1.- Article que fa referència a la propagació de malalties infeccioses durant els conflictes.
Conflict and Emerging Infectious Diseases.
Michelle Gayer,* Dominique Legros,* Pierre Formenty,* and Maire A. Connolly**
World Health Organization, Geneva, Switzerland
http://www.cdc.gov/eid/content/13/11/1625.htm
2.- Pàgina web sobre el conflicte armat de Rwanda, destinada a fer arribar la informació sense censures sobre aquest conflicte.
http://www.inshuti.org/
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
A poc a poc em van venint més i més dubtes al cap...:
-realment moltes campanyes de cooperació, són realment de cooperació? què se sol "demanar a canvi", si es que han de ser accions equitatives? en el cas de subministrar medicaments, per exemple, podria ser que la "resposta" fos prendre-se'ls amb la pauta, per què si no, no hi ha tractament??? ---> aquesta és la manera de que el país en desenvolupament estigui més implicat en el projecte?
[D'alguna manera estic preguntant si ho he entès bé...]
- per què s'han d'eliminar (de la WTO) subsidis, si la definició de subsidi és ajuda econòmica?
gràcies a qui em contesti!
Unes reflexions...
jo no sé ben bé què contestar. Com es va dir a la segona xerrada, suposo que cada projecte pot arribar a beneficiar al destinatari en certa manera. Encara que sempre hi haurà els que amaguen coses, o que tenen certs interessos...o que són simplement campanyes de il·luminats (com els del Arca de Zoe). Jo crec que no es pot generalitzar però que de la mateixa manera que hi ha campanyes que poden aparentar ser de cooperació i no ser-ho, i ha d'altres que si que ho són. I això és molt important.
En quant a la resposta que s'espera per part del pais o grup de persones al que va destinat el projecte, jo crec que és essencial en primer lloc que el projecte es basi en una necessitat real d'aquell país i que s'adapti a ell...crec que si no és així la resposta és més difícil.
Que per molt que una cosa ens sembli òbvia des d'aquí, potser no és tan òbvia allà; i tot és respetable. I quan algú es sent respetat està més obert al diàleg, a la cooperació, al que sigui.
Però parlo de persones, de institucions...en quant al govern no ho sé. I de fet en molts països el govern només mira per sí mateix. Com es pot intentar cooperar amb un pais dominat per un president que només pensa en el petroli i les armes? On els hospitals "públics" estan en vaga perque no se'ls paga? On no hi ha escoles públiques?
Hi ha moltes coses que no entenc, i que em superen. I una pregunta porta a una altra.
A Leones por corderos, el senador de EEUU diu que Afganistan es un pais del tercer món i que sempre ho serà. Es tracta d'una pel·lícula, però no crec que es desvii molt de la realitat. Com algú pot tenir aquesta visió del món? I arribar al poder?
I veure com la gent surt del cine queixant-se de la pel·lícula...quan segurament molts ni s'han plantejat la realitat que hi ha darrera.
Ahir vaig anar a unes conferències organitzades per l'ODG (Observatori del Deute en la Globalització) en les que es tractava el tema de l'anticooperació des del Nord vers el Sud, és a dir, tota actuació realitzada des del Nord amb efectes negatius i perjudicials pel Sud. Van parlar dels efectes de les polítiques públiques i privades, del poder de grans multinacionals, de les empreses trans-nacionals...sobre el països que suposadament haurien de sortir beneficiaris (al menys, és així com ens ho venen).
Doncs bé, citaré un exemple del que es va comentar. I amb això espero mig contestar o al menys seguir el debat sobre si s'han d'eliminar o modificar l'enfoc dels subsidis.
Es va analitzar l'ajuda de la Política Agrícola Comuna (PAC) per a la internacionalització d'empreses espanyoles. Aquesta ajuda, de 10.000 milions €, provoca un efecte de dumping. Entenem per efecte dumping allò que provoca que un producte provenent d'un pais/regió es pugui col·locar en un altre lloc a un preu inferior al cost de producció dels dos països/regions.
Aquesta ajuda econòmica a les empreses espanyoles (òbviament, no estem parlant de petits comerços) ve del diner públic.
Trobo que és bastant evident que ajudes com aquestes (també podriem citar els crèdits FAD i molts d'altres que desconec) repercuteixen negativament en l'agricultura i el comerç dels països receptors d'aquets fantàstics productes espanyols/europeus, on no paren d'instal·lar-se empreses trans-nacionals, fet que deixa completament de banda als petits comerços autòctons.
M'agradaria recordar que, encara que molts cops sentim que podem aportar moltes coses a altres països amb "menys recursos", ells tenen molt per ensenyar-nos com a persones.
Em sento bé indagant en temes com els que es tracten en aquestes xerrades; obrir la ment crec que és una assignatura permanentment pendent de tothom. Però sovint em pregunto què més puc fer jo des d'aquí (perquè ara mateix el meu compromís amb Barcelona en concret i Catalunya en general és important) per participar activament cooperant amb la resta del món? no és una pregunta retòrica; estic oberta a opinions i propostes!
Moltes gràcies!
Publicar un comentario