia Roig Bosch
Bé, primer de tot, i em sap greu fer-me repetitiva, voldria (com gairebé tots els meus companys) felicitar tant a l'organització com als ponents el desevolupament d'aquesta xerrada, ja que com molts d'ells, jo també crec, que n les dues últimes,la presència de polítics, havia deixat una mica de banda el tema pel qual tots estem en aquestes xerrades i s'havia centrar més es un simple monotema propagandista per part d'aquests.
Desprès també m'agradaria destacar la presència i exposició del 3er ponent, que personalment em va fascinar i realment va ser molt amena la seva xerrada.
i ja per últim i contestant al segon comentari, crec que tothom té sentiments i opinions contraries en si mateixes, per una part, penses que si els estas ajudant a molt llarg plaç, estas impedint, que ells com a pais o regio, etc es puguin desenvolupar i "espavilar per si sols" d'altra banda penses que si no hi ets durant bastant de temps, també els estas privant dels recursos mínims que necessiten per poder-ho fer amb les mínimes condicions i garanties...
així jo em decantaria per un mig-llarg plaç
Bé, ens veiem en la propera xerrada que esperem que sigui tan o més profitosa com la última!
Silvia Nuevo Casals
3er Medicina
Estic completament d'acord amb el que han dit tots els altres companys, els tres ponents van donar diferents visions de la situació dels refugiats d'una manera molt entenedora i em va resultar fàcil seguir la xerrada. El fet de parlar de persones amb noms propis apropa a la situació i et genera una major implicació.
El dels refugiats és un tema molt interessant i del qual en desconeixia una gran part.
El debat que es va generar també va resultar molt distès i el fet de tenir més temps per a fer preguntes va facilitar que la gent expressés els seus dubtes o inquietuds.
De les xerrades que s'han fet aquest any aquesta és la que he trobat més interessant, espero que les que queden segueixin la línia ascendent que aquesta ha marcat.
Hola a todos!!
Creo que hay bastante consenso en que fue una charla de las más interesantes y muy educativa. Sobre todo me gusto que los tres ponentes presentaron aspectos distintos de un mismo tema y complementaron la información entre ellos.ME gusto que presentaran la realidad de los refugiados desde el ámbito legal, el ámbito médico y la logísitica y movimientos que realizan.
Desde luego las historias de los tres refugiados que presentó el tercer ponente fue lo más impactante de la tarde. A veces cuando se nos hablan de grandes masas de personas, de grandes movimientos sociales lo vivimos desde la distancia y no nos hacemos a la idea de la cruel realidad. Una vez más la realidad supera la ficción, y es cuando te explican las historia de manera individual, historias humanas y duras donde los refugiados y sus familias son perseguidos y asesinados, es cuando te das cuenta lo injustas e inhumanas que son las vidas de estas personas.
Gemma Castillo Grima
Hola a tod@s!
Me gustaría comentar que este debate a cerca de los refugiados me ha parecido realmente interesante y ha despertado en mí una curiosodad por este colectivo que nunca antes había tenido. Cuando veía o escuchaba algo sobre refugiados en la tv nunca me había parado a pensar en lo que significaba realmente, ahora, gracias a estas conferéncias tengo una visión mucho más amplia y enriquecida. Sinceramente creo que el tema de los refugiados es un tema muy delicado e importante y a la hora de tratarlo se debería tener en cuenta a todas las partes implicadas y tener un buen consenso entre los países que reciben a estos refugiados y los paises de los cuales salen este colectivo.
Hola!
Com ja ha dit molta gent, la xerrada va ser molt interessant, i potser s'hi ha de fer més ènfasi en comparar-ho amb l'anterior. A mi aquest tema des de sempre m'ha interessat especialment, de manera que vaig disfrutar escoltant els ponents.
Sovint, oblidem els refugiats i desplaçats i potser hauríem d'inentar-ne ser més conscients i ajudar en la mesura possible.
Espero que la seguent xerrada sigui igual d'interessant!!
Laura Condal.
Hola,
crec que la última xerrada fou molt interessant, sobretot la última intervenció. Els cuatre testimonis finals van ser claus a la xerrada. Van aportar aquella clau que ens va permetre sentir més d'aprop la realitat que per desgràcia molta més gent de la que pensem, viu.
Personalment sóc partidaria dels projectes de llarg termini perquè crec que els projectes d'emergència són com una tireta que és útil si.. però només per temps delimitat.
Joana Valcàrcel
Aquesta última xerrada m'ha semblat molt interessant. Tots tres ponents van aportar valuoses dades i crec que juntament amb el debat final no van deixar-se res significatiu per explicar.
El testimoni de Pau Vidal sobre la seva experiència a l'Àfrica va ser l'aportació més destacable al explicar varies histories de persones que han sigut forçats a marxar d'on viuen per convertir-se en refugiats.
Maria Arqué
6è Medicina
En primer lloc, felicitar als organitzadors per la xerrada, ja que crec que tan els 3 ponents com el tema va ser molt encertat.
Com molts dels companys han comentat, la durada de debat va permetre realitzar tot de preguntes que van resultar molt significatives per acabar de fer-me una idea i alhora va permetre que es resolguessin molts interrogants que en xerrades anteriors no s'havia pogut fer per manca de temps.
Mencionar també l'experiència d'en Pau Vidal a l'Àfrica ja que ens va permetre acostar molt més a la realitat i fins i tot ficar-nos en situació.
Fins la propera xerrada
Anna Baró Serrano
2n medicina
Hola soc la Laura Serrán. La xerrada sobre refugiats ha estat molt interessant!!a més era un tema que donava per molt i cal dir que es va exprimir al màxim. Crec que els tres conferenciants donaven punts de vista per pensar-hi més i per poder discutir tranquilament.
Hola a tothom,
D’entrada fer referència a l’actuació dels ponents ja que tots tres van aportar no solament tos els seus coneixements professionals sinó també totes les seves experiències personals que van anar adquirint en les seves estades als diferents països i indrets que van estar, fet que donava una molt bona connotació a tot el que explicaven.
No obstant m’agradaria fer referència al tema dels camps de refugiats i al fet de quan les organitzacions que treballen en aquests tipus de projectes consideren que la seva estada o actuació al indret en qüestió és encara necessària o no, ja que es va dir en les sessions, (cosa a la vegada també trobo lògica), que l’ajuda mai pot ser per temps il•limitat ja que mai saps quant de temps pot durar la situació conflictiva en qüestió o el fet de que a la mateixa població autòctona se’ls hi fa entrar en una dinàmica de “conformisme” i “comoditat” però per tal de pal•liar aquest fets, les organitzacions col•laboradores, no podrien crear algun tipus de sistema per tal de que tots els projectes que promouen siguin el més sostenibles possible? tant difícil ho impossible és? M’agradaria deixar aquesta pregunta en l’aire per a tothom, ja per a la pròpia reflexió o si per algú més informat pogués ser capaç de donar alguna resposta.
Gracies a tots!
Ivan Reina – 2n de Medicina
Hola!
Jo crec que el tema dels refugiats és molt complex i en general desconegut. Tothom en sap una mica però en el fons ningú sap res. Ni ningú es pot imaginar tot el que hi ha darrere.
Com es va dir a la conferència no és el simple fet d'ésser un refugiat mentre ho estàs essent. És l'abans, el durant i el després. Abans duies un tipus de vida, després l'has d'abandonar totalment (tant casa, poble, com fins i tot família i amics)per passar a no ser ni fer gairebé res es podria dir. I quan la situació es normalitza i "tornes" a casa resulta que ja no queda res i que has de començar de zero i de nou.
La sensació que em va quedar a mi va ser que en aquests casos hi havia poc a fer per ajudar a tota aquesta gent afectada, i que eren altres els problemes que s'havien de solucionar perquè els refugiats reféssin la seva vida.
Un tema delicat la veritat.
Clara Matas Nadal
Hola a tots!
Em va semblar molt interessant el fet de conèixer tots els passos que han de realitzar per aconseguir l'asil polític. Com es pot arribar a un judici amb només la versió del demanant? Com es valora la dificultat d'aportar documentació que recolzi la seva versió?
El tercer ponent va posar un contrapunt amb la seva experiència diercta a Libèria. No només per les imatges i els casos que va presentar com exemples, si no que tota la seva ponència va estar repleta d'expreiències que ha conegut, ja sigui de 1a o 2a ma: com la reclusió, l'aïllament i la corrupció dels camps de regugiats; la dificultat del retorn i de la reintegració en la seva propia comunitat..
En conjunt em va semblar una sessió molt completa ja que es van tractar mots aspectes de tot el procés del refugiat.
Mireia Vazquez P
Buenas!
La sesión de refugiados fue realmente muy motivadora y amena, lo cual incentivó el interés general.
Los tres conferenciantes supieron evitar repeticiones y fueron capaces de compenetrarse lo suficiente entre ellos para exponer de forma clara y sencilla el tema principal: los refugiados.
Respecto a la charla en si lo que más me impactó fueron las dificultades jurídicas e injustas que se le presentan a aquel que pida ser aceptado en un país como refugiado. También me gustaría destacar la fortaleza que ha de tener cualquier persona que se ve obligada a irse de su casa sin saber donde ir, como vivirá o cuando podrá volver.
Espero sinceramete que las próximas charlas sean tan interesantes.
Nuria
Hola a tots, la xerrada de cooperació de l'últim dijous va ser de les que vaig trobar més interessants. Les experiències dels tres ponents i les seves curtes però intenses explicacions crec que van fer que la sessió fos molt dinàmica i que no es perdés l'interés en cap moment. Personalment, la intervenció del Pau Vidal em va fer pensar força, i de fet m'agradaria poder viure les seves experiències algun dia. L'apartat de rostres, ens va deixar enlluernats a tots, els entrebancs que havien superat aquella gent, la força de voluntat que tenien i l'esforç per seguir vivint crec que van donar-nos una bona lliçó de vida.
M'agradaria per últim felicitar als organitzadors,
fins a la pròxima!
Pia Español Lloret (2n medicina)
Hola,
Antes de nada felicitar a los ponentes por realizar una sesión entretenida y cuyos temas han sabido conectar muy bien.
Creo que era necesario un sesión como la de "refugiados" para hacernos ver una realidad que cada vez tenemos más próxima
Andrés Barba Joaquín
Gemma Cuixart Carruesco (4t medicina)
Bones! Com ja han dit la resta de companys que van assistir a la xerrada, reafirmo que va ser de les millors tant pel que fa als ponents com a l'enfocament del tema i el fet de poder debatir amb calma i claredat. Gràcies i fins la propera.
Hola a tots i totes!
Una vegada més dir, com ja han comentat els demés companys, es va tractar d'una xerrada molt interessant per tractar d'un tema del que desconeixem moltes parts. Els tres ponents varen enfocar des de diferents punts de vista el tema i això va fer que encara el poguessim comprendre millor.Es va poder coneixer el tema des d'un punt de vista més legal i polític a un de més humà que realment ens va fer reflexionar a tots.
Cristina Jaume
Hola!
La verdad es que esta charla me ha gustado mucho. Ha sido amena, entretenida e interesante. Una de las mejores!
Felicito y agradezco a todos los que la han hecho posible.
Elena Pérez Concepción
Hola a tots. Volia expressar el meu agraiment a organitzadors i ponents per haver fer una xerrada tan clara, concisa i interessant.
Reconec que em costa una mica distingir la diferència entre refugiat i immigrant, tot i que durant la xerrada van distingir en tot moment aquests dos conceptes.
A més, també em va quedar un dubte pendent que us plantejo aquí a veure si algú me'l sap resoldre: què passa amb el país d'acollida d'un camp de refugiats? O sigui, com es planteja aquesta situació i la de retirada?
Doncs això és tot, merci i arreveure!
ARIADNA FABIÀ MAYANS
Hola a tots!
Bé, només dir que aquesta xerrada, per mi, va ser una de les més interessants; ja no només pel tema, que sempre tenen el seu interès, si no perquè va aconseguir ser dinàmica i entenedora, de manera que després es va poder fer un bon debat, i amb molt més temps de l'habitual (que també és d'agrair).
Tot i que el tema de refugiats no sigui gens simplificable, trobo que en la conferència almenys es va poder concretar bastant i això també va ajudar a no perdre el fil del que es parlava, que potser en altres xerrades al final s'acabava divagant massa...
Felicitats als ponents i als organitzadors!
Anna Bosch Vilaseca
Personalment crec que ha estat una de les conferències més interessants de les que hi ha hagut durant tot aquest curs. I sobretot va ser molt interessant el final del darrer ponent, amb les cares de diferents refugiats i les seves històries. Encara que algunes guerres i altres conflictes hagin acabat encara hi ha molta gent que està sense un sostre, i molta altra gent sí que ha tornat a casa però en una situació precària i en condicions casi inhumanes. I també hem de pensar que es poden acabar conflictes i tot això...però la situació de la gent que queda, com he dit, en codicions molt precàries, ràpidament queda en l'oblit. Això és lo que s'ha d'intentar evitar!
Francisco José Marín Vives (4t Medicina)
Bones,
Personalment, i com veig en la tònica general, em va agradar força més aquesta xerrada que l'anterior.
Trobo molt interessant la reflexió del comentari anterior, quan diu que no només hem de pensar en les conseqüències immediates de guerres i conflictes; sovint les de llarga durada són més dificils de donar resposta (persones sense sostre, sense equips mèdics...) i sobretot més oblidades, ja que no són noticia.
Em va agradar molt sentir veus de primera mà, com també em va agradar que hi hagués més temps per poder dir la nostra.
Moltes gràcies i felicitats!
Noelia Vázquez
2n Antropologia Social i Cultural
ei gent!
com a la majoria de la gent, la xerrada em va agradar molt més que l'anterior.
vaig trobar especialment interessant la aportació del tercer ponent.
espero que la xerrada del proper dijous em deixi tan satisfet com aquesta! enhorabona als organitzadors i a tots els ponents.
Javi Marco Hernández
Hola a tots!
La xerrada del passat dia 12 de març va reflectir perfectament la raó de ser d'aquest cicle de conferències, que és parlar de realitats que ens poden resultar llunyanes però que tenen repercusions socials i sanitàries i els refugiats en són un clar exemple.
Les intervencions dels diferents ponents van ser aclaridores, interessants i a més a més, estaven connectades entre sí. Per tant, cal felicitar novament els organitzadors.
Com a reflexió, m'agradaria dir que em resulta indignant que l'estat espanyol denegui la gran majoria de sol·licituds d'asil. Tenir una democràcia no només significa convocar unes eleccions cada 4 anys sinó assumir una sèrie de valors i actituds entre els quals està acollir a aquelles persones que motius ideològics (polítics, religiosos...) no poden tornar al seu país.
Evidentment, no es pot esperar gran cosa d'un govern que instiga guerres venent armes a estats totalitaris i després envia "missions de pau" i a sobre, critica països com Israel o els EUA creient-se superior moralment. No es pot ser més cínic!
Fins la propera!
Eliseu Esterlich i Galera
Hola a tothom,
La passada sesió sobre refugiats em va ser molt útil per a reflexionar sobre el tema i per ampliar els meus coneixements.
Un dels aspectes que més em va impactar és el fet que un cop aquesta gent abandona el camp de refugi ha de continuar lluitant, doncs molts en retornar als seus poblats no tornen a retrobar-se amb els seus familiars. Molts nens queden horfes i han de patir l' ambivalència de tenir esperança per retrobar als seus parents, a la vegada que pateixen perquè no saben si realment segueixen amb vida.
Val la pena que reflexionem sobre la qüestió, ja que no només son durs els anys que passen al camp de refugiats, sinò també tota la resta de la seva vida en la mesura en que han de deixar enrere un passat amb el que s'identificaven per a començar de nou, sense els fills, sense el marit i possiblement sense la casa que s' havien construit.
Jennifer Tudury Tornos
Em va agradar molt la dinàmica de la última xerrada.
els conferenciants van donar diferents visions del tema, el qual ens va permetre tenir una imatge de la realitat dels refugiats més aproximada.
espero que la seguent xerrada sigui igual d'interessant!!
Maria Mas 3º
Hola a tots!
Primer de tot m’agradaria dir que m’ha semblat una xerrada molt interessant ja que t’acostava a la realitat del que realment esta passant. Els ponents sabien transmetre molt bé les idees i les seves experiències.
Com a la majoria, em va impactar molt el relat de les situacions concretes que han viscut certes persones perquè realment et fan tenir una idea de la situació, ja que, molts cops, un llistat de dades et deixa bastant indiferent.
Crec que la majoria no tenim present que hi ha mig món que s’està matant en guerres, on la persecució, la por i la mort són el pa de cada dia, i que de vegades algú ens ho recordi no esta gens malament.
Edurne Sarrate
Considero que l'última xerrada fou la més interessant i enriquidora de totes les fetes fins ara. Les tres ponències van ser acertades i totes aportaven aspectes crítics i rellevants del tema des de diversos punts de vista.
Personalment, la xerrada del Pau va ser la que més em va impactar, sobretot la part de rostres i l'experiència personal que afegia a mesura que tractava cada aspecte.
Anna Planas Ballvé
Per començar, no cal dir que la darrera conferència va sorprendre a tots positivament. Començant per les tres ponències, que a més d'entenedores i interessants no van ser gens redundants. Gràcies als tres ponents, que en tot moment anaven complementant la informació els uns dels altres, tots els que estàvem allà vam poder apropar-nos, i, sobretot, entendre la situació d'aquestes persones.
Personalment destacaria l'explicació d'en Pau Vidal sobre la seva experiència, que ens va ensenyar la importància de posar-li nom i cara a aquestes experiències, i que de vegades això ens ajuda a apropar-nos a allò que aquestes persones estan vivint.
Per últim, només destacaria l'impacte que em va causar veure que de vegades projectes que s'allarguen o refugis que ofereixen més del que aquestes persones tenien abans, poden suposar un problema.
Sens dubte, un cop més, són coses que ens faran reflexionar.
Hola a tots!
Coincideixo amb la majoria pel que fa a l'última xerrada, per la qual m'agradaria felicitar als organitzadors, ja que la bona elecció dels ponents va fer que fos molt interessant i amena.
També donar gràcies al primer ponent, que pel que he vist ha participat al blog! (no sé si els altres dos ho han fet també, que no m'he arribat a llegir tots els comentaris)
Judit Vidal González
2n medicina
l'ultima xerrada, per mi una de les més interessants, hem va permetre coneixer un tema pràcticament desconegut. El tercer ponent és el que més em va agradar, amb l'explicació de la seva propia experiència i de les persones que havia conegut.
Sincerament crec que xerrades com aquesta et fan venir ganes de tornar el proper dijous.
Hola a tots!
Encarant la nova conferència, esper que sigui tan enriqidora i ben organizada com l'anterior. Un tema molt encertat i tres ponents que van saber fer la xerrada àgil i interessant amb molt temps per a preguntes q es va agrair. Sobre el debat del prinicipi crec que si hi hagues diners suficients (que rar que el problema siguin els diners, no?...) s'haurien d'invertir en projectes allarg termini. La feina duita a terme durant l'emergència és clau per a la supervivència de molta gent, però servirà de gaire si no hi ha un proposta de futur quan els refugiats tornen a casa.
Fins dijous!
Maria Mercadal
Bones a tothom!!!
Com sempre, fent tard a l'hora de comentar la conferència de l'altre dia.
Només volia felicitar a l'organització per la xarrada: vaig gaudir moltíssim i no es va fer gens pesada, sinó tot al contrari, per mi podria haber durat més hores.
Mencionar que les intervencions dels tres convidats van ser molt interessants i impactants, aspectes que motiven al públic i que el debat final va ser un dels millors d'aquest cicle de conferències: dinàmic i llarg.
Con todo esto dicho, me despido...
Clara Lazaro Poveda (estudiant de medicina)
Bona tarda a tothom!
M'agradaria donar la meva opinió sobre la última ponència que des del meu punt de vista va ser una de les millors, les vivències explicades crec que van ser la clau i van fomentar la motivació del debat, és per això que espero que les pròximes xerrades continuïn així.
Fins demà!
Elena Manubens
5è de Medicina
P.D: Sento haver-me colat!:)
Bones!
La veritat és que acabo de llegir l'últim missatge i estic totalment d'acord amb l'Elena.
Personalment el que em va agradar més va ser l'aportació del Pau Vidal, crec que molts estem d'acord amb el que el que va dir i a mi em va tocar especialment.
Moltes felicitats a tots!
Una abraçada i fins demà!
Bon dia! Sóc Ivo Vives
Bé, dispenseu pel retard en el comentari però se m'havia passat completament.
He de dir que estic realment satisfet: en la xarrada s'assolí el nivell que esperava, aquell que tan comú era l'any passat.
Les ponències van ser molt interessants i, per fi, es va debatre una mica entre els assistents.
Fins la pròxima, que ja es demà
Salut
Hola!
Definitivament estic dacord amb la majoria de comentaris de tothom!L'última xerrada va ser una de les més interessants i enriquidores, i crec que ens va aportar el que la majoria de nosaltres hi esperavem trobar. L'intervenció dels tres ponents va ser molt encertada.M'agradaria destacar l'intervenció d'en Pau Vidal,oferint-nos vàries històries personals, de refugiats amb cara i nom que va despertar en la majoria uns grans sentiments d'emoció.
Moltes felicitats!I fins demà!
Cristina Comas
5è Medicina
Primero quisiera agradecer a los organizadores por esta charla tan interesante. Y destacar a los invitados la buena estructura realizada sobre el tema de los “refugiados”, hablando de forma amena y sin prácticamente repeticiones sobre el tema en cuestión.
Me ha resultado realmente sorprendente, escuchar los testimonios, que a veces no llegamos a comprender como algo real estando tan alejados de ellos. Es muy bueno que nos informemos y así podamos ser mas conscientes sobre este tema.
Helga Zeitz Lalanne
Hola a tothom!
Com bé han dit els meus companys, aquesta última xerrada va ser molt interessant. De fet, el tema ja m’interessava molt des d’un bon principi i, encara que és un tema força desconegut i que, realment la gent, encara que pensa que en té una idea, no en té cap; es va tractar d’una manera fàcil d’entendre i de seguir.
Els ponents, sobretot en Pau Vidal, van saber impactar-me, transmetre’m les seves experiències viscudes... No sé, em va agradar molt el ritme que van dur.
A més, no van acaparar tot l’espai de temps de la conferència, com altres cops, i van deixar bastant temps per a què la gent digués les seves inquietuds i exposés els seus dubtes.
D’aquest tema no en sabia gaire, perquè, encara que tots tinguem una idea del que és, no en sabem res.
El fet de tenir que deixar tot el que t’importa enrere i haver de començar una nova vida a un altre indret, on no coneixes a ningú, enyorant els éssers estimats... durant un període que pot ser molt llarg, o veig molt dur.
A més, hem de considerar que després, quan ja poden tornar a casa, en molts casos, com ha passat força temps, tot ha canviat, les coses ja no són com abans, i és una mica com tornar a començar, no és possible reprendre una vida allà on l’havies deixada perquè el temps altera les coses, res és invariable al llarg del temps...
Un altre aspecte molt positiu fou que en Pau ens posà noms i cares als refugiats, la qual cosa fa que ens impressioni més, ens sentim més involucrats quan sabem el nom i vivim la història d’aquella persona de diferent manera.
Bé, per acabar vull dir que espero que les xerrades que vinguin després d’aquesta segueixin en la línia d’aquesta, que tots puguem participar donant l’opinió i que els temes es tractin d’una manera així d’amena.
En fi, Salut i Cooperació
Mireia García Batanero
Bona tarda a tots!!
Al veure el tema de la xerrada i davant l'experiència de l'última que es va fer de la dona, tenia més o menys clar que no sortiria contenta tampoc d'aquesta però, M'EQUIVOCAVA!
Crec que ha sigut la millor xerrada fins el moment. Vull felicitar sincerament als organitzadors i lluar als ponents perquè davant un tema tan delicat van fer-se entendre molt bé.
Suposo que com tothom, en sento molt a parlar d'aquest tema a la televisió que quan veig una noticia sobre això l'afronto amb una naturalitat esferreidora. Ara que conec el tema una mica més a fons, crec que la meva reacció no serà la mateixa, fet que he d'agraïr a aquest debat.
Fins demà cooperadors i cooperadores!
Ana Triguero Moreno
1r de Medicina, Clínic.
Hola a tothom!
Primerament felicitar novament per la xerrada. La vaig trobar molt interessant. Avui en dia estem tips de sentir per les notícies les paraules exiliat, refugiat, desplaçat... molts cops, mal usades. Fins el dia de la conferència no era conscient de tots els aspectes que les diferencien i tenia una idea molt generalitzada d'aquests aspectes. Aquesta xerrada va ser molt didàctica ja que ens va mostrar el per què la gent ha de decidir sortir de seu país i ho difícil que pot arribar a ser la tornada. Va aconsseguir que ens possesim a la pell d'aquestes persones i així compendre millor la situació. Em va sorpendre moltíssim la diferència entre la quantitat de gent que demana asil polític i el nombre de persones que li concedeixen. Crec que no s'hauria de posar tant d'impediments!
Fins la pròxima xerrada!!!!
Marta Campos Vall
4rt de medicina
Hola a tothom.
Una vegada més, la valoració de la xerrada va ser molt positiva, sobretot pel que fa al fet que la idea de refugiat que normalment tenim, s'allunya una mica del que és la realitat. Em va sobtar molt que hi hagués situacions que obliguéssin a quedar-se refugiat durant més de 10 anys.
Vaig trobar d'un gran encert la presentació dels tres ponents, sobretot amb l'inici dels "aspectes legals" de la boca d'un professional. El no coneixement d'aquests aspectes tan densos sempre pot dificultar la comprensió de la idea general, i crec que en aquesta ocasió es va definir molt bé des del principi.
Salutacions.
Jordi Soler
Primer de tot dir per mi que va ser una de les millors xerrades. Els ponents ho van explicar molt bé i el tema crec que era molt interessant.
Quan t'expliquen tot això et fan veure que realment hi ha molt món per veure i que no tot acaba on arriben els mitjans de comunicació. Crec que hi ha molta feina per fer i s'agraeix quan ve gent a explicar-te tota la feinada que hi ha i com d'important pot ser la teva contribució.
Fer un món més suportable és cosa de tots i realment queda tant per fer.. nosaltres que tenim els m,itjans per contribuir es bo no tancar els ulls davant la realitat.
Laia Solé Amat
Hola!
La sessió dels "Refugiats" ha estat, per mi, la millor de les que s'han fet fins ara.
Crec que el fet que, sobretot l'últim pontent, fos l'implicats en el que explicaven feia la conferència més amena i molt més motivada.
FELICITATS!
Raquel Vergés Pujol
SALUDOS A TODOS!!!! quiero decir de antemano que el tema de los refugiados es el q mas me ha gustado, no solo por el tema sino tambien por los ponentes...se trataron de un punto de vista...que no me habia nisiquiera planteado a la ora de ir a la charlos, en especial a los refugiados internos...felicidades por el tema y por la eleccion de los presentes...
Jose Real.
Hola!!
Primer de tot felicitar a l'organització per la xerrada, ja que em va semblar molt didàctica a la vegada que interessant, tant pels conferenciants que van saber lligar molt bé els temes com pel contingut dels esmentats.
Vaig trobar molt adient la distinció entre desplaçat, refugiat, exiliat i em va impactar moltíssim la part de les imatges dels rostres "oblidats".
Esperant que la propera xerrada sigui tan o més profitosa,
Cristina Lafuente Caminals
Tot i que no he trobat res en contra de les diferents intervencions que es van fer al llarg de la darrera xerrada ("Refugiats"), potser he trobat en falta l'exposició de dades més actuals i específiques ja que, malgrat que s'han relatat diverses experiències personals dels conferenciants, en cap moment s'han presentat de forma seriosa i ordenada les pòblemàtiques polítiques i econòmiques en referència a exemples com el dels refugiats saharauis als campaments de Tinduf o el dels refugiats palestins dins la regió de la Palestina ocupada. Crec que "dades" com els 4.055.758 de refugiats palestins registrats segons la UNRWA no és una xifra gens despreciable.
A excepció d'aquesta petita discordància, penso que ha estat una xerrada prou completa i entenedora.
Muhsin Martinez Soualem
4t de medicina
Hola a tothom!
En primer lloc voldria felicitar als tres ponents i dir que es va tractar un tema molt interessant.
Especialment em va agradar l'exposició del Pau Vidal, on parlava dels projectes d'emergència i com hi ha un buit assistencial al abandonar-los. És molt difícil decidir quan i com marxar, ja que deixen a moltes persones desamparades.
També em va impactar molt la idea de no poder ser "lliure" per marxar del camp, ja que si marxen perden tota protecció i han de viure amb la por.
Fins a la pròxima!
Cristina Capdet Santiago (4rt Medicina)
Hola! en primer lloc m'agradaria tornar a felicitar als organitzadors de la xerrada ja que aquesta va ser una de les més interessants que recordo.
Els tres conferenciants em van agradar molt,tots van aportar informaciói molt valuosa i experiènices que,sovint, si no és a través de xerrades com aquesta no ens arriben. Personalment, em va agradar molt l'exposició de lúltim noi,que va quedar ben reflectida en els 4 testimonis que ens va presentar al final i que em sembla que a tots ens van impactar.
Conincideixo amb altres companys en que en aquesta ocasió, el torn de preguntes va ser molt més dinàmic i entretingut.
Anna Castany
Hola,
En primer lloc m'agradaria felicitar als organitzadors, ja que aquesta va ser una gran xerrada, una de les millors.
Per una banda, com molts dels companys han mencionat, es van lligar les xerrades de forma apropiada, sense que es repetissin dues vegades els mateixos temes i aportant diferents punts de vista del fenomen dels refugiats.
També m'agradaria destacar que aquest cop el torn de paraules va ser un èxit, molts companys es van animar a participar i les preguntes i temes plantejats eren qüestions interessants que donaven pas a reflexionar.
En moltes xerrades anteriors, no teníem aquesta oportunitat ja que els discursos s'allargaven una mica.
Per ultim, dir que em van impactar molt les històries que es van explicar, ja que em va semblar increible la capacitat que poden arribar a tenir algunes persones per fer front a les adversitats i, a més, arribar a ser capaços de fer algo positiu a partir de les males experiències que els a tocat viure.
Hola a todos!
En primer lugar y como la mayoría de mis compañeros me gustaría mucho felicitar a los organizadores, ya que me ha parecido una conferencia muy interesante y útil, además de amena y profunda.
Me pareció una charla muy aclaradora en cuanto a conceptos, tema legal y el más importante: al tema social y humano. El hecho de poner "caras" a las historias nos hace más partícipes de lo que realmente significa ser refugiado y todo lo que ello conlleva.
Solo me queda dar las gracias a los organizadores por saber trasladarnos todo lo que significa esta realidad.
Tamara Martos Cárdenas
Hola!
En primer lloc m’agradaria felicitar els organitzadors de la xerrada, que per ser d’un tema molt desconegut per a mi em va aclarir algunes idees errònies que tenia.
Em va semblar molt profitòs que el tema es tractès des de les diverses vessants possibles, que anaven des de aspectes legals als aspectes més humans d’aquest problema, molt durs s’ha de dir de pas.
Personalment, sobre el tema dels ajuts, penso que el més important perque un pais pugui tirar endevant son els ajuts a llarg termini, més que aquelles ajudes que només aporten una solucio puntual. A més, també em va cridar molt la atencio i trobo molt negatiu que una proporció tant alta de solicituds de refugiats siguin denegades, ja que es tracta de persones que han de renunciar al seu món per motius res agradables.
Laura Martinez Valenzuela
Hola a tots i a totes!
De nou felicitar a la organització per la realització d'aquesta xerrada amb tant d'èxit i també als ponents, que van aportar dades molt interessants i, fins ara, moltes d'elles desconegudes per a mi.
Va ser molt impactant el testimoni que va expossar en Pau Vidal, ja que es impactant saber que persones han estat forçades a deixar la seva terra per a viure com a refugiats.
També hem van agradar les dades que va donar a conèixer el Dr.Pedro Pablo Palma.
Moltes gràcies a tots!
Marta Villacampa Muñoz.
4º Medicina
Hola a tots!
Volia agraïr la sessió i el debat sobre refugiats. Penso que va ser un tema molt interessant i les exposicions de les 3 ponents van ser molt encertades.
A més a més animar a que realitzem més debats de 30 minuts, ja que les opinions de tots són interessants i sempre ens aporten nous punts de vista.
Núria Nevot Casas
Hola a todos,
La verdad es que ha sido una de las mejores exposiciones en lo que llevamos de curso. Ha sido muy interesante compartir las vivencias de estas personas ya que nos muestran otra realidad. Estoy de acuerdo con mi compañera de arriba en lo de que los debates podrían durar más porque son muy entretenidos.
Gracias.
Hola!!
Doncs auqesta xerrada va ser realment aprofitosa... Jo no tenia gaire consciència del que era unc amp de refugiats fins la xerrada i em va servir per molt.
Com a futurs professionals de la salut (o no, tant és) és molt interessant saber aquests tipus d'aspectes, et fan veure una visió més global de tot plegat.
Felicitats per la xerrada tant interessant! Fins la pròxima.
Sheila Bermejo García
4t medicina
Crec que la xerrada va esser molt interessant. A mi personalment em va agradar coneixer els aspectes més legals sobre el tema. Un altre punt a favor va ser l'enfoc desde diferents disciplines al mateix tema.
David Priego Carrillo
Esta sesión me gustó mucho más ke las anteriores, sobre todo el último conferenciante ya que mostró el lado más humano.También me pareció muy interesante que nos explicaran como funcionan algunas organizaciones como Médicos sin Fronteras.
Yo también opino que los conferenciantes tenían nivel y fue una sesión muy didáctica. Me gustó mucho la explicación del tema del asilo político, me pareció muy útil la información en general.
Olga Belchí Guillamón
Como al resto, para mí también ha sido una de las charlas que me ha resultado más interesante, y no he tenido la sensación de estar hablando de lo mismo de siempre.
Nos ha acercado a una realidad para muchos lejana y desconocida hoy en día. Por uno momento he podido llegar a comprender las adversidades a las que se tiene q enfrentar esta gente día a día durante gran parte de su vida, sin saber cuando será el final. Además, ha sido buena idea haberla tratado desde diferentes puntos, desde el ámbito legal hasta las historias reales de gente que ha tenido que abandonar su país por unos motivos u otros.
También destacar que la extensión de los conferecientes fue la adecuada dejando una buena parte para el debate y siendo ésta más amena.
Laura Fernández Touzón
Personalment em va agaradar molt la xerrada. Penso que la opinió d'una persona que ha viscut en primera persona i primera fila els conflictes d'un camp de refugiats és molt important per conèixer la realitat de qui viu allà. És de les xerrades que més m'han agradat.
Hola
EL debate sobre refugiados genero realmente un debate al terminar la exposición de los 3 invitados cosa que personalmente me pareció muy bien, mas intervenir y menos monologos.
Tambien me gustó que los conferenciantes fuesen de nacionalidades diferentes, de tal manera que aunque los 3 son refugiados sus situaciones y sus capacidades de adaptarse a nuestro pais son totalmente diferentes.
ME gusto mucho.
Hola!
doncs un altre cop les xerrades em van semblar molt interessants. Tot i que per primer cop i afegiré un però! Vaig trobar a faltar més explemples de refugiats!
Pero de totes maneres va estar molt bé!
Hola!
doncs un altre cop les xerrades em van semblar molt interessants. Tot i que per primer cop i afegiré un però! Vaig trobar a faltar més explemples de refugiats!
Pero de totes maneres va estar molt bé!
Fa temps de la xerrada i per això m'he rellegit l'acta... La conferència de Pau Vidal va ser, sens dubte, la més emotiva ja que ens va apropar d'una manera molt natural a la situació dels refugiats a Libèria. Però la primera xerrada també ens van permetre conèixer un concepte de refugiats menys conegut i que tenim a tocar. Personalment, coneixia molt poc sobre el tema de l'asil polític al nostre país i em va servir molt per posar-me al dia.
Hola!!
Després de llegir unes quantes aportacions, no sé realment qué dir, ja que estic d'acord amb vosaltres. Va ser una xerrada molt interesant i molt ben organitzada (personalment la vaig trobar molt amena), de debò, moltíssimes felicitats als organitzadors i, òbviament, als ponents.
Respecte al tercer ponent (el millor en la meva opinió), vaig trobar especialment encertat presentar la situació amb cares i no amb xifres. Què fàcil és oblidar-se de l'aspecte humà individual quan llegim, asseguts al nostre sofà, que hi ha milions de refugiats al món...
Fins la propera xerrada!
Alejandro Mazarro Campos
Hola!
Quería felicitar a los organizadores y a los tres ponentes por la charla que nos han ofrecido. Personalmente, ha sido muy interesante, ya que desconocía muchos aspectos sobre el tema. Sin duda, el último ponente mostró la parte más humana e impactante de la realidad que viven las personas refugiadas. Pienso que mostrar este lado es importante porque a veces las palabras no nos permiten imaginar lo que se esconde tras ellas.
Josefina López Domínguez
Hola a tothom!
La veritat és que estic d’acord amb la majoria de vosaltres en el fet que aquesta conferència sobre els REFUGIATS va ser molt interessant i enriquidora (una de les millors segons la meva opinió). Però si he de destacar algún aspecte de la xerrada, és la intervenció d’en Pau Vidal, que amb el relat de les seves experiències personals i de les vides d’algunes d’aquestes persones (he de reconéixer que les imatges d’aquells rostres i les històries relatades em van arribar, i suposo que això és gràcies al fet que es van deixar de banda les xifres i les dades estadístiques, per centrar-se en els individus), ens va fer conéixer a tots els presents una realitat que, almenys per mi, no és massa propera, destacant, per sobre de tot, el pes humà d’aquesta situació.
M’agradaria afegir que tot i que la xerrada del 3r ponent va ser la que més em va agradar, no vull desmeréixer la feina feta pels dos primers ponents, que també es van explicar amb molta claredat els principals problemes del col•lectiu dels refugiats.
Fins la propera!
Laura Capdevila 5è Medicina
Hola a tots! tot i que d'aquesta xerrada vaig surtir una mica "tocadeta" sobre els testimonis tan impactatnts que ens vau mostrar, he de dir que va ser una de les que vaig treure més suc. gràcies de nou pel que feu i gràcies per poder participar en debats tan interessants
Hola a tots!! La veritat és que la xerrada em va agradar però no va ser de les que més m'ha agradat. Va ser una xerrada molt didàctica però crec que només vam tenir una visió propera a la realitat quan va parlar en Pau Vidal i ens va explicar les vivències d'aquella pobra gent, que tot i les penúries que arriben a passar, segueixen buscant la cara amable a la vida. Crec que tots hauríem d'aprendre d'aquesta gent, que basa la seva felicitat en les coses petites de la vida.
Lara Colomé Ceballos
Bé doncs he de dir que aquesta va ser una de les xerrades que em va agradar més, i sobretot escoltant el ponent que va explicar la seva experiència en un camp de refugiats, fet que em va fer adonar-me'n de moltes coses ja que no em pensava que la situació d'aquesta gent fos tan difícil...a més, trobo que el que va fer d'exposar al final de tot els casos de gent en concret li va donar un toc especial i molt personal a la xerrada, que em va agradar molt.
Felicitats una altra vegada!
Gisela Dausà
Publicar un comentario