S'obre aquesta entrada per continuar el debat de la darrera sessió.
34 comentarios:
Anónimo
dijo...
Hola a tothom!
Em dic Irene Oliva i ahir vaig assistir al debat. Primer de tot m'agradaria demanar que si alguna persona es va apuntar els llibres que es van recomanar sobre la Índia i els pogués escriure, li agrairia molt. En segon, em va sorprendre la explicació de la ponent (sóc molt dolenta pels noms i pels accents) sobre la dona al món islàmic. Realment aquestes dones estan al lloc que estan per desconeixença de les seves pròpies lleis. És una idea que em sobta, tenint en compte el temps que fa que aquestes lleis han estat escrites i els milions de persones (homes i dones) que practiquen aquesta religió. Em sobta que ara s'estiguin obrint les ments, però també que, tal i com es va dir al debat, fins fa poc hi hagués un règim com el taliban en funcionament. Realment com pot ser que tots aquests milions de persones no haguin tingut mai la força per a millorar.La ponent també va dir que amb una generació es van progressar molt, més que qualsevol altra, perquè es van parar?
bé, no sé si us agradarà la inauguració del blog que he fet, però ha sigut un plaer, al igual que el fet d'assistir a les xerrades.
Hola! Els llibres que es van recomanar són: El vagón de las mujeres (Anita Nair) Mi hermana del alma (Chitra Banerjee Divakaruni) Hijas difíciles (Manju Kapur) El cielo de Bombay (Thirty Umrigar)
Be, continuo amb el tema de l'Irene perque algunes de les questions que ha plantejat van ser algunes de les mateixes que em vaig plantejar jo en aquells moments, és que realment, l'alcora te algunes coses molt avançades per l'epoca en al qual va estar feta.....potser no van continuar amb aquell ritme d'avenç perque no interessava en aquells moments.....
I passant a l'altre tema, jo no m'he llegit els llibres pero el de "el vagon de las mujeres" no es la primera persona que me'l recomana......l'haurem de llegir...
Hola a tots!!! La veritat és que jo també em vaig quedar molt sorpresa amb les veritables lleis que estan escrites a l'alcorà i com la pròpia societat les desconeix i les aplica segons els seus interessos. No em va quedar molt clar si és que tota la societat en general les desconeix pel tema de la llengua o només són les dones. Però el que tinc clar és que seria molt interessant aconseguir que les coneguessin i les apliquessin perquè les dones poguessin gaudir de tots els drets que realment es mereixen.
A mi també m'havien parlat del vagó de les dones i jo me'l compraré pròximament.
Em va impressionar molt conèixer els contrastos de l'Índia i després de veure les imatges encara m'han vingut més ganes de visitar el país i si és possible anar-hi a col·laborar més endavant.
Ens veiem a les properes xerrades i mantenim el contacte pel blog.
En primer lloc m'agradaria felicitar a les persones responsables d'aquest curs de cooperació, perquè és força interessant i enriquidor per tots i totes nosaltres, ja que en moltes ocasions no tens l'oportunitat d'accedir a certa informació sobre la que es va estar reflexionant en aquesta sessió.
En segon lloc, i seguint amb els comentaris de la resta de gent, és molt sorprenent com és fa una lectura esbiaixada del llibre sagrat dels musulmans per part d'alguns imans i companyia, i que trist que em sembla que des del món occidental no es doni més informació sobre el que realment explica l'Alcorà, i se segueixi criminalitzant la gent que practica aquesta religió. També afegir que hi ha actituds dutes a terme per alguns imans que sí que s'han de condemnar enèrgicament.
D'altra banda, la ponent que va parlar sobre la Índia, transmitia una gran tendresa i una gran il·lusió, així com un gran orgull de la Índia. Va exposar també aspectes molt interessants que van fer que augmentés l'atracció que ja sento per aquest gran país.
En definitiva, la xerrada em va semblar molt interessant i llàstima que siguem sempre esclaus del tepms, perquè crec que molts de nosaltres no ens hagués importat seguir escoltant els plantejaments que exposaven qualsevol de les tres ponents.
Abans que res, felicitar als organitzadors del curs, ja que crec que es molt enriquidor i pot servir per obrir els ulls davant les necessitats d'altres paisos i altres cultures i deixar-nos de veure (en general, occident) com el melic del mon.
Crec que es important l'aportacio que es va fer sobre la dona i l'islam perque ajuda a enterrar molts mites, ja que moltes vegades es confonen costums i tradicio amb la religio i es criminalitza d'una manera l'Islam que no es gens justa. Es cert que el Qur'an dona a la dona "privilegis" (mes ben dit, drets) que la dona occidental no va aconseguir fins fa relativament poc, i es tambe cert que per interessos de les societats patriarcals i per masclisme se li treuen a les dones musulmanes drets que els hi van ser donats ja fa segles per tergiversacio. Afortunadament en els darrers anys hi ha musulmans, homes i dones, que s'han adonat d'aixo i intenten canviar-ho. Crec que si la gent intentes informar-se sobre l'Islam, llegir el Qur'an i entendre el context en el que es van anar revelant les diferents parts, i parlar amb musulmans, s'aclaririen molts dubtes i s'enterrarien molt temors sobre aquesta religio.
En primer lloc, destacar l'experiència tan interessant i enriquidora que suposa cicle de xerrades. He assistit des que va començar i em sembla que cada dia que passa tinc una idea més sòlida sobre què és la salut i què és la cooperació i, al mateix temps, me n'he adonat de la importància i necessitat de totes dues. Espere que segueixi endavant aquesta dinàmica tant positiva.
Bè, ara m'agradaria encetar un nou debat, en relació al tema, i de gran actualitat. El títol que li podríem posar és: "Les dones de les diferents cultures del món a la nostra cultura, a la nostra nació". Caldria parlar sobre la integració dels immigrants i de les immigrants, de la prohibició del vel a les escoles o no, de la política d'immersió lingüística que "es duu a terme" als Països Catalans...
La meua intenció no és pas fer política d'aquest debat, només que la gent aporte les seues opinions.
Comptat i espere que debatut, únicament em queda agrair a l'organització aquesta brillant idea i acomiadar-me fins la pròxima.
Em sembla interessant debatir sobre la inmigracio, ja que es un tema important.
Crec sincerament que encara hi ha molt d prejudici envers els inmigrants, i mes encara si son d'una religio diferent a la nostra, com l'islam. Estem en un pais en teoria respectuos amb els drets dels altres, pero en el dia a dia no es aixi...i com exemple dire que encara no s'enten que un espanyol pugui ser de religio islamica, i mes encara si es una dona, i mes encara si aquesta dona decideix posar-se hijab (el vel)...i en conec de casos. Ja el fet de portar hijab per una dona espanyola suposa una dificultat a l'hora de buscar feina, mes encara si a mes aquesta dona es inmigrant. Se suposa que el portar hijab es una forma de discriminacio masclista, pero no es aixi, i aquesta afirmacio mostra que realment es desconeix molt sobre islam (i en aixo incloc molts musulmans, que moltes vegades no coneixen del tot la seva religio). A les monges se'ls respecta el fet de cobrir-se i es veu com una forma de mostrar la seva fe i pietat vers Deu....en canvi el mateix fet, venint d'una musulmana, es directament tractat de sumisio i discriminacio, quan el fi es el mateix, mostrar la seva fe i pietat vers Deu. Es cert que ens molts paisos "islamics" s'obliga a la dona a cobrir-se, pero aixo no te a veure amb la religio. No s'ha de confondre religio i cultura-tradicio.
Respecte a la questio de si hijab si o no a les escoles...avui dia el jovent vesteix com vol i porten els cabells que volen...si una noia decideix posar-se el hijab com a mostra de la seva fe i com a marca d'identitat, qui es ningu per dir-li que no pot fer-ho? (un altre tema es que l'obliguin els seus pares, aqui caldria parlar amb ells). Sobre tot si considerem que no podrem parlar d'integracio i multiculturalisme fins que no aprenguem a viure i conviure tots junts, amb les diferencies, i a respectar-nos amb aquestes diferencies.
Em sembla be, d'altra banda, que als inmigrants se'ls posin recursos per poder aprendre el catala en arribar a catalunya, pero el que no em sembla be, i aixo ja entraria a un alte debat, penso jo, es que "s'obligui" a tothom que viu a catalunya a aprendre el catala. Catalunya es, per sort, una comunitat bilingue, i hauria d'aprofitar mes aquest avantatge que te respecte d'altres comunitats. Estic a favor de la potenciacio de la cultura i llengua catalanes, pero no a costa de rebutjar la castellana, perque tb forma part i l'enriqueix.
Espero no haver-vos "rallat" molt amb la meva intervencio :P
Continuo dient que ha estat un plaer participar d'aquesta meravellosa iniciativa. Realment crec que el debat encetat i referent a la immigració és interesantíssim. Tot i el que els mitjans i els polítics ens volen fer veure pels seus ulls hem de ser crítics i per ser crítics davant de tot hem d'estar informats. Jo treballo com us vaig explicar en salut, soc metgessa de família i des de fa anys estic molt interessada en l'atenció a l'immigrat. Sobte veure els perjudicis de molts companys a l'hora de tractar aquests ciutadans que provenen de cultures diferents. Quan entres en la qüestió descobreixes que en bona part això neix del poc coneixement i de la manca de competència cultural. A tots els interessats en el tema us recomando el Manual d'atenció a l'immigrat que ha fet el Servei Andalús de Salut. El podeu descarregar de la seva web i aprofondir en el tema. Com a professional de la medicina enamorada de la meva professió, de la cooperació i de la interculturalitat us felicito pel vsotre interés, estic segura que en pocs anys tindrem grans professionals que continuaran donant-li a la nostre feina una vissió integradora. Compteu amb mi pel que necessiteu!!!
Hola a tots! Primerament dir que aquesta era la segona conferència a la qual assistia i que el tema que es plantejava era del meu interès. M’agradaria fer un petit comentari sobre els temes que més em van sobtar o sobre aquells que considero més rellevants. Sobre el primer parlament, em va sobtar que la interpretació que fan els islàmics sobre l’Alcorà fos tant allunyada del que realment diu el seu llibre sagrat. Aquesta interpretació canvia aspectes com ara el dret a la vida de les dones i el contracte matrimonial. Em costa entendre com les dones islàmiques viuen allunyades del que realment dicta el seu llibre sagrat i es basen només en la interpretació que els expliquen aquelles persones que les envolten. En relació als temes tractats per la segona ponent, sobre els immigrants americollatins i equatorians, voldria destacar la importància que tenen les dones en aquest moviment migratori ja que, en aquest cas, són elles que emigren a un altre país per treballar i aconseguir portar endavant una família que continua al seu país d’origen. Per acabar, dir que el tercer parlament el vaig trobar molt interessant. La ponent va començar amb una visió general de l’Índia, el seu país d’origen, basant-se amb l’Índia com a país de contrastos. Pel que fa a la situació de la dona en aquest país, vull destacar el que suposa donar llum a una nena: elles seran educades i cuidades per les seves famílies amb la finalitat de poder trobar un bon marit amb qui es casarà per mitjà del matrimoni arreglat. En cas dels casaments per amor o sense consentiment, el dot es perd i pot ser que el matrimoni pateixi un rebuig per part de la societat. Per acabar dir que les explicacions sobre del paper de la dona a les diferents cultures fetes per les ponents van ser molt interessants i diferents entre elles.
Quería empezar dando la enhorabuena a los organizadores. Me parecieron muy interesantes y a la vez instructivas las exposiciones de las tres ponientes. En especial me llamo la atención la explicación de la mujer india, pués a la hora de plantear la situación de la mujer en su país, lo hizo transladándonos a él. Haciendonoslo ver desde un punto de vista que constantemente olvidamos, el punto de vista de las propias mujeres de la India.
Hola a tots i totes! Com ja heu dit molts de vosaltres, em va sorprendre el que va explicar la primera ponent sobre el text de l’Alcora, la mala interpretació que en fan alguns, i que després de tants anys ningú hagi estat capaç de veure què era el que realment es volia dir... segurament als més “poderosos” no els deu interessar. No obstant m’agradaria dir que tot hi que l’Alcora presenta alguns aspectes avançats per l’època, la dona segueix estant en inferioritat. La societat ha evolucionat i no crec que s’hagi de seguir al peu de la lletra un text que va ser escrit fa molts segles. Crec que la societat en general, independentment de la religió hauria de lluitar per la igualtat entre homes i dones... (però potser aquest no és el tema a debatre ara)
Respecte al tema de la immigració crec que la gent encara té molts prejudicis i hi ha molta discriminació. Hauríem de ser tolerants i respectuosos amb tothom sense importar-nos els seus orígens o la seva religió. Pel que fa al vel, és un tema de creença i ha de ser decisió de la persona que se’l posa i no els pares ni dels professors. Respecte al tema de la llengua crec que s’ha de potenciar l’ús del català, la gent que ve de fora hauria d’aprendre català i conèixer la cultura catalana. Això no vol dir que ells hagin d’oblidar la seva cultura ni la seva llengua! Nosaltres també hauríem de conèixer les seves costums i així evitar prejudicis o malentesos que hi puguin haver i fomentar la convivència.
Per acabar, felicitar i agrair als organitzadors la tasca realitzada i animar-los a continuar l’any que ve. Les xerrades són força enriquidores i interessants!
Espero no haver-vos cansat gaire amb el meu comentari....
Volia afegir, sobre l'islam que les interpretacions de l'alcorà podrien ser tan subjectives com les de la bíblia, no? No m'extanya gens que no es compleixi l'alcorà en vista que la bíblia diu que els cristians han de viure en la pobresa...
Un cop he vingut a la primera xerrada m'adono del que m'he estat perdent i de la oportunitat que tinc al davant :D
Hola a tothom!! Tal i com he pogut llegir en la majoria de comentaris d'aquest blog, a mi també em va impactar molt el gran desconeixement de la lectura de l'Alcorà per part de tots, tant de la gent aliena a aquesta religió com dels propis musulmans. També em va impressionar la feminització de la immigració equatoriana, doncs sempre havia tingut una visió en la que el pare marxava i un cop ja s'havia establert portava a la familía amb ell. Per últim, destacar la manera en que està organitzada la salut a la Índia. Em va sorprendre el sistema que tenien a l'hora de fer controls a les dones embarassades, i la intervenció d'aquestes dones encarregades de supervisar que tot vagi correctament sense necessitat d'anar al metge.
Dons bé, això és tot el que volia comentar. Ens veiem el proper dia 13!
Hola a tots i totes!! Sóc l'Ingrid Ibàñez. A mi m'agradaria remarcar també el tema que fa referència a la salut a l'índia, ja que jo pensava que com en molts altres països les dones que van per pobles aplicant medicina i en teoria les persones que tenen a les seves mans les vides d'altres, no tenien cap mena de formació. Em vaig sorprendre quan em van dir que estaven els 6 mesos o el temps que fos (no ho recordo bé), fent com una petita carrera o curs per aprendre el que podien fer i el que no i com. Jo pensava que eren uns oficis que es passaven de pares a fills i a partir de l'experiència i de veure-ho smepre ja adquirien els coneixements. També dir-vos que si us voleu indignar encara més amb aquest "tractament diferent" a les dones a diferents cultures, us informeu de la mutilació genital femenina, que és un tema que no es toca gaire, però quan veus xifres, a on es fan i com et pots arribar desesperar. Jo vaig fer el treball de recerca sobre aquest tema i la veritat és que és molt impactant, només cal mirar imatges de l'expressió de les cares de les nens que han patit aquest acte. També dir que em va sorprenndre molt aquest canvi de papers en homes i dones de l'equador a l'hora de venir aquí, i encara que tingui aspectes molt negatius, crec que en té d'altres de positius ja que la dona adqireix un rol molt important i d'estructura de la família que no havia adquirit fins ara, i si més no, no d'aquesta manera!
Personalment vaig trobar la taula rodona del passat dijous 21 de febrer realment interessant i penso que ens va deixar a tots ben lluny de la indiferència, doncs no solament ens va aportar coneixements desconeguts per a alguns de nosaltres sino que, a més, es va realitzar aportant tres models de cultures ben diferents que hem pogut comparar i precisament amb enfocaments diversos.
El que més em va impactar va ser l'explicació sobre la immigració femenina aplicat al cas de les dones equatorianes. Realment desconeixia, abans de la conferència, la seva situació; i és ben cert que tot reflexionant-hi s'han de trobar en un conflicte enorme. Pensem ja en els problemes en els quals es troben sotmeses moltes dones del nostre país i les dificultats que troben per fer compatible actualment feina i vida familiar. Si aquesta tasca l'extrapolem a milers de quilòmetres de distància, acompanyada de precarietats econòmiques, mancances afectives i de llaços familiars (pilars essencials de qualsevol persona) i a sobre la dificultat d'adaptar-se a una cultura totalment nova on no sempre són ben acollides... (A mi realment em va arribar al cor només escoltar-ho) A part de gran comprensió i col·laboració penso que faltaria a la nostra societat l'existència d'entitats o plans governamentals que facilin i facin suport a aquest col·lectiu de dones que s'han d'encarar cada dia a un conflicte tant greu.
Jo també vaig trobar la conferència molt interessant. Totes tres cultures són molt diferents però aquí estem en més o menys contacte amb totes elles i és important conèixer-les una mica més. El que més em va sobtar va ser adonar-me de la situació que viuen les dones llatinoamericanes quan emigren del seu païs, com són capaces de tirar endavant elles soles aquí i alhora la família que deixen allà. És admirable, i increïble en aquest context que els espanyols puguem menysprear en ocasions aquestes persones.
Pel què fa l'Índia, em preocupa molt el que va explicar la ponent sobre el desig de la dona embarassada i la seva família per saber el més aviat possible el sexe del fetus. Tenint en compte la importància de la dot en aquest país és comprensible voler desesperadament un nen i no una nena. Però què passa si per atzar tens nenes?El feticidi femení continua sent tant freqüent encara? Sé que als carrers de les ciutats índies pots veure molts centres on realitzen ecografies, m'agradaria saber fins a quin mes els ginecòlegs estan legalment autoritzats a practicar avortaments i què és el que fan realment.
En fi, felicitats als que heu organitzat aquest cicle de conferències!
Hola, em dic Nazaret Infante i aquesta va ser la primera xerrada a la que vaig assistir. En genral, la vaig trobar molt interessant, permet debatre temes que d'una altra manera no es tocarien fer a la facultat. Totes tres ponents van tractar temes molt actuals; però el que més em va sobtar va ser el primer. Ja era conscient de la nostra ignorància pel que fa a aquest món, que la visió occidental sobre orient i tota la seva cultura era molt minimalista i parcial; la desconeixem per complet i en canvi cada dia s'escolten comentaris valorant-la i posant-la en dubte, sense cap mena de base. Però el que em va sorprendre va ser el fet que els propis musulmans realitzen una lectura interessada del seu llibre sagrat, fins i tot, molts desconeixen el que realment hi diu, sobretot les dones, i només tene la visió que la gent que els envolta els vol inculcar. Em sembla sorprenent com es pot arribar a interpretar de forma tant diferent (interessada o desinteressadament, aquest seria un altre debat), un text escrit, que en principi hauria de llegir-se d'una manera més objectiva; tot i que tractant-se d'una religió, com en qualsevol altre, resulta difícil fer-ho objectivament. Tot i així, vaig veure que l'Alcorà és un llibre realment avançat, i més pel seu temps, i en canvi se'n fa un seguiment pèssim, tenint en compte les situacions en que actualment es troben les dones a molts d'aquests països. També m'agradaria destacar la xerrada sobre la immigració llatinoamericana, majoritàriament femenina, ja que em sembla interessant aquest canvi de rols que s'està donant en la seva societat, en què la dòna comença a tenir un paper fonamental dins de la família, a un nivell molt diferent del que es trobava fins ara. Per acabar només dir que em va agradar assistir-hi, i donar les gràcies als organitzadors. Fins la propera xerrada!
Per començar jo també vull donar l'enhorabona als organitzadors! Com la majoria dels companys que han publicat anteriorment la seva opinió, a mi també em va sorprendre bastant adonar-me del desconeixement que es té de l'Alcorà i l'ús completament subjectiu que es dóna dels seus textos. Crec que seria interessant difondre aquesta realitat per evitar el rebuig cap allò que simplement es desconeix. De la segona ponent em va sorprendre també el fet del canvi de rol de les famílies, en aquest cas equatorianes. Realment no sabria definir si és bo o dolent que es produeixi aquest canvi, però entenc el conflicte que pot suposar per les seves famílies veure com han de canviar els seus ideals per la precarietat económica i aquestes coses. I de la tercera ponent va ser molt interessant que aconseguís traslladar-nos a la Índia per fer-nos entendre les seves idees i pensaments. Respecte el debat obert sobre el vel si o no... jo he de dir que evidentment hi ha llibertat de que cadascú faci el que vulgui o no i si realment la dona té la necessitat, creença o simplement les ganes de portar-lo no veig perquè no hauria de poder-ho fer sense que això hagi de suposar cap discriminació cap a la seva persona. Sobre l'altre debat pel que fa la llengua... dir que Catalunya és un país amb bilingüisme on tant el castellà com el català són oficials i com a tal s'ha de tenir coneixement de les dues llengües i si el català no s'ensenya a les escoles...on més es pot aprendre???
Una vegada més, una xerrada que no deixa indiferent a ningú i que et fa sortir satisfet d'haver après coses noves. Personalment vaig gaudir molt amb les tres ponents, doncs cadascuna tractava temes relacionats amb aspectes i papers de les dones que desconeixia. Per exemple, no m'hagués imaginat mai que l'Alcorà fos un dels primers manifests a favor dels drets de les dones, suposo que per culpa de les injustícies que es duen a terme contra aquestes avui en dia. També em va ajudar a entendre a un amic meu equatorià que sempre demana diners a la seva mare quan surt i aquesta li dóna 50€ sense problemes quan la majoria tenim pares força garrepes. Per últim, crec que la doctora Sequeira va aconseguir transmetre'ns els contrastos de l'Índia amb aquelles fotos magnífiques. Ens veiem en la pròxima xerrada.
Com molts dels meus companys m'agradaria, abans que res, felicitar els organitzadors d'aquest cicle de conferències. Trobo que diu molt d'ells el fet de muntar una activitat com aquesta!! No perdeu la il·lusió perquè val molt la pena.
Pel que fa a la darrera xerrada, una de les coses que més em van sorprendre va ser la informació que se'ns va donar sobre les dones equatorianes. La veritat és que, malgrat coneixia les condicions en les que havien de deixar el seu país i venir a Europa, mai m'havia plantejat com de complicat resultava tot aquest procés. Les explicacions de la ponent em van obrir els ulls, realment! Crec que en tots els assistents es va despertar un sentiment de profund respecte cap a aquestes dones que, arriscant les seves relacions familiars i posant en joc la comoditat relativa d'un llar ja establerta, viatjen a milers de quilòmetres per anar a buscar uns diners que ni tan sols són per elles, sinó que són una aportació vital per la mateixa família de la que s'allunyen. Històries de veritable altruïsme amb un regust amarg, situacions que ens ensenyen una altra paradoxa del nostre món.
La nostra societat, que moltes vegades aparta i discrimina aquestes persones, de ben segur no s'ha aturat a reflexionar sobre aquesta realitat que és impensable per qualsevol de nosaltres. Em sento afortunada de disposar d'aquest coneixement i poder transmetre'l a més gent, potser així les coses canviïn a poc a poc cap a la tolerància i la cooperació!
Moltes felicitats a totes tres ponents, va ser una gran xerrada.
Hola a tots! com tots els companys anteriors, felicitar a les ponents per les seves conferències.
Llegint les entrades anteriors, he vist que hi ha molta unanimitat en el desacord amb la lectura subjectiva que s'ha fet de l'alcorà. Crec que la majoria de persones del que en diem el "món occidental" estem d'acord en que això no deuria ser així, però és una situació que està tan arrelada i recolçada per la gent que mana en aquests països que desgraciadament en la meva opinió trigarà molt de temps en canviar. Moltes nenes que creixen en el món musulmà, ho fan veient el rol que desenvolupen a la societat la seva mare, àvia, germanes grans... i ho accepten com a una situació de normalitat, no plantejant-se que pugui ser injusta i masclista; però no és culpa seva (com molts cops sento a gent dir que les dones en els països musulmans no es revelen, es conformen...), sinó que és culpa de l'educació que reben, manipulada pels mateixos que manipulen el missatge real del seu llibre sagrat.
Hola!! En primer lugar, me gustaría, como ya habéis hecho muchos, felicitar a los organizadores de este ciclo de conferencias porque realmente podemos aprender muchas cosas con estas charlas, y resulta muy enriquecedor tener información de primera mano sobre temas de tanta actualidad como pueden ser la inmigración, las mujeres en otras culturas,etc. En esta conferencia, me sorprendió mucho la poquísima información que tenemos sobre el Islam, ya que se tiene una idea preconcebida sobre esta cultura que poco tiene que ver con la realidad. Por otro lado, me resultaron muy interesantes las palabras de Ethel, ya que nos acercó a la cultura india desde la admiración y el orgullo que ella siente por ese país.
Felicitar-vos primer de tot pel curs de cooperació, ja que suposa un gran esforç d'organització; però la veritat és que podeu estar orgullosos perquè els debats resulten realment molt interessants.
També com molts heu comentat, em sorprengué molt el poc coneixement que tenim sobre l'Alcorà, quan la cultura musulmana està tan en contacte amb nosaltres avui en dia. Així mateix, recalcar la lectura ambigua que es fa molts cops d'aquest i la desconeixença per part de moltes dones musulmanes de les seves pròpies lleis, el que les obliga a viure sotmeses a unes "normes" que no són més que imposicions masclistes fruit de la ignorància. No obstant això, m'agradaria recolzar la reflexió que heu fet alguns de vosaltres sobre no confondre religió amb cultura i tradició. Em sembla absurd que es prohibeixi portar el hijab a l'escola sempre i quan la noia que el porti ho faci com a tribut i orgull a la seva pròpia cultura, com a identificació amb el seu Déu, i no com a imposició.
Me impactó en especial la exposición de la Dra. Bramon sobre la mujer en el mundo árabe y en el entorno islámico. Su papel limitado al microcosmos del hogar y la familia, la sumisión al hombre (padre, hermano, marido)que desempeña su rol fuera del hogar para toda la familia, parece estar marcado por la religión que se ha confundido con el código social. No hay diferencia entre sociedad, Estado, y leyes divinas, de forma que la mujer es una mera herramienta para el hombre que domina esa sociedad: tiene a sus hijos, trabaja en casa y en el campo y cuida de los ancianos. Llevado al límite según los países (el Afganistán de los Talibanes) no puede ser atendida por un médico en sus partos, enfermedades puesto que médico sólo pueden ser los hombres y una mujer no puede ser vista ni mucho menos explorada por otro que no sea su marido.
En resumen, mano de obra barata, objeto de deseo y pilar de la familia sin contraprestación ninguna. Son fuente de desarrollo porque gracias en ellas se apoya la economía rural, familiar, y se ahorra muchos recursos el Estado que no invierte en guarderías, residencias para ancianos, etc
Yo no creo que sea sólo un debate de género. Lo es porque el machismo siempre es útil y cómodo al hombre, al grupo dominante, pero es sobre todo una mezcla de religión de sociedad civil que impide cualquier desarrollo como lo entenderíamos en Occidente. La ley divina ha sometido al hombre y ´éste a la mujer, y los dos se someten a los designios que se les marquen porque es la "otra vida" la que merece la pena. Este discurso se puede encontrar en los tres religiones monoteistas (Islam, Cristianismo y Judaismo).En algunas de ellas ha habido movimientos correctores que reclaman la dignidad del individuo,pero en el mundo islámico (árabe, tailandés, ...)el estancamiento parece total, y la imagen de una sociedad occidental opulenta y culpable para muchos d eestos países de su pobreza, no permite modificar el pensamiento.
M'he llegit tots els comentàris que s'han anat fent arrel de la última xerrada...aquest fòrum sembla que pren vida! No comentaré res sobre la dona al món islàmic, perquè crec que ja ho hem fet tots. Però dir que estic d'acord amb molts dels comentaris expressats anteriorment. La meva intervenció, va destinada a les ponents. Ja que el dia de la xerrada no vem tenir temps a fer totes les preguntes que volíem. Jo volia saber quina és la vostra percepció sobre el concepte de "dona" en general. Es van parlar de les dones en algunes cultures diferents, però...no existeix un concepte de dona en global? Amb qualitats i particularitats nostres, pròpies? Que van més enllà de cultures? Com està la percepció de "col·lectiu" femení? Qui es vulgui aventurar...a opinar, fantàstic! Moltes gràcies, i fins dijous.
Hola sóc alexandra Estic totalment d'acord amb les opinions dels meus companys, només m'agradaria afegir que sobretot el que més em va entusiasmar com a estudiant de medicina que sóc va ser la part en què es va parlar de la medicina i el paper de la dona en aquesta a l'India; penso que hagués estat genial haver emprat una mica més de temps en aquest tema i també penso que hauria estat molt interessant el debat entre les tres exponents per comparar les tres cultures i trobar les diferències e igualtats entre aquestes. DE totes maneres enhorabona a tots els organitzadors i persones que van fer possible duur a terme la xerrada va ser un treball excel.lent!!
Em dic Magda Muelas Fdz i, veritablement, la xerrada em va agradar molt més del que m'esperava, així que he de felicitar a tots aquells que hi van participar i organitzar.
De tot el que es va dir, el que més em va cridar l'atenció va ser la xerrada de la primera ponent i l'explicació de la falsa lectura que fan la majoria dels homes musulmans de l'Alcorà. Un cop va dir això i ho va argumentar, el primer dubte que em va sorgir és que si mai cap dona l'ha llegit perquè no s'han encarregat de treure a la llum els seus veritables drets i lluitar per ells, ja que, pel que sembla, són drets escrits fa segles que a l'occident no s'han aconseguit fins fa relativament poc temps...
Respecte la segona ponent, em va sorprendre que fossin les dones llatinoamericanas qui abondonen casa seva, deixant fills, marits etc. enrrere i busquin guanyar-se la vida en un altre país, quan en la majoria de casos són ells qui emigren.
I, finalment, de la última ponent, el que em va cridar l'atenció és la clara diferència que pots trobar entre les dues Indies.
Hola a tots! Sóc la Laia Prat, primer de tot felicitar als organitzadors per portar a terme aquest cicle de xerrades tant i tant interessant, i fer que ens poguem endinsar una mica més en aquest món de la cooperació. Una de les coses que més em preocupen, i més encara després de participar a la conferència, és el gran desconeixement que tenim en general envers les altres cultures, i maneres de viure i veure el món. Crec que és important obrir els ulls al món, i escoltar altres religions i cultures, per enriquir-te i tenir la ment més oberta a l'hora de prendre decisions a la vida diària. D'aquesta manera, som més conscients de les coses bones, i no tant bones que ens toca viure avui en dia.
En primer lloc, m'agradaria felicitar als organitzadors i a les ponents. Doncs va ser una xerrada molt interessant.
Una de les coses que més hem va sorprendre fou que l'Alcorà (llibre escrit per la paraula de Déu)reconegui els drets de la dona (dret a la vida, a l'herència...). Com pot ser que, amb un llibre així, als països islàmics es lapidin les dones mentre que els homes tenen dret a la poligamia -tot i saber que no podran ser equitatius en les herències, que és el que es demana en l'Alcorà-? Altra vegada, la resposta la trobem en l'interpretació que han fet uns quants homes del llibre sagrat, fent que les dones deixin de ser reconegudes. En una població majoritàriament analfabeta, la difusió de la SEVA interpretació esdevé LA paraula de l'Alcorà, doncs la població no qüestiona si allò que els diuen és realment el que es vol transmetre en l'Alcorà. Però clar, perquè els homes s'ho haurien de qüestionar quan estan tant bé en la seva societat masclista?
Encara hi ha molt camí per recórrer -fins i tot en occident- fins que dones i homes estiguem en igualtat. Però això si, n'estic orgullosa d'haver nascut sent dona.
Quería hacer un comentario sobre la situación de la mujer en el Islam. Me pareció muy sorprendente como, el Corán, supuso un gran avance, ya que antes de que este se escribiera, las mujeres ni siquiera disponían de un derecho tan esencial como es el derecho a la vida. A nadie le cabe duda que fue un paso importantísimo, pero considero que se han quedado anclados en el pasado. Hoy en día las mujeres musulmanas, deberían empezar a disfrutar de otros muchos derechos, aunque soy consciente que las cosas son dificiles de cambiar, sobretodo partiendo de la premisa que el Corán es palabra de Dios, y no un simple decálogo de ética.
L'exposició que més em va sorprendre va ser la de la dona a l'Islam ja que desconeixia la majoria d’informació que va transmetre la ponent. Per contra, la de la dona equatoriana va reflectir una situació molt propera per a mi, perquè en el barri on visc la major part de les dones es troba en aquestes circumstàncies. Moltes ja han aconseguit portar alguns dels fills aquí, però encara els queda algun al seu país d’origen. És una situació molt difícil. Em va agradar que se’n parlés del tema. Gràcies!
A mi també m’agradaria felicitar la organització d’aquestes xerrades, penso que son molt interessants i aporten un nou punt de vista sobre la medicina i la situació en la que es troba a nivell mundial.
Respecte la xerrada sobre les dones a les diferents cultures, coincideixo am la majoria d’opinions exposades. He trobat molt interessant la visió que ens ha donat la professora de filologia àrab (no recordo el nom!!) sobre l’Alcorà. Sempre se’n mostra una visió molt negativa i he trobat molt important destacar que el problema no és l’Alcorà sinó la lectura que se’n fa i que en un inici el llibre va suposar un avenç per la dona musulmana. Sobre la dona sud-americana destacar la importància d’estudiar el fenomen migratori que s’està produint i com aquest a canviat l’estructura familiar i el paper de la dona. Això demostra que en qüestió de pocs anys es pot modificar completament una cultura i el paper de les persones dins d’aquesta. Finalment m’ha agradat molt la xerrada sobre la dona a la Índia ja que sempre l’he trobat un país i una cultura molt interessants i que t’ho expliqui una persona del propi país dona una visió molt mes autèntica i real.
Quisiera decir que este debate es uno de los que más me ha gustado de momento.
Me informó de manera clara y sencilla de las diferentes culturas que nos rodean. También me ayudó a entender de otra manera el mundo islámico y esto es lo que más me sorprendió. No conocia a nadie de esta religión y como siempre que no se sabe de las cosas, se piensa mal. Es sorprendente lo abanzado que fué quien escribió el alcorán.
Una de las cosas que también me gustó és el hecho que nos recomendaran libros, ya que nos dan la oportunidad de seguir aprendiendo si nos ha gustado el tema.
Felicidades a los organizadores y hasta la proxima!
34 comentarios:
Hola a tothom!
Em dic Irene Oliva i ahir vaig assistir al debat.
Primer de tot m'agradaria demanar que si alguna persona es va apuntar els llibres que es van recomanar sobre la Índia i els pogués escriure, li agrairia molt.
En segon, em va sorprendre la explicació de la ponent (sóc molt dolenta pels noms i pels accents) sobre la dona al món islàmic. Realment aquestes dones estan al lloc que estan per desconeixença de les seves pròpies lleis. És una idea que em sobta, tenint en compte el temps que fa que aquestes lleis han estat escrites i els milions de persones (homes i dones) que practiquen aquesta religió. Em sobta que ara s'estiguin obrint les ments, però també que, tal i com es va dir al debat, fins fa poc hi hagués un règim com el taliban en funcionament. Realment com pot ser que tots aquests milions de persones no haguin tingut mai la força per a millorar.La ponent també va dir que amb una generació es van progressar molt, més que qualsevol altra, perquè es van parar?
bé, no sé si us agradarà la inauguració del blog que he fet, però ha sigut un plaer, al igual que el fet d'assistir a les xerrades.
felicitats als organitzadors.
Hola!
Els llibres que es van recomanar són:
El vagón de las mujeres (Anita Nair)
Mi hermana del alma (Chitra Banerjee Divakaruni)
Hijas difíciles (Manju Kapur)
El cielo de Bombay (Thirty Umrigar)
Hola a tots!!!!
Be, continuo amb el tema de l'Irene perque algunes de les questions que ha plantejat van ser algunes de les mateixes que em vaig plantejar jo en aquells moments, és que realment, l'alcora te algunes coses molt avançades per l'epoca en al qual va estar feta.....potser no van continuar amb aquell ritme d'avenç perque no interessava en aquells moments.....
I passant a l'altre tema, jo no m'he llegit els llibres pero el de "el vagon de las mujeres" no es la primera persona que me'l recomana......l'haurem de llegir...
Fins la propera xerrada!
Hola a tots!!! La veritat és que jo també em vaig quedar molt sorpresa amb les veritables lleis que estan escrites a l'alcorà i com la pròpia societat les desconeix i les aplica segons els seus interessos. No em va quedar molt clar si és que tota la societat en general les desconeix pel tema de la llengua o només són les dones. Però el que tinc clar és que seria molt interessant aconseguir que les coneguessin i les apliquessin perquè les dones poguessin gaudir de tots els drets que realment es mereixen.
A mi també m'havien parlat del vagó de les dones i jo me'l compraré pròximament.
Em va impressionar molt conèixer els contrastos de l'Índia i després de veure les imatges encara m'han vingut més ganes de visitar el país i si és possible anar-hi a col·laborar més endavant.
Ens veiem a les properes xerrades i mantenim el contacte pel blog.
Laura
Hola a tots i totes!!!!
En primer lloc m'agradaria felicitar a les persones responsables d'aquest curs de cooperació, perquè és força interessant i enriquidor per tots i totes nosaltres, ja que en moltes ocasions no tens l'oportunitat d'accedir a certa informació sobre la que es va estar reflexionant en aquesta sessió.
En segon lloc, i seguint amb els comentaris de la resta de gent, és molt sorprenent com és fa una lectura esbiaixada del llibre sagrat dels musulmans per part d'alguns imans i companyia, i que trist que em sembla que des del món occidental no es doni més informació sobre el que realment explica l'Alcorà, i se segueixi criminalitzant la gent que practica aquesta religió. També afegir que hi ha actituds dutes a terme per alguns imans que sí que s'han de condemnar enèrgicament.
D'altra banda, la ponent que va parlar sobre la Índia, transmitia una gran tendresa i una gran il·lusió, així com un gran orgull de la Índia. Va exposar també aspectes molt interessants que van fer que augmentés l'atracció que ja sento per aquest gran país.
En definitiva, la xerrada em va semblar molt interessant i llàstima que siguem sempre esclaus del tepms, perquè crec que molts de nosaltres no ens hagués importat seguir escoltant els plantejaments que exposaven qualsevol de les tres ponents.
Moltes felicitats i fins la propera xerrada.
Hola!
Abans que res, felicitar als organitzadors del curs, ja que crec que es molt enriquidor i pot servir per obrir els ulls davant les necessitats d'altres paisos i altres cultures i deixar-nos de veure (en general, occident) com el melic del mon.
Crec que es important l'aportacio que es va fer sobre la dona i l'islam perque ajuda a enterrar molts mites, ja que moltes vegades es confonen costums i tradicio amb la religio i es criminalitza d'una manera l'Islam que no es gens justa. Es cert que el Qur'an dona a la dona "privilegis" (mes ben dit, drets) que la dona occidental no va aconseguir fins fa relativament poc, i es tambe cert que per interessos de les societats patriarcals i per masclisme se li treuen a les dones musulmanes drets que els hi van ser donats ja fa segles per tergiversacio. Afortunadament en els darrers anys hi ha musulmans, homes i dones, que s'han adonat d'aixo i intenten canviar-ho. Crec que si la gent intentes informar-se sobre l'Islam, llegir el Qur'an i entendre el context en el que es van anar revelant les diferents parts, i parlar amb musulmans, s'aclaririen molts dubtes i s'enterrarien molt temors sobre aquesta religio.
Fins aviat!
Maribel Yague
Bon dia a totes i a tots!
En primer lloc, destacar l'experiència tan interessant i enriquidora que suposa cicle de xerrades. He assistit des que va començar i em sembla que cada dia que passa tinc una idea més sòlida sobre què és la salut i què és la cooperació i, al mateix temps, me n'he adonat de la importància i necessitat de totes dues. Espere que segueixi endavant aquesta dinàmica tant positiva.
Bè, ara m'agradaria encetar un nou debat, en relació al tema, i de gran actualitat. El títol que li podríem posar és: "Les dones de les diferents cultures del món a la nostra cultura, a la nostra nació". Caldria parlar sobre la integració dels immigrants i de les immigrants, de la prohibició del vel a les escoles o no, de la política d'immersió lingüística que "es duu a terme" als Països Catalans...
La meua intenció no és pas fer política d'aquest debat, només que la gent aporte les seues opinions.
Comptat i espere que debatut, únicament em queda agrair a l'organització aquesta brillant idea i acomiadar-me fins la pròxima.
Salut i cooperació.
Iu vives
Hola de nou!
Em sembla interessant debatir sobre la inmigracio, ja que es un tema important.
Crec sincerament que encara hi ha molt d prejudici envers els inmigrants, i mes encara si son d'una religio diferent a la nostra, com l'islam. Estem en un pais en teoria respectuos amb els drets dels altres, pero en el dia a dia no es aixi...i com exemple dire que encara no s'enten que un espanyol pugui ser de religio islamica, i mes encara si es una dona, i mes encara si aquesta dona decideix posar-se hijab (el vel)...i en conec de casos. Ja el fet de portar hijab per una dona espanyola suposa una dificultat a l'hora de buscar feina, mes encara si a mes aquesta dona es inmigrant. Se suposa que el portar hijab es una forma de discriminacio masclista, pero no es aixi, i aquesta afirmacio mostra que realment es desconeix molt sobre islam (i en aixo incloc molts musulmans, que moltes vegades no coneixen del tot la seva religio). A les monges se'ls respecta el fet de cobrir-se i es veu com una forma de mostrar la seva fe i pietat vers Deu....en canvi el mateix fet, venint d'una musulmana, es directament tractat de sumisio i discriminacio, quan el fi es el mateix, mostrar la seva fe i pietat vers Deu. Es cert que ens molts paisos "islamics" s'obliga a la dona a cobrir-se, pero aixo no te a veure amb la religio. No s'ha de confondre religio i cultura-tradicio.
Respecte a la questio de si hijab si o no a les escoles...avui dia el jovent vesteix com vol i porten els cabells que volen...si una noia decideix posar-se el hijab com a mostra de la seva fe i com a marca d'identitat, qui es ningu per dir-li que no pot fer-ho? (un altre tema es que l'obliguin els seus pares, aqui caldria parlar amb ells). Sobre tot si considerem que no podrem parlar d'integracio i multiculturalisme fins que no aprenguem a viure i conviure tots junts, amb les diferencies, i a respectar-nos amb aquestes diferencies.
Em sembla be, d'altra banda, que als inmigrants se'ls posin recursos per poder aprendre el catala en arribar a catalunya, pero el que no em sembla be, i aixo ja entraria a un alte debat, penso jo, es que "s'obligui" a tothom que viu a catalunya a aprendre el catala. Catalunya es, per sort, una comunitat bilingue, i hauria d'aprofitar mes aquest avantatge que te respecte d'altres comunitats. Estic a favor de la potenciacio de la cultura i llengua catalanes, pero no a costa de rebutjar la castellana, perque tb forma part i l'enriqueix.
Espero no haver-vos "rallat" molt amb la meva intervencio :P
Gracies
Maribel Yague
Continuo dient que ha estat un plaer participar d'aquesta meravellosa iniciativa. Realment crec que el debat encetat i referent a la immigració és interesantíssim. Tot i el que els mitjans i els polítics ens volen fer veure pels seus ulls hem de ser crítics i per ser crítics davant de tot hem d'estar informats.
Jo treballo com us vaig explicar en salut, soc metgessa de família i des de fa anys estic molt interessada en l'atenció a l'immigrat. Sobte veure els perjudicis de molts companys a l'hora de tractar aquests ciutadans que provenen de cultures diferents. Quan entres en la qüestió descobreixes que en bona part això neix del poc coneixement i de la manca de competència cultural.
A tots els interessats en el tema us recomando el Manual d'atenció a l'immigrat que ha fet el Servei Andalús de Salut. El podeu descarregar de la seva web i aprofondir en el tema.
Com a professional de la medicina enamorada de la meva professió, de la cooperació i de la interculturalitat us felicito pel vsotre interés, estic segura que en pocs anys tindrem grans professionals que continuaran donant-li a la nostre feina una vissió integradora.
Compteu amb mi pel que necessiteu!!!
Hola a tots!
Primerament dir que aquesta era la segona conferència a la qual assistia i que el tema que es plantejava era del meu interès.
M’agradaria fer un petit comentari sobre els temes que més em van sobtar o sobre aquells que considero més rellevants.
Sobre el primer parlament, em va sobtar que la interpretació que fan els islàmics sobre l’Alcorà fos tant allunyada del que realment diu el seu llibre sagrat. Aquesta interpretació canvia aspectes com ara el dret a la vida de les dones i el contracte matrimonial. Em costa entendre com les dones islàmiques viuen allunyades del que realment dicta el seu llibre sagrat i es basen només en la interpretació que els expliquen aquelles persones que les envolten.
En relació als temes tractats per la segona ponent, sobre els immigrants americollatins i equatorians, voldria destacar la importància que tenen les dones en aquest moviment migratori ja que, en aquest cas, són elles que emigren a un altre país per treballar i aconseguir portar endavant una família que continua al seu país d’origen.
Per acabar, dir que el tercer parlament el vaig trobar molt interessant. La ponent va començar amb una visió general de l’Índia, el seu país d’origen, basant-se amb l’Índia com a país de contrastos. Pel que fa a la situació de la dona en aquest país, vull destacar el que suposa donar llum a una nena: elles seran educades i cuidades per les seves famílies amb la finalitat de poder trobar un bon marit amb qui es casarà per mitjà del matrimoni arreglat. En cas dels casaments per amor o sense consentiment, el dot es perd i pot ser que el matrimoni pateixi un rebuig per part de la societat.
Per acabar dir que les explicacions sobre del paper de la dona a les diferents cultures fetes per les ponents van ser molt interessants i diferents entre elles.
Fins a la propera!
Anna Camós
Quería empezar dando la enhorabuena a los organizadores.
Me parecieron muy interesantes y a la vez instructivas las exposiciones de las tres ponientes.
En especial me llamo la atención la explicación de la mujer india, pués a la hora de plantear la situación de la mujer en su país, lo hizo transladándonos a él. Haciendonoslo ver desde un punto de vista que constantemente olvidamos, el punto de vista de las propias mujeres de la India.
Hola a tots i totes!
Com ja heu dit molts de vosaltres, em va sorprendre el que va explicar la primera ponent sobre el text de l’Alcora, la mala interpretació que en fan alguns, i que després de tants anys ningú hagi estat capaç de veure què era el que realment es volia dir... segurament als més “poderosos” no els deu interessar.
No obstant m’agradaria dir que tot hi que l’Alcora presenta alguns aspectes avançats per l’època, la dona segueix estant en inferioritat. La societat ha evolucionat i no crec que s’hagi de seguir al peu de la lletra un text que va ser escrit fa molts segles. Crec que la societat en general, independentment de la religió hauria de lluitar per la igualtat entre homes i dones... (però potser aquest no és el tema a debatre ara)
Respecte al tema de la immigració crec que la gent encara té molts prejudicis i hi ha molta discriminació. Hauríem de ser tolerants i respectuosos amb tothom sense importar-nos els seus orígens o la seva religió.
Pel que fa al vel, és un tema de creença i ha de ser decisió de la persona que se’l posa i no els pares ni dels professors.
Respecte al tema de la llengua crec que s’ha de potenciar l’ús del català, la gent que ve de fora hauria d’aprendre català i conèixer la cultura catalana. Això no vol dir que ells hagin d’oblidar la seva cultura ni la seva llengua! Nosaltres també hauríem de conèixer les seves costums i així evitar prejudicis o malentesos que hi puguin haver i fomentar la convivència.
Per acabar, felicitar i agrair als organitzadors la tasca realitzada i animar-los a continuar l’any que ve. Les xerrades són força enriquidores i interessants!
Espero no haver-vos cansat gaire amb el meu comentari....
Fins aviat
Salut i cooperació!
Marina Renau
Bones!
Com no, felicitar als organitzadors.
Volia afegir, sobre l'islam que les interpretacions de l'alcorà podrien ser tan subjectives com les de la bíblia, no? No m'extanya gens que no es compleixi l'alcorà en vista que la bíblia diu que els cristians han de viure en la pobresa...
Un cop he vingut a la primera xerrada m'adono del que m'he estat perdent i de la oportunitat que tinc al davant :D
Hola a tothom!!
Tal i com he pogut llegir en la majoria de comentaris d'aquest blog, a mi també em va impactar molt el gran desconeixement de la lectura de l'Alcorà per part de tots, tant de la gent aliena a aquesta religió com dels propis musulmans.
També em va impressionar la feminització de la immigració equatoriana, doncs sempre havia tingut una visió en la que el pare marxava i un cop ja s'havia establert portava a la familía amb ell.
Per últim, destacar la manera en que està organitzada la salut a la Índia. Em va sorprendre el sistema que tenien a l'hora de fer controls a les dones embarassades, i la intervenció d'aquestes dones encarregades de supervisar que tot vagi correctament sense necessitat d'anar al metge.
Dons bé, això és tot el que volia comentar. Ens veiem el proper dia 13!
Hola a tots i totes!!
Sóc l'Ingrid Ibàñez.
A mi m'agradaria remarcar també el tema que fa referència a la salut a l'índia, ja que jo pensava que com en molts altres països les dones que van per pobles aplicant medicina i en teoria les persones que tenen a les seves mans les vides d'altres, no tenien cap mena de formació. Em vaig sorprendre quan em van dir que estaven els 6 mesos o el temps que fos (no ho recordo bé), fent com una petita carrera o curs per aprendre el que podien fer i el que no i com. Jo pensava que eren uns oficis que es passaven de pares a fills i a partir de l'experiència i de veure-ho smepre ja adquirien els coneixements.
També dir-vos que si us voleu indignar encara més amb aquest "tractament diferent" a les dones a diferents cultures, us informeu de la mutilació genital femenina, que és un tema que no es toca gaire, però quan veus xifres, a on es fan i com et pots arribar desesperar. Jo vaig fer el treball de recerca sobre aquest tema i la veritat és que és molt impactant, només cal mirar imatges de l'expressió de les cares de les nens que han patit aquest acte.
També dir que em va sorprenndre molt aquest canvi de papers en homes i dones de l'equador a l'hora de venir aquí, i encara que tingui aspectes molt negatius, crec que en té d'altres de positius ja que la dona adqireix un rol molt important i d'estructura de la família que no havia adquirit fins ara, i si més no, no d'aquesta manera!
Fins el dia 13!!!
Hola a tots!!
Personalment vaig trobar la taula rodona del passat dijous 21 de febrer realment interessant i penso que ens va deixar a tots ben lluny de la indiferència, doncs no solament ens va aportar coneixements desconeguts per a alguns de nosaltres sino que, a més, es va realitzar aportant tres models de cultures ben diferents que hem pogut comparar i precisament amb enfocaments diversos.
El que més em va impactar va ser l'explicació sobre la immigració femenina aplicat al cas de les dones equatorianes. Realment desconeixia, abans de la conferència, la seva situació; i és ben cert que tot reflexionant-hi s'han de trobar en un conflicte enorme. Pensem ja en els problemes en els quals es troben sotmeses moltes dones del nostre país i les dificultats que troben per fer compatible actualment feina i vida familiar. Si aquesta tasca l'extrapolem a milers de quilòmetres de distància, acompanyada de precarietats econòmiques, mancances afectives i de llaços familiars (pilars essencials de qualsevol persona) i a sobre la dificultat d'adaptar-se a una cultura totalment nova on no sempre són ben acollides... (A mi realment em va arribar al cor només escoltar-ho) A part de gran comprensió i col·laboració penso que faltaria a la nostra societat l'existència d'entitats o plans governamentals que facilin i facin suport a aquest col·lectiu de dones que s'han d'encarar cada dia a un conflicte tant greu.
Hola a tothom!
Jo també vaig trobar la conferència molt interessant. Totes tres cultures són molt diferents però aquí estem en més o menys contacte amb totes elles i és important conèixer-les una mica més.
El que més em va sobtar va ser adonar-me de la situació que viuen les dones llatinoamericanes quan emigren del seu païs, com són capaces de tirar endavant elles soles aquí i alhora la família que deixen allà. És admirable, i increïble en aquest context que els espanyols puguem menysprear en ocasions aquestes persones.
Pel què fa l'Índia, em preocupa molt el que va explicar la ponent sobre el desig de la dona embarassada i la seva família per saber el més aviat possible el sexe del fetus. Tenint en compte la importància de la dot en aquest país és comprensible voler desesperadament un nen i no una nena. Però què passa si per atzar tens nenes?El feticidi femení continua sent tant freqüent encara? Sé que als carrers de les ciutats índies pots veure molts centres on realitzen ecografies, m'agradaria saber fins a quin mes els ginecòlegs estan legalment autoritzats a practicar avortaments i què és el que fan realment.
En fi, felicitats als que heu organitzat aquest cicle de conferències!
Laia
Hola,
em dic Nazaret Infante i aquesta va ser la primera xerrada a la que vaig assistir.
En genral, la vaig trobar molt interessant, permet debatre temes que d'una altra manera no es tocarien fer a la facultat. Totes tres ponents van tractar temes molt actuals; però el que més em va sobtar va ser el primer.
Ja era conscient de la nostra ignorància pel que fa a aquest món, que la visió occidental sobre orient i tota la seva cultura era molt minimalista i parcial; la desconeixem per complet i en canvi cada dia s'escolten comentaris valorant-la i posant-la en dubte, sense cap mena de base. Però el que em va sorprendre va ser el fet que els propis musulmans realitzen una lectura interessada del seu llibre sagrat, fins i tot, molts desconeixen el que realment hi diu, sobretot les dones, i només tene la visió que la gent que els envolta els vol inculcar. Em sembla sorprenent com es pot arribar a interpretar de forma tant diferent (interessada o desinteressadament, aquest seria un altre debat), un text escrit, que en principi hauria de llegir-se d'una manera més objectiva; tot i que tractant-se d'una religió, com en qualsevol altre, resulta difícil fer-ho objectivament.
Tot i així, vaig veure que l'Alcorà és un llibre realment avançat, i més pel seu temps, i en canvi se'n fa un seguiment pèssim, tenint en compte les situacions en que actualment es troben les dones a molts d'aquests països.
També m'agradaria destacar la xerrada sobre la immigració llatinoamericana, majoritàriament femenina, ja que em sembla interessant aquest canvi de rols que s'està donant en la seva societat, en què la dòna comença a tenir un paper fonamental dins de la família, a un nivell molt diferent del que es trobava fins ara.
Per acabar només dir que em va agradar assistir-hi, i donar les gràcies als organitzadors.
Fins la propera xerrada!
Nazaret Infante Santos
Per començar jo també vull donar l'enhorabona als organitzadors!
Com la majoria dels companys que han publicat anteriorment la seva opinió, a mi també em va sorprendre bastant adonar-me del desconeixement que es té de l'Alcorà i l'ús completament subjectiu que es dóna dels seus textos. Crec que seria interessant difondre aquesta realitat per evitar el rebuig cap allò que simplement es desconeix.
De la segona ponent em va sorprendre també el fet del canvi de rol de les famílies, en aquest cas equatorianes. Realment no sabria definir si és bo o dolent que es produeixi aquest canvi, però entenc el conflicte que pot suposar per les seves famílies veure com han de canviar els seus ideals per la precarietat económica i aquestes coses.
I de la tercera ponent va ser molt interessant que aconseguís traslladar-nos a la Índia per fer-nos entendre les seves idees i pensaments.
Respecte el debat obert sobre el vel si o no... jo he de dir que evidentment hi ha llibertat de que cadascú faci el que vulgui o no i si realment la dona té la necessitat, creença o simplement les ganes de portar-lo no veig perquè no hauria de poder-ho fer sense que això hagi de suposar cap discriminació cap a la seva persona.
Sobre l'altre debat pel que fa la llengua... dir que Catalunya és un país amb bilingüisme on tant el castellà com el català són oficials i com a tal s'ha de tenir coneixement de les dues llengües i si el català no s'ensenya a les escoles...on més es pot aprendre???
Noèlia.
Una vegada més, una xerrada que no deixa indiferent a ningú i que et fa sortir satisfet d'haver après coses noves.
Personalment vaig gaudir molt amb les tres ponents, doncs cadascuna tractava temes relacionats amb aspectes i papers de les dones que desconeixia.
Per exemple, no m'hagués imaginat mai que l'Alcorà fos un dels primers manifests a favor dels drets de les dones, suposo que per culpa de les injustícies que es duen a terme contra aquestes avui en dia.
També em va ajudar a entendre a un amic meu equatorià que sempre demana diners a la seva mare quan surt i aquesta li dóna 50€ sense problemes quan la majoria tenim pares força garrepes.
Per últim, crec que la doctora Sequeira va aconseguir transmetre'ns els contrastos de l'Índia amb aquelles fotos magnífiques.
Ens veiem en la pròxima xerrada.
Hola a tothom!
Com molts dels meus companys m'agradaria, abans que res, felicitar els organitzadors d'aquest cicle de conferències. Trobo que diu molt d'ells el fet de muntar una activitat com aquesta!! No perdeu la il·lusió perquè val molt la pena.
Pel que fa a la darrera xerrada, una de les coses que més em van sorprendre va ser la informació que se'ns va donar sobre les dones equatorianes. La veritat és que, malgrat coneixia les condicions en les que havien de deixar el seu país i venir a Europa, mai m'havia plantejat com de complicat resultava tot aquest procés. Les explicacions de la ponent em van obrir els ulls, realment! Crec que en tots els assistents es va despertar un sentiment de profund respecte cap a aquestes dones que, arriscant les seves relacions familiars i posant en joc la comoditat relativa d'un llar ja establerta, viatjen a milers de quilòmetres per anar a buscar uns diners que ni tan sols són per elles, sinó que són una aportació vital per la mateixa família de la que s'allunyen. Històries de veritable altruïsme amb un regust amarg, situacions que ens ensenyen una altra paradoxa del nostre món.
La nostra societat, que moltes vegades aparta i discrimina aquestes persones, de ben segur no s'ha aturat a reflexionar sobre aquesta realitat que és impensable per qualsevol de nosaltres. Em sento afortunada de disposar d'aquest coneixement i poder transmetre'l a més gent, potser així les coses canviïn a poc a poc cap a la tolerància i la cooperació!
Moltes felicitats a totes tres ponents, va ser una gran xerrada.
Fins la propera!
Sara Mansilla
Hola a tots! com tots els companys anteriors, felicitar a les ponents per les seves conferències.
Llegint les entrades anteriors, he vist que hi ha molta unanimitat en el desacord amb la lectura subjectiva que s'ha fet de l'alcorà. Crec que la majoria de persones del que en diem el "món occidental" estem d'acord en que això no deuria ser així, però és una situació que està tan arrelada i recolçada per la gent que mana en aquests països que desgraciadament en la meva opinió trigarà molt de temps en canviar. Moltes nenes que creixen en el món musulmà, ho fan veient el rol que desenvolupen a la societat la seva mare, àvia, germanes grans... i ho accepten com a una situació de normalitat, no plantejant-se que pugui ser injusta i masclista; però no és culpa seva (com molts cops sento a gent dir que les dones en els països musulmans no es revelen, es conformen...), sinó que és culpa de l'educació que reben, manipulada pels mateixos que manipulen el missatge real del seu llibre sagrat.
Lidia Paino
Hola!!
En primer lugar, me gustaría, como ya habéis hecho muchos, felicitar a los organizadores de este ciclo de conferencias porque realmente podemos aprender muchas cosas con estas charlas, y resulta muy enriquecedor tener información de primera mano sobre temas de tanta actualidad como pueden ser la inmigración, las mujeres en otras culturas,etc.
En esta conferencia, me sorprendió mucho la poquísima información que tenemos sobre el Islam, ya que se tiene una idea preconcebida sobre esta cultura que poco tiene que ver con la realidad.
Por otro lado, me resultaron muy interesantes las palabras de Ethel, ya que nos acercó a la cultura india desde la admiración y el orgullo que ella siente por ese país.
Un saludo!
Hola a tots!!
Felicitar-vos primer de tot pel curs de cooperació, ja que suposa un gran esforç d'organització; però la veritat és que podeu estar orgullosos perquè els debats resulten realment molt interessants.
També com molts heu comentat, em sorprengué molt el poc coneixement que tenim sobre l'Alcorà, quan la cultura musulmana està tan en contacte amb nosaltres avui en dia. Així mateix, recalcar la lectura ambigua que es fa molts cops d'aquest i la desconeixença per part de moltes dones musulmanes de les seves pròpies lleis, el que les obliga a viure sotmeses a unes "normes" que no són més que imposicions masclistes fruit de la ignorància. No obstant això, m'agradaria recolzar la reflexió que heu fet alguns de vosaltres sobre no confondre religió amb cultura i tradició. Em sembla absurd que es prohibeixi portar el hijab a l'escola sempre i quan la noia que el porti ho faci com a tribut i orgull a la seva pròpia cultura, com a identificació amb el seu Déu, i no com a imposició.
Bé, tan sols volia fer aquesta petita aportació!
Ens veiem aquest dijous!!
Me impactó en especial la exposición de la Dra. Bramon sobre la mujer en el mundo árabe y en el entorno islámico. Su papel limitado al microcosmos del hogar y la familia, la sumisión al hombre (padre, hermano, marido)que desempeña su rol fuera del hogar para toda la familia, parece estar marcado por la religión que se ha confundido con el código social. No hay diferencia entre sociedad, Estado, y leyes divinas, de forma que la mujer es una mera herramienta para el hombre que domina esa sociedad: tiene a sus hijos, trabaja en casa y en el campo y cuida de los ancianos. Llevado al límite según los países (el Afganistán de los Talibanes) no puede ser atendida por un médico en sus partos, enfermedades puesto que médico sólo pueden ser los hombres y una mujer no puede ser vista ni mucho menos explorada por otro que no sea su marido.
En resumen, mano de obra barata, objeto de deseo y pilar de la familia sin contraprestación ninguna. Son fuente de desarrollo porque gracias en ellas se apoya la economía rural, familiar, y se ahorra muchos recursos el Estado que no invierte en guarderías, residencias para ancianos, etc
Yo no creo que sea sólo un debate de género. Lo es porque el machismo siempre es útil y cómodo al hombre, al grupo dominante, pero es sobre todo una mezcla de religión de sociedad civil que impide cualquier desarrollo como lo entenderíamos en Occidente. La ley divina ha sometido al hombre y ´éste a la mujer, y los dos se someten a los designios que se les marquen porque es la "otra vida" la que merece la pena. Este discurso se puede encontrar en los tres religiones monoteistas (Islam, Cristianismo y Judaismo).En algunas de ellas ha habido movimientos correctores que reclaman la dignidad del individuo,pero en el mundo islámico (árabe, tailandés, ...)el estancamiento parece total, y la imagen de una sociedad occidental opulenta y culpable para muchos d eestos países de su pobreza, no permite modificar el pensamiento.
No me parece fácil ni cercana la solución.
Rocío Nur Villar Quiles
Hola!
M'he llegit tots els comentàris que s'han anat fent arrel de la última xerrada...aquest fòrum sembla que pren vida!
No comentaré res sobre la dona al món islàmic, perquè crec que ja ho hem fet tots. Però dir que estic d'acord amb molts dels comentaris expressats anteriorment.
La meva intervenció, va destinada a les ponents. Ja que el dia de la xerrada no vem tenir temps a fer totes les preguntes que volíem.
Jo volia saber quina és la vostra percepció sobre el concepte de "dona" en general. Es van parlar de les dones en algunes cultures diferents, però...no existeix un concepte de dona en global? Amb qualitats i particularitats nostres, pròpies? Que van més enllà de cultures? Com està la percepció de "col·lectiu" femení?
Qui es vulgui aventurar...a opinar, fantàstic!
Moltes gràcies, i fins dijous.
Mia Solsona
Hola sóc alexandra
Estic totalment d'acord amb les opinions dels meus companys, només m'agradaria afegir que sobretot el que més em va entusiasmar com a estudiant de medicina que sóc va ser la part en què es va parlar de la medicina i el paper de la dona en aquesta a l'India; penso que hagués estat genial haver emprat una mica més de temps en aquest tema i també penso que hauria estat molt interessant el debat entre les tres exponents per comparar les tres cultures i trobar les diferències e igualtats entre aquestes.
DE totes maneres enhorabona a tots els organitzadors i persones que van fer possible duur a terme la xerrada va ser un treball excel.lent!!
Hola a tothom!
Em dic Magda Muelas Fdz i, veritablement, la xerrada em va agradar molt més del que m'esperava, així que he de felicitar a tots aquells que hi van participar i organitzar.
De tot el que es va dir, el que més em va cridar l'atenció va ser la xerrada de la primera ponent i l'explicació de la falsa lectura que fan la majoria dels homes musulmans de l'Alcorà. Un cop va dir això i ho va argumentar, el primer dubte que em va sorgir és que si mai cap dona l'ha llegit perquè no s'han encarregat de treure a la llum els seus veritables drets i lluitar per ells, ja que, pel que sembla, són drets escrits fa segles que a l'occident no s'han aconseguit fins fa relativament poc temps...
Respecte la segona ponent, em va sorprendre que fossin les dones llatinoamericanas qui abondonen casa seva, deixant fills, marits etc. enrrere i busquin guanyar-se la vida en un altre país, quan en la majoria de casos són ells qui emigren.
I, finalment, de la última ponent, el que em va cridar l'atenció és la clara diferència que pots trobar entre les dues Indies.
Fins aviat i felicitats!
Hola a tots!
Sóc la Laia Prat, primer de tot felicitar als organitzadors per portar a terme aquest cicle de xerrades tant i tant interessant, i fer que ens poguem endinsar una mica més en aquest món de la cooperació.
Una de les coses que més em preocupen, i més encara després de participar a la conferència, és el gran desconeixement que tenim en general envers les altres cultures, i maneres de viure i veure el món. Crec que és important obrir els ulls al món, i escoltar altres religions i cultures, per enriquir-te i tenir la ment més oberta a l'hora de prendre decisions a la vida diària. D'aquesta manera, som més conscients de les coses bones, i no tant bones que ens toca viure avui en dia.
Laia Prat
Hola a tots/es!
En primer lloc, m'agradaria felicitar als organitzadors i a les ponents. Doncs va ser una xerrada molt interessant.
Una de les coses que més hem va sorprendre fou que l'Alcorà (llibre escrit per la paraula de Déu)reconegui els drets de la dona (dret a la vida, a l'herència...).
Com pot ser que, amb un llibre així, als països islàmics es lapidin les dones mentre que els homes tenen dret a la poligamia -tot i saber que no podran ser equitatius en les herències, que és el que es demana en l'Alcorà-?
Altra vegada, la resposta la trobem en l'interpretació que han fet uns quants homes del llibre sagrat, fent que les dones deixin de ser reconegudes. En una població majoritàriament analfabeta, la difusió de la SEVA interpretació esdevé LA paraula de l'Alcorà, doncs la població no qüestiona si allò que els diuen és realment el que es vol transmetre en l'Alcorà. Però clar, perquè els homes s'ho haurien de qüestionar quan estan tant bé en la seva societat masclista?
Encara hi ha molt camí per recórrer -fins i tot en occident- fins que dones i homes estiguem en igualtat. Però això si, n'estic orgullosa d'haver nascut sent dona.
Belén García
Hola a todos!
Quería hacer un comentario sobre la situación de la mujer en el Islam. Me pareció muy sorprendente como, el Corán, supuso un gran avance, ya que antes de que este se escribiera, las mujeres ni siquiera disponían de un derecho tan esencial como es el derecho a la vida. A nadie le cabe duda que fue un paso importantísimo, pero considero que se han quedado anclados en el pasado. Hoy en día las mujeres musulmanas, deberían empezar a disfrutar de otros muchos derechos, aunque soy consciente que las cosas son dificiles de cambiar, sobretodo partiendo de la premisa que el Corán es palabra de Dios, y no un simple decálogo de ética.
Josefina López
L'exposició que més em va sorprendre va ser la de la dona a l'Islam ja que desconeixia la majoria d’informació que va transmetre la ponent. Per contra, la de la dona equatoriana va reflectir una situació molt propera per a mi, perquè en el barri on visc la major part de les dones es troba en aquestes circumstàncies. Moltes ja han aconseguit portar alguns dels fills aquí, però encara els queda algun al seu país d’origen. És una situació molt difícil. Em va agradar que se’n parlés del tema.
Gràcies!
Olga Belchí
Hola a totes i tots!
A mi també m’agradaria felicitar la organització d’aquestes xerrades, penso que son molt interessants i aporten un nou punt de vista sobre la medicina i la situació en la que es troba a nivell mundial.
Respecte la xerrada sobre les dones a les diferents cultures, coincideixo am la majoria d’opinions exposades. He trobat molt interessant la visió que ens ha donat la professora de filologia àrab (no recordo el nom!!) sobre l’Alcorà. Sempre se’n mostra una visió molt negativa i he trobat molt important destacar que el problema no és l’Alcorà sinó la lectura que se’n fa i que en un inici el llibre va suposar un avenç per la dona musulmana. Sobre la dona sud-americana destacar la importància d’estudiar el fenomen migratori que s’està produint i com aquest a canviat l’estructura familiar i el paper de la dona. Això demostra que en qüestió de pocs anys es pot modificar completament una cultura i el paper de les persones dins d’aquesta. Finalment m’ha agradat molt la xerrada sobre la dona a la Índia ja que sempre l’he trobat un país i una cultura molt interessants i que t’ho expliqui una persona del propi país dona una visió molt mes autèntica i real.
FELICITATS
Clara Padró Casas
Hola a todos y siento el retraso!
Quisiera decir que este debate es uno de los que más me ha gustado de momento.
Me informó de manera clara y sencilla de las diferentes culturas que nos rodean. También me ayudó a entender de otra manera el mundo islámico y esto es lo que más me sorprendió. No conocia a nadie de esta religión y como siempre que no se sabe de las cosas, se piensa mal. Es sorprendente lo abanzado que fué quien escribió el alcorán.
Una de las cosas que también me gustó és el hecho que nos recomendaran libros, ya que nos dan la oportunidad de seguir aprendiendo si nos ha gustado el tema.
Felicidades a los organizadores y hasta la proxima!
Lara Aguilera
Publicar un comentario